Title:

Oscars 2020: Paràsits triomfa i encén el debat; Lynch homenatja Fellini a la Filmoteca; i descobriment de Monos

## Panorama general Un episodi ric i dinàmic sobre cinema contemporani i clàssic: - **Anàlisi completa dels Oscars 2020**: del triomf de **Paràsits** a les lectures polítiques i les omissions sonades com **L’Irlandès**. - **Actors i interpretacions destacades**: **Joaquin Phoenix**, **Brad Pitt**, **Laura Dern**, **Scarlett Johansson**, **Antonio Banderas**, **Al Pacino** i **Joe Pesci**. - **Recomanació destacada**: la contundent i hipnòtica "**Monos**" d’**Alejandro Landes**. - **Exposició a la Filmoteca**: "**David Lynch, Somnis, homenatge a Fellini**" amb litografies de Lynch sobre *8½* i materials de **Fellini**. - **Surrealisme i influències creuades**: **Lynch**, **Fellini**, **Picasso**, les dones surrealistes (com **Dora Maar**), i el llegat a sèries i cinema modern. --- ## Oscars 2020: punts clau > "Oscars 2020 de l’era Trump" - **Paràsits (Bong Joon-ho)**: triomf històric com a Millor Pel·lícula i Millor Direcció, amb debat sobre si una *millor pel·lícula internacional* també ha de ser la *millor pel·lícula* absoluta. - Lectura política suggerida: l’acollida a Corea del Sud com a soci estratègic nord-americà. - Lectura estètica i industrial: una obra d’**altíssima eficàcia narrativa i d’espectacle**, capaç de barrejar gèneres (thriller, comèdia negra, melodrama) amb un **guió sorprenent** i girs magistrals. - Crítica: per alguns, és menys "incòmoda" ideològicament que rivals com **1917**, **L’Irlandès** o **Tarantino**. - **Joker**: dos premis clau — **Millor Actor** (Joaquin Phoenix) i **Millor Banda Sonora** (Hildur Guðnadóttir). Phoenix, premi "imparable" pel consens crític i la intensitat del paper. - **1917 (Sam Mendes)**: gran exhibició tècnica (Millor Fotografia, So, Efectes Visuals), reconeixement merescut a l’**enginy formal i l’impacte emocional**. - **L’Irlandès (Scorsese)**: zero estatuetes malgrat la **vigoria creativa** i la direcció mestra. Sensació d’injustícia per la trajectòria. - **Once Upon a Time in… Hollywood (Tarantino)**: **Brad Pitt**, Millor Actor de Repartiment, i **Direcció Artística**. Pitt, "sobrat" i carismàtic; el film reflexiona sobre la figura del doble que eclipsa el protagonista. - Altres notes: - **Antonio Banderas** (Dolor i glòria), **Leonardo DiCaprio**, **Adam Driver**, **Jonathan Pryce**: curs d’actors principals especialment **potent**. - **Laura Dern** (Història d’un matrimoni), any d’or (també a **Mujercitas** i la sèrie **Big Little Lies**). - Discussió sobre **BAFTA** i "escombrades cap a casa"; i sobre la imprevisibilitat del premi gros als Oscars. ### Cinema coreà i Paràsits: context - Recordatori de l’**excel·lent salut del cinema sud-coreà** des de fa dècades: títols com **Burning** (Lee Chang-dong), **La doncella** (Park Chan-wook) o **Memories of Murder** (Bong Joon-ho). - Sobre Paràsits, punt de vista crític: - • "No es mulla ideològicament" de forma explícita; construeix **miralls de classe** sense decantar-se. - • El famós gir del "soterrani" és un **cop de timó de guió** memorabilíssim. --- ## Recomanació: Monos (Alejandro Landes) - **Premissa**: vuit adolescents (nois i noies) s’entrenen com a **paràmilitars** a les altes serres de Colòmbia; custodien una **hostatge** (una científica estrangera) i una **vaca** anomenada "Shakira". Sense afiliació clara (dreta/esquerra), el film retrata el **sense sentit de la violència**. - **Tons i influències**: ecos de *Full Metal Jacket* (Kubrick), *Apocalypse Now* (Coppola), **Peckinpah**, **Herzog**, i contrastos amb *Captain Fantastic*. - **Forma**: **fotografia poderosa**, ambientació feréstega, ritme immersiu; una experiència com un **cop de puny sostingut**. - **Temes**: - • **Anul·lació de l’individu** i la identitat en el grup. - • **Entrenament per a la violència** i degradació moral. - • **Ambigüitat política** deliberada. - **Circuit**: pas per festivals (com **Sundance**). Distribució complicada però d’impacte en cinèfils. --- ## Exposició: David Lynch, Somnis, homenatge a Fellini (Filmoteca) - **Què és**: mostra de **12 litografies** de **David Lynch** (2008) en homenatge a **Fellini**, especialment a *8½*, dins el **centenari** del naixement de Fellini. - **Extres de programació**: - **Documental**: "David Lynch: The Art Life" (Joel Cox i altres) — sessió anunciada al calendari de la Filmoteca. - **Peça a Netflix**: "What Did Jack Do?", una conversa surrealista entre Lynch i un **mico** — miniatura deliciosa i desorientadora. > "Una de les figures més importants del cinema recent rindeix homenatge al ‘maestro’ Fellini, creuant somnis, circ i indústries oníriques." --- ## Lynch, Fellini i el surrealisme: creuaments i llegat ### El llibre "La mirada surrealista" (Hermenaute) - Capítol de la convidada: "David Lynch, sueños oscuros en un mundo extraño" — **60 pàgines** sobre l’univers linchià: presència/absència, *neo-noir*, i llenguatge audiovisual. - **Dones surrealistes**: - **Dora Maar**: fotògrafa i artista clau (més enllà de ser musa de **Picasso** i relacionada amb **Man Ray**). Recuperada per una gran retrospectiva al **Centre Pompidou**. - **Valentine Hugo**: diàlegs visuals amb l’obra de Lynch. ### La trobada Lynch–Fellini - **Context**: a Roma, via **Isabella Rossellini** i **Silvana Mangano**; **Marcello Mastroianni** organitza una jornada a **Cinecittà** amb Fellini, mentre filmava "**Intervista**" (1986). - **Detalls**: Lynch i Fellini comparteixen el mateix **dia de naixement** (20 de gener). Fellini, segons Lynch, es trobava **melangiós** pel canvi de temps i públic. ### Influències - Fellini inspira **Woody Allen**, **Emir Kusturica**, **Tarkovski**, i **Jodorowsky** (p. ex., *Santa Sangre*). - Fellini i **Picasso**: paral·lel culte; Fellini deia haver **"descompost la narrativa"** a *La dolce vita* com el **cubisme** trenca la forma. - **Lynch com a trencador de llenguatge**: - **Twin Peaks**: revolució del format seriòfil. - **Mulholland Drive** i **Lost Highway**: *neo-noir* sense policies, identitats líquides i somnis industrials. - Acords estètics: **Filadèlfia** (etapes industrials: *Eraserhead*, *The Elephant Man*) vs. **Los Angeles** (solar i fantasmàtica). --- ## Notes i recomanacions addicionals - **Terence Malick**: "A Hidden Life" (Una vida oculta) — obra majúscula amb **distribució difícil**. - **Under the Silver Lake**: gran títol recent, **fracàs comercial** injust per a molts. - **La doncella**: perfecció estètica; trama potser massa rebuscada però amb **girs brillants**. --- ## Conclusions - **Paràsits** combina risc i espectacularitat i convenç Hollywood sense renunciar a l’ànima coreana. - **Oscars 2020** deixen poso d’**injustícia** per a alguns (Scorsese), però també lliçons de com evolucionen gustos i estratègies. - **Monos** és una de les experiències més **intenses** i **inesborrables** del cinema recent llatinoamericà. - La **Filmoteca** ofereix una oportunitat única per veure com **Lynch** dialoga amb **Fellini** i per repensar el **surrealisme** al cinema.

['Oscars 2020', 'Paràsits', 'Bong Joon-ho', 'L’Irlandès', 'Martin Scorsese', 'Joker', 'Todd Phillips', '1917', 'Sam Mendes', 'Once Upon a Time in Hollywood', 'Quentin Tarantino', 'Brad Pitt', 'Joaquin Phoenix', 'Laura Dern', 'Scarlett Johansson', 'Antonio Banderas', 'Dolor i glòria', 'Els dos papes', 'David Lynch', 'Federico Fellini', '8½', 'Filmoteca de Catalunya', 'Exposició', 'Surrealisme', 'Dora Maar', 'Man Ray', 'Picasso', 'La mirada surrealista', 'Monos', 'Alejandro Landes', 'Colòmbia', 'Paramilitars', 'Twin Peaks', 'Mulholland Drive', 'Lost Highway', 'Eraserhead', 'The Elephant Man', 'Terence Malick', 'A Hidden Life', 'Under the Silver Lake', 'Burning', 'La doncella', 'Memories of Murder']