Cinema sense condicions
Bona nit, com tots els dimarts a Cinema sense condicions
amb tots vosaltres per parlar de cinema, de les últimes novetats
de les últimes notícies que hem tingut en relació als Òscars
i en general a parlar-vos de cinema, del cinema que ens agrada, que no ens agrada
i per què el trobem interessant en qualsevol cas
Amb vosaltres, com tots els dimarts, Peper Mangol, hola, bona nit
Hola, bona nit
I tenim una convidada especial per avui, que és la Patricia Clapés
Bona nit
Hola, bona nit
Estem molt contents de comptar amb ella
Ella ha estudiat a Barcelona la primera part de les seves estudis
i després va estudiar literatura francesa a París
i va fer un màster d'estudis cinematogràfics a la Sorbona
Per tant, des de fa molt temps està interessada pel cinema
i per diferents vertents del que el cinema és
L'Andrea està al so i ens està ajudant a posar i a contextualitzar del que parlem
Bona nit, Andrea
Hola, bona nit
Bé, continuem amb això
La Patricia ens parlarà també d'una exposició que en aquest moment tenim a la Filmoteca
és una exposició que també us proposem
és una exposició que durarà, em sembla, 3 mesos
Sí, 3
Bona nit
És una...
David Lynch, Somnis, homenatge a Fellini
i es presenten unes litografies que ha creat el David Lynch l'any 2008
i és un homenatge al Federico Fellini
especialment a la seva pel·lícula i el 8 i mig
Sí, i està dintre del conjunt de retrovent amb la seva obra
aprofitant que és el centenari
Exactament, i per tant també espero que la Patricia ens parli d'això
I tant
I del David Lynch en particular
i del surrealisme
i de les implicacions del seu cinema
i les relacions, en aquest cas amb el Fellini
amb el Fellini en general
però en particular amb el Fellini de 8 i mig
Sí, i està
Molt bé, doncs comencem
Comencem avui perquè el dimenge vam saber els resultats
dels premis que otorga l'Acadèmia de Hollywood pels Òscars
Bé, els comentarem
què podem comentar
Ara el Pep que ha fet una mica de resum
Hem de dir que
jo puc dir en particular
que pel que fa a les pel·lícules
perquè fa
jo crec que les pel·lícules que es presentaven
que estaven nominades als Òscars d'aquest any
eren totes molt valuoses
perquè de vegades el que passa amb les pel·lícules dels Òscars
és que n'hi ha algunes de tan manifestament fluixes
però en canvi la competició d'aquest any
jo diria que és tan potent
que el resultat ens ha sorprès
però qualsevol resultat ens hagués estat difícil
jo penso que l'irlandès
és una grandíssima pel·lícula
que tenint en compte el seu director
l'Scorsese
que és un gran, gran home del cinema
després hi havia Joker
per mi aquestes són unes pel·lícules molt
n'hi ha d'altres
després les comentem
però l'irlandès Joker
que és una pel·lícula sorprenent
una pel·lícula que ens ha sorprès a tots
perquè el seu director
que és, perquè el recordi jo ara
el director de Joker és...
no, no em recordo ara
és el director de...
Ajudeu-me
perquè no me'n recordo del director de...
de Joker
crec que la buscaré ara
a veure, us ho dic
l'estem buscant tot
l'estem buscant
tot Philips
sí, exacte
exacte
que és...
el Philips
sí, sí, sí
després, clar
hi havia
l'irlandès
després
éreu-se una vez
a Hollywood
al Tarantino
i després
la que ha guanyat
que és
la que és Paràsitos
que ens ha sorprès
d'una pel·lícula
de sul-coreana
que ens ha sorprès a tots
però a mi
favorablement
perquè és una pel·lícula
que ja em va sorprendre
quan la vaig veure
i he trobat
que malgrat
el que es pugui
que ara
el Pep
ens dirà
el que opina
penso que
és una opció valenta
triar Paràsitos
perquè en relació
a les interiors...
jo tinc una opinió
una mica curiosa
ja
sobre el tema
sí, doncs comenta'm-la
jo titularia
Oscars 2020
de l'era Trump
bueno
sí
per què?
doncs a mi
em sembla
excessiu
i estrany
que li donin
de Paràsitos
que s'ho mereix
jo crec que sí
es mereix l'Òscar
a la millor pel·lícula
de Parla
no anglesa
però precisament
amb el que tu has dit
o sigui
hi ha pel·lícules
com l'irlandès
que se'n van cap a casa
i no els doni
ni una estampeta
sí, sí
per mi és un gran
sí, sí
hi ha una pel·lícula
que té una direcció
extraordinària
per mi
de tot Phillips
precisament
i m'he deixat el 1917
eh
del Sant Marellas
sí, bueno
el 1917
curiosament
li han donat
tres Òscars
d'aquells que
la morralla
diguéssim
si estés
dintre el mercat
del peix
seria la morralla
a Joker
n'hi han tocat dos
que també
no són ben bé
per la pel·lícula
és pel treball
de Joaquín Fènix
que se'l mereix
que se'l mereix
absolutament
absolutament
jo crec que sí
aquest potser
era dels cantants
sí
aquí no han pogut
mirar cap a una altra banda
però
per què li dic
de l'era Trump
bueno
jo penso
que
i de la música
i també ha guanyat
un premi de la música
la música
de la banda
és una hora
de Joker
jo dic de l'era Trump
perquè
penso
sí
penso que estratègicament
políticament
parlant
Corea
l'interessa
Corea del Sud
Corea del Sud
l'interessa
a Trump
perquè
li és
d'alguna manera
un soci
amb el que
segurament
vol tindre
bona amistat
per posar
una mica
fre
a Xina
i perquè
per una altra banda
no té
les condicions
perilloses
que pot tindre
Japó
comercialment parlant
i llavors
jo crec que això
pot explicar una mica
perquè
darrere
dels
Oscars
o sigui
a veure
ara imaginem-vos
som el govern
de Corea
en el moment
en què veiem
els Oscars
sabem
que
tindrem
moltes més comandes
que
s'obriran
tots els teledialis
o informatius
de totes les cadenes
mundials
amb el nom de Corea
de tots els diaris
d'influència
llavors això
són uns inputs
per disculpa
diria que el cine
per indústria
fa molts anys
que és bo
fa 20 anys
quan va canviar
la política de Corea
fins llavors
res
en el moment
que es va democratitzar
no
no és una cosa
d'aquest any
és una cosa plana
escolta
sense anar més lluny
per mi
l'any passat
hi ha una pel·lícula
com Burning
que per mi
era una pel·lícula
extraordinària
que podia ser
candidata
a moltes coses
no va passar
més enllà
del que va anar
però
vull dir que
és un cinema
el Corea
fa 3 anys
o 4
la doncella
és una pel·lícula
que
hi van anar els Oscars
no
però em refereixo
que
és una cinematografia
i Paràsits
és una molt bona pel·lícula
hem de tenir en compte
que ve de guanyar
la Palma d'Orakan
és que ja va tenir
va ser important
és un precedent important
però tu dius
si tenim un Oscar
a la millor pel·lícula
de Parla No Anglesa
li hem d'anar també
a l'Oscar
a la millor pel·lícula
és el que em va sorprendre
és el que dius tu
no hi ha cap altra pel·lícula
o sigui hi ha pel·lícules bones
ah i què passa
doncs que segurament
hi ha gent
que és més incòmoda
i aquí
hi havia tela
que tallar
políticament parlar
i com a temàtica
realment
tant 1917
com la pel·lícula
de l'Escorsese
com inclús el Tarantino
es mullen molt més
que Paràsitos
és una pel·lícula
extraordinàriament
intel·ligentment
de guió extraordinari
molt ben rodada
molt ben interpretada
però
després
no es mulla
ideològicament
a quin costat es posa
és una pel·lícula
que enfronta
és una riba allà
d'anglesa
però sense connotacions
el personatge del Joker
té unes connotacions
de rebeldia
incorporades
tota gent
és una manera
de no mullar-se
per resultar incòmoda
això és veritat
perquè
1917
que planteja
un tema
d'una guerra
ferotxa
com va ser
la primera
guerra mundial
tan ben agafada
emocionalment agafada
es mulla
amb el que vol explicar-nos
això sí que ho reconec
li han donat tres
1917
millor fotografia
que em sembla
millor so
i millors efectes visuals
són justificats
són justificats
i és un reconeixement
però és el que dic
home
a les alçades
de la seva vida
fent una obra
ferma
amb moments
magistrals
jo crec que
l'irlandès
es mereixia alguna cosa
sí clar
jo per mi
a mi em van venir
dos pensaments
vaig pensar
la història de Paràsito
també parla una mica
d'Estats Units
i la lluita de classes
amb una versió
molt particular
una versió molt particular
però que al final
parla als americans
o sigui
li es parla
i li es diu alguna cosa
sobre la seva societat
i després també
per una altra banda
trobo que
és una història
que està molt ben escrita
molt ben trabada
molt trabada
i és pur espectacle
i això
a Hollywood
li agrada molt
l'espectacle
riures
moments de terror
suspense
en plan
però i a més
jo li trobo
que és una pel·lícula
com si
tu la pots posar
de thriller
o és
la pots posar
de contrastos
o és
la vols posar
d'enfrontament
no enfrontament
sinó
explicitar
melodrama
exacte
també
i després
el guió
és extraordinàriament
potent
i sorprèn
quan tu
hi ha un moment
que tu penses
que
ja fas
una proposta
de com pot acabar
tot allò
realment
fa un giro
extraordinari
que és
quan
descobreixen
l'abajo
de la casa
poderosíssima
i per qui
està habitada
que
de cap manera
l'espectador
es pensa
en aquell moment
un giro
tan important
de guió
per tant
això sí que és
d'una gran
virtuositat
això sí que ho té
i per tant
li han donat
el premi
el millor
guió
perquè
ni tan sols
planteja
que
és una pel·lícula
que explica
dos tipus
de
personatges
el personatge
que viu
amb una
de fet
a sota
de
amb una
soterrani
de la
de la ciutat
on
quan hi ha una
inundació
entre l'aigua
i quan hi ha
quan hi ha
merda
que és el que al final
hi ha un moment
que té un moment
que hi ha una inundació
entre l'aigua
i viuen
literalment
les clavegueres
i simultàniament
hi ha l'altra societat
a la que
que està superposada
que és la societat
del poderós
que té
molt diner
i que viu
en un món
que no té res a veure
amb aquest
i no les enfronta
aquestes dues societats
de fet
una usa
de l'altra
i gaire res més
que això
tota la pel·lícula
a mi
més a més
hi ha també
una altra pel·lícula
que
de les
que vam veure
l'any passat
que em va
agradar molt
que amb això
jo reconec
que hi ha
molta gent
que discrepa
és
era ser una vez
Hollywood
a mi aquesta
em va agradar molt
per exemple
el guió
també em va agradar molt
i escolta
s'ha quedat
amb la interpretació
de Brad Pitt
que em sembla
molt bona
molt bé
i després
li han donat
un altre
millor direcció artística
d'acord
sí
també m'agrada
trobo que està bé
perquè s'ho mereix
jo també diria
que
actors
els que competien
actors
i actrius
eren molt potents
els que competien
d'actors
perquè
d'actors
competien
el Badderes
no farà
no ha fet
ni farà
crec jo
tant de bo
que sí
per ell
i pel cine
i tal
però jo crec
que un paper
com el de
Dolori Gloria
i és que
ell ho fa molt i molt bé
molt bé
jo he de dir
que no soc
fan de la pel·lícula
no
jo no soc fan
de Banderes
i en canvi
em rendeixo
amb aquesta interpretació
quan dic no soc fan
vol dir que reconeixo
el mèrit
de Banderes
que la pel·lícula
està molt ben aconseguida
estèticament
es nota que
el Modóvar
ja ens està demostrant
que ha agafat
un nou estil
molt més madur
treballat i tal
però que a mi
no em parla
la pel·lícula
personalment
jo soc una gran fan
de les primeres pel·lícules
del Modóvar
jo també
i de la part aquesta
jo també
aquí el Modóvar
parla del Modóvar
sí
i em sembla una mica
a mi em sembla
poc interessant
m'agrada molt més
les altres pel·lícules
fins a
La piel que habito
a mi
a mi m'agrada
jo crec que en aquesta
hi ha
alguna cosa
de testament
fílmic
sí
amb la Dolor
sí
clar
però no té
no té una xispa
no em va fer riure
no em va
no
no
hi ha pel·lícules
testament fílmic
o parlant
després parlarem
de Fellini
8 i Medio
ja es podria dir
una mica com
no testament
però quasi
es posa
testament fílmic
perquè és un director
que ja no té
inspiració
interpretat per
Marcello Mastroianni
però
Fellini
tenia
uns registres
molt variables
per això
Fellini
és inspiració
per molta gent
sí
perquè
és un home
que a cada pel·lícula
trencava moltíssim
molt
molt molt molt
i fins i tot
jo crec que
fins i tot
els seus seguidors
diuen
hòstia
ara per on va aquest tio
sí
perquè era capaç
de parlar d'ell mateix
i de
però
construïa mons
exacte
perquè les noixis de Cadillac
per exemple
és un món
exacte
construïa tot un món
sí
sí
parlava d'ell mateix
però estava parlant d'un món
aquesta capacitat
l'Almodóvar
no la té
perquè l'Almodóvar
deixant de banda
les quatre primeres
pel·lícules
després va fer
sempre la mateixa
variaciones sobre el mismo tema
podríem dir
jo d'aquí paro molt
tot i que no tenen res a veure
com Woody Allen
i
tornant un moment
a la pel·lícula
de
On se pone a time in Hollywood
va guanyar
Brad Pitt
va guanyar
el millor actor
i em va semblar
jo havia fet la quiniela
i és el que vaig posar
el que vaig posar
sí
perquè trobo que és emblemàtic
Brad Pitt en aquest rol
escolta
està sobrat
jo no he vist un actor
tan sobrat
tota la pel·lícula
és que actua
com si fos ell
el protagonista
és una cosa
però bé
és que li va molt bé
el personatge
li va molt bé
li va molt bé
jo tinc un amic
que està ficat al cinema
i tal
i ha anat a veure la pel·lícula
set o vuit vegades
fan de la pel·lícula
i està fascinat
per Brad Pitt
en aquest rol
i ell no suposa
que això val ni res
però és que
diu que està genial
ara
tot i així
als secundaris
hi havia
l'Al Pacino
el Joe Pessi
i això és a l'irlandès
sí
no de propostes
d'actors
d'acord
d'acord
que era molt competit
era un premi
aquest molt competit
el de
el mejor actor
de Reparto
que hi havia
el Tom Hanks
l'Anthony Hopkins
que l'Anthony Hopkins
el passa que la pel·lícula
no li acompanyava
però l'Anthony Hopkins
és un grandíssim
grandíssim
i també se'l mereixia donat
que ja és un home
després ja
l'Al Pacino
el Joe Pessi
i el Brad Pitt
li han donat
però tots aquests
eren tots ells boníssims
és el que jo comentava
que en canvi
les actrius
jo trobo que
era més fluix
el nivell d'actrius
en els dos papes
per mi és millor
el paper de Jonathan Price
i la pel·lícula
no en va a la gent
però això és a banda
que clar
però
l'Anthony Hopkins
clar
també estava nominat
el
Jonathan Price
estava nominat
però estava nominat
com a protagonista
com a actor
o sigui
els nominats
per el mejor actor principal
era l'Antonio Banderas
el Leonardo DiCaprio
que era també
per la del Tarantino
que jo crec
que tens tu raó
que està molt per sobre
el Brad Pitt
que és secundari
en el fons
però es guanya
tot el
es guanya tot el
DiCaprio està bé
també està bé
també està bé
també parla d'això
la pel·lícula
jo crec
parla del fet
que un doble
al final
aconsegueix ser
exacte
el principal
la clau
de la pel·lícula
i salva
la noia
exacte
i a sobre
és el galà
a vegades
el doble
vampirits
el protagonista
i jo crec
que la pel·lícula
parla d'això
perquè
d'una manera diferent
però
es podria interpretar
com que Tarantino
és un gran
apassionat
de la sèrie B
de les pel·lícules
de segona
categoria
i per mi
el fet
fixa que
gairebé
arriba un moment
en què
li omple
fins a la nevera
ell
o sigui
arriba a tindre
una dependència
ara ho recordo
és veritat
una simbiosi
entre aquests dos actors
que al final
formen un
formen un
i
per això deia
que els masculins
eren tots
molts potents
perquè
el millor actor
principal
era
l'Antonio Banderas
el Leonardo Dioclapio
l'Adam Driver
que ho fa molt bé
a la pel·lícula
d'Història d'un matrimoni
la pel·lícula pot agradar
després
clar
les pel·lícules
ajuden o desajuden
però
és salvable
aquesta pel·lícula
i ell ho fa molt bé
i l'Escar de Joc
ha agradat molt
aquesta pel·lícula
el Joaquim Phoenix
i el Jonathan Price
aquests són
els
els que van
actor principal
i
en canvi
el secundari
que és
el Tom Hanks
jo no l'he vista
un amigo extraordinari
no l'he vista
el que m'agrada més
de la pel·lícula
és el
tros curt
que surt
la Laura Dern
a d'aula
és fantàstica
ella sí que té
una creu de Lynch
que després parlarà
sí
sí
sí
sí
ha sigut l'any de
perdó
el 2019
ha sigut l'any de Laura Dern
jo crec
tu creus
bueno
està en Mujercites
també
exacte
està en Mujercites
després la sèrie
David Lynch
que t'ha apuntat
una altra vegada
al centre
de l'atenció
de l'atenció
i també
a l'història
d'un matrimoni
ella és l'advocada
defensora
de l'Scarlett Johansson
que ho fa magnífic
la primera vegada
que surt
es menja
la càmera
ella
ella
es menja
la Johansson
que
es va fent petita
sí
de veritat
sí
sí
sí
però és que
amb aquell tall de cabell
que també
no li queda molt bé
la veritat he de dir
el que no li queda molt bé
el tall de cabell
que té l'Scarlett Johansson
però és que
està fet expressament
jo crec
és el que andava a dir
jo crec
que l'Scarlett Johansson
en aquesta pel·lícula
en canvi
crec que ho fa molt bé
perquè fa
una dona
en una situació
de crisi
que ella
ha pres una decisió
i no sap
com manegar-se
la crisi
i està
ben vista
la seva òptica
de quan una dona
li cau a sobre
alguna cosa
que està decidida
a fer
no sap com fer-ho
tria com fer-ho
i finalment fa
i per tant
és una
una història
que
és una història
no és una gran història
ni és un gran descobriment
com aquí
però
l'Scarlett Johansson
sí que trobo
que fa un paper
que és
relativament
dens
i relativament
de molts
de molts angles
i jo crec
que ho fa bé
i el tall de cabell
crec que és clau
perquè és una actriu
molt física
que utilitza el seu físic
tot i que
sempre reivindica
que no
que no li agrada
que la jutgin
pel seu físic
però
però en el fons
que utilitza
per representar
els diferents personatges
i
sí sí
i Laura Dern
també
està
amb molta diferència
jo crec
i és l'actriu
que volia dir
que era l'any
de Laura Dern
2019
perquè també
està a la sèrie
de Big Little Lies
amb
la Nicole Kidman
és una sèrie
d'HBO
és molt bona
aquesta sèrie
sí
sí
és bona
és bona
la recomano
i surt la Nicole Kidman
la filla del
del Kravitz
i en fi
i també
o sigui
ha tingut molt èxit
gràcies a aquesta sèrie
o sigui
la Laura Dern
i per això jo deia
que en canvi
els actors masculins
són més
més potents
perquè ja et dic
els darrers part
de repartiment
són el Tom Hanks
l'Antoni Hawkins
l'Al Pacino
que trobo
que fa un personatge
molt ben travat
i el Joey Pesci
a la mateixa pel·lícula
els dos
com a secundaris
magnífics
magnífics
i després
el Brad Pitt
s'ho han portat
el Brad Pitt
però tots ells
eren molt potents
aquí
sí sí
perquè
per mi
que el Pacino
tindria que guanyar
sempre
és un actor
que sempre
ho fa bé
sempre queda
té un paper
molt agraït
també
sí
perquè estan
i era la primera vegada
que actuava
ell és conscient
que ha de fer
el to de pit
i llavors
té una arrencada
a partir de quan surt
molt forta
fins a diria jo
més enllà
del paper i tot
sí
però
el curiós
perquè jo dic
després baixarà
no no
ell manté
aguanta
aguanta
sí
manté el paper aquest
una mica sortit
sí
sortit del tot
sí
tota l'estona
clar
sí sí sí
jo crec que és una injustícia
que
Scorsese
s'ha imaginat
sense
clar
perquè
hi havia molta competència
en aquest
sí
això és el que he dit
perquè els directors
clar
un
Martin Scorsese
un Sam Mendes
un candidat
i el top
i el top
philis del joker
i clar
se l'han portat
al bon
John Ho
tot
clar
com a potencial
i com a
com a
el que han fet
ells
històricament
tots ells són més potents
que aquest noi
perquè
li coneixen més
totes formes
els premis
mira
quan van fer els BAFTA
els donen a Anglaterra
van agafar
1917
Sam Mendes
i li van fotre
7 BAFTA
i ja està
ja
vull dir que
això tampoc m'agrada
no
perquè
no matitza
una escombrada cap a casa
terrible
són imprevisibles
el premi de
millor pel·lícula
dels Oscars
jo crec que és imprevisible
i també els agraden
els grans triomfs
i descol·locar
i descol·locar
hi ha un punt de descol·locar
jo crec que en la de Paràs
que a mi em va agradar molt
i penso que aquest home
pot fer moltes coses
perquè realment
és un imaginatiu
potentíssim
i que sí que
si ara torna a estar en cartellera
o està en cartellera
jo sí que
és una pel·lícula
diferent de totes
i val la pena
però
efectivament
el bagatge
que tenen tots els altres
és un bagatge important
jo sí que em sap greu
pel Martínez Corsés
específicament
jo vaig trobar
que Paràsito
em va encantar
o sigui
però trobo que és magistral
fins a l'escena
de l'interfono
no dic
no faig spoilers
no, no em faig
no faig spoilers
i després
a partir d'allà
comença a complicar
la història
amb
amb girs
i imprevistos
i es torna cada vegada
més Tarantino
amb un estil
i això ja va
més thriller
més thriller
i potser alguna escena
l'hagués reduït
o tallat
perquè trobo que potser
és massa
pel·lícula llarga
és una pel·lícula llarga
abans tu ho has dit
molt bé
és que sembla que estigui
feta una mica
per agradar
el cinema occidental
si ho has dit tu
sí
perquè vaig veure
a l'octubre
el festival
Lumière
de Lyon
van fer una retrospectiva
de Bonjonjo
i el van convidar
de fet
però malauradament
quan jo vaig anar a veure
la projecció
no estava
no va poder estar present
però vaig veure
la pel·lícula
Memories of Murder
que ja l'havia
no sé com es diu
en català
Memories d'un assassino
i llavors
l'havia vist
feia molt de temps
i em va encantar
i trobo que està
al mateix nivell
que Parásito
el que passa
és que Parásito
és una pel·lícula
per Hollywood també
és un espectacle
de pel·lícula
això conta
i parlant
de trames rebuscades
o sigui
és una especialitat
jo diria
purament coreana
la barreja de gèneres
comèdia
i suspense
o terror
i les trames
molt rebuscades
una mica
melodramàtiques
perquè per exemple
la doncella
que també va destacant
també té una trama
però massa rebuscada
jo crec que aquella pel·lícula
amb una estètica increïble
i superrefinada
pacava de massa rebuscada
i al final la història
però també tenia un gir
molt interessant
que no t'esperaves
potser
potser es feia una mica
empalagosa
però era d'una perfecció estètica
increïble
que se t'emportava
i l'actriu guapíssima
sí
molt bé
què més
podem dir
mira
jo trobava
que l'actriu de repartiment
que estic molt d'acord
perquè ho fa molt i molt bé
a la història del matrimoni
que és el que tu deies
es comple
que es menja
a tothom
que està
també és el personatge
de l'advocada
defensora
d'un divorci
que ja fa aquest paper
però clar
es menja tota la pantalla
jo estem d'acord
però jo també vaig trobar
molt bona l'actuació
de la Cati Bates
no sé si
en quina pel·lícula
a la pel·lícula del Clint Eastwood
ah
és que no l'he vist aquesta
doncs ho fa molt i molt bé
molt i molt bé
és una dona
no l'he vist la pel·lícula
ella ho fa molt bé
i aquí
jo
així com tots les altres
és molt bona
molt bona
molt bona
jo
dubtaria entre les dues
perquè ella és realment
bro del personatge
de la pel·lícula
del Clint Eastwood
sí
jo no l'he vista
tampoc
sí
també
dic que
la Laura Dent
va dedicar el premi
a la seva mare
Diane Lach
que és una actriu
també
que van a actuar
una vegada juntes
elles dues
sí
a Sailor and Lula
de David Lynch
va ser la pel·lícula
que la va donar a conèixer
Sailor y Lula
o Corazón Salvaje
també és
Corazón Salvaje
i la va dedicar
a la seva mare
i al seu pare
també
Bruce Dern
que em sembla que també és actor
sí
és un actor
és un actor
sí
sí
i tant
és molt conegut
sí
bon actor
sí
sí
molt bon actor
és filla de dos
grans actors
de la mare
sí que ho recordava jo
ell és gran
però
té una trajectòria
important
sí
sí
sí
una cosa
jo volia parlar
d'alguna pel·lícula
actual
bueno
sí
concretament
concretament
és que és una pel·lícula
que segurament
t'ha interessat
passarà molt ràpid
perquè no és comercial
però jo li he trobat
uns valors
molt
molt remarcables
es tracta de
Monos
Monos
de Monos
de
Monos
és el títol
és de Colòmbia
de l'any passat
d'Alejandro Landes
Monos
és un grup
que són
es convertiran en paramilitars
prèvi a una instrucció
i estan
a la part
de la serra
alta
de Colòmbia
llavors
amb aquest espai
absolutament aïllat
sí
on només hi ha
les restes
d'una mena
de fort
i
sense definir
perquè a la pel·lícula
no es defineix res
no sabem si seran paramilitars
d'extrema dreta
d'extrema esquerra
no sabem res
l'únic que sabem
és que tenen un instructor
són vuit
entre nois i noies
curiosament
hi ha
una noia
que
rep
tots tenen un àlies
no coneixem els noms
coneixem àlies
que quan comencen
la instrucció
els donen
i amb aquesta noia
li posen
l'àlies
de Rambo
llavors
els hi posen
una cosa
que
tenen que
mantindre
hi ha dos feines
que han de fer
un
tenen
una
una estrangera
blanca
que és una
física
no sé si és americana
o europea
però
és una dona rosa
que és un
ostatge
i aquest ostatge
l'han de
mantindre
fins que
passi un temps
sis mesos
o així
i es faci una revisió
de veure
com han actuat
i després
hi ha
una vaca
i aquesta vaca
hem d'aprendre
a ordanyar-la
i
curiosament
la pel·lícula
és colombiana
la vaca
es diu
Shakira
no comptava
que fos
una pel·lícula
d'humor
del que
descriies
no no no
és que
també és molt
llatinoamericà
donar noms
d'aquests
no no
és que té mala llet
la pel·lícula
i llavors
a partir d'aquí
a partir d'aquí
penseu
en el cinema
de Rui Guerra
de Glover Rocha
fins i tot
de Sam Peckinpah
del Kubrick
de Full Metal Jacket
de Coppola
d'Apocalipsis 9
també em recorda
sí
Captain Fantastic
amb Viggo Mortensen
de Matt Ross
o sigui que és una família
molt estrafal·lària
però que també
viu a la natura
i després
hi ha una altra cosa
que també
va variar la cosa
és
Werner Herzog
quina barreja
no no no
a veure
és que és curiós
tot això és una barreja
una barreja
de ressonàncies
que veient la pel·lícula
et venen
ara
la pel·lícula
ni imita
ni fa homenatges
ni res
la pel·lícula
és
el més similar
a un cop de punyar
la cara
de l'aspectador
sostingut
durant una hora
i 30 minut
o 38 minuts
amb unes imatges
fantàstiques
una fotografia
extraordinària
i
l'únic que hi ha
és que
no es compleixen
els paràmetres
que els hi ficta
l'entrenador
la hostesa
els hi donen
molta feina
però se'ls escapa
dos o tres vegades
al final
per això
l'agafen
i la vaca
se'ls hi mor
és a dir
que no compleixen
res
però bueno
deixar endavant
d'això
el que sí que tenim
és
quin sentit
preparar-se
per la violència
preparar-se
per què
un desgast
físic
i mental
absolut
una anulació
de l'individu
de la individua
per això està molt bé
que el grup
sigui mixte
perquè fins i tot
amb ells
també hi ha
petites trobades
d'allò de dir
el dubte
de què fem
però
la instrucció
la cosa
perquè és actual
el que està passant
és actual
actual
i llavors
per mi
el que té de bo
és que no té
una afiliació
amb una banda
o una altra
sinó que és
senzillament
una exposició
del sense sentit
de la violència
de les guerrilles
i de l'entrenament
per la violència
bueno
doncs encara
ho tenen
complicat
ja dic
és una pel·lícula
que
estèticament
està ben feta
extraordinària
tal com ho ha explicat
dona moltes coses
a veure-ho
si
et torna a repetir
el títol
Monos
Monos
Monos
Monos
és el grup aquest
sí
sí
sí
és que he vist
un anunci
el trailer
dintre del que són
els apodos
com els diguin
el grup també té
aquest no
de Monos
que també
és
sí
clar
jo he pensat
a quins Monos
et refereixes
quina cosa
ara el vol de Shakira
cuidado
també
té amiga
sí
sí
i a més
el que passa
és
és
arriba aquí
però és de Colòmbia
sí
sí
que no els hi és fàcil
no els hi és fàcil
la distribució
en aquest sector
no no no
jo crec
però bueno
jo crec que hi ha molta gent
del sector del cinema
que
l'ha de haver vist
i ha de quedar
impactat
per aquesta pel·lícula
i ha passat per festivals
aquesta pel·lícula
sí
4 o 5
em sembla que van a Sundance
vale
és la sortida que tenen
moltes d'aquestes
sí
clar
de fet
si surten d'allà
encara tenen
si no fos així
difícilment podrien
fer
sí
sí
bueno ja
tinc altres
però
quasi quasi
prefereixo
que ens parli
que estem dintre del seu temps
que aprofitem
que tenim la Pati aquí
t'escoltem
el que ens vulguis dir
i ens parli
de surrealisme
de David Lynch
i de Felini
i del que vulgui
i del que vulgui
doncs sí
m'agradaria parlar
de l'exposició
que es va inaugurar
el 6 de febrer
a la Filmoteca
que és un homenatge
que fa
David Lynch
a Felini
i en honor també
al centenari
del naixement
de Felini
que fa 100 anys
que va néixer
el 20 de gener
de 1920
concretament
i David Lynch
curiosament
també va néixer
el mateix dia
que Felini
l'Andrea ja ens ha posat
la música
de Marcor
i doncs
s'ha organitzat
a la Filmoteca
aquesta exposició
molt especial
on una de les figures
actuals més importants
del cinema
d'aquestes últimes dècades
ens exposa
la seva fascinació
per el maestro
perquè els americans
el deien
el maestro del cinema
que va rebre
4 Oscars
a Hollywood
parlant d'Òscars
per l'Estrada
les nits de Cabiria
8 i mig
i a Marcor
les 4 boníssimes
boníssimes
obres mestres
aquí sí que
el qualificatiu
d'obra mestra
va bé
a les 4
i la capacitat
de crear
mons
sí
i més concretament
rep homenatge
a 8 i mig
Oto e Mezzo
que és una
de les pel·lícules
més autorreferencials
de Felini
i llavors
exposa
12 litografies
que va fer
en el taller
que està a París
que es diu
Ítem
i el David Lynch
perquè des del 2006
o 2007
va descobrir
està fent litografies
perquè va descobrir
aquest taller
gràcies a la
a la fundació
de Cartier
a París
que l'ha ajudat
que l'ha ajudat
també per fer
la pel·lícula
que està a Netflix
What did Jack do
o sigui
hi ha una pel·lícula
de David Lynch
a Netflix
que és una conversació
entre ell
i està ara
està ara
disponible
i és una petita pel·lícula
que és més aviat
com un curtmetratge
on només hi ha
com a actors
ell
i un mono
parlen de monos
monos de debò
avui va de monos
completament surrealista
i també surt
en un moment donat
la seva actual dona
que és també actriu
però actua molt poc
i surt com a cambrera
li dona alguna cosa
però realment
és la conversació
entre ell i el mono
i és divertidíssim
perquè no entens res
però estàs fascinat
perquè són tot com frases
que podrien estar sortides
de westerns
o de pel·lícules
de clàssics
de Hollywood
i també a la mostra
es projecta el documental
David Lynch
de David Lynch
The Art of Life
realitzat per Joel
Gullet
em van parlar aquí
l'any passat
ah però has anat
a l'exposició
no no
a l'exposició encara no
sí
aquest documental
es podrà veure
el dissabte 7 de març
a les 7
a la Sala Laia
és molt recomanable
tu l'has vist?
jo l'he vist
perquè quan vaig a escriure
aquest capítol
sobre David Lynch
que és un capítol
que es diu
David Lynch
sueños oscuros
en un mundo extraño
en el llibre titulat
La mirada surrealista
que es va
que es va
que es coordina Albert Galera
sí
coordinat per l'Albergarera
publicat per Hermen Aute
es pot
es pot trobar aquí
sí sí
a la Casa del Libre
a la Filmoteca
hi és?
a la Filmoteca
no ho sé
però
es va publicar
el novembre
a la Casa del Llibre
hi és
sí
està bé
sí
hi ha altres llibreries
a Barcelona
i també es pot
comprar per internet
a la
a la pàgina web
d'Hermen Aute
que te'l porten
a casa gratuïtament
i està molt bé
és un llibre
on hi ha un capítol
sobre Lynch
escrit per mi
un capítol sobre
Jodorowsky
un sobre
Bunyuel
amb fotos inèdites
el de Bunyuel
està escrit
per Javier Espada
repeteix el títol
del llibre
La mirada surrealista
el tinc aquí
el tinc aquí
de fet
l'he portat
i hi ha un capítol
sobre
com deia
Luis Bunyuel
David Lynch
Jodorowsky
Gué Madon
que és un director
canadenc
que no és conegut
a part de
l'esfera cinèfila
però que és
molt interessant
i que
i que va fer
una
com diguem
reinterpretació
del clàssic
de Coppola
de Dràcula
Escolta
i que estem
amb això
com va ser
que et van proposar
col·laborar
amb aquest llibre?
Doncs perquè
jo li vaig explicar
a Albert Galera
que vaig fer un treball
sobre el melodrama
que de fet
es va publicar
dintre de la
o sigui
per la universitat
en la que
estudiava
a la sort
Bonnovell
va publicar
aquest treball
sobre el melodrama
que vaig fer
i li vaig dir
que volia
continuar escrivint
sobre cinema
perquè
és la meva passió
i que
jo en aquells moments
estava més treballant
i estic treballant
com a relacions públiques
però que
també m'interessava
l'escriptura
i llavors
va pensar en mi
perquè també sap
que soc una gran fan
de David Lynch
entre altres directors
també
tenim en comú
l'Albert i jo
de ser uns fanàtics
de Brent de Palma
ens encanta
Brent de Palma
i
i doncs
va ser així
i llavors
m'ho va proposar
i segurament
també escriuré
en el pròxim llibre
que publicarà
Hormenauté
per al Festival de Molins
ja estic parlant
sobre això
i
sí, sí
tinc molts temes
i espero poder escriure
i tenir temps
per escriure molt
sobre cinema
ja ho seguirem
sí, sí
ho seguirem
i tant
sí, sí
bueno
ocupa 60 pàgines
el capítol
o sigui
és bastant
molt bé
és extens
és extens
el vaig esclar en un mes
o sigui
no va ser molt
perquè estava treballant
el mateix temps
en una altra cosa
i
sí, sí
estic molt orgullosa
i molt contenta
i
sí, sí
i parlo sobre conceptes
com
com la presència
o ausència
bueno
també parlo molt
d'obres surrealistes
de dones surrealistes
que no són molt conegudes
com Dora Mar
que va ser la musa
de Picasso
bueno
i de
i del
fotògraf
sí
Man Ray
Man Ray
sí
de fet
o sigui
va ser gràcies a Man Ray
que es van conèixer
clar
sí, sí, sí
per una foto
que havia fet Man Ray
i Picasso
va veure aquesta foto
i es va enamorar d'ella
a l'instant
i va voler conèixer-la
i
i ella era
era bastant important
dintre del cercle
dels surrealistes
sí
quan va conèixer Picasso
una dona molt interessant
molt interessant
molt interessant
i
i una de les raons
per les quals
la vaig
conegut a seva obra
més extensament
és perquè
va haver una
una exposició
al centre
George Pompidou
a París
l'any passat
sobre ella
la primera
retrospectiva
la primera exposició
sobre la seva obra
així
per una institució important
no
però va ser una
una historiadora
d'art
espanyola
que la va
que va descobrir
la seva obra
perquè estava una mica
caiguda a l'oblit
curiosament
no?
o sigui
es coneixia com a mussa
però no es coneixia
com a artista
no?
com a artista
i va fer col·legis
molt importants
i
vaig veure
fa poc
un documental
sobre ella
la que parlava
aquesta historiadora
que la va
donar a conèixer
al gran públic
i
vaig descobrir
que
va ser una mica
maltractada
per Picasso
o sigui
es podria fer
una pel·lícula
de la seva vida
jo crec que
Picasso era
una mica
complicat
sí
era una personalitat
complicada
sí
amb les dones
una mica
machistes
veu
i bueno
però
i curiosament
o sigui
quan
quan va començar
a sortir
amb Picasso
es va interessar
molt la pintura
i va deixar
una mica
la fotografia
que jo crec
que era
el que era
més bona
amb la fotografia
feia fotografia
també de publicitat
i
doncs
parlo d'ella
i
més especialment
d'algunes
obres seves
que les comparo
amb les obres
amb les imatges
de David Lynch
per exemple
una fotografia
on surt
una representació
del rei Ubu
Ubu
sí
molt fastigosa
i la comparo
amb els personatges
de Dune
i en fi
intento una mica
com
portar
l'actor
a
a comparar
i a
adinsar-se
en aquesta
en aquesta
visió surrealista
de l'art
en general
i també parlo
d'una altra
pintora surrealista
Valentín Hugo
que només
em va
cridar l'atenció
una pintura
però ja la vaig poder
comparar
amb
algunes obres
de Lynch
i doncs
sí
aquest capítol
m'agrada molt
fer-lo
i espero
aquest any
escriure un altre
i també
vaig parlar
breument
de Fellini
però només
en una frase
dient que
tot i que no es
parla en el llibre
de Fellini
d'aquest llibre
de mirada surrealista
però també és un gran
surrealista
Fellini
i tant
i que va inspirar moltíssim
Jodorowsky
i també altres directors
per exemple
Jodorowsky
a Santa Sangre
s'inspira
Vuit i mig
va inspirar
a Woody Allen
claríssimament
a Woody Allen
a Emir Kosturika
que s'ha declarat
ser un gran
especialment
a la pel·lícula
a la pel·lícula
Underground
i després
també
Tarkovsky
Tarkovsky
també s'ha
reconegut
que Fellini
ha sigut
una gran inspiració
per ell
i m'agradaria
llegir
perquè
també per escriure
aquest capítol
sobre Lynch
em vaig interessar
la seva vida
Estàs molt ben documentat
i les cites
i
bueno
si ho veus
fullejar
molt bé
les cites
estan explicitats
on t'ho has tret
i com ho has tret
molt bé
si ho has fullit
ja
gràcies
ja el tinc apuntat
i llavors
per escriure
aquest capítol
vaig llegir
la biografia
és una
biografia
coescrita
amb
Cristín Maquena
que és una
amiga
de Lynch
i van
coescriure
aquesta biografia
de Lynch
i
en un dels
capítols
d'aquesta biografia
Félix
explica
Félix
això ja és increïble
és un mix
un mix
no
Lynch explica
com va conèixer
Fellini
i ho he traduït
al català
i m'agradaria
llegir-ho
doncs ho expliques
perquè es van conèixer
que això no ho diu
a l'exposició
no està posat
que es van conèixer
llavors em va semblar
interessant
una vegada
estava a Itàlia
amb Isabella
Rossellini
que va ser la parella
de Lynch
durant una època
perquè es van conèixer
i es van enamorar
el rodatge
de Blue Velvet
Blue Velvet
sí
i doncs
gràcies a Isabella
Rossellini
Lynch
va viatjar
bastant
a Itàlia
i doncs
estava
allà a Itàlia
i diu
perquè ella rodava
una pel·lícula
amb un director rus
i Silvana
Mangano
actuava també
a la pel·lícula
i jo la coneixia
bastant bé
rodava al sud de Roma
en llocs grandiosos
màgics
en aquella zona
hi ha com altiplans
salpicats de fantàstiques
viles minimalistes
amb escales que pugen
a precesses terrasses
una cosa increïble
una nit
Silvana
ens va invitar
a Isabella i a mi
a sopar
en un restaurant
a l'aire lliure
era la temporada
de bolets
i els plats
anaven d'això
bueno
ja vols parlar una mica
de bolets
a més de Silvana
a més de Silvana
Isabella i jo
al sopar
va venir
Marcello Mastroianni
tinc que reconèixer
que estava una mica
obnubilat
bueno
molt sorprès
llavors parlo una mica
de la conversació
que abans teníem
amb el Marcello
i diu
ho van passar molt bé
i li vaig explicar
que havia nascut
el mateix dia
a Café Lini
i que era un grandíssim
admirador del seu cinema
la meva pel·lícula preferida
d'ell
és 8 i mig
però també m'agrada
l'estrada
m'encanta l'estrada
i en totes les seves pel·lícules
hi ha coses boníssimes
quan surto de l'hotel
al matí següent
veig un Mercedes
i el xòfer
em truca
i em diu
li porto a Chinecità
Marcello
ho ha organitzat
perquè vostè
passi el dia
amb Fellini
que bé
i tant
i tant
i llavors arribem
4 burres
per Marcel
sí
genial
llavors
diu
arribem
diu
arribem a Roma
i Fellini
em dóna
la benvinguda
i em demà
que em senti
al seu costat
mentre treballa
i ens fem més o menys amics
bé
això és el traduït
i diu
aquell dia estava a filmar
la intervista
i devia ser
el 1986
i es veu que li va explicar
perquè això ho he vist
en un altre vídeo
en què l'Instagram explica
com va conèixer Fellini
que estava bastant trist
perquè ell
solia
sentar-se
en una terrassa
sempre la mateixa
d'un cafè
al matí
per prendre
esmorzar
i venien estudiants
de cinema
i discutien amb ell
en canvi
en aquella època
a finals dels anys 80
ja no hi havia
ningú
que li vingués a parlar
i estava una mica trist
i es veu que
David Lynch
li va dir
que no sabia
que dubtava
si la pel·lícula
de 8 i mig
tindria
la mateixa
repercussió
que va tenir
quan va sortir
perquè el públic
ja no era el mateix
i doncs van compartir
aquesta
i va dir
Lynch
que li havia semblat
que en aquella època
Fellini estava una mica trist
i tal
i doncs
doncs sí
doncs
trobo que
que és molt interessant
i
també
voldria
destacar el fet
que l'any passat
va haver una exposició
a la Cinemateque
Française
a París
a la Filmoteca de París
sobre
la relació
entre
Fellini
i Picasso
parlant de Picasso
perquè Fellini
era un gran
fan de Picasso
i es va inspirar
molt d'ell
i de fet
era dir que
en una
en diverses declaracions
va dir
que a la Dolce Vita
havia descompost
la narrativa
en diversos trossos
com Picasso havia fet
amb el cubisme
els grans creadors
jo crec que
respectant-se
s'influencien
sí
sí
sí
és així
perquè
naturalment
Picasso
també
això que dèiem
de constructor de mons
Picasso
es va reinventar
contínuament
i a més a més
en cada nova fase
destruïa
pràcticament
l'anterior
i partia de zero
això és
això és molt difícil
perquè
el creador
l'artista
corrent
el que fa
és tindre
un desenvolupament
i perfeccionament
d'un estil
i ja està
però trencar-lo
els grans trenquen
ah
aquí s'allà
són visionaris
és allà on està
la diferència
és el que passa
també amb el cinema
hi ha
grans directors
però que no tindran
una influència
en el cine
que es farà després
ells hauran fet
una gran pel·lícula
5 o 6 grans pel·lícules
molt bé
però no tindran
una influència
però hi ha altres
que arriben
a fer un trencament
del llenguatge
o de la forma
d'explicar
o de l'ús
de la imatge
i llavors
aquests són els que
fan avançar
per exemple
David Lynch
està en aquest ordre
a la millor
no és
tan bon director
com a obra
com pot ser
un copola
o un escorsese
però
a la millor
de cara
al futur
es representeu
un avenç
més gran
per la narrativa
cinematogràfic
i l'interessant
de Lynch
és que no només
ha trencat
la forma narrativa
de la pel·lícula
de la pel·lícula
en si
sinó de la sèrie
va revolucionar
també el format
de la sèrie
en Twin Peaks
i ha marcat
les millors sèries
les meves sèries
preferides
avui en dia
fan referència
a Twin Peaks
i quantes pel·lícules
s'han mirallat
amb Twin Peaks
a nivell d'argument
i tant
i Mulholland Drive
per exemple
extraordinària
Mulholland Drive
i Los Highways
és un trencament absolut
i una reinvenció
una reinvenció
del film noir
el que es diria
el neo-noir
seria el neo-noir
sense policies
això ho parlo
al capítol
si el voleu i així
perquè parlo d'això
i tant
i bueno
de l'exposició
també dic
que les litografies
són molt interessants
i estan molt bé
perquè no només
és una representació
amb la litografia
amb el format
de la litografia
de les imatges
de 8 i mig
sinó que ha de passa
i ho porta
al seu terreny
al seu univers
hi ha una interpretació
i veus realment
el toc linch
lincear
en algunes
sobretot
en la que
ja
es desvincula
una mica
de l'ambient
de circ
o de les imatges
de linch
i de les imatges
de Fellini
i les porta
a la seva obsessió
per
per la
per els ambients
industrials
perquè linch
té una fascinació
per la
per la fotografia
industrial
per els ambients
aquests una mica
desolats
de la
de la
de la
Filadèlfia
que va conèixer
quan va ser estudiant
d'art
i de cine
també va fer
els seus primers
cosmetratges
a la Universitat
de Filadèlfia
on va néixer
Man Ray
per cert
i
i això
li va marcar
molt
i especialment
ho demostra
a la pel·lícula
Aire
Acerhead
i a
Elephant Man
i després ja
les altres
són més
solars
són més
influenciades
per Los Angeles
la ciutat
la ciutat que
que l'adopta
després de
Filadèlfia
i en la que estudia
cinema al costat
de Terence Malick
perquè és de la mateixa
generació que
Terence Malick
i va estudiar cinema
amb Terence Malick
és molt curiós
curiós també
curiós
sí
perquè són directors
completament diferents
són molt diferents
oli i aigua
oli i aigua
però
absolutament
talentuosos
o sigui
vaig veure
per cert
una pel·lícula
que em va encantar
i
no sé
també he preguntat
per què no estava
als Oscars
és la de
la Terence Malick
la de
la d'aquest
la que s'estrena ara
no s'estrena ara
s'ha estrenat una
no ens la van posar
a vegades tinc
aquests
lapsos
és
és
és un
a hidden life
una vida escondida
és
parla
d'un
austríac
un pagès austríac
però aquesta
està estrenada
aquesta
que tu parles
ho vaig parlar
amb el director
del festival
de Sitges
ho vaig parlar
amb el director
del festival
de Sitges
perquè ell la va veure
a Cannes
jo la vaig veure
a França
es va estrenar
a França
i es veu que
ha sigut molt difícil
distribuir-la
i convèncer els cinemes
perquè la projectin
curiosament
i el fenòmen
em sembla que va
acceptar projectar-la
però no sé
si encara està
va fer el passi
de premsa
el passi de premsa
no sé si
l'Àngel Sala
m'havia dit
que havia parlat
amb el fenòmena
perquè realment
em va insistir
però que eren tres hores
no?
sí
és bastant llarga
és bastant llarga
però és meravellosa
tu l'has vist
aquesta
sí
l'he vist
i no entenc
per què no
ha tingut la repercussió
però és com
altres casos
a mi m'encanta
Under the Silver Lake
que va ser un fracàs comercial
però bueno
és molt bona aquesta
és boníssima
però va ser
va arruïnar
bueno no va arruïnar
però va ser un fracàs comercial
i va fer que aquesta distribuïdora
Wild Bunch
tan coneguda
no perdés diners
o sigui
i és una pel·lícula boníssima
i no se sap per què
bueno
perquè ja passa
és així
el món del cinema
és així
certes pel·lícules
es distribueixen molt bé
és una pel·lícula
molt linstiana
aquesta
sí
sí sí sí
per això m'agrada
escolta una cosa
a l'exposició
hi ha dibuixos
també
perquè feia storyboards
molt macos
exacte
de Fellini
suposo
llavors Lins
es colleix
12 dibuixos
de Fellini
de l'època
en què havia rodat
Casanova
el 1976
i està superbé
llavors ja havia vist
amb el Donald Sutherland
sí
llavors es veuen
sobretot dones
qualsevol
imaginari
no
de dones
molt voluptuoses
no
de
que apareixen
a Marcor
i
sí sí
estan molt bé
els dibuixos
també
els ha escollit
David Lynch
que aquests dibuixos
estan
en una fundació
a Suïssa
que es diu
Fellini Foundation
for Cinema
com veieu
és una font
inesgotable
de propostes
de
de
de
fer-nos
saber coses noves
escoltes
nosaltres sabem
que aquest any
estarà a Barcelona
per tant
comptarem amb ella
comptarem amb tu
de tant en tant
gràcies i tant
serà un plaer
estaré
ens despedim
fins la setmana vinent
bona nit a tothom
molt bona nit
bona nit
ni
Música sense etiqueta.