Title:

De la pluja al País Valencià a “La Luna” de Bertolucci: psicoanàlisi, símbols, música i muntatge

## Resum general del programa ### Introducció i actualitat: la pluja i la tragèdia al País Valencià • El programa s’obre amb una musicació/recitació de Raimon, “El meu país, la pluja”, com a marc simbòlic d’una **tragèdia per inundacions al País Valencià**. • Reflexió crítica sobre **incompetències institucionals** i la politització del desastre, amb èmfasi en la **solidaritat ciutadana** com a resposta immediata més efectiva. • Debat sobre la necessitat de **planificació urbana** i memòria del territori: *“l’aigua té memòria”* i torna als seus llits naturals si se’n desvien. > “La societat no aprèn... l’aigua té memòria.” ### El film de la setmana: “La Luna” (Bernardo Bertolucci, 1979) #### Presentació i escena preludi • Tall musical d’**Ennio Morricone** i anàlisi del preludi: **la Lluna, la nit i la relació mare-fill** com a codis d’entrada temàtics. • Importància de la lluna com a **mòbil del desig** i element femení que travessa el film. #### Experiència personal i impacte temàtic • Mirada autobiogràfica d’un dels ponents: visió de La Luna a Roma (1979) i **perplexitat** per l’abordatge frontal del **tabú de l’incest (mare-fill)**. • Escena al cinema amb “Niagara” (Marilyn Monroe) i el sostre que s’obre a la lluna: imatge icònica que inspira més tard un espot. • Eco temàtic en “Mater amatissima” (1980): **incest** com a element dramàtic en context diferent. #### Lectura psicoanalítica i simbòlica • Bertolucci integra **psicoanàlisi freudiana** (somni fundacional i record imaginari del coit parental) en el relat. • L’escena de la terrassa: joc amb la **mel** (plaer/adhesió), el **peix** (símbol fàl·lic) i la **troca** (cordó umbilical / vincle mòrbid). > “Freud diu que el nen no necessita veure el coit dels pares; li és suficient —i inevitable— imaginar-ho.” #### Política, història i cites cinèfiles • Reacció de Bertolucci a la censura i a les crítiques (després de “L’ultimo tango”, “Il conformista”, “Novecento”) i inserció d’un **subtext polític** (eurocomunisme, Gramsci, Berlinguer) i del **doble pare** (adoptiu/biològic). • La **heroïna** com a recurs d’un adolescent desorientat, no com a simple “patologia social”. • Teixit d’homenatges a **Godard, Truffaut, Pasolini**: escena del cinema (Godard), el **barri de la droga** amb travelling a la paret (Truffaut/El conformista), aparició de **Franco Citti**, jukebox amb “Saturday Night Fever” i ambigüitat sexual del protagonista (eco de *Tadzio* a “Morte a Venezia”). #### Forma, repartiment i recepció • La pel·lícula s’inscriu al centre de l’obra de Bertolucci: **aposta onírica i poètica** abans que naturalista. • Fotografia de **Vittorio Storaro**: bellesa formal que, segons els ponents, **de vegades pesa** sobre la intimitat del relat. • Repartiment i curiositats: **Jill Clayburgh**, **Renato Salvatori**, **Alida Valli**, **Tomás Milián** (pare biològic, arc emocional intens), **Franco Citti**, cameo de **Roberto Benigni** i el pare adoptiu interpretat per **Fred Gwynne** (icònic de “The Munsters”). • Versions i **censura**; disponible una versió completa a Filmin. ### Aula de cinema: muntatge, posada en escena i llenguatge #### Muntatge analític vs pla seqüència • Muntatge analític: fragmentació en plans i punts de vista; exigeix **anàlisi** de l’acció. • Pla seqüència: **continuïtat temporal** sense tall; “muntatge sintètic” dins la posta en escena. #### Recursos formals i rol del muntador • Exemple intern de la pel·lícula: festa d’aniversari i descens per l’escala resolts sense tall, amb **muntatge intern** i fluïdesa espacial. • El muntador com a **director d’orquestra**: passa de l’anàlisi (guió i material) a la **síntesi** (construcció rítmica i narrativa). • El “primer pla” condiciona el sistema de valors de plans posteriors. • Llenguatge cinematogràfic com a **sintaxi** pròpia (no teatre filmat): gramàtica i transgressions conscients. • Selecció de preses i el **“moment màgic”** interpretatiu: no sempre apareix; quan ho fa, defineix la presa bona. — ## Idees clau • **Tragèdia i memòria del territori**: la pluja com a detonant i com a metàfora. • **La Luna** articula desig, maternitat, incest i identitat a través de la **psicoanàlisi** i d’un **dispositiu simbòlic** (lluna, mel, cordó, peix). • Teixit de **cites cinèfiles** i eco polític dins una forma **onírica** més que realista. • **Aula de cinema**: diferències entre muntatge analític i pla seqüència, i el paper central del **muntador** en la construcció del llenguatge fílmic.

['Raimon', 'El meu país la pluja', 'País Valencià', 'inundacions', 'solidaritat', 'política', 'urbanisme', 'memòria de l’aigua', 'Bernardo Bertolucci', 'La Luna', 'Ennio Morricone', 'psicoanàlisi', 'Freud', 'incest', 'símbols (lluna, mel, peix, cordó)', 'heroïna', 'Niagara', 'Godard', 'Truffaut', 'Pasolini', 'Franco Citti', 'Renato Salvatori', 'Alida Valli', 'Jill Clayburgh', 'Tomás Milián', 'Roberto Benigni', 'Vittorio Storaro', 'muntatge', 'pla seqüència', 'miralls', 'llenguatge cinematogràfic', 'neorealisme', 'Gramsci', 'Berlinguer', 'eurocomunisme', 'Novecento', 'L’ultimo tango a Parigi', 'Il conformista', 'L’estrategia del ragno', 'The Last Emperor', 'The Sheltering Sky', 'The Dreamers', 'Belleza robada', 'Mater amatissima', 'Saturday Night Fever', 'Tadzio', 'censura', 'Filmin', 'Aula de cinema']