Title:

Humor i cinema amb Fergat Producció: Barcelona, una nit d'hivern; La granja del pas; els thrillers de Villeneuve i el camí del curt al llarg

## Visió general • Episodi centrat en el binomi **humor i cinema**, amb ressenyes d’estrenes, un bloc fort de documental social i un focus en thrillers contemporanis. • Protagonisme de la jove **Fergat Producció** (Pol Díger i Lídia Millet): estil d’**humor absurd** d’inspiració britànica/americana, musicals, rodatges exprés, i una mirada crítica (i autoirònica) sobre el cinema independent. • Debat viu sobre comèdia espanyola, i destacat entusiasme per **Prisoners** de Denis Villeneuve. • Treball tècnic i de producció: inversió en **Blackmagic 4K**, circuits de festivals, sostenibilitat i pas del curt al llarg. --- ## Preestrenes i crítiques ### Barcelona, una nit d’hivern (Dani de la Orden) • Comèdia romàntica coral amb històries interconnectades i personatges de diverses edats. • Percepció de **major maduresa** respecte a la primera entrega (Barcelona, nit d’estiu): millor equilibri i desenvolupament de relacions. • To **lleuger i accessible**, sense grans pretensions, però **ben estructurat** i de bon ritme. • Curiositat: l’autor, *malgrat la fama romàntica*, té interès de fons pel cinema **apocalíptic**. ### Humor paròdic: Hot Shots i l’ADN Fergat • Record d’“Hot Shots” com a *spoof* de referència (Abrams/Charlie Sheen), amb **enginy visual** i “xorrades” creatives com a motor del gag. • Punts de contacte amb Fergat: **humor absurd** i timing de comèdia com a brúixola. ### Comèdia espanyola: 8 apellidos catalanes • Debat obert: comparada amb la primera, la segona part es percep com **menys fresca** i amb guió més feble. • La sala riu, però s’assenyala **oportunitat perduda** per actualitzar bromes polítiques. • Diferències de to entre **humor espanyol vs. britànic/americà**. > “Feia temps que no hi havia una sala sencera rient sense parar.” --- ## Documental social ### La granja del pas (Sílvia Munt) • Retrat de la **PAH Sabadell** i del procés emocional i col·lectiu davant els desnonaments. • Forta **empatia** i equilibri de to: hi ha lloc per al plor i també per a l’alegria compartida. • Elogi generalitzat de la **posada en escena**, del **muntatge** (vuit mesos) i de l’ofici cinematogràfic; premi a Valladolid (Temps d’Història). • Repàs de la trajectòria de Munt com a actriu i directora (incloent l’excel·lent doc “Gala”). --- ## Focus director: Denis Villeneuve (thriller contemporani) ### Prisoners (Prisioneros) • Thriller dens i immersiu, amb fotografia de *Roger Deakins* i guió de **girs inesperats** però coherents. • Interpretacions potents (Hugh Jackman i Jake Gyllenhaal). • Ritme sostingut (2h30 que “passen volant”). • Valorada com a **obra major** dins del gènere. > “És una autèntica obra mestra… tot lligat i ben intel·ligent.” ### Sicario i Enemy • Sicario: **construcció gradual del “monstre”** com a sistema, to dur i atmosferes contundents. • Enemy: adaptació de Saramago més **personal** i divisiva a la taula, però amb idees i viratges celebrats. --- ## Fergat Producció: estil, processos i trajectòria ### Identitat creativa i plans • Duo creatiu amb **estils complementaris**: humor absurd (Pol) i línia més **seriosa**/guionística (Lídia). • Preparant el **primer llargmetratge**, amb to més proper a *cinema de festival*. ### Eines i tècnica • Inversió pròpia en **Blackmagic 4K** (cos ~3.000€; els accessoris dupliquen el cost), qualitat de **cinema digital** i aprenentatge pràctic. • Debat ergonòmic vs. qualitat d’imatge per a **cobertures d’entrevista** i actes. ### Del curt al llarg: vies i sostenibilitat • El curt circula per **festivals**; el llarg demana **exhibició** i mercat. • Sostenibilitat mitjançant **videoclips i espots**; premis de curt amb retorn econòmic modest però amb **reconeixement i xarxa**. ### Formats exprés i musicals • Participació intensiva en **rodatges ràpids (24–48h)**: escriure, rodar, muntar i lliurar en temps rècord — gran escola d’ofici i cohesió d’equip. • Musical com a gènere recurrent: “**Veganser**”, “**Qui no canta no calça**” (24h), entre d’altres. ### Microcurt Haiku: Honey Honey • Peça de 17 segons estructurada com un *haiku* (5''–7''–5''): **sintaxi visual** extrema i “punch” final. • Seleccionada en **22 festivals** i diversos premis; exemple de com una bona idea pot **viatjar** sense grans recursos. ### “Directors (Director’s Cut)”: fals documental i sàtira • Format de *fals documental* a l’estil The Office, sobre un equip que vol fer la “primera **snap/snuff movie artística**”. • Crítica mordaç al cinema **independent** i a les seves pretensions, però també **autoironia**: to de comèdia negra, gags de set i mirada lúcida al backstage. ### Equip i treball • Nucli d’unes **20 persones**: direcció de foto (Kimio Ogawa), música (Miquel), art (Cristina), etc. • Model **horitzontal**, obert a propostes de departaments; combinació d’edats que **enriqueix** referents i públic potencial. • Actors recurrents: **Roser Bondó** i **Jaume de Sants**. --- ## Oients i tancament • Interacció via Facebook: Marx Brothers (“Sopa de ganso”, “Una nit a l’òpera”), “Carmina o revienta”, “Volver al futuro”, “El liguero mágico”. • Anunci: pròxima “Pel·lícula del mes” — **La granja del pas** i possible visita de **Sílvia Munt**.

['humor', 'comèdia', 'spoof', 'Hot Shots', 'Barcelona, una nit d’hivern', 'Dani de la Orden', 'comèdia romàntica', '8 apellidos catalanes', 'comèdia espanyola', 'Sílvia Munt', 'La granja del pas', 'PAH Sabadell', 'documental', 'Denis Villeneuve', 'Prisoners', 'Sicario', 'Enemy', 'Roger Deakins', 'Netflix', 'Sitges', 'Terror Molins', 'Blackmagic 4K', 'rodatge ràpid', 'haiku', 'Honey Honey', 'Veganser', 'Qui no canta no calça', 'Confidents', 'Directors (Director’s Cut)', 'fals documental', 'snuff/snap movie', 'cinema independent', 'equip de rodatge', 'producció catalana']