Cinema sense condicions.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Bona tarda, o bona nit, o bon vespre.
Ara ho has dit, ara ho has dit.
Sí, perquè ja és fosc.
Estem aquí un dimarts més.
Bé, jo feia molts dies que no venia.
Molts i molts i molts, eh, Joan.
Ja ho sabeu, ja ho sabeu.
Ens explicaràs algun dia què has estat fent tot aquest temps allà?
Algun dia, algun dia ho explicaré, sí, algun dia.
Que d'aquí la incògnita.
Els oients estan, bueno, espantadíssims, eh?
Allà escrivint el programa continuament.
Què fa el Joan Morro?
Bueno, no exagerem, però sí que la gent...
Vale, vale.
Tens a tothom pendent, no?
Suposo.
En qualsevol cas, en qualsevol cas...
Ja ho dic molt, ja ho dic molt, ja ho dic molt.
He fet el que volia fer i ja torno estant aquí i, bueno, doncs disposat a passar-nos-ho bé.
Avui, més a més, acostumem a tenir, doncs, com dos o tres parts del programa.
Una primera part, doncs, que parlem de les pel·lícules que hem vist, del que hi ha d'estrenes...
Ells, precisament, han anat aquest matí...
Els dos convidats que tenim, que són el Pol Díger i la Lídia Millet,
han estat aquest matí a l'estrena que feien d'una nit d'hivern, no?
Barcelona, una nit d'hivern.
Barcelona, una nit d'hivern, exacte.
Com dos infiltrats més.
Exacte.
I tant, i tant.
Que era la continuació d'una que havia fet anteriorment, que és d'una persona nit d'estiu,
que jo no vaig veure, però la van deixar bastant bé.
Jo sí, jo sí que la vaig veure.
Però diuen que, tothom de la critica, diuen que és millor aquesta que l'anterior.
Totes les segones parts són millors, no?
És així, la dita, o...?
No ho sé, no ho sé, no ho sé.
Podríem discutir.
En qualsevol cas, la idea seria, doncs, començar...
Avui tenim, deia, dos convidats, que són el Pol Díger i la Lídia Millet,
perquè ens parlin de Fergat Productions, que és com una mena d'empresa,
o no sé, ens ho explicaran ells el que és, i que han fet diversos programes, diversos...
Jo he vist dues o tres coses, de fet, per ells.
Què has vist, què has vist, què has vist?
Jo he vist un musical que es diu Qui no canta no calça,
i després he vist una cosa que es diu Confidents.
He intentat veure l'última, aquestes 18 minuts, que es diu...
Que es veu que és com inclassificable, som els...
Directors.
Que es diu DirectorsCat, però no hi ha hagut manera,
no m'hi ha pogut baixar i no hi ha hagut manera de poder-la veure.
Llavors, bueno, ja m'explicaran ells de què va i què és el que volen fer, etcètera.
En qualsevol cas, la idea seria fer una primera part,
que podríem parlar amb ells com a convidats, també,
de les escenes, del que recomanem, del que hem vist
i del que val la pena veure-ne en els propers dies.
De fet, també, aquest divendres, estrenen l'última de l'Spilbert,
aquesta del Puente de los Espías.
Qui és aquest home?
No sé qui és, tu, no el conec, però m'han dit que no era del tot dolent.
No sé...
Bueno, és discutible.
És discutible.
En qualsevol cas, parlem primer d'una primera part que faríem d'això,
una segona part que podríem parlar llavors específicament
dels que tenim aquí convidats
i que ens expliquin què és el que estan fent,
quins projectes tenen, què és el que ja han fet,
o jo no ho podem veure, perquè això seria interessant també.
Molt bé, molt bé.
Molta cosa, Joan, ja t'ho dic jo, que estan fent molta cosa.
No, no, jo he vist que tenen...
Vaja, ja fa dos o tres anys que esteu treballant, no?
Bueno, quasi dos anys, encara no.
Ara, al desembre, a finals de desembre, serà el nostre aniversari,
farem dos anys i ens presentarem a un concurs
i farem un making of especial.
Anirem a Montserrat a veure la Moraneta.
Molt bé.
Sí, a veure, sí, ja som.
Doncs, si voleu, comencem per explicar les preestrenes properes,
que ells han vist aquesta aquest matí.
Que ens expliquin, sí.
Heu saludat a Dani de l'Òrden?
Estava per allà, clar, el director.
Estava ocupat, ell.
I tota la colla d'actors.
Tota la colla, clar, és que és una pel·lícula per episodis,
bueno, com la primera, de diferents històries,
de més joves, més grans, uns de Madrid, uns de Barcelona,
és una mica així un pupurri,
però realment, o sigui, és una pel·lícula que, tal com comença,
que dius, va, típica, l'Opactoli, potser una mica comèdia romàntica,
però a mesura que es van desenvolupant les històries,
bueno, realment es veu això, potser el que dèiem abans,
una maduresa...
Senzilleta, sense grans pretensions.
i entra molt bé, molt ben estructurada,
s'entén tot perfectament, molt bé, molt bé.
Jo no coneixia res, però vaig llegir alguna cosa d'ahir,
o abans d'ahir per anar-hi,
justament jo també volia anar aquest matí al cine per veure-la,
però vaig llegir que era millor aquesta que l'anterior,
i per tant és l'únic que heu dit abans,
que és l'únic que sabia jo.
Sí que teníem més pressupost aquest cop, pel que ser.
Es nota que hi havia uns quants product plays menys, es notava.
Més guionistes també, n'hi ha d'altres guionistes, no?
De fet, que era la mateixa de la primera, eh?
Avui ho he llegit, per curiositat, així, qui eren i això,
i pel que he vist, com a mi el film Affinity són els mateixos.
Vale, vale, vale, vale.
Però sí que es nota, jo crec, una maduresa, no?
Una mica més...
Les històries més desenvolupades,
més les relacions entre els personatges...
Entre allades, equilibres...
De què va? Bàsicament, què es podria dir?
Què és?
Es podria dir... Bueno, clar, són moltes històries, però...
Molt lleugera, entra molt bé.
No te n'adones de què passa el temps?
Bueno, és una pel·lícula que funciona a través...
Que suposo que el tema principal és com...
L'amor...
L'aspecte...
No, sí, relacions humanes, no?
L'amor, el de l'amor, potser...
Uns personatges molt propers dels que podríem tenir aquí,
molt catalans i molt espanyols, molt...
Ja, ja.
És portar aquesta...
És que és el que comentàvem abans,
és aportar aquesta comèdia romàntica que...
Tota gent jove, tota gent jove.
No, no, no, precisament...
Ja et trobes des del xaval de 20 anys a la Montserrat Carolla.
O sigui, no, no, no, ja repassen...
Hi ha històries d'amor en totes les edats i tots els perfils,
entre catalans i matrilents...
No, vull dir-ho que espoilers, però això sí que hi ha de tot, ja.
Que sapigueu de totes maneres, Joan, no sé si ho sap,
però Lídia i Pol em sembla que no,
que Dani de l'Orden, el que realment vol fer,
i us ho dic perquè anirem intercalant,
jo vaig intercalant de les meves preguntetes particulars,
cap a la filosofia de Fergat, que no sé com ho diu,
productions o producció.
Producció.
Producció, sí.
Producció.
Doncs que sapigueu que Dani de l'Orden
el que vol fer realment és cinema apocalíptic.
Apocalíptic.
No sé exactament de quin tipus,
però és el cinema que li agrada,
un cinema d'aquest que parla del final de la civilització humana...
En aquest cas, poc apocalíptic, eh, de veritat.
No, no, però ell, per circumstàncies
de la seva manera de contactar amb la gent
i coses que han anat passant,
però ell, sempre que parles amb ell,
doncs et posa una cara dient,
bueno, no sé, no és exactament el que vull fer.
I una pregunta que us volia fer,
i després ja aprofundiré més,
però ja que estem parlant d'això,
i si vosaltres ho faríeu, això?
Una pregunta ja delicada.
Quina, l'apocalípsi?
És a dir, no, no, és a dir,
fer pel·lícules, fer coses de cinema,
quan no és exactament el que vosaltres faríeu,
però per entrar dintre del mercat, per dir-ho així.
Bueno.
Home, sí que és veritat que nosaltres,
en aquest sentit, com a col·lectiu,
perquè, clar, no som ni empreses encara, ni res,
però com a col·lectiu sí que tenim...
Hem seguit una línia, no?, al final,
que és una línia bastant tirant a un humor
una mica absurd,
una mica, sí que és molt, un amor,
suposo, britànic, no?,
així, un estil així,
i sota el musical,
llavors,
sí que és veritat que estem molt encarats a això,
però precisament estem desenvolupant
algunes idees que te'n deixen més cap a...
Algo que pot ser, potser, més, no?,
més...
més dintre del públic, dels festivals i tal.
Nosaltres tenim la sort que no tenim filtres,
ho portem tot nosaltres,
ho subvencionem nosaltres,
llavors no hi ha ningú que ens digui,
no, això no ho podeu fer.
Clar, això és una sort.
Clar, però sí que és el veritat,
el preu a pagar aquest, no?
També tenim el tema que,
com que ho portem nosaltres,
el Pol i jo,
tenim estils molt diferents,
a ell li agrada molt més això,
l'humor, molt absurd,
ell està molt més encarat a això.
Jo estic potser més encarada,
l'estimes més serios,
més, potser...
Jo entenc que tu eres més guionista
i allà el director.
Sí, sí, sí,
sempre ens dividim així,
però treballem junts
en totes les parts del procés, no?
Llavors, jo m'estic encara més d'això
i ara estem preparant
el guió de la que hauria de ser
la nostra primera pel·li.
La metratxa, la metratxa.
Sí, sí, la pel·li, no?
I ara sí,
ho estem encarant molt més sèrio,
molt més d'aquest estil, no?
Molt més proper
al que pot agradar un festival.
Molt bé, molt bé, molt bé.
Em vull fer una pregunta
i és que has portat una música
de bon començament
que m'ha agradat molt
i no sé el que era.
Què era?
Doncs era una música sorprenent,
que no sé si, Pol,
que és una miqueta l'origen
de per què he posat això
on l'ha reconegut,
però és el tema d'amor
d'una pel·lícula
de la que avui hem de parlar
per força,
perquè el tema de l'espai d'avui
és humor i cinema.
És una pel·lícula
que jo no havia vist mai
i que he vist aquests dies
doncs gràcies
a que veníeu vosaltres
per poder tenir una miqueta
de coneixement de causa.
És Hot Shots.
Hot Shots.
És la pel·lícula.
La pel·lícula
per excel·lència
d'humor,
paròdic,
és bujarrat.
No l'he vist.
Però fixeu-vos quina delicte.
És la referència del Pol.
Sí, sí.
Per mi...
És una pel·lícula
de recent o de fa molts anys?
No, és una pel·lícula
de...
Jo diria que és dels anys 90
cap a mitjans finals dels 90.
Si no recordo malament,
és dels...
O sigui,
durant una època
hi havia el trio aquest de directors
que es deien el trio FAT,
que eren els Sacker
i l'Abrams,
que feien les pel·lícules aquestes
de Aterrizar Como Puedas,
Aterrizar Como Puedas,
aquestes pel·lícules així.
Llavors hi va un moment
que es van separar,
no vés a saber per què,
i l'Abrams va seguir fent
algunes pel·lícules
i va fer Hot Shots.
I Hot Shots era com...
Dins la maduresa aquesta
de l'humor més absurd
i el que es diuen
les Spoof Movies,
va ser com...
No ho sé,
jo crec que va ser una explosió
amb el Charlie Sheen,
precisament,
que era una paròdia
una mica de Rambo.
I és una paròdia...
És que és, clar,
és un tipus d'humor
que jo valoro molt
perquè realment és...
Es pot ser una abstracció
pel guionista
de com se't passen pel cap
aquestes xorrades tan grosses,
és que és increïble.
Ja, ja, ja, ja.
Molt bé.
Aquí tenim el tema principal.
És molt maca la música,
jo...
I molt delicada, no?,
pel que és el que veus
a la pel·lícula, no?,
allò completament salvatge
en alguns moments,
tot i que té un sentit tot,
també, eh?,
vull dir,
un cert sentit absurd,
però al mateix temps
una coherència,
que jo una de les coses
que vull fer després
quan parlem del tema
és, ja t'ho he comentat,
així per la xarxa,
doncs és mirar de relacionar
el que feu a Fergat
amb aquest tipus de pel·lícules,
perquè crec que hi ha una relació...
És fàcil de relacionar-se.
Bueno,
tot i que potser Lídia
és la que va dient
no, no, no, cap allà no,
i llavors Pau diu
sí, sí, cap aquí sí.
És el nostre dia a dia,
a Fergat, això.
Jo li proposo
hòstia meva,
podem fer aquesta xorrada
i llavors és com ui, ui, ui...
Sí,
també ens beneficia, no?,
perquè tenim una mica
els peus més als núvols
i una mica de terra
i anem ajuntant
i potser ens acostem
a més públics per això,
perquè tenim punts de vista
bastant diferents.
Sí, sí, sí.
També s'ha de dir
que heu vist fa no gaire
l'altra gran pel·lícula,
bueno,
tu em sembla que Lídia no,
però Pau sí,
la de 8 apellidors catalanes.
Jo no, jo no.
Bueno, sí,
podríem dir com a referents
d'humor espanyol,
realment és una altra...
A veure,
amb humor espanyol
tampoc s'ha de limitar
a dir 8 apellidors
i torrente,
aquestes pel·lícules,
però sí que és veritat
que són les que arriben
més al públic,
comercial i són les que veu
més gent, no?
Però clar,
veus les diferències,
això ho parlàvem
quan veníem amb la Lídia,
que eren les diferències,
per exemple,
entre l'humor espanyol,
l'humor britànic,
l'humor americà
i era com tots aquests girs
que hi havia.
Potser nosaltres ens hem encarat
més això,
el britànic i l'americà,
no tant a l'espanyol.
Jo vaig veure,
he vist les dues,
la primera de los bascos
i el catalanes,
jo confesso que la primera
la vaig trobar fresca,
divertida i tal
i amb la segona
no vaig riure,
o sigui,
jo no he acabat d'entrar
i no he acabat de riure
i vaig anar també
a la preestrena
amb tota la crítica
de Barcelona,
això que he fet
a tu aquest matí
i la gent se la va carregar
solemnament,
no sé si has vist
les crítiques.
Sí, me'n vaig veure de tot.
El públic no sé
si realment,
perquè hi ha gent
que m'ha dit
com a públic,
és a dir,
que li va quedar
també com a mi
més la primera
que la segona,
però no tinc
un aspectre prou gran
per saber si això
és generalitzable.
Vosaltres,
per exemple,
què considereu?
que està bé
també la segona?
Aviam,
el problema
és com el tema
de bascos
i catalanes.
La segona part
jo crec que és una part
que pot fer gràcia
als catalans
perquè
intenten treure
temes
autòctons
d'aquí
i fer prou
d'això,
però també és veritat
que...
S'ha de tenir en compte
que aquesta pel·li
es va fer fa un temps
i que el tema
políticament ha avançat molt
i es podrien haver fet
moltes bromes
ara mateix,
que potser ara
ens queda una miqueta
més enrere.
És una pel·li
que quan nosaltres
vam infiltrar
vam entrevistar
el coguionista
i ens deia
clar,
és que heu de pensar
que això ho vam
escriure,
o sigui,
ni rodar,
ho vam escriure
fa un any i mig
o així.
És com tot el procés
que ha sigut
precisament
durant aquest últim temps.
primer s'ha de veure
com, suposo,
amb una certa perspectiva
no destructora directament,
tu vas a veure una pel·lícula
que saps que és humorística,
no té pretensions tampoc
de ser una peça de culte,
no estàs veient,
i llavors
amb aquesta perspectiva
sí que és veritat
que jo a l'estrena
allà als Bosque
feia temps
que no hi havia
una sala sencera
rient sense parar,
jo feia temps
que no ho veia.
A mi particularment
em va fer gràcia,
sí que és veritat
que té molts aspectes
que queden pobres,
per exemple,
els fitxatges aquests catalans
de l'àmbit català
com Alberto Romero,
la Rosa Maria Sardà,
queden molt
a la foscor
i és una pena
que no s'hagi...
Perquè compares
el paper d'Alberto Romero
en el Ocho Pidós Catalanes
amb el de Barcelona
nit i hivern
i és
és Berto
en el Barcelona nit i hivern.
és una passada això,
és el mateix actor
i això,
però
és com el veiem.
Llavors,
a veure,
són pel·lícules
com que són les comercials així
i a vegades
potser es veuen també
com
no, no, no,
això com que és comercial
i no,
això ja no ha de ser bo,
però bueno,
si et fa gràcia,
no ho sé.
Ja.
Bueno,
no sé,
jo penso que és una qüestió
també de gustos
i també d'expectatives
i també d'exigències.
És a dir,
si tu el que vas
és allò que menes
de passar-te l'estona
i passar-ho bé
i no et planteies massa coses,
doncs potser t'ho passes bé.
Jo confesso
que en la segona,
en la primera
em va semblar
que el Guilló
estava treballat
i estava polític
i encaixava tot,
en aquesta segona
jo la veritat
és que ni he rigut massa,
ni n'he trobat
el Guilló
molt poc treballat
i no sé,
que estava tot
una mica fet massa de pressa,
és a dir,
no sé si realment
era així o no,
que se'l volia aprofitar
l'èxit comercial
de la primera
i llavors
d'anar estirat
ràpidament
per aprofitar-ho
i bueno,
jo penso que no té
per mi,
amb la mateixa consistència
que tenir la primera,
però clar,
això és molt personal.
Faria gràcies
saber més opinions
de més gent
que aviam
què opina la gent,
perquè jo no,
a mi,
i la crítica en general
se la va carregar,
sobretot comparant-la
amb la primera part,
però no sé
si la publica en general,
perquè això
a vegades el públic
i la crítica
no anem pel mateix camí,
això no,
s'ha de reconèixer
que és així.
Tu has vist alguna cosa,
Francesc?
Jo he vist una cosa
que en un moment determinat
pot fins i tot
tenir una part d'humor,
curiosament,
tot i que en principi
no és per riure,
i és la pel·lícula
que ha fet com a directora
la Sílvia Munt.
Es diu
La granja del pas,
és una pel·lícula
que és directament...
Jo volia parlar
d'aquesta pel·lícula
que tot i que no l'he vista,
justament no havia preparat
informació
per parlar-ne.
Doncs jo vaig anar
al cinema Girona
perquè vaig veure
que venia
la Sílvia Munt també
i vaig voler saludar-la,
no la coneixia,
però mira,
em va fer gràcia.
Teníem el programa
de Ràdio Cornellà
Cinema és del Gaginer
i llavors va entrar
ja un momentet
també en el programa
i vaig pensar
que era bona idea
i una amiga
també molt involucrada
en aquests temes.
El tema concretament
és el tema
de l'ESPA,
de la plataforma
anti...
No,
d'afectats
per la hipoteca,
perdó.
Sí,
de Sabadell.
Concretament allà a Sabadell,
una masia
antigua,
antiga
que s'ha recuperat
ara fa temps
i que d'entre altres coses
acull les reunions
setmanals
cada dimecres
de tots els afectats
i tota la gent
que des de fa anys
doncs ha estat
perjudicat
pel tema
que ja sabem,
pel tema
que jo considero
dels més sagnants
i que la Sílvia Munt
té l'enorme habilitat,
l'enorme habilitat
de fer
la Sílvia Munt
i els seus col·laboradors,
el muntador,
els guionistes,
ella també és guionista,
curiosament,
és un documental
que diem
que el documental
pot tenir guió,
ha de tenir guió
per força,
vull dir,
de fer tota una sèrie
de planificacions
per veure
què volem fer
amb aquelles imatges
i ella té l'enorme habilitat
d'explicar-te
el desenvolupament,
diguéssim,
que va seguint
el que és
el procés habitual
d'una persona
quan li passa
una cosa com aquesta,
quan de cop
li arriba una ordre
de desnonament,
per exemple,
una cosa que tu dius,
gairebé inimaginable
aconseguir
acceptar-ho,
això,
doncs és el que veus,
la primera reacció
de tothom
és dir,
però com m'està
podent passar
això a mi,
això ho veiem
en diferents persones,
després,
com que hi ha
l'enorme sort
que,
no sé,
això si ha existit
una altra vegada
a la història,
a l'edat mitjana
jo diria que no,
perquè aquestes coses
han passat sempre,
d'usureros,
tipus els bancs d'ara
on han existit sempre,
la gent ha estat
perjudicada sempre,
a mi em sembla
que la gran victòria
o la gran qüestió
dels últims temps
és que hi ha gent
que es reuneix,
que es fa solidària
i que quan ha estat
perjudicada
i ha trobat
una mica com sortir-se
d'això,
doncs ajuda d'altres
que també puguin fer
el mateix camí
i això és el que es veu
a la pel·lícula
de manera prodigiosa,
us asseguro que
jo crec que és emocionant,
que hi ha molt,
bueno,
plora,
rius,
el més bo de tot
és que hi ha vegades
que rius,
la gent,
no es pot imaginar,
hi ha moments
en què la gent
està supercontenta,
la gent de la pel·lícula
que no són actors,
clar,
són gent afectada
per tot això
que estem dient,
estan supercontents
perquè han aconseguit
que el banc
els condoni el deute,
han perdut la casa,
però estan superfeliços
perquè s'han tret
el deute aquest,
del pes,
i tu ja no saps què fer,
si riures,
si plorars,
si alegrar-te amb ells,
més a més la gràcia
que estaven allà,
les persones protagonistes
quan acaba la pel·lícula
surten allà
i parles amb ells
i bueno,
és la veritat
una experiència
molt emocionant.
doncs jo volia
dir el mateix
que dius tu,
per si ens haver-la vist,
perquè penso que
per la informació
que jo tenia
era la pel·lícula
de la setmana,
és a dir,
si hi ha alguna pel·lícula
a destacar,
important,
que s'ha estrenat
aquesta setmana...
hem d'agafar
pel·lícula del més
aquí al cinema
en 16 condicions,
doncs no estaria
gens malament,
perquè és una gran pel·lícula.
Jo estic segur
que és una gran pel·lícula
perquè jo vaig fer
una reunió
l'altre dia
amb gent
que era de la món
de la crítica
per una altra cosa
i tothom em va posar
dient-me que era meravellosa.
Mira,
entre d'altres coses
estava el Carles Bosch,
que és una referència
del cinema documental
a part del propietari
del cinema Smellier,
que per cert,
les seves pel·lícules
les deixa allà indefinidament,
cosa que bueno,
pot fer,
per tant,
no li podem discutir,
doncs estàvem
els productors de TV3
que havien col·laborat
a fer el rodatge
de la pel·lícula,
que per cert,
la fotografia,
tot,
és impecable,
el so,
de vegades es perd
però perquè forma
part de les reunions,
llavors algú
li apropa un micròfon
a la persona
i està fet
amb una habilitat
molt gran.
Doncs el Carles Bosch
va dir una cosa
que es va avançar
el que jo li volia dir
a la Sílvia Munaia
i em va semblar fantàstic
que ho digués
el Carles Bosch,
que acabava de venir
de Valladolí
de fer de jurat
del jurat d'allà
del festival de Valladolí
i ell deia
que tota la gent,
perquè li van donar
el premi al millor documental
allà,
doncs ell deia
que tota la gent
que no era catalana,
que no sabia
la realitat aquesta,
doncs estava igual
d'alucinat
que ell mateix
veient la pel·lícula
i va destacar
que la pel·lícula
era una gran pel·lícula,
no només un document
i prou,
sinó que només
és que està
molt ben treballada
la manera com estan...
S'ha passat vuit mesos
muntant, eh?
Sí, sí, sí,
el muntatge és...
I dos anys o tres
rodant coses, eh?
Espectacular.
Ha sigut realment
una tasca
pel que jo m'he informat
aquesta tarda
o aquest matí
quan estàs mirant coses.
El Pol, precisament,
que està estudiant muntatge ara,
doncs podria...
Mà la pena dir
de cara als espectadors,
perdó,
de cara als veients,
als veïdors,
que la Sílvia Món
és segurament més coneguda
com a actriu
perquè es va donar a conèixer,
tothom ho sap,
en 1982
per la seva interpretació
de la Colometa
de la famosa novel·la
de la Mercè Rodolè
de la plaça del Diamant
i que a partir d'aquell moment
va participar,
ha participat, de fet,
en moltíssimes pel·lícules
com a actriu.
De fet,
jo aquesta tarda
quan ho buscava
he vist que ha fet
68 interpretacions
amb 68 pel·lícules diferents.
Però...
Però ella va començar
fent de ballarina, eh?
Sí, sí.
Ella va estudiar a Londres
de ballarina
de ballet clàssic.
La van pescar
per fer la pel·lícula aquesta
i l'havia fet algunes coses,
sobretot perquè
amb l'assessorament
amb el mateix
la mateixa Mercè Rodolè
la va triar amb ella,
o sigui,
per fer la Colometa.
Ah, sí?
Ah, carai,
això no ho sabia.
Però el 1998,
des del 1998
ha entrat
en el món de la direcció
i ha dirigit
10 o 12 telefilms
i diversos documentals.
Com deies tu abans,
molts dels guions
són propis d'ella,
tant dels telefilms
com de les documentals,
i també ha dirigit
diverses obres de teatre.
O sigui,
que el seu marit
és l'actor,
com es diu?
El Madaula.
El Madaula
és el seu marit
i ella l'ha dirigit
amb el seu marit.
i va guanyar
un Goya
al millor curtmetratge
per un curtmetratge
que es diu Laia,
em sembla.
No,
el que jo
anava a destacar
com a directora
anava a destacar
que jo crec
que la vaig descobrir
en aquesta darrera faceta
de directora
el 2003
amb un extraordinari documental
que es diu
Gala,
que està dedicat
a fer una reflexió
biogràfica
sobre la dona
del Dalí
i a través
de Cazen
que comença
per reflectir
el que
ella neix a Cazen
és russa
d'origen.
Fins a Cadaqués
va passant
per Davos
que és on
coneix
el seu primer marit
que és el
Paul Eluard
després va a París
després coneix
el Dalí
està a Nova York
i finalment
torna
es queda cada mes
fins al final
de la seva vida.
El guió
era a partir
dels dos marits
d'ella
el Paul Eluard
i el Sabó Dalí
i també fent intervenir
l'amiga
íntima
de la gala
que era una tal
Anastàcia
no sé com es diu
es diu
Xeva Traia
o no sé com es pronuncia això
i
fan
un documental
extraordinari
un documental
realment
que ha estat premiat
a més a més
en diversos llocs
a nivell internacional
i que realment
val molt la pena.
Per tant
jo sabia això
i me'n recordava
d'aquest documental
extraordinari
i quan vaig llegir
que estàvem fent
aquesta
la granja del pas
vaig pensar
això s'ha de veure
i quan vaig sentir
els comentaris
de la crítica
vaig pensar
això deu ser
meravellós
com estàs dient tu
ara ens ha presentat
aquesta de lloc
per tant
ja l'has explicat tu
que va guanyar
com deies tu
el premi
al festival de Valladolid
a la secció
de temps d'història
i bueno
no cal
potser
ja ho has explicat tu
no cal
penso dir més coses
podíem parlar
potser
d'alguna altra pel·lícula
que haguem vist
o algo
o passar amb ell
és a dir
jo he vist una cosa
que potser
em faria gràcia
comentar
tu vas parlar
l'altre dia
que ho vaig sentir
posteriorment
perquè jo estava
fora de Barcelona
vaig parlar
que havies vist Sicario
que t'havia agradat
i jo la volia veure
però abans de
abans de veure Sicario
em vaig tenir l'oportunitat
de veure una pel·lícula
que jo ni sabia
que era del mateix director
que es diu
que es diu
Prisioneros
que no sé si l'heu vist
algú l'ha vista
no
un idó
vaig quedar
jo no l'he vista
tinc moltes ganes
impressionant
és millor que Sicario
des del meu punt de vista
vull dir
és una pel·lícula
jo no he vist Sicario
però ostres
superar
és que el director
el que ha fet aquestes pel·lícules
ha fet Incendis
que és el que va estar nominat
també doncs
per l'Òscar
per aquesta pel·lícula
bueno
és un
bueno
jo
veient
Prisioneros
vaig quedar
absolutament
al·lucinat
és a dir
penso que és una
una pel·lícula
d'una altíssima qualitat
cinematogràfica
que es podia emparentar
doncs
amb les obres mestres
perquè és un thriller
és un thriller
i que podria ser
veient
Seven
o Zòdia
que com és la pel·lícula
del David Fincher
perquè té una
extraordinària qualitat
la fotografia
que va estar
també nominada
per l'Òscar
que és d'un tio
que és molt conegut
que és el
es diu
Roger Dickens
o Deakins
és la seva pronúncia
que és un director
que havia fet
perdó
un director de fotografia
que havia fet
Sicario
Prisioneros
Skyfall
Revolutionary Road
El Lector
La Duda
No Espais para Viejos
Fargo
i Cadena Perpètua
és un personatge
té una fotografia
no està malament
té una fotografia
extraordinària
és a dir
és una peça
i el guió
amb uns girs
que no t'esperes
amb unes coses
que insòlides
que té
durant dues hores i mig
em sembla la pel·lícula
i t'asseguro
que passa com si fos
una hora i quart
és a dir
que et té atrapat
constantment
amb uns girs
que et fan d'anar
d'un cantó a l'altre
i a més a més
tot lligat
i ben lligat
i ben intel·ligent
o sigui que
això és un tio
que ha de tenir
uns recursos
i una capacitat
directora
extraordinària
és un gran director
de cine
i Sicario
que la vaig veure després
i els que han vist
Enemy
que és l'altra
película
coneguda a Sella
diuen que també
és una virgueria
jo no l'he vista
tu l'has vist?
Enemy és
ah doncs explica
explica Enemy
jo
no sé què puc dir
la vaig deixar a mitges
perquè em va avorrir
bueno no
jo personal
veien que Enemy
era més personal
que les altres
no però Enemy
aviam
és una adaptació
de Saramago
d'un llibre de Saramago
que és l'hombre duplicado
però jo no he llegit el llibre
però directament
la pel·lícula
a mi em va semblar
brillant ja
directament
perquè
és
els canvis
és que és això
els girs
els girs de guió
els girs de tot
com t'enganyen
és aquestes pel·lícules
és aquests trilers
que deies
de Seven
la gràcia
això és tant
el llibre
no
clar
segurament
és un llibre
és un llibre
que ja
l'han deixat
d'una forma
bastant avorrida
i molt pretensiosa
no sé
ens agrada
veure les diferències
aquí en directe
si anem a sense condicions
clar que sí
és confergat
ella
ella potser
si es fixa en guió
el guió
hauria d'acabar-la
de veure per sotsar
la fama
jo llegint
perquè no he vist
l'enemy
però si he llegit
alguna cosa
deien que l'enemy
des del punt de vista
d'era molt més personal
i no tenia la consistència
de prisioneros
no, no, clar, clar
estem veient
ara jo no l'he vist
és un
aviam
segueixen un thriller
però clar
comparar-les
és que prisioneros
jo vaig trobar
un pel·lículon
ja tenim tema
un dels temes
per la segona part
de la temporada
aquest director
el Denis Villeneu
el posem
veient les seves pel·lícules
aquí
Paul i Lídia
van sentint
s'apuntaran
amb algun d'aquests temes
una sèrie d'aquests
de canvis
de guió
d'aquests
girs finals
sense fer espòilers
però hi ha moltes pel·lícules
que són
una passada
de girs
el Sicario
també passa
d'alguna manera
hi ha com una preparació
de tot el que
com la construcció
del monstre
de mica en mica
i al final
doncs quan veus
efectivament el monstre
en què consisteix
home
ja t'ho veus a venir una mica
però la veritat
és que et deixa
clar i el monstre
no és una cosa personal
no és una persona només
que sí que està
humanitzat
i concretat
amb un dels personatges
de la pel·lícula
és
tot el sistema
que fa que
el que fa aquest monstre
doncs sigui possible
i sigui vàlid
que en certa manera
coneixent una mica
el director
i havent vist
per exemple
que és l'altre
que ja havia vist
Incendis
doncs ja veus
per on anirà
no deixa de ser una miqueta
previsible
fins i tot el guió
tampoc no està tan ben
tan ben treballat
en aquest sentit
però la història
és dura
jo crec que és una història
que seguiria la línia
d'aquest cinema
que no sé si es pot dir
que va iniciar
no és païs para viejos
i que després hi ha una pel·lícula
del David Fincher
que va quedar una miqueta
com allò
no massa tractada
que és la de la perdida
jo penso que és una pel·lícula
molt dura
i molt consistent
basada en una novel·la
també del mateix autògraf
no recordo el nom
de no és païs para viejos
i la veritat és que
són pel·lícules
que van
com a
la medula
al fons
de la
perversió humana
fins a l'imits
insospitat
i sicario aniria per aquest sentit
també
la situació que hi ha a Mèxico
el que passa potser és que
és terrible
tinc la sensació
que
prisioneros
que
per començar
dos grans actors
que són
el
Jack Hillingal
que estan
soberbis
estan extraordinaris
és
un és el pare
que resulta que
dues nenes
una de les seves nenes
que va amb una companya seva
surten de la casa
d'on estan
en un barri
més o menys
van estant
i aquestes nenes
desapareixen
i aleshores el pare
preocupat
comença
a fer una recerca
i al mateix temps
hi ha un policia
que ho fa per fer
els dos estats
estan brutals
que comença
a investigar
també el cas
hi ha una quantitat
de girs
de sorpreses
que tenen
absolutament
descol·locat
és a dir
que la pel·lícula
a més brillant
des del punt de vista
de realització
és a dir
utilitzant també
la referència
de ceba
en allò de l'estat plovent
sempre
que fot mal temps
que allò també és el mateix
escolta
està extraordinàriament
ben feta
inclús la forma
que està resolta
està resolta
amb una mena
que l'espectador
descobreixi
indirectament
perquè t'ho deixem clar
però
que és l'espectador
que hi ha de posar
al final
a alguna mesura
que és brutal
és extraordinari
des del punt de vista
de guió
és una autèntica
obra mestra
una cosa
perfecta
bueno
doncs l'apuntem
perquè vaja
amb aquell entusiasme
per a marcar
per a marcar
pel·lícula
d'aquestes
que a més de mesos
que jo la vaig veure
no sabia ni de què anava
ni res
me la vaig posar
per a la televisió
començava a veure
i de cop i volta
t'en dones compte
i dius
caram
escolta
això és una cosa
llavors va ser
després que vaig averiguar
que era el mateix director
d'incendis
i de sicario
o potser sí que sabia
que era de sicario
i aquest va ser un gir
encara més sorprenent
de la història
encara et vas quedar
més parat
encara vas quedar més al·lucinat
més al·lucinat
més coses
alguna abans de passar
o ja passem directament
jo crec que sí
que ja hem parlat una miqueta
excepte que Pol o Lídia
vulguin parlar
d'alguna pel·lícula més
que han vist
no jo els hi preguntaria
per entrar una miqueta
ja en el tema
de Fergat
com a
clar com a espectadors
jo crec
pel que he llegit
alguna vegada
o comentaris
que poseu al Facebook
que us agrada
una miqueta de tot
o com a mínim
intenteu anar
a pel·lícules de terror
a pel·lícules
però
quina mena
de selecció feu
per anar al cinema
eh dic ara
per anar al cinema
per anar al cinema
com us organitzeu això
vull dir
més havia pel·lícules espanyoles
més havia pel·lícules
d'un altre estil
anem al cinema poc
però ens hem fet
Netflix
que és
fantàstic
jo també
jo també
fantàstica aquesta plataforma
sí que
inclús diríem
que anem més
potser
optant per tema
preu potser
o per
potser
la selecció
que fan
algun cop
he demanat més
tipus filmoteca
film
sí
que cines en si
però
però també
veiem bastantes pel·lis
a festivals
això també
per exemple
el terror de molins
i hem estat veient
algunes pel·lícules
o asitges
o sigui
també
aprofitar aquestes prèvies
o aquest
també
el festival
que també és molt diferent
d'una sala de cinema
però
ara
bueno
ara
hem agafat el ganxo aquest
d'infiltrats
i també
ens estem fotent a veure
pel·lícules d'estrena
i també
i això com ho veieu
també us ho volia preguntar
perquè
i us volia dir
si havíeu anat al final
al terror molins
perquè va ser un tema
també a través de l'MHC
i tal
per tant
bueno
molt bé
i ara ja sabent-ho
doncs
us volia preguntar això
a l'ambient aquest
en el que us heu ficat ara
de gales
i de conèixer
famosos
podríem dir
això ho veieu vosaltres
com una cosa
que us agrada
perquè us diverteix
o perquè us permet
potser fer contactes
també
o simplement
per poder portar la càmera
aquesta càmera fantàstica
la que hauríem de parlar també
està molt bé
està molt bé
és el final
és el centre de les mirades
la càmera
i tant
et miren un TV3 inclús
som els menys petits
sí
perquè
ens vam
vam decidir
això ara
aquest estiu
vam fer com un any i mig
com a productora
i vam decidir
fer una inversió
en material
perquè
sempre tiràvem molt
de molt pocs recursos
i demanava molt material
i tiràvem molt pocs diners
i va
ajuntem diners
ens vam comprar una Blackmagic 4K
com
la nostra primera
primera cosa
on anem
on anem
la gent que n'entén una mica
ens mira
ens pregunta
i tal
perquè anar a cobrir
una entrevista
amb una càmera així
també és
a veure
és una mica
entre cometes
suïcida
perquè és una càmera
que és de cinema
no és una ergonomia
de dir
va
la clavo aquí mateix
i em poso a gravar
però
clar
la qualitat que et dona
i
no sé com a gravació
és
a més per nosaltres
també és una pràctica
què té
ens ho podeu explicar una miqueta
en sentit tècnic
fins i tot
si voleu
què té aquesta càmera
i quant costa això
contesteu primer a la segona pregunta
com diria el Bruxo Marx
nosaltres ens vam gastar
en aquesta càmera
poc
perquè
ens vam fer un viatge
cap a Andorra
així com d'excursió
i ens vam gastar una miqueta menys
però se te'n va
cap als
3.000
gairebé
menys
però estem parlant
d'unes càmeres
una càmera
a seques
la càmera ja està
sense objectius
sense ni bateria
ni targeta
ni res
et gastes
més del doble
en accessoris
i coses
anem fent a poc a poc
com que som nosaltres
qui invertim
anem fent a poc a poc
però com a càmera
és una càmera
clar comparada
hi ha com
molts cops
amb les càmeres
hi ha piques
hi ha companyies
i això
sempre hi ha la red
les ARRI
llavors aquestes càmeres
sí que són més
les que s'utilitzen
molt professionalment
en cinema
comercial
o cinema en general
però és la rècdia
tot això
són amb el cel·luloide
no són amb
no
ja n'han passat
bueno clar
ara han fet el traspàs al digital
o sigui
per exemple hi ha directors com Tarantino
que segueixen gravant en cel·luloide
però ara s'ha passat molt en el món digital
i aquest 4K
el que et permet
és
bueno
a partir de targetes i ordinadors
doncs anar gravant
però clar
comparem una càmera
per dir alguna cosa
no sé
alguna de la red
de la companyia red
que potser et pot costar el cos
no sé
per dir alguna cosa
13.000
14.000
15.000 euros
més
tota la resta
clar
en comparació a la nostra
que ens ha costat menys de 3.000
clar
dius
evidentment hi ha un canvi
però per nosaltres
nosaltres
que
és que sempre ho diem
és que
nosaltres veníem
que la càmera
que graàvem sempre
ens va tocar
bueno
ens va tocar
era com a per punts
una Canon 550
que ens va tocar
per punts de Caixa Penedès
clar
era una cosa
com va començar així
no?
tot
i per nosaltres aquest canvi
clar
és brutal
és bestial
i serà com la càmera
la pregunta és
vosaltres els dos
com heu arribat a això?
es diu
vau estudiar cine
a algun lloc
vau veure't espontàniament
com ha sigut el vostre procés
diria
el procés aquí
va ser
hòstia
va ser un terratrèmol
una miqueta estrany
ens vam
ens vam
els dos estudiàvem
coses molt diferents
fa uns 5 anys
el Pol estudiava
Ciències Polítiques
a la Pompeu
jo estudiava
Teoria de Literatura
a la UB
ells vam decidir
fer un canvi radical
jo em vaig posar
a estudiar pastisseria
que no té res a veure
i jo
producció
i jo
producció de cinema
i hem anat unint
les 4 coses
que hem anat fent
i un dia
ens vam ajuntar
amb un noi
que és sonidista
que vam conèixer
per Filmotea
que és com una web
de contactes
del món del cinema
com per
un sonidista
o un càmera
llavors contacteu
i parlleu
i ens vam ajuntar
els 3
i vam fer el primer
curt
que és de Fergat
que és
Honey Honey
que és com
un micro
curt
de 17 segons
sobre
un high
curt
un high
curt
amb més precisió
perquè m'ho vas explicar
tu
està fet
amb l'estructura
d'un poema
haiku
són
que està fet
com versos
de 5
7
i 5
5 versos
diguem
està fet
en 3 plans
de 5
7
i 5 segons
versos
no
síl·labes
és a dir
són 3 versos
llavors
el primer
són 5 síl·labes
7
vam investigar
en el seu moment
però
hi ha compareixement
i vosaltres
el que feu
hi ha un concurs
de high course
és fer 3 plans
3 plans
imagina't
Joan
si no l'has vist
són 3 plans
el primer de 5 segons
el segon de 7
i el tercer de 5
jo li vaig baixar
això a una persona
molt propera
a aquest programa
molt directament
i em va discutir
una mica
si això
podia tenir el seu mèrit
en comparació
amb un llarg metratge
comenteu-nos nosaltres
vosaltres com ho vèieu
què és això
en comparació
el que pot donar
té el mèrit
està sintetitzant
moltíssim
és un concepte
no és un guió
en si
és un concepte
no hi ha una història
estava explicant una idea
però la idea
en aquest cas
va ser el Pol
explica-ho
a veure la idea
és que a mi
jo com que
el tema guió
li serà això ella
perquè és la crac
totalment
jo el que
acostumo a tenir
són les idees
i sobretot més que idees
gags
molts dels projectes
que m'han anat fent
han sorgit de
mira tinc aquest gag
m'ha vingut a la idea
aquesta xorrada
potser o no
o en el cas de Honey Honey
alguna cosa més dramàtic
però i si
clar és que
fer un spoiler
d'un 16 segons
és fàcil
però
i si una persona
que
que la pintem
una mica així
que
bueno que
ve a ser la Lídia
és que a més
és la Lídia
és això el tema
érem tres persones
només
i un cop ja tens
el guió fet
jo no havia de fer res
dient
doncs va
necessitem una actriu
doncs serà la Lídia
i si fem
que
una noia
així
com la pintem
una mica
com anorexia
estava aguantant
molt la respiració
i se'm sortien
els costells
quan s'ha posat
els dits a la boca
en comptes de vomitar
es fot un tret
perquè el moviment
de dits
per entrar
sembla com una pistola
i fem aquí
com el punt de gir final
final vol dir
els últims dos segons
llavors
vam dir
va
com que és
algú senzill
tenim així com
so
som tres persones
i realment
ha sigut el curt
que des de l'inici
s'ha mogut més
ara
director
l'ha superat
però
ha anat
crec que eren 22 festivals
que ara ja ha acabat
perquè ja porta dos anys
movent-se
però 22 festivals
no sé quants països
ha guanyat tres premis
que com a primer projecte
primer primeríssim
que fèiem així
amb equip
clar
una ladícia
i
i a part d'això
doncs
aquesta quin és?
Honey Honey
en directe
i també
té el tema aquest
d'aquí
és un joc de mirals
que són tres plans
però en realitat
és com si fossin
quasi el doble
i el sonidista cantant
sí
sí
qui és el tercer
en Lídia?
vull dir
qui és el tercer
és el Juan
aquest sonidista
aquesta persona
amb qui
vam començar
i ho vam fer
vam estar junts
fins ara
molt bé
us veig molt
molt engrescats
molt d'allò
això només va ser
el començament
va ser el primer
això va ser
la cosa que em fis junts
jo he vist que en tenien
bastants
el Final Cut durava 18 minuts
directors cut
directors cut
tenia 18 minuts
però els altres
eren més curts
sempre acostumem a fer
tirem molt a lo curt
a molt a
això no
idees
i fer una idea
estem
tendint molt
a saber
sintetitzar molt
les idees
i si algú us proposés
fer un llar-matratge
què diríeu?
bé
aviam
és això que et diuen
al final
cada cop que vas un festival
et diuen
ai la pel·li quan ve
tranquils
no té per què ser així
un curt
té el seu
té el seu poder
igual que
quan escrius contes
et diuen
bueno i quan faràs la novel·la
no tens per què fer-ho
pots quedar-me
però sí que és veritat
que un llar-matratge
per exemple
tu quan hi penses
dius
vale
recursos
vull dir
ho podem fer
però una pel·lícula
o sigui
s'ha de saber
que el curt-matratge
el circuit que té
és el de festivals
sobretot
o sigui
és moure't per festivals
però una pel·lícula
per exemple
el circuit
hauria de ser
sobretot
encara de ser comercial
és a dir
a les estrenes de cinemes
ni que sigui
alguna sala
o visible al públic
no només a festivals
o sigui que és veritat
que molt del cinema
independent
que de fet
és el que ens enriem
bastant
a directors
que és
potser és una projecció
com que és tan low cost
anar a festivals
a veure si rasques
alguna coseta
i a partir d'aquí
fas contactes
per fer la teva pel·li
de veritat
allò de
la que intentaràs estrenar
però què vol dir
diners
contactes
temps
esforços
és una cosa
que potser
se t'escapa
inclús com a productor
com a nosaltres
se t'escapa
perquè tu pots
fer una pel·lícula
però després
com la mous
qui te la compra
qui te l'exhibeix
qui la veu
és que clar
és un altre món
perquè clar
en aquest moment
des d'un punt de vista
diríem de sobrevivència
d'això no podeu viure
a veure viure
el que estem fent
nosaltres
podem guanyar algunes coses
però no en podem viure
no no no
clar
en circuit de festivals
sí que han tret
alguns premis monetaris
que clar
després t'hi veixes
a les 16 persones
que som
per projectar
i potser un premi
a 700 euros
et quedaran poquet
però a tothom
li fa molta il·lusió
però igualment
cada cop
que anem fent
més productes propis
i ens estem fent
una marca
que la gent ja identifica
és interessant
perquè ens estem venint
no del tot buscant
però ens estan venint
projectes
de videoclips
o d'espots
i així
llavors aquí ja sí
que entrant ja
que dintre de poc
ja ens haurem de registrar
al tot arreu
perquè
no sé
a poc a poc
poquet a poquet
però
però sí que
no sé
intentem fer coses
a part
sobre tot videoclips
i espots
seria el que dona diners
en aquest cas
els curs ens han donat
minipremis
d'aquests de
bueno
potser més la pràctica
el reconeixement
una mica
és molt el praticar
conèixer gent
per exemple
vam coincidir amb la Sílvia Munt
de jurat
al festival aquest de
Creu Coberta
Shopping & Shooting
que aquest any
serà Barcelona
Barcelona
Shopping & Shooting
i vam estar
vam guanyar la primera edició
del festival
i la segona
vam estar jurat
vam estar per exemple
amb la Sílvia Munt
amb el Xavier Brodessal
amb el Manolo García
amb molta gent de pes
que et dona aquestes oportunitats
clar
clar
molt bé
és que aquesta és una altra
Joan
han guanyat
una barbaritat de premis
que no t'ho podries ni imaginar
això ho he vist
però jo els volia preguntar
bueno sí
digues
digues
no
jo els hi volia preguntar
si és possible
que jo sé que sí
perquè l'he vist
aquest curtmetratge
si és possible
fer un curtmetratge
amb 48 hores
que tot el públic
es quedi
de gran ser
bocabadat
bueno
aquest era un
n'hem fet uns quants
i després un altre
dos heu fet
en principi
nosaltres tenim molts
tenim molts
és que nosaltres
com per crear-nos
per fer pinya
com aquí
perquè hem intentat
sempre ser els mateixos
per anar creixent junts
tant uns que hem estudiat
potser més cinema
com altres que volen aprendre
hem anat fent pinya
sobretot a través
de festivals
aquests
els de rodatge ràpid
que et donen unes premisses
vam guansar
sent els tres
i vam anar afegint gent
com quasi d'un a un
la gent veia el material
ens enviava missatges
per fer-se
m'agradaria participar
amb vosaltres
i així hem anat fent equip
amb aquests rodatges
en els festivals
aquests de rodatge ràpid
és on practicàvem
però alhora
intentàvem cada cop
fer productes
com crometratges
per exemple
que després
se'ns permetés
moure per festivals
o ensenyar
no fer alguna cosa
no fer-ho específicament
pel festival
fer-ho una miqueta més oberts
en aquest sentit
vam fer
per exemple
veganseva
va ser un cap de setmana
que és sobre veganisme
això ha agradat bastant
fora
és un musical?
és un musical
tenim quatre musicals
nosaltres
tenim orígin
que va ser el primer
que vam fer
que era com un rap
en anglès
però que era més publicitari
que el vam fer
pel festival de Mombasa
un de Madrid
que és un dels
amb els premis més grans
que hi ha
no
el que té el premi
més gran de tota Espanya
que nosaltres anàvem
pel premi
ens vam quedar
amb una menció
que ens va fer molta il·lusió
però no té diners
i després vam fer
va ser
Veganser
que és el musical
aquest vegà
sobre veganisme
sobre el Roger de Gràcia
que li fa molta gràcia
també a gent
després vam fer
Qui no canta no calça
que aquest
va ser
potser va ser
el més destroyer
jo crec
dels més
perquè directors
va ser molt destroyer
però va ser el ratge
perquè eren 24 hores
o sigui 24 hores
ens donaven les premisses
que havíem de fer servir
en aquests festivals
et diuen
una paraula que hi ha a sortir
o una frase
un lloc
el que sigui
t'has donat a les 7 de la tarda
i el dia següent
a les 7 de la tarda
es d'entregar el material
fer un musical
un guió
rodatge
muntatge
tot en un dia
va ser
totalment destructiu
o sigui
el que és la veu
la gravem
amb el Miquel
que és
un pivot que s'ha de fer
els que t'hem muntat
allà a l'habitació
com un mini estudi
i clar
a les 11-12 de la nit
anar allà a gravar les veus
fins a les 4 potser
a les 6 potser
o menys
llevar-te un altre cop
per anar allà
a fer unes 6 de mitja nit
i tenim un vídeo
de tot l'equip allà
a l'estudi
gravant els coros
amb una cara de dormit
no sabem ni què estem fent
tot el procés
dels rodatges ràpids
és una cosa que
fa pinya
i qualsevol persona
que es vulgui
ja no dedicar
si li agrada gravar
això
és un moment
d'aquests festivals
que t'obliga a gravar
si tu hi participes
però saps que el dilluns
tindràs un curt
sí com si
però el tindràs
i hauràs fet
tot el procés
i tot el que comporta
doncs parlant de musical
recordo aquí
recordo Pol
el teu compromís
parlant de terrors molins
és veritat
de rodar
ja que si guanyaves el premi
si guanyàveu les entradas
i va ser una cosa
completament legítima
perquè vau ser
els que vau participar
vau guanyar tots dos
a l'MHC
de Radisson Vicent
compromís a fer
un musical
de terror
aquí
ven la salsa
perquè a mi
m'encanta el terror
m'encanten els musicals
i m'encanta l'humor
així que anirem
per totes
bueno
però sí
mira
jo he vist que
bueno
els que he vist jo
que era aquesta
de la
qui no canta no calça
que és guanyador
del concurs
segon minut
en un dia
no?
dos minuts en un dia
aquest és el que vam fer
això
el de 24 hores
i després l'altre que diu
el Confidència
es diu
el segon premi
i premi públic
del festival
Metropolis
no?
sí
del 2014
jo volia preguntar
perquè aquesta l'he vista
i he vist que és aquesta
que està en una parella
que està assegut
la noia ho feia molt bé
molt bé
i l'home també
són els dos
com
professionals
i tant i tant
molt professionals
ella és la Roser Bondó
que també va ser un fitxatge
per casualitat
jo tenia una pastisseria abans
i ell era clienta meva
i ens vam conèixer
vam anar parlant
ens vam anar fent amigues
i un dia vaig descobrir
que era actriu
i doncs
ho fa molt bé
és molt bona
jo no l'havia vist
la nostra actriu
és la nostra
surt a tot
a cada cosa que fem
surt ella
i ella és la protagonista
ho fa molt bé
ho fa molt bé
i facilita molt
directora d'actors
una mica
la bestia del teatre
i també té bastants coneixements
en quant a actuació
ens ajuda molt
amb els càstings
durant el rodatge
a dirigir els actors
molt bé
i en aquest cas
el Jaume
l'altre actor
era
és un home
que també
l'home gran
hem treballat bastant
amb ell
també
just aquesta setmana
hem gravat un videoclip
amb ell
i és un actor
que ja té
com a actor
és molt bo
té la presència
té un carisma
impressionant
és fantàstic
haver comptat
amb ells dos
com i ara
comptar amb ells dos
és fantàstic
ja que estem
esmentem així ràpids
però esmentem
a l'equip aquest
que teniu
perquè és un equip
fabulós
jo conec a part d'ells
perquè vaig anar allà
a la gala
va ser una cosa
fantàstica
però voldria que ho expliquéssiu
director de fotografia
som unes 20 persones
més o menys
anem variant
en tenim uns quants
de viatges a fora
per exemple
que estan fent un documental
per Sud-amèrica
i tal
però sobretot
de fotografia
hi ha bastanta gent
ara mateix
casualitat
no és que ho hàgim buscat així
Kimio Ogawa
que és japonès
és el nostre director
de fotografia
més habitual
sobretot
des que ens va cobrar
Black Magic
sí
no
hi ha molta gent
hi ha molta gent
el Miquel
com a compositor
el Rolando
la Cristina d'Art
clar
és que hi ha moltíssima gent
aquests són sempre
sempre estan allà
llavors
està interessant
perquè nosaltres
com aquí
una productora
normalment
són dos
tres persones
potser quatre
el que passa
és que
nosaltres
el que volíem fer
era no tant
aquest procés
de productora
d'anar creixent
com a directius
pràcticament
com a empresaris
sinó nosaltres
com el que he dit abans
alguns com altres
tenim interès
tenim passió
per gravar
no diguem
fer cinema
perquè
ser cineasta
allò que es diu
ser cineasta
és com un altre nivell
però anar fent cosetes
per realment
anar creixent
sobretot
com a gent de cinema
com a equip
i com a persona
i també
és que al final
som això
com quasi la família
som nosaltres dos
els que més estem allà
els que comencem
i proposem els projectes
normalment
però intentem treballar
totalment de forma
horitzontal
ser tots
ser des del principi
que es proposa un projecte
comentar-ho tots
parli-ho tots
entre tots
que tothom pugui
proposar
i aportar
dins dins
dins d'aquesta mena
de grupet
que hem creat
que després
quan hem fet
jo he fet
de producció fora
de producció
o així
que altres projectes
tu saps
que el cinema
és jeràrquic
és molt jeràrquic
però extremadament
a vegades
hem viscut situacions
extremadament dures
en aquest cas
llavors nosaltres
intentem fer aquesta aportació
com que ens coneixem
i ens anem a conèixer
no sé
es va incorporar
gent nova
però sempre intentem
que cada departament
per exemple
directors que
va créixer molt
com a projecte
com a guió
com a estructura
com a tot
quan anàvem
a cada departament
dient
hòstia
teniu aquesta idea
o el que sí
saps?
perquè clar
és una paròdia
del cinema
llavors
ells mateixos
es veien reflectits
en això
en això
que ens enrèiem
la directora d'art
que és la que
normalment munta
això
els escenaris
i tal
que en un moment
surt
agafa un objecte
que està allà
de 13
i el gira
360 graus
i el deixa igual
i se'l mira
com
ara està perfecte
aquestes coses
les fan
de veritat
i quan la
Cristina
la nostra directora
ho va veure
és com
sí, sí
és veritat
soc així
totalment
això
m'ajuda molt
a enriquir
estem fent
alguna cosa
que s'apropa
a la gent
director
és com
ens riem
de nosaltres
i de tots els que
som com nosaltres
i tots els que
tenen moltes pretensions
els que venen
d'escoles
i tenen molts diners
de tots
d'aquests mondius
tothom rep
tant els que venim
de més sector públic
i que ens hem fet allò
de zero contactes
de zero pressupost
els que han sortit
potser
d'escoles
més
privades
amb més contactes
que han pogut fer
coses
molt més pretensioses
però alhora
que potser
són buides
de contingut
tot el que sigui
ens en riem
de tots
i al final
tothom pilla
tothom
i a part
és un snap movie
ara després
a veure
si hem tractat
un tema
clar
era intentar
agafar
el director
és snap movie
com tesis
exacte
o sigui
el contingut
de director
és un curt metratge
el que passa
és que és un fals documental
d'un making of
és a dir
nosaltres
com aquestes sèries
de The Office o Mother Family
que són aquests falsos documentals
de càmera en mà
entrevistes
és com si fos un making of
com un documental
però
en aquest cas
estem seguint
un equip de rodatge
que està fent una pel·lícula
però
o sigui
estan fent la primera
snap movie
que pels qui no ho sàpiguen
és com
és com si jo agafo la Lídia
ara mateix
me la enduo
a una habitació
la lligo
la gravo
i la vaig matant
mentre la gravo
i doncs aquest procés
que és una cosa
que normalment
no circula
o sigui
són coses que es graven
però no arriben enlloc
és un director
amb pretensions
de fer això
però d'una forma artística
i segresten una noia
i clar
diuen que és l'actriu
però no és l'actriu
és la noia que està allà segrestada
que la van matar en poble
tot el cercle
és tot el cercle aquest
de com es formula
un snap movie
amb trama
amb una trama
és a dir
amb un guió
amb uns actors
amb una direcció d'art
amb una direcció de fotografia
és tot amb un productor
amb els típics problemes
que hi ha en un rodatge
que és
el que es veu
durant tot el curt
llavors és com si fos
una sitcom
al final
és com una comèdia
d'esquetxos
són esquetxes
però
amb el transfons aquest
de enfotre tant
del cinema independent
també
perquè sempre
tothom s'ha enfotut
del cinema comercial
això és
sempre vol arribar al màxim
i potser falla
però clar
després del cinema independent
que també s'arriba a molt tothom
el cinema d'autor
aquest fa el cine d'autor
d'intentar arribar
no a poc públic
però intentar
crear metàfores
una de les frases
que més es fa servir
és revolucionar
la història del cine
on farem
aquesta pel·li
i ho petarem
a Sundance
sí
és sempre aquests referents
de tant directors
com guionistes
com qualsevol personatge
dins d'un equip de rodatge
que
que vol
aquest més
però clar
és el preu a pagar
és l'arte por el arte
o sigui
com
què hem de fer
per revolucionar el cinema
hem de segrestar una noia
i anar-la torturant
però a partir d'aquí
fem una pel·lícula
de puta mare
per nosaltres
clar
fem una pel·lícula
que estigui superbé
i llavors
aquest serà la revolució
o sigui
la revolució serà
que hi haurà una mort
real a dins del cinema
i que l'anirem torturant
i l'anirem veient
però clar
que a més a més
hi haurà això
una directora d'art
que vigilarà els fons
i cuidarà la paleta
de colors
que combini amb la sang
de la noia
i totes aquestes
és portar
és portar
o sigui
una situació
que sempre s'ha vist
o còmica
o dramàtica
que és com
es diu un rodatge
però portat
a l'extrem negre
d'humor bastant negre
que és el
que no estan
rodant
una pel·lícula convencional
i no em digueu
que no teníeu ganes
de dir això
per la ràdio
de criticar
el cinema independent
de criticar el cinema
vam fer un programa
sencer
però per nosaltres mateixos
també
perquè en realitat
tens concepcions
a vegades
quan graves
de dir
no, no, no
com hi ha una escena
que l'han de disparar
pel bosc
la deixen fugir
amb unes ales
d'àngel
així com molt metafòric
com la fugida
de l'amor
i la deixen com
no, no, va, va
vés-te'n
i li disparen
perquè per parar-la
li foten un tret
d'una escopeta
i es gira
i diu
ah, pues hacemos otra
i el caçador
que està amb l'escopeta
diu
hombre, jo cobro
portiro pegado
o sigui com
m'has de pagar més
i el tio
ah, pues no, no, no
ja està bé
i doncs clar
és que al final
nosaltres
en rodatges
com que sempre hem tendit
no per l'acció
a vegades
sinó per situació
que hi ha pocs diners
llavors és
pues si s'ha de fer així
doncs ja està
i es tira
i llavors a vegades
perquè no és
només destructiu
cap en fora
sinó cap en dins
també
doncs
ja en sintonia
amb tot això
perquè penso que ha quedat
prou clar
i era el que volíem
també avui en el programa
la filosofia
que és
Fergat Production
penso que sí
vull dir que s'havia d'explicar
perquè personalment
i ja us ho he dit a vosaltres
i al Joan
i a tothom que conec
que bueno
ja veurem el futur
però que vaja
amb les idees que teniu
i amb la projecció que teniu
amb l'energia
que hi poseu
i la joventut
perquè sou molt joves
no sé on podeu arribar
bueno
a l'equip hi ha tot
hi ha de tot
nosaltres som els més joves
jo tinc 23 anys
el Pol en té
quasi 25
d'aquí una setmana
fas 25
i el Miquel
en té 21
o 2 ja
bueno
direm 21 i 22 a l'hora
perquè així no la caguem
però
a l'hora comptem
molt sovint
amb el Jaume
de Sants
com a actor
que té 71 anys
no direm noms
per no fer-hi sensibilitats
però hi ha gent
molt a l'hora dels 40
40
40
som de tot
això també ens ajuda
i ens enriqueix molt
a l'hora de fer històries
perquè veiem molts
punts de vista diferent
per exemple
l'altre guionista
amb qui comptem sempre
des de
des de director
el Ramon
no
el Ramon Lázaro
és bastant més gran
que nosaltres
i llavors això ens dona
l'opció
d'arribar en públic
més semblant a ell
i un més semblant a nosaltres
per exemple
a directors
hi ha una broma
sobre
Gran Hermano
però una de les primeres temporades
que nosaltres
ni ens en recordàvem
però hi ha molta gent
de seva edat
que li fa gràcia
perquè
i podem arribar
podem arribar a més públics
perquè ens enriquim molt
de tots els públics
diferents que tenim
ja dintre
és molt fort
però ja ha arribat al final
així de ràpid
es fa un programa de ràdio
ha estat un encant
conèixer-ho
ha estat molt guapo
per part meva
perquè jo no us coneixia de res
i m'ha semblat
que em calleu molt bé
és una gent molt amable
molt simpàtica
molt creativa
i per tant
només per part meva
i per part d'ell Francesc
que us coneix més
les nostres felicitacions
perquè tingueu un futur
com el que es mereixeu
tot s'ha de dir
que havien de parlar
d'humor i cinema
però bueno
ho hem fet una mica
s'ha barrajat
s'ha barrajat
però sí que hem d'esmentar
les participacions
que hi ha hagut
al Facebook
a l'esdeveniment
que hem fet
conjunt
doncs el Xavier Sanz d'Esquerra
ha destacat
sobretot
les pel·lícules
del germà Marx
amb el gruixo Marx
com a paradigma
d'aquest tipus d'humor
també absurd
i és bojarrat
però molt intel·ligent
i destacava concretament
Una noix en l'òpera
un dels clàssics
i Sopa de ganso
mare meva
Sopa de ganso
això que és
bueno
també teníem
bueno
Josep Ramon Rigo
que deu conèixer-lo vosaltres
que preguntava
si es podia sentir
per internet
estava ansiós
per sentir-ho per internet
espero que ho hagi sentit
i si no d'aquí una miqueta
ja estarà penjat a tot arreu
Natali Ramon
que és un habitual
d'aquests
esdeveniments
de Facebook
comenta que li va agradar
molt Carmina Llament
vull dir que
dintre del que és
la comèdia espanyola
jo penso que s'havia d'esmentar
perquè és un paradigma
també nou
un canvi molt interessant
però que diu
que definitivament
la seva comèdia favorita
és Volver a Futuro
i el Ramon Mayor Isaac
atenció
que destaca
El Liguero Mágico
con Andrés Pajares
o Zores
al grup aquest
i que bueno
que diu
que la seva família
doncs
es tronxaven de riure
així que això
és el que ha donat
d'avui el programa
no hi ha temps per més
ha estat un plaer
ha estat un plaer
moltíssimes gràcies
per venir
i endavant
que teniu empenta
i la setmana vinent
Joan
la setmana que ven
no hi ha programa
perquè és el dia 15
aquí dues setmanes
farem
la pel·lícula del mes
que com hem quedat
doncs farem
la granja del pas
fantàstic
la granja del pas
fins i tot mirarem
de parlar amb la Sílvia Muno
una miqueta
o potser vol venir
al programa
per què no
vinga
som-hi
a reveure
moltes gràcies
gràcies
gràcies
Gràcies.
Gràcies.