Title:

Vèrtigo (Hitchcock): color verd, Herrmann i la dolly zoom d’una obsessió; més el palmarès de Cannes 76

## Context i presentació • El programa se centra en Vèrtigo (1958) d’Alfred Hitchcock, amb motiu del seu **65è aniversari**. • S’elogia el film com a obra d’“art total”: **música** (Bernard Herrmann), **fotografia Technicolor** (Robert Burks), **disseny de títols** (Saul Bass), **muntatge** (George Tomasini) i **disseny de producció** a San Francisco. > "Ja des dels crèdits mateix [Saul Bass], Hitchcock donava la impronta del seu sistema de fer i de comunicar a través de les imatges." ### Font literària i recepció crítica • Basada en la novel·la francesa D’entre les morts (Boileau-Narcejac). • Es comenta el llibre d’entrevistes El cinema segons Hitchcock (Truffaut), destacant **la coincidència** dels dos directors a considerar Vèrtigo com una fita. ## Clau temàtica i dramàtica: del misteri al suspens • Hitchcock prefereix el **suspens** al misteri i decideix revelar el “gir” (la identitat Judy/Madeleine) cap als **tres quarts** de pel·lícula. • Això crea un doble suspens: - • El del públic, que ja sap la veritat. - • El de la pròpia Judy, que **tem ser descoberta**. > "Aquí ja tenim un suspens: el públic sí sap la trampa. I després en tenim un segon: el de la pròpia Judy." • Debat sobre l’“escena de la carta”: Hitchcock volia treure-la; un **mogul de l’estudi** ho va impedir. ## L’univers estètic: música, color i ciutat • La **partitura de Bernard Herrmann** estructura i intensifica l’obsessió, amb leitmotivs que omplen de matisos cada seqüència. • El **Technicolor de Robert Burks** s’exalta: imatges de **gran puresa cromàtica**, comparables en èxtasi visual a Centaures del desert (John Ford). • El color verd domina l’atmosfera: l’**Empire Hotel** (neó verd intermitent) i la famosa aparició de Judy des del bany amb **llum verdosa**; una posada en escena que suggereix retorn “d’entre els morts”. ## Eros, control i necrofília • Vèrtigo és una pel·lícula **molt crua**: l’obsessió de Scotty es converteix en **manipulació** i reconfiguració violenta de la identitat de Judy. • El film desplega una sexualitat sovint **insinuada però evident**: el rescat a la badia, la Judy despullada al llit, detalls de vestuari i cabell (el **monyo en espiral**). > "El vestir-la de gris l’ha despullada… i quan surt amb el monyo, és el moment en què l’abraça —el ‘petó esfèric’." • Moment clau: l’abraçada amb **travelling circular** a l’habitació verda —una unió amorosa filmada com a **necrofílica** (Scotty “refà” la morta). La visió del **penjoll de la Carlota Valdés** el torna a la realitat i revela l’engany. ## Kim Novak: ambigüitat interpretativa i càsting • Inicialment Hitchcock volia **Vera Miles**; finalment roda amb **Kim Novak** (cessió de Columbia a canvi de fer Bell, Book and Candle amb James Stewart). • Es debat si Novak diferencia prou les dues identitats: per alguns, la seva **ambigüitat** afavoreix el joc de miratge; d’altres ressalten el **contrast de classes** (fina Madeleine vs. Judy més terrenal). ## Culpabilitat, religió i moralitat • S’analitza el tema de la **culpa** (arrel protestant a l’imaginari hitchcockià) i la transformació de Scotty: de figura “innocent” a **monstre obsessiu**. • “Ningú se’n salva”: Judy és **coautora d’un assassinat**; Gavin Elster és l’instigador; Scotty **maltracta** Judy en voler-la reconfigurar. • Final irònic: Scotty supera l’**acrofòbia** just quan descobreix la veritat, un **alleujament egoista** que accentua la duresa moral del desenllaç. ## Forma, ritme i direcció de l’espectador • Vèrtigo és una de les pel·lícules **més lentes** de Hitchcock, però el tempo és **necessari** per a la fascinació i la construcció de l’obsessió. > "Hitchcock és tan bon director d’actors com —potser encara més— **director d’espectadors**." • El clímax és un **“cop de martell”** emocional, després d’un mantell romàntic que deixa al descobert la **cruesa** dels personatges. ## Enginy tècnic: dolly zoom i muntatge • Hitchcock “inventa” la famosa **dolly zoom** per visualitzar el vertigen (maquetes i combinació de travelling + zoom). • El **travelling circular** de l’habitació verda integra transparències i decorats d’estudi, barrejant espais (habitació/missió) per amplificar la sensació **fantasmagòrica**. • Es comenta el campanar de la **Missió de San Juan Bautista** (set d’estudi, construcció parcial) i la planificació del crim (fora de camp, muntatge paral·lel, versemblança controlada). ## Trampes de guió i detalls • Inici: la **supervivència** de Scotty penjat al terrat és poc versemblant. • Després del rescat a la badia, **logística dels cotxes** poc explicada. • Es va rodar un **final alternatiu** amb Midge i una notícia a la TV que anunciava la detenció de Gavin Elster. ## Influència i lloc en la filmografia • Influència sobre la Nouvelle Vague (Truffaut, **Chabrol**) i **Brian De Palma** (amb empremta del giallo italià). • Context de la **dècada prodigiosa** de Hitchcock: del 1953 al 1964 (de Crim perfecte i La finestra indiscreta a Psicosi i Els ocells; culminant amb Frenesí ja als 70). • Paradoxa: Hitchcock **mai no va guanyar un Òscar** competitiu, fet que qüestiona el valor dels premis. ## Cannes 76: palmarès i destacats • Palma d’Or: **Anatomy of a Fall** (Justine Triet). • Gran Premi del Jurat: **The Zone of Interest** (Jonathan Glazer). • Premi del Jurat: **Fallen Leaves** (Aki Kaurismäki). • Millor direcció: **Tran Anh Hùng** (La passion de Dodin Bouffant). • Interpretació femenina: **Merve Dizdar** (About Dry Grasses). • Interpretació masculina: **Koji Yakusho** (Perfect Days, Wim Wenders). • Guió: **Yuji Sakamoto** (Monster, Hirokazu Kore-eda). • Notícies locals: **Elena Martín** guanya amb Creatura el premi a la millor pel·lícula europea. • Honorífics: **Michael Douglas** i **Harrison Ford**; reconeixement a la trajectòria per **Ken Loach**. • Fuera de premi però d’interès: **Cerrar los ojos** (Víctor Erice), **Killers of the Flower Moon** (Scorsese), **La chimera** (Alice Rohrwacher), **Rapito** (Bellocchio), **Asteroid City** (Wes Anderson). --- ### Idees força • Vèrtigo és una síntesi de **romanticisme i crueltat**, on l’obsessió deriva en **violència simbòlica** i control del cos femení. • El **color verd**, la música de **Herrmann** i els recursos com la **dolly zoom** fan visible el vertigen emocional i moral. • El **revelat prematur** del gir converteix el film en una **trampa per a l’espectador**: sap la veritat, però pateix mirant com Scotty i Judy s’hi encaminen inexorablement.

['Alfred Hitchcock', 'Vèrtigo', 'Saul Bass', 'Bernard Herrmann', 'Robert Burks', 'George Tomasini', 'Edith Head', 'James Stewart', 'Kim Novak', 'Barbara Bel Geddes', 'Tom Helmore', 'Gavin Elster', 'Technicolor', 'color verd', 'dolly zoom', 'travelling circular', 'obsessió', 'necrofilia', 'misogínia', 'culpa', 'San Francisco', 'Empire Hotel', 'Missió de San Juan Bautista', 'Truffaut', 'El cinema segons Hitchcock', 'Boileau-Narcejac', 'Les diabòliques', 'Henri-Georges Clouzot', 'Brian De Palma', 'giallo italià', 'Nouvelle Vague', 'Cannes 76', 'Anatomy of a Fall', 'The Zone of Interest', 'Fallen Leaves', 'Tran Anh Hùng', 'Merve Dizdar', 'Koji Yakusho', 'Perfect Days', 'Yuji Sakamoto', 'Monster', 'Elena Martín', 'Creatura', 'Michael Douglas', 'Harrison Ford', 'Ken Loach', 'Bell, Book and Candle']