Cinema sense condicions
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
que van ser fets per Saul Bass
amb les pel·lícules de Hitchcock,
que és el director, en 1958,
solen ser molt importants els crèdits.
Ja des dels crèdits mateix
ell donava la impronta
del seu sistema de fer i de comunicar
a través de les imatges.
Bé, en primer lloc, bona tarda.
Com estem?
Bona tarda.
A controls avui.
Recorda-m'ho.
Enric.
A l'Enric.
Molt bé, Enric.
Què tal?
Doncs molt bé.
Content d'estar aquí amb vosaltres.
M'has comentat que estàs treballant
la visió remasteritzada de Toro Salvaje.
Sí, però que la vaig trobar per casualitat.
No és que la busqués, eh?
Si després tenim temps,
et donaré entrada per comentar-ho.
Ens acompanya també l'Ignasi.
Julià, bona tarda, Ignasi.
Què tal? Molt bona tarda.
Molt bé.
I no podem comptar avui amb l'Anastasi
perquè el tenim treballant fora del país.
Està a Toulouse, a França.
Molt bé.
El que us parla, Pepe Mengol,
sóc el culpable, entre cometes,
de la pel·lícula que tenim avui,
Vèrtigo.
Aquesta pel·lícula l'he escollit
perquè aquest any, dintre d'un mes o dos,
es celebrarà el 65è aniversari
de la seva presentació.
I no és poc, això.
I si teniu el plaer de veure-la
per algun dels llocs que es pot veure
amb obert, amb diferents plataformes,
veureu que Vèrtigo és una pel·lícula
que es conserva molt bé.
Té la màgia de l'inici,
de quan la vam veure,
d'estrena,
i la mantén
perquè realment és una pel·lícula
que té moltes lectures.
No és una pel·lícula fàcil.
Probablement Hitchcock
es va lliurar amb ella
amb intensitat
perquè la temàtica segurament
era molt propera als seus interessos
com a comunicador,
com a director,
com a creador.
La pel·lícula està basada
en una novel·la
que es va titular
D'entre le mort
de Pierre Boalot
i Thomas Narséjac.
Jo he llegit un llibre
que és bàsic
dintre de la literatura extensa
que acompanya
l'obra de Hitchcock,
que és una conversa
que la va fer al llarg
de diversos anys,
des de 1955
fins al 60 i pico,
François Trifó,
el director francès,
amb el cineasta.
el títol és
El cinema
segon Hitchcock
i la va publicar aquí
el 73
Aliança Editorial.
Bé,
amb la conversa
que naturalment
es fa repàs
a les pel·lícules
que havia fet fins llavors,
es parla,
com no podia ser
d'una altra manera,
de vèrtigo.
I Hitchcock,
com sempre sol passar amb ell,
no sempre coincidien
i a vegades
dintre de la conversa
hi ha
veredades
desencontres
entre Trifó i ell
i l'apreciació
que té d'algunes pel·lícules
Trifó
i com les defensa
o passa per sobre
el propi Hitchcock.
En aquest cas no,
en aquest cas
hi ha coincidència
i tant l'un com l'altre
un com a fervent admirador
del mestre
i el mestre
com
indissimuladament satisfet
amb el resultat
de la seva pel·lícula.
Bé,
moltes vegades
s'ha dit
que el cine
és
un
un tipus d'art
molt complet
perquè
és el conjunt
de
de la confluència
de diverses arts.
Jo diria que
Verdeo
és una d'aquestes pel·lícules
en què
això es fa palès.
És a dir,
aquí tenim
una
una partitura musical
que hem comentat abans
de Bernard Herrmann
dirigida per
Mujer Mattison
que és
extraordinària
i heu pogut sentir
aquesta introducció
però és que
si veieu la pel·lícula
veureu
que
omple de matisos
moments de la pel·lícula.
Després tenim
la fotografia.
La fotografia
és
és també
de
Robert Barx
és també
un dels punts forts
de la pel·lícula.
El guió
adaptat
de la novel·la
que hem dit
d'Entre le mort
és
d'Alec Coppel
i Samuel Taylor.
El disseny de títols
ja també ho he comentat
de Saul Bass.
El muntatge
extraordinari
és de
George Tomasini
habitual
de
de
Hitchcock.
L'assistent de direcció
que també és molt important
aquí
és Daniel McCauley.
La gravació
de sorts
de Harold Lewis
i Winston
Don Leveret.
El vestuari
que és importantíssim
també
és de la
extraordinària
Edith Heed.
Hi ha una seqüència
que
està
enrodada
és especial
de
John Ferran.
El productor
associat
va ser
Bernard Coleman
i es va
rodar
a San Francisco
i els
estudis
de la
Paramount.
Els intèrprets
principals
són
James Stewart
en el paper
de Scotty
un policia retirat
de Gurt
a la seva
acrofòbia
que és
poc a les altures
d'aquí el títol
de
Vèrtigo
i
Kim Novak
que té un doble paper
el de
Madeleine
i
Judy.
Hi ha un personatge
que és
Mitges
que va ser
com una
crossa
narrativa
això ho
utilitzava
sovint
Hitchcock
que és
Bàlbara
Beljets
i després
ja tenim
Tom Helmour
amb el paper
del marit
de
Madeleine
que és
Gavin
Elster
i
altres actors
secundaris
de menor importància
dintre del conjunt
de la pel·lícula.
Tal com he dit
la pel·lícula
passa a San Francisco
i una altra cosa
que hi ha
que és molt interessant
és el disseny
de producció
no solament
el color
sinó
els cotxes
la manera
en què està
filmada
la ciutat
és esplèndida
algo
que
veus un fotograma
i ja saps
que és
vèrtigo
de Hitchcock
no?
Bé
això
ho deixo
com a introducció
et passo
la paraula
Ignasi
perquè facis
aportacions
també
perquè és una pel·lícula
que podríem estar
parlant-ne
no avui
tota l'hora
sinó
tres
problemes
jo crec
jo crec que sí
tres o quatre
perquè ja
com tu has dit
molt bé
és una pel·lícula
molt més complexa
del que sembla
perquè clar
pot semblar
és clar
és que a veure
la novel·la
en la qual
està
basada
és de
Nargerac
i
Beaulieu
que són
un parell d'escriptors
que a mi m'encanten
les diabòliques
de Closó
que es veu
que Hitchcock
s'havia interessat
per fer-la
Hitchcock
s'havia interessat
per què?
Per fer les diabòliques
però bueno
finalment es veu
que a Closó
es va avançar
va haver-hi un tripi joc
aquí
l'agustió és que la va fer Closó
i realment
és una pel·lícula
jo diria que és
segurament la millor pel·lícula
de Closó
només va fer
10 VR-metratges
però segurament
aquest és el millor
és molt bona
a la diabòliques
Closó és molt bo
és molt interessant
però a les diabòliques
és magistral
ara bé
jo crec que aviat
arribarem a l'acord
que malgrat tot
l'argument
és truculent
de les diabòliques
molt truculent
i es veu que la novel·la
també l'és
jo confesso que no l'he llegida
jo tampoc
però
Hillcott
va fer una trompeta
perquè
no se sap
tot l'engranatge
amb l'equip Nòvac
fins al final
de la pel·lícula
ai
fins al final
de la novel·la
és a dir
fins al final
de la novel·la
no se sap
què nassos ha passat
el personatge
pot tenir sentiment
de culpabilitat
pot estar trastocat
perquè s'ha obsessionat
amb la Madeleine
tot el que t'ho vulguis
però fins a la novel·la
fins al final
tot és misteri
tot és misteri
i com sabem tots
Hillcott prefereix
el suspens
i per tant
ell li pregunten
però vostè
per què a tres quarts
de pel·lícula
ens descobreix
el pastís
no?
ens descobreix
que la Madeleine
i la Judy
ràpidament
es veu que la Judy
és la Madeleine
per tant
que passa aquí
no l'han matat
la Madeleine
vull dir
o s'ha suïcidat
teòricament
molt bé
però Hillcott diu
miri
és que guanyem
diverses coses
la primera
és que
pensi vostè
que només nosaltres
sabem
que la Judy
i la Madeleine
escolti no ho sap
escolti no ho sap
escolti no ho sap
i aleshores
diu
aquí ja tenim
un suspens
el suspens
que generem
al públic
perquè el públic
sí sap
la trampa
i de seguida
sap
el que realment
ha passat
per tant
aquí tenim un suspens
però després
tenim un segon suspens
que és el de la pròpia Judy
de la Kim Novak
perquè
la Kim Novak
fent de Judy
està patint
perquè
està patint
perquè
l'escolti
descobreixi
que ell
està emmerdada
en l'assassinat
compte que és molt bèstia
aquí la Kim Novak
amb aquesta cara d'innocent
però
com a personatge
diguem-ne
que és que no se salva tampoc
vull dir
siguem
estrictes
però és clar
aquesta truculència
d'esvetllar-ho tot
al final
que els escriptors
francesos
doncs
sempre aplicaven
una mica
gran guinyol
té un pèl
un puntet
de gran guinyol
doncs no
en Hickkot
ho va modificar
jo penso que
això ho va
encertar
ho va encertar
o sigui
una de les genialitats
de la pel·lícula
per mi
és aquesta
precisament
és aquesta
i aleshores
també hi ha l'escena
que a la pel·lícula
es veu
que de seguida
per això
evidentment
de seguida
ho sabem tot
que és quan
la Judy
vol fugir
no vol enfrontar-se
evidentment
el Jen Stewart
està intentant
modificar-la
canviar-la
convertir-la
en Madeleine
perquè està
obsessionada
obsessionat
aleshores
ella vol fugir
però li vol deixar
una carta
perquè ella s'ha enamorat
el que sempre passa
en el procés
de fer tota la pantominada
sí
s'enamora
però l'enganya
ella s'ha enamorat
i clar
per això pateix
aquí t'agrada
el segon suspens
però
fixa't
el Hickkot
que no dona concessions
i ara parlarem
d'aquest tema
perquè a mi
Vertigo em sembla
una pel·lícula
molt crua
però molt
molt bèstia
però molt
i a la vegada
és una història
d'amor romàntica
passa per ser
una pel·lícula romàntica
però
abstraguem
el que està passant
pot tindre aquesta lectura
és el que deia abans
és que té moltes capes
moltíssimes
moltíssimes
evidentment
el romanticisme
és un factor
de Hickkot
que potser
en aquesta
sempre s'ha dit
que Vertigo
és potser la pel·lícula
en la qual
el propi Hickkot
es despulla més
però bé
l'escena de la confessió
ell està fent allà
la confessió
de final
l'estripa
i Hickkot
arriba a la conclusió
que no la vol
volia elaborar
això d'una altra manera
però no li agradava
l'escena de la carta
aleshores
el James Stewart
li diu
home
tampoc hi apartant
però bueno
si la treus
no passa res
fins i tot
el guionista
l'últim
dels tres guionistes
el Tyler
diu
bueno
tu mateix
a mi no em fa noça
però si la vols treure
la treus
però aleshores
va haver un
el cinema de Hollywood
la verticalitat
dels càrrecs
va un dels grans
un dels grans
que manaven
a la part amunt
va dir
ni parlar-ne
l'escena es queda
ni Hickkot
va poder
contra un dels grans
moguls
de
diguem
de la part amunt
al final
el diner s'imposa
no?
absolutament
paguem
i per tant
aquí
s'ha acabat el brogui
aleshores
bueno
a banda d'això
jo
el que sobretot
destacaria
jo
però és una
ja sé que
a veure
el Bernard Herrmann
la música del Bernard Herrmann
jo crec
a quin cinèfil
no li agrada
Bernard Herrmann
hem de tenir en compte
que va ser
el que li va posar
la banda sonora
a Orson Welles
a Ciutadà Kane
i a
el
The Magnifics
en Amberson
Anna i el rei
de Siam
del John Cronwell
el Fantasma
i la senyora Mir
de Monkey Beak
Ultimàtum a la Tierra
del Robert Weiss
tot són pel·lícules
de primera línia
The Trouble with Harry
que en castellà
li van dir
però qui em mató
a Harry
totes les de
Hickkot
fins que va poder
perquè l'home
que sabia massa
fals culpable
després també
va fer una pel·lícula
bèl·lica
que a mi m'agrada molt
que és
Els Despullats
i Els Morts
The Naked
and the Dead
és una
realment
importantíssima novel·la
i pel·lícula
del Roll Wash
Psicosi
també
és d'ell
Marni
Perdidos en l'Espacio
aquesta és una
de les meves debilitats
infantils
és una sèrie
de l'Earwin Allen
que d'aquestes
que feia ell
com el Viaje al Font del Mar
que jo tinc debilitat
per aquestes sèries
és una petita cosa
meva
personal
La Núvia
Vestia Negra
del Trufó
i el Taxi Driver
de les Corseses
o sigui
que imagina't
aquest home
el que ha fet
però
però
si amb alguna cosa
jo em quedo
de veritat
si amb alguna cosa
jo em quedo
d'aquesta pel·lícula
a nivell formal
a nivell d'ha hagut
diguts
evidentment tot
però a nivell formal
si d'alguna cosa
em quedo
és amb la fotografia
és a dir
el tècnicolor
del Robert Barks
és superlatiu
vull dir
jo diria
amb una bona còpia
o amb una bona
projecció
em passa com
amb Centauros del Desierto
del John Ford
simplement
l'habito
m'agafa
una sensació
d'èxtasi
estètic
vull dir
i me'l'aigro
en la vida
s'ha
mira
bona fotografia
evidentment
hi ha grans mestres
i realment
valoro molt
la fotografia
és un dels arts
més difícils
en cinema
de veritat
sobretot
si la càmera
s'està movent
hi ha autèntics mestres
però el tècnicolor
dels anys 50
i en mans
d'aquest home
és que no
no tinc adjectius
de veritat
no tinc adjectius
no entenc
per què el tècnicolor
va evolucionar
després cap a una cosa
més apagada
i ara
evidentment
les pel·lícules
fins i tot són fosques
de marron foscos
i tal
quina meravella
d'imatge
en fi
no hi ha prou temps
aquí per alluar
el que visualment
és aquesta pel·lícula
a banda de tots
els trucatges
d'en Heikon
no?
sí
és una pel·lícula
que té molta importància
no sé si estàs d'acord
amb mi
el color verd
és clar
és clar
els vermells també
i els grocs
no no però
el verd verd
tens tota l'or
com a ambientació
de la pel·lícula
hi ha molt verd
molt
per exemple
el segon hotel
que hi ha
que és l'Empire
el va escollir
perquè hi havia
un tipus de neó
que donava
una intermitència verda
que li interessava molt
efectivament
el que passa
és que jo tinc el dubte
perquè consta
van estar 16 dies
rodant en exteriors
i dos mesos
rodant en interiors
imagina't
jo tinc
sincerament
la segona habitació
la de la Judy
aquesta amb la llum verda
de l'Empire
és a dir
no nego
que ell visités
l'hotel
visités l'habitació
però jo tinc
tota la impressió
que van reconstruir
l'habitació
en estudi
allò no enquadra
és possible
no per una qüestió
dels aparells
de filmar
de l'època
i de tot l'engranatge
no he pogut arribar
a saber-ho exactament
ara
el que sí és veritat
és que
en el moment
en què ell surt del bany
quan ja ha fet
tots els retocs
o sigui
hi ha
una aparició
i aquí sí
que
es pot dir
que
ell aconsegueix
que tinguem
la impressió
que ve
des dels morts
d'entre els morts
penses en el títol
de la novel·la
d'entre les morts
exacte
aquí
està filmant el títol
realment
és un moment màgic
és un fantasma
en aquell moment
és
i amb tota la complicada
simbologia
perquè
per Hickkot
si vols
si no nevero
he ben trovato
però t'ho has de creure
perquè és el propi Hickkot
que li diu
en aquest llibre
que precisament
tu esmentes
Hickkot
diu que
sí
en Stewart
l'està intentant
transformar
en Madeleine
però en realitat
el que està fent
és despullant-la
efectivament
i diu
i quan es presenta
amb el vestit gris
que ell
li exigeix
que es posi
que li va comprar
el vestit
de la Madeleine
tal com la coneix
la pel·lícula
clar
la Judi
no vol fer-se
el monyo
aquest
amb espiral
que porta
la Madeleine
i apareix
tenida de ros
que ja no volia
però
amb un cabell
així més
escaduser
no
allò més
més
obert
i més
amb melena
no
i aleshores
diu
Stewart
en aquell moment
se sent frustrat
perquè
l'ha despullada
és a dir
el vestir-la de gris
l'ha despullada
però
no ha aconseguit
treure-li
les bragas
vull dir
així mateix
no ha aconseguit
treure-li
les bragas
i és justament
com tu dius
quan surt de nau
que es fa
el monyo
que és el moment
en què l'abraça
d'aquella manera
el petó de Rodin
que sempre diuen
que
els abraços
són el petó de Rodin
el petó esfèric
el petó esfèric
que ara parlarem
del petó esfèric
que té un element
importantíssim
que és el que em porta
dur
a sospitar
que allò no és
l'autèntic hotel
Empire
sinó que
efectivament
això està fet
en Estudí
però
quan ella surt
amb la boira
aquesta verdosa
abans que es vegi
de nau
d'una manera
tangible
natural
en aquell moment
Trufó
diu
ai Trufó
Hicot diu
en aquell moment
ja li ha tret
les bragas
sí
molt bèstia
però
sí
sí
perquè clar
a veure
ve de
o sigui
apareix
des d'una despullada
total
aquí
també
hauríem de tindre en compte
perquè tota la pel·lícula
jo crec
que és de les pel·lícules
de Hitchcock
que el sexe
és
més evident
absolutament
i a més a més
quan no és evident
està molt insinuat
és a dir
ell
recupera a Madeleine
de
de
de l'aigua
de la caposada
sí
també ho he pensat
l'agafa
la porta cap a casa seva
i en la següent escena
la veiem
completament despullada
al llit
bé
està claríssim
que l'ha despullat ell
l'avís nua
l'avís nua
és evident que l'avís nua
primera
després
li dóna
un
un
un
bernús
no
una bata
una bata seva
una bata d'estar
per casa
i apareix ella
amb la bata
sí
presumiblement
sense res més
que la bata
presumiblement
i després
hi ha un altre comentari
que també li fa
ell a Hitchcock
a Trifó
que li diu
escolta
per cert
que la Quim Novat
quan va amb el vestit verd
a l'inici
abans de totes les transformacions
a què és submesa
no portes sostens
i el
Hitchcock li diu
no
no
no
diu
a ella li agradaven així
gairebé sempre
venia a l'estudi
sense sostens
diu
prou
cufoi
que estava
sí
és que la Novak
la Novak
bueno
hi ha gent que opina
evidentment
hi ha opinions per tot
però
evidentment
la Quim Novat
no gaudia
de la fama
de ser
una excel·lent actriu
no
segurament no ho era
era molt cara de pal
i a més
amb
amb una pinta
d'innocent
assajada
com de bèstia
animal
és a dir
perquè Novak
és tota ella
sexe
és evidentíssim
però
amb
amb
amb
amb
amb
amb
amb
amb
amb una ingenuïtat
treballada
i fixa't una cosa
va ser dirigida
per directors
molt bons
sí
sí
és a dir
que
algo
li
els hi donava
és evident
és evident
per tant
el que passa és que
ell Hitchcock no la volia
no
no
volia la Vera Miles
i es diu
volia la Vera Miles
però després
quan la va poder tenir
de nou
va dir que no
s'havia emprenyat amb ella
perquè havia quedat
embarassada
va quedar embarassada
i aleshores
el va fumar
i aleshores
clar
com que
a més hi havia
endarreriments
de tot drap
perquè clar
la Novak
era de Colúmbia
resulta que el Coleman
el seu
productor
d'en Kitcott
aconsegueix
la Novak
quan la Miles
queda embarassada
a canvi
la Colúmbia
diu molt bé
nosaltres
ho cedim
la Kim Novak
però a canvi
el James Stewart
ha de fer
amb la Kim Novak
una pel·lícula
que és
aquella comèdia
amb el Jack Lemmon
també
que es diu
que jo em vaig enamorar
d'una bruixa
una pel·lícula
que a mi m'encanta
a mi també
m'agrada molt
ens hanu una comèdia
estupenda
estupenda
magnífica
modèlica
com es feia
les pel·lícules
els 150
que mai més
es farà igual
però bé
deixa'm-ho còrrer
però bé
de què estava
parlant
que s'ha anat
alçant al cel
parlàvem
de la Novak
parlàvem
que en principi
no volia la Novak
exacte
la Novak
hi ha un productor
que comenta
i diu
no però
és que
ja va anar
molt bé
que la Novak
no fos
una gran actriu
perquè
una gran actriu
hagués aconseguit
que la Judy
i la Madeleine
semblessin
veritablement
dones
completament
diferents
la mateixa actriu
si hagués estat bona
allò
de pes específic
hagués fet
dues personalitats
diferents
mentre que
a la Novak
se li notava
diu
que és el que
li molestava
en Hicot
se li notava
que era la mateixa
en el fons
era la mateixa
jo no hi estic d'acord
no jo tampoc
però en Taylor
el guionista
aleshores
surt a la defensa
diu
ja va bé
que la Novak
fos així
perquè precisament
aquesta
ambigüedat
tan prima
afavoreix
el segon personatge
sobretot
el de Judy
el de Judy
però jo no hi estic d'acord
perquè la veritat
és que la Novak
d'un i do
com marca
la vulgaritat
bueno
vulgaritat
no és la paraula
el class work
la classe treballadora
la diferència de classes
entre una i l'altra
del refinament exquisit
que té la Madeleine
jo crec que això
ho aconsegueix
un rodolins
un rodolins al pentinat
cotrillos
cotrillos
que també ajuden
ajuden bastant
però hi ha una cosa
que m'agrada molt
de la Novak
i és que
fixa't tu
que ella fa
com un doble o triple paper
perquè
és que ella
té que interpretar
per mandat
a la Madeleine
sí
sí
ella podria ser
la Madeleine
però
hem de pensar
que l'està interpretant
sí
llavors
a veure
no és fàcil
el paper
els dos papers
que va tindre que fer
i després
tinguem en compte
també
a mi Novak
m'agrada
sí
a mi també
sempre m'agrada
que també
evidentment
per les seves
meravelles
visuals
és a dir
per el seu físic
és un prototipus
d'actriu
que m'agrada
i per tant
quin Novak
m'agrada en aquest sentit
però
malgrat que
malgrat que
no sigui una Olivia de Haviland
per dir-te alguna cosa
o una Joan Fontaine
no, no tindrà tant registres
que són trossos d'actrius
impressionants
té el seu registre
i fa la seva comessa
vull dir
i per tant
res a dir
en aquest sentit
a mi m'agrada
com a actriu
després hi ha un tema
que va
una mica fusionat
amb la sexualitat
que planeja
per tot el guió
que és
la necrofilia
ah sí
a veure
quan ell l'està vestint
i quan ja la té
completament vestida
també hi ha una altra cosa
va ser molt criticat
durant tota
la seva carrera
sobretot cap al final
com un misògin
l'amic
Hitchcock
i s'ha de reconèixer
que amb aquesta pel·lícula
a la Judy
quan comença
el Scotty
el personatge
que fa
el James Stewart
l'ha sotmet
amb una
o sigui
si vols que t'estimi
t'has de posar això
i t'has de posar
aquestes sabates
i t'has de canviar
el pentinat
per això em sembla
una pel·lícula
molt crua
és una manipulació
és que és
molt crua
totalment
perquè fins i tot
en Hitchcock
que té un sentiment
de culpa
permanent
ell va tenir
una formació
molt
molt
protestant
un pare
molt autoritari
fins als 27 anys
va estar vivint
amb la mare
és a dir
anem a veure
i clar
físicament
no era una persona
agraciada
però no és veritat
jo crec que
Hitchcock
acaba sent misògen
és probable
que ho tingués
però en realitat
fruit
d'una atracció
repulsió
que li provoquen
les dones
produït
pel fet
que en el fons
tampoc les abastarà
i aleshores
desenvolupa
una teoria
que és que
la dona
guapa
en el fons
és dolenta
és una provocació
Hitchcock
es refugiava
evidentment
en l'art
es refugiava
en la
sublimava
són malvales
en general
Hitchcock
sublimava
clar
quan tens una frustració sexual
sublimes
i per tant
Hitchcock
sublima
la dona
però clar
al mateix temps
i això
el James Stewart
ho encarna
per això és la pel·lícula
més sincera
de Hitchcock
perquè de fet
en James Stewart
quan veu
sortir el fantasma
Madeleine
del lavabo
amb el monyo
és a dir
quan ja l'ha despullat
del tot
té una
s'abraça
d'una manera
a lo petó
petó de rodent
que et diuen
brutal
i amb el traveling
circular
aquest típic
és allò que deia
que realment
fa l'amor
amb una morta
exacte
és el moment
necrofílic
efectivament
per excel·lència
però
de seguida
un cop
un cop
ha consumat
per dir-ho
d'alguna manera
l'amor
aleshores
s'adona
que el penjoll
és el de la Carlota
sí
el de Rubí
el penjoll de Rubí
la avantpassada
teòrica
de la Madalena
la Carlota Valdés
la Carlota Valdés
i aleshores
a partir d'aquí
es desinfla completament
perquè veu
que ha estat enganyat
aleshores
entén
és policia
no és idiota
i per tant
acaba deduint
tot el joc
no pot tindre el penjoll
si no és la dona
que ha col·laborat
amb l'assassinat
per tant
és una pel·lícula
que em sembla crua
perquè el que
fins que planteja
James Stewart
que és una persona
entre cometes
evidentment
perquè és policia
és detectiu
al principi de la pel·lícula
és una persona
podríem dir
entre cometes
innocent
és a dir
neutre
de fet la seva amiga
l'actriu
Barbara Belchets
exacte
és una
actriu de segona
sempre
però excel·lent
absolutament encantadora
de fet ja sembla
també una bona Jeanne
no
aquella noia
jo li dic un personatge
grossa
sí
perquè li va molt bé
per incrementar
perquè ens està explicant
quin és el seu
el background
de Scotty
el background
d'innocència
sí
i per tant
la pel·lícula
està parlant
que justament
això que et deia
Hickcott
veu a la dona
com un perill
és un perill
per l'ànima
i és el que li passa
al James Stewart
l'escoti
s'acaba pervertint
i aleshores
es converteix
en un monstre
però és un monstre
perquè agafa la Judy
quan encara no s'aprèn
i l'està transformant
tant si vols
com si no vols
maltractant
l'està maltractant
és un maltractant
i evidentment
la Judy
no és cap innocent
perquè ha participat
en un assassinat
és tan culpable
com el propi
marit
que l'assassina
que assassina
l'autèntica
Madalena
jo diria que aquesta
és la justificació
per Hitchcock
si tu em dius
ets omissoni
ella diu
no
què vols que faci
ella
ella ha de tregar
perquè ella sap
que és culpable
d'una cosa
que l'escoti
el seu amor
no coneix
i que l'ha enganyat
en aquest punt
exacte
i clar
és aquest joc
és que és extraordinari
és que no se salva
cap personatge
en el fons
tots som dolents
tots
perquè la Judy
en el fons
bueno sí
és veritat
s'enamora de l'escoti
però
en el fons
ella
ha participat
en l'assassinat
perquè
per diners
ja ho diu
per diners
perquè és una penjada
exacte
no té ni ofici
ni ofici
per dir-ho d'alguna manera
i per tant
fa de man
és l'amant
del marit
de l'autèntica Madaleny
efectivament
i el marit
és un fill
de sa mare
de primer ordre
vull dir
perquè no dubta
en assassinar
la seva dona
que és la que
en realitat
que ell és un trepa
perquè ella
ella ha heretat
el patrimoni
que era bestial
del seu pare
o de la seva família
i la feina
i el càrrec
de l'empresa
li sobra
i fixa't tu
que
després d'aquell
simulacro
d'entesa
quan hi ha
tot
l'anàlisi
de com s'ha trobat
morta ella
i si
perquè és que
fins i tot
hi ha el perill
que acusin
a Scotty
d'haver
participat
amb la mort
d'allà
és el copón
i això
de fet
el plan
el mindpainter
aquest
que és el campanar
de la missió
és molt bo
això
mentre el capellà
està pujant
per veure
l'autèntica
madalena morta
que el marit
ja l'ha matat
prèviament
i la gent
s'ha fet veure
que s'ha suicidat
és una virgueria
tècnica
perquè el James Stewart
tu estàs veient
l'enquadrament
és de mestres
perquè era un visionari
que tenia una capacitat
visual
d'impersonar
veus el capellà
i les monges
pujant
bé bé
les monges
no
em sembla que són
dos ajudants
de la missió
estan pujant
al sostre
on ha caigut
la madalena
i mentre
a la porta principal
del campanar
es veu
el James Stewart
esbunyir-se
allò
no està
d'aquí
és que és molt bo
vull dir
que després
el comentari
de la vista
la vista
allà mateix
en la mateixa missió
davant
amb un edifici
de davant
que existeix
tot allò existeix
allò sí que està agafat
la missió
de Sant Juan
existeix
espanyola
el que passa és que
en Quico va agafar
una rabieta
perquè
tenia un campanar baix
però es veu
que va haver
entre que ell
va visitar la missió
i al final
gairebé un any
després van a filmar
el campanar havia caigut
s'havia
s'havia fet malbé
de tal manera
que
virtualment
per això és un
mindpinter
perquè de fet
ara
hi torna a haver campanar
però clar
no és
tan alt
ni per casualitat
el campanar és fals
el campanar és una qüestió
d'estudi
ja es veu
ja es veu
perquè
si fixes
els arcs que hi ha
del monestir
són uns arcs
amples
són uns arcs
del segle XVI
o XVII
com a molt tard
XVII
XVII
XVII
sí sí
i en canvi
el campanar
és el que tu dius
es veu una mica
de cartró
pedra
la missió és espanyola
en canvi
per dintre no
a dintre hi pot haver
una reconstitució
fins i tot
bastant realista
hi ha un tema
saltem
és que hi ha tantes coses
perquè clar
estàvem parlant
del James Stewart
i del sentiment
de culpa
que de fet té
ell té un sentiment
de culpa
i aquest sentiment
de culpa
associat
a la seva
perversitat
fa
que el seu enamonament
de la Judy
Madeleine
sigui
no solament egoista
és
és cruel
és
profundament
cruel
a la tortura
a la que sotmet
la Judy
sense saber
que Judy
també és partícip
de l'assassinat
però
sense saber això
encara
ho fa més
ho fa més
curat
és a dir
una persona
innocent
que per això
deia
el paper
de l'amiga
està justament
per incrementar
aquesta sensació
de bonjan
James Stewart
és un molt bonjan
és bona gent
que diu
expressió
que no m'agrada gaire
és la forma
d'explicar-nos-ho
amb imatge
aleshores
resulta que
acaba
no ho sento
li surt
un monstre
interior
a causa
de l'obsessió
i aquesta obsessió
el malmet
el personatge
del James Stewart
jo crec que
al final
més enllà
d'estar
dolgut
perquè
de manera accidental
hi ha el final
que hi ha
no el diré
però
ja veureu
si veieu la pel·lícula
més enllà
d'estar dolgut
per això
no, no
és el que està content
perquè ha superat
l'acrofòbia
hi ha un moment
que també
sí
és que
dius
guaita
ara no tinc aquí
un cop ha alliberat
és d'un egoisme
brutal
un cop sap
que la Judy
és coautora
de l'assassinat
se li va
l'acrofòbia
si tens
tota la raó
és un bon moment
de la pel·lícula
és que en realitat
en Hickkot
ens despulla
els personatges
i
ens
s'ho embolica
amb un
en un mantell
de romanticisme
però que
en realitat
aquest romanticisme
fa farum
fa farum
són personatges
que en el fons
han deixat
de ser bons
han deixat
de ser
humans
gairebé
té grans
moments romàntics
sobretot
quan ell
l'enamorament
d'ella
amb la mà de l'any
és
allò
que té
dóna resultat
és creïble
sí
a més
és sostingut
perquè la pel·lícula
curiosament
és molt lenta
et dóna temps
per pensar-la
és una de les pel·lícules
més lentes
d'en Hickkot
sempre s'ha dit
és veritat
però
és que jo crec
que és un tempo
necessari
necessari
el tempo
d'una pel·lícula
ha de ser
el que ha de ser
i evidentment
un mestre com ell
controlava el tempo
del
ja he trobat
també un comentari
no sé si és
del Trifó
o d'un altre
o de l'Estopo
que també va fer
una biografia
d'ell molt bona
el 83
que diu
el Hickkot
és
tan bon director
d'actors
com potser
hasta millor
director
d'espectadors
sí
està molt bé
m'ha agradat
i és que
realment
condueix
l'espectador
m'ha agradat
ara per aquí
ara et dono aquest dat
no te lo preocupis
ara et creus això
ara te la foto
perquè
el desenllaç
acaba sent
un cop de martell
a l'espectador
és un cop de martell
després d'una història romàntica
és molt dur
ens has despullat
els personatges
a tots dos
ens els has deixat
en boles
i el que veiem
són dos persones
rep a l'innocent
exacte
rep a l'innocent
que era l'home de l'any
la primera
Hitchcock
era així
no era
no havia de ser fàcil
home
les pel·lícules de Hickkot
tenen un element
tortuós
de tortura
el personatge
a veure
una de les situacions
típiques d'en Hickkot
és el personatge
que ha fet una malifeta
sentiment de culpa
però té por
que el descobreixin
la tensió
entre
entre la malifeta
feta
i s'hi descobreixen
que l'he fet jo
aleshores
l'intent
d'esborronar-ho
aquest patiment
el traslada
l'espectador
exacte
l'intent de corregir-ho
però l'intent de corregir-ho
encara emmerda més
les coses
això és una
situació psicològica
típica
d'en Hickkot
ja amb el seu temps
ja se'l va declarar
com mestre dels suspens
sí, sí
i per tant
és això
és això
és el mestre dels suspens
mai millor dit
hi ha hagut una gran quantitat
de directors
que s'han emirellat amb ell
els del Nobel Bac
el Xabrol
és un cas
claríssim
el Trifo també
el Brian de Palma
el primer Brian de Palma
ha arribat a imitar pel·lícules
directament
encara que
a ell li fa molta vergonya
que li diguis
que les seves pel·lícules
el Brian de Palma
suposo
tenen influència
del giallo italià
que és evident
amb vestida per matar
el giallo italià
està allà ficat
no sabe
no contestar
jo li citen pel·lícules
amb el de l'ascensor
i la
el Michael Caine
vestit de dona
amb la
navalla
no he vist
aquesta pel·lícula
és el moment
de Palma
de deixar el córrer
és evident
que el giallo
l'ha tingut en compte
i amb doble cuerpo
bueno
sisplau
més truculent
que allò
ja
però bueno
tot i que
amb això que dius
de la truculència
jo
mira que soc
bueno
absolutament
meravellat
amb vèrtigo
però hi ha una cosa
que des del moment
dos
no puc dir l'un
perquè l'un
és el de la presentació
en la que hi ha
aquells
primeríssims
primers plans
d'un rostre femení
primer el llavi
després la cara
la mirada
que mira primer
cap a l'esquerra
després cap a la dreta
i després
ens mira a nosaltres
després d'això
ja
entra
amb
la persecució
nocturna
que hi ha
d'un mal factor
en el que
hi estan
l'inspector
James Stewart
pels sostres
pels taulades
d'uns edificis
i un número
de la policia
ell
rellisca
per la taulada
i queda agafat
a la canaleta
molt precari
és quan
mira cap baix
i té
el sentiment
de vertigen
l'altre
intenta ajudar-lo
i l'intentar ajudar-lo
rellisca i cau
següent plan
ell està fent
filigranes
amb un gallato
que és el que portava
per sostentar-se
a l'estudi
on hi ha la seva amiga
que per cert
ens diuen
que durant
tres setmanes
van ser nòvios
i després
ha quedat
una amistad
de confidència
per això
li pot parlar
de tot
i li pot dir tot
en referència
a personatge
de la Bàbara
Belge
bé
jo dic una cosa
això està molt bé
però
jo dic una cosa
és
gaire bé
99,5%
impossible
que
James Stewart
se salvés
d'aquella canaleta
aquest és un dels errors
de Guillot
per dir-ho així
estem d'acord
estem d'acord
perquè no t'explica
com surta ja
clar
l'únic que el podia ajudar
és el policia
que ha caigut
i per tant
sí perquè
el lladre fot el camp
naturalment
el lladre evidentment
el camp a part
de les seves lladres
com nensos ha sortit
impossible
una altra
i ara que parles
d'aquest error
bueno d'error
de trampa
és una trampa
és una trampa narrativa
però ara que parles d'això
també hi ha una altra trampa
narrativa
com tu has dit abans
el James Stewart
empaita
l'Equim Novak
fins al
fins al
point
com li diu
point
té un nom
en point
però ara no recordo
que és allà
on es veu
el pont de Sant Francisco
on ell es llança l'aigua
vull dir
que existeix
l'abadia
de Sant Francisco
exacte
l'abadia
el lloc on cau
es diu
point
té un nom
point
no sé què
és igual
existeix
ho dic perquè
que no es pensi la gent
que allò es estudi
es estudi
quan ella es llença l'aigua
l'aigua
evidentment ella no es va llençar
a l'abadia
però
però els exteriors
no però
i quan puja per les escales
són les escales
exacte
que pugen
sí sí
efectivament
ara bé
ara bé
què vol dir moro
evidentment
el James Stewart
ha estat empaitant
l'Equim Novak
l'Equim Novak
va amb el seu cotxe
i el James Stewart
amb el seu
ell surt
es llença
per salvar
l'Equim Novak
que fa veure
que és la Madeleine
que es vol suïcidar
com la seva
avantpassada
que es va suïcidar
per un tema
d'un fill
que al final
li treuen
i no sé què
no sé quants
molt bé
i el següent plano
és el plano
que tu dius
en què es veu
l'Equim Novak
al llit
nua
o sigui
que és evident
que el James Stewart
l'ha despullat
què passa amb els cotxes
amb quin cotxe tornem
és evident
i l'altre
no
torna amb el cotxe
d'ella
perquè ella després surt
i se'n va amb el seu cotxe
però i ell
com recupera el seu cotxe
ell
el Jico té coses d'aquestes
que aleshores
precisament
amb l'entrevista aquesta
amb el Trufó
ho deia
cada vegada
que algú
li deia alguna cosa
d'aquestes
de pura lògica
ja m'han sortit
els versemblants
estic fins als nassos
dels versemblants
home
no em foti
amb la
jo me'n recordo
que
amb psicòsis
ell
els cartells
publicitaris
posava
espectador
por favor
no revel el final
no dispongo
de otro
exacte
ara que dius això
va rodar un final
va rodar
després del pleno final
de la pel·lícula
que és el James Stewart
que mira cap avall
cap a on ha caigut
l'autèntica
Judy
o sigui
l'equip nova
que és el desenllaç
de la pel·lícula
per culpa de la monja
ja diguem-ho tot
per culpa de la monja
també
que diu
he sentit sorolls
i he pensat puja
mira qui hi ha
la mare que va fer la monja
també
però
deixem-ho córrer
el tema
el tema és que
després hi ha un altre plano
en què es veu
la seva amiga
la
Mitji
que es diu Mitji
per cert
en la pel·lícula
Mitji James Stewart
d'esquena
mirant
recordaràs que l'apartament
de l'amiga
de la Mitji
té un finestral
molt lluminós
els finestrals
tothom té
en aquesta pel·lícula
uns finestrals
que algun dia
s'hauria de fer
una anàlisi
sobre
perquè a la soga
també hi ha un gran finestral
els finestrals
al Gicot
li encanten
la ventana indiscreta
la ventana indiscreta
no
uns grans finestrals
a punta pala
bueno
doncs el gran finestral
de l'apartament
de la Mitji
tots dos estan d'esquena
mirant cap al finestral
la tele està encessa
aleshores es giren
i senten la informació
conforme
han detingut
el marit
de l'autèntica
Madeleine
és a dir
el marit
pagarà
per l'assassinat
que ha comès
però
aquí en Gicot
sí que se'n va sortir
va preferir
està rodat
algun dia
em sembla que hi ha
algun Blu-ray
no sé si Estats Units
o així
en què aquesta seqüència
es veu
o sigui
s'ha recuperat
i per tant
és curiós
perquè l'autèntic
de Sant Llas
hauria estat aquest
per tant
un relatiu
entre cometes
happy
entre cometes
perquè aquí
l'única que se salva
potser és la Mitji
i ni així
perquè la Mitji
fa un quadre
de la Carlota
aquest quadre
que l'Equid Novak
com a Madeleine
va veure al museu
aquest de la Legió
d'un hort
no sé què
es queda allà
mirant la Carlota
per cert
el quadre de la Carlota
li va fer un pintor
el mateix pintor
que
va fer tots els quadres
de
The Trouble with Harry
o sigui
del
però què li passa a Harry
en castellà
es va dir així
bueno
aquest quadre
per cert
ha desaparegut
ah sí
tots els altres
perquè el museu
existeix
la sala existeix
van anar a rodar
la sala
tots els quadres
són autèntics
aquest també és autèntic
però aquest el van fabricar
expressament
per la
va ser robat
no se sap
el més divertit
del cas
és que el quadre
el famós quadre
de la Carlota
que és el fantasma
de la pel·lícula
per dir-ho així
d'alguna manera
va desaparèixer
és molt bo
això
és bueno
són d'aquestes anècdotes
doncs bueno
el tema
ara no sé per què hem anat
a parlar el quadre
però bueno
en tot cas
hi havia aquest desenjaç
no
hi ha una cosa
hi ha una cosa
que també està molt bé
que són aquells detalls
perquè
ell
no tira mai
cap puntada
en fals
llavors
si et fixes
hi ha un moment
en què ell
retorna
a casa
del seu amic
quan ja presumeix
que no hi xirà
i veu el cotxe
hi ha una senyora
que va cap al cotxe
i diu
escolta
aquest cotxe
vostè
d'on l'ha tret
i diu
bueno
era d'un senyor
que vivia aquí
que és una mujer pobre
la pobre morió
no sé si lo sabe
mal ha venut
i clar
no és una explicació
sí
serveix com a explicació
per a l'escoti
però també
és pels espectadors
que sabien que
el tio aquell
el que volia
era guillar
sí, sí
clar
evidentment
ho tenia tot programat
però sé que aquest edifici
encara existeix
és de les poques coses
però hi ha un documental
del Chris Marker
sí
que ens sembla que és dels anys 70
i als anys 70
encara hi havia
la floristeria
l'hotel no
l'hotel primer
on la falsa Madeleine va
recorda que ell
l'empaita fins a un hotel
aquest hotel
que en realitat
no era tal hotel
en el seu moment
era la casa
d'unes persones
doncs amb diners
però res més
la casa aquesta ha desaparegut
se l'han carregat
era un palau
era un palauet
palauet
sí, sí, sí
pràcticament
perquè a l'escala
es veu senyorial
el que no em lligava
és aquella senyora cutre
que hi havia allà
com a dependents
bueno
com a
en fi
com a Sergi
no em lligava tu
sí
quedava rara
una mica
quedava
bastant
com si fos
un hotelet
de dues estrelles
és una actrius
diguem-ne
complementària
però avui
ja està
el vestuari
el lloc
no tenia
l'empaita
en canvi
després el veus
per dintre
i veus que és un palau
era una mica
contradictori
perquè
de fet
la intenció
d'Equícot
és més aviat
reflectir
que aquell edifici
és cutre
però clar
després veus
l'escala senyorial
i evidentment
queda tot desmentit
aquí sí que hi ha un petit error
de jo diria
de disseny
perquè
no t'acabes de creure
l'habitació
clar
quan pugen a l'habitació
però és que l'habitació
probablement no és ja l'hotel
és ja en estudi
en estudi completament
i allà sí que el factor
cutre
està incrementat
però el vestíbul
el vestíbul
canta
canta per senyorial
precisament
jo volia afegir una cosa
perquè els
els que ens
escolten
tinguin una idea
jo crec que
una gran pel·lícula
com aquesta
també
es nota una mica
quan la va fer
o sigui
jo crec que
era l'època
creativament
més bona
de Hichuk
un detall
la pel·lícula
és de 1958
el 54
va fer
crimen perfecto
i la ventana indiscreta
el 55
atrapa un ladrón
el 56
l'home que sabia
demasiado
i qui en mató
a Harry
el 57
falso culpable
58
estem en vèrtigo
i
les següents són
59
con la muerte
en los talones
60
psicosis
63
los pájaros
64
en mano y la ladrona
estem parlant de lo millor
és que agafem tot això
i totes són entre 9
i 9 i mig
per tirar rasgades
del 66
vull dir que encara
ja el
el coetetj
perquè després
fa Topaz
ja no
és el mateix
Family Plot
tampoc
Family Plot no
però Frenessí
Frenessí
encara
Frenessí
té alguns moments
d'una intel·ligència
extraordinària
Frenessí s'aguanta
però ja
és un gicot menor
però aquestes
jo diria
que són
10 pel·lícules
fabuloses
és el millor d'ell
és una meravella
acabes de dir
pràcticament
qualsevol d'aquestes
podria ser
el clàssic
de la setmana nostra
la finestra
la finestra
indiscreta
i el
crim perfecte
són del 54
en un mateix any
en un mateix any
és una cosa
esparverant
el jo confesso
que també estava molt bé
del 53
amb el Montgomery
Cliff
i el falso culpable
Henry
el falso culpable
és del 56
que també és una altra pel·lícula
on la qüestió
que fins i tot
l'innocent
té alguna cosa
a ocultar
perquè el Henry Fonda
és un home
que el culpen
d'un assassinat
però
que no ho ha fet
però acaba
tenint
és a dir
fins i tot aquí
en Hico
treballa el personatge
que sembla
que el propi Fonda
acabi pensant
que ha fet
alguna cosa
mal fet
aquesta qüestió
de la culpabilitat
que és una cosa
molt protestant
també catòlica
però sobretot
els protestants
per tenir
a la gent
molt lligada
a mi
ostres
és que tenim
el Palmares de Can
sí
només
s'està demostrant
que necessitem
dos programes
o tres o quatre
per parlar
dos aspectes tècnics
de la pel·lícula
que a mi
em semblen fascinants
un
en Hico
va inventar
la
Dolly Zoom
la Dolly Zoom
és l'efecte
després
es va perfeccionar molt
però és l'efecte
d'un objecte estàtic
i el fons
que s'allunya
el típic
que tots
pensarem
és el de tiburon
o el Rod Steger
ho va utilitzar
el forat
del campanar
sí
però ho va fer
però no
però va estar molt llest
però no el campanar
o sigui
no
ho va fer dos vegades
al principi
va fer una maniobra
quan el James Stewart
està penjat
del
del terrat
i mira cap a baix
ho fa
però és fals
o sigui
el que fa és
perquè
ell diu que
volia reproduir
de fet a Rebecca
amb la Joan Fontaine
ja ho volia fer
volia reproduir
l'efecte
abriac
diu
és que jo un dia
estava abriac
en una festa
i vaig tenir la sensació
que tot se m'allunyava
tot se n'anava
o sigui
jo mirava les coses
i s'allunyaven totes de mi
i jo a Rebecca
per un tema
en un moment
de la Joan Fontaine
no perquè estigués
abriaga
evidentment a la pel·lícula
sinó per un altre factor psicològic
volia reproduir això
no se'n va sortir
evidentment
això a Rebecca
no hi és
però resulta que
ho va estar consultant
amb els tècnics
de vèrtigo
del rodatge de vèrtigo
i aleshores
li van dir
home
és que mira
podríem penjar la càmera
però això volia 50.000 dòlars
exacte
veig que ho has llegit
aleshores
ell va dir
i per què no ho fem horitzontal
sí perquè no hi ha personatges
amb aquesta presa
amb una maqueta
de fet
és una maqueta
tant del carrer
del James Stewart
com del forat
de l'escala del campanari
i allà aplica
aquest efecte
d'apropar la càmera
va fer travelling
més zoom
clar
això és una dolly zoom
la dolly zoom
és exactament això
és moure la càmera
endavant o cap enrere
correcte
i fer el moviment contrari
amb l'objectiu zoom
correcte
de tal manera
que tu el que aconsegueixes
normalment es fa així
és tenir una persona fixa
i el fons que s'allunya
aquí evidentment
no hi ha persona
era més senzill
per això
els va dir
no cal que muntem
un tinglador
aquí penjat
i tal
no home no
ho fem en pla
perquè no hi ha personatges
a dintre de la presa
efectivament
i després
l'altre aspecte tècnic
en 30 segons
és el travelling circular
de l'habitació verda
perquè allà
el que va fer
primer és
i això és el que
em dona
tota la sospita
que va ser fet
en estudi
perquè el que va fer
és un travelling rotatiu
a l'habitació
sense els actors
en el qual
en un moment donat
va posar
el cavallet
de la cavallerissa
de la missió
de Sant Juan
que allà
és l'últim moment
en què s'abracen
abans que l'equip nova
comenci a córrer
per fer veure
que es volsicinar
és un petó
que està tallat
aleshores
es veu
l'habitació
es veu
el tros
del cavall
de les cavallerisses
i es torna a veure
l'habitació
aleshores
això ho va filmar
va fer un travelling rotatiu
amb això
que és evident
que és un muntatge
i aleshores
quan va posar
l'equip Novak
i el James Stewart
novament
fent un altre travelling rotatiu
i perrere
projectant
amb transparència
que era
un aficionat
a les transparències
de primer ordre
projectant perrere
aquest travelling
que havia fet prèviament
això és el que em fa
sospitar
que clar
per això té aquesta sensació
de vertigen
representant que ja
estan fent la mort
això només
el pots fer
l'està abraçant
apassionadament
i tal
això no ho pots fer
amb l'autèntica habitació
de l'hotel
a Baird
perdona que t'ho digui
però
punt
perquè realment
és apassionant
parlar de vertigo
i de Kiko
molt bé
més que res dir-vos
aquesta setmana passada
es va tancar
la 76a edició
del Festival de Can
i
el president del jurat
era
Robert Osun
que és el director
que va guanyar l'any passat
amb el Triàngulo de la Tristesa
hi ha una
sèrie de personatges
importants també
dintre dels altres
membres del jurat
com la
Júlia
Dicornó
que va ser
la guanyadora
l'any anterior
per Titan
bé
la Palma d'Or
va ser adjudicada
Anatomí
Dineshut
Anatomia d'una caiguda
de Justin Triad
el gran premi del jurat
de
Son of Interest
de Jonak Glaser
el premi del jurat
a Fallen Lips
de
Aki Kaurismaki
la millor direcció
per
Tranen Hang
per la passió
de
Dodin Bufan
la interpretació
femenina
per
Mervi Ditzar
la interpretació
masculina
per
Koji
Yaku
per la pel·lícula
Perfect Days
de
Windbenders
Després
millor guió
Yuhi Sakamoto
per
Monster
de
Irosaku Koraeda
Si us fixeu
hi ha
molt
cine oriental
i després
també
a la quinzena
de realitzadors
molt cinema
africà
És a dir
que
Kant
sembla que
aquest any
li tocava fer
una espècie
de repartiment
així
per cinematografies
no tant
diguéssim
del primer món
o considerat
però
que han sempre fet
una mica
això
amb encertent
regar
tenim una bona notícia
per nosaltres
perquè
la catalana
Helena Martín
amb creatura
va guanyar
el premi
a la millor pel·lícula
europea
lo cual
és una bona notícia
perquè bueno
de cara a la difusió
i això
i després
ganes de veure-la
llavors
premi honorífic
per Michael Douglas
i Harrison Ford
i premi a la carrera
per Ken Loach
que també presentava
una pel·lícula
però no li va tocar res
cosa que ja és bastant normal
i llavors
hi havia
algunes pel·lícules
que m'ha sobtat
que no hagin tingut res
però que
serà interessant
de veure-los
quan s'estrenen
com
Cerrar los ojos
de Víctor Erice
després de 30 anys
es tornava a presentar
en una pel·lícula
Killer of the Flower Moon
de Martín Scorsese
Home, sens dubte
La Quimera
d'Alice Rockbacher
Rapito
de Marco Bellocchio
i Asteroid City
de Wes Anderson
Jo crec que aquesta
ens partirem
al pit de riure
Sí, home
jo penso que són pel·lícules
que tenen molt interès
i s'han quedat
al marge
Una cosa
tornant breument
a Hitchcock
que la tenia per dir
i se m'ha passat
fixeu-vos
en tot el que va fer Hitchcock
i no va tindre cap Òscar
No
És a dir
que
això posa bastant
en qüestió
la qualitat
d'aquests premis
Tota la vida
que l'havia posat en qüestió
jo als premis
Masses interessos
No podrem
no podrem comentar res més
Bona nit
ens veiem el dimarts que ve
i tampoc tenim
en aquest moment
la pel·lícula
que farem
la setmana que ve
En tot cas
que tingueu una bona setmana
i aneu al cine
Bona nit
Bona nit
Adéu-siau
Bona nit
Bona nit
Bona nit