Title:

All That Jazz de Bob Fosse: muntatge, mort i estil coreogràfic — amb Roy Scheider, l’Àngel de Jessica Lange i el Vivaldi que el desperta

## Resum general de l’episodi Un episodi dedicat a All That Jazz (1979) de Bob Fosse, considerat pels locutors una **obra mestra**. El programa alterna context biogràfic, lectura temàtica i anàlisi formal: **muntatge i metacinema**, **representació de la mort** (Jessica Lange com a *Àngel*), **estil coreogràfic Fosse** (mans de jazz, bombins, cadires, plomes), i detalls musicals com l’ús recurrent de Vivaldi (RV 151, "Alla rustica") per a la rutina matinal del protagonista. També hi ha recordatoris de la carrera de **Roy Scheider**, l’eco autobiogràfic de Fosse i una relectura amb el pas del temps. • Idea central: **cinema sobre el procés creatiu i sobre la pròpia vida**, amb una posada en escena i un muntatge que barregen realitat, memòria i fantasmes amb una claredat narrativa exemplar. • Punt fort: **guió mil·limetrat** i **muntatge brillant** que funcionen com un tutorial de com es fa un musical i com es pensa el cinema des del muntatge. • Subtext vital: **autodestrucció, pecat/masclisme, amor i comiat**; el film dialoga amb la seva pròpia condició de peça premonitòria de la mort de Fosse. ## Bob Fosse i All That Jazz ### Perfil i biografia • Fosse (Chicago, 1927 – Washington D.C., 1987): **ballarí, coreògraf, actor i director**. Vida curta (60 anys), marcada per **excés de treball i hàbits nocius** (tabac, pastilles, alcohol) que ressonen al film. • All That Jazz dramatitza un període amb **atac de cor i cirurgia a cor obert**, i funciona com a **autoretrat i premonició**. ### Estil coreogràfic (“estil Fosse”) • Postura i moviment: **genolls cap a dins, arrossegaments laterals, espatlles enrotllades** i les icòniques **“mans de jazz”**. • Accessoris i fetitxes escènics: **bombins i barrets, bastons, cadires, guants** (complex personal amb les mans) i **plomes d’estruç** amb càrrega eròtica. • Influències i ecos: *Cabaret*, *Pina Bausch* (per l’ús de la cadira), i l’admiració per **Fred Astaire**. ### Interpretacions i personatges clau • **Roy Scheider** ofereix una interpretació “canalitzada”: **esdevé Fosse** en cos i ritme. Es repassa part de la seva filmografia (Jaws, Marathon Man, 2010...). • **Jessica Lange** interpreta l’**Àngel de la Mort**: una mort **seductora però inexorable**, en contrast amb representacions com la del *Setè Segell* de Bergman. • **Ann Reinking, Leland Palmer i la filla (Erzsébet/Elizabeth Foldi)**: números emocionants, especialment el duet filla-amant que posa el protagonista davant el mirall de les seves decisions. ## Temes principals ### Mort, dol i pacte amb l’Àngel • El film articula el comiat seguint les **5 fases de Kübler-Ross**: - • Ira - • Negació - • Negociació - • Depressió - • Acceptació • L’Àngel (Lange) encarna un **diàleg lúdic i lúgubre** amb el final, que el protagonista retarda amb treball, sexe i espectacle. ### Creativitat en dues trinxeres: teatre i cinema • El protagonista dirigeix **simultàniament** un musical a Broadway (en fase de càsting i assaig) i **muntatge** d’un film (amb **Moviola** i equip de postproducció). • L’episodi subratlla el **metacinema**: el cinema es mostra mentre es fa — i això es narra amb una **alternança clara i viva**. ### Pecat, masclisme i autoindulgència • El programa assenyala la **autoconsciència culpable** del protagonista: infidelitats, dany a les parelles i a ell mateix; **tractament benevolent** però crític del seu masclisme. ### Humor i contrast de tons • Entre el **tràgic** i el **ridícul**: gags com el **metge fumador** introdueixen respiracions còmico-amargues dins d’un relat sobre mort i desgast. ## Música, muntatge i forma ### Vivaldi, “morning routine” i coreografia del dia • Repetició musical de Vivaldi (RV 151, *Alla rustica*) per **ritualitzar el despertar**: “Showtime!” interior que el personatge es força a repetir. • Comparació amb *La Nuit Américaine* (Truffaut) i la música clàssica de **Georges Delerue** per mostrar rutines de rodatge: **imatge i música en fricció productiva**. ### Muntatge i tempo • **Guió sense grapa sobrera**: cada línia i situació serveix al conjunt. • **Muntatge amb respiració**: pauses de malaltia i **creixendos** als números musicals; alternança **cirurgia/coreografia** d’un poder sensorial enorme. > "El moment de cantar és quan el teu nivell emocional és massa alt per limitar-te a parlar; el moment de ballar és quan les teves emocions són massa fortes per limitar-te a cantar." — Bob Fosse ## Relectura amb els anys i on veure-la • Els conductors destaquen com **l’edat afegeix capes** de lectura: el film colpeja més fort amb experiència viscuda (malaltia, pèrdues, treball creatiu). • Disponibilitat: **Filmin** (còpia neta i de bona qualitat) i possibles còpies a **YouTube**.

['All That Jazz', 'Bob Fosse', 'Roy Scheider', 'Jessica Lange', 'Ann Reinking', 'Leland Palmer', 'Elizabeth Foldi', 'Vivaldi RV 151 Alla rustica', 'On Broadway (George Benson)', 'muntatge', 'Moviola', 'metacinema', 'coreografia', 'mans de jazz', 'bombins i cadires', 'plomes d’estruç', 'Fred Astaire', 'Pina Bausch', 'Kübler-Ross', 'etapes del dol', 'Bergman El setè segell', 'Broadway', 'casting', 'Filmin', 'Jaws', 'Marathon Man', '2010 (sequela de 2001)', 'autobiografia', 'masclisme i infidelitat', 'tabaquisme i autodestrucció']