Title:

Skyfall, Ruby Sparks, Lubitsch i El nombre

## Introducció Programa de “Cinema sense condicions” amb un menú variat: **estrenes**, **un focus a Ernst Lubitsch** i debat final sobre la pel·lícula francesa **El nombre**. > "Parlar de pel·lícules que ens han agradat... i de cine en general." --- ## Skyfall (James Bond) — crítica amb entusiasme moderat ### Punts clau - **Direcció**: Sam Mendes eleva el Bond modern amb ritme i posada en escena. - **Obertura i títols**: seqüència d’acció inicial “espectacular” i **crèdits** visualment exquisits. - **Interpretacions**: - **Javier Bardem**: dolent “brillant”, ple de matisos; comparat (en to) amb l’Anthony Hopkins d’El silenci dels anyells. - **Daniel Craig**: Bond més *fosc i brut*, alineat amb el to del segle XXI. - **Judi Dench**: presència que “il·lumina” escenes. - **Fotografia**: Roger Deakins aporta estil i llum espectacular. - **Veredicte**: **Entreteniment d’alta gamma**; aconsegueix plenament els seus objectius comercials i d’acció. ### Idees destacades - El “Bond Craig” trenca amb l’elegància clàssica (Sean Connery) per un **realisme físic** més demolidor. - La saga sap escollir **directors amb personalitat** (Mendes, Mark Forster, etc.). > "És una pel·lícula espectacle... que aconsegueix francament els seus objectius." --- ## V.O. i la veu de l’actor — la importància del timbre ### Idees - Defensa de la **versió original**: la veu és part essencial del personatge. - Exemples: Jeff Bridges a True Grit (Valor de ley), veus trencades que “dibuixen” el personatge. - Reconeixement que els subtítols són necessaris, però el doblatge fa perdre matisos. > "La veu d’un gran actor és una part importantíssima del perquè és gran aquest actor." --- ## Ruby Sparks — comèdia romàntica amb cap i cor ### Context i equip - Direcció: Jonathan Dayton i Valerie Faris (Little Miss Sunshine). - Guió i coprotagonista: **Zoe Kazan**; protagonista: **Paul Dano**. - Cameos: **Annette Bening** i **Antonio Banderas**. ### Temes i lectura - Variació del mite de *Pigmalió*: l’escriptor crea la noia ideal que **cobra vida** i s’escapa del seu control. - Pregunta central: allò que idealitzes és **convivible**? Quan el control es torna insuportable, cal madurar i acceptar l’altre com a **alteritat** real. ### Veredicte - **Fresca, tendra i intel·ligent**, amb interpretacions molt sòlides; to desenfadat i “transgressor suau”. --- ## Detachment (El professor substitut) — drama escolar, virtuts i excessos ### Valoració - **Adrien Brody** en gran nivell, paper difícil molt ben sostingut. - Direcció (Tony Kaye) amb muntatge modern i intens, però amb **pessimisme exacerbat** i casuística “massa carregada”. - Debat sobre **versemblança**: retrat dur del sistema americà que pot semblar **fatalista** i exagerat. ### Conclusió - Es pot veure per actuacions i posada en escena, però el to és **molt fosc** i acumulatiu. --- ## Pigmalió, adaptacions i ecos moderns ### Referents - Bernard Shaw (base de My Fair Lady); derivacions a teatre català (adaptació de **Joan Oliver** a Les Rambles). - **Woody Allen**: dinamita/eleva la parella i després la deixa volar; ecos d’aquest joc a Ruby Sparks. --- ## Ernst Lubitsch — el ‘Toc Lubitsch’: elegància i suggeriment ### Trajectòria - De Berlín (etapa muda) a Hollywood; treballa per **Warner, Paramount i MGM**. Cap d’estudis a la Paramount (1935). - Va donar oportunitats a refugiats del nazisme com **Billy Wilder** i **Otto Preminger**. ### Estil - El famós **“Toc Lubitsch”**: sofisticació, subtilesa, enginy i erotisme suggerit via *fora de camp*. - Gran transició al **sonor**: diàlegs intel·ligents i ús de la música (musicals amb Maurice Chevalier). ### Títols citats - Comèdies majors: **Ninotchka** (Garbo riu per primer cop), **To Be or Not To Be** (Tu bi o no tu bi), **The Shop Around the Corner** (El bazar de les sorpreses), **Lady Windermere’s Fan**. ### Context i recepció - Polèmica de To Be or Not To Be (1942): en plena guerra, la premsa americana la va trobar “massa amable” amb els nazis; a Alemanya no s’estrena fins a **1960**. > "Feia córrer la imaginació de l’espectador amagant allò essencial darrere d’una porta." --- ## El nombre (Le Prénom) — comèdia de saló amb verí controlat ### Dispositiu - Sopar entre amics i família on l’anunci del nom del futur nadó destapa **gravis** antics, hipocresies i tensions de classe/ideologia. ### Temes - **Dinàmica familiar**: cordialitat en superfície, rancors i orgulls ferits al fons. - **Gènere i rols**: crítica subtil al **masclisme quotidià** (ella ho fa tot mentre ells conversen). - **Intel·lectual d’esquerres** vs. altres perfils: ningú se’n salva, “van caient un a un”. ### Comparacions - Amb Polanski (Carnage/Un dios salvaje): aquest és molt més **punyent, sense concessions**; El nombre és **més amable** i amb **final feliç**. ### Recepció a l’estudi - Dos a favor (entreteniment sòlid i ben escrita), un **crític** (mecanismes previsibles, poca profunditat). Interpretacions, tanmateix, **excel·lents**. --- ## Tancament i proper programa - Anuncien especial **Bob Fosse** la setmana vinent. - Enllaç de reemissió: poblespop.com.

['Skyfall', 'James Bond', 'Sam Mendes', 'Javier Bardem', 'Daniel Craig', 'Judi Dench', 'Roger Deakins', 'Casino Royale', 'Quantum of Solace', 'Mark Forster', 'Finding Neverland', 'Monster’s Ball', 'The Kite Runner', 'Munich', 'Ruby Sparks', 'Jonathan Dayton', 'Valerie Faris', 'Zoe Kazan', 'Paul Dano', 'Annette Bening', 'Antonio Banderas', 'Pigmalió', 'Bernard Shaw', 'My Fair Lady', 'Woody Allen', 'Detachment', 'Tony Kaye', 'Adrien Brody', 'Ernst Lubitsch', 'Ninotchka', 'To Be or Not To Be', 'The Shop Around the Corner', 'Lady Windermere’s Fan', 'Billy Wilder', 'Otto Preminger', 'Greta Garbo', 'Carole Lombard', 'Clark Gable', 'Un dios salvaje', 'El nombre', 'comèdia francesa', 'versió original']