Title:

Teorema de Pasolini: seducció, lluita de classes i símbols (Morricone, Vesubi) + balanç del Barcelona Film Festival

## Resum general de l’episodi ### Punt de partida • Episodi dedicat a Teorema (1968) de Pier Paolo Pasolini, amb èmfasi en el seu context històric, els seus símbols i la recepció. • Els presentadors situen la pel·lícula en el clima de 1968 i el tardofranquisme: veure-la llavors era una experiència de sacsejada ideològica i estètica. > "Veieu Teorema, que us entusiasmarà... És vital posar-la en el context del 1968." ### Tesi central del programa • Teorema s’articula al voltant d’una idea clau: **la seducció**. Un “visitant” (Terence Stamp) entra en una casa burgesa i sedueix tots els seus membres (pare, mare, filla, fill i la minyona), precipitant-ne una **transformació espiritual, sexual i social**. • Pasolini combina dues esferes que travessen tota la seva obra: **lo religiós** i **lo marxista**, convertint el visitant en una mena de *messies/àngel seductor* que revela el buit d’una classe i d’una època. ## Context, llenguatge i classes ### 1968 i l’eco en la recepció • El 1968 marca la lectura del film (Maig del 68, lluites socials, fi de les certeses burgeses). A l’Estat espanyol, sota franquisme, veure aquesta pel·lícula va ser un acte d’esperança i trontoll ideològic. • Avui, part de l’impacte s’ha esvaït, però **la potència conceptual** i **l’arquitectura formal** romanen. ### Llenguatge cinematogràfic • Pasolini s’allunya del llenguatge “usual” del cinema de l’època: barreja **realisme, lirisme, ironia i humor negre** amb trencaments formals (mutisme inicial, B/N a color, interludis simbòlics). • La pel·lícula fou percebuda aleshores com **més críptica**; avui, molts codis resulten més llegibles. ### Lluita de classes: l’obertura documental • El film arrenca amb un fals-*documental* (RAI) sobre una fàbrica “autogestionada”. La pregunta punyent: **“Si ara ja teniu la fàbrica… contra què lluitareu?”** • Teorema no és només una sàtira de classe; és també una exploració de les **escletxes íntimes** (desig, culpa, fe) dins la burgesia. ## Personatges, estructura i símbols ### Els cinc “capítols humans” i el Visitant • Família burgesa de Milà: pare (industrial), mare (Silvana Mangano), filla, fill i minyona (Emília). El “Visitant” (Terence Stamp) **sedueix tots cinc** sense preàmbuls: la seducció és directa i **sexual**. • Cada personatge queda “marcat” i entra en una deriva pròpia: **culpa, revelació, desig, crisi**. ### Arquitectura en cinc parts • Presentació • Arribada del Visitant • La seducció • La partida • Les transformacions. • El **“messies sexual”** activa conversions i enfonsaments: no tots entenen què els ha passat, però res queda igual. ### Dispositius formals clau • Inici B/N i sense diàleg interior; a ~8’45” el film passa a **color** i s’obren les **veus**. • Actuació molt física i de mirades, pasoliniana; referents no “calquen” Bresson, però sí ressonen Chaplin (muda/gest), i un estil propi. ### Simbologia visual: el Vesubi i Bacon • El **Vesubi** apareix com a “separador” i signe de l’inalterable, del *sagrat* i del perill latent. • L’eco **Francis Bacon** s’inscriu en el tram final (el crit/udol del pare), fent rima visual amb imatges de catàleg vistes abans. ## Música i imatge ### Banda sonora • Ennio **Morricone** signa una música **fosca, espiritual i dissonant**, lluny del seu “tòpic” popular. • Convivència amb fragments del **Rèquiem de Mozart** i un passatge de **Bach**: diàleg entre lo sagrat i la modernitat sonora. ### Fotografia, color i vestuari • **Paleta esmorteïda** i de “palidesa” buscada; un color gairebé gris que reforça el to ascètic. • **Silvana Mangano** és filmada amb una aura de porcellana; el vestuari “sobreviuria” estilísticament avui. ## Pasolini: pensament, obra i recepció ### Binomi fundacional • Pasolini es mou entre **fe** i **marxisme** (Gramsci). Aquest xoc fecund defineix el seu cinema i el seu pensament. ### Referents citats • Literaris: *Rimbaud*, *Barthes* (i el vector lingüístic a l’òrbita de *Saussure*). • Pictòrics: *Francis Bacon*, *Giotto*, *Piero della Francesca*. • Cinematogràfics: *Mizoguchi*, *Welles*, *Renoir*, *Kurosawa*, *Kon Ichikawa*, *Chaplin*. ### Guionista i filmografia essencial • Gran guionista, també de tercers; esment de guions no filmats (El pare salvatge; Sant Pau). • De l’inici (Accattone, Mamma Roma, L’Evangeli segons Sant Mateu, Edipo Re) a Teorema i Medea. • “Trilogia de la vida” (Il Decameron, Contes de Canterbury, Les mil i una nits) i posterior **renegació**. • Culmina en **Saló o els 120 dies de Sodoma** (1975): radical i polèmica. ### Connexions catalanes i biografia • Anècdotes sobre **Enrique Irazoqui** (Jesús a L’Evangeli…), l’**Escola Adrià Gual**, i la relació de Pasolini amb **Goitisolo** i la **poesia catalana**. • Defensa del friülà; 33 **processos** judicials; **homosexualitat** viscuda obertament; **assassinat** a Òstia (1975) mai aclarit. ## Bonus: Barcelona Film Festival (9a ed.) ### Balanç i palmarès • Crítica al **perfil baix** (festival de preestrenes) malgrat el “nom Barcelona”. • Guardons destacats: - Millor pel·lícula: “De qui ets?” / “Jouer avec le feu”. - Millor direcció: Elisa Jung (Paternal Leaf) — opinió discrepant al programa. - Millor actor: Grégory Gadebois (La primera escola). - Millor actriu: Alexandra Lamy (La primera escola). - Millor música: Marc Parrot (La furgo, d’Eloi Calvo). - Millor muntatge: “Col 75”. - Premi de la crítica (ACCEC): “Col 75”. ## Idees clau • **Seducció** com a motor de revelació i crisi. • **Classe i poder**: de l’autogestió obrera al buit burgès. • **Simbologia** visual (Vesubi) i pictòrica (Bacon) com a eixos de lectura. • **Música** (Morricone/Mozart/Bach) que eleva el to espiritual i tràgic. • **Arquitectura impecable** en cinc moviments, amb ironia i humor negre a la segona meitat.

['Pier Paolo Pasolini', 'Teorema', '1968', 'lluita de classes', 'seducció', 'burgesia', 'classe obrera', 'RAI', 'fàbrica autogestionada', 'Visitant', 'Terence Stamp', 'Silvana Mangano', 'Laura Betti', 'àngel exterminador', 'Vesubi', 'Francis Bacon', 'Rimbaud', 'Roland Barthes', 'Saussure', 'Mizoguchi', 'Orson Welles', 'Renoir', 'Kurosawa', 'Kon Ichikawa', 'Chaplin', 'Ennio Morricone', 'Mozart Rèquiem', 'Bach', 'B/N a color', 'actuació física', 'Filmin 4K', 'Cineteca/FIlmoteca de Bologna', 'Nino Baragli', 'fotografia esmorteïda', 'vestuari', 'Trilogia de la vida', 'Saló o els 120 dies de Sodoma', 'Accattone', 'Mamma Roma', 'L’Evangeli segons Sant Mateu', 'Edipo Re', 'Medea', 'Enrique Irazoqui', 'friülà', 'Gramsci', 'marxisme', 'homosexualitat', 'assassinat Òstia', 'Barcelona Film Festival', 'Jouer avec le feu', 'Paternal Leaf', 'Grégory Gadebois', 'Alexandra Lamy', 'Marc Parrot', 'La furgo', 'Col 75']