Title:

Faraó (1966): poder, Església i cinema polonès; Premis Gaudí i el futur del cinema català; apunt final sobre Cyrano

## Panorama general del programa En aquest episodi de Cinema sense condicions, l’equip analitza en profunditat Faraó (1966) de Jerzy Kawalerowicz, una obra majúscula del cinema polonès que serveix per parlar de poder, Església i manipulació. També es comenta la recepció del film, el seu llenguatge cinematogràfic i la seva producció monumental. A la segona part, el debat es desplaça cap als Premis Gaudí, amb reconeixements, polèmiques i una reflexió sobre el finançament i el model del cinema català. Es tanca amb un breu apunt sobre Cyrano de Joe Wright. --- ## Faraó (1966) de Jerzy Kawalerowicz ### Context, tesi i lectura política • Faraó és presentada com una pel·lícula d’autor i una fita del cinema històric, concebuda amb **obsessió i perfeccionisme** per Kawalerowicz (projecte somiat des dels 13 anys). • Tesi central: **la lluita pel poder entre la casta sacerdotal i el faraó**. Els sacerdots monopolitzen la “sabidoria d’Estat” i instrumentalitzen la religió per preservar privilegis, enfront d’un faraó que vol reformar i finançar l’exèrcit i el poble. > "La sabidoria del govern és un secret sacerdotal" • Lectura contemporània: el règim comunista polonès la va llegir com una **al·legoria favorable** (faraó = modernitat; sacerdots = reacció), però el film funciona com a **crítica universal de la manipulació del poder**. Hi ha paral·lelismes amb guerres actuals, ús de la por i propaganda. • El film mostra com **la raó d’Estat i la inèrcia institucional** aixafen les bones intencions individuals: > "Amb bones intencions no n'hi ha prou. L’Estat passa per damunt de la raó i la veritat." ### Rigor i llicències històriques • Basada en la novel·la de *Bolesław Prus* (pseudònim d’Aleksander Głowacki), publicada el 1897. • Llicència notable: **Ramsès XII i XIII no van existir** (el Nou Imperi acaba amb Ramsès XI), però el film és **rigorós en context, cultura material i vida quotidiana** (assessorament d’historiadors, detall en vestuari i arquitectura). ### Producció i rodatge monumental • Exteriors icònics: **Luxor, el riu Nil i les piràmides de Keops**; rodatges amb temperatures de fins a 60ºC, logística mastodòntica i **milers d’extres**. • Debat sobre la versió: metratge original prop de 3 hores; la còpia distribuïda va quedar en ~145 min. **Kawalerowicz rebutjava retalls** i defensava el muntatge com a part inalienable de l’obra. ### Llenguatge cinematogràfic i seqüències clau • Ús magistral de **plans subjectius** i **travellings** (ex. el missatger que corre pel campament; l’entrada del faraó al tron) amb una estabilitat sorprenent per l’època. • La guerra amb els **mercenaris libis** exposa la brutalitat del xoc i revela com **els sacerdots provoquen conflictes** per estalviar diners i pactar amb assiris. • L’eclipsi, orquestrat pel summe sacerdot, és una **lliçó de manipulació col·lectiva**: convertir un fenomen astronòmic en signe diví per **dominar el poble**. > "Ara veureu: la foscor caurà sobre la Terra" (l’eclipsi com a “joc de mans” del poder) ### Personatges i subtrames • El **tresor del laberint**: símbol del control econòmic sacerdotal; ritualització extrema i secrets compartimentats fins i tot entre ells. • El **doble del faraó** (un grec semblant) i la **sacerdotessa fenícia Kama** articulen les intrigues; el tall de 30 minuts a algunes versions fa que part d’aquestes trames **quedi poc explicada**. • Geopolítica: **fenicis, assiris i jueus**; el faraó cerca finançament aliè; el tema de l’**hereu de “sang pura”** evidencia el racisme d’estat i la lògica de dominació. ### Recepció i on veure-la • Va competir a **Cannes** i als **Òscar** (Film estranger) el mateix any que Un homme et une femme; es va endur la palma Lelouch. • Disponibilitat: **Filmin** (versió ~2h25). Es comenta l’absència de crèdits finals en una còpia concreta. ## Premis Gaudí: reconeixements i polèmiques ### Reconeixements destacats • **Tomàs Pladevall**, director de fotografia: homenatge merescut a una trajectòria històrica i a una figura molt estimada del sector. ### Debats i discrepàncies • **Chavalas** (Carol Rodríguez Colás): per a l’equip, una pel·lícula **impecable** en interpretació i factura que va quedar infra-premiada. • **Sis dies corrents** (Neus Ballús): reconeixement ampli; debat sobre **criteris d’interpretació** (carisma del personatge vs. treball actoral) i sobre el **co-crèdit de muntatge** amb la directora. • **Las leyes de la frontera** (Daniel Monzón): divisió d’opinions; es lloa la **potència visual** del director i es matisen dubtes d’encaix. • **El ventre del mar** (Agustí Villaronga): lament per **0 premis** malgrat múltiples nominacions. • **La vida després de l’ISIS** (altra guanyadora de documental): valorada com a **molt bona**. ## El cinema català: model, finançament i futur ### Diagnosi • Falta **finançament estructural** i **proteccionisme** (model França) per competir i consolidar indústria. • Comparativa amb **cinema basc i gallec**: es percep **més múscul de producció** i millor gestió de recursos en alguns casos. • La formació (ex. **ESCAC**) ha estat clau, però cal **ecosistema sòlid** de producció, distribució i exhibició. • Dèficit global d’inversió pública en **cultura i educació**; **compromisos estatals incomplerts** i manca de reivindicació contundent al sector. ## Apunt final: Cyrano (Joe Wright) • Adaptació musical de la peça clàssica (llibre de *Erica Schmidt*), amb **Peter Dinklage** com a protagonista i **Haley Bennett** com a Roxanne. • Wright hi aporta **posada en escena elegant i potència visual**, amb canvis (Dinklage no té el nas llarg; la diferència física es tradueix en alçada) i **repartiment divers**. ## Idees clau • **El poder es blinda amb rituals, por i control econòmic**, i neutralitza reformes benintencionades. • **El cinema com a mirall del present**: Faraó ressona amb guerres, propaganda, pandèmies i disputes identitàries. • **Necessitem polítiques públiques sòlides** perquè el talent del cinema català arribi a tot el seu potencial.

['Faraó', 'Jerzy Kawalerowicz', 'Bolesław Prus', 'cinema polonès', 'KADR', 'Cannes', 'Un homme et une femme', 'muntatge', 'Final Cut', 'Luxor', 'Piràmides de Keops', 'travelling', 'càmera subjectiva', 'assiris', 'fenicis', 'libis', 'sacerdots', 'Església', 'raó d’Estat', 'eclipsi', 'manipulació', 'tresor del laberint', 'doble del faraó', 'Kama', 'Ucraïna', 'Pravda', 'Filmin', 'Premis Gaudí', 'Tomàs Pladevall', 'Chavalas', 'Sis dies corrents', 'Neus Ballús', 'Las leyes de la frontera', 'Daniel Monzón', 'El ventre del mar', 'La vida després de l’ISIS', 'Teresa Font', 'muntadors', 'finançament', 'cinema català', 'ESCAC', 'model França', 'Cyrano', 'Joe Wright', 'Peter Dinklage', 'musical']