Cinema sense condicions
Bona tarda, estem a Ràdio d'Esvern, això és cinema sense condicions, i aquí a l'equip habitual, els comandaments, la Lluna, bona tarda Lluna, què tal?
Bona tarda
Molt bé, l'Ignaci, què tal?
Què tal?
Bona tarda, bona nit, bon vespre
Bona tarda també a tothom
Heu sentit uns cants, avui ens hem de posar rigorosos perquè la pel·lícula de la setmana a la que correspon aquesta banda sonora és ni més ni menys que Faraó
Faraó, de Jersey Cavalerovich, de l'any 1966, una pel·lícula polonesa d'un director que va néixer en 1922 i va viure 85 anys.
Aquest home va fer 14 pel·lícula de les quals 4 o 5 són, jo diria que el més aproximat a obres mestres, entre elles, la que avui pretenem analitzar una mica, aprofundir i fer-vos-la arribar perquè tingueu ganes de veure-la i gaudir-la, perquè realment és un producte històric d'aquells que costa de trobar.
I, curiosament, és un producte històric fet en un moment en què Polònia no estava precisament al cinema polonès per massa històries en aquest moment.
En via les conseqüències de la Segona Guerra Mundial eren evidents encara i llavors estaven en un règim comunista que els tenia bastant acollats.
Però va sorgir aquest guió de Faragó que estava basat en una obra escrita de principis de segle.
Finals. 1897 es va publicar, la novel·la.
La novel·la. 1897?
Sí.
Jo tenia 1918.
No, no, 1897. Escrita entre 1894 i 1895.
De fet, em lliga això bastant amb una cosa, i és que Cuo Vadis, que és l'última pel·lícula que va fer ell, precisament està políticament amb les antípodes d'aquesta,
perquè l'home va fer un gir notable, igual que el país, doncs l'obra de Sinkievich és coetània d'aquesta, per tant em lliga molt més al que dius tu.
Però, bé, com que ja avui en dia s'ha anat molt en compte amb Google perquè hi ha molts errors.
I vaig trobar això, bé, en principi ho vaig donar com a bo, però jo sabia que era coetània.
I precisament ell, amb algunes cròniques que he llegit, i fins i tot es va fer sobre ell una mena de biografia en què parlava una mica dels seus inicis i tal,
i deia que des de...
D'en Cavalerovic o de l'escriptor?
No, no, Cavalerovic, sí.
I deia que sempre havia tingut la intenció de fer Cuo Vadis.
Però aquesta entrevista la va fer quan va complir els 75 anys i va dir, malauradament ja no la faré.
Doncs sí, va acabar fent-la.
Va acabar fent-la, sí, sí.
Bé, he fet aquesta introducció, soc un fan absolut d'aquesta pel·lícula.
Sí, s'ha de dir que si la comentem és perquè l'has proposada tu.
Ja m'has disculptat.
No, i em gust, a més a més.
Si heu tingut revisar-la i em gust comentar-la.
A veure, jo sóc un enamorat del cinema polonès dels anys 60, però enamorat.
Bé, jo de fet em dedico al cinema, pare, jo.
És a dir, a mi una admiració profunda de Polanski va ser partida.
M'he recordat de tu perquè he estat llegint algunes de les manies,
o coses que algunes són de cineasta i altres no, de Cavalerovich.
I una cosa amb les que tenia una mania especial, diguem, per dir alguna cosa, mania,
era un home molt perfeccionista.
No va començar el cine de qualsevol manera.
Ell va fer un aprenentatge i va ser ajudant de direcció de moltes pel·lícules, de set o vuit pel·lícules.
De fet, és un home d'idees fixes, perquè has dit això del que ho va dir quan tenia 70 i escaig anys,
perquè, de fet, el faraó és una obsessió seva des que tenia 13.
És a dir, ell va llegir la novel·la de faraó, que s'ha de dir que és d'un tal Alexander Glovacki,
que utilitzava un pseudònim...
Aquest era el pseudònim.
Boleslou Prus.
Utilitzava el Prus com a pseudònim.
Un pseudònim.
Sí.
Per protegir-se, mai se sap, no?
Perquè aquests països d'Aleia sempre han tingut molt seriosos problemes, per dir la veritat.
Com que a la pel·lícula ja ho anirem desenvolupant, el contingut és un contingut que realment pot ferir,
pot despertar certa sensibilitat d'un cantó o d'altre.
Sobretot a la polònia del 19, perquè la relació entre el poder i l'Església, que era cristiana...
Aquest punt que m'ha fet pensar amb tu, Ignasi i Anastasi,
és que ell tenia una cura extraordinària en supervisar el muntatge de les seves pel·lícules.
I molt especialment el de Faraó.
Quan es va disposar a presentar-la a Kant, li van sugerir que retallés una mica
i li van dir textualment allò d'aquella manera col·lomial.
Escolta, miri, és que sap què passa?
Tres hores tindre la gent asseguda a la butaca és molt.
Llavors anem a retallar-lo i ell va dir,
miri, d'aquesta pel·lícula jo sóc incapaç de treure ni un sol pla.
Li van treure per ell.
Li van treure per ell.
Perquè la versió que veiem és de dues hores i mitja.
La distribució va agafar i va retallar i la va convertir en 145 minuts.
No, no, no, amb el muntatge és inexcusable.
El director el que no veu mai és perdre aquesta opció.
El fet és que la indústria a vegades ha provocat que sigui un privilegi
i tenir el que deia l'altre dia l'Ignasi del Final Cut.
Exactament.
Però si fos un privilegi, quan en realitat el normal seria això,
malgrat que jo l'obra del muntador en si mateixa la valoro molt.
Però és evident que el director és el director i per tant teòricament ha d'estar allà.
I més una pel·lícula tant d'autor com aquesta.
Sens dubte.
I el permís no veig absolutament d'autor a la que estem parlant.
I ara us passo, anem distribuint la paraula,
però una cosa que vull dir, una mica perquè a vegades tenim com el Santa Santorum
els festivals, i entre ells els grans festivals, i com no, Kant.
Bé, Kant, el faraó, lluitava contra un hombre i una mujer de Claude Lelouch.
I la Palma d'Or se la van portar amb un hombre i una mujer.
I li va tornar a passar després més tard.
Vull que...
Bé, perquè...
El mateix amb l'Òscar.
L'Òscar, igual, l'Òscar a la millor pel·lícula estrangera,
també se'l van portar un hombre i una dona,
i ell va competir també.
O sigui, realment se la van portar dues vegades davant d'ell,
un hombre i una dona.
Una pel·lícula intransigent, bonica, però absolutament interessant.
Comparat, evidentment, amb la posada en escena,
en panoràmic.
És un espectacle visual.
Ja no entro en la profunditat de la pel·lícula,
que ara ni entraré, evidentment.
No, no, no.
És més complicada del que sembla.
Contra una pel·lícula.
Una pel·lícula, exacte.
Vinga, endavant.
Vinga, anem a dir.
No, bueno, doncs això,
és un projecte d'ell des que tenia 13 anys.
Jo crec que en Calabarubic,
com tots els cineastes importants,
com l'Andrei Varia,
ja no diguem Polanski,
que és un absolut dinamitador,
però a mi el que em sorprèn
és que aquesta gent no la posessin a la presó.
I en Calabarubic en particular
perquè ell funda,
l'any 55 funda una productora
que es diu...
KADR.
K-A-D-R.
Que va ser el president durant 40 anys.
Bueno,
amb alguna absència de permits,
però el 55 és,
i l'any 77 torna a ser-ho el president.
Els més importants directors
van passar pel guí.
La majoria de les pel·lícules
del cinema polonès dels anys 60
que valen la pena,
moltes de Varia,
per començar,
el Cenices i Diamantes mateix.
També.
És que jo no entenc
com no els van posar a la presó.
Ja, ja, ja.
Perquè si mirem Cenices i Diamantes
del Varia amb profunditat,
les està dient grosses
en contra dels comunistes,
encara que la cosa queda com
aparentment dissimulada,
però no és una pel·lícula amable
amb el comunisme
que ha entrat.
El protagonista és un terrorista,
que està dinamitant
interessos dels comunistes.
Per tant,
ja des del principi
era un corrent
que en la seva pràctica,
com que era molt reprimidora,
molt repressora,
perdó,
evidentment no despertava simpaties.
Ja, ja.
I la República Democràtica,
tota la gent fugint,
jo crec que quedava bastant clar
que feliç, feliç,
la gent no hi era.
No n'era gaire.
Tot i que els que estaven aquí,
que teníem una altra cosa
molt diferent aquesta,
com a règim,
teníem allò com idealitzat.
I realment,
la caiguda del mur
ens obre els ulls a molts.
Oh,
Stalin.
Vull dir que,
almenys a mi em va passar així.
Jo no he sigut mai molt comunista,
he sigut més aviat anarquista,
però en tot cas,
anarquista sense,
no practicant,
però en tot cas,
realment,
tenies com mitificat aquest fet.
Malgrat que veies això que dius tu,
la gent si surt d'un lloc
per jugant-s'hi la vida,
com en el mur,
travessant el mur de mala manera,
és per alguna cosa.
I, clar.
No,
feliços no eren.
Està claríssim,
no?
Bueno,
i passava una mica com passa,
però en aquests moments,
fins i tot a Occident,
bueno,
no parlesis als anys 40 i 50,
no parlesis malament d'Stalin,
que ara,
a Rússia,
passa a tres quarts del mateix,
eh?
Sí, sí, sí.
Vlad Limpaler,
Limpaler,
no?
El Putin.
L'empalador.
Els americans li diuen Vlad,
s'està molt bé buscant.
Sí, sí.
Una mica pinta amb en Piltre.
Ha tocat un tema ara,
l'Ignasi,
que realment connecta molt
amb el que és el fons de la pel·lícula.
És a dir,
sempre que hi ha un director,
el que sigui,
famós o no famós,
això és igual,
cada cop fa una proposta tan anacrònica,
és a dir,
parlar d'una pel·lícula de l'antic Egipte,
quan en realitat estàs en això,
l'any 66,
dius,
hi ha d'haver algun motiu
que hi ha darrere.
Quina és la tesi de la pel·lícula?
I ara aquí està el tema.
La tesi de la pel·lícula
és tot això que ara,
una mica parlarem,
no?
Vull dir,
els comunistes farols
els va agradar,
perquè ells interpretaven
que el faraó,
que era el modern,
eren ells,
els comunistes.
Exactament.
I els sacerdots
eren els rancis,
no?
Bé,
era una casta.
Els carcamals de...
Sí, sí, sí.
I que,
clar,
que a més a més coincidia
religiosament
amb l'Església Catòlica
de Polònia,
i per tant era una pel·lícula
que els comunistes
la interpretaven
a favor seu,
com vulguem dir,
no?
Aquesta pel·lícula
ja ens ha agradat.
Però a més a més
està molt ben trobat,
perquè,
si bé
el faraó
Ramsès XII
i Ramsès XIII
no van existir
perquè l'anestia
es va acabar
a l'11,
o sigui,
agafada aquesta llicència,
a partir d'aquí
tenim rigor històric,
tenim,
perquè el que estem dient
sobre la casta sacerdotal,
això és una cosa evident,
que existia.
O sigui,
allà,
la casta sacerdotal
dintre de la piràmide
de poder
estava a dalt,
després venia el faraó,
que si bé
representava
una mica la funció
d'aquí el rei,
representa el cap d'estat
però no té poder executiu,
en canvi,
ells sí que el tenien.
I després venien els militars,
però els militars,
qui els manava?
En el fons,
el militar
el mana sempre
el que el paga.
En el fons,
són els sacerdons
els que tallen el bacallà.
Efectivament,
clar,
llavors,
això li tenia
que agradar
el poliburó,
no?
La pel·lícula,
de fet,
tracta d'això,
bàsicament és això,
la pel·lícula.
Clar,
és així.
El que passa és que
jo,
la meva formació
en la història
m'obliga a dir
que la pel·lícula
està situada
en el que és
l'imperi nou,
a la dinastia 20
i és un tal
Ramsès XII
el pare
i Ramsès XIII
ell.
No van existir
aquests farons.
O sigui,
l'imperi nou
es va acabar
amb Ramsès XI.
Però bueno,
si no n'he ben
ben trobat-ho.
No,
amb això està bé.
Tens una llicència
que et permet,
si tu ho saps,
et permet a partir d'aquí
entendre
que hi ha
un part,
evidentment,
de ficció.
A partir d'aquí
pots transitar
amb la història,
sent fidel
el context històric
però sense
fer pecats
d'omissió
que pot sortir
un estudiós
que digui
no, no, perdona,
aquest sacerdot
no es deia així,
aquell altre...
No, és igual.
Estem en un context
que no és històric.
Està ben buscat, això.
Està ben buscat
perquè, evidentment,
la reconstrucció...
que hi ha dos especialistes,
dos historiadors
que van assessorar,
un d'ells
titulat
un professor universitari
en història d'art
i que va ser
el que potser
va posar més èmfasi
en la qüestió
dels detalls
dels objectes,
textual
i arquitectònic
i tot això.
La vida quotidiana,
tot el que surt...
El vestuari
és extraordinari.
El vestuari també.
O la manca de vestuari.
O la manca de vestuari
en el cas
de les dues
esplendoroses actrius
que estan...
Les transparències,
parlaríem en aquest cas.
Són guapes,
les poloneses.
Sí, sí,
molt guapes,
molt guapes.
Aquesta polonesa
és egípcia,
diguem...
Bueno,
hi ha una que és jueva
i l'altra que és fenícia.
Totes dues
són poloneses.
Els hi pinten la pell,
no?,
perquè quedi una mica més fort.
Sí,
el pintat de pell
és una mica...
És molt visible,
però, bueno,
en tot cas...
Hi ha una altra cosa
també,
és els exteriors.
Els exteriors
són...
una passada.
Estan rodats a l'Uxor
i a l'Isa
i a la mateixa
les piràmides de Keops.
Hi ha un moment
que surt a les piràmides de Keops.
Una de les escenes
que més agrada
és la piràmide de Keops.
He llegit...
Que és quan s'entenen
que el pare s'ha mort.
He llegit que van arribar
a suportar temperatures
de 60 graus.
Sí, sí.
Es diu aviat.
10.000 ampolles d'aigua
diàries per tot 10.
5 mesos que van estar rodant.
Os imagineu
el càtering,
el que havia de ser...
Exactament,
hi havia d'haver
un exèrcit al darrere.
Bueno, de fet hi era
perquè russa
va deixar...
10.000 russos.
Bueno, a mi costa
2.000 soldats.
A mi em diuen 10.000.
Bueno, és igual.
Bueno,
això és com
totes les guerres
que sempre hi ha.
A mi 5.000.
Però, bueno,
són els números aquells.
El que sí tinc
com a xifra de 10.000,
que aquesta la dona
al mateix Cavaleròbics,
és com a conjunt
d'extres.
10.000.
Bé, sí,
sens dubte.
I, evidentment,
home,
tots recordem
la càmera subjectiva
del soldat
que s'apropa
als libis,
que s'han revelat,
i mentre s'està acostant
a l'exèrcit libis
que s'ha revelat
per culpa dels sacerdots,
és curiós perquè
el faraó ha de pagar
un foc,
el jove,
quan ja és farador.
Que ell no l'ha creat.
Que ell no l'ha creat.
O sigui,
els libis
els ha llicenciat
als sacerdots
perquè abans de tocar
el tresor
reial,
que és seu,
perquè, de fet,
ells maneguen
el tresor reial
i fan i desfant,
no volem deixar
calés
i, per tant,
per estalviar calés
i, com que ells
estan pactant
amb els assiris
per tal que els assiris
no agredeixin Egipte,
una estratègia
errònia,
perquè, de fet,
estan admetent
que són febles,
no?,
i estan donant
missatge a síria
que els poden envair,
doncs,
bueno,
en definitiva,
llicencien els libis
per estalviar-se
els sols.
Estalvien aquests sols.
O sigui,
que la guerra aquesta
contra l'exercit mercenari
libis
la provoca
els propis sacerdots.
I comentaves
el travelling
d'apropament,
bé,
l'apropament,
diguem-ne,
el travelling,
la càmera subjectiva
avançant
mentre els libis
estan allà
esperant
i el cop
que li dóna
el soldat
perquè és el cop
de...
És a dir,
dóna dimensió
de com havien de ser
aquests xocs militars,
vull dir,
realment
sagnants
i bèsties.
Al començament
de la pel·lícula,
quan veiem
els dos escarbats
disputant-se
una pilota de merda...
Bueno,
no,
l'estan transportant.
Jo també he interpretat
que havia lluita.
No, no, no,
he estat col·laborant.
Jo també he interpretat
que havia lluita
i diu que no.
Hi pot haver
les dues coses.
Hi ha un desplaçament
de la pilota
i tots dos estan
amb ella.
No,
però,
a veure,
això és...
Una cosa,
això és l'anècdota.
El bo,
tant cinematogràficament
com amb l'expressió,
és que
què provoca això?
Això provoca
que un dels missatgers,
un oficial,
es posi a córrer
i aquí sí que hi ha
un travelling
magnífico.
Fantàstic!
Perquè
és frontal.
Primer frontal
empassant-se
tot l'exèrcit.
Empassant-se
tot l'exèrcit,
veiem tot l'exèrcit.
El lateral és meravellós.
Jo he llegit,
però em sembla,
per part de l'operador,
aquest aspecte
sí que m'interessaria
comentar-lo,
per part de l'operador,
bueno,
xapó,
perquè això està rodat,
t'has fixat
que és un travelling-back
a tot drap,
perquè el soldat
va corrent,
ho fa des d'un cotxe.
Amb la tapa aixecada,
l'operador,
a la part darrere
del cotxe,
es veu que els cotxes
eren russos,
i anava fent
el travelling-back,
fixa't que és de pla mig,
el Terra ben bé
no es veu mai.
Sí, sí,
no, no,
podia ser boig,
l'únic que em sorprèn
del cotxe
és que el Terra,
no em sorprèn tan això.
Aquí vull comentar-t'ho,
perquè en aquesta època
no hi ha estil.
I llavors això,
això és novetat,
aquí està.
Clar que és una novetat.
O en tot cas,
l'operador és 10,
amb un pols impressionant.
Dos cosetes.
Això l'anestà
sí que pot il·luminar-nos.
Sí,
jo crec que hi ha
invents d'estabilització
molt anteriors
a el que coneixem
com a típica d'estabilitzador.
Tant les Westcams
aquestes,
que són aquestes boles
que veiem
sota els helicòpters,
que estabilitzen
els gimbols.
No, no,
inicialment era Westcams
el nom que teníem.
Westcams.
En B-doblant.
I després els estericams
i tot això
que la gent ha anat coneixent.
Hi havia també els estetius.
Però això era per càmeres
que portessis a sobre.
Per vehicle,
realment,
l'únic que podies
és que la càmera
suspendre d'algun element
que la deixés una mica flotant.
Això existeix de molt abans.
Però és que no tremola, eh?
No tremola.
És un traveling back
absolutament impressionant.
I després,
encara que és més lent,
a veure com s'ho van fer també,
perquè recordeu que
quan van a fer la visita
al faraó
ja representa...
Bueno, no,
no la visita al faraó,
és el propi faraó
el que està sent portat
dalt dalt dalt.
Sí, que ha de seure
a la cadira que té davant.
Exacte.
I és la visió subjectiva
del faraó
mentre avança cap al tró.
Bueno,
jo és que anava dient
Com faran
per que es pugui seure
i tal.
Però una estabilitat impressionant.
Aquesta escena
és extraordinària, eh?
Sí, també, també.
Encara que la pel·lícula
que és boníssima
fos un bunyol,
tècnicament,
tècnicament,
és una treballa aquesta pel·lícula.
Em fa dubtar molt
això que m'has dit
de la correguda aquesta
del noi aquest,
a l'inici de la pel·lícula,
diguem,
el traveling back
té un problema,
que si l'han fet en cotxe,
el cotxe desprèn pols
perquè el terra
no és precisament un terra,
a menys que no haguessin
posat en el terra
uns elements
d'estabilització
en les fustes,
el que fos,
el terra
és pulsós.
Per tant,
teòricament,
aquesta pols
te l'aniries empassant
a mida que anessis
fent el traveling back,
amb la qual cosa,
això em fa dubtar.
És molt llarg,
per tant,
m'estranyaria que haguessin
pogut cobrir tot el terra
d'un element
que hagués evitat la pols
o asfaltat,
fins i tot.
L'altra cosa
és el tema
de l'estabilització.
No ens ha d'estranyar tant
perquè existien estabilitzadors,
solvents, diguem,
no tan solvents com ara,
però existien.
i tres,
no sé qui era,
digue-t'hi.
Estava parlant
de la visió subjectiva
del farol,
em sembla que volies dir
que en aquest moment
jo pensava,
aquest farol
l'estan portant
de cara endavant,
és a dir,
ells també van cap endavant,
és la seva mirada subjectiva.
Subjectiva, efectivament.
I llavors, en canvi,
té el tro que tenim davant
on s'haurà de seure,
està posat de cara a nosaltres.
Sí, sí, correcte.
Com s'ho resoldrà,
a nivell de posta en escena,
aquest gir al Ramsès.
Jo crec que no ho soluciona.
I ho fa d'una manera
molt elegant,
tot i que ho fa,
ha de girar.
Jo crec que es nota,
en el sentit que
la càmera arriba
un moment que arriba al tro
i aleshores es veu
que el farol
entra per la dreta.
No tenia més remés.
Jo esperava,
com a mínim,
això,
dir que no podrà volar.
Anaves a dir, sí?
A veure, sí.
No, volia fer
una aportació
al tema tècnic,
però bueno,
és igual,
passant una altra cosa
perquè s'ha manat...
A mi,
entrant ja
el que són els continguts
de la pel·lícula,
el que sí que m'interessaria
fer una reflexió
pel que fa al tema,
que molt bé,
tenim clar que els sacerdots
són uns corruptes,
uns aprofitats,
sense cap escrúpul,
és a dir,
és l'expressió més dolenta
del poder,
en el sentit que
se'ls hi en fot,
és a dir,
perquè resulta
que els escravats
són sagrats,
l'exèrcit
no pot passar per allà
perquè els poden esclafar
i en canvi
un pobre home
que està fent
un canal
durant anys,
que porta anys i panys
fer el canal,
el reomplen
i l'home
se suïcita
perquè, bueno,
l'han destruït.
No veus
que els sacerdots,
el faraó jove
sí que
nota
que li sap greu
el que li està passant
a aquest home,
però notes
que als faraons
se'ls hi en fot
aquell home,
vull dir,
que suposo
que és la veritable
raó
del que detenta
el poder,
no és humà,
perd un cert grau
d'humanitat.
La referència
del bé i del mal
i de...
Esclar,
ara amb la guerra
d'Ucraïna
tenim molt clar
que cada dia
està morint
d'una nena
brutal gent.
Jo no m'imagino
el Putin
perdent dos minuts
de son
pensant
en la gent
amb la destrossa
i la mortalitat
i la barbaritat.
que està generant.
És que si tu li preguntes
al Putin
ella et dirà
a mi el que em sap greu
és que
la serrassó
no...
El tancament mental
El tancament mental
dels polítics
i governants
ucraïnesos
permetin això.
Ja.
O sigui,
ell li donarà la volta
així.
Ah, no, clar.
Segur, això no el polític
sempre troba la manera
i m'has de tirar
contra el...
Qui? Jo?
Jo responsable?
De tota manera,
avui una periodista
a la televisió russa
que suposo que li caurem
dels 15 anys
com a mínim
si no li passa alguna cosa.
La pancarta aquella, no?
Sí, sí.
Allà dient clarament
que no us creieu
les informacions oficials,
no?
Em permeteu?
Nassos, eh?
Un petit insèrie
que m'ha entrat
amb la guerra
també d'Ucraïna.
Aviam,
jo no sé
si ha sigut
realment
la situació
que estem vivint
que realment
hi ha una certa
pressió informativa
molt important
que hem vist
alguns programes
i jo no considero
a TV3 últimament
d'una gran qualitat
i que explicaven
molt bé
què ha estat
passant allà
a nivell
de periodistes
i tal.
És a dir,
estic molt ficat
en aquest tema.
Aquí he vist la pel·lícula
i he vist
com una lectura
molt directa
d'una cosa i l'altra.
Em semblava
que m'estaven parlant
també de la guerra
actual, saps?
D'alguna manera.
Tinc un amic
que tenia la teoria
m'ho ha dit l'altre dia
i diu
escolta,
és que tot això
és l'un de sempre
és l'església
el que hi ha darrere.
Li vas dir
aviam,
Manel,
li vas dir
Manel,
què m'estàs dient?
Sí, sí, sí,
pensa que hi ha
dues faccions
de l'ortodoxia.
Els dos són ortodoxes,
els russos
i els ucranians
però són dues faccions
diferents de l'ortodoxia
i aquí
és l'origen
del problema.
Bueno,
aquest amic a vegades
té aquestes visions
però tampoc
li vaig voler
ni contradir-lo
ni no.
Jo crec que ara
el problema és potip
i la seva ànsia
i la seva ànsia
expansionista
al mateix temps
que l'OTAN
també molt estant.
I al darrere de l'OTAN
està als Estats Units.
Per això sí,
que li vas deixar
una certa llicència
d'allò, no.
El que sí m'ha connectat
també a la pel·lícula
és que, esclar,
no podem ignorar
que hem vist la pel·lícula
en versió original
polonesa
i que el polonès
és una llengua eslava
que s'assembla moltíssima
al rus
i moltíssima
a l'ucranià.
I la paraula eslava
i la paraula pravda
està constantment
en boca de la gent
d'aquesta pel·lícula
que acabem de veure.
Pravda és la veritat.
La veritat.
Veritat.
I eslava és victòria.
I aquests dies
quan veus els noticiaris
estàs sentint la paraula
eslava i pravda.
Això m'hi ha tornat
a vincular novament.
Sí, sí, sí.
Són coses
molt d'allò
però a vegades veus
les coses
que transcendeixen
una mica
el moment històric
en què estan encaixades.
Tu ho veus més enllà
d'això, no?
Sí, absolutament.
Jo el que vull lligar
és amb el fet
que tenim clar
que és el dolent
en la pel·lícula
El farol
però, o sigui,
dos aspectes.
Primer,
és evident
que els sacerdots
amb aquesta actitud
recordem
que estem
al final
de l'imperi nou
Egipte
està en crisi
i evidentment
es produeix
de seguida
el que se'n diu
el tercer període
intermig
foscor absoluta
evidentment
vol dir que el poder
egipci
s'esmicola
vull dir
i d'alguna manera
queda fraccionat
i és un període fosc
són aquests períodes
intermitxos
en què
és evident
que tribus
que venen
d'altres parts d'Àsia
entren
i fan una mica
el que volen, no?
És a dir
per un cantó
està clar
que l'actitud
dels sacerdots
com que només
es preocupen
de mantenir
el seu estatus
i les seves riqueses
perquè el poder
el tresor reial
és d'ells
bàsicament
que era clar
i tenen accés directe
és evident
que estan condemnats
a la llarga
a l'atròfia
i a la decadència
i a la destrucció
i després hi ha un punt aquí
però després
hi ha el faraó
deixa'm acabar el punt
però després hi ha el faraó
el faraó
evidentment
també s'equivoca
perquè vol arreglar
les coses
però no és conscient
del que se'n diu
la raó d'estat
que és
tota la inèrcia
és a dir
anar en contra
de tota una estructura
és a dir
els polítics
que han intentat
al llarg de la història
en diversos moments
i en qualsevol país
s'han fotut
la gran hòstia
vull dir
perquè evidentment
hi ha una inèrcia
i una estructura
que tu
en què vagis
amb la millor
de les intencions
no te la saltes
d'un dia
per un altre
vull dir
i evidentment
el sacerdot
el poder establert
ja s'ha encarregat
de generar
una estructura
contra la qual
difícilment podràs
i evidentment
el faraó no pot
el començament
de la història
abundant amb això
hi ha un moment
en què el sacerdot
ell encara és príncep
viu el faraó
Ramsès XII
li diu
la sabidoria del govern
és un secret sacerdotal
i
sí
precisament
arrogant-se
el fet
de dir
no
a veure
la sabidoria
que és
la que ens guia
com a poble
el gran poble
d'Egipte
està depositada
amb els sacerdots
ja s'ocupen ells
que sigui així
evidentment
però clar
és la ritualització
o sigui
per mantenir-se en el poder
has de ritualitzar-ho tot
els sacerdots
ja s'encarreguen
de ritualitzar-ho
però evidentment
aquesta ritualització
porta a la decadència
i en definitiva
en el cas d'Egipte
evidentment
a la desintegració
i el tresor
el tresor
està molt ben buscat
perquè
ja
el nom que té el tresor
és el tresor
del laberint
i és que està col·locat
precisament
en un laberint
i llavors
clar
les claus
per entrar
només les té
dues persones
sí però
fixa't
això és molt important
perquè
fins i tot
entre els sacerdots
tenen
la ritualització
fa que els sacerdots
en el fons
no sàpiguen
tampoc
el camí
necessiten les fitxes
les fitxes
que els ajudin
exacte
el colleret
aquell que porta
exacte
perquè només
ho saben dos
i en un moment donat
s'evidencia
que un dels sacerdots
s'ha procurat
un mapa
per arribar
al tresor
cada quan vol
conclusió
els propis sacerdots
se'l carreguen
es carreguen
naturalment
es carreguen
un dels cels
però després
hi ha una altra cosa
sobre el que m'interessa
incidir
i és
la figura
del doble
la figura
del doble
històricament
ha sigut
recorrent
jo crec que
el tall de 30 minuts
fa mal
justament en aquest tema
del doble
i de la
sacerdotissa
pot ser
perquè no queda
molt explicat
perquè no està ben explicat
jo estic més d'acord
amb el tema d'ella
que realment queda
molt poc explicat
aquest paper
però en canvi
en el tema del doble
com diu ell
és un referent
que ja el tens
amb novel·lística
i amb cinema
ja l'hem vist
i en la realitat
no ens sorprèn tant
i en la realitat
no ens sorprèn tant
a mi no m'ha sorprès tant
més en l'està explicat
el tema d'ella
de la cama
estem parlant
del passatge
i es diu cama
perquè esclar
si resulta
que és una sacerdotissa fenícia
i els fenicis
estan tenint por
que els acidis
estan a punt de menjar-se'ls
i que
els fenicis
més aviat
demanen ajuda a Egipte
per tal que els protegeixin
perquè a Síria
de fet a Síria
s'ho vol menjar tot
és la Rússia
del moment
perquè
els acidis
veuen que també
els egiptsis
són febles
però bueno
els acidis
els diuen
als egipcis
si ens deixeu
quedar-nos en Fenícia
home clar
no us tocarem
i us podeu quedar
els jueus
els jueus
podeu continuar
tenint-los
com a mitjans
esclaritzats
un poble allò
mira
precisament
la pel·lícula
la pel·lícula
hi ha un moment
en què
jo tinc una versió
del 2007
i aquesta versió
és
de dos DVDs
amb extras
i la pel·lícula
i llavors
al començar
la pel·lícula
i et diuen
quan
hi ha uns trossos
que han sigut
tallats
a la versió
que es va passar
a Occident
et sortiran
subtítols
llavors
hi ha
tota una escena
sencera
en la que
hi ha
un prestamista
fenici
que està discutint
amb
un intermediari
i
el prestamista
és jueu
que està discutint
amb el fenici
amb el mitjanser
fenici
que és príncep
és un príncep
fenici
que és un príncep
i el príncep
que després
serà
remcès
tres anys
llavors
aquest punt
és interessantíssim
clar
perquè el faraó
el jove
el que vol
són calés
perquè com que
s'adona
i està busquant
finançament
entre els jueus
i entre els fenicis
i qui calgui
llavors també
juga una mica
amb això
i fa veure
és a dir
clar
ell
acaba no donant
els assidis
el que
d'una manera
immediata
volen
per això jo no acabo
d'entendre
perquè la cama
la sacerdotisa
que és fenícia
és col·laboracionista
no amb el faraó
sinó
més aviat
el faraó
i la seva família
l'assassinen
els sacerdots
però
a través del doble
no?
que és el grec
que s'assembla al faraó
però
el tema
el tema
el tema
és
si ella
és una sacerdotisa
fenícia
més aviat
li convé
estar a bones
amb el faraó
no pas
amb els
sacerdots
però és una concubina
està apagada
i
pels sacerdots
pels sacerdots
pels sacerdots
l'estan utilitza
naturalment
no
és un pèl
en canvi
a mi m'ha costat
d'entendre
en canvi
la que no està apagada
que és la hebrea
quan té el fill
diu
i nosaltres
Egipte
pot tindre
un heredé
que sigui jueu
no pas
un Isaac
mentre ell
està de campanya
li maten a la dona
i al final
al principi
el que volen
és que sigui
el fill
sigui
el príncep
dels jueus
un cert
el que no volen
els sacerdots
no volen
de cap manera
és que
el fill
del faraó
com que
l'ha tingut
amb una jueva
sigui
amb sang
barrejada
mig jueva
no pot ser
que un faraó
sigui mig jueu
ha de ser
de sang pura
a més a més
té sentit això
perquè també
és una forma
de dir
si tenim
un heredé
que la meitat
és egipci
ja tenim
dominat
els hebreus
i hi tenim
un de confiança
un dels nostres
això ja està col·locat
clar
i els sacerdots
això ho tallen
absolutament
de soc arreu
bé
en tot cas
és una reflexió
sobre el poder
em sembla
magnífica
molt seria
i molt contundent
i a més a més
sense trampes
perquè està
tota la vista
allà
totalment
totalment
i ens porta això
a reflexionar
també sobre el present
aquestes pel·lícules
que tenen
una tesi
tan potent
que les sostenta
que és una mica
una anàlisi
de la manera humana
com gestionem
les emocions de poder
les emocions
d'ambició
clar
això és etern
i per això
a mi m'ha portat
tan fàcilment
a la situació actual
i la lectura
us asseguro
que no és una postura
és a dir
he fet una lectura
permanentment
de fins i tot
l'eclipsi
l'escena de l'eclipsi
que la gent
ara no sap què és
però hi ha una escena
d'un eclipsi
que utilitzen els sacerdots
com si fos un efecte
paranormal
que ells no saben
en aquest moment
ja li perds
tot el respecte
al sumo sacerdote
ja li perds
tot el respecte
perquè sempre està
amb aquesta actitud greu
es tracta de manipular
el poble
i ho fa
treure a l'equip
és un barruller
que utilitza
la tàctica
més baixa
per enganyar
el poble
que aleshores
es pensa que és deu
és un joc de mans
és un joc de mans
i ara veureu això
que això
veu en les tenebres
fins i tot això
ara digueu-me
que potser
estic paranoic
m'ha recordat una mica
l'amenaça atòmica
és a dir
la por
que la foscor
domini la terra
saps d'alguna manera
en un moment
que hi ha gent
que estan aterrats
davant d'allò
què vol dir això
que de cop de dia
es faci de nit
saps
aquesta por
que quan ens diuen això
que sentim aquests dies
massa
hòstia
què passarà
realment
és que tu et quedarà fosc
o massa clar
és a dir
és un moment
que m'ha portat
aquesta reflexió
a veure
una cosa
la por
aquesta
utilitzada
pels
pels
obscurs
que emanen
és una pandèmia
també
també
esclar
esclar
esclar
esclar
que sí
bé la pandèmia
tots a cobrir-nos
ens quedem
a casa
sí sí
ens quedem a casa
genera por
genera por
a casa però
en una habitació
sí
en una habitació
i al final
bueno
és que
vayanse colgando
de uno en uno
no deixa de ser curiós
que s'hagi encadenat
encadenat tant
una cosa amb l'altra
és a dir
està acabant
d'alguna manera
per dir d'alguna manera
que està acabant
la pandèmia
i està començant
una cosa
que ens temes
jo et dic una cosa
Xina tenia
els jocs d'hivern
i Xina
per mi
li va dir a Putin
escolta
no em toquis els pebrots
que primer
vull acabar els jocs
d'hivern aquí
sense que hi hagi
xanxullos
de gent que se me'n vagi
i tal
i ha començat la guerra
quan se n'ha acabat
els jocs
sí sí
totalment d'acord
el tema és
que el sacerdot
utilitza
l'eclipse
com a recurs
però a més
amb tota la fredor
o sigui
no per la compostura
mai
el sum sacerdot
vull dir
perquè de cop i volta
clar
descobreix
que a aquella hora
hi haurà l'eclipsi
i que coincideix
just quan el poble
està intentant
assaltar
el soterrani
on l'aberint
on hi ha el tresor
i amb tota la fredor
em recorda
a mi em recorda
el rei
anglès
de
The Braveheart
de la pel·lícula
del Mel Gibson
que evidentment
els escocesos
són una amenaça
pels interessos
dels anglesos
però
aquell home
no perd la compostura
ni en els moments
més difícils
en què sembla
que està a punt
de perdre la batalla
la fredor aquesta
de qui governa
des d'una mena
de serenor
estranya
no?
inumana
i a més o més
ho fa
adornant-se
amb un
cobriment
per sobre del cap
en el que utilitza
el símbol
del faraó
que no pot
utilitzar
amb la serp
aquella
jo també ho vaig pensar
i ell ho fa
com dient
qui mana
sóc jo
jo sóc el faraó
i
el meu
el meu ajudant
en aquest cas
que és
o si
o se
envia la foscor
que aneu-se preparant
és curiós
però a més
amb la hipocracia
perquè
hi ha hagut l'escena
en què
el faraó jove
li diu
què fas tu
amb la mitra aquesta
amb la serp
quan saps que no la pots portar
quan tu no la pots portar
i aleshores
l'excusa d'ell
l'excusa del subsacerdot
és
home
hi havia un buit de poder
hi havia un buit
durant unes hores
tu estaves de campanya
i aleshores
o sigui
però de fet
no se l'ha tret la serp
ell conserva la serp
és que és d'un cinisme
és d'un cinisme
extrem
vull dir
una cosa absolutament
a mi
jo
és que
la conclusió final
és que
el faraó jove
està condemnat
a perdre
perquè
no pots
contra
és a dir
amb bones intencions
no n'hi ha prou
tu pots tenir
la raó
eh
però
l'estat
passarà
és una màquina
per damunt
de la raó
i de
i de
i del
és a dir
del que realment
té els motius
justificats
és igual
l'estat
actuarà
sense necessitat
de justificar-se
i passant
per la veritat
el prafda
el prafda
per sobre del prafda
fem una petita
fem una petita
comparació
propera a casa
Catalunya-Espanya
ah
sí sí
clar
jo què estava pensant
en això
ell quan estava dient
així cridant una mica
no no
estava dient
això que deia ara
es passa per damunt
estàvem pensant
que l'àmbit seria
entre iguals
entre iguals
no
entre iguals
no hi ha iguals
no no no
el ciutadà de peu
digui el ciutadà comú
mai pot fer
ja el fort
i el feble
i llavors
i quan són estats
més febles que altes
òbviament tens aquesta
d'allò
que està passant
novament
dic
de totes formes
la pel·lícula
aconsegueix
o sigui
el resultat
la conseqüència
és que
allà continuaran
dominant
la classe sacerdotal
i
el faraó
diguéssim
que volia
democratitzar una mica
o almenys
repartir el tresor
perquè la gent
pogués menjar
i els soldats
pogués incobrar
i
el gran Egipte
pogués continuar
sent el gran Egipte
a base de conquistes
i dominació
etc
aquestes eren les idees
en principi
del jove faraó
resulta que
no
però
la conseqüència
de la pel·lícula
és que no
però
hi ha una cosa
el que evidencia
també
i és un toc
de tensió
i per això
suposo que va ser
molt ben rebut
pel règim
socialista
comunista
de polonès
del moment
és que
obri els ulls
a dir
compte
compte
amb la manipulació
que fan
els poderosos
i això
clar
només és
amb manipulació
que
es poden
mantenir
les coses
a veure
és una pel·lícula
marxista
fins a les venes
deixeu-me dir
una tonteria més
dir que en el tema
aquest meu
de vincular tant
una cosa
amb l'altra
el director
és polonès
és nascut
en una ciutat
bueno
va néixer a Ucraïna
era l'última cosa
que anava a dir
realment és polonès
d'una ciutat
que ara és ucraniana
que ara
sí
però en aquell moment
era polonès
el 22 era polonès
per acabar de lligar
el tema
molt bé
bueno
després de tot això
estimats
recordeu
faraó
1966
Jerzy Kavalevich
busqueu-la
trobeu-la
i gaudiu-la
està filming
està filming
està filming
sí sí sí
de dues hores i mitja
dues hores i 25
a mi m'agradaria veure
la versió
sense crèdits finals
cosa que no entenc
que filming
li ha hagut arribar així
la copia
són respectuosos
en general amb aquests temes
i no no
acaba amb l'última imatge
i s'acaba tot
bueno
serà pel que ha dit
l'Ignasi
un excés de consonants
també pot ser
que ningú ho llegiria
això
però l'altre imari
ho deia no
el polonès
és una llengua impossible
i té raó
mires un text polonès
i ja
tots són consonants
moltes z
moltes k
moltes k
bueno
a veure
per canviar de terç
la setmana passada
ens vam acomiadar
dient que
aquesta
parlaríem
dels Premis Gaudí
el millor
ens fa mandra
ostres
és veritat
però
ja que ho vam dir
una referència
tenim que fer
jo en dieu una
que em ve de gust
tu vosaltres feu la vostra
i jo faré una
que és molt personal
vinga
sí la faig personal
molt ràpida
jo sí que
he de parlar de Tomàs Pladevall
Tomàs Pladevall
perquè primer
perquè realment
el millor dels Premis Gaudí
sí
perquè a més a més
jo penso
a part de Merescut
que és evident que ho és
com a professional
a més a més
és que és una persona encantadora
el Tomàs
i una persona encantadora
que jo la conec
des que ell va començar
és a dir
quan va començar
amb la primera pel·lícula
que és la que va fer
amb el Francesc Bellmunt
gran amic d'ell
que rarament
està absent en aquestes coses
del Tomàs últimament
és a dir
no ha aparegut
la Francesc Bellmunt
que és sabadellent com ell
que van començar junts
que van fent
una pila de curs junts
doncs
em va fer molta il·lusió
que el Tomàs
tingués aquest reconeixement
a més
la primera vegada
es veu
que es dona
amb 14 anys
amb un tècnic
la primera vegada
sí senyor
jo començaria
a fer un comentari
a mi em sembla
d'una gran injustícia
que una pel·lícula
com Xavales
hagi quedat
absolutament
bueno sí
amb un premi secundari
de l'actriu
no premi important
no pel·lícula
no producció
sembla com
si hi hagués
una determinada consigna
perquè jo
francament
sis dies
corrents
agrada
eh la pel·lícula
agrada
agrada
jo
potser perquè estic dominat
per un tipus
evidentment que
a veure que és una pel·lícula
que tot el dret d'existir
només faltaria
però bé
és una pel·lícula
evidentment
amb alguns elements
d'improvisació
no
perquè això
dona la impressió
que hi ha coses
que estan una mica
captades
molt fresc
amb viu i en directe
està molt bé
suposo que el muntatge
sembla que ho vas comentar tu
el millor respon
al fet que
el material d'origen
era complicat
de lligar
i evidentment
es va aconseguir
acabar de lligar
i donar una certa coherència
al producte
molt bé
és aquest cinema directe
no sé si
no podríem dir
que és cinema veriter
però bé
aquest cinema
fresc
i immediat
té un tema de comèdia
que està ben aconseguit
i connecta
amb la gent
i està parlant
i ens està presentant
uns personatges
que estan al carrer
no estan retocats
no estan inventats
precisament
una de les coses
que em mortifiqui
una mica
és que
no
és que hi hagi
un actor
com el Roger Casamajor
que té
un paper
molt bo
al tros
i un altre paper
molt bo
al ventre del mar
una altra pel·lícula
oblidada
també
i escolta
i me li donguin
i me li donguin
el premi
d'interpretació
masculina
amb aquest noi
que el que fa
és anar
despistat
per la pel·lícula
que deu ser
el que li demana
i vol
i aconsegueix
la Neus Ballús
la gent
efectivament
la gent confon molt
i els actors
parlaven
que qui vota més
i la gent que vota molt
en aquests premis
tant aquests com els Goyes
són actors
molts d'ells
realment
el confonen
a vegades
fins i tot els actors
personatge
amb actor
és a dir
si el personatge
se'ns fa simpàtic
t'interès
llavors sembla que sigui
premiable
és a dir
la simpatia
el tipus de feeling
que genera
l'empatia
però l'argument del Pep
és absolutament
lògic i coherent
és a dir
com pots premiar
aquest noi
que molt bé
surt en aquesta pel·lícula
però és que
et sembla que
gairebé que es passeja
per la pel·lícula
aquí hi ha gent
en fi
no ho sé
hi ha gent
acaba no entenent les coses
no no no
hi ha gent
que té tàbules
i ha trepitjat teatres
i funcions a vegades
dues funcions diàries
i ha fet
15-20 pel·lícules
i es troben
que estan allà
esperant
que surti
a veure
que sortirà dintre del sobre
i diuen
Mohamed
va
molt bé
no no
si jo no tinc
em sembla bé
i a més a més
jo vaig gaudir
de la pel·lícula
i la direcció
per Neus Ballús
em sembla bé
ara
millor pel·lícula
llavors ja me'n vaig
cap a tu
Ignasi
Xabales
Xabales és una pel·lícula
de veritat
impecable
impecable
amb les quatre actrius
principals
que se surten
se surten
és Cornellà
un barri
una noia
que intenta obrir-se
pas com a fotògrafa
que no ho aconsegueix
perquè realment
el sistema
ja està establert
per tal que
si vens de molt a baix
les coses
siguin força difícils
d'arribar a alguna cosa
i per tant
és una pel·lícula
que té
un argument potent
desenvolupat
amb un grau
de verisme
i amb un grau
de cosa humana
impressionant
i és una pel·lícula
absolutament
bandejada
quan a més a més
té una factura
una factura
impressionant
bona fotografia
ben muntada
ben estructurada
ben duta
i s'emporta
3 o 4
gaudís
les leis de la frontera
que no sé si l'heu vist
però
és que
a veure
tenim que tornar ara
els quinquis
dels 70
ja tenim
de prisa
de prisa
ja tenim
els de l'alum
i llavors
hi ha una altra cosa
també
estem parlant
de l'acadèmia
catalana
que dona els premis
gaudits
a mi s'encreu
perquè el Montfort
12 nominacions
pel ventre del mar
el Montfort
zero premis
zero premis
pel ventre del mar
sí
això és bastant injust
però a veure
la ley de les fronteres
jo tinc el cor dividit
amb la ley de la frontera
perquè
està dirigida pel Montfort
que jo crec
que és un dels
millors realitzadors
de l'estat espanyol
que en aquests moments
que estic d'acord
amb això
ara
m'agafa la novel·la
del senyor Cercas
el qual no li tinc
gaire s'emportir
i a mi tampoc
sí
el tema és igual
un tema fubut
passava el mateix
amb la versió
del Troeba
del Soldado de Salamina
és a dir
sí
tenim una novel·la
que no mira d'allò
i en aquest cas
perdó
no passava el mateix
passava algo pitjor
i és que el Troeba
tampoc va ser
no va fer un gran treball
cinematogràfic
sobre la pel·lícula
però en aquest cas
el Monzón sí
però esclar
jo penso que el Monzón
està molt bé
per exemple
amb aquest tipus d'històries
però en aquesta
no sé per què
se li envau una mica
de les mans
la pel·lícula
no ho sé
no acabo de veure
on està el problema
a mi la pel·lícula
a nivell d'estructura
i de com treballen
els personatges
sempre està bé
bé
haig de dir que la pel·lícula
em va entrar
perquè és que jo
de veritat
en Monzón
és dels realitzadors
que m'agraden
i les seves pel·lícules
m'agraden totes
i l'actriu
té un sentit molt dinàmic
del cinema
molt potent
l'actriu està molt
l'actriu està molt
no s'entén una fava
perquè parla
no s'entén
el que diu
no s'entén
però la pel·lícula
és fenomenal
molt ben rodada
Monzón té
una capacitat
visionària
perquè en s'ha
és molt potent
té una potència
visual enorme
sí senyor
sí sí
bé
llavors per una altra banda
hi va haver pel·lícules
com per exemple
el llarg metratge documental
que se'l va emportar
a l'Isis
no no
el què va ser això
el què perdó
el retorn
la vida després de l'Isis
l'Isis
és el que realment
és molt bon
sí sí
és molt bon
vull dir per aquí
estic completament d'acord
i ja dic
dels sis que es va emportar
la Neus Ballús
jo diria que
estaria d'acord amb quatre
però em sembla
em sembla que hi havia
altres productes
de qualitat
que tenien
a la cosa més distribuïda
però
com que al final
la llista
dels acadèmics
no sé qui són
doncs aquí
hi ha un misteri
que ells sabran
que era paler
és que les cineastes
no
això està clar
és un moment
es vol potenciar
per la dona
catalana
i que segurament
s'ho mereixen
perquè realment
l'estan fent
no és segur
que no és simplement
una voluntat
de premiar dones
hi ha productes
que valen la pena
i hi va haver una cosa
bueno però de xaval
també és una dona
la Carol Rodríguez Colàs
no
hi va haver una cosa
que em va fer una mica
d'angúnia
i és que
aquesta noia
la pondria
si va amb l'os d'or
pel carrer
li fotran al metro
és a dir
presentar-se allà
amb l'os d'or
no ho sé
és molt jove encara
hi ha errors que es cometen
i que per mi no estan aquest
per mi un error que hi ha
que a mi em molesta sempre molt
com a muntador
que he sigut
i que de moment encara ho soc
és que les pel·lícules
a part del muntador
consti el nom de la directora
en aquest cas
o sigui
que consti com a comuntatge
com a muntadora
la directora
és una directora
que ho sé
perquè la Teresa Font
que sabeu que és amiga meva
que la muntadora
una gran muntadora
una gran muntadora
em va dir que
es van conèixer
es van conèixer
i la va conèixer
la Neus
ai la Neus
sí
i li va explicar això
és que a mi
jo soc
bàsicament
soc molt muntadora
i llavors clar
a mi m'agrada molt
realment no puc deixar-ho
una mica el que dèiem abans
no puc deixar en mans d'algú
bé doncs
ho ha d'aprendre a fer
és a dir
i és que no
la llum
tu et pot agradar molt
fer la llum
la llum de les pel·lícules
però tu no t'atreveixes a fer
no?
amb el muntatge
s'atreveixen més tots
i em sembla injust
perquè
minusvalora la persona
que comparteix el crèdit
és a dir
està allà
l'aroi aquell
d'Estaquirot
dius bueno
i tu què has fet doncs
llavors
és clar
és difícil
a mi serà segurament
gremialisme
per part meva
però no
és molt visceral
no m'agrada
en general
quan veus la co-muntatge
si són dos muntadors
sí
és una possibilitat
però això del director
també muntador
o el director muntador
ja
no l'acaba de veure
que va
bé ja està
no no
i s'entén
perquè evidentment
jo t'hi visc a treballar
i et d'ho fer
que efectivament
salves coses
impressionants
i el director
i el muntador
salva moltes coses
d'una pel·lícula
moltes
segur
segur
no no
i el director
evidentment
que té un paper
determinant
amb totes les decisions
que es prenen
però
s'ha de respectar
una mica
el paper de l'altre
el paper teu
i bueno
i deixar un crèdit
és un crèdit
finalment
no significa tant
però bueno
és un crèdit
si el tens sol
és millor ver si el tens compartit
després
hi va haver
hi va haver una cosa
a mi em sembla
que va ser una
de les lliuraments
de Premis Gaudí
en què hi va haver
menys toc
pels polítics
i menys crítica
i precisament
era molt llestimós
el bagatge
que es presentava
a nivell de producció
a nivell de qualitat
està clar
que
qualitat
qualitat
al cinema català
n'hi ha
hi ha idees
hi ha tècniques
hi ha realitzadors
i sobretot
està sortint
això és inductable
una generació
de directores
que prometen
sí però
diguem una cosa
al cinema català
jo crec que li falten calés
segur
molts calés
per aquí
altres cinematografies
quantitat i quantitat de calés
altres cinematografies
de l'estat
no sé per què
sembla que tinguin
més calés
i això m'empipa bastant
calés
fan falta calés
és que escolta
deixa un queixo
jo crec que allà
algú hi havia que haver
sortint
i reivindicant
hi havia el president
de la Generalitat
hi havia l'alcaldessa
de Barcelona
jo no sé què passa
hem perdut la Isona Passola
la Isona Passola
era la que normalment
estava dedicada
per aquest tipus
de reivindicació
sí sí sí
ella reservava
uns 20 minuts
i fotia canya
això ho he trobat a faltar
és que estem en una època
lait
ho han dividit en tres
s'han repartit una mica
els punts
tu defenses el feminisme
tu defenses la cosa
institucional
tot es fa amb gaseosa
estem en un moment
rebaixat amb gaseosa
al cinema català
li falten calés
li falten idees clares
també
perquè
jo recordo
sempre ho repeteixo
aquí mateix ja ho he dit
quan li anaven
al Miquel Porter
quan era el director general
de cinematografia a Catalunya
li anaven a preguntar
a la gent
escolta Miquel
què hem de fer
per millorar
el cinema català
quin patró hem d'agafar
ell deia França
si l'únic que hem de fer
és copiar França
és a dir
com a estructura de producció
com a estructura de distribució
amb una llengua
molt més minoritària
que la castellana
no parlo del català
que la llengua castellana
amb milions i milions
de persones menys
que parlen frances
i resulta que es veu
a tot el món
ell deia sempre això
sí que està inventat
però això no s'ha fet
no s'ha fet mai
i després tenim l'altre problema
que és que
com que no hi ha
França és molt
és molt proteccionista
amb el cinema
molt molt molt
i aquí no
aquí no
i bé és que se n'ha de ser
perquè si no
esclar se't menja
el que dèiem abans
se't menja
el més potent
se't menja
sí totalment
esclar
evidentment estem dominats
per la cinematografia primera
que és la que ve de Madrid
de l'Estat
però després hi ha altres cinematografies
que veus
i l'americana
sí però
però la cinematografia basca
per exemple
perdona però
els títols que surten
de
i la gallega
i la gallega
amb unes factures
pel·lícules amb unes factures
amb unes factures
que nassos
que aquí pel que sigui
ostres costa
i saps què és
el que
no sé si ho opines tu
ara estàs
quan a diners
si factures
no
bueno la factura
i a més a més
escolta
molts directors
molts directors d'aquests
tant gallecs com bascos
estan formats aquí
hi ha de tot
hi ha també molt de Madrid
no no
però també n'hi ha
que estan formats aquí
uns anys era diferent
no ho sé però
fa falta
sí esclar
l'escac ara ha tingut
esclar
quantitat
té raó
i ha tingut quantitat
d'alumnes de l'escac
sobretot bascos
molts
i també gallecs
però hi va una època
que realment
tot el primer cinema basc
important
quasi tots els bascos
Uribes
i companyia
eren formats a Madrid
aquest sí
aquest sí
però clar
estem parlant dels anys 80-90
sí
però sí
com sigui
els calés surten
per fer cinema basc
realment professional
i de factura
tenen més quartos
els gestionen potser
no sé què nassos passa
no sé millor
és que jo diria
això ho deixo
una mica
a veure què opineu
però jo diria que
dins del que és el tarannà
i la cultura catalana
per alguna raó
que se m'escapa racionalment
en aquests moments
no podria racionalitzar
tinc la impressió
que el cinema
és com un aspecte secundari
no sé
dins del
de la consciència
global
de país
sí
estic d'acord
però tu ampliaria
hauríem d'analitzar-ho
amb profunditat
el que estic dient
tu ampliaria
Ignasi
ho estic dient massa llogerament
Ignasi
tu ampliaria
la cultura
bueno la cultura
té raó
té raó
la cultura general
perquè agafa el teatre
agafa la dansa
agafa la música
agafa la literatura
el teatre sempre està molt potent
té més suport
el teatre està potent a Catalunya
una mica més de suport
amb una tradició
i amb una presència
d'alguna manera
molt més acceptada
jo crec que hi ha tan poc diner
a repartir
que en general
realment tothom
té dret a queixar-se
avui sentíem el tema
de l'ensenyament
lògicament estem treballant
amb uns percentatges
de pressupostos de l'Estat
per l'ensenyament
molt baixos
si comparem amb Europa
estem quasi a la meitat
de la inversió d'Europa
en l'ensenyament
el mateix es pot dir
de Cidema
el mateix es pot dir
en general de cultura
esclar és que el diner
és el que és
el que ens arriba
és el que és el que ens arriba
el que ens arriba
perquè també et diuen
que et donaran des de Madrid
una quantitat de diners
que resulta que després
al final de l'any
no és la quantitat
que s'ha promès
o no acaba d'arribar mai
i que trobo que no ens queixem
gaire d'això
però si et donen
un 45% del que et prometen
doncs home
sí que sí que sí
està clar
bé
ens estem tensant
cap a la fi del programa
en tot cas
molt lamentablement
no hem pogut tractar
gaire cosa més
en tot cas
que sàpigueu
que la setmana que ve
parlarem
de pel·lícules
que hi ha en cartellera
vols dir?
sempre ho intentem
però jo volia parlar
de Zirano
que no està malament
un apunt final de Zirano
tens un minut
no home
simplement el Joe Wright
doncs home
que va
que és el director
de pel·lícules
com l'Anna Karenina
que no estava gens malament
la versió que ell va fer
o
Atoneman
no?
Expiación
que es va dir aquí
que home
són pel·lícules potents
no?
un home
amb una capacitat visual
important
bueno
que adapta
el llibret musical
perquè això era una obra
del Zirano
l'Erika Smith
l'estructura que té
és de musical
que per cert
està caçada
amb el Peter Dinklage
que és el
el nant
de Joc de Drons
que surt a la pel·lícula
tot queda en família
perquè l'actriu
la Roxanne
que està enamorada
de l'oficial
aquest
que en aquesta pel·lícula
peculiarment
és negre
és una adaptació
cap al
diguem-ne
cap al clàssic
molt sui generis
perquè clar
el Dinklage
que és el nant
no té el nas llarg
sinó simplement
que és petit
que és nant
jo no l'he vist
no l'he vist
però té estructura
de musical?
és musical
el que estic dient
és que el guió
és d'Erika Smith
que va escriure
el guió
per un musical
a l'off Broadway
i el Joe Bright
el va veure
per cert que sortia
la seva dona
que és la que fa
Roxanne
la Holly Bennett
vull dir que
a més a Sicília
tot va quedar en família
tot va quedar
allò
sí, sí, sí
bueno
i aquí ho haurem de deixar
sí
passeu bona setmana
aneu al cinema
i ens tornem a trobar
el dimarts que ve
amb un nou clàssic
amb un nou clàssic
i el que puguem
que el decidirem
d'aquí una estona
bona nit
bona nit
bona nit
bona nit