Cinema sense condicions
Hola, bona tarda amigues i amics de Ràdio d'Esvern
Bé, estem aquí de retorn després de les dues setmanes que ha ocupat per nosaltres la Pasqua
i la veritat és que durant aquests dies han passat coses
hem tingut un Sant Jordi esplendorós amb tots els aspectes
que esperem i desitgem que l'hàgiu gaudit força
l'altre dia un Barça fantàstic va guanyar la Copa al Real Madrid
no és una cosa menor i més tal com va anar
una pagada estatal no només d'aquí i d'allà
sinó fins i tot podríem dir peninsular
perquè també va rebre Andorra i Portugal
de gairebé 12 hores
i en segons quins llocs fins i tot encara més
i per fi estem de nou aquí, Sants i Estalvis, a Sant Just d'Esvern
amb l'equip habitual, amb el Jan Fernández
Què tal, Jan? Com ha anat?
Molt bé
Perdó, Jan Hernández
Hernández, exacte
Ha anat bé aquests dies?
Molt bé, la setmana s'ha anat molt bé, massa curta, com sempre
Sí, tot i que ja has vist que nosaltres en fem dues
perquè clar, com que es muntava Sant Jordi pel mig
vam dir, no, no, Sant Jordi no es pot deixar així penjat
Sí, sí, la vau fer, sí, sí
Molt bé, doncs
Pel Barça molt content
Vaig disfrutar molt
Home, clar
I ahir també vaig disfrutar bastant
En les pantalles, m'ho has passat molt bé
Molt bé, molt bé
El que us parla, Pep Armingol
i ara li passo la paraula a l'Anastasi Rinos
perquè avui obrirà el programa a ell
que té coses a dir-nos
Sí
I benvingut, Anastasi
Moltes gràcies, Pep
Igualment
Bé, no, és parlar d'un amic, d'una pèrdua
Tu també fa un temps vas parlar d'una pèrdua d'un amic teu
I a més, el meu és tan recent com que sortint cap aquí a les 6 i 5 o 6 i 10 de casa
és quan m'han comunicat la seva mort
Ell era Eduard Vinyal Zomar
Era un home de cinema
Era un home de cinema però que havia fet poc cinema
perquè va fer més altre tipus de feines
va fer molta publicitat
Jo tota la meva carrera publicitària
la meitat almenys la faig amb ell de director de producció
és a dir, era la meva, la bèstia negra
diguem que em perseguia perquè no gastés més del compte
i per altra banda vam viure una experiència junts molt interessant i molt maca
que ell encara me'n preguntava el diumenge que el vaig anar a veure
i encara vivia
Lògicament em preguntava si recordava aquella sèrie que havíem fet infantil per TV3
que alguna vegada n'hem parlat aquí
que es deia Kiu i els seus amics
que pels que tenen més de 60 i escaig d'anys
Sí, jo recordo el nom més que la sèrie
Perquè és molt curiós
Tremenda
Li van dir l'ET català
I ell, bueno, allí és on jo
l'amistat amb l'Eduard ha sigut
contínua i cada vegada més amb ascens
i ha anat pujant i pujant i pujant
fins que a un punt, com tantes vegades passa a la vida
ens hem deixat de veure
de manera freqüent
sempre, mai ens hem perdut
és d'aquelles persones que és el tòpic aquell de dir
que quan el veus tornes a recuperar
exactament el mateix punt
en què ho havies deixat
tant l'amistat com l'estimació
i és un gran dolor
i ja està
volia començar amb ell
per dedicar-li la meva humil part del programa
que serà avui
doncs, bueno, l'aportació que pugui fer
Doncs, escolta
agafem el testimoni
i ens sumem al teu dol
i volem expressar també
tant el Jan com jo
la nostra solidaritat amb tu
Moltes gràcies
i també fer-ho extensió a la família
Sí, sí
Més els hi comentaré
el programa que ja ho saben
que fèiem un programa de ràdio
No, a més a més et dic una cosa
els hi pots dir
que dos o tres dies després de la emissió
és a dir
demà o demà passat
ens farem amb una còpia del Poques
i els hi enviarem amb ells
sembla molt bé
és a dir que el programa
està dedicat a la seva memòria
Exactament
Sí, senyor, moltes gràcies
Molt amables
Molt bé
Doncs quan vulguis
anem a entrar al tema aquest que havíem previst
a aquesta gent, si ets d'anem a plau
No, a més a més a més
No, a més a més a més
No, a més a més a més

A més a més a més
A més a més a més
A més a més a més
A més a més a més
Els que hagin vist la sèrie
reconeixeran un dels temes
Bé, la sèrie té molts temes diferents
i tots d'un gran encert
No citarem avui
El Pep és el que sap de noms i de cognoms
Jo no he pres massa nota en profunditat
Hi ha dos músics a la sèrie
bàsicament que es dediquen a fer compondre temes
Un d'ells és el que sona ara
Bé, la sèrie és Adolescence
Adolescència
Com sabeu
És una sèrie que a mi he trigat molt a abordar-la
Perquè és una sèrie que tothom em parlava molt bé
Jo crec que no hi ha hagut ningú
dels meus múltiples amics
amb els que em cartejo
em whatsappejo
i parlo
que no m'hagi dit que li ha agradat la sèrie
I llavors això
em tirava més bé enrere
no sé per què
Vaig dir
Ja la veuré
quan passi aquest moment
d'eufòria generalitzada
Però realment és que no hi he trobat ningú
Segurament hi deu haver algun
que no deu estar massa d'acord
amb algunes coses
Possiblement una de les coses és la forma
Que pot ser que algú
amb més presses
Avui en dia és un món de pressa
Possiblement li hagin molestat potser
certa aparent l'entitud de la tema
A mi el tema
Com que des del segon primer
fins l'últim d'aquests magnífics
quatre capítols de 50 minuts cada un
que Netflix ha tingut a bé
i ja tocava que tingués una sèrie
amb el nivell, amb la categoria d'aquesta
de fer-ne possible de veure'ls
Realment jo em vaig quedar enganxat
des del primer segon fins l'últim segon
de cada capítol
i tant per la trama
diguem
que jo crec que no sé
val la pena parlar-ne una mica
però vull dir
més que de la trama
de la descendència que té la trama
i sobretot de la manera
la manera
i el nivell d'emoció
i el nivell de
de credibilitat
de la història
de credibilitat
dels actors
que no penses ni que siguin actors
és a dir
estàs veient una pel·lícula
o una sèrie en aquest cas
en la que realment
tot és de veritat
tot és de veritat
una de les coses
que hi col·labora
serà un dels temes
que intentaré
d'una manera
el més curta possible
però necessita el seu temps
que és parlar
de la manera
com està feta la pel·lícula
la sèrie en aquest cas
i la pel·lícula
una pel·lícula
que el mateix director
que direm
un mínim crèdit
sí que els diré
o sigui
diem que la sèrie
Adolescència s'ha creat
l'han creat
de dues persones
bàsicament
són el Jack Thorne
i l'Steven Graham
l'Steven Graham és l'actor
que fa de pare
la pel·lícula
i l'actor
que fa milers de pel·lícules
jo et penso que té
cent i pico
de pel·lícules fetes
com a actor
pel·lícules típiques
angleses
que tant pot fer d'anglès
com pot fer de galès
com pot fer d'escossès
com pot fer del que sigui
perquè és un home
amb aquesta capacitat
d'actual
tan immensa
que pot fer el que sigui
realment
en aquesta pel·lícula
està també magnífic
i llavors
ell és un dels creadors
de la sèrie
i no només és un creador
de la sèrie
sinó que a més a més
suposo
que ell junta amb el director
de la sèrie
que en aquest cas
és el director
dels quatre capítols
que tenen una personalitat
marcada
i ha de ser així
en aquest cas
no pot dirigir
cada capítol
un director diferent
com passa a vegades
que és el Philip Barantini
que és un director
que té molt poca història
en realitat
ha fet vuit o nou produccions
però d'elles
n'hi ha quatre
les que col·labora
directament amb l'Steven Graham
per tant
i jo penso que
han de ser amics personals
realment
perquè el nivell de col·laboració
és molt potent
i es nota
es detecta
com sabeu tots
la història es basa
en una història terrible
que no és real
perquè molta gent
la veu tan de veritat
que es pensen
que és la típica història
basada en un fet real
i no
és una història basada
en molts fets reals
és a dir
és el resum
de molts casos
que van passar
és unes sumes
de molts casos
que havien passat a l'Anglaterra
doncs això
d'aquests últims anys
i que d'alguna manera
ells van creure
en aquest cas
l'Steven Graham
era el que més pes
hi va posar en aquest cas
que aquesta història
s'havia de fer
perquè tenia una finalitat
no tan sols
de fer conèixer al públic
una pel·lícula interessant
i fer-la el millor possible
i fer-la el més interessant possible
que ho és
òbviament
sinó denunciar
uns fets que s'estan produint
denunciar-los
per dir
què hem de fer
davant d'això
i l'acció
on se situa
en l'àmbit familiar
o en l'àmbit dels col·legis
a tot arreu
a tot arreu
la pel·lícula
viatja per tot arreu
la pel·lícula
s'ho mou
per tots els territoris
els jutjats
com dius tu
els dos que has dit tu
més suma-li
els carrers
de la ciutat
més suma-li
exteriors
diguem-hi
més allunyats
més suma-li
al reformatori
més suma-li
és a dir
la pel·lícula va passant
una mica
per tot arreu
i com que també
hi ha flashbacks
també ens n'anem
el que va passar
aquella nit
per tant ens n'anem
a la festa
que hi va haver prèvia
és a dir
la pel·lícula
en el fons
l'argument
si tu llegeixes
dius
finalment
moltes sèries
comencen així
és a dir
sempre més a més
es diu molt
i és veritat
la perjudicada
acostuma a ser una dona
és a dir
normalment el punt de partida
és que
o ha desaparegut una dona
o ha matat una dona
en aquest cas
una noia
una adolescent realment
i a partir d'aquí
es tracta de descobrir
qui és l'assassí
en aquesta pel·lícula
aquest misteri dura poc
però
en canvi en duren
molts altres
a més et seria igual
perquè en el fons
l'important
no és tant saber
qui és l'assassí
sinó
la transcendència
que té el saber-ho
i aquest és el gran
jo crec que el gran pes
de la sèrie
radica en aquest punt
és a dir
que trenca
l'esquema habitual
primer que t'explico
una història potentíssima
una història que és
supercandent
i penso que
en l'Anglaterra
dels nostres dies
i en el
i suposo que
totes les illes britàniques
però sobretot
en les zones
més industrials
més potents
té un pes
aquest tema
ha passat
ha passat
i passa molt
a les nostres escoles
en els nostres instituts
també passa evidentment
però més circunstancialment
són situacions
són països diferents
que han viscut
la migració
d'una manera diferent
que han viscut
l'integració
d'aquesta migració
d'una manera diferent
que les classes socials
són molt marcades
de tots els temps
a Anglaterra
també
aquí també ho són
però és diferent
llavors d'alguna manera
aquesta realitat
és una mena de microcosmos
que s'ha produït allà
que quan veiem la sèrie
pensem
això deu estar passant
aquí també
i evidentment que passa
però amb aquesta intensitat
possiblement no
perquè ells estan realment
espantats
pensem que
el cap de govern
anglès
va decidir
el Starmer
va decidir
que la sèrie
fos de visió
pràcticament
obligada
a les escoles
i als instituts
del país
és a dir
hi ha molta gent
que està prenent
aquesta decisió
amb aquesta sèrie
que s'ha de veure
que la gent jove
ha de veure
aquesta sèrie
per entendre
que estan passant coses
que no controlem
els adults
ja
que ens hem perdut
aquesta pel·lícula
no sabem per què
passa això
i això et posa
en una situació
molt de protagonista
també de la història
perquè dins
jo
què passaria
si tingués un net
el net el tinc
però
si el meu net
passés això
que passa aquí
com actuaria
davant d'això
evidentment d'entrada
em sorprendria
moltíssim
estem parlant
bàsicament
d'un tema
que aquest sis pot avançar
que és el tema
de la masclosfera
que s'hauria de dir
en català
ells diuen
la manosfera
en anglès
men
l'esfera
dels homes
és a dir
en català
i d'alguna manera
aquest tema
que aquesta esfera
és a dir
aquest grup
que comença
amb edats molt properes
a això
a l'adolescència
a creure's
que són una classe
diferenciada
de les dones
i superiors
evidentment
no solament diferenciada
sinó que estan
per sobre
i despreciant
el món
de tot el que té a veure
amb el femení
que ha creat
aquesta altra cultura
que és la cultura
in-cel
que també
no és que sigui
derivat de
però que acaba
d'incrementar
el problema
perquè l'in-cel
és el cèl·liba
el cèl·liba
no voluntari
aquell que és
solter no voluntari
aquests nanos
que tenen
15, 16, 17, 14 anys
i que evidentment
són cèl·libes
perquè a la nostra edat
érem cèl·libes
per nassos
i en aquestes edats
hi ha gent
que no ho és tant
de cèl·liba
als 14 o 15 anys
però hi ha nanos
que per la seva
característica física
el seu
el mateix nano
que és destinat
també a ser
el sac de cops
de tots els altres nanos
el típic
de l'assetjament
el típic nano
de l'assetjament
també es troba
en aquest territori
en el que
com diu el nostre
protagonista
un moment determinat
jo em vaig adonar
que jo a les noies
no els interessava
un tio maquíssim
que jo soc lleig
ni és lleig
ni sap
si els interessa o no
és que simplement
ell s'ha otorgat
aquest paper
aquestes dues coses
juntes
és a dir
pertanyen a aquest món
de la masclosfera
i el fet de considerar-se
que està en aquest bloc
dels incels
és a dir
dels cèl·libes voluntaris
fa que sigui
una bomba de rellotxeria
que és en el que es converteix
aquest tema
és fragmentar
o aniquilar
una part de la personalitat
de l'individu
doncs sí
doncs sí
és així
és així
clar llavors
aquesta sèrie
em surt a vegades
molt de la pel·lícula
perquè aquestes grans sèries
per mi
són com pel·lícules llargues
fetes per capítols
realment
perquè aquesta és una
és una sèrie
que mereixeria
ser una pel·lícula
el que passa és que
evidentment seria impossible
perquè si ja és difícil
fer-la a trossos
de 50 minuts
imagina't fer tota una pel·lícula
doncs de 200 minuts
que és el que duraria
la pel·lícula
evidentment
la tècnica
la tècnica
és el que em portarà
després
a parlar
no tan sols ara
d'aquest tema
aplicat en aquesta pel·lícula
sinó que em pot portar
també després
a parlar
d'antecedents
que hi han hagut
una mica
en el mateix
equip
diguem
que ja han fet
pel·lícules
en aquest sentit
en plano-seqüència
tema del platitzós
i del famós
plano-seqüència
plano-seqüència
que ja sabeu
que ara hem parlat
en aquesta aula de cinema
que tenim
avui faria una mica
un redigar-ho una mica
tot
perquè començarem parlant
de la sèrie
seguirem parlant
d'alguns exemples
d'altres
pel·lícules
que tenen a veure
amb aquests creadors
que també estan resoltes
en la tècnica
del plano-seqüència
i acabarem parlant
una mica
de la valoració
del tema
del plano-seqüència
és a dir
quins avantatges té
i quins inconvenients
perquè
abans de passar
una mica això
dir que
en aquest cas concret
hi pot haver dubtes
en un moment determinat
pot ser que la gent
no percebi
si realment
és un plano continu
que no té cap tall
o el té
perquè hi ha moments
que
sobretot a l'inici
de la pel·lícula
que hi ha una entrada
de la policia
dintre de la casa
diguem
d'aquest noi
on viu aquest noi
i comencen a explorar-ho tot
tirar-ho tot en l'aire
i tiren tot
la càmera va molt boja
amunt i avall
i no saps fins a quin punt
allí al mig
pot amagar-s'hi
algun tall
diguem
de real
però jo
sospito que en allí
n'hi ha algun
però
a la resta
asseguro
que jo no he vist cap tall
enlloc
i a més
no ho dic jo
sinó que el propi director
de fotografia
que és el Matthew Lewis
diu que efectivament
en cap moment
s'ha tallat
cap pla
ni s'ha fet
el que avui seria
una costura digital
que es diu
és a dir
digitalment
es poden fer moltes trampes
avui pot ser
que dos planos
s'assemblin molt
s'aproximin
fins al punt
que es casen
i sembla que sigui el mateix
però no és el mateix
ell assegura
que no
en cap moment
han fet
ni aquest truc
de manera que
s'ha aplicat
una fórmula
de treball
que és la
de treballar
seguit
és a dir
ells han fet
comencen
pel principi
i acaben
pel final
i quan acaben
de fet
si al mig
hi ha un error
s'ha acabat
el rodatge
d'aquell moment
és a dir
han de fer
tantes preses
com les que siguin
necessàries
per arribar
a la que tenen
de bona
que és una
tot ha de ser
en temps real
en temps real
per tant
els influeix
moltíssimes coses
si surten al carrer
el temps que està fent
el carrer
és a dir
que de cop
canvia
no estem aquí
que a vegades
el temps és més estable
de cop està ploent
o quan convenia
que fes sol
està fent núvol
de cop es posa
el sol surt
això
unit
o a dintre hi ha
llum artificial
i forres de nit
sí
això sempre
però
això ja pots veure
més o menys previst
pensem que sí
que el capítol 2
per exemple
el que dius
tu t'has sentit
el capítol 2
de la pel·lícula
es roda
amb 5 dies diferents
és a dir
que estan per rodar
50 minuts
estan 5 dies
una presa
darrere una altra
cada vegada
que han de tallar
i llavors el terror
es va acumulant
en els actors
que tenen l'responsabilitat
de portar
cap al final
se'ls va acumulant
un terror terrible
perquè esclar
quan estan a punt d'acabar
imagina que estan
en els últims
30 segons
de pel·lícula
hi ha un petit error
del que sigui
qualsevol cosa
que és molt fàcil
una relliscada
poden caure
un diàleg mal llançat
una rèplica tirada tard
qualsevol cosa
fa que tot el que has fet abans
se'n va fer punyetes
això és molt bèstia
clar, això em va portar molt
mentre l'anava veient
jo soc incapaç
de veure-la
i com us dic sempre
per mi sempre
primer és l'emoció
per tant
el primer que va fer
la sèrie
és emocionar-me
profundament
escenes
com l'escena
del nano
amb la psicòloga
que el va visitar
en el correccional
és una escena
de lo més meravellós
que he vist mai
de tot
o sigui
de contingut
de com
del personatge
que podia ser una secundària
absolutament
sense cap pes
i agafa un pes brutal
aquesta psicòloga
del nano
amb els seus atacs d'ira
que té allà
impressionants
és a dir
és una escena
que és un monument
a la cinematografia
però fet d'una manera
que en algun moment
mentre jo he estat veient
els quatre capítols
m'he plantejat
de dir
ostres
això ho direm al final
això ara us ho tiro aquí
però després al final
jo recolliré
el meu propi cable
i us explicaré
què en penso d'això
hi ha moments que dius
clar
aquí han hagut de fer així
perquè si no ho feien així
com ho estan fent
això
no podien resoldre
anar a buscar
l'altra acció
han de caminar
amb el personatge
amb ell
es queden amb ell
i el van buscant
buscant buscant
fins que el porta
ens porta a un altre
llavors aquest temps
aparentment mort
que és el que deia abans
que a gent
li pot haver avorrit
estones
aparentment mort
en què està seguint
aquell personatge
amb una pel·lícula normal
es resol
amb un pla i un contrapla
és a dir
el tio surt de quadro
i te'l trobes ja
a l'habitació següent
clar
dius
calia cal tot això
bueno
si ets intel·ligent
i si ells ho són
evidentment
el que fan és aprofitar
aquests temps
d'aparentment morts
precisament
per donar-li tot el pes
aquest de la
a la pel·lícula
tu tens temps
de pensar-hi
de reflexionar-ho
sense ser
pedant
o sigui
no és una pel·lícula
pedant
i ara aguantaràs
un pla de 3 minuts
perquè jo vull
no
però sí que a vegades
penses
és eficaç
realment del tot
aquí és on jo
després plantejaré
una mica
els meus dubtes
el capítol 2
es veu que és
tremendament
és un dels capítols
complexes de rodar
a més a més
i hi ha moments
que es passen coses
com per exemple
que una càmera ha de ser
està en un dron
el dron aquest vol
arriba a una zona
determinada
i algú el va haver d'agafar
la càmera
despèn de la del dron
i seguir l'acció
amb la càmera en mà
a càmera en mà
això és una anècdota
però és que
l'altre és
com combinar
quan amb una pel·lícula
el més complicat de tot
és
a vegades
en planos de
dos minuts
aconseguir
que tots els moviments
que es produeixen
davant de càmera
més els moviments
de la càmera
coincideixin
els punts bons
que tu passes per aquí
jo passo per allà
tu te'm creuaràs
jo arribaré ara
a veure aquesta porta
però tu has de just
obrir en el moment
que jo arribo
tot això
en un plan
a vegades
un minut i mig
dos
ara imagina't
amb tota una
una dió de 50 minuts
seguits
que no pot fallar
res
un cotxe
que ha de passar
en un moment exacte
perquè si no passa
llavors
no podràs fer
és a dir
et mereixes de pensar-hi
et mereixes de pensar
però al mateix temps
ho agraeixes profundament
perquè el risc
afegeix moltes coses
també
afegeix la sensació
d'implicació
tu et sents molt més implicat
perquè tu estàs
per poc que visquis
encara que sigui
de manera inconscient
perquè on tothom
pot viure
si no has fet cinema
no pots saber tant
com ser jo
en aquest sentit
però sí que la gent
percep que allà
hi ha una dificultat
i aquesta dificultat
afegida
fa que quasi
et converteixis
en un personatge més
de la pel·lícula
en aquest cas
de la sèrie
i això jo crec
que és una
de les coses positives
n'hi ha algunes de negatives
després les direm
tenim antecedents
jo penso que
dit molt de pressa
tenim com antecedents
pel·lícules com
El Déu Salvatge
que parcialment
El Déu Salvatge
té moments
que són planos seqüència
molt llargs
realment
de Polanski
de Polanski
la vam fer
sí la vam fer
que es va fer
en El Déu Salvatge
sí
sí
després tenim
la Joey Foster
la Winzer
tot aquest personal
la pel·lícula
a mi em va interessar força
la pel·lícula
molt interessant
que a més té a veure
amb aquesta
perquè temàticament
és molt semblant
que és una que es diu
Mès
Missa
de l'any 21
amb un tal
Frank Kranz
és una trobada
de pares d'un noi
que va fer
el clàssic
tiroteig escolar
que va entrar a una escola
i va començar
a matar
tot aquell que bellugava
i és una trobada
amb una parròquia
amb una taula
que els hi preparen
dels pares de la víctima
i els pares del butxí
de l'assassí
i és una pel·lícula
magnífica també
i resolta
en gran part
en plan o seqüència
Hijos de los Hombres
Fils dels Homes
d'Alfonso Cuarón
que recordem
la dificultat
a més d'arudar
amb escenes de guerra
en plan o seqüència
que és d'una dificultat extrema
perquè volen
bombes de mà
obusos
trets
i allí van passant
els pròtesis
com pot fer això
algú
és com diuen
els americans
insane
o sigui
és de bogeria
el secreto
de sus ojos
del Campanella
també contenia
parts
diguem
de la pel·lícula
resoltes
en plan o seqüència
Berman
Berman
l'Iñárritu
va fer
també una pel·lícula
però en allí
va utilitzar
recursos digitals
és a dir
va fent veure
que és el mateix
pla
però en realitat
està fent trampa
l'Iñárritu
llavors
l'arca russa
famosa
aquesta és
magnífica pel·lícula
aquesta és extraordinària
aquesta
perdonem
m'ha tingut els papers
aquí
els apunts
l'arca russa
potser és el Sokorov
pel·lícula del 2002
que també
és una pel·lícula
que passa íntegrament
tota ella
a dintre del museu
del
del museu
de l'hermitatge
de Sant Petersburg
amb una moguda
impressionant
orquestres senceres
dos mil figurants
pensava que són dos mil figurants
dos mil figurants
impressionant
i la càmera
que no para
d'anar d'un cantó
a l'altre
amunt i avall
i passa per habitacions
i la gent està
sempre en la posició
l'arca russa
diria que és modèlica
és immensa
és immensa
i és modèlica
és un pel·lículon
que ja ho és
de per si
encara que no tingués
un pla de seqüència
però a més a més
que està resolt
en pla de seqüència
l'anècdota
és que se'ls estava
acabant tant la llum
que d'alguna manera
o feien aquella presa
era la bona
o realment
ja no l'haurien
aconseguit acabar
perquè ja tenien
problemes de producció
per seguir el dia següent
vol dir que
la cosa va d'això
i després hi ha una pel·lícula
que és la que ara
matarem ràpidament
aquesta part
que és Boiling Point
Boiling Point
és una pel·lícula
del 2021
de 92 minuts
del mateix equip
exactament el mateix equip
és a dir
tenim el Graham
el Graham
que ho hem de dir
Graham
el Graham com a creador
el director
és exactament el mateix
el Philip Barantini
i la pel·lícula va
d'algú
que avui hem de dir
estar tan de moda
com és
el que passa
en una cuina
d'un restaurant
o el que passa
en un restaurant
en aquest cas
el Graham
en aquest cas
és el protagonista
absolut també
amb tots els seus companys
ell és el xef
amb tots els seus companys
res a veure
el tractament
de la pel·lícula
amb el que podia ser
el tractament
de la pel·lícula
The Bear
que vam veure
que passava a Chicago
se parlen del mateix
però res a veure
i també
resolt en plan o seqüència
amb un afegit
extra de dificultat
en aquest cas
perquè la cuina
està en marxa
és a dir
la cuina
el servei de taules
i tot ha d'estar en marxa
i ha de funcionar
mentre passa la pel·lícula
és a dir
mentre passen mil coses més
de manera que
si t'està fent un filer minyó
en el racó
de la cuina
quan hi arribi
l'actor
per recollir el plat
i portar-lo a taula
el filer minyó
ha d'estar fet
ha d'estar fet
i la sopa
de no sé què
de crancs
ha d'estar feta
i et tornes boig
a mi la pel·lícula
al final
em va deixar
absolutament destrossat
és un final
tremendo
que evidentment
no detallarem
però que fa
que la vegis
ostres
em va deixar
aquella
vas a dormir després
i vaig anar a dormir
realment molt fotut
escolta
de cara als que ens escolten
repetim
títol
títol
adolescents
adolescents
evidentment
tothom crec que ja ho sap
però diguem-ho
que està a Netflix
són 4 capítols
4 capítols
50 minuts
i es pot veure a Netflix
i es pot veure a Netflix
Netflix és la propietària
d'aquesta absoluta
molt bé
en canvi aquesta és una pel·lícula
que està
que també està
perdoneu
no
Bonin Point està
Bonin Point està
Filmin
dura 92 minuts
és una pel·lícula
i dura 92 minuts
aquí no hi ha capítols
de cap tipus
però
jo sabia
que havíem fet
abans
els dos
la parella aquesta
Barantini
i Graham
ja havien tingut una experiència prèvia
i descobreixo
en la famosa bíblia
del cinèfil
que és l'IMDB
sí
que el 2019
vam fer un curt metratge
que es diu
exactament igual
Boiling Point
Boiling Point
ah bueno
segurament és el precursor
és el precursor
segur
però és que a més a més
després descobreixo
que no ho sabia
i això és un pecat
ja no saber-ho
que existeix
una altra sèrie
posterior
a la pel·lícula aquesta
que es va fer
que és del 23
que es diu
Boiling Point
i que és una sèrie
de dos episodis
i que parla del mateix
per tant
el meu terrible
allò que vaig acabar
matat totalment
al veure el final
de l'anterior
pensava que allí
s'acabava tot
resulta que ells van decidir
després
seguir fent
una sèrie
de dos episodis
que està
em sembla
que està
no us ho podria jurar
ho hauríem de buscar
perdona
del Boiling Point
tenim un petit tast
de la banda sonora
sí perdona
m'hanig oblidat
amb l'entusiasme
de Sam Fender
Sam Fender
posem-lo un momentet
al tall aquest
si tens raó
gràcies Pep
Bona
Cae
Fins demà!
Fins demà!
Ja et dic, ni te'ls pots imaginar
i que, en canvi, resolen d'una manera impecable
i que, novament, el que és més important
no és tant el com, sinó el que
aconsegueix amb això, el grau d'emoció,
el grau d'implicació.
Això és el que després, quan el Pep hagi parlat
dels temes que té entramans,
entraríem a comentar, diguem...
Molt bé.
Després hi ha com a aula de cinema, ja.
Com a aula de cinema...
El concepte és el mateix.
Parlant ja més clarament del pla seqüència.
Del pla seqüència, sí senyor.
Bé, doncs, a veure,
jo el que tenia per explicar-vos aquesta setmana
és, bàsicament,
tot el que
es refereix
a la novena edició
del Barcelona Film Festival.
O sigui, des del dia 24,
l'endemà de Sant Jordi,
fins a aquest cap de setmana,
s'allarga el festival.
Podríem dir que estem
en aquests moments a l'Equador.
Ja hem vist unes 14 o 15 pel·lícules,
que ja és un tas
per fer-se una idea
de per on van els trets.
Jo, a veure, parlant en general,
no ja del festival,
sinó del cine que s'està veient
els últims dos o tres anys.
Jo diria que
podríem resumir
en que
s'està concentrant
no solament a nivell estatal,
sinó a nivell europeu.
I aquí posaria França,
posaria Itàlia
i en part també,
no tant, però també Alemanya.
Portugal juga una lliga diferent,
un cine
que no és tan
expansiu,
però en canvi,
des del meu punt de vista,
una gran qualitat conceptual.
Després, si ens anem cap al cinema
comercial americà,
estaria també dintre
d'aquests paràmetres
que em sembla que estan
definint una mica
la segona part
del que portem
de segle XXI.
serien
pel·lícules
que són
biografies
dissimulades o no
dels pròpies
o pròpies
directors
o directores
que van
des de
la filla de 15 anys
que busca el pare,
la filla de 10 anys
que viu
en una furgo
amb el pare
que s'ha separat
de la mare,
la filla de 10 anys
amb una mare
maltractada,
la mare coratge
i el seu fill petit.
En fi,
tot això
s'hi podria afegir
una quantitat
notable
que ens faria passar
per desenes
i desenes
de pel·lícules
que
van al voltant
del tema
de la família.
És curiós
i jo recordo,
per exemple,
que
en els anys
70 i 80
sobretot
a partir de l'any
del maig
del 68
amb la família
el que hi havia
és un esprit
per part
de directors
i directores
sobretot
directors
perquè
les directores
tenien la veu
i les possibilitats
molt més limitades.
Siguem sincers,
la cosa
era així.
No n'hi havia més
perquè no hi havia
més possibilitats
perquè de ver-ne
n'hi havia.
La prova
està
amb
gent
com
l'Agnès
Verdà,
la Chantal
Lackerman,
la Vera
Chitilová,
etcètera,
que són
exemples
d'aquell temps.
Però
són exemples
molt puntuals.
Ara no,
ara hi ha
moltes més possibilitats
i per tant
sortosament
hi ha moltes dones
que fan cine.
Però
és molt curiós
que,
ja dic moltes vegades,
la primera pel·lícula,
la segona
i a vegades
fins i tot
la tercera
fan referència
a
l'ho viscut
personalment.
I llavors
aquí
ja és una qüestió
de gustos
però
quan això
s'expandeix
i no és una qüestió
de Catalunya,
d'Espanya,
de França
i tal,
sinó que
és bastant
a un nivell global
és una tendència
que ja és
per fer-ne
un anàlisi
més detingut
en el que
no ens posarem avui.
Hi ha altres
formes
o fórmules
que s'apliquen
també
que és el biopic.
El biopic
és una temàtica
concreta
que es dona molt.
El documental
que passa
per les biografies
o per
el que és
seguir
històries
molt concretes
de persones
o coses
o situacions.
El cinema documental
està en aquest sentit
d'enhorabona,
de difusió.
Abans
s'anava molt
reduït
a uns espais
molt concrets.
Ara
hi ha molta pel·lícula
perquè també n'hi ha
de molt bona documental
que
ja
ocupa
cinemes
d'importància
i per descomptat
està també
present
a moltes
plataformes.
Bé,
cada vegada
això
què fa?
Doncs que siguin
més comptades
les pel·lícules
en què
un aprecia
el creador
que s'arrisca
i s'arrisca
també
que la pel·lícula
no es vengui,
que la pel·lícula
no sigui
del gust
majoritari.
no dic
que no s'entengui
perquè això
ja seria
pretensiós
però
jo diria
que
alguna
barreja
d'aquestes coses
està passant
i
tot això
el que fa
doncs és que
el productor
se'n vagi més
cap a l'ossecú
i per això
no
estigui
primada
com no sigui
jugant-se
el mateix
director
si és que té
capacitat
productiva
doncs
es veiem limitada
a que tot això
no ens arribi
perquè hi ha impediments
i
sí que és veritat
que fins i tot
quan grans directors
com
per exemple
Coppola
o
Scorsese
sabia que anaves a dir
Scorsese
sí
se l'han jugat
i han sigut
sonars fracassos
perquè
ni la crítica
ni el públic
va per aquesta banda
bé
dit això
estem
com us he dit
a l'Equador
del Barcelona
Film Fest
i
hem vist
em sembla que són
14 o 15 pel·lícules
d'aquestes 14 o 15
jo en destacaria 3
que
situo per sobre
del notable
per tant
són unes pel·lícules
que m'han semblat
molt interessants
i recomanables
la primera
per ordre
seria
Un like
de Bob Trevino
és una pel·lícula americana
del 2024
que està dirigida
per Tracy Layman
és una comèdia dramàtica
aquesta pel·lícula
està
dirigida
i a més a més
guionitzada
per Tracy Layman
i
si per fos poc
és a més a més
opera prima
és a dir
que té
és una pel·lícula
d'aquelles
que
es nota
que la directora
descarrega
tot el que porta
i en aquest cas
en altres casos
no surt
reeixit
de l'intent
però us tinc a dir
que en aquest cas
des del meu punt de vista
surt
extraordinari
a més a més
és que ha tingut la sort
de comptar
o
ella també
és molt vàlida
segur
no ho poso en dubte
segur que ho és
però ha comptat
amb dos
intèrprets principals
extraordinaris
l'actriu
Verbi Ferreira
que per cert
va estar aquí
a la Catàlfa Vermella
la setmana passada
i l'actor
John Leguizamo
que aquest ja
és conegut
però
la Verbi
és una dona
que també
ja ha fet altres pel·lícules
però aquí
sincerament
és que fa
un curs
d'interpretació
extraordinari
la pel·lícula
tracta
sobre
és una comèdia dramàtica
tracta sobre
l'amistat
la solitud
l'abandor patern
en el cas d'una noia
de 18-20 anys
l'amistat
que aconsegueix
a través de Facebook
una cosa
que se situa
bastant
amb les antípodes
del que sol passar
i és que
contràriament
amistats
perilloses
o no recomanables
que es poden aconseguir
a través d'aquest mitjà
doncs aquesta és una amistat
sincera
i sense condicions
que li representa
tant amb ella
com amb la persona
que contacta amb ella
un redreçament
absolut
de les dues vides
en fi
m'ha semblat
una pel·lícula
molt recomanable
sembla interessant
segona pel·lícula
la segona pel·lícula
es titula
Colm 75
Colm
és
K
o amb diàrisis LN
i no és res més
que Colònia
1975
i per què això?
la pel·lícula
és
polaco-alemanya
del 2025
és un biopic
aquesta
sí
és un biopic
i està interpretat
per una actriu
extraordinària
també
que es diu
Mala M.D
la direcció
i el guió
és
amb dos
d'Ido Fluch
o Flach
com que la pel·lícula
és alemana
no sé si es pronuncia
tal qual
s'escriu
la U tal qual
si és així
és Ido Fluch
ja dic
guió i direcció
i la pel·lícula
és
un biopic
des del meu punt de vista
excel·lent
que recorre
tres anys
de la vida
d'una noia
de 16 anys
que quan li convé
es fa passar per 18
es fa passar per 20
i fins i tot
hasta per 25
per aconseguir
el que ella vol
la pel·lícula
ho diré
abans que em despista
i no ho digui
a mi em va semblar
una pel·lícula
d'inspiració
godardiana
absoluta
pel seu ritme
trepidant
la seva frescura
de diàlegs
uns diàlegs
a més a més
que no són
a vegades
políticament correctes
però és igual
la pel·lícula
avança
amb aquests cops
i estem parlant
de l'any 75
amb el qual
hi ha continuïs referències
dels intèrprets
dels actors
que són
i per tant
els seus personatges
que representen
les conseqüències
són gent
que ha viscut
el maig del 68
i llavors
han passat
8 o 10 anys
i amb això
hi ha hagut uns canvis
que els que l'han viscut
ho recordem també
i ho podem validar
perquè
efectivament
aquí
a Itàlia
França
encara més França
van ser notables
i evidents
i llavors
aquesta noia
és una noia real
per això
l'abril és un biopic
es diu
Vera Brandes
que
als 18 anys
va aconseguir
primer
va fer
alguns contactes
va fer
algunes proves
alguns assajos
amb teatre
amb actuacions
interpretacions
tenia afinitat
i li agradava molt
el jazz
amb gent de jazz
i
se li va posar al cap
organitzar
un concert
a Colònia
amb
el pianista
de jazz
Keith Jarrett
el que et feia al principi
tot el rato
estava esperant
que em diguessis
que sortia
el Keith Jarrett
amb Keith Jarrett
l'any 75
Col 75
és el nom
Col 75
és el nom
de l'àlbum
un dels àlbums
més venuts
de jazz
i
cita personal
el tinc
jo també el tinc
i tu també el tens
i tant
i tant
i la veritat
és que he parlat
amb molts amics
i amigues
de la pel·lícula
i tots em diuen
ah, doncs jo crec que el tinc
ara el buscaré
jo me'l sé de memòria
un dels temes
el tema inicial
aquest tema
el podria cantar
diguem
que
tantes ballades
m'imaginava
que sortiria
bé
doncs
aquesta és una altra pel·lícula
que us recomano
i que quan s'estreni
ben segur
en tornarem a parlar
i la tercera
que us volia comentar
és una pel·lícula italiana
que està feta en coproducció
que es titula
Diamanti
és del 2024
és un drama
és una pel·lícula
que està dirigida
per Fersan
Ophetek
aquest home
va dirigir
una altra pel·lícula
fa uns anys
que a mi
en tinc un record
molt bo
em va semblar
molt interessant
que es deia
Hamann
el baño turco
no sé si tu la vas viure
amb el film
sí
jo la vaig veure
Hamann
llavors
el guió
és també
del mateix director
Fersan
Ospetek
i
amb el guió
està acompanyat
per Elisa Caseri
i Carleta Serradi
amb dues italianes
la pel·lícula
és una pel·lícula
coral
i
cine
cinema
dintre del cine
un director
es tracta
de la història
d'un director
que convoca
a diverses actrius
seves
preferides
amb les que
hi té molta afinitat
i els hi proposa
filmar una pel·lícula
sobre dones
als anys 70
amb un gran taller
de costura
dirigit
per dues germanes
que
reben l'encàrrec
de preparar
la restauració
d'una producció
ambientada
al segle XVIII
la pel·lícula
dureré dues hores
i mitja
no us enganyo
si us dic
que quan veus
inexorablement
que arriba al final
et rebel·les
perquè voldries
que allò durés
una hora més
és una pel·lícula
coralment
increïble
perquè
hi ha tota una sèrie
de subtrames
que estan
reflectides
amb petites històries
marginals
començades i acabades
molt bé
sense deixar res
penjat
ni caps
sueltos
ni res
tot molt lligat
és extraordinària
i a dir
coralment
funciona
les actrius
són
no són
de
noms
extraordinàriament
populars
però
jo estic segur
que
sobretot
dintre del que és
el cinema
italià actual
són
totes
molt reconegudes
perquè
les interpretacions
els papers són
de gran categoria
és una pel·lícula
ja dic
Diamanti
Diamanti
de Diamants
estem parlant
Diamanti
Diamants
crec que
a primers de maig
ja la veurem
estrenada
amb cinemes
i el mateix que he dit
de les altres dues
quan s'estreni
s'haurà de fer
un segon visionat
perquè clar
penseu una cosa
nosaltres veiem
cada dia
entre 4 o 5 pel·lícules
llavors
necessites
un segon visionat
per fixar
una mica
les coses
perquè
l'empanada
o sigui
quan surts
d'una pel·lícula
pots agafar
i apuntar-te
4 dades
però
és difícil
retindre
i
l'únic
que sí que quedes
és
quan la pel·lícula
és extraordinària
com és
aquesta
i en part
també les altres dues
és dir
bueno
a veure
això
quan s'estreni
tornem-hi
i parlem-ne
amb un altre visionat
ja
parlant
una mica
més extensament
de tot el que és
però bé
el que sí que us puc dir
per exemple
és que la pel·lícula
tracta
de nou dones
que ja estan
habituades
a agafar
i fer
el vestuari
de pel·lícules d'època
i llavors
jo vaig anar
a veure
la pel·lícula
i
la vaig comentar
amb un amic meu
que és dissenyador
de vestuari
i
bueno
em va dir
que allò
allò
allò s'ha de veure
perquè
és extraordinari
i pregunta
de periodista
a periodista
diguem-ne
jo no soc
però ho faré
com
no jo tampoc
nosaltres fem ràdio
fem ràdio
exacte
jo no
evidentment
m'estic perdent
tot aquest festival
perquè realment
tinc feina
i perquè em costa
molt anar al cinema
ho vaig dir
com la boca petita
però bueno
em veig molt de cinema
això també és cert
però anar-hi
el fet d'anar-hi
que m'agradaria molt
que em vingués més de gust
em costa
no soc un bon exemple
però abans et volia preguntar
la impressió general
que tens del festival
que de per on va el festival
no s'ha acabat encara
ara et podria dir allò
de
m'agrada que em facis
aquesta pregunta
mireu
us donaré
i et donaré a tu
també
algunes dades
del festival
el festival
arribarà a projectar
amb el seu
10 dies
i les seves
diferents
que són
7 o 8
seccions
unes 70 pel·lícules
d'aquestes 70 pel·lícules
bueno
aquí hem de tindre en compte
una cosa
el festival
comencem pel principi
és un festival
que des de fa molts anys
la seva directora
és Conxita Casanovas
i el coordinador
de tot el que allà
es fa
i es de bé
com a coses
complementàries
perquè
el festival
té les seves seccions
en què hi ha presentació
de llibres
i hi ha
una sèrie
en què hi ha hagut
o hi haurà
tres
catifes
vermelles
amb directors
actors
i també
guionistes
etc
amb tot això
ells
estan
12 mesos
preparant
el festival
següent
l'any que ve
serà
la desena edició
i suposo que
el seu número
tan rodó
i significatiu
hi haurà quelcom
especial
aquest any
tenim
catifa vermella
amb la
amb la noia
que us he comentat abans
l'actriu
d'un like
per Bob Trevino
que és
Barbie Ferreira
demà
no sé si és avui o demà
venia també
l'Àngela Molina
venia
també
el
Ralph
Ralph
i em sembla
que també
està per aquí
però clar
aquest ja no és
o sigui
ja és una mica
una cosa
nostra
perquè
pel que vaig sentir
des que
va arribar
Donald Trump
als Estats Units
de president
li va dir
on em va i del país
va emigrar
i aquest és el gran actor
ai perdona
el
el popular actor
el popular actor
que hem oblidat ara
els dos alhora
que això ens passa molt sovint
el
bueno
sortirà
sortirà
sortirà
parlem d'una altra cosa
i sortirà
segur
no tenia previst
anomenar-lo
m'has enganxat ara
a més li he vist
aquest migdia
sortit al Telenotícies
donant la mà
de la gent
que l'estava saludant
pel carrer
efectivament
i és el de
la pel·lícula
de la
Julia Roberts
i ell
els dos són
els dos protagonistes
la famosa Julia Roberts
fent de prostituta
i ell fent
del que feia
bé
doncs
el festival
amb aquestes 70 pel·lícules
21 pel·lícules
són del 2024
15 del 2025
dues del 2023
hi ha la secció
que és imprescindible
que aquest any
se celebra
el 100 aniversari
del naixement
de Marcello Mastroianni
i està dedicada
imprescindibles a ell
i amb aquesta
es fa la projecció
de 13 pel·lícules
12 pel·lícules
interpretades per ell
i una
tretzena
que és un biopic
que
està
bueno
interpretat
o sigui
no és biopic
perdó
és una pel·lícula
que és
ah
escolteu
em passa ara
l'Anastàcia
i l'anatma
és el famós
Richard Herr
exacte
Richard Herr
a veure
hi ha una justificació
perquè estigui
al festival
i és perquè
ell
va produir
la pel·lícula
Sabidoria
i Felicitat
que és
una pel·lícula
del
del
l'Al-I-Lama
sobre el
l'Al-I-Lama
que
em sembla
que és demà
que la presentem
o s'ha presentat avui
no ho sé
perquè
ja em fot un lió
no t'ha
el mínim
que pot passar
llavors
hi ha també
una mostra
de cinema
asiàtic
amb
cinc pel·lícules
que
bueno
algunes són
del segle
passat
i altres
de principis
i fins ara
prop
del segle
XXI
amb tot això
hi ha la pel·lícula
a inauguració, Cloenda
després hi ha les pel·lícules
a competició, hi ha la secció
oficial, el que se'n diu
Sona oberta i Art al cinema
amb Art al cinema
hi ha 4 pel·lícules que
són a priori interessants
en anirem parlant també perquè és una secció
que a mi m'agrada veure-la
o sigui
aquí hi ha una que
hem vist avui
que és sobre Òscar Tusquets
per exemple
em van fer, ahir
em vaig veure un altre
al matí, abans de la pagada
sobre Picasso
una pel·lícula que també
té el seu interès
és un Picasso
a la francesa
és un Picasso que està fet
des de França
i llavors
és molt curiós perquè
veiem una vegada més
la capacitat que té França
d'apropiar-se
és a dir, Picasso
va néixer a París
no és l'únic que els hi faltava
ja
el museu Picasso
més important del món
això és textual
comença la pel·lícula així
és a París
és a París
bé
escolteu
ho deixem aquí
perquè vull que
alguna introducció
ens facis
almenys una mica
l'introducció del que dèiem
el tema aquest del pla Seqüència
sí senyor
i sabíeu que la setmana que ve
ja us parlarem
del Palmarès
del BCN Film Fest
i de les coses interessants
que puguin sorgir
perquè hi ha una pel·lícula
sobre Ulisses
que
planteja ser interessant
hi ha la pel·lícula de Cloenda
que sempre és una sorpresa
grata generalment
i tot l'altre que pugui sortir
que no hem vist encara
molt bé
és a dir que et cedeixo la paraula
molt bé
molt bé
sí
no em donarà per tota la temàtica
però sí que em donarà per arrencar-ho
i com que és un tema
que ja portem arrastrant
des de fa
uns quants programes
el tema del plano Seqüència
d'una manera o altra
m'agradaria començar
amb una cita literària
per això
de Calderon de la Barca
què diu?
no és poca cosa
i que la coneixem a més
què és la vida d'un frenesí?
què és la vida d'una il·lusió?
una sombra
una ficció
i el mayor bien
es pequeño
que toda la vida
es sueño
y los sueños
sueños son
aquesta és la cita
que volia fer
perquè crec que té molt a veure
vulguis que no
té molt a veure amb tot
perquè els grans
com són Shakespeare
o com són Calderon de la Barca
diguis el que diguis
fins a cert punt
li trobo
que pot portar-nos
a veure
s'hauria de llegir
més detingutament
però ens pot portar
a plató
ens pot portar a plató
hi ha les sombres
hi ha les sombres
és plató segur
ell coneixia plató
naturalment
i ens pot portar
a alguna cosa posterior
que és
aquesta voluntat humana
de somiar la vida
és a dir
la vida és la vida
la vivim
és el primer que hi ha
la percepció de vida
els homes tenim aquesta capacitat
d'autopercebre la vida
els animals
estan aquí
no sabem fins a quin punt
tenen aquesta autoconsciència
de viure
i de ser qui són
nosaltres els homes
i dones
perdoneu
tenim aquesta percepció
i a partir d'aquí
tenim la necessitat
d'explicar-la
als altres
i llavors ho estem explicant
des de
amb les arts plàstiques
que potser és el primer
perquè les coves d'Altamira
i demà
les coves del món
evidentment són arts plàstiques
que intenten reflectir
l'activitat humana
amb què relacionaven
què feien
els primers rites funeraris
no hi ha més
que una
una explicació
intent d'explicar
visualment
què estava passant
en el seu món
a la seva vida
d'aquí potser
fem un salt
ja quàntic
i ens anem al teatre
el teatre
ens pot portar
a l'òpera
evidentment
i del teatre
a l'òpera
el salt més natural
evidentment
semblaria
anar al cinema
i en el cinema
doncs evidentment
és del que estem parlant
en aquest programa
és del que jo
en la secció
de l'aula de cinema
intento parlar
és del cinema
com a llenguatge
i en aquell llenguatge
si alguna cosa hem fet
fins ara
intentar desllindar
on estan
les claus
de per què
el cinema
és cinema
per què li diem
cinema
a una cosa
que finalment
podria ser teatre filmat
tal com va començar
inicialment
però no
el cinema
s'emperre
amb el seu llenguatge
propi
i a partir
del primer teatre filmat
com vam explicar
en el seu moment
es comencen a elaborar
una sèrie de lleis
que fan
que tu pots explicar
una història
amb diferents
moviments de càmera
amb diferents dimensions
amb diferent tot
mira deixa'm que et digui
una cosa
que allò que deien
va més adentro
a vegades he pensat jo
és a dir
jo tinc
la facultat
o no ho sé
per mi és facultat
perquè normalment
no són malsons
són sons
interessants
a vegades
a vegades
absurds
però
sempre que em recordo
un tros
d'algun somni
i soc bastant
somiador
et diré una cosa
si l'hagués
de filmar
s'hi digui
la seqüència
segur
o sigui
hi ha una cosa
perquè
el somni
no sé si us passa
a vosaltres
que m'escolteu
el somni
per mi
soc jo
que estic filmant
ho estic veient jo
per tant
el pla contrapla
no hi cap
no existeix
i pot
que obre
el pla mitjà
el pla general
el pla panoràmic
sí
molt bé
però
em va i va llogant
i van apareixent
diferents
diferents imatges
és a dir
que
el que tu ara ens parlaràs
i això
per mi
és
l'essència
de filmar somnis
el pla seqüència
jo crec que tens raó
jo crec que s'ha estudiat
no sé si s'ha dit tan clarament
però crec que estic d'acord
amb tu
almenys els meus
són absolutament així
també
són de pla seqüència
i jo soc
esclar
la càmera
sóc jo
perquè el que veu
el somni
el que el genera
és el meu cervell
i el meu cervell veu
a través dels meus ulls
naturalment
el cinema
a través de quins ulls veu
el cinema veu a través dels ulls
del director
el que hem dit tantes vegades
el director
és com si t'agafés de la maneta
i diu
mira ara
ara ja et portaré
per la meva mirada
la meva mirada
ara vull que estiguin aquí
vull que la teva
per tant em segueixin aquí
que vinguis ara aquí
que ara et tallo
i et fragmento
aquesta seqüència
en planos
que quasi no tindràs
temps ni de veure
perquè és una seqüència d'acció
però que et donarà
la sensació
de bogeria i tal
i ara ho pararem
i és un temps de reflexió
que tindràs
jo també vull que el tinguis amb mi
perquè jo
vas totalment de la mà
del director
que t'està conduint per tot arreu
i bé llavors
el nostre famós
i volgut
i ben volgut
pla seqüència
que apareix
com una alternativa
a tot el canal
aquest tipus de planificació
que vam dir en el seu dia
ara si fos a la classe
pot dir
¿cómo llamamos
a este tipo de plan
de montaje?
i els alumnes dien
no lo sé senyor
bueno pues
el muntatge
per abans que és el muntatge
analític
és a dir
el muntatge
que tu vas analitzant
on està la millor posició
de la càmera
i de la mirada
en cada moment
estàs fent un muntatge
analític
vine aquí
que vull ensenyar
el plano
del senyor aquest
que m'està mirant
i ara vine
que t'ensenya
el contraplano
d'aquest senyor
què està mirant
aquest senyor
estàs analitzant
la jugada
en planos diferents
correcte
el muntatge sintètic
com el seu propi
em indica
vol dir
el muntatge
que sintetitza
en un sol plano
totes les mirades
possibles
i és el plano
seqüència
el pla sintètic
per excel·lència
és el pla seqüència
que a vegades
tal com hem citat abans
el citat la llista
de pel·lícules
hi havia pel·lícules
que l'utilitzen
puntualment
és a dir
que hi ha llargues
tongades de la pel·lícula
que passen
en pla seqüència
però que no tota la pel·lícula
necessàriament
és en pla seqüència
és el cas
de rob
de rob
de Hitchcock
per exemple
de rob
de Hitchcock
pretence
la soga
el que passa
és que té trampa
perquè hi ha els tapats
hi ha els tapats
no no
és el cas
de moltes pel·lícules
que utilitzen a trossos
de fet és un recurs
com que no ens dona temps
d'acabar
llargo una miqueta
aquest minutet de mes
o minutet i mig
és un recurs
que abans
quan amb una pel·lícula
de producció
catalana
i espanyola
també passava el mateix
les èpoques dures
dels 60s i els 70s
que no hi havia diners
pel cinema
no és que n'hi hagi gaires més
ara però n'hi ha més
el recurs
diguem
de l'ajudant de direcció
que suposadament
estava per ajudar
en el director
era que el director
volia fer molts planos
perquè era el que després
li permetria
sortir-se
a vegades
d'errors d'interpretació
d'errors de ritme
i tal
i en canvi
a l'ajudant de direcció
deien
no no
a partir d'ara
anem a rodar-ho tot més
en pla seqüència
però en pla seqüències
terapèutics
simplement per aconseguir
que la pel·lícula
aparentment
avancés més ràpida
la producció
perquè és clar
a més fàcil aparentment
rodar de cop
una qüestió econòmica
una qüestió d'economia
però realment
és un desastre
perquè quan tu la pel·lícula
rodes fragmentadament
i de cop
en un punt
que no sap quin serà
dintre del guió
et poses a rodar
de planos seqüència
el ritme de cau
notablement
amb el qual
estàs arriscant-te
a fer un nyap
aquí ho acabarem avui
si us sembla
perquè estem a l'hora
amigues i amics
s'ha acabat molt ràpid
això
us diem una cosa
la setmana que ve
hi ha una sorpresa
filmogràfica
extraordinària
no us direm què
però no us perdeu
el programa
vinga
adeu
Brain
Música
Fins demà!
Fins demà!