Cinema sense condicions.
Fins demà.
És l'Elmer Bernstein, això que estem sentint?
És la música d'Elmer Bernstein, això que estem sentint?
Doncs sí, és que us he vist una mica dispersos i tal.
Anem a començar amb aquesta tralla, no?
Llavors de cop ja us heu posat en marxa.
És curiós, és curiós que l'Elmer Bernstein va estar,
aquest mateix any, el 1962,
va presentar l'Hombre del Catraz i Matar un Ruiz Senyor.
És a dir, amb els dos la música és d'ells
i no sé quina és millor,
no sé quina de les dues és la millor música
d'aquestes dues pel·lícules famoses
que van competir, a més a més, amb els Oscars en aquell moment.
Una de les llàstimes que va tenir l'Hombre del Catraz
és que va competir amb Laurence d'Aràbia
i amb Matar un Ruiz Senyor.
És a dir, que per això no va ser més nominada
o va aconseguir més Oscars
dels que va tenir l'any 1962.
Mira, m'estàs donant idea.
Aniré posant música d'aquestes pel·lícules
que dius, també.
Saludem.
Móquen Bé i Laurence d'Aràbia.
Saludem aquí els ulls dels oïdors
que, com cada dimarts estem aquí sense condicions,
disposats a parlar de cinema,
del que hem vist, del que vindrà.
A més a més, avui amb un convidat especial
que em fa molta il·lusió que estiguin aquí
perquè fa temps que el conec
i sé que és una gran persona,
en Joan Sant,
que ha vingut a parlar-nos d'un tema
que, a més a més,
ella en pot parlar amb fonament de causa
perquè ho ha viscut,
que és estudiar més enllà dels 30 anys.
O dels 40 anys, vam dir, no?
Dels 40 anys.
Dels 40 anys, vam dir.
Exacte.
Aleshores, com sempre,
estem aquí,
doncs,
l'equip,
o una part de l'equip,
el Francesc,
que hi va darrere dels vidres,
com sempre,
controlant-ho tot,
el Pol,
aquí a la meva esquerra,
a la dreta,
en Joan Sardà,
i jo que us estic fent la presentació
i diem-vos, com sempre,
que farem,
doncs,
tres parts, possiblement,
o dos parts,
una primera part que parlaríem,
doncs, de les estrenes,
de les pel·lícules que venen,
del que hem vist,
inclús,
amb diferents estrenes, etcètera,
i cadascú pot explicar les seves,
i,
potser,
la segona part ja entra directament
amb el convidat,
que penso que us farà molta il·lusió,
ja veureu que és una persona
molt convincent,
molt segura d'ella mateixa,
una persona molt,
que em cau molt bé,
perquè té idees molt clares,
ja ho veureu.
Ja hem dit com es diu
i qui és tot això?
Joan Sard.
Sí, sí.
El bon nom és Joan Sard.
D'acord, d'acord.
No, és que,
com que no sabia jo
si era bona persona o no,
tenia el micro tancat,
ara que ja has dit
que és bona persona,
ja li has obert.
Ja l'hi has obert.
Ja l'hi has obert.
Ja l'hi has obert.
Ja l'hi has obert.
Doncs, bueno,
comencem a fer la presentació
de les coses que hem vist.
En Joan Sard.
Sard.
Ha entès que ha vist dos coses
que encara estan per estrenar.
Sí.
Són dues pel·lícules franceses
i, a més a més,
tenim una pel·lícula belga,
la dels germans d'Arden,
que l'hem vist tres,
dels que som aquí,
i llavors, doncs,
sembla que hi ha...
Junteig?
Junteig?
Junteig un al costat de l'altre?
Gairebé.
Bueno,
el Pol...
Estava a l'última fila.
El Pol estava a la fila dels mancs
perquè anava amb la seva noia
i llavors, doncs, això.
Però nosaltres sí que estàm juntets.
Tindrà una impressió diferent de la pel·lícula.
Sí, sí, sí.
Sí, la té una mica diferent.
És que la té diferent,
vull dir, per això...
Sí, sí, sí, jo...
Per això hi haurà una mica de polèmica
que estarà molt bé.
A veure,
d'aquestes dues pel·lícules franceses
que vaig poder veure l'altre dia,
doncs, resulta que són dues pel·lícules
que s'assemblen bastant,
són comèdies.
N'hi ha una
que el títol original,
ja comencem amb aquestes qüestions,
es diu Asphalt.
És a dir,
s'hauria de dir Asphalt.
Però en castellà es diu
La Comunidad de los Corazones Roto.
Toma ya.
Vull dir,
en fi,
la imaginació de la gent
que tradueix títols de cine
mereixeria un Òscar
o un Goya.
Potser són escriptors frustrats.
Segurament.
Segurament.
O és la medicació.
És alguna cosa que els hi passa.
És alguna cosa que els hi passa.
Perquè si no,
és que no t'ho expliques.
O que no han estudiat prou
i ara potser haurien de fer-ho
a partir dels 30 o dels 40.
Ja connectat amb el tema.
Connectant amb el tema.
Sí,
no,
no,
que haurien d'anar a col·legi,
això segur,
vull dir,
perquè ja està bé.
I llavors,
doncs,
és una pel·lícula aquesta,
la primera,
Asphalt,
que és com si fos
Trecerru del Percebe,
no?
Vull dir,
hi ha un edifici
i viuen personatges singulars
que són graciosos,
que tenen les seves manies,
bé,
i llavors,
el que és bo de la pel·lícula
és que té com a artistes convidades,
podríem dir,
l'Isabelle Iper
i a la Valeria Bruny Tedeschi,
dues,
per mi,
dues grans senyores
del cinema
i,
en el cas de la Isabel,
també del teatre,
i llavors,
doncs,
bueno,
es veu allò que,
en fi,
són dues estrelles
que estan dos dies
de rodatge
i en aquells dos dies
ja fan la seva part,
no?
vull dir,
però,
bueno,
i donen un altre caràcter
a la pel·lícula.
i coincideixen,
a més a més,
en alguna escena?
No,
no,
no,
no,
és a dir,
que són dies de rodatge diferents.
És evident,
és evident,
vull dir,
dues estrelles
al mateix dia de rodatge
no podria ser
i llavors,
hi ha un escenari,
és a dir,
la Isabel Iper
és una de les veïnes
del bloc,
ella té un pis
i va
i va com a
llogatera
o propietària nova
i,
en canvi,
la Valeria
fa de
d'infermera
en un hospital
proper
i llavors,
cada nit,
hi ha un dels personatges més,
bueno,
és el protagonista,
és un actor
que es diu
Gustav Kelberne,
que és extraordinari,
i aquest home,
doncs,
per un accident
va amb cadira de rodes
i llavors,
cada nit,
surt de la comunitat,
surt de casa seva
i se'n va
fins a
l'hospital aquest,
a la porta del darrere,
on la
infermera
surt a fumar
i llavors,
doncs,
estableixen una relació
i tal.
I tot és així,
no?,
de relacions humanes
i de manies
i d'històries.
Està bé,
vull dir,
la pel·lícula està bé,
vull dir,
es pot veure,
vull dir,
no és cap
gran obra mestra,
però és una pel·lícula,
bueno,
ben feta,
vull dir,
avui dia,
totes es fan ben fetes,
diguéssim,
no?
Seria com
Trece Rube del Precebe
però no arriba a ser
Delicatessen,
diguéssim,
no?,
per entendre'ns.
Potser arriba a ser
Aquino y Ken Viva,
no?,
potser,
sí.
No,
no,
està per sobre.
Ara t'has passat aquí.
Aquí està per sobre.
Tampoc juga la carta
de Delicatessen
d'una manera total,
però sí que va,
en certa manera,
estar entre aquí i allà,
no?
Llavors,
més interessant
per mi
l'altra
l'altra
pel·lícula
que es diu
Rosalie Blum.
No volem saber el títol traduït.
És que no,
no me'n recordo.
Vull dir,
ja,
és que és tan dolent,
és tan dolent
que no me'n recordo.
Ara t'ho busco,
jo,
i no m'hi apuntat
i aleshores,
vull dir,
ara potser me'n recordaria,
no?,
però hauria de fer
un esforç molt gran
perquè realment
Rosalie Blum
és un títol
excel·lent
per la pel·lícula
perquè és un dels personatges
que hi surten.
Són tres històries,
és una pel·lícula
en tres parts,
en aquest sentit
és com Moonlight,
que també són tres parts,
el que passa
que aquí cada part
té un protagonista,
eh?
i de diferents edats.
És a dir,
comença amb un home
que està,
diguéssim,
entre els 30
i els 40 anys,
la seva mare encara viu,
continua amb una dona
que és,
no,
continua amb una noia jove
que és la neboda
de la tal
Rosalie Blum
i acaba amb la Rosalie Blum
que és una senyora
ja d'edat,
no?
Vull dir,
més de 50,
una cosa així.
Aleshores,
això està dirigit
pel Julien Rapinó,
que és el fill
del Jean-Paul Rapinó,
que és el director
del Cirano,
del Depardieu,
per exemple,
que és una gran pel·lícula,
o de l'Isar
Sir L'Etoile,
il·lusor en el Tejado,
és un home,
hi ha una altra pel·lícula
que em sembla
que es diu
Bon Voyage,
que és de la Segona Guerra Mundial,
que és excel·lent
amb l'Isabel Atgeny
i el Rapinó
allà fa
un treball
enorme.
A vegades,
el Jean-Paul Rapinó,
el pare,
diguéssim,
fa
alguna relliscada,
ha fet alguna pel·lícula
que no està
a l'altura
del que fa normalment,
però
és un director
que espai
molt
les seves pel·lícules,
és a dir,
està sis anys
o una cosa així
treballant
sobre una pel·lícula
i normalment
li surt molt bé.
Llavors,
el Julien aquest,
bueno,
en fi,
com diuen els castellans,
de tal palo
tal estilla,
és una persona
que sap explicar
una història,
que
és una història,
no sé si ho he dit abans,
que ve d'una novel·la gràfica,
això que abans
em deien TVO,
i que ara ja ha arribat
a ser novel·la gràfica,
vull dir,
per cert,
que fa
cent anys
del TVO,
de los inventos
del TVO,
de la secció,
concretament,
de los inventos
del TVO,
vull dir que,
en fi,
ja és,
ja és tota una història,
i vull dir que el TVO
va donar nom
a tot,
a tot el que eren
historietes,
no?,
en aquella època,
i vull dir,
els altres TVOs
es deien d'una altra manera,
però tot eren TVOs,
no?,
i llavors,
doncs,
aquesta pel·lícula,
Rosalie Bloom,
va més enllà
del pur entreteniment,
és un,
un reflectir
la vida quotidiana
d'aquests personatges,
amb l'amor
com a base,
vull dir,
a vegades,
hi ha coses
que es veuen venir,
però,
també té sorpreses
molt agradables,
vull dir,
és una pel·lícula
que no et deixa indiferent,
que et manté
contínuament
l'atenció,
i que,
bueno,
jo la recomano
absolutament.
Molt bé,
doncs,
escolta,
abans de passar
a la xica desconocida,
que en podem parlar
els tres a la vegada,
jo estava pensant
que jo he vist
una pel·lícula
que la veritat
és que
és d'un prestigiosíssim
director,
que és l'Afgar
Farhjadi,
aquest director iraní,
haig de confessar
que m'agrada molt,
té dos films
que són meravellosos,
el primer
que vaig descobrir-lo
va ser
a propòsit
d'Eli,
i la segona,
que és una autèntica
obra mestra,
és Nadir
i Samin,
una separació,
sobretot aquest,
perquè és una autèntica
obra mestra,
i ara ens ha arribat,
ens acaba d'arribar
a l'últim film d'ell,
que es diu
El viajante,
n'havia fet abans
una altra,
perquè després de treballar
a l'Iran
va anar a París
i va estar rodant,
sempre es deia
la proposició,
no la proposta,
el problema,
no és com es deia,
que no estava malament.
Que també va guanyar
l'Òscar,
em sembla,
igual que...
No,
l'Òscar és la d'aquesta
d'ara,
la d'ara
i la de
Separaciones de Samin,
és un Òscar
i aquest és el segon Òscar
que li concedeixen
com a millor pel·lícula
de parla no anglesa.
Bueno,
joig,
quan un es prepara
per veure una pel·lícula
d'aquest director,
sap que no va veure
un film convencional,
que aquest director
ja ha demostrat
en moltes ocasions
que té un talent enorme,
fabulós,
a l'hora d'aprofundir
en la naturalesa humana
i que sap aprofitar
per explicar aquestes coses
al llenguatge cinematogràfic.
Aquesta pel·lícula
va ser estrenada
en el darrer festival de Cants
i ha aconseguit
nombrosos premis
i entre ells,
segurament el més destacat
el de ser Òscar
a la millor pel·lícula
estrangera
de parla no anglesa.
Quan vas a veure
un personatge d'aquests
que a mi em passa
una mica el mateix
amb els d'Arden,
em passa com suposo
que ho deu passar
al jugador del Barça,
a l'espector del Barça
que quan veu jugar el Messi
doncs estava encantat
i el dia que el Messi
no fa el que hauria de fer
doncs pateix molt
però no se li enfonsa
el director
o aquest jugador
sinó que bueno,
hi haurà dies millors.
Es queda sense sopar.
Es queda sense sopar
però bueno,
a mi em passa una mica
jo no soc tan aficionat
al futbol
com al cinema
i em passa
que davant d'un senyor
que li tinc
una admiració brutal
per aquesta pel·lícula
que si algú no la vista
no se la pot deixar de veure
que és Nadir i Samy
en una separació
que merescudament
va guanyar l'Òscar
la millor pel·lícula estrangera
de fa 4 o 5 anys
quan va fer una meravella.
Una meravella?
Absoluta.
Clar,
aquesta doncs què passa?
Té un desenvolupament
acceptable
però no sobressortint
o destacadíssim
com passa
amb les altres pel·lícules
però és veritat
també
per ser objectiu
que té un final
que et toca
i sobretot
que et fa pensar.
Fins i tot
jo diria que
m'ha sentit una pel·lícula
que al final
no la resta de la pel·lícula
que la trobo
que no està aconseguida
cosa que a mi
em passa una mica
el mateix
que amb el Joan
que amb els Arden
en aquesta última pel·lícula
va ser el mateix
que penso que no acabava
d'estar al nivell
que els Arden
ens han fet coses.
Aquesta què passa?
Doncs que la pel·lícula
penso que
s'arrossega una mica
i no acaba de funcionar
la primera part
a més del meu punt de vista
però en canvi
té un final
que et xoca
que et toca
que veus que humanament
està molt ben dissenyada
molt ben pensada
i que fins i tot
anava a dir
i és el que m'ha passat a mi
3 o 4 dies després
d'haver vist la pel·lícula
doncs encara li rumies coses
i encara estàs pensant
i llavors potser
fins i tot diria
que guanya la pel·lícula
perquè te n'adones compte
que t'ha deixat un pòsit
no t'ha deixat
una llavor
a dintre teu.
Per mi no és
el millor
indiscutiblement
d'aquest prestigiosíssim director
però
podria dir per acabar
que tampoc diria
que no fos recomanable
per tot això
que també he dit.
És peculiar
que sigui
aquesta pel·lícula
del viatjar
en una adaptació
de la muerte de un viajante
de l'Alfred Miller
una adaptació
lliure potser
no el que fa ell
és que representa
que els dos personatges
principals
que són una parella
són actors
i estan representant
la mort d'un viatjar
llavors
a la pel·lícula
comença
que ells estan
assajant l'obra
hi ha moments
en què hi ha trossos
de l'obra
que fan
i s'intercala això
amb el que passa
a la pel·lícula
però jo diria que
bueno no sé
veieu-la
llavors doncs
perquè penso
que això tampoc
està del tot aconseguit
i això ha volgut
fer un drama
massa
oi?
pel que jo he llegit
una mica
jo crec que li passa
malauradament
no sé per què
el mateix que passa
amb la del Dordent
mira
estem sentint
la banda sonora
la xica desconocida
no de l'Helman Einstein
sinó del Danny Elfman
que és un altre clàssic
ja modern
la música
de la xica del tren
endavant
endavant
la xica desconocida
no la xica del tren
sí sí sí
la xica del tren
és l'adaptació
de la novel·la
estem parlant
de la xica desconocida
que no és la xica del tren
doncs ara m'estic liant
la del tren
és molt coneguda
la del tren
llavors
quina és
una altra noia
la xica desconocida
Emily Blanc
la xica desconocida
és la
com es diu l'actriu
Adel
Helen
no
no
parles de quina pel·lícula
Adel Haenel
no sé
de quina parleu vosaltres
de la d'Adel
la xica desconocida
la xica desconocida
la filla en Coni
això això
m'he liat
mira que era bonica
la música
del Dani Esman
doncs bueno
la pago
va
parlem de
deia que
em sembla que passa
una mica el mateix
que passa
amb la xica desconocida
o la filla en Coni
que és que
volen donar
atenció
a la pel·lícula
llavors busquen
recursos
del thriller
i te'n dones
compte que ells
no són
gent de thriller
són gent
més intel·lectual
més de director
espel·liat
amb altres registres
i resulta que això
no els acaba de funcionar
quan toquen coses
que realment
ells en saben
doncs es nota
que t'arriba
però quan estan fent
una cosa
perquè volen
mantenir
l'espectador
agarrativat
o que se sorprengui
etcètera
per mi no els acaba
de funcionar
per tant
deia que
parlem de la xica desconocida
quina impressió
em va obtenir
etcètera
no sé
jo ja he de entendre
el que em va semblar
no sé
a mi em va semblar
jo vaig sortir
o sigui
com
d'un guió
no dic potent
perquè és el que
estàvem parlant abans
no és un guió
d'aquests que se't quedi
de pel·lícula
però
sí que és un punt de vista
crec que bastant alternatiu
del que estem acostumats
a veure
en cinema
de policia
o d'investigacions
que al cap i a la fi
és
com un personatge
intenta trobar
una solució
a un problema
de què ha passat
o sigui
com anava això
hi ha una
una noia forçada
una noia
que truca
ella és metge
que per cert
la noia s'ha de reconèixer
que és molt bona
això estic totalmente d'acord
perquè per cert
no sé si sabeu
que aquesta pel·lícula
l'havia de fer
la Marion Cotellar
o sigui
la Marion Cotellar
estava compromesa
per fer aquesta pel·lícula
que és la que havia fet
la pel·lícula anterior
dos dies i una noche
que és extraordinària
realment extraordinària
la meitat ha d'estar brutal
i la volien llogar
però resulta que
per raons d'agenda
no s'han posat d'acord
i bueno
van haver de buscar
una altra persona
i l'Adel aquesta
l'Adel Janel
com deia ell
extraordinària
i a més a més
amb coses bastant curioses
que jo tampoc sabia
perquè ho he descobert
quan he buscat informació
aquesta noia
que té 28 anys només
aquí és desconeguda
però té 28 pel·lícules fetes
perdona 27
exactament 27
té el César
del 2015
la millor actriu
per la combatant
que em sembla que és una pel·lícula
que aquí no ha arribat
César el 2014
per una pel·lícula
es deia Susanne
per millor actriu de repartiment
perquè clar
feia coses de repartiment
no feia coses de primer actriu
però havia estat ja nominada
en el 2007
com a millor actriu revelació
per les giris de l'aigua
i més tard
també el 2012
com a casa
una pel·lícula
que em pensava que tampoc ha arribat aquí
que es deia Casa de Udrenàtia
tot pel·lícules franceses
evidentment
a França
és una mítica persona
és una persona
molt coneguda
i aquí no sabem ni què és
però com a personatge principal
en totes
o sigui
no, no, no
o és la primera
no sé si és la primera
em sembla que no
em sembla que la primera
perquè ella ha fet
les combatants
em sembla que ella feia d'actriu principal
i de Susanne també
però la interpretació
és extraordinària
és a dir
que no desmereix
que fos la Maria Cotillars
a més
jo crec que també
els d'Arden
en aquesta pel·lícula
com a moltes seves
però busca aquesta simplicitat
aquest dia a dia
d'un personatge
que ella ho aconsegueix
treure
és un personatge natural
és un personatge
que no està quiet
o sigui
encara que l'escena estigui quieta
a ella
que això costa molt
a vegades
de veure en actors
per molt que sigui un to
més lent
o més
és a dir
que la càmera estigui quieta
no vol dir que el personatge
pugui
no pugui
seguir interpretant
i això em semblava
molt interessant
jo trobo que l'actriu
és molt bona
és una noia
que li vam fer coses
de futur
estic segur
perquè es nota
que té qualitat
el que passa
que tu preguntaves
com anava
i és que
si us ho recordeu
ella és metge
i està amb un amic seu
que l'està també
formant com a metge
el Becari
aquest xicot
o sigui
han tancat l'hora
havien de tancar les 8
i són les 9
i algú truca a la seva consulta
i ella li deia
amb ell no obris
una mica
per imposar-se
que ella és la camara
i després ho reconeix
i dut
que aquesta noia
que truca i tal
la maten
i clar
a partir d'aquí
se sent culpable
com una redempció
llavors
tota la pel·lícula
jo el que trobo
ja ho has dit tu abans
em sembla
no sé si a fora de micro
o ho has dit al micro
que és que
el que no t'acabes de creure
és que aquesta noia
continuï d'aquesta manera
fins al final
substituint
com has dit tu molt bé
a la policia
és a dir
que ella busqui
pel seu compte
investiga pel seu compte
perquè penses
para ja
en un moment
em veus
què fas
para
que no te'n sortirà
només que t'estàs liant
però clar
és un recurs
molt utilitzat
en el cinema americà
vull dir
que és
el senyor
que investiga
pel seu compte
que no és policia
i que per tant
té l'atenció
més elevada
aquí
aquí no ens estem
menant tant
del tema
de la confusió
aquesta
de la xica
de la xica
del tren
perquè la xica del tren
també intenta buscar
una mica les proves
de tot el que passa
de fet
perquè més o menys
està inculpada
entre cometes
està pel mig
però
és interessant
també un personatge
d'Apie
que busca
que busca
més enllà de la policia
bueno també
però és que són
tots diferents
és un recurs
molt utilitzat
és a dir
penso que és una cosa
molt
que ve dels anys 40
vull dir
penso en moltes pel·lícules
molts senyors
que investiguen
que no són policies
és perquè
ells volen continuar
amb la investigació
i el que costa
és justificar
això justament
i aquí la pel·lícula
penso que no s'acaba
de justificar
l'única cosa
que penses
és que
perquè dius
bueno
aquesta noia
és tan idealista
que es posa
un problema
continuar peti i peti
clar
això és el que no t'acabes de creure
evidentment la bola
es va fer molt més gran
perquè comença endient-te
que és un
bueno
no sap si és un assassinat
o simplement va relliscar
no en el port
allà que se li dóna un cop al cap
i ella va començant
a trobar
que sembla que hi hagi una màfia
que hi hagi tràfic de persones
però ella sap
a ella li consta
jo ho pregunto
com a persona
que no ha vist la pel·lícula
li consta
que aquesta és la noia
que ha trucat a la seva porta
sí
no és tan segurs
perquè ho han enregistrat
o sigui
quan han enregistrat
hi ha una filmació
hi ha una filmació
hi ha una filmació
de la porta mateixa
que ella truca
i llavors la policia
exacte
quan la maten
li demana aquestes gravacions
i llavors averiguen
que és ella la que ha trucat
d'acord
i llavors esclar
ella se sent culpable
en una mesura
jo pensava perquè una motivació
de per què estava tan
tan intrigada
era perquè potser no ho sabia
i llavors estava mirant
però si ja ho sap
llavors ja és diferent
sentir-se càrrecs de consciència
per no oberir la porta
i que després
és que és una mica fort
vull dir una mica exagerat
no?
no et passaria el mateix
jo potser a mi també
home, podia haver acollit
aquesta persona
i per no obrir-li la porta
no?
que és com
tot una metàfora també
no?
del que és
fins i tot la immigració
no?
per no obrir la porta
alhora és curiós
que és un personatge
que ella mateixa
el que deies tu Joan
que justifica
amb el seu becari
de jo soc
jo soc poc sensible
en el sentit de
com a metge
jo no em puc impressionar
pels pacients que venen
jo no puc sentir
res per ells
perquè clar
evidentment
jo he de ser neutre
he de ser eficaç
perquè hi ha el moment aquell
que hi ha un nen
que li agafa una taca
per il·lèptic
i el becari
es queda plantat
es queda congelat
i llavors ella diu
jo aquí puc
i deixa de ser becari
i deixa de ser becari
però pel seu peu
no perquè ella el faci fora
no, no
és ell que veu
que no pots accionar
i diu
jo no puc ser metge
no puc ser metge
si faig aquesta reacció
per això que també és curiós
que sembla que sigui
per tot plegat
que ella fa un canviatxí
perquè al cap i a la fi
és una noia que ni coneix
ni inclús
ni ha atès
ni res
però com que ha passat això
que tampoc és que sigui culpa seva
però
se sent obligada
i això potser també és un d'aquests fallos
que dius tu
no dic fallos
però
d'un personatge
que és fred
i distant amb tothom
i de cop
no?
és gairebé que s'encapritxi
amb un personatge
però
hi ha una altra qüestió
que a mi em sembla
principal
i és com
la policia
no pot identificar
amb una persona
durant
tots els dies
que
que passa
transcorreix
la pel·lícula
i és una cosa
horrorosa
a més a més
hi ha una crítica
bestial
a la policia
perquè la policia
finalment
s'acaba inventant
qui és el cadàver
li diuen un nom
amb ella
i no és aquella
vull dir
s'han inventat
una identitat
per aquell cadàver
que ningú reclama
i en canvi
al final
ella sap
l'autèntic nom
de
gràcies a la germana
de la víctima
vull dir
és que
en fi
jo penso
que els d'Arden
n'hi han volgut
posar massa coses
en aquesta pel·lícula
vull dir
i s'han
s'han agafat els dits
vull dir
senzillament
vull dir
per una banda
han volgut
fer el seu cine
més comercial
del que era
no tan radical
vull dir
fins i tot
fan una persecució
vull dir
és que ja és el colmo
vull dir
hi ha una persecució
d'ella
amb el cotxe
que persegueix
una moto
amb dos xavals
i dius
però bueno
és que això ja sembla
el cas Born
exact
vull dir
què estan fent
els d'Arden
els germans d'Arden
no poden fer
persecucions
no poden fer persecucions
és evident
vull dir
ells senten
una història
tenen una tradició
han de ser fidels
els germans Cohen encara
els germans Nolan
també
però després
d'haver agafat
el Wachowski
també
el Wachowski
també
però després
d'haver fet
una pel·lícula
amb la Marion
un cotxe
es veu que
es veu que se'ls
va pujar
la cosa
al cap
i
els veurem
els Òscars
o no
amb aquesta
no
no
ni molt
menys
no
no
a més
és que els germans
d'Arden
han guanyat
dues palmes d'or
pecans
no
i amb aquesta
esclar
no van guanyar
ni
ni que els convidessin
a xurros
pel matí
per sort
no
no podia ser
el que passa
és el que dèiem
el Messi que deia jo
que a mi em passa
que
com que aquesta gent
jo per exemple
l'última pel·lícula
dos dies i una notte
la trobo excel·lent
la trobo una pel·lícula
i llavors
que compares això
amb el que has vist
i dius
el Messi ha tingut mal dia
avui
perquè no
no se n'en surt
aquí està el problema
que si la
aquesta pel·lícula
si la compares
amb les coses
que han fet ells abans
queda molt per sota
queda com una pel·lícula
desgraciadeta
ara
una pel·lícula dolenta
dels d'Arden
sempre serà millor
que la millor pel·lícula
del Mariano Osores
vull dir
això
vull dir
no cal que
és com quan parlàvem
de Cap de Saiti
una mica
en la línia
no és una mala pel·li
la xica es conocida
que potser en la línia
de
comparat amb el que ha fet
avui dia
jo el que trobo
que ells
perden la radicalitat
que tenien
en el seu cinema
vull dir
hi ha la càmera
aquella que persegueix
el clatell
de la gent
que això ja és
un estilema
dels d'Arden
però
els plans
són gairebé
idèntics
en tota la pel·lícula
uns plans
que no arriben
al tres quarts
que no sé com s'ho fan
però no arriben
als tres quarts
vull dir
veus la persona
però no arriba
als genolls
es queden
així
a la cuixa
i ja està
i hi ha una persona
a un costat
i una persona
a una altra
i van utilitzant
aquest pla
durant tota la pel·lícula
i llavors
bueno
abans parlàvem
de les actuacions
i realment
s'ha de parlar
de les actuacions
perquè el que fa
la
del JNL
això és una cosa
increïble
vull dir que
perquè a més
està al 100%
del matratge
vull dir
és que no
no hi ha cap pla
que no hi sorti allà
gairebé
potser també
que com que
estàvem produint
Hedi
potser en el mateix moment
ja van fer
la seva pel·lícula
Hedi
que el Joan i la Carme
deien que no era
d'Arden
però jo crec que era
d'Arden
100%
i aquesta van dir
és darrent de tema
de tema tens raó
i de forma
i de tot
però de forma
no la veig exactament igual
però bueno
això no cal que discutim
ara
jo passaria a la següent pel·lícula
que és Logan
Logan la van estrenar
el divendres
i jo vaig anar
a l'estrena
reservant abans
perquè és d'aquestes pel·lícules
que a més és
fin de ciclo
que es diu
allò que és
s'acaba ja la saga
de Hugh Jack
Mangoma Lobezno
porta 16 anys
el tio interpretant
de fet
vaig sentir l'altre dia
una entrevista
que li feien
que el tio té cicatrius
i tot
de tots els anys
de tots els anys
que té cicatrius
a les mans
de les garres
aquestes que li surten
i el tio estava
inclús preocupat
per la seva salut
però bueno
a part de les bromes
que van sortir
a anar a veure la pel·li
jo amb aquestes patilles
que porto
i em dir
hòstia m'hi ha
que em sembla
un producte publicitari
però va estar
va estar molt bé
de fet
anaves de cosplay
jo anava de cosplay
sí
que no va per aquí el tema
però bueno
faltaven una mica
d'ungles allà
el Freddy Krueger
o allò
i ja està
però bueno
bàsicament
a veure
la història
com que és un spin-off
del que és la saga
X-Men
que això ho vam venir
a parlar un cop
amb el Ferran
que vaig anar amb ell
també a la cine
però
és un final
de trilogia
spin-off
i de fet
ja s'acaba
aquest personatge
explica què vol dir
les doyents
spin-off
spin-off
és el que seria
agafar un personatge
d'una nova saga
el que van fer Friends
amb Joey
que van agafar un personatge
i van fer una sèrie alternativa
normalment els spin-offs
són arriscats
perquè pot ser que
un personatge
tret d'un
com X-Men
agafes un personatge
i fas una saga
només d'un personatge
és arriscat
perquè pots
caure
en una mica
potser
el treure'l de context
és més complicat
que agradi a la gent
és una invitació
al fracàs
sí
normalment
els spin-offs
és complicat
és complicat
llavors en aquest cas
sí que és veritat
que de les tres pel·lícules
que hi ha
les dues primeres
eren més fluixetes
eren més univers
de cops
i de
diguéssim
de poc personatge
i molta acció
i molt
croma
allò
pantalla verda
molt efecte especial
i aquesta
que és
la que ara tanca
precisament
la que fa acabar
la trilogia
i tota la saga
d'aquest personatge
i és la més madura
la més fosca
la més adulta
de fet
és la segona pel·lícula
si no recordo malament
de l'univers Marvel
que la primera
Deadpool
és la segona pel·lícula
que té qualificació
de més de 18 anys
i és una pel·lícula
molt
això
molt de personatge
més que d'acció
i l'acció que hi ha
és molt violenta
molt molt molt molt
molt explícita
molt
amb uns efectes
integrats
que jo crec que això
té pinta
que pot anar
més enllà
d'un cine
comercial
o sigui
com podem
poder veure
Deadpool
que van als globus d'or
o sigui
com una pel·lícula
de superherois
estan començant a entrar-ho
ja no pel gran públic
sinó potser
per un cinema
més
més de personatge
i aquí
Hugh Jackman
jo crec que
se surt
també surt
el Patrick Stewart
que és el
el coneixeu
no?
el Star Trek
també
i això
llavors els dos
fan un paperàs
que jo crec que també
perquè són personatges
ja acabats
a part que
evidentment
s'acaba la trilogia
llavors
més o menys
ja pots intuir
que pot tirar
la seva vida
dels dos
però
però és molt curiós
és molt curiós
perquè a més
té un to alternatiu
un to molt independent
a l'hora de gravar-lo
o sigui
imagineu
no us dic un dardent
però sí que
sí que un to
molt pausat
molt contemplatiu
i això en una pel·lícula
com sempre s'ha ditjat
de superherois
és molt complicat
de trobar
i doncs és molt curiós
que ho hagin fet
justament en l'última
perquè clar
tota la gent s'ha quedat
jo vaig sortir al cinema
i la gent
quan van obrir les llums
la gent
estava plorant
i dic
hòstia
és que això no ho he vist mai
o unes pel·lícules així
no no no
però de veritat
o sigui
dia jove
al cine
o què va ser
de totes les edats
perquè al fin
el cap ja fi
és un personatge
que tot i que sí
que és veritat
que no és d'aquests
tipus Spiderman
o així
que són dels anys
de fa moltíssims anys
és un personatge
que és potser
dels més ben valorats
en l'univers
perquè és el personatge
solitari
és el personatge
que té molts
té molts conflictes interns
és un personatge
que
al cap ja la fi
és sempre
ha evitat
el contacte humà
perquè com que és immortal
doncs
a la mínima
de contacte
i que se li mori
algú
pel pas del temps
doncs evidentment
és un personatge fred
calculador
llavors
jo crec que
ho plasma molt bé
en aquesta pel·lícula
que no té res a veure
amb el que s'ha vist fins ara
i això és el que em va
em va agradar bastant
el que és interessant
és que el director
és el James Mangold
que també havia fet
la segona part
i que és el director
d'una pel·lícula
que a mi em va entusiasmar
un biòpic
encara no ho sabré dir
exactament
de quin
d'allò
però és
Johnny Cash
en la cuerda floja
World of the Line
una pel·lícula
fabulosa
molt ben realitzada
vull dir que és un director
que ja havia fet coses així
d'autor
vull dir que tampoc
estranya tant
segons com
no, però estranya
en el sentit
que sempre s'ha catalogat
un cinema així
que havia de ser
tipus aquest de Los Vengadores
o Guardians of the Galaxy
que són pel·lícules
pel públic comercial
però és que a part
és un...
que visualment
han de ser potents
potents
defectes
de...
a veure
al cap i a la fi
els superherois
són això
molt l'espectacularitat
i això
i aquest
en aquesta pel·lícula
s'entra
100%
en els personatges
i és molt curiós
veure
com una pel·lícula així
ha entrat tant
i tant
en els personatges
com perquè
encara que
inclús no hagis vist res
tu puguis catalogar
sobretot els dos protagonistes
de...
que aquí se'ls ha anat
o sigui se'ls ha anat
tu la recomanes
vaja
la recomanes
jo la recomano
a veure
evidentment
qui li interessa aquest cine
ja l'haurà vist
segurament
però és que
a part
com a cinema
de personatge
ja no
només de cops
i espases
per dir alguna cosa
és
és molt recomanable
és una de les interpretacions
que jo no
no m'hauria pensat mai
que Hugh Jackman
en un personatge així
perquè evidentment
ell és un gran actor
però
en un personatge així
arribés a aquests nivells
de profunditat
perquè jo
l'estic veient
de pel·lícula del mes
home
és veritat
com una persona parla així
amb aquesta
si ho hem passat a Hedi
quin salt
jo
aprofitant
que tenim aquí el Joan Sant
que el tindrem avui
però no el podem tenir
la setmana que ve
doncs convidaria
a donar-li
la veu
en el Joan
mira
acaba d'arribar
el Jaume
suposo que s'incorporarà
ara
no sabem si entrarà o no
però sí
ara
ara
ara
ara l'agafo de la mani
doncs bueno
ja que tenim aquí
el Joan Sant
jo aprofitaria
per presentar-lo
ja ho hem dit
ell
jo quasi prefereixo
que ell s'expliqui
i en tot cas
ja anirem preguntant-li
coses de la seva vida
perquè té una vida
realment molt rica
i molt interessant
Joan
explica-te tu
el que et sembli
més interessant
el tema era
perquè els nostres
oïdors
puguin saber-ho
era estudiar
més enllà dels 40 anys
és difícil
és difícil
és difícil i complicat
però és absolutament magnífic
jo vaig
ara farà 10 anys
als 45 anys
vaig decidir
anar a la universitat
perquè
a l'empresa
on treballo
a data d'avui
ja farà
al setembre
38 anys
de forma interrompuda
que treballo
a la mateixa empresa
doncs va
va decidir
que els mandos
intermitjos
havien de tenir
una formació
o bé de diplomat
o bé de universitat
d'acord
i aleshores
doncs
vaig tenir
un immediat superior
que em va engrescar
em va animar
i vaig veure
l'oportunitat
de fer-ho
és complexa
vaig fer un curs pont
jo ja tenia
fet el BUP al COU
vaig fer un altre cop
la selectivitat
per millorar nota
no vaig millorar nota
però ja tenia
ja tenia
la nota suficient
com per poder
ja tenien
la mida presa
ja tenia
ja tenia
la idea
de fer història
que és
no és una opció
sinó una autèntica passió
vaig parlar
amb l'empresa
i els vaig dir
que no volia
fer dret
no volia
fer enginyeries
no volia fer
res que tingués
res que veure
amb la feina
perquè
amb els 45 anys
doncs
vaig pensar
que era un moment
per fer allò
que m'agradava
més del que
m'interessava
per tal
jo ja era
mando intermig
continuo sent
mando intermig
i el que tractava
no tan sols
era de prosperar
com a persona
sinó de consolidar
el meu càrrec
i ho vaig aconseguir
els meus 55 anys
doncs
continuo tenint
el mateix càrrec
i fins i tot
m'han donat
doncs
una responsabilitat
de dos centres
amb el qual
em sento
veritablement orgullós
però
però
és complicat
portar
una feina
una responsabilitat
dins de la feina
una família
una nena
de 8 anys
una dona
que també treballa
respectar
que la dona
també pugui
la meva senyora
pugui desenvolupar-se
també
com a persona
que la nena
no quedi
tal
la veritat és
que és complexa
i no t'ho posen
fàcils
gens fàcils
en absolut
tampoc demanem
que facin
que ens suposin
més fàcils
que els altres
en absolut
el que sí que ens agradaria
és que no ens suposessin
tan complicat
penso que
cap al camí
ha quedat
molta gent
amb molts estudiants
que
eren brillants
i bé
algú s'ha encarregat
que deixessin
d'estudiar
jo li vaig comentar
al Joan Morros
que la meva història
podia ser
bonica o no
a mi m'agrada
però
hi ha històries
exemplars
que jo he viscut
dins de la facultat
per cert
no he comentat
que em vaig
graduar
el 2014
a l'edat
de 52 anys
dins de
la facultat
per la Universitat
de Barcelona
vaig viure
històries
absolutament magnífiques
històries exemplars
d'acord
i voldria destacar
dues
una
d'una persona
que me la vaig trobar
un home
que me la vaig trobar
als lavabos
abans d'entrar a classe
anava vestit
d'home de construcció
es dedicava a la construcció
no sé si era soldador
o paleta
o encofrador
però que venia
de la construcció
sí
amb una maleta
molt gran
i aquest home
estava nu
de cintura
cap amunt
i s'estava rentant
al lavabo
la classe ja havia començat
i ell
doncs
portava la roba neta
es va canviar
i va anar a classe
doncs
aquesta persona
era
cada dia
que arribava
tard
la classe
estava començada
sempre demanava
els apunts
i
venia de treballar
però directament
no sé com va acabar
jo desitjo
que
hagi acabat la carrera
perquè veritablement
s'ho mereixia
només per les ganes
i l'amor propi
que li posava
veritablement
terrible
una altra
història exemplar
es diu
Joan
com
nosaltres
aquest home
recient divorciat
ingressa
a la Universitat
de Barcelona
per fer història
també la seva passió
especialista
en història antiga
i
Roma
que li agrada molt
i aquest home
durant la carrera
escolta
es queda sense feina
no tan sols es queda sense feina
sinó que
a més a més
aconsegueix una feina
un mes després
30 dies després
eh
i
quan li dona
quan troba aquesta feina
ell mateix demana
treballar de nits
per poder estudiar
d'acord
un heroi
no tan sols això
sinó que es complica més
i troba la dona
de la seva vida
allà
a la Universitat
de Barcelona
la Cristina
que és autènticament
fantàstica
i
decideixen
casar-se
tot això estudiant
eh
i traient unes notes
magnífiques
eh
pensa que en Joan
aquest amic meu
ha tret
tres matrícules
o només
una
no sé el per què
no
no cal
no cal
ja
doncs
eh
i més complicat
no
es caça
i després de caçar-se
decideixen adoptar
un fill
no
i viatgen a Rússia
i viatgen a l'Àfrica
i tenen un fill adoptat
veiem això
que
aquest home
tant un com l'altre
veritablement
tenen un
un valor
absolutament
eh
és increïble
no
i el que no
sé és
perquè no
ens ho posen
més fàcil
amb horaris
més
més
assequibles
i fomentar
que la gent
eh
a les empreses
doncs
desenvolupi una carrera
no tan sols per consolidar
el seu posto de treball
sinó per ser proactiu
a l'empresa
no
com feia la meva
la meva
ens dona beques
d'acord
la meva
et proposa
perquè estudis
i
eh
eh
això
està
és fantàstic
no
jo vull aprofitar
que tinc la paraula
que la tinc molt poques vegades
la tinc a casa
però
la dona me l'aprèn
no
aprofito
aprofito
per fer una reflexió
i m'agradaria a vosaltres
que també sou homes
d'experiència
a veure què opineu
no
vull dir
abans
s'havia de
jo soc
un exemple
de que
abans
s'havia de
treballar
per poder estudiar
jo soc fill únic
fill de viuda
em vaig quedar
sense para
els 17 anys
i sí o sí
tenia que treballar
d'acord
era innegociable
no m'ho podia plantejar
aleshores
eh
eh
jo vaig estudiar
vaig aportar un valor
a la meva empresa
i ara doncs
em jubilaré
etcètera
etcètera
després dels anys
que em quedin
però
la jovent
que
ha d'estudiar
per poder treballar
és terrible
no
vull dir
accedeixen
a un lloc de treball
que pot anar
de lo seu o no
però accedeixen
entre els 25 i 30 anys
d'acord
amb màster
idiomes
molt ben preparats
amb educació
fantàstica
però
hi ha un costat pervers
potser més que educació
o formació
formació
tens raó
és veritat
és que ja no tinc
és correcte
sí, és cert
l'educació és un privilegi
objectiu de poques persones
i s'ha de tenir 30 anys
abans de néixer
perquè l'han de tenir
els teus pares
perdó
no, no, no
al contrari
la puntualització
ha sigut molt
molt intel·ligent
aleshores
clar
aquesta jovent
que accedeix
a aquest posto de treball
amb 30 anys
en saben molt
però
el costat pervers
és
no es jubilaran
mai a la seva vida
o al contrari
podem fer una pregunta
no
quan es jubilaran
aquesta gent
i com
i com
no
això sí
seran
seran
això sí
seran
licenciats
o graduats
amb 3 o 4 carreres
i en sabran moltíssim
però quan es jubilaran
i l'experiència
no compta també
o sigui
no pot ser
que hi hagi una manca
perquè part d'aquesta gent
de no haver treballat
i no haver
doncs
conèixer la realitat
o no
pregunto
però jo crec que el problema
el canvi
que dèiem
o sigui
que deies
estar molt preparats
en qüestió de formació
jo crec que
la nostra generació
és la meva
vull dir
és la
treballar gratis
per poder treballar
que això també és
el tema de les pràctiques
absolutament
pels becaris
sí sí
ara ja no és
el tenir
un màster
dos màsters
no sé quantes carreres
no sé quants cursos
master classes
a l'estranger
ja no és tant això
perquè al cap i a fi
això pot ser o no accessible
per molta gent ja també
és
la
la formació
en el sentit
d'experiència
en empreses
i això
però avui dia
l'experiència
no té cap valor
no
no n'hi donen
no n'hi donen
el valor
que hauria de tenir
jo discrepo
cordialment
jo discrepo
cordialment
goita
els anys 60-70
jo ho dic
pel sistema
vull dir
que l'experiència
no la valoren
jo la valoro molt
això és el que nosaltres
ens trobem
ara mateix
a data d'avui
les grans factories
les grans empreses
fins i tot
les empreses
aquestes
nord-americanes
ja no valoren
tant
la joventut
sinó que valoren
l'experiència
d'acord
la valora és moltíssima
no em diguis que ja se n'han adonat
sí sí
se n'han adonat
se n'han adonat
i ja era hora
ja era hora
però
els anys 60-70 i 80
en especial els 70
a la SEAT
la SEAT
pagava
els seus empleats
les carreres d'enginyeria
perquè es quedessin
a dins de l'empresa
de fet
les grans
empreses espanyoles
les grans
empreses
europees
s'han format
amb gent de dins
de l'empresa
perquè han après
a estimar
l'empresa
d'acord
ara no estimen
l'empresa
ara arriben
amb l'edat X
bé
és igual
jo em cremo aquí
5 anys
salto amb una altra
empresa
salto amb una altra empresa
i si la puc esforçar
darrere meu
això és gratuït
si la puc esforçar
millor
però el que
encara es busca
no a tothom
però es busca molt
currículum
d'acord?
currículum
i cadàvers
darrere teu
així
aleshores
l'empresa
on jo
treballo
ha format
metges
ha format
enginyers
ha format
advocats
de fet
el director general
de la nostra
empresa
va començar
com jo
fent paquets
i fotocòpies
i a data d'avui
és director general
vull dir
aquest senyor
fent la mili
es va treure la carrera
de dret
per tant
estem parlant
d'una persona
que ja tenia
al voltant dels 30 anys
quan va treure
la carrera de dret
però es va formar
a dins de la casa
d'acord?
se l'estima molt
igual que me l'estimo jo
aquesta estimació
és el que fa gran
i això és el que falta
radicalment
estic d'acord
exacte
estic totalment d'acord
i
coincideixo
vull dir
el costat pervers
de tota aquesta
magnífica
màster
si tot
és que sembla
molt
perfecte
a mi el que em sembla
és que tot plegat
això és així
en aquest moment
precisament
perquè
hem entrat
en aquella crisi
d'allò que s'ha fet
fins ara
i com que hem entrat
en crisi
lògicament
ara
l'expectativa
com plantejaves
és que
no hi ha futur
o sigui
que no hi haurà pensions
que no hi haurà res
però això no
això no serà així
és l'economia
del desastre
abans
amb el Joan
li estava comentant
que m'hagués agradat
especialitzar-me més
en història militar
que és veritat
el meu camp
l'àrea del desastre
funciona molt bé
fins i tot
amb economia
arrassem-ho tot
i després
tothom acceptarà
les nostres condicions
siguin com siguin
és que no manaran
els mateixos
a data d'avui
a data d'avui
hi ha gent
que per 600 euros
500
800 euros
el que tu has dit abans
és pervers
això no
això no podia ser
la gent ha de defensar
més
la seva
la seva
però ara clar
perdona
i quan arribin els migrants
encara ho faran més econòmic
sí
ja ho sabem això
si això ja ho hem viscut
nosaltres
jo sí que ho he viscut
perquè jo
jo he vist
he vist
aquest allò
però és que ara hem entrat
en crisi d'això
esclar
tot el que vam preveure
en els anys 70
o 60
tot això no
no va
no va
no funciona
vull dir
el que dèieu
vull dir
per què?
perquè s'ha pervertit
vull dir
hi ha un
hi ha això que dieu
heu fet
o sigui
s'ha creat
pujarem a enginyers
i tal
i tal
i tal
però aquestes persones
els que estan més amunt
fan que no s'identifiquin
d'una manera
com cal
potser no s'estima
no solament això
sinó que en moltes ocasions
el que es fa és
un senyor
que té competència
però que té un sou
bastant elevat
que té al millor 50 anys
se'l despedeix
a l'acomiada
i se'n posa un nano
amb tots aquests màsters
pagant-li la meitat de sou
bueno sí
això també
però vaig xapar això
el cas
però això no durarà
però si això
és el que està bé 3
està passant
ha durat prou
però no pot durar això
ha durat prou
això no és
jo no puc
això no ho sé
és que són
jo sí que ho sé
a veure
dius que ha durat prou
però són molt cínics
són molt cínics
vull dir
jo he sentit
a dir
el senyor
Anton Costas
que era president
del cercle
d'economia
que
no
los economistas
no vimos
venir
la crisis
i llavors
jo l'estava veient
des de l'any 73
jo vaig començar
a treballar
l'any 70
i l'any 73
ja hi va haver
la crisi del petroli
i l'any 80
jo estava parlant
amb tots els meus amics
com és que això
s'aguanta
i el senyor
o sigui
vol dir
que jo soc més intel·ligent
que el senyor
Anton Costas
cosa que no és veritat
no
llavors què passa
que són uns cínics
són uns cínics
a veure
però per molts cínics
que som
no som tan dolents
o tan malvats
o tan perversos
com per no crear un futur
i això és el que ens hem de començar
a creure
jo estic d'acord
perquè és que si no ho crearan
llavors sí
els quatre
clar
jo no estic segur
jo estic d'acord
amb el que dius
jo el que estic
no, ara parlarem
perquè en Joan
ara parlarem
de la pel·lícula
sí, perquè en Joan
ens va dir
em va explicant a mi
suposo que us ho heu dit
en algun moment
parlant-ne
que ell
em triava
l'hombre del que traf
una gran pel·lícula
del John Frankheimer
que l'ha vist set o vuit vegades
em va dir
i per tant
doncs podem fer servir
aquesta pel·lícula
com a referent
però abans d'arribar a això
jo també vull comentar una cosa
digues, digues
abans d'arribar a això
jo no estic dient
que no tinguis raó
que s'hauria d'arribar
el que no tinc clar
és que s'hi arribi
el que no t'estic dient
que no tinguis raó
que s'hauria de canviar
tot això, etcètera
ara, tal com van les coses
veient que hi ha això
gent preparada, etcètera, etcètera
que o no treballa
o se n'ha d'anar a l'estranger
o li donen salaris de misèria
que és el que està passant
en aquest moment
bueno, això continua
és a dir, això ho pararem
bueno, no ho sé
no ho pararem
depèn, depèn
perquè ells no voldran
que ho pararem
depèn del que fem
i ells es van carregar
el sistema financer internacional
i es van quedar tan tranquils
se'n van anar
en un resort
a descansar
vull dir, aleshores
què podem esperar?
hi ha aquells que diuen
no, és que s'ha de sortir al carrer
bueno, per anar en contra
de la guerra d'Iraq
van sortir 10 milions de persones
i es va fer igualment
i no ens van fer cas
jo proposo que també
surti al carrer
no diré que no
d'acord?
pacíficament
però jo proposo tocar
els casos
vull dir
no ens ho posen fàcil
doncs jo des de cri
des d'aquí
des d'aquest micròfon
crido
que tothom que tingui
més de 40 anys
s'apunte a la universitat
per molestar
no, per molestar no
per treure's una carrera
i per molestar
perquè
les classes de la nit
de la tarda nit
eren les classes
on més gent hi havia
no faltava ningú
ens ho creiem tot
i anàvem
sí o sí
que hi vagin
que hi costa molt
que suspendran
dona igual
però
hi han d'anar
hem d'anar
però és posar-se la contra
perquè és clar
els estímuls que rebem
són els contraris
és negatiu
un s'ha d'aixecar
s'ha de llevar pel matí
amb la idea clara
de
vaig estudiar
que és el que veritablement
sembla ser
com s'aixecava
com s'aixecava
el personatge del
Barlan Caster
Barlan Caster
Barlan Caster
la pel·lícula
que no és que
hagi vist 8 vegades
sinó que hi ha
pel·lícules a casa meva
que veig
com a mínim
un cop al mes
com per exemple
Casa Blanca
Objetivo Birmania
i
L'Hombre del Catraz
molt bé
Cine Clàssic
Cine Clàssic
Exacte
O Cenderos de Glòria
i aleshores
L'Hombre del Catraz
a mi m'agrada molt
perquè
si ens donem compte
representa
Barlan Caster
un home
sense cap tipus
d'educació
només amb una
que és la violència
ell té
ja ho té
arrelat
que
l'única comunicació
i forma de negociar
amb els que els s'envolta
és la violència
no?
I poc a poc
amb la relació
fixa't
amb una celda
d'aïllament
doncs
poc a poc
amb la poca relació
que té al costat
doncs
es va donant compte
que
les relacions humanes
és una altra història
no?
vull dir
ha d'afegir coses
que no existien
al seu cap
i tot això
a part d'amb les relacions humanes
que li ofereix
als guàrdies
etcètera
etcètera
doncs
amb l'estudi
s'acaba
educant
s'acaba curant
no?
amb l'edat també
és un factor
atenuant
però a l'estudi
doncs
li va agafant
un tarannà
que la llunyà
de la violència
jo voldria fer
i acabo
o no
jo voldria fer referència
a dues pel·lícules
que
una d'elles
de la simpatia
que a mi m'agrada molt
aquest actor
tot i que ara de gran
ha fet alguna cosa
estranya
de mica de vegades
sí
com és
rebel·lion en les aules
d'acord
i un altre
que és
Coach Carter
que
sobre el lideratge
i tal
la veritat
és que
a mi m'agrada
no?
la imatge
o la ideologia
que envia
en aquest tipus
de film
de pel·lícules
és que
escolta
siguis com siguis
vinguis
d'on vinguis
d'acord
si tens una formació
d'acord
si pots accedir
a l'educació
ok
educació formativa
doncs
seràs millor persona
no?
per tant
si donem la volta
a la conversa
és
per què no volen
que això succeeixi?
ah home
per què no volen
que la societat
sigui millor persona
no ho entenc
aquí
aquí has posat
el dit a l'anàfra
si és que
això és un programa
de cine
i totes les pel·lícules
que podem
posar sobre la taula
de gent
que ha estudiat
i tal
tots ens diuen
el mateix
que estudiant
un arriba a ser
millor persona
evident
fins i tot
el doctor
Frankenstein
i és un programa
de cine
però sense condicions
o sigui
si és un programa
de cine
aquest és el millor
que vam inventar
aquest és un programa
de cine
i de vida
i avui hem estat
parlant de vida
i de cinema
i encara hi continuem
el que ens porta
el Joan Sard
revolucionari
és a dir
quan la gent
entra en la consciència
de qualsevol disciplina
de la història
de la filosofia
de la matemàtica
de l'enginyeria
llavors comença a pensar
comença a veure
tot el que hi ha al voltant
i és capaç fins i tot
de transformar les coses
que és que
segurament és el que ens fa falta
ara
tenim por de moltes coses
és la manera
de tenir sentit crític
clar
però si en comptes
de tenir por
el que tenim
és una visió
que podem transformar
les coses
llavors no tenim
per què tenir por de res
simplement
hem de canviar
el que ens faci faltar
i en aquest sentit
jo volia esmentar
que l'altre dia
li vaig comentar
al Joan Morro
i que t'ho volia dir
a tu
Joan Sardà
i que ara ho dic
en directe
que hi ha un curtmetratge
molt significatiu
que és aquest del corredor
que es va estrenar
fa un parell d'anys
i va guanyar el Goya
i va intentar arribar
a la cursa final
dels Òscars
i no va arribar
no va passar
allò
però que
per mi
tampoc és un curtmetratge
d'una gran qualitat
però
però està molt bé
en el sentit
que està promocionat
per una fundació
que es diu PIMEC
és una fundació
que es dedica
a promocionar
la feina
de les persones
més grans
de 50 anys
i aquí en el corredor
exactament el que es veu
és això
és una persona
que s'ha quedat
sense feina
després d'haver estat
no sé si com deia
el Joan Sardà
d'un càrrec intermig
però una cosa similar
que havia passat
una sèrie
d'abatars
a la seva vida
i es troba
amb una persona
que havia estat
despatxada per ell
llavors la conversa
entre el Lluís Altés
que és aquest
amb el que es troba
i ell
que és el
Miguel Ángel Genet
que és el
el que està preparat
per començar a córrer
però que ha acabat
de perdre la feina
és la relació
tota l'estona
d'això
l'altre li retreu
el que va fer
però diu
no passa res
jo ara tinc una feina
molt bona
això no sabem
si és veritat o no
al final ja ho descobrim
i li diu
si tu arribes ara
amb el temps
que jo et digui
allà fins a aquell punt
doncs et donaré una feina
la qüestió
és que tot això
és per reflexionar
sobre el món de la feina
sobre què passa
quan un es queda
sense feina
a aquesta edat
i aquesta fundació
val la pena buscar-la
en col·laboració
a part de Bastià en Films
que són els que han produït
Caduc o Films també
col·laboració
amb aquesta fundació
PIMEC
llavors
que hi ha eines
hi ha maneres
de trobar
jo et diré un curs
sobre la feina
que a més també és espanyol
que és millor
com a mínim temàticament
que és
NADA S.A.
NADA és una bestiesa
és una bèstia
que a més també
va anar
a tots aquests festivals
també
va anar als Gaudí
va anar als Goya
no sé si es va arribar en tu
en una reflexió
brutal
però més surrealista
més
més absurda
però
amb un
toc
de com les empreses
el plantejament és
una entrevista de feina
que li donen
a un personatge
que és
no fer res
i no fer res
vol dir estar-se
les 8 o 10 hores
diàries
assegudes a un lloc
i no et pots moure d'aquí
i clar
les reflexions
que s'acaben fent
un personatge
de
m'estan prenent el pèl
em cobraré per això
i té una persona
que controla
que ho faci
que ho faci bé
és a dir
que no faci res
és una anul·lació total
d'un personatge
i és molt
clar
és una comèdia
però com va veient
passar la seva vida
tot i que igualment
està cobrant
i més està cobrant bastant bé
però
sense fer absolutament res
no pot moure's
d'un seient
i jo volia
simplement
comentar una cosa
de la pel·lícula
que m'ha semblat
avui llegit aquesta tarda
i m'ha semblat
que la idea era interessant
i l'altra cosa
que és una informació
també adicional
que jo no coneixia
i que m'ha sapigut
de certa mesura greu
que és que
l'home
Robert Stroud
que és el personatge
de
l'Hombre del Catrat
que va morir
amb 73 anys
a la presó
sense poder haver vist
la pel·lícula
la pel·lícula es va estrenar
en el 62
i ell mor en el 73
el 21 de desembre
de 1963
i no ha pogut veure la pel·lícula
per tant em sembla
una cosa forta
deia que
una cosa que m'ha sorprès
és que la pel·lícula
és el símbol
de la voluntat
de la voluntat
com a arma
per no embogir
en el món dur
i autorealitzar-se
amb nom dur
que ens toca viure
i autorealitzar-se
com a home
superant realitat
que ens ha tocat viure
a mi em sembla
que la pel·lícula
és bastant això
la pel·lícula aconsegueix
va ser una pel·lícula
molt permeada
en el seu moment
una pel·lícula
molt valuada
en el seu moment
tothom més o menys
la vista
jo no només conec
no només conec
amb ell
que és una pel·lícula
sinó que conec
moltíssima gent
que l'ha vista
moltes vegades
i per tant
em sembla
molt interessant
molt útil
que aquest senyor
que tenim
a aquest costat
la vegi
de tant en tant
cada vegada
una vegada al mes
o de cada dos mesos
cada vegada que la torno a veure
la torno a veure
de forma diferent
em passa igual
que Casablanca
la pel·lícula
s'ha de dir
es diu
es diu
The Birdman of Alcatraz
l'ornitòleg
més o menys
l'home dels ocells
d'Alcatraz
és a dir
que els animals
allà també
com a imatge
perquè també la idea
que és l'animal
el perdable
que el fa emveldre
vull dir
evolucionar
la setmana que ve
perquè ens hem menjat el temps
la setmana que ve
ve
en Andreu
que el coneixem moltíssim
ha parlat de la filosofia
del cinema
Andreu Ferran
per tant
l'Andreu Ferran
el tindrem aquí
la setmana que ve
el dimarts que ve
a Cinema Sense Condicions
i avui agraïm
en el Joan Sanz
que ens ha fet aquest discurs
ja us ho he dit
que era un senyor
fabulós
amb unes idees molt clares
com deia el Joan Sardà
la vida mateixa
ha entrat aquí
Cinema Sense Condicions
Moltes gràcies Joan
A vosaltres
Gràcies Joan
Gràcies a vosaltres
Bona nit
Bona nit
Bona nit