Title:

Homenatge a Klein, Tanner i Papas; Godard al centre: À bout de souffle, jump cuts, Coutard, Seberg–Belmondo i l’herència fins a Tarantino

## Resum general Episodi especial que arrenca la temporada d’hivern amb un **homenatge in memoriam** a quatre figures clau: **William Klein**, **Alain Tanner**, **Irene Papas** i, sobretot, **Jean‑Luc Godard**. Després d’un breu repàs de Klein, Tanner i Papas, el programa se centra en **Godard** i en l’impacte fundacional d’**À bout de souffle**: del seu *jump cut* i el muntatge lliure a la **fotografia de Raoul Coutard**, la parella **Seberg–Belmondo**, els **travellings “casolans”**, el treball de **so** i una lectura temàtica que subratlla **nihilisme**, **tràgic amorós** i **metaficció**. Es traça el **llegat** fins a **Tarantino**, es comenten **cites cèlebres**, l’etapa política (Maig del 68, fase maoista) i la **mort assistida** de Godard a Suïssa. ## Temes principals - **In memoriam**: William Klein, Alain Tanner, Irene Papas; reflexió sobre el final d’una era i formes de fer cinema. - **Jean‑Luc Godard**: filmografia essencial i focus en **À bout de souffle** (estil, muntatge, personatges, icones, so, càmera, metaficció). - **Política i ideologia**: del compromís al **nihilisme**; Maig del 68 i Cahiers du Cinéma. - **Influència**: de l’(anti)clàssic europeu a **Tarantino** i la cultura de les *set‑pieces*. - **Aforismes** i cites: el Godard escriptor d’idees; paradoxes identitàries i culturals. ## Punts clau i anàlisi ### Estil i llenguatge: muntatge, imatge i modernitat • **Muntatge com a acte creador**: Godard “fa” la pel·lícula al muntatge; llibertat absoluta al moment del tall, amb *jump cuts* sovint per economia narrativa (condensar sense suprimir escenes). • *Jump cut* i discontinuïtat: no n’és l’inventor, però n’eleva l’ús i la intensitat fins a convertir‑lo en marca de modernitat. Més endavant experimenta amb **desincronies de so** i imatge. • **“Traç net”** visual: plans clars, fons lluminosos i composicions que beuen del **cinema negre** clàssic (B‑movies) per deconstruir‑lo amb elegància europea. • **Raoul Coutard**: fotografia amb solvència tècnica i creativa; *travellings* resolts amb cadira de rodes (Champs‑Élysées) i **pols** impecable sense estabilitzadors moderns. • **Metaficció**: trencament de la quarta paret i consciència de càmera des del primer minut; l’art i la vida es barregen explícitament. ### Personatges: tragèdia, amor i traïció • **Michel (Belmondo)**: arquetip del perdedor carismàtic, entre el **romàntic tràgic** i el **nihilista**. Homenatge a **Bogart** i a **Nicholas Ray**. • **Patricia (Jean Seberg)**: estudiant americana burgesa; la seva decisió de delatar té lectura més profunda que una “prova d’amor”: **evitar l’abisme** i tornar a la seva **zona de confort**. • **La famosa escena del llit**: erotisme suggerit i naturalisme quotidià, sense exhibicionisme; exemple de **posada en escena** que diu més amb menys. ### Política i ideologia: del compromís al desencant • **Godard crític (Cahiers)**: devoció per **André Bazin** i un saber enciclopèdic que alimenta les pel·lícules amb cites, pintura, música i literatura. • **Nihilisme**: rere la militància (fase maoista, Maig del 68), emergeix un **desencant** que travessa la seva obra. El film converteix una trama “banal” de sèrie B en **teoria viva de cinema**. • **Rivalitat i ruptures**: relació amb **Truffaut**, del reconeixement inicial a la **trencadissa** pública arran de La nuit américaine. ### So i càmera: realisme i inventiva • **So**: en temps de postsincronització europea, Godard persegueix una **naturalitat sonora** gairebé de so directe (oposat a l’ADR més lliure de **Fellini**). Més tard, adopció de **Nagra** i càmeres més silencioses. • **Càmera**: *travellings* “de guerrilla”, mirada al carrer i **figurants reals** que miren a càmera; la forma és missatge. ### Influència i llegat • **Abast intergeneracional**: de la Nouvelle Vague a **Tarantino** (productora “A Band Apart” inspirada en Bande à part), amb una narrativa per **set‑pieces** autònomes. • **Icones pop**: **Seberg (samarreta Herald Tribune)** i **Belmondo** quallen com a imatges‑símbol d’una modernitat que el film fabrica quasi de zero. • **Etapa tardana**: viratge cap a l’assaig audiovisual (Histoires du cinéma, Film socialisme, Le Livre d’image, Adieu au langage), més **aforística** i menys narrativa. ### Cites destacades > “La fotografia és la veritat; el cinema és una veritat 24 vegades per segon.” > “Per fer una pel·lícula només calen dues coses: **una noia i una pistola**.” > “Una història ha de tenir un començament, una part central i un final, però no necessàriament en aquest ordre.” > “El cinema, com **Catalunya**, té dificultats per existir.” I al film (via Faulkner): > “Entre el desamor i el no‑res, triaria el no‑res.” – línia que anticipa la **pulsió nihilista** del protagonista. ## Pel·lícules i noms esmentats • Godard: **À bout de souffle**, Vivre sa vie, Le Mépris, Le Petit Soldat, Bande à part, Pierrot le fou, Alphaville, Masculin Féminin, La Chinoise, Deux ou trois choses que je sais d’elle, Je vous salue, Marie, Histoires du cinéma, Film socialisme, Adieu au langage, Le Livre d’image. • Altres: **Z (Costa‑Gavras)**, **Prova d’orquestra (Fellini)**, **Le Redoutable/Mal genio (Hazanavicius)**, **How the West Was Won** (avanç del proper programa). • Figures: **William Klein**, **Alain Tanner**, **Irene Papas**, **Mònica Vitti**, **Raoul Coutard**, **Martial Solal**, **André Bazin**, **Georges Sadoul**, **Jean‑Pierre Melville**, **Claude Chabrol**, **Truffaut**, **Tarantino**, **Anne Wiazemsky**. ## In memoriam • **William Klein**: fotògraf i cineasta; docs sobre **Muhammad Ali**, cinema militant i mirada crítica. • **Alain Tanner**: figura cabdal del cinema suís; de **Charles, mort ou vif** a **Dans la ville blanche**. • **Irene Papas**: actriu icònica de tragèdia grega i *pèplum* amb **Cacoyannis** (Antígona, Electra, Ifigènia), i títols populars com **Els canons de Navarone**. • Tots quatre, **vitalitat nonagenària**; la seva mort simbolitza el possible final d’**una manera d’entendre i fer cinema**. ## Nota d’actualitat • **Godard**: mort assistida a **Suïssa** per voluntat pròpia; debat sobre la seva **decisió i coherència vital** amb una obra que abraça el límit i la contradicció.

['Jean-Luc Godard', 'À bout de souffle', 'Nouvelle Vague', 'Jump cut', 'Muntatge', 'Raoul Coutard', 'Jean Seberg', 'Jean-Paul Belmondo', 'Metaficció', 'Travelling', 'So directe', 'Postsincronització', 'Martial Solal', 'André Bazin', 'Cahiers du Cinéma', 'Maig del 68', 'Nihilisme', 'Bande à part', 'Quentin Tarantino', 'Aforismes', 'Histoires du cinéma', 'Film socialisme', 'Adieu au langage', 'Le Livre d’image', 'William Klein', 'Alain Tanner', 'Irene Papas', 'Mònica Vitti', 'Fellini', 'Prova d’orquestra', 'Nagra', 'Jean-Pierre Melville', 'Claude Chabrol', 'Anne Wiazemsky', 'Le Redoutable', 'Mort assistida', 'Suïssa']