Title:

Debat: La isla mínima, Interstellar i esport al cinema

## Panorama del programa **Episodi amb tres eixos centrals:** • Debat intens sobre la lectura moral i l’estètica de La isla mínima • Anàlisi d’Interstellar: *relativitat*, percepció del temps i el segell Christopher Nolan • L’esport com a metàfora de la vida: de *Rollerball* a *Invictus*, *Carros de foc*, *Million Dollar Baby* i *Moneyball* > "L’esport és lluita i superació; la cuina, plaer i comunitat. Tots dos expliquen la vida." També apareixen digressions sobre *doblatge vs V.O.*, *banda sonora* (Vangelis) i l’anunci d’un especial de postmodernisme en cinema. ## Debat crític: La isla mínima (Alberto Rodríguez) ### Eixos del debat • **Moralitat i ambigüitat:** discussió sobre si el film és inequívoc en la crítica a la policia franquista o si deixa zones grises. Per a alguns, “final poc ambigu”; per a d’altres, el contrast entre els dos policies es construeix progressivament i amb matisos. • **Personatges i arc ètic:** - PolicIa veterà: passat franquista, *mètodes durs*, però intolerant amb el maltractament d’altres. - PolicIa jove: “generació transició”, més *normativista*; evoluciona quan descobreix veritats incòmodes. • **Context històric:** retrat “autèntic” d’època i geografia del Guadalquivir; la fotografia aèria i el paisatge són molt elogiats. • **Forma vs fons:** part de la taula defensa que el missatge de fons és més important que l’embalatge estètic; d’altres subratllen l’equilibri aconseguit. > "Els vencedors seguirem vencent" — el record del lema franquista emergeix com a clau interpretativa. ## Thrillers i memòria històrica: Fuego i altres mirades ### Fuego (Lluís Marías) • **Tema:** policia víctima d’ETA que deriva en *venjança*; paral·lel amb el tòpic del vigilant a l’estil *Harry el Brut* però sense el seu “mite”. • **Valoració:** guió “acceptable” però direcció, posada en escena i direcció d’actors considerades insuficients; interés creixent a mesura que avança, però “no lograda”. • **Debat polític:** discrepàncies sobre *negociació, perdó i final d’ETA*; es contrasta amb l’estratègia actual i amb la memòria de víctimes. ### Altres aproximacions • Patricia Ferreira, *Sé quién eres*: exemple elogiat de tractament fi del tema. • Irene Villa: cas real de resiliència i reintegració social, suggerit com a *història a filmar* alternativa a la venjança. ## Sci‑fi i filosofia del temps: Interstellar (Christopher Nolan) ### Valoració coral • **Fortaleses:** - Idees científiques punteres: *relativitat del temps*, *forats negres*, múltiples dimensions. - Tractament conseqüent dels *costos humans* dels viatges interestel·lars. - Relacions pare‑filla com a eix emocional i motor científic. • **Debilitats percebudes (per alguns):** durada excessiva, guió irregular, alguns diàlegs “forçats” i moments d’interpretació “sobreactuada”. ### Doblada vs V.O. • Es destaca que **la V.O.** de Matthew McConaughey és més *continguda i orgànica*; el doblatge pot fer variar la percepció de l’actuació. ### Teixit de referències • *Contact* i, sobretot, *2001: Una odissea de l’espai* com a filiació estètica i conceptual; es menciona *12 Monos* com a exemple de *paradoxes temporals* ben lligades. ### Temes i imatges clau • Possibilitat de lectura “cíclica” (somni/ala d’avió) que tanca el cercle narratiu. • Personatge del científic “salvable” que manipula dades per ser rescatat: **humanitat contradictòria**. • **Humanisme de Nolan:** confiança en la *decisió humana* per sobre de la màquina. • Funció “**didàctica**”: film útil per introduir *física moderna* i *epistemologia de la percepció*. > "El temps no és immutable; la nostra percepció pot enganyar-nos." ## Esport com a metàfora de la vida ### Dos fils conductors vitals • **Esport:** lluita, superació, disciplina; pot elevar o destruir segons l’ús/abús. • **Cuina:** plaer, socialitat, quotidianitat; contrapunt hedonista a l’esforç. ### Itinerari de pel·lícules • **Rollerball (Norman Jewison):** - Futur corporatiu on la violència esportiva canalitza la *frustració social*. - Crítica de la societat de l’espectacle i del poder. • **Invictus (Clint Eastwood):** - Mandela utilitza el rugbi com a *cohesió nacional* post‑apartheid. - Sota el gest simbòlic i el lideratge, s’admet la complexitat col·lectiva (no “màgia” política). - Moment definitori de lideratge: convèncer una assemblea després d’una decisió presa. • **Carros de foc (Hugh Hudson) – Vangelis a tope:** - Dualitat Abrams (pastor protestant) vs Liddell (jueu de classe alta), *identitat* i *reconeixement* a l’Anglaterra d’inicis del s. XX. - Tractament impecable d’entrenament, prova i ètica; banda sonora icònica. • **Gal·lípolis (Peter Weir):** - Correr com a ideal romàntic xoca amb la *màquina de guerra*; exaltant i devastadora. • **Million Dollar Baby (Clint Eastwood):** - Boxa com a camí d’ascens i abisme; decisions ètiques extremes i conseqüències socials. • **Moneyball (Bennett Miller; guió d’Aaron Sorkin):** - El valor no és l’estrella, sinó l’“ajust perfecte” per a cada rol. - Mètodes *estadístics* per competir amb pressupost limitat; metàfora de *gestió del talent* i presa de decisions basades en dades. ## Música, so i icones • **Vangelis**: de fons recurrent; recordatori del poder de la banda sonora per fixar èpoques i emocions. • Comparació de registres: del lirisme inspirador a l’ús per campanyes i espectacle. ## Proper programa • Avanç: especial sobre *postmodernisme en cinema* amb el col·laborador convidat **Ignasi Juliacs**. > "Nosaltres escoltarem" — voluntat d’obrir una sessió més teòrica i transversal.

['La isla mínima', 'Interestel·lar', 'Christopher Nolan', 'Relativitat', 'Forat negre', '2001: Una odissea de l’espai', '12 Monos', 'Contact', 'Doblaje vs V.O.', 'Vangelis', 'Carros de foc', 'Invictus', 'Nelson Mandela', 'Rollerball', 'ETA', 'Fuego', 'Clint Eastwood', 'Million Dollar Baby', 'Moneyball', 'Peter Weir', 'Gal·lípolis', 'Banda sonora', 'Fotografia', 'Transició espanyola', 'Debat moral', 'Gestió del talent', 'Estadística esportiva']