Title:

Gorrión Rojo, Isla de Perros, La mort d’Estalin, Coses de l’edat, Lou Andreas‑Salomé i La casa torcida: espies, sàtira política, crisi dels 40 i misteri clàssic

## Visió general de l’episodi Programa coral amb recomanacions i debats: del thriller d’espies de Gorrión Rojo al món *stop motion* de Wes Anderson a Isla de Perros; de la sàtira política La mort d’Estalin a la metacomèdia francesa Coses de l’edat (Rock’n Roll); biopic intel·lectual amb Lou Andreas‑Salomé i misteri clàssic d’Agatha Christie a La casa torcida. Tanca amb un debat breu sobre cap a on va el cinema actual. ### Highlights clau • **Gorrión Rojo (Red Sparrow)**: thriller d’espies clàssic, to realista i mirada crítica sobre una Rússia mostrada com als anys 60; concepte de les escoles de «*sparrows*» com a eix. • **Isla de Perros (Wes Anderson)**: univers personalíssim, *stop motion* exquisit i sàtira amb possible fricció cultural amb el Japó; lectura política (casta dominant, exclusió) i humor caústic. • **La mort d’Estalin (Armando Iannucci)**: comèdia política brillant i trepidant, **fidel en perfils històrics**, amb un desenllaç tan còmic com terrible. • **El bon mestre (Les grands esprits)**: idea potent però **sense ritme ni guió sòlid**; recomanació negativa. • **Coses de l’edat (Rock’n Roll)**: metacine juganer amb Guillaume Canet i Marion Cotillard fent d’ells mateixos; **comèdia molt efectiva** malgrat crítiques fredes. • **Lou Andreas‑Salomé (2016)**: biopic respectuós, idea formal sòlida (flashbacks, material fotogràfic), tot i repeticions; **recomanada pel valor del personatge** (Nietzsche, Rilke, Freud). • **La casa torcida (Crooked House)**: adaptació d’Agatha Christie amb ambientació 50s, repartiment notable, protagonista discutible i **final sorprenent**. • Debat final: el cinema actual **es torna més conservador**, repeteix fórmules i pateix certa buidor de context per la *postmodernitat*. > "Els 10 últims minuts són magistrals" (sobre La casa torcida) > "El cinema cada cop s’està fent més conservador... sobre segur i sobre fórmules" (debate final) ## Pel·lícules i temes ### 1) Gorrión Rojo (Red Sparrow) - Temes clau: • Història d’espies amb talps dins de l’organigrama rus • «*Sparrows*»: escoles de seducció per infiltrar i extreure informació • To realista i menys estilitzat que *Atomic Blonde* • Imatge de Rússia com a clima opressiu i punitiu - Valoració: **mainstream ben resolt**; interessant per to i context geopolític, amb crítica implícita al relat americà sobre Rússia. ### 2) Isla de Perros (Wes Anderson) - Temes clau: • *Stop motion* al Japó d’un futur proper; gossos confinats per un virus • Humor caústic, univers simètric i distanciat d’Anderson; to aparentment infantil però **amb rerefons polític** (exclusió, poder) • Controvèrsia: possible burla de la cultura japonesa i relació home-gos vista com a servil - Valoració: **molt recomanable** per estil i imaginari; s’hi detecta l’estranyesa i ironia marca de la casa. ### 3) La mort d’Estalin (Armando Iannucci) - Temes clau: • Cronologia de la mort d’Estalin (1953) i la lluita pel poder (Beria, Khrusxov) • **Comèdia política** amb ritme trepidant que no amaga la violència dels fets (massacre a Moscou) • Perfils històrics ben ajustats; Steve Buscemi com a Khrusxov i un **Beria inquietant** - Valoració: **brillant i implacable**; fa riure i glaça alhora. Una de les pel·lícules a veure. ### 4) El bon mestre (Les grands esprits) - Temes clau: • Professor d’elit reubicat a barri perifèric conflictiu • Mirada sobre immigració, xoc cultural i pedagogia en context difícil - Valoració: **Desaconsellada**: manca de ritme, guió poc travat i discurs massa convencional. ### 5) Breu debat: cinema francès vs anglès - Punts clau: • El francès, sovint més **discursiu i conduït** en aquest tipus de drames • L’anglès tendeix més a **mostrar i deixar decidir** a l’espectador ### 6) Coses de l’edat (Rock’n Roll) - Temes clau: • Guillaume Canet i Marion Cotillard s’interpreten a si mateixos • Crisi dels 40, imatge «ser rock o no ser rock», cameos (Johnny Hallyday) • Gags meta (Cotillard preparant accents, "fer-se coixa" per un paper) - Valoració: **Comèdia coral rodona** i molt divertida; crítica immerescudament freda. ### 7) L’un dans l’autre ("Cariño, yo soy tú") - Valoració: **Desaconsellada sense pal·liatius**. ### 8) Lou Andreas‑Salomé (2016) - Temes clau: • Figura clau: pionera universitària, relacions intel·lectuals amb **Nietzsche, Rilke i Freud** • Estructura en **flashback** amb recurs fotogràfic (potser repetitiu) • Quatre actrius per diferents etapes; destaca la interpretació en vellesa (72 anys) • Aportacions a la **psicoanàlisi** i independència intel·lectual - Valoració: **Recomanada** pel valor cultural i el retrat; formalment honesta tot i monotonia de recursos. ### 9) La casa torcida (Crooked House) - Temes clau: • Adaptació d’**Agatha Christie** (anys 50), sense Poirot/Marple; inspector propi • Ambientació i posada en escena sòlides; guió amb segell Julian Fellowes • Repartiment: Glenn Close, Gillian Anderson, Stefania Martini, Honor Kneafsey; **Max Irons, protagonista polèmic (tou)** • Final no expository clàssic i **gir sorprenent** - Valoració: **Aconsellable** per fans de Christie i pel final; actuació protagonista resta força però el tram final eleva el conjunt. ## Debat final: cap a on va el cinema? - Conclusions ràpides: • **Conservadorisme creixent**: apostar sobre segur, fórmules i refregits • Efecte *postmodernitat*: reciclar esquemes d’altres contextos genera **buidor i manca de densitat** ## Proper programa - Tema avançat: **addiccions a les parelles** a propòsit de Dies de vi i roses.

['cinema', 'crítica', 'thriller d’espies', 'Gorrión Rojo', 'Red Sparrow', 'Rússia', 'Wes Anderson', 'Isla de Perros', 'stop motion', 'cultura japonesa', 'Armando Iannucci', 'La mort d’Estalin', 'sàtira política', 'URSS', 'Beria', 'Khrusxov', 'Guillaume Canet', 'Marion Cotillard', 'Rock’n Roll', 'Johnny Hallyday', 'comèdia francesa', 'Lou Andreas-Salomé', 'Nietzsche', 'Rilke', 'Freud', 'psicoanàlisi', 'biopic', 'Agatha Christie', 'Crooked House', 'La casa torcida', 'Julian Fellowes', 'Gilles Paquet-Brenner', 'misteri clàssic', 'conservadorisme', 'postmodernitat', 'cinema francès', 'Downton Abbey']