Title:

Dràcula de Coppola, entre el romanticisme i l’ofici del cinema: vestuari, efectes artesanals i referències; memòries d’Esplugues City, TV3 i rodatges catalans

## Tema central: Dràcula de Bram Stoker (1992) de Francis Ford Coppola ### Per què és un “clàssic modern” • La versió de Coppola s’“infiltra” entre els Dràcules clàssics per la seva força visual i conceptual. • Vestuari d’**Eiko Ishioka** (Òscar) i disseny com a eix creatiu: per Coppola, el vestuari és fins i tot més important que l’escenografia. • Pel·lícula finisecular: connecta el final del segle XIX (revolució industrial) amb el final del XX (esclat digital), tot tematitzant la transformació. ### De Stoker a Coppola: el gir romàntic • Coppola manté bastant l’estructura de la novel·la, però transforma el vampir: de monstre implacable (Stoker) a figura **romàntica i tràgica**. • Origen històric: *Vlad Țepeș* com a inspiració. • Escena clau inventada: la capella i el suïcidi d’Elisabetta que precipita la condemna al cristianisme. • Frase leitmotiv: > "He recorregut oceans de temps per trobar-te." • Autocita emocional: el “crit de dolor” ressona amb El Padrí III. ### Iconografia, referències i llenguatge visual • Ombres “nosferatianes” i figura polimorfa del vampir (ancià, jove dandi, boira verda, llop, rates, ratpenat). • Influències explicitades: **Murnau**, **Eisenstein (Alexander Nevsky)**, **Kurosawa**, **Orson Welles (Otelo)**, **Cocteau (La Belle et la Bête)**. • Referents pictòrics: **Fuseli** (El malson), **Caspar David Friedrich** (abadia de Carfax), **prerafaelites**, **Gustave Doré** (La dona aranya), **Albrecht Dürer** (autorretrat). • “Western” final: persecució a cavall contra el sol ponent —l’epopeia com a lluita contra el temps i la natura. ### Efectes especials i amor pel cinema primitiu • Coppola renuncia al digital emergent i opta per **efectes artesanals** (trucatges òptics, iris, superposicions) amb el seu fill Roman: un homenatge al cinema mut i a la “mentida” bella del cinema. • Metacine: fira de cinema, fonògraf, tren de vapor, màquina d’escriure —la tecnologia com a signe de canvi d’època. ### Recepció, fotografia i música • Lectura dels participants: **més romàntica que terrorífica**; fascina més que fa por. • Fotografia de **Michael Ballhaus** (amb el seu fill Florian a l’equip): llum i composició d’alt nivell. • Banda sonora de **Wojciech Kilar**: gravetat coral i to centre-europeu que “sent” el mite dels Carpats. ### Context 90’s i subtext • Eco del temps: **SIDA** (infecció, transfusions) com a imaginari col·lectiu que travessa el film. • Ajustos de to: més sexe (retallat per distribució) i afegitó de gore. • Repartiment i personatges: **Gary Oldman** (Dràcula), **Winona Ryder** (Mina), **Sadie Frost** (Lucy), **Keanu Reeves** (Harker), **Tom Waits** (Renfield), **Anthony Hopkins** (Van Helsing) —aquí amb un punt **pervers** i una improvisació famosa (petó a Mina). • Lectura contemporània: la idea de contaminació/contagi i la por difusa com a metàfora. ## Segona part: memòries professionals i indústria catalana ### Rodatges i muntatge • Bigas Luna: **Caniche** i **Bilbao**. • José A. Salgot: **Mater amatísima** —rodar amb el nen Julito (autista), direcció compartida de facto al set, però amb un **muntatge** molt “pensat”. • Documentals musicals: **Canet Rock** i **La Nova Cançó** (records de muntatge i aprenentatges intensos). ### Televisió: rols i limitacions • Trajectòria a **TV3** (Poble Nou, La Riera, El cor de la ciutat...). • Diferència clau: a tele, el “director de fotografia” sovint és sobretot **il·luminador**; molt control recau a la sala de control i a l’edició; ritme industrial, poc marge per a l’atalonatge creatiu. ### Esplugues City i Estudis Balcázar • El “Hollywood del Baix Llobregat”: platós, magatzems, muntatge, so i bar —ecos d’un **estudi integral**. • El poblat western: d’un carrer a tres (principal, mexicà i colonial), rodatges d’**espagueti western** amb repetició de decorats i canvis exprés. • Rodatges multilingües amb **so de referència** i doblatge posterior. • Declivi i trasllat de pes a **Madrid** (postguerra, Samuel **Bronston**, incentius i mà d’obra barata), mentre Barcelona es reorienta cap a la **publicitat**. ## Idees clau • **Vestir el mite**: el vestuari i el disseny articulen el relat i el converteixen en opera visual. • **Ofici i memòria**: del trucatge antic al set televisiu, la conversa radiografia 70 anys de praxis audiovisual catalana. • **Dràcula avui**: una faula de contagi, desig i canvi que encara parla al present.

['Dràcula de Bram Stoker', 'Francis Ford Coppola', 'Eiko Ishioka', 'Michael Ballhaus', 'Florian Ballhaus', 'Wojciech Kilar', 'Nosferatu', 'F.W. Murnau', 'Eisenstein', 'Alexander Nevsky', 'Akira Kurosawa', 'Orson Welles', 'Jean Cocteau', 'Fuseli', 'Caspar David Friedrich', 'Prerafaelites', 'Gustave Doré', 'Albrecht Dürer', 'Mònica Bellucci', 'Gary Oldman', 'Winona Ryder', 'Keanu Reeves', 'Sadie Frost', 'Tom Waits', 'Anthony Hopkins', 'Van Helsing', 'efectes artesanals', 'cinema mut', 'western', 'Esplugues City', 'Estudis Balcázar', 'espagueti western', 'Bigas Luna', 'Caniche', 'Bilbao', 'José A. Salgot', 'Mater amatísima', 'Canet Rock', 'La Nova Cançó', 'TV3', 'director de fotografia', 'Camera Rent', 'Samuel Bronston', 'indústria cinematogràfica espanyola', 'Barcelona', 'Madrid', 'SIDA', 'transfusions']