Cinema, sense condicions.
Bona tarda, amigues i amics.
Estem a Ràdio d'Esvern, Cinema, sense condicions.
Un dimarts més, iniciem amb una composició, en aquest cas,
de música de Volsic Killer,
que va fer la banda sonora de Dràcula,
que a més a més, Dràcula de Bram Stoker,
dirigida per Francis Ford Coppola,
que és la pel·lícula de la setmana que hem escollit per avui.
I a més a més, va obtindre tres Òscars menors, diguem.
a l'any 1993.
L'any que va guanyar a millor pel·lícula, crec recordar,
Sin Perdón, del Harry el Sucio.
Molt bé.
Sin Perdón, del Clint Eastwood.
Sí, bueno, era una broma meva.
Ah, molt.
Sí, sí, sí, té Clint Eastwood, això mateix.
Molt bé, avui ens acompanyen, com sempre,
l'Ignasi, bona tarda.
Hola, què tal, bona tarda.
Anastasi, bona tarda.
Bona tarda.
I tenim, per segona vegada,
per acabar de matisar coses i conèixer més la seva vida
al voltant de tants factors que tenen a veure amb el cinema,
el Paco Marí.
Bona tarda.
Què tal, bona tarda.
Els Comanaments, com sempre,
la nostra inefable Lluna.
Bona tarda.
Hola, què tal?
Hola, molt bé.
Molt bé, doncs, si us sembla,
ja iniciem la nit de cinema parlant d'aquest...
Mira, que abans amb micro tancat parlàvem
que hi ha més de 200 versions
i segurament n'hi ha moltes que no estan comptades
perquè, bueno,
hasta jo amb Super 8 vaig fer el meu petit Dràcula.
Sí, sí.
És a dir que segurament n'hi ha moltíssim.
Forma part de la nostra essència ja genètica, jo diria.
Jo crec que tot i això Coppola ha aconseguit filtrar-se
dintre dels que podríem dir els Dràcules clàssics.
I, va, Ignasi.
No, jo ets a dir que vaig proposar la pel·lícula aquesta,
que és un clàssic, però és un clàssic modern, no?
Efectivament.
Per això dic que s'ha aconseguit filtrar com a clàssic.
Exacte.
Una mica arran de la...
Vam comentar la setmana passada a Roma.
Sí.
I, de cop i volta, en la desfilada eclesial aquesta,
sí, sí.
Apareix una mena de cardenal que, escolta,
era com si estigués veient el Gary Oldman, però directament.
I després la Mina, quan està morta, no?,
que porta una mena com de vestit de núvia tetri.
Aquella setmana...
Clavat a una altra que surt, la desfilada també del Fellini.
Evidentment, la dissenyadora de vestuari, la Eiko Ishoka,
que ja havia treballat abans amb el Coppola...
Va guanyar l'Òscar, va ser un, dos, tres Òscars que es van portar a la pel·lícula.
És que realment és...
A veure, en Coppola, ell diu que més important que l'escenari,
encara més important per ell era el vestuari.
El disseny.
El disseny de vestuari és extraordinari.
Perquè la pel·lícula, en aquest sentit, és molt impactant.
Però bé, entrant en matèria,
independentment que sigui cert o no que Coppola va agafar idees
de la desfilada aquesta eclesial,
és coincident, en tot cas és coincident.
A mi, per començar, el que m'agradaria destacar d'aquesta pel·lícula,
amb la perspectiva del temps, perquè és del 92,
amb la perspectiva del temps,
és el fet que és una pel·lícula finisecular.
Dràcula és una criatura literària finisecular també,
del segle...
De finals del XIX.
Sí, un segle, doncs.
Ah, la creació.
La creació de la novel·la.
Quan surt la novel·la, em sembla recordar que és el 98.
del 1800...
Sí, un segle abans.
Exacte.
Aleshores, curiosament, la novel·la Dràcula va com lligat
a un tema de transformació.
El propi personatge en la novel·la d'Estòker
se vol anar a Londres, perquè ell ja li diu,
el Jonathan Harker, quan va allà al Castell a preparar els papers,
li diu, és que em vull barrejar,
estic cansat d'estar aquí en la solitud
i em vull barrejar amb la gent.
Vull dir, Estòker s'ho fa venir bé,
però, en tot cas, sembla com si els finals de segle
tinguessin un aspecte realment molt potent,
perquè, evidentment, al final del XIX ja era un fet,
la transformació industrial,
la revolució industrial ja s'havia manifestat,
i ara, justament, a finals del segle XX,
és quan hi ha l'esclat digital.
És evident que encara estem patint una transformació
que vés a saber fins on ens du,
perquè el nostre món ja no s'assembla,
el de quan es va fer Dràcula,
tot i que en Cupola ho està anunciant,
ho està anunciant perquè ell és un fanàtic
de les maquinetes i de les evolucions tecnològiques,
és un fanàtic, no se'n pot estar de fer coses estranyes,
i, de fet, la pròpia pel·lícula és raríssima,
perquè hi ha crítics i comentaristes
que ja des del moment que va sortir van dir
això és qualsevol cosa menys una pel·lícula.
És una pel·lícula que realment...
Primer, és increïble,
perquè en Cupola fa com un compendi cultural
de referències pictòriques,
de pel·lícules que ha vist...
Fa un pot i pot...
Molt de pel·lícules, també, molt de pel·lícules.
Moltíssimes. Absolutament.
Si hauríem de fer una anàlisi set pis per set pis,
perquè aquesta és una altra de les característiques...
Carà, ja m'l'ha de dir, eh, el set pis.
La pel·lícula és un compendi de set pis.
Vull dir que gairebé que hi ha conseqüències
que en si mateixes ja són una pel·lícula, no?
Dins de la pel·lícula.
Sí, hi ha micropel·lícules.
Micropel·lícules.
I aleshores els crítics també diuen
que això no és una pel·lícula
perquè això sembla com unes quartes pel·lícules
enganxades l'una a l'altra.
A mi és una pel·lícula que des que la vaig veure a l'estrena
em va fascinar.
Sí.
Perquè el tema Dràcula,
i si tirem més enrere no es ferà tu,
han sigut sempre uns temes que m'han agradat.
Tinc potser 8 o 10 llibres sobre vampirisme
i tinc dos sobre Dràcula
que parlen un del Dràcula de Coppola
i un altre dels Dràcules
que hi ha hagut fins al 1990
o 95 que és el llibre, no?
Però el primer que voldria dir aquí,
perquè és molt curiós,
a veure, el Coppola
per mi és un director molt intel·ligent
que sap molt,
però també sap molt bé
el que vol fer.
I aquí agafa
i ens posa
Dràcula de Bram Stoker.
No, no us ho cregueu.
És Dràcula
de Francis Ford Coppola.
No, això és evident.
Jo us ho volia preguntar.
Què pensàveu d'aquesta
situació, diguem, de la pel·lícula?
Bueno, segons.
Per mi és que...
En quin sentit ho fa?
Per què ho fa?
Ell fa el Dràcula de Coppola.
Però li carrega el mort
a Bram Stoker.
El mort, sigui dit,
amb carinyo, eh?
Bueno, és que aquí hi ha un tema legal,
perquè ja hi havia una pel·lícula
que és, bueno,
Dràcula, no?
Del Haber, no?
Bé, el títol ja estava agafat
cinematogràficament.
Sí, sí, sí.
I aleshores ell havia de distingir-ho
i ell va dir
és que jo sóc un gran admirador
de la novel·la,
sóc un gran admirador
de les pel·lícules de vampirs
i el personatge
sempre m'ha fascinat
i encara més
quan vaig descobrir de petit,
me'n vaig a l'Enciclopèdia Britànica
i descobreixo
que Dràcula és...
Existeix, era real, no?
Vlad Tepes.
Vlad l'empelador, no?
Sí.
El boiboda, no?
El príncep que vigila
la frontera amb els turcs, no?
Sí, sí, sí.
En el cantó de Romania.
Sí, home, defensa
les essències del cristianisme
davant de l'islam.
Exacte.
Que per ser, els hongaressos
que eren els que li manaven...
Ell esdevia els hongaressos
i els hongaressos
van passar d'ell
i més tard el van empresonar i tot.
Vull dir que d'un i d'un i d'un l'home.
L'actitud sanguinària
que segons que sembla
amb els turcs és certa, no?
Això d'empelar...
Sí.
Empelar vius, a més a més.
Empelar vius.
Empelar vius, que això és el bonic.
Bé, això és part de, realment,
l'odi que tenia els turcs,
els otomans, no?
Vull dir que això és una cosa
que està constatada
i, clar, segurament tenia
un interès personal
perquè si era el príncep
el que no volia
és que li agafessin el territori
i acabés sent un serp, no?
Vull dir, un lacai dels otomans, no?
Però, amb independència d'això
i de la violència,
això a Coppola
el va impressionar molt,
ell diu, no?
I sempre, de sempre, diu,
sempre...
Ell justifica així.
Li havia interessat
intentar fer una seva versió.
És cert que la pel·lícula,
malgrat tot,
i amb tot l'ho marciana que és,
segueix força l'estructura
de la novel·la d'Estòker.
El que passa és que, òbviament,
l'enfocament que fa del vampir
no té res a veure amb Estòker
perquè el dràcula d'Estòker
no és gens romàntic.
És una bèstia, té 400 anys.
És molt interessant
la reflexió que es pot arribar a fer
perquè ve a ser,
amb independència,
que el personatge
en mans de Coppola
reacciona,
inventa aquella seqüència
a la capella, no?
Que, com que per culpa
dels otomans,
la seva Elisabetta, no?
La seva dona
s'esuïcida.
Ell agafa una ràbia
i diu, doncs,
aprendre per sac
amb el cristianisme, no?
La pel·lícula està plena
de brots romàntics,
de romanticisme.
Això és el que vaig...
Les frases més importants
o d'algunes de les frases
més importants de la pel·lícula
són romàntiques.
La pel·lícula acaba
amb una gran frase romàntica.
Jo he recorrido océanos
de tiempo
para encontrarte.
Es diu diverses vegades
de la pel·lícula,
són una mica passats
amb els oceans.
Perquè li agradava.
És una imatge.
La metàfora, sí.
El que vull dir
és que el Dràcula de Stoker
és un monstre
que té 400 anys,
és un no-mort
que té 400 anys
i és molt interessant
fer la reflexió
que probablement
és gent sensible,
és cruel.
És un paradigma
de maldat.
És un paradigma
de maldat
perquè no...
en canvi,
el de Coppola
el que transmet
és una altra cosa.
Sí, sí,
però el que vull dir-te
és que el personatge
de Stoker
és un vampir
desencanyat
de la humanitat,
per dir-ho d'alguna manera
que m'has de dir
amb 400 anys
el que he arribat a veure
i el que és el món,
no?
És una reflexió interessant.
En canvi,
en Coppola no.
En Coppola,
evidentment,
és un personatge romàntic.
És dolent
i és bo a l'hora,
no?
Vindria...
Llavors...
Deixa's fer una punada
que has dit
abans dèiem això,
que feia d'alguna manera
referents permanentment
a altres pel·lícules.
Jo penso que s'autocita
en el moment
i ara parlaves
de l'escena de l'Elisbet
quan és morta
i ell fa aquell crit
de dolor
que m'ha recordat
dos anys abans
que havia fet
el crit de dolor
Pacino
a les escales de...
Recordeu
el Padrino 3?
Sí.
I en el moment
que mor la filla?
Ah, sí, sí.
Ja exactament,
jo penso que el tempo
del crit
és el mateix.
És a dir,
triga a reaccionar
perquè té un dolor
tan profund
que no pot ni cridar
i quan crida,
crida d'aquella manera
absolutament desaforada.
En el cas de Pacino
és desaforada,
humanament desaforada
i en el cas de Dràcula
és inhumanament desaforada
perquè arriba a ser
un crit absolutament
de bèstia.
De ràbia total.
Però m'ha pensat
que o sigui,
s'està autocopiant
o simplement
és una tendència personal
que té
que expressa
el dolor dels altres
d'aquesta manera.
Però m'ha semblat curiós.
No?
I molt interessant
perquè d'alguna manera
perquè...
Són dos anys de diferència.
No és tan estrany.
No, no, no.
El mateix esplagia
o s'inspira, no?
A més a més,
el Dràcula de Coppola
per mi
està ple de referències
cinèfiles
i no les amaga.
Al contrari.
Insisteix, per exemple,
les hombres
fan, és una referència clara
al Nosferatu de Mournau
que amb ell
l'apassiona
i el considera
de capçalera, no?
Sí, sí.
I surten
al començament
quan arriba
el Jonathan Harker
del castell
aquelles hombres
són extraordinàries.
I després
es van repetint.
hi ha les referències
o sigui,
la figura de Dràcula
a dintre del Dràcula
de Coppola
arriba a fer
fins a set disfresses
diferents.
Cada una d'aquestes
per mi
la més
extraordinària
sabem que
per la més
va ser molt difícil
l'última
que és
quan el maten
que fa
realment
de
de
Murcielagal
com es diu
de rappenat
però de rappenat
humà
que
fort-li, eh?
Fort-fort-fort-fort
Aquesta es veu
que va ser molt difícil
però per mi
una que és
especialment
seductora
i sensual
alhora
és quan es converteix
en una boira
verda
que va penetrant
cap al llit
d'ella
de Mina
Això és del llibre
És fantàstic
La boira
que va per l'aire
això s'entra a l'habitació
i s'hi posa sobre ella
Això està en la novel·la
Molt interessant
Després surt de rata
surt de llop
De pila de rates
en realitat
Es desmunta just amb aquella frase
de Goethe
que és
llum més llum
que diu el professor
el que va dir el professor
el
no recordo
Bajarsing
Bajarsing
Bajarsing
diu
llum més llum
és una frase de Goethe
de Lich Mirlich
que també
una nova referència
llavors
sobre el que he llegit
sobre la pel·lícula
és que
bueno
això
em sembla que
no sé si ho has comentat
tu abans
Ignasi
però
el Coppola
els va agafar tots
els va tancar
en un hotel
i els va fer
No, a casa seva
o a casa seva
a un ranxo
que té
els va fer llegir
els va fer llegir
a tots
tot
el llibre
de Bramestor
tota la novel·la
i alguns deien
hòstia
però si surto dos minuts
i aquí m'ha de treure
tota la novel·la
no, allà
i hi ha una cosa
que em va fer molta gràcia
perquè va haver-hi un documental
on hi ha la filmació
on estan tots
i és una taula quadrada
amb una capçalera
que està al Coppola
i els altres
a les altres tres bandes
llegint
i mira
el que és a vegades
les associacions
que permet
el cine
que la setmana passada
vaig anar a veure
una pel·lícula
per cert
entre cometes
extraordinària
que per mi
és el millor
que es va fer
de lo que jo he vist
l'any passat
que és
Drive in my car
i amb aquesta pel·lícula
hi ha un director
de teatre
que està preparant
Tio Mbania
de Sheikho
i agafa
i la mateixa
escena
si la veieu
igual
la mateixa distribució
i llegint tots
el tio
el bar
el teatre
el teatre
es fa prèviament
sempre
la table reading
que en diuen
en anglès
i amb cinema
s'ha anat imposant
el tema aquest
també
en l'època
no era tan habitual
hi ha actors
que havien declarat
que aquest home
ens fa conviure
es veu que van estar
es van tancar
durant setmanes
vull dir
llegint la novel·la
jugant
fent ximpleries
perquè
tots es compenetresin
i fossin
pràcticament
com la família
cada un identifiques
a l'altre
tu ets Mina
tu ets Susi
i després
hi ha una altra cosa
sobre això
que deies tu
Ignasi
dels diferents
ai Anastasi
perdó
Anastasi
és molt freqüent
és molt freqüent
no passa res
però sobre això
que deies Anastasi
és veritat
jo per exemple
una altra cosa
la pel·lícula
l'he vist
8-10 vegades
no ara
m'agrada molt
i de tant en tant
hi torno
allà hi ha dos moments
que són western
però western
m'ho he notat també
al final de tot
els últims minuts
de llibre
el desenllaç
el cowboy
a cavall
la caravana
la diligència
quan empaixen els titanus
claríssim
el maco de l'element poètic
és que estan lluitant
contra el temps
i contra el sol
que s'està ponent
la carrera
no és contra
és contra la natura
contra Déu
de tota manera
abans de tancar
sí que m'agrada
fer referència
a unes
jo crec que referències
interessants
en les que s'ha inspirat
teniu present
la batalla
del principi
que són següentes
de xineses
de sombras xineses
bé
doncs això
està inspirat
ni més ni menys
que amb
Alexander Neusky
de l'Eix Sestany
una altra referència
i
i
i de
Ran i Kashi
i Muja
d'en Kurosawa
que tampoc és tan estrany
perquè el propi
el vestuari
és el seu valador
pràcticament
és el valador
del Ran
occident
el vestuari
també té a veure
amb Kurosawa
sí sí
vull dir que
però és important
l'Alexander Neusky
més que res
per l'angulació
perquè són
com contrapicats
quan estan lluitant
són ombres xinesques
però amb una angulació
que és exactament
la d'Alexander Neusky
i Orson Welles
de fet
a Otelo
agafa la mateixa
inspiració
al principi
quan ja
diguem-ne
el funeral
agafa exactament
la mateixa
inspiració
és l'angulació
d'Eisestein
per l'Alexander Neusky
és increíble
com tot queda
interconnectat
la pel·lícula
es tanca
amb un
fabulós
contrapicat
en el que estan
ell i ella
o sigui
Dràcula
i Mina
o Elisabet
el sostre
és fantàstic
després
els ulls
que apareixen
mentre
el Jonathan
el que el Jonathan Harker
va
que per cert
aquí sí que m'agradaria
també fer
un apunt
Coppola
està al caire
jo crec que ell
és conscient
que està
havent
el canvi
tecnològic
però va
i decideix
fer efectes
especials
amb el seu
fill
el Roman
absolutament
de l'època
muda
totalment
és a dir
i a més
es veu
el caire
artificial
de tota la pel·lícula
operístic
pràcticament
és
un intent
més
de reforçar
el cinema
antic
el cinema
silent
quan tot era
de mentida
per dir-ho d'alguna manera
quan arriba
a
Carfax
es diu
Carfax
la
catedral
van pel carrer
i visiten
unes fires
de cinema
en què hi ha els pions
no
això és a Londres
jo pensava
que et referies
a l'abadia
que compra
el drac
la baralló
de fira
la barraca
de fira
jo crec
que Cupola
era molt conscient
que era
un moment
de canvi
efectivament
perquè en aquesta pel·lícula
hi ha exhibició
el cinema
de barraca
els fonògrafs
el tren
de vapor
la màquina
d'escriure
que era
a finals del 19
evidentment
és una novetat
és increïble
perquè
posa tots els artefactes
que són una mica
la demostració
del canvi
d'època
del 19
del 19 al 20
i els posa
justament
en una pel·lícula
que està al caire
i a més
ell reforça
que la tecnologia
no són efectes
digitals
sinó que són efectes
del principi
del cinema
és com una
reafirmació
de
consciència
que això
està a punt
de fer un salt
això és molt baco
a mi m'agrada molt
perquè ara tenim tendències
quan s'utilitza
l'efecte digital
perquè sí
d'alguna manera
hi ha un excés
que es vegi molt
que allò és molt difícil
de fer
i que segurament allò
és impossible
de veure la realitat
i tal
Coppola passa
totalment d'això
ell retorna
com tu dius molt bé
i això no em quedaran
observació de la teva
retorna al passat
del cinema
i diu
a mi no em preocupa
aquests ulls posats
allà són bonics
em funcionen
i no cal que sigui
meravellosament ben fet
que ho estan
a mi també
és ben fet
perquè tenen aquest toc
inclús ingenu
d'alguna manera
doncs aquests
estan agafats
no sé si és
de carta d'una
desconocida
del Max of U
és que
hi ha un moment
que es veu un tret
i hi ha la superposició
d'uns ulls
és increïble
Max of U
un dels mestres
durant la pel·lícula
hi ha set transicions
d'aquest tipus
és a dir
agafar
concretar la imatge
i obrir-la
amb una transició
amb un iris
o amb un tipus de mecanisme
que s'utilitzava molt
i elemental
molt elemental
molt elemental
després hi ha referències
confessades per ell mateix
a la vella i la bèstia
d'en Cuctó
el moment en què
la bèstia
també està trista
i desesperada
perquè la vella
s'ha anat
que s'ha anat
a veure el pare
li deixa marxar
a veure el pare
i aquí
quan ella es casa
quan se'n va
a l'abadia
és quan mina
s'allunya d'ell
i ell es queda sol
enmig de tot
d'espelmes
la postura d'ell
que a més a més
el rostre
és el del rat penat
hi ha vegades
que li surt
la figura
del rat penat
a la cara
doncs és
clavat
a uns planos
de la vella
i la bèstia
i no heu vist
quasi un plano subliminal
en què apareix
una imatge
que recorda
absolutament
Frankenstein
la cara de Frankenstein
no del professor
sinó del monstre
Frankenstein
és possible
hi ha un moment
que quan encara
no t'ha habituat gaire
a les transicions
personals
que farà Dràcula
hi ha un moment
que apareix una cara
que dius
aquest tio és Frankenstein
no
és Dràcula
que té una de les
moltes transformacions
és molt fogàs
dubto que duri
més de sis segons
segur
segur
perquè
a veure
és que no acabaríem
la carrossa
la riquesa
de referències
la carrossa
la carrossa del principi
ell també
ha confessat
per ell mateix
però és cert
perquè
he vist
la pel·lícula
i efectivament
la carrossa
amb la persona
portant
la carrossa
quan recull
el pas del Borgo
recull
quan el carrossa
que només fa així
això està tret
de la màscara
del demonio
del Mario Bava
he pensat en Bava
també
pensat en pel·lícules
d'abans
grandíssima pel·lícula
de terror
he pensat en Bava
també avui
veient la pel·lícula
és veritat
doncs
en fi
és que no acabaríem
i a nivell pictori
el que sí que
bueno
evidentment
tots
tenim present
el quadre
del malson
del Fuseli
que és el
monstre
líncube
posat
és copiat
és una cosa
descarada
després
l'abadia
de Carfax
està claríssimament
inspirat
amb un quadre
que es va perdre
durant la guerra mundial
la segona
del
David Friedrich
Casper
David Friedrich
és un pintor romàntic
on els personatges
sempre estan d'esquena
i són petits
l'obre sobre un mar
de nubes
no
és la imatge
d'una catedral
d'una església gòtica
el quadre representatiu
de Friedrich
el més important d'ell
sí
el cementerio
es diu
el cementeri
del monestir
a la neu
que es veu
la resta
d'una catedral gòtica
i tot de figures
petitetes
monjos
anant cap allà
aquest quadre lamentablement
ha desaparegut
amb bombes
d'aquestes
segurament dels aliats
va petar
estava
en un museu
i va desapareixer
i després
bueno
referents
evidentment
els
pre-rafaelites
tot el que és
la caça
de la
Lucy
que és la rica
representa
sí
amb els vitralls
tot això
és per a Rafaelita
a més confessat
està agafat
de Henry Payne
i de tots aquests
si els nostres oients
després d'escoltar-nos
els agafa
ganes de veure-la
i veuen
uns ulls
i una cara
que diuen
si no és la Mònica Belucci
és la seva germana
no no
és la Mònica Belucci
és la Mònica Belucci
per cert
estic segur
que tots ens hem quedat
amb la imatge
de les dues dones
quan apareix el Dràcula
que diu
això és meu
i les dues dones
que eren com
enganxades
si a meses
diguem
una mica si a meses
que treballen
les dues treballen
a l'hora
doncs això
està agafat
d'un gravat
es diu
la dona aranya
està
els gravats
del Gustaf Doré
de l'infern de Dante
és tremendo
perquè realment
allà surt
està agafat
està inspirat
jo quan ho vaig veure
vaig dir
és que això em sona
i no sé de què
és evident
que això
està agafat
d'algun lloc
l'imatge molt potent
quan el retiren
i el retiren
d'aquella manera
doncs és la dona aranya
del Gustaf Doré
després
això ja és una botada
us recordeu
que en el metjador
hi ha un moment
que hi ha un quadre
d'ell
del Dràcula
quan és jove
quan és més jove
al començar la pel·lícula
allò és una calca
és una calca
d'un autorretrat
de l'Albert Doré
del 1500
l'únic que canvia
és
la cara del Doré
evidentment
la treu
i posa-la
del Gary Oldman
però
és calcat
o sigui
és el quadre
de l'autorretrat
de l'Albert Doré
bé
és que no acabaríem
realment
des d'aquest punt de vista
de referències cinematogràfiques
de referències pictòriques
de referències arquitectòniques
del que vulgueu
és
està tan treballat
és una pel·lícula
treballadíssima
molt ràpid
aquí tenim el Paco
que també ha de dir
la seva
ens ha d'explicar
la seva vida
estic impressionat
de tanta
sabidoria
de tant coneixement
i de tanta capacitat
per veure coses
que
que jo no veig
soc un home de cine
però
però bueno
soc
i he estat professional
però
em sembla fantàstic
no?
feia 10 anys
que no veia la pel·lícula
i avui
doncs me l'he vist
per poder
donar alguna
pinsellada
i bueno
és una
és una gran pel·lícula
on jo no veig
no veig
tantes referències
com vosaltres
perquè
perquè no tinc
tants coneixements
em quedo
en què
en què m'agrada
però també em quedo
en què no em fa por
les pel·lícules del Dràcula
doncs jo des de petit
doncs sempre m'han fet por
i
ens han fet por
i penso que estaven fetes
per fer por
i està escrit
per l'Estoker
per fer por
i aquesta
a mi no em fa por
al contrari
m'agrada
és una pel·lícula romàntica
tant com esteu dient
és romàntica
és d'amor
és que és una pel·lícula d'amor
no és
no és
de por
m'ha entusiasmat la fotografia
lògicament
jo vinc del camp de la fotografia
i el
i per una raó
la fotografia
és fantàstica
Michael Bajaus
fa un treball
correcte
extraordinari
i
i visc
per la formació professional
sempre miro els títols de crèdit
i visc
que el foquista
era
el
Florian
Malhaus
que és el seu fill
amb el qual
m'ha portat molts records
perquè el meu pare
era director de fotografia
i jo he fet
fortes pel·lícules
amb ell
i m'ha emocionat
una miqueta
al veure el director
de fotografia
el vincle
el vincle
sí
llavors jo
lògicament
amb pel·lícules
com el Dràcula
del Coppola
jo no he tingut mai
intervenció
perquè aquí no s'han fet
pel·lícules d'aquestes
però jo he intervingut
amb els nostres Dràcules
catalans
diguem-ne
aquí a l'any 76-77
es van fer dos pel·lícules
que una era
el jovencito Dràcula
del Carlos Benpar
i que ell feia de Dràcula
i amb la
amb la
Verónica Miriel
i amb la Susana Estrada
i la
Montse Prous
i bueno
eren de conya
eren de broma
lògicament
tampoc feien por
però bueno
no tampoc feien por
no feien riure
però almenys aquelles
feien riure
i l'any 76
un director
que abans havia estat
director de fotografia
que es deia
Joan Fortuny
i tant
va fer el jovencito Draculín
amb el
Joer Rigoli
un actor
un humorista argentí
que sortia per la tele
l'1,2,3
i tot allò
i que bé
que sortien tots
els actors secundaris
i de tercer ordre
i de quart ordre
de catalans
amics nostres
i bueno
són les referències
que jo tinc
del Dràcula
però bueno
m'ha agradat la pel·lícula
però
molt interessant
jo
subrayaria la música
la música
està considerat
del
el Bossyat Killer
que és la
la seva
la seva obra
màxima
està considerat
que és la seva obra
és suprema
molt interessant
perquè
es nota
que aquest home
és de l'est
en el sentit
que té un regús
oriental
i tan abrós
no?
és a dir
com realment
que hi sent
el tema vampíric
el sent
els càrpets
se't venen
al cap
al damunt
amb el que deies
tu també
jo ara
estava pensant
parlant de l'època
dels anys 60
i així
amb Cuà de Cuc
de Portavella
que també
vampir Cuà de Cuc
entre dintre
d'aquesta tradició
que dius
jo havia vist
el Christopher Lee
pels estudis
de l'Alcázar
passejant
passant pels passadissos
jo no vaig treballar
la pel·lícula
però no tinc
molts amics
el Manel Esteve
i molts companys
que havien treballat
i sí, sí
vam tenir
un Frankenstein
també
a prop
abans de tancar
sí que m'agradaria dir
un altre element
contemporani
el moment
important
a tenir en compte
que és
l'any 92
és un moment
de
la sida
la sida
i la pel·lícula
té
una incidència
és una mica abans
però bueno
són 10 anys abans
10 anys abans
sí, 10 anys abans
però
els anys 90
està colpejant
Copola
recull el testimoni
evidentment
que
la sida
ve dels anys 80
mal, mal, mal
tens raó
bé, en tot cas
obsessionava molt encara
el tema de la sida
i en la pel·lícula
si us fixeu
estan parlant
contínuament
d'infecció
i transfusions
i transfusions
i infecció
és a dir
és un tema
més que des
és un apunt
per situar la pel·lícula
en el seu temps
hi ha una altra cosa
també
jo ho he llegit
i m'ho crec
i és que es veu
que la pel·lícula
tenia
més sexe
i ho va tindre
que retallar
el Copola
per necessitats
de distribuïdora
home
i no tenia
tant gore
i li va posar
perquè li van dir
posa
que això
ara
té
cartell
la seqüència
de les tres
vampires
amb el
Quino Rips
és d'alt voltatge
per ser pel·lícula comercial
el que se suggereix
i el que s'insinua
bastant
suggereix
és més fort
que el que el meu
és tremendo
i participa també
el Tom Wage
que jo no me'n recordava
Rayfield
gran amic
de Copola
és un molt amic
i llavors
el va col·locant
sempre que fa una pel·lícula
el Dennis Hopper
fins que va durar
i després el Tom Wage
també el anava col·locant
i després també s'ha de dir
que l'Antoni Hawkins
va aconseguir
bastant la seva
allargant
el seu paperet
potser més
del que caldria
no sé
bé
posa un punt
també malvat
és un Van Helsing
que el Van Helsing
és l'heroi de la novela
i de la majoria
de les pel·lícules
però
ell
li dona una dimensió
perversa
que arriba un moment
que li va dir
al Copola
escolta
jo
hi ha un moment
que tinc que
agafar a la mina
i ballar amb ella
i fotre-li un petó
i el tio
ho fa el pareixant
i diu
bueno
ara
doncs fes-ho
que es veu que
i tu ho veus
i dius
es veu que la guainona
Raiden
la va agafar
una mica freada
no no
que no s'ho esperava
vull dir
acaben de citar
un dels noms sagrats
de la pel·lícula
també
eh sí
Gary Oldman
realment els actors
estan tots
amb tanta gràcia
i la
i una
la secundària
perquè la Lucy
és secundària
però la Ceddy Frost
Ceddy Frost
és una meravella
en aquesta pel·lícula
era la seva presentació
en aquesta pel·lícula
fa una Lucy
bueno
però greu
espectacular
sempre està fent
comentaris sexuals
també
per una dona
de finals del 19
i jove
és realment sorprenent
i darrerament estic llegint llibres dels Illuminati
i dels Francs Masons
i del canvi de la nova era
tendències ideològiques
o no sé com dir-ho
del segle passat
i d'abans
i és una mica
i tots van cap a la destrucció del món
cap a un altre món
i heu parlat
de les transfusions
no?
que estem
d'alguna manera
tots estem contaminats
vull dir
gent pura
gent pura
no existim
pel que no tenim
un mal
tenim un altre
el que no tenim un altre
i el fet
que
dels vampirs
del Dràcula
que
mosseguen
i
ja estàs fotut
i tu
saps que continuaràs
mossegant
i mastegant
i també
i és una mica
i aquell tio a l'autobús
que estàs respirant al teu costat
i
te la pot fotre
te la pot fotre
doncs és una mica
com un missatge
el que ens deien els il·luminat
i tots aquests
que d'alguna manera
ho estem vivint
ens està arribant
un canvi
no no
és evident que estem
amb l'ull de l'huracà
això ha canviat
això ha canviat
és una altra actualització
de Coppola
del Dràcula de Coppola
correcte
certament
sense dubte
per tant
compte perquè és una pel·lícula
que ens podrà satisfer
des del punt de vista cinematogràfic
més o menys
com a relat
o per la manera
que ell l'ha concebut
però se li pot treure suc actual
que jo crec
que té elements interessants
però potser
evidentment
no és una narració
convencional
no té les estructures
però
és una pel·lícula
que de cop i volta
amb la perspectiva del temps
està cobrant
guanya
un valor
de referència
de referència
en el temps
té un transfons
té un transfons
un transfons absolut
absolut
molt bé
i tallem
perquè si no
segurament
anem a parlar
a veure
avui que tenim la sort
de comptar
amb vosaltres
anem a tornar
cap al passat
i parlem
d'algunes pel·lícules
en les que
d'alguna manera
coincidint
amb rodatges
o
amb la
amb el muntatge
bueno
cada una
amb la seva parcel·la
exacte
llavors tenim
en el cas
de dues pel·lícules
Canetxe i Bilbao
Canetxe i Bilbao
la direcció
de Vigasluna
sí
amb el que
per tant
vau tindre
una relació
sí senyor
i després tenim
una pel·lícula
una pel·lícula inquietant
que és
Matera Matíssima
del Salgot
de Salgot
sí
que déu-n'hi-do
perquè el protagonista
el nen
el Julito de la Cruz
com ens recordava abans
vosaltres teniu més coneixement
no?
sí
el protagonista
molt peculiar
la pel·lícula realment
si té la força que té
l'estimo molt
aquesta pel·lícula
a tu aquesta pel·lícula
t'ha quedat un bon record
no?
de la pel·lícula
el rodatge és una altra cosa
però la pel·lícula
amb si al final
si quan la vas veure
vas tenir una sensació positiva
sí
les pel·lícules
a vegades m'ho han preguntat
a mi les puc dir
quina pel·lícula és la que més t'agrada
de les has fet?
no, tampoc
en general
m'és igual
jo recordo més els rodatges
recordo més el personal
són vivències molt fortes
però aquesta pel·lícula
concretament
concretament
em va tocar molt
a més
he conviscut amb el Julito
perquè és veí meu
és un nen que estava
als hogaris mundet
perquè és autista
estava abandonat
i tenia molts problemes
i
en la pel·lícula
van haver uns problemes tècnics
que jo vaig patir molt
però
és una pel·lícula
que m'estimo
és cert
amb la Victòria
vam tenir molt bon rotllo
molt, molt
molt
sí
sí, sí
tinc el mateix record
i pels mateixos motius similars
del Julito personal
no tant
però sí que esclar
era un nano que es feia estimar
a més jo en el rodatge
hi anava molt
en aquesta pel·lícula
és que abans no recordàvem
que ens havíem vist
mutuament en el rodatge
però hi anava de passeig
una mica
perquè el Salgot em deia
vint a rodatge
i és una pel·lícula
una de les vàries
que he treballat
en què el director
era el director
i
era el director
era el responsable
però
la pel·lícula
segurament
el 100%
de la direcció
no era del Salgot
llavors
recordo que fèiem un plano
no sé si tu
Anastasi
te'n recordes
fèiem un plano
i dèiem
vale
doncs ja està
ara farem
quan estan aquí al menjador
que estan tots a la festa
perquè és el tal
i se'n anaven
el Salgot i el Ciurana
que era un geni
que era l'ajudant de direcció
però que en sabia molt
se'n anaven al bar
estiraven mitja hora
nosaltres començàvem
a preparar tot
i quan pujàvem
el Ciurana
ja li havia dit
ja li havia dit
com ho teníem
és el que ell pantejaria
i faria
el segell
de totes les mans
de l'enquadrament
estic d'acord amb tu
però hi ha dues coses
amb què el Salgot
penso que sí
que tenia un pes important
que és a l'hora
de precisar l'enquadrament
és a dir
jo penso que allà
en l'afinat final segurament
i després en el muntatge
en el muntatge
que és la part que em va tocar a mi
jo vaig fer molt
per la pel·lícula
però el Salgot
també ho tenia molt clar
doncs en aquest cas
a vegades això passa
vull dir que un director
que a vegades roda
encara amb inseguretat
perquè és molt encara
la seva primera pel·lícula
important
era la segona
en realitat
havia fet un curtmetratge abans
però en canvi
en el muntatge
tenia una gran seguretat
el Salgot
home i era un tema
que li tocava molt
perquè la pel·lícula
ell tenia
tinc entès
un germà
una germana
que era autista
i llavors
davant d'aquesta problemàtica
ell va plantejar la pel·lícula
i van anar als Hogars Mundet
i van fer un càsting
de nens
i van escollir
el més mono
el més maco
perquè era molt maco
era maco
el van transformar
una mica
de cara
diguem
per fer-lo una miqueta més
sindròmic
que diuen avui en dia
però
en realitat
era un nano maco
era un nano maco
com el petitet
era un nano maco
recordo el dia
que vam rodar amb ell
que li van posar un
com un electro 2 al cap
a la pel·lícula
surt
que li posen un electro 2
i va patir molt
es va aterroritzar
perquè segurament
li havien posat de veritat
i ell no sabia
que allò era mentida
i llavors
no s'ho deixava posar
i va començar a cridar
va començar a la pell de gallina
va començar a cridar
i que no es deixava
no es deixava
el van convèncer
el van convèncer
li van parlar
i li van posar
i surt acollonit
però estava acollonit
de veritat
pensant que en qualsevol moment
li fotrien
la descarreta
després també vam estar
Canet Rock
abans que aquestes 3
tu també vas estar
Canet Rock
en un dels equips
diguem
dels 3 equips bàsics
que hi van haver
i jo vaig estar
en el muntatge
de la pel·lícula
amb el Bellmunt
que va ser realment
terrorífic per mi
perquè jo encara
no en sabia gaire
i el Bellmunt
ja saps com és
com era
almenys
i realment
vaig patir molt amb ell
però la veritat
és que vaig aprendre
molt
i la pel·lícula
penso que és una pel·lícula
que va ser un repte
fer-la
sí
era difícil
i jo vaig treballar
també
a la nova cançó
a la nova cançó
jo també
jo la vaig muntar
ah mira
no la tenia en compte
aquesta és veritat
també l'hem fet en cúmul
també la vaig muntar
sí
la vaig muntar jo també
també era del Bellmunt
també del Bellmunt
de dos en dos
Bellmunt
és curiós
i el Casas
i l'Àngel Casas
jo vaig estar
a tots dos
al Canet
i a la nova cançó
i a més a més
feia fotografia llavors
i també
me'n vaig emportar
la càmera
llavors ja tenia
no sé
però ja tenia vídeo
sí
que era el vídeo aquell
que anava
amb tres parts
o sigui
tenies la bateria
allò pesava
i vaig
i vaig
i vaig
i vaig fer
un petit reportatge
de cada un
per
per separat
recordo
recordo bé
el final
penso que va ser
el Canet Rock
sí
amb el sis
amb el sis
a la platja
aquell plànol
de benvinguts
vindreu
vindreu
molt maco
és dels moments
macos de la pel·lícula
la pel·lícula
té coses molt interessants
l'altre dia fèiem un pass a la filmoteca
d'una altra pel·lícula
del Reborn
que us vaig comentar
que ens me la vam passar
per fer una comprovació tècnica
i quan vam acabar
el projeccionista
que ens vam aixecar
perquè va fer
moltes equivocacions
i molts errors
perquè també a vegades
aquestes projeccions
són inesperades
i no coneix la pel·lícula
i no l'ha pogut preparar
i va baixar al final
i va dir
ostri, perdoneu
però tal
escolta
va ser la teva
jo era Canet Rock
i em va entusiasmar
em va agradar molt
i em va donar gran alegria
és que és un tros d'història
aquella pel·lícula
no hi ha dubte
s'ha de conèixer
s'ha de veure
escolta
el temps vola
potser que parléssim
de la teva experiència
de televisió
i si tu vols afegir
si dóna temps
bàsicament el Paco
la teva experiència
de televisió
que tampoc l'hem parlat
no l'hem parlat
són dues televisions diferents
però sí
tu a TV3
vull dir
que aquí és on
has exercit més
com a director de fotografia
vull dir
amb les sèries
jo en cine
vaig treballar
jo vaig fer dues pel·lícules
només en cine
amb 35 mil·límetres
de director de fotografia
amb el Xiol
i van ser dues pel·lícules
que les van fer ell i jo
sols
amb actors
que eren amics meus
i grups
d'un grup de teatre
i això
però en cap
vaig entrar a TV3
vaig tenir la sort
d'entrar a TV3
l'any 84
vaig entrar com a operador
de càmera
però ja vaig començar
a fer de director de fotografia
en diversos programes
fins que van començar
els Culebrons
vaig fer el 3 estrelles
amb el Tricicle
com a director de fotografia
però en categoria encara
d'operador de càmera
i en cap
van haver unes oposicions
i vaig aprovar
i bueno
he treballat a totes
les telesèries
que s'han fet
al Poble Nou
a la Rosa
als Segrets de Família
o a Europa
em sembla que també
o a Europa
que vaig seguir jo
tota la carrera
el Cor de la Ciutat
el Cor de la Ciutat
l'Abrind d'Ombres
l'Abrind d'Ombres
i vaig començar
la Riera
vaig començar la Riera
però
em vaig enfadar
i vaig dir que no volia continuar
i
rei
vaig deixar de fer
la Riera
i vaig continuar
fer programes
però això devia cobrir
una quantitat d'anys
eh
això
des de
84
fins a
fa 7
que em vaig jubilar
perquè evidentment
el ritme de treball
d'una sèrie
no és
segurament
el d'un rodatge
on les coses
en principi
depèn del rodatge
depèn de la sèrie
en general
la sèrie
ho dirà el Paco
com es treballa
des d'aquest punt de vista
de director de fotografia
d'operador
el ritme
quin és?
quan es treballa
la meva experiència
quan es treballa
televisió
amb productes
de televisió
i que són
televisius
el director de fotografia
no existeix
jo diria
que és més
il·luminador
perquè el director de fotografia
en teoria
té de controlar
moltes coses
des de localitzar
a suggerir
tipus de decoració
en un moment donat
o per comentar
encabat
hi ha un
coneixes la càmera
coneixes la pel·lícula
que treballes
o coneixes
la càmera digital
en què treballes
i tot això
passa per tu
i tu ets el que mana
tu ets el que mana
a la tele no
i encabat bé
al laboratori
i encabat bé
a l'atalonatge
i tot això
és la mà
del director
de fotografia
i el cervell
el que
el que
el que
el que
surt
el que ell vol
d'acord
amb el director
a televisió
no
a televisió
il·lumines
com tu vols
com tu pots
depèn del tipus
de material
que et donen
a vegades et diuen
és el que hi ha
si és el que hi ha
no fa falta que vingui
jo
poseu vosaltres
si són tres focus
tres quarts
els enceneu
i ja està
i no fa falta que vingui
jo
no no no
no te pongues així
bueno pues vale
és això
està des del
tu graves
tu il·lumines
però en què va tot això
va a una sala de control
que hi ha un
que hi ha un control
de càmeres
i que és el que posa
el diafragma
i és el que el baixa
el puja
el que
el que
oscureix
el que li dona més
no sé què
el que ho fa més càlid
el que no sé què
i moltes vegades
no tens cap control
cap control
perds absolutament el control
perds absolutament el control
i després de la postproducció
tampoc hi entres mai
en el sentit de dir
no no no
l'atalonatge final
hi ha encara menys
no és que no hi ha
l'atalonatge final
és que no hi ha
l'atalonatge
bueno hi ha grans
hi ha editatge
sí
bueno parlo dels programes
que fem a la tele
sí sí
va bastant per això
però és igual
els culebrons
els culebrons
no hi ha atalonatge
s'edita
s'edita
s'edita
s'edita
i quan ells estan editant
aquell programa
aquell programa
que hem fet
fa 15 dies
futbol del Reus
fent un partit
de Reus
i jo no me n'entero
i jo encara
tu ho veig per la tele
i dic
hòstia però si això
estava
si això ho vam fer
molt fosc
això perquè representa
que era un lloc
lugubrer
i que tenia
de fer por
i ho ha aclarit
de mala manera
i han acabat
han obert el grifo
l'aixeta
i allò surt de dia
però de dia
llampant
però això ho supervisa
el director
quan fan això?
el realitzador
sí
sí però bueno
sí també
tampoc em consulta
tampoc
és sota el seu criteri
no sota el meu
ja
tot està com
molt quadriculat
pel que veig
és tot com molt
de producció en sèrie
mai millor dir
la impressió que dóna
és aquesta
una feina mecànica
des d'aquest punt
de gana
és la feina típica
de televisió
o sigui d'estudi
el que el Paco
s'ha explicat
és la feina d'estudi
pura i dura
i jo crec que
fins i tot a mi
heu sorprès
alguna cosa
jo pensava que hi havia
un marge més gran
de control
no
no
i el
bueno
igual
se m'ha passat
ja vindrà
ja vindrà
escolta'm
una cosa que no vam parlar
l'altre dia
però que tenia apuntada
i que
m'ha de dir
que fessis cinc cèntims
és
que va ser gerent
de Càmerer Rèn
una empresa de lloguer
de càmeres
durant
durant
una sèrie de
durant tres anys
molt bé
sí
com va ser l'experiència
perquè jo crec que
molta gent
sobretot dels que surten
de les escoles de cinema
i tal
deuen acabar
no?
bueno
fins a l'any 80
jo vaig entrar
l'any 81
a Barcelona
no hi ha cap empresa
que es dediqués
a lloguer càmeres de cine
cap
a Madrid
hi havia
tres
tres ex directors
de fotografia
que van veure el xollo
i van comprar
càmeres
càmeres
i les llogaven
però es feien la competència
i rebentaven preus
i
llavors van decidir
escolta
ens estan prenent el pèl
els productors
no?
perquè et pregunten
a tu
et pregunten a tu
i a tu et diuen
que jo ho faig més barato
el de sempre
i
es van unir
i llavors
es van unir
i és monopòlic
i llavors
ens van muntar
sucursal a Barcelona
que no hi havia
cap empresa
i van pensar en mi
com a persona
que estava allà dintre del mitjà
que ja en tenia
com a persona
diguem-ne respectada
coneguda
respectada
dintre del mitjà
i em van fer gerent
perquè jo
en fi
era responsable
total i absolut
però la paraula gerent
a mi també
molt ampla
però no m'agradava
no m'agradava
gestionar
jo quan jugava
una càmera
per fer una pel·lícula
patia molt
perquè jo el que volia
era marxar a rodar
jo el que volia
anar a veure els rodatges
i jo el que volia
i quan m'explicaven
i quan m'explicaven
i al final
ja em va sortir
em va sortir
la possibilitat
d'entrar a TV3
i vaig veure
el cel obert
tornant de càmera
una càmera
agafar primers planos
contraplanos
planos generals
i això és el que m'agradava
va il·luminar
això és el que m'agradava
i va ser la sort
de la meva vida
i al 84
vaig entrar a TV3
hi ha una cosa
que aprofitant
que esteu tots dos
és que a mi
em fascina
i a més
és un referent
d'aquí del Baix Llobregat
d'Esplugue City
els estudis aquests
de Wester City
tots dos
heu estat allà
jo recordo
que l'altra intervenció
tema
Paco
ja em van fer
un lleuger comentari
però potser seria interessant
sentir
la vostra opinió compartida
de la vostra experiència
a Esplugue City
més que res
perquè és un referent
potentíssim
del Baix Llobregat
més que Esplugue City
jo també diré una cosa
que ens haig a donar
tota la preferència
del Paco
perquè el Paco
entra a Valcàzar
en pantaló curt
jo ja tenia pantaló llarg
quan vaig entrar a Valcàzar
ja tenia 20-21 anys
i anava en pantaló llarg
i això fa que jo
conegués molt poc
el tema bàsicament
d'Esplugue City
vaig estar-hi rodant
un curtmetratge
quan començava
que ell va veure
després
ara fa poc
de 3 anys
el fe que van veure
allà vaig rodar-lo
a Esplugue City
precisament
un curtmetratge creatiu
per entendre'ns
amb uns amics
però
la més esperien
Esplugue City
i físicament
parell de vegades
però ben bé
per curiositat
jo en realitat
vivia en l'estudi
estava més en l'estudi
Valcàzar
ara més en el muntatge
per la curiositat
baixava els platós
d'entant en tant
a veure el salón
i a veure
els decorats
que hi haguessin
però en realitat
l'experiència
forta
forta
de coproduccions
que us explicava
abans
el Paco i tal
la té molt ell
Sí, sí
jo vaig fer
la primera pel·lícula
la meva primera pel·lícula
va ser
la primera pel·lícula
primer espagueti
tal com us vaig dir
de Valcàzar
al poblat de l'oeste
i va ser
Pistoleros d'Arizona
Impressionant
i jo al·lucinava
veient els cavalls
i veient les baralles
i veient la gent
que es llançava
de 10 metres d'alçada
i que hi ha sobre
sobre caixes
de cartró obertes
i sobre matalassos
i clar
i em sorprenia
a veure com parlaven
una seqüència
hi havia un actor
iugoslau
hi havia un italià
hi havia un americà
i parlaven
cada un amb el seu idioma
jo he fet
molt poques pel·lícules
amb so directe
per no dir
que cap
això no se'n feien
gaires tampoc
pel·lícula amb so directe
que valgui el 100%
el so
jo crec que no he fet cap
i el 90%
són pel·lícules
que s'han fet
amb so de referència
i cada un parlava
amb el seu idioma
i han acabat
deien el diàleg
però en el seu idioma
production sound
que diuen els anglesos
production sound
so de referència
i que efectivament
cadascú parla
és doble tot
després com deia
no t'havia de fer l'ini
el mateix
és doble tot
i el saló
i tot això
era autèntic
era un saló
de veritat
que s'utilitzava
per totes les pel·lícules
totes les pel·lícules
a més cada pel·lícula
tenia el seu decorador
quasi sempre el mateix
perquè allà
funcionava el Julio Alberto
que va ser
extraordinari
i que les feia totes
i ara estava fixa
amb el càcer
però
hi havia alguna pel·lícula
en què venia una altra
o
al matí rodàvem una pel·lícula
de set a tres
i a les tres marxàvem
i entrava una altra pel·lícula
llavors el Julio Alberto
els de Dretjo
els havia dit
doncs ara aquest quadro
me'l canvies
i ara
el mirall el posarem allà
canviem el mirall
aquestes coses
i hi havia canvis de carrer
m'imagino també
els carrers
del poble
o no
ell parla de l'estudi
tu parles del
del poblat
del poblat
estaven a dos quilòmetres
ah
no estaven
a tocar
no estaven separats
interessant
després separats per l'autopista
ja més tard
però inicialment no
el primer poblat
que van fer
estava al mig de l'autopista
exactament al mig
l'autopista no existia
i al cap d'un any
un any i mig
no ho sé
o dos
no me'n recordo
van començar l'autopista
llavors
van tenir de desmuntar
tot el poblat
i el van córrer
res
30 metres
sí
perquè jo de petit
recordo
el meu pare conduint
i des de l'autopista
es veia
es veia
el carrer
del poble
carrer n'hi havia
carrer n'hi havia un
que era el carrer principal
amb tots els sols
el primer
el primer poblat
hi havia un carrer només
un sol carrer
sí
però
el segon que van fer
hi havia tres
estava el principal
un
de poblat mexicà
que estava a l'esquerra
que eren casetes blanques
és veritat
i a la dreta
hi havia un altre
un altre carrer
no tan llarg
més curtet
era més curtet
però de cases
com més senyorials
com cases més senyorials
ja no de l'oeste
com més senyorials
un de colonial
un altre
de casetes de fang
sí
aquest
el nou
el vam estrenar
en una pel·lícula
es deia
un lugar llamado glory
que era una coproducció
amb Amèrica
i que la feia
el Lex Barker
impressionant
el que havia fet
el Tartan
el Tartan
i tu no vas estar
en la que es va cremar
l'estudi?
no
el que es va cremar expressament?
no
no
estava el Déu Casas
el Jaume Déu
ah carai
jo no
de fet
l'Splugues City
o els estudis
Valcàcer
pretenien una mica
emolar
el que era una productora
com la Paramount
per exemple
en el sentit
l'altre dia
parlàvem
de Sunset Boulevard
en què es veu clarament
que hi ha com tot un apartat
amb despatxos
per als guionistes
sí
i tu em parlaves
que havies arribat a muntar
muntàvem a dalt
a dalt
a dalt
a dalt
que semblava un edifici
com racionalista
una mica
l'edifici Valcàcer
que no tenia cap pretensió
arquitectònica
sí que tenia un cert record
d'un edifici
regust
d'edifici racionalista
llavors tenia un cos central
que era
que tenia
lluminàries
és a dir
l'altre dia
em veies les finestres
era on passava l'escala
doncs
el muntatge
estava lògicament
a dalt de tot
en un lloc més recòndit
i més amagat
i menys il·luminat
diguem d'allò
i era a dalt de tot
d'aquest pis
si volia anar al plató
havia de demanar-li
al Puigbert
que era el meu
muntador de referència
i deia
Puigbert
puc baixar un moment
que diuen que ja estan rodant
no sé què
i baixava
i me n'anava als platós
que lògicament
estan en la planta baixa
a la part de darrere
diguem de l'estor
és impressionant
perquè és una mica
hi ha un petit tempori
el flaire
tenies el flaire
la flaire d'una productora americana
és que Balcázar
en aquest edifici
en aquest edifici
tenia platós
tenia un magatzem molt gran
que és on construïen els decorats
tenia un bar
i restaurant
tenia sales de muntatge
i tenia sales de doblatge
i de so
i de mescla
i de mescla
és que ho tenia tot
era com un estudi de Hollywood
ho tenia tot
tot el segle
que un perd de producció
almenys el revelat
i la desaparició de Balcázar
és la centrifugadora de Madrid
o
hi ha
hi ha
diverses versions
o diverses
sí
jo crec que va acabar
va tenir el seu age
abans era una productora
que feia pel·lículetes
les dirigia l'Alfonso Balcázar
que era un dels germans
és una família
de
peleteros
vull dir que tenia
tenia botigues de pells
el pare
importava pells
de Rússia
i d'Estats Units
i això
i d'això
van passar
a l'Imperio
a l'Empori
de Balcázar
amb les coproduccions
amb Itàlia
i tal
i quan van passar
els espaguetis
perquè ja no donaven
l'Alfonso
ja no estava bé
el Jesús
l'altre
tampoc
i van plegar
també val dir
que en aquell moment
la indústria
diguem
efectivament
el que deies tu
la pressió
el centre cinematogràfic
havia passat a Madrid
pensant que Barcelona
en els anys
30 i 40
tenia 6
7 plators
de diferents dimensions
però tenia 6 espais
per rodar
estudis
tot això
es havia anat
desaparegent
i al final
dels 70
penso que això
finalment
va decantant-se
cap a Madrid
i Bronston
hi va fer molt
també
en el seu moment
per fer que Madrid
creixés molt
el Samuel Bronston
americà
que instal·la Madrid
tot això
va anar ajudant
molt a que la indústria madrilenya
n'és progressant
i aquí ens estem quedant
amb la publicitat
que és una altra
molt
de coses
que realment
llavors el pes
va passar una mica
a la publicitat
que els catalans
amb això
Barcelona
sí que va tenir
un pes important
respecte a Madrid
és evident que Madrid
després de la guerra civil
mica a mica
es va apoderant
del cinema
perquè evidentment
li convenia
i li interessava
per fer
un adoctrinament
corresponent
després el que apuntaves tu
també hi ha
una part de producció americana
que va arribar un moment
que a Espanya
els hi va anar molt bé
perquè hi havia
una mà d'obra
sobretot molt barata
en canvi
allà als Estats Units
les produccions grans
començaven a fer-se
molt costoses
llavors clar
el vindre cap aquí
políticament
al govern
li interessava
perquè era una mica
un rentat de cara
mira aquí venen
els grans actors
tot això va generar
una moguda
i Madrid
probablement
ho va aprofitar
de parlar d'Issaci
si diem això
doncs sí que hauríem de parlar
d'en Toni Sassi
que ell sí que va fer
en un plató
molt proper
als seus estudis
molt proper
als de Valcàter
va fer també
la seva carrera personal
i va fer un tipus
de produccions
molt d'un nivell
a l'americana
per entendre'ns
ara que has dit això
i he pensat en ell
però és veritat
que era un cas
ahir allà
no hi havia tanta gent
que fes el mateix
i Bronstone
per exemple
es va fer
clar
des del Cid Campeador
fins a que sigui
per produccions
molt importants
però Bronstone
també va tenir
l'ajuda
del Franco
també
el fenomen
del Bronstone
no és que era
un productor
molt llest
els soldats
del servei militar
els oferia
per...
perdoneu
em sintonia
amb el que m'han dit
només dir-vos
que la propera setmana
comptem de convidar
tenim l'honor
de tindre
l'Esteve Rianbau
director de la Filmoteca
de Catalunya
que com sabeu tots
aquest mes
precisament de febrer
se celebra
el desè aniversari
és a dir
que...
de l'edifici nou
de l'edifici nou
del Raval
de l'edifici del Raval
exacte
ens ha confirmat
la seva assistència
i que ja
des d'ara
us ho diem
us esperem
la setmana que ve
moltes gràcies a tots
Paco
Anastasi
Ignasi
gràcies
bona nit
Lluna
a
la
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a