Title:

Blade Runner, Philip K. Dick i la postmodernitat: Ridley Scott, versions, Vangelis i recomanacions (sèrie "Nada" i Festival L’Alternativa)

## Visió general de l’episodi Episodi extens i enriquit sobre Blade Runner i l’obra de Philip K. Dick, que aborda la **consciència**, la **identitat**, el **què és humà** i l’impacte de la **postmodernitat** al cinema. Es disseccionen les diferències entre la novel·la i el film, el procés d’adaptació i els múltiples **muntatges** de la pel·lícula. També s’aporten context industrial (productors, proves amb públic), una mirada a l’**estètica sonora i musical** amb *Vangelis*, i es tanquen amb recomanacions: la minissèrie argentina *Nada* i el Festival **L’Alternativa** (30è aniversari). > "La postmodernitat ho veu tot negre. És nihilista. No dóna cap esperança." ## Eix central: Blade Runner com a pont entre Philip K. Dick i el cinema postmodern - **Philip K. Dick (PKD)** situa ja el 1966 una visió *distòpica* i **nihilista**: el futur és incert i mancat d’esperança, però la ciència-ficció continua tenint l’ésser humà al centre. - Obsessió temàtica: **consciència** i **intel·ligència** lligades a la percepció de la realitat. Molts personatges viuen una realitat **implantada** o falsificada. - En el film, els *replicants* (enginyeria genètica, no mecànica) tenen vida limitada a **4 anys** i desenvolupen **consciència d’ells mateixos** a mesura que s’acosten al final. - **Rachel** il·lustra el trauma del despertar: creu en els seus records fins que li revelen que són **implants**. Això concentra l’esperit de PKD, tot i que així no apareix exactament a la novel·la. - **Diferències novel·la/film**: - Novel·la: sense romanticisme; *Deckard* és humà; *Rachel* és una espia sense empatia. - Film: s’introdueix un **to romàntic** (Vangelis, posada en escena), i la **ambigüitat** sobre si *Deckard* és replicant. - Component crític i social: explotació dels replicants com a **mà d’obra** fora de la Terra; **Tyrell Corporation** orientada al benefici; prohibició d’entrada a la Terra; reflexió sobre la **humanitat**. > "Per tant, què és l’humà?" (comparació amb *HAL 9000* i la deshumanització real) ## Adaptació, autoria i imatge - Adaptació impulsada pel guionista **Hampton Fancher**; incorporació clau de **David Peoples**. - **Ridley Scott** destaca per “narrar amb imatges”, integrant moltes idees de la novel·la sense verbalitzar-les. - Disseny de la ciutat plujosa i nocturna que PKD va reconèixer com la **concreció exacta del seu imaginari** (treball d’efectes i maquetes amb Douglas Trumbull, entre d’altres). - Referents visuals: **Metropolis** (Fritz Lang) com a base estètica. ## Versions, muntatges i recepció - Fins a **7 versions**: versió EUA 1982 (més suau), versió internacional 1982 (més dura), *Director’s Cut* 1992 (en realitat restaurada per Michael Arick), i el *Final Cut* (2007/2017) com a versió de control del director. - Elements clau de divergència: - **Veu en off** de Harrison Ford (rebutjada per l’actor, llegida “plana”). - **Final feliç** a la versió EUA 1982, i supressió posterior. - **L’escena de l’unicorn** (fonamental per a l’ambigüitat de *Deckard*). - Ajustos de **violència** i detalls (ex.: ulls del Tyrell, trets a Pris) en funció de proves amb públic. - Interferència de productors (pressió de pressupost i calendari), intent d’**acomiadar Scott** durant el muntatge, i rodatges resolts “a correcuita” (ex.: el **colom** final, compositat fotoquímicament). ## Estètica sonora i música - So com a “**macro**”: disseny sonor molt elaborat; presència d’un “horror vacui de silenci”. - **Vangelis** defineix el caràcter romàntic i melancòlic del film. S’explica una **anècdota personal** amb el compositor a París mentre treballava en 1492 (Ridley Scott). - Ús de música **temporal** (temp tracks) durant muntatge, pràctica habitual abans de la composició final. ## Context temàtic i social transversal - **Postmodernitat vs modernitat**: de l’esperança modernista a la **desesperança** i al caos postmodern. - PKD posa en tensió el concepte d’**humà** (cas *HAL 9000* vs atrocitats humanes reals) i critica el **capitalisme corporatiu** (Tyrell). - La novel·la explicita una **Tercera Guerra Mundial** i l’**èxode** de classes benestants fora de la Terra; el film subratlla una **crisi climàtica** persistent. ## On veure Blade Runner avui - HBO Max: versió internacional (1982). - Prime Video: opcions de veure el *Final Cut* (consulta de catàleg regional). - YouTube Movies i Movistar: lloguer digital. ## Repartiment i trajectòria de Scott - Repartiment destacat: **Harrison Ford**, **Rutger Hauer**, **Sean Young**, **Daryl Hannah**, **Joanna Cassidy**, **Edward James Olmos**. - **Filmografia de Ridley Scott**: de *The Duellists* i *Alien* a *Gladiator*, *The Martian*, *The Last Duel*, i el pròxim **Napoleó**. Director amb visió **plàstica** i monumental. ## Recomanacions finals ### Sèrie: Nada (Disney+) - Minissèrie argentina (2023), 5 episodis curts. Comèdia de personatge a Buenos Aires sobre un bon vivant descol·locat després de perdre la seva cuidadora. - **Robert De Niro** participa com a escriptor novaiorquès que introdueix i dialoga amb el relat; en l’últim episodi viatja a l’Argentina. - Direcció: **Mariano Cohn** i **Gastón Duprat** (*El ciudadano ilustre*). ### Festival L’Alternativa (Barcelona, 30è aniversari) - Seu al CCCB, amb col·laboració de la Filmoteca i altres espais. - Destacats recents: - **Fallen Leaves** (*Aki Kaurismäki*, 2023) – Premi del Jurat a Canes. - **La chimera** (*Alice Rohrwacher*, 2023) – realisme màgic amb tacte i sensibilitat. - **It Must Be Heaven** (*Elia Suleiman*, 2019) – comèdia d’esquetxos, to busterkeatonià, molt recomanable.

['Blade Runner', 'Philip K. Dick', 'Do Androids Dream of Electric Sheep?', 'replicants', 'consciència', 'postmodernitat', 'distopia', 'Ridley Scott', 'Hampton Fancher', 'David Peoples', 'Deckard', 'Rachel', 'Roy Batty', 'Tyrell Corporation', 'Nexus 6', 'Voight-Kampff', 'Director’s Cut', 'Final Cut', 'workprint', 'veu en off', 'Vangelis', 'Douglas Trumbull', 'Metropolis', 'HAL 9000', 'Kubrick', 'Napoleó (Ridley Scott)', 'Harrison Ford', 'Edward James Olmos', 'Daryl Hannah', 'Joanna Cassidy', 'Nada (sèrie)', 'Robert De Niro', 'Mariano Cohn', 'Gastón Duprat', 'Festival L’Alternativa', 'Aki Kaurismäki (Fallen Leaves)', 'Alice Rohrwacher (La chimera)', 'Elia Suleiman (It Must Be Heaven)']