Title:

The Day of the Locust: Schlesinger, Barry i un clímax goyesc; a més, Till i El castigo en pla seqüència

## Introducció **Programa centrat en un gran clàssic “incòmode”**: The Day of the Locust (1975) de John Schlesinger, amb partitures de **John Barry** i un debat extens sobre temes, simbolisme i posada en escena. A la segona part, **crítica d’actualitat** de Till (2022) i **recomanació** d’El castigo (2022), un exercici en *pla seqüència* i temps real. > "Els 20 minuts finals són magistrals..." > "No se salva ningú." ## Clàssic de la setmana: The Day of the Locust (1975) ### Música i atmosfera • Banda sonora de **John Barry**: to elegíac i ominós que «obre» la pel·lícula i en **subratlla el fatalisme**. • Recordatori de la seva trajectòria: de Zulu i Bond fins a Memòries d’Àfrica. ### Schlesinger i els seus temes • Schlesinger, **director d’actors** i filmografia irregular, però aquí aconsegueix un retrat **ferotge** del somni americà. • Continuïtat temàtica amb altres títols del director: **perdedors**, alienació i crítica al món de l’espectacle. • Arrel literària: novel·la de **Nathanael West** (1939), d’un *nihilisme* descarnat; adaptació **fidel però sintètica**. ### Personatges clau i context • **Faye Greener (Karen Black)**: ambició i aparença; deriva cap a la prostitució de luxe. Interpretació **difícil i brillant**. • **Homer Simpson (Donald Sutherland)**: apocat, reprimit; **acumulació de ràbia** que esclata al final. • **Todd Hackett (William Atherton)**: artista/il·lustrador a Hollywood; mirada testimoni i eix moral. • **Pare de Faye (Burgess Meredith)**: histriònic, commovedor; **gran treball de secundari**. • Fons històric: **Gran Depressió**; misèria, oportunisme, **església manipuladora** i indústria cínica. ### Escenes, símbols i plàstica • Seqüència del rodatge de Waterloo i **ensorrament del plató**: risc industrial, cinisme (barberia, assegurances i cartells d’«AVÍS DE PERILL» amagats). • Clímax de la “premiere” al Chinese Theatre: **turba com a “plaga de llagostes”**, metàfora de la massa desarrelada. • Referents pictòrics: • Goya (El dia de la sardina, *pintures negres*) — rostres deformats, **tremendisme**. • Munch (El crit) — angoixa existencial. • Ecos d’*expressionisme* alemany; apunt erudit cap a **Rembrandt** i **Goethe (Sturm und Drang)**. • Final oníric: Faye torna “vaporosa” a la casa; **epíleg ambigu** amb el clavell a l’esquerda del terratrèmol — imatge de fragilitat i memòria. ### Equip tècnic i indústria • Fotografia de **Conrad L. Hall**: nominació a l’Òscar; densitat lumínica i textura que **eleven el relat**. • Muntatge de **Jim Clark**: ritme complex (material rodat abundant) i **gran coherència** en el crescendo final. • Cameo de **William Castle** com a director dins del set de Waterloo. • Construcció d’interiors (casa d’Homer com una **església**): **simbolisme visual** i domini del rodatge en estudi (Paramount). • Guió de **Waldo Salt**: fredor deliberada, **sense concessions**. ### Valoració • **Dura, amarga i imprescindible**: una sàtira fosca sobre Hollywood i la multitud. • Interpretacions sòlides (Black, Meredith; Sutherland divisori però pertinent). • **Clímax final** d’altíssima potència simbòlica i formal. ## Actualitat: Till (2022) ### Sinopsi • Basada en el cas real d’**Emmett Till** (1955): adolescent negre linxat a Mississippi; eix en la lluita de la mare per la justícia. • Direcció de **Chinonye Chukwu**; guió coescrit amb **Keith Beauchamp** (autor d’un documental previ). ### Direcció i decisions formals • Elecció de **no mostrar el linxament**; aposta pel **procés i la denúncia**. • Crítica al to: **melodramatització** i condicionament emocional massa explícit. • **Fotografia ultraluminosa/ultrasaturada** (grogos, vermells) que **desacompanya** el tema i l’època; comparació amb altres biopics (“Figures ocultes”, “Criades i senyores”). ### Veredicte • **Digne i necessari pel seu tema**, però cinematogràficament **convencional** i poc distintiu en posada en escena. ## Estrena propera: El castigo (2022) ### Dispositiu formal • De **Matías Bize**: **temps real** i pràcticament en *pla seqüència*; càmera com a **personatge** que sosté la tensió. • Guió de **Coral Cruz**: diàlegs que **creixen en intensitat** i desemmascaren la parella. ### Argument i tensió dramàtica • En un bosc, un nen desapareix durant una parada a la carretera; la recerca **activa conflictes** de maternitat, rols i responsabilitats. • Arribada de la policia (comandant dona) i **progrés d’indicis** que modifiquen la percepció dels fets. ### Interpretacions • **Antonia Zegers**, pilar del film: **interpretació extraordinària**, capaç d’equilibrar contenció i sotrac emocional. • Cinema de **pocs recursos i molt talent**: direcció precisa i fotografia funcional (Gabriel Díaz). ### Per què val la pena • Exemple recent d’**economia narrativa** i màxima immersió formal. • Recomanable per a qui valora el **risc estilístic** i el drama íntim sostingut.

['The Day of the Locust', 'Plaga de llagostes', 'John Schlesinger', 'John Barry', 'Karen Black', 'Donald Sutherland', 'Burgess Meredith', 'Nathanael West', 'Marathon Man', 'Darling', 'free cinema', 'Gran Depressió', 'Hollywood clàssic', 'Conrad L. Hall', 'Jim Clark', 'William Castle', 'Chinese Theatre', 'Goya', 'Expressionisme', 'Munch', 'Rembrandt', 'Goethe', 'Sturm und Drang', 'Waldo Salt', 'Scream 6', 'Till (2022)', 'Emmett Till', 'Chinonye Chukwu', 'Figures ocultes', 'Criades i senyores', 'Matías Bize', 'El castigo', 'pla seqüència', 'Antonia Zegers', 'Coral Cruz', 'Cinema xilè', 'Crítica del somni americà']