Cinema sense condicions.
Cinema sense condicions.
Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio d'Esvern.
Una setmana més a Cinema sense condicions.
Avui l'equip està format per Enric Riba, Els controls i so.
Bona tarda, Enric.
Molt bona tarda.
Amb nosaltres també, com sempre, el nostre company Ignasi Juliacs.
Bona tarda, Ignasi.
Hola, què tal?
Molt bé, benvingut.
I el que us parla, Pep Armengol,
hem iniciat avui la sessió d'aquest dia
amb un tema de la banda sonora de John Barry,
que ens introdueix en The Day of the Locust, que aquí va ser traduïda com a Plaga de Langosta,
una pel·lícula d'Estats Units, de 1975, dirigida per John Schlesinger,
pel·lícula que ha estat escollida per l'Ignasi com a clàssic de la setmana
i que li passo la paraula perquè ens introdueixi en aquesta pel·lícula tan peculiar.
Sí, t'ha agradat?
Bé, la pel·lícula m'ha interessat més que agradar-me.
És una pel·lícula molt dura i et deixa un sabor bastant agra quan acabes de veure.
És peculiar, sí, sí.
Per cert, que la música és de John Barry,
que és com un déu dels compositors de Hollywood, per dir-ho així.
Només cal dir que John Barry és compositor de Zulu, de Goldfinger,
bé, de James Bond, la tira, no?
Hi ha diverses de James Bond.
La darrera ball, Maria Reina d'Escòcia, Cotton Club, d'en Coppola,
Vull dir, Memòries d'Àfrica, d'en Pollack, en definitiva...
Per si sol ja és...
La jauria humana.
Exacte, sí, d'Ardo Pen.
Realment és un dels grans compositors.
Bé, és una pel·lícula a lo grande, no?, que es diu en castellà,
en el sentit que Schlesinger, que ja havia guanyat l'Òscar al millor director
per Cowboy de medianoche...
Meina y August.
Doncs, en fi, es va anar fent un forat
i, en definitiva, va aconseguir aquest encàrrega,
perquè aquestes coses mai són del tot personals.
El que passa és que Schlesinger,
que tampoc és un director, i tot s'ha de dir, no?
A mi és una pel·lícula que m'agrada des del dia que la vaig veure,
quan encara era un adolescent, no?
Perquè la pel·lícula és de l'any 75.
75.
75.
Però Schlesinger, peculiarment, tot i que té pel·lícules de molt d'interès,
jo no sé si et passa a tu, perquè, bueno, clar, és el director, entre altres,
de Marathon Man, no?, que, si vols tu, és un thriller d'aquests...
Sí, jo crec que Marathon Man va aprofitar...
Marathon Man és...
Una mica el rebufo que li donava la que va fer anteriorment amb el mateix actor,
i, o sigui, cau boi de medianoche, no?
Sí.
I llavors, doncs, aquí va aprofitar bé, les va jugar bé les cartes, diguéssim.
Té coses... A veure, es va fer un nom a Anglaterra amb Darling, no?
Sí.
Que és el seu tercer llarg matratge, amb la Julie Christie, amb la que va fer Far from the Madding Crow,
és a dir, lluny del món d'anar al món, i Billy Liar, no?
A mi Billy Liar em va agradar molt amb el seu món.
La Julie Christie va...
Va semblar trencadora, free cinema...
Sí, sí, sí, esclar, està dins de la línia, i la Julie Christie era gairebé una mussa per ella,
vull dir, en aquesta...
Després va fer Diumenge, Malaït Diumenge, no?, que és una pel·lícula...
D'aquesta ja en van parlar, perquè la va escollir l'Anastasi, crec,
com a millor pel·lícula, com a clàssic de la setmana.
Ah, doncs igual jo no hi era, perquè no recordo bé parlar d'aquesta pel·lícula jo,
però bueno, en tot cas, amb la Glenda Jackson, no?,
vull dir que una pel·lícula també curiosa.
Després té coses...
Bé, és molt desigual, perquè fa el joc del Falcó, no?,
de Falcó en The Snowman,
que és un altre thriller d'espies i tal,
bueno, que no estava malament, eh?
Les coses...
A mi Gasta em va agradar.
A mi també.
I també va ajudar molt la música.
Madame Sousasca, no?
No, aquí ja no.
Ja és fluixeta, de sobte un estrany, ja se'n va...
Són pel·lícules que ja van tirant cap avall.
Algo casi perfecto, ja toca a fons.
Els creients, The Believers, és un sopar de dur.
Així com sona.
Bé, és irregular, i la veritat és que costa,
per trobar alguna personalitat és l'Essinger,
evidentment ens hem d'anar a pel·lícules com
com a plega de langostes,
o si vols tu fins i tot el Marathon Man.
Sí, fins al Marathon Man s'aguanta tot molt bé.
Cau bo i de medianoche.
Per mi aquesta és la millor.
En el sentit que li van bé,
i com a plega de langostes,
el dia de la llagosta, no?,
per dir-ho així, traduint el títol original,
són pel·lícules de perdedors.
Sí, i tant.
Si en el fons...
I una crítica també del somni americà.
Sí, o del...
De fet, del món anglosaxó,
perquè Darling està parlant d'una model a Londres
que està també buida per dins, no?
El cas de com a plega de langostes,
el que passa és que efectivament
la crítica és forotja,
perquè ja s'està fonamentant amb la novel·la
del Nathaniel West,
que d'origen jueu, americà, jueu...
Ell també ho era.
Sí, sí.
El Nathaniel West,
de fet es deia
Nathan Weinstein,
com a bon jueu,
com un nom...
Però...
S'ho va retallar.
I de fet ja s'està inspirant
en un home que és un nihilista,
perquè de fet la visió del món
de Nathaniel West
realment
és negra.
No té...
I la veritat és que si llegeixes la novel·la,
la novel·la encara és més bèstia.
tot i que la gent ja és bastant fidel, eh?
Canvia algunes coses,
alguns personatges els col·loca
amb algunes variants,
però de fet,
d'un i do,
el fidel que és,
tot i que resumint,
perquè si no...
T'ho imagina,
la pel·lícula dura dues hores i 24.
Sí, 144.
I ja s'aniria...
Diuen,
diuen que va rodar com dos vegades
o tres el material.
És a dir,
que a la taula de muntatge,
el xou que es deuria muntar...
Déu-n'hi-do.
Sí, sí,
perquè de fet ell va ser
bastant...
Relativament bastant fidel, no?
Sempre relativament,
perquè el cinema, evidentment,
comporta un seguit de variants.
A mi em deixa impressionat
bé en l'ara fixat 50 o 55 anys després,
els 20 minuts finals,
allò és terrible.
Sí, i a més carregat...
Costa veure una càrrega tan profunda...
Carregat de simbolismes i tal.
I tant, i tant.
Però, o sigui,
en realitat presentem la pel·lícula
en el sentit de dir que
parla sobre Hollywood,
però en realitat gairebé sense Hollywood,
perquè...
parla dels perdedors,
justament dels que no estan treballant
a Hollywood,
o mal treballen, no?
La Karen Black,
que fa de Faye...
Faye...
Faye...
Ara no recordo...
Faye Greener.
Faye Greener, exacte.
És una noia de cascos lleugers,
que se'n diu,
molt lleugers.
En realitat no es coneix ni ella mateixa.
Bueno, es trepa.
Ella busca algú que la faci pujar.
A veure, és una desesperada,
és una morta de gana.
Com sigui.
És una morta de gana,
com el seu pare,
que havia estat, potser,
en algun moment donat,
va...
Deuria tenir un...
Comenten,
un cert èxit a l'escena,
no?,
com a clown,
pràcticament.
Sí.
perquè ara està venent
un llustrador,
no?,
un líquid de llustrador
per metalls
i no es menja...
No, no, no...
En fi,
no es menja un duro.
És a dir,
no, no,
no aconsegueix absolutament
vendre.
I, per tant,
els seus recursos són
amb el Homer Simpson,
que, per cert...
El de Donald Sutherland.
El paper de Donald Sutherland,
que, per cert,
Homer Simpson no té...
Cal insistir sobre aquest detall.
Ah, sí.
No té res a veure
amb la sèrie de dibuixos animats.
No, no.
És una casualitat.
Una casualitat, sí.
Impressionant, no?
Aquí hi ha variants
sobre l'altre...
El Todd Hacker,
Hackett,
que és el dibuixant,
el il·lustrador,
el que està al Departament d'Art de Hollywood,
no?
Sí.
Però, en fi,
fora del Todd Hackett,
que...
Intenta mantenir una coherència.
que aquí s'enamora
de la Faye Greener,
quan en la novel·la,
en realitat,
qui primer està
darrere d'ell
és justament
el Simpson,
el Homer Simpson.
Ja.
Però, en fi,
són variants aquestes.
En tot cas,
és la història de...
L'únic que està una mica
treballant a Hollywood
és precisament aquest,
el Todd Hackett,
i la Karen Black,
en tant que fa,
però de pura figura,
no té absolutament cap paper
i de tant en tant,
la criden de tant en tant.
És a dir,
que passa amb més gana
que...
Sí,
passa amb una gana enorme.
Tots són uns perdedors,
el veïnat...
Ella viu un esplendor fictici,
absolutament.
Bueno,
ella...
Aparença, només.
Sí,
és que tota ella és aparença
i acaba,
es veu necessitada,
quan se li mor el pare,
ja toca fons
i acaba fent de prostituta
de luxe
en un club nocturn
on també es veu
que van...
que el Todd Hackett,
el Todd Hackett,
el conviden,
el productor,
a una casa de barrets
on van a veure
pel·lícules pornogràfiques.
Una mica l'ambient dels anys 30,
uns anys de crisi,
tot s'ha de dir,
perquè el background és important,
en el sentit que és una Amèrica
que està...
Home,
el crac del 29.
El crac del 29
està culpejant,
però de mala manera.
Correcte.
Per tant,
és a dir,
ja ja
ell sospita
el Todd Hackett
que s'ha enamorat
de la fake greener,
que un paper,
per cert,
de la Karen Black,
fenomenal,
és de lo millor
que la Karen Black
ha fet
realment
en la seva carrera.
Sí,
perquè és molt difícil
aquest paper.
Molt.
I el que també
em sembla
una animalada de paper
és el de Barges Mèrdit.
Ah,
fent de pare.
Un paper histriònic
terrible.
Fent de pare,
sí,
sí.
però el Barges Mèrdit
és un monstre
quan la veus
en qualsevol pel·lícula.
I el Barges Mèrdit
és d'aquells actors
freqüentment secundaris,
algun paper principal
ha tingut,
però freqüentment
és un secundari,
però bueno,
és d'aquells homes
que es menja
absolutament la pantalla.
La pantalla.
Ja pot anar fent,
encara que sigui
la cosa més petita
que puguis imaginar-nos.
Un actoràs
com la copa d'un pi.
I la Karen Black
és una actriu
com la copa d'un pi,
i a mi
la Karen Black
és una actriu
que sempre m'ha agradat
molt
i això que no ha estat
una superestrella,
evidentment.
No.
Tampoc li ajudava
el físic,
i en aquell temps
comptava molt.
Bé,
potser el rostre
perquè era una mica
queña,
però bueno,
el físic
estava bé.
No, no,
em refereixo a la mirada,
el rostre.
El rostre,
la mirada,
sí,
una mirada rara.
La Karen Black
tenia una mirada rara.
i a mi
el que no em convéns
aquí
és
Donald Sutherland, eh?
En canvi,
molta gent,
el jo,
jo no el trobo malament,
perquè,
esclar,
és que el Sutherland
el tenim
de vegades
vist
com un home
pervers
o
amb papers
o
tu recordes
el Sutherland.
O los violentos
de Kelly
que fa
de militar
sonat.
O a Novecento.
Bueno,
exacte.
Que fa un...
Bueno,
però fixa't.
Fins i tot a Maix.
El Homer Simpson
de
Como Plaga de Langostas,
si et fixes,
té algun punt
de contacte
amb el feixista
de Novecento.
És aquesta persona...
És diferent,
no?,
perquè el Homer
representa que és un home
apucat
que no ha viscut la vida,
que ha estat
enrere sempre...
No, però tens molta raó
perquè al final
reacciona
com un feixista
de llibre.
Bueno,
esclar,
bueno,
no fem spoiler,
no, però...
Més que com un feixista
com una persona
realment
amb patologies
mentals
importants.
Primària.
És un home
que va
acumulant
ràbia.
Sí.
I clar,
també hi ha aquest personatge
patètic
de la nena aquesta
que sa mare
vol
que,
doncs...
És que no se salva ningú,
eh?
És que no se salva ningú.
però la mare
que és la...
És una actriu
important, eh?
Ara mateix...
Geraldine Peix.
La Geraldine Peix
vol que la nena
aquesta, doncs,
triomfi, no?,
en el...
en Hollywood, no?
I és una brètola,
és una brètola
i una provocadora
de primer ordre.
I clar,
el Homer Simpson
és allò
que m'ha abonat
per ella, no?
També surt
la manipulació
de l'església,
eh?
amb aquells...
amb aquells...
hi ha una...
Sí, hi ha la típica...
Una reunió d'aquelles...
Sí, hi ha la típica missa...
Bueno, missa...
cerimònia d'aquesta...
Recaptació.
De...
Estan recaptant diners.
La pel·lícula ho reflecteix
perquè, de fet,
la novel·la també hi és
perquè
la visió nihilista
del West...
Una mica el que va representar
el Bigas Luna, també.
Esclar, exacte.
El Riborn, no?
El Riborn.
És a dir,
és aquesta...
Es l'església capta,
això,
de l'escriptor,
perquè l'escriptor
ho dinamita tot.
No políticament, eh?
Perquè,
tot i que tenia amistats
i ell mateix havia assistit
a mítings socials,
socialistes,
el Nathaniel West
era més aviat,
en aquest sentit,
apolític.
No li va agradar mai
que les seves novel·les
tinguessin
una càrrega
ideològica.
El que fa és
retratar
una realitat
depriment,
cruament,
o sigui,
sense parlar,
com tu dius,
no, no,
de fet no se salva ni Déu,
no?
Vull dir,
és que...
Perquè és un retrat
de la vida lleig.
I justament situat
a Hollywood,
que ell ho coneix
perquè ell a part
hi va ser guionista.
Ell com és que
va començar
després de...
Per cert,
que ell va aprendre,
va menjar molt,
moltíssim,
de quan estava
rere d'un taulell
d'hotel
que és
a Nova York
i que ell es fixava.
Molts dels personatges
que surten
com a plaga
de langostes,
d'aquests perdedors,
són reals
i captats...
S'han captats
de la realitat.
De la realitat
de l'observació
d'ell
com a recepcionista
d'hotel.
Tremendo.
Realment,
és la Sincel
i jo crec que
és un d'aquells directors
intuïtiu,
que és un home
com esponja,
no?
O sigui,
passava
i a l'acte
captava
la gent
i després
això ho acumulava
i ho deixava anar
amb personatges,
no amb guió,
sinó amb personatge,
no?
O sigui,
hi havia...
hi ha un retrat
de tot el que estava
veient allà,
del bestiari
que l'envoltava,
molt precís
i punyent.
És la Sincel,
sí,
de fet,
potser és un punt en comú
entre el novel·lista
i el propi.
El novel·lista,
evidentment,
et fot un retrat
de personatges brutals.
És la Sincel...
Però fixa,
la novel·la és del 39,
en canvi,
la pel·lícula,
del 75.
I un any després
es matava.
O sigui,
just quan estava
tenint èxit,
va i s'estavella
amb el cotxe,
en el sentit
que passa un semàfor,
ve un altre,
se l'emporta per endavant
i mor a ell
i la seva dona.
Tremendo.
Sí,
però hi ha aquest punt...
Sí,
es la Sincel,
de fet,
es pot dir clarament
que és una de les coses
que es veu.
És un director d'actors.
Sí.
Evidentment que,
esclar,
sobretot a Hollywood,
com a Plana de Langostes,
sobretot en l'escena
aquesta titànica
que estan representant
la batalla de Waterloo
i s'enfotza tot
i que es veu
que els cartells
d'advertència de perill
perquè encara no...
O sigui,
estan rodant
i encara no està
la vestida preparada del tot.
O sigui,
l'afany de producció
és tan bèstia
que es passa per sobre
de la tira
de coses
que avui dia,
és a dir,
seria inimaginable
no tenir el set
assegurat
i ben marcat.
l'escena següent
per mi
és una de les més bones
de la pel·lícula
que és que
reuneixen tots
a la barberia.
A la barberia.
Sí.
Cuidado,
és terrible, eh?
El cinisme que hi ha.
El cinisme.
no,
els cartells
estaven
i, clar,
i ell...
I l'altre només preocupat
la companyia
de segurances?
Sí.
Està amb el dia?
Exacte.
Més que per les vides
que han quedat
una mica malmesses,
no?
No hi ha hagut morts,
afortunadament,
però han quedat gent
amb cames trencades
i tal,
perquè, esclar,
la muntanya artificial
de la batalla
de Waterloo
s'enfonsa tota
i cauen,
bueno,
doncs,
de tres o quatre pisos,
no?
I, però,
el que tu dius,
el cinisme és quan
un d'ells diu
sí, sí,
estaven posats
els cartells
d'advertència
i el tot Hackett
veu perfectament
que els cartells
de perill
estan tots,
ningú s'han recordat
d'aquests cartells
i estan tots
sota de la muntanya falsa,
precisament.
I ell ho va dir
i el tallen de seguida
perquè estan dient
no,
estaven posats,
els cartells
d'estaven posats.
És a dir,
Schlesinger
fa una anàlisi
com el West,
fa una anàlisi
molt psicològic
dels personatges.
Encara que alguns
d'ells potser
siguin esquemàtics,
però tenim el dibuix
suficient
com per endevinar
o presentir
moltes coses.
No hi ha dubte
que és un realitzador
molt sensible
que està pels actors,
perquè ell mateix
hauria estat actor
abans de passar
a ser director
de la BBC
i de fer documentals
i no sé quantes coses més.
però
ell està
pels actors.
Es nota.
És un director
d'actors.
I jo crec
que altres aspectes
de caire més tècnic...
I el que deies
amb Julie Christie,
amb Alan Bates,
va fer...
va treballar una mica
amb equip tipus
Berman, no?
Allò,
l'equip habitual
durant 7 o 8 anys
o 10
va estar treballant
amb ells.
Que probablement
és quan va fer
el millor, eh?
Sí, sí, sí.
Perquè ell té
3 o 4 americanes
i la resta
del free cinema
i ja està.
i l'altre,
doncs...
Bueno,
alimentici,
comercial
i molt justet
cap al final.
És això que
va donant
cops
per aquí i per allà.
és a dir,
es desdibuixa.
Sí.
És un realitzó
que va perdent.
Probablement
també la seva vida
personal,
s'ha de dir
que ell era homosexual.
Sí, cert.
En aquell moment
també segurament
no era una cosa
fàcil de mantindre.
Després
la seva condició
de jueu
també
podia crear
alguns problemes
tot i que
normalment
em sembla
que amb el cinema
americà
la pàtina
del jueu
no era dolenta.
No, en absolut.
Al contrari.
Tot al contrari.
Els grans
productors
Warner
tots són jueus
de dalt a baix
a Universal
també
tots els que manen
eren jueus
sobretot
en aquests primers anys.
No, no, en absolut.
No és cap estigma.
Als Estats Units
no ho he estat mai.
Mai, mai.
Tot al contrari.
L'escena final
que tu esmentaves
tan dantesca
tan boja
tan absolutament
surrealista
vull dir
tan passada
de rosca
perquè és l'estrena
La premiere
de Buchaner
de Buchaner
que és
Corsarius
de Fluida
em sembla que es deia
una pel·lícula
dels anys 30
del 36 anys
del Césil
del Césil
de Milo
és un detall
perquè evidentment
no va passar res
suposo
especial allà
al teatre xinès
on s'estrenen
i em fa molta gràcia
la pilleria
que tenien aquests directors
que anomenen
grans actors
i grans actrius
i no surten
només en surt un o dos
però els van anomenant
ara està fent
la seva entrada
a l'album
i se'ls veu d'esquena
la gran majoria d'ells
sí, sí, sí
segurament era per no pagar
bé, doncs
en fi, que es produeix
la gran bogeria
perquè
tots els personals
els principals
estan molt tocats ja
el tot
Hackett
no es pot treure
la fei
del cap
no se la pot treure
la Karen Black
la té aquí
incrustada
i tots estan allà
a banda i banda
veient com entren
els actors
a la pel·lícula
de Buchaner
i per allà
va navegant també
el Homer
que representa
que s'està anant
perquè va amb dues maletes
i marxa
o sigui
vol fugir
del
sí, ell se'n va del país
perquè
perquè ell
està clar
també enamorat
de la fei
i la fei
s'ha anat a viure amb ell
simplement perquè la manté
perquè
no li té cap tipus
d'estima
no, no
a més a més
al davant d'ell
almenysbrea
però tot el xou
tot el xou
de la baralla
de galls
i de la festa
posterior
que acaben
en un deliri
absolut
i
bueno, allò té un creixendo
brutal, eh?
aleshores, esclar
tots estan molt
en l'escena final
tots estan trencats
en realitat
tots són personatges
molt, molt trencats
anímicament
i clar, només falta
que la nena aquella
se li posi
davant de l'Homer
enfotent-se
i li acaba tirant
un objecte
o fang a la cara
i allò ja
el fa esclatar
esclata el drama
i a continuació
doncs
el que passa
quan hi ha un riot
d'aquests
que en diuen
en anglès
vull dir
quan hi ha
un alderull
d'aquest nivell
aleshores
ja la gent
es baralla
trenquen
aparadors
aprofiten
clar, ja fam
i per tant
aprofiten
per robar
coses dels aparadors
de les botigues
de l'entorn
i
hi ha un aspecto
si et fixes
el Todd Hackett
que no deixa de ser
un artista
que s'ha format
a la Universitat de Llegui
ell està fent
un quadre
inspirant-se
amb les figures
de Goya
d'un quadre
que és
el dia de la sardina
que es veu
a més a més
el quadre
del dia de la sardina
de Goya
es veu allà
i va fent
tot de cares
amb la cara
estil
el crit
de Munch
i finalment
aquestes cases
afloren
com a personatges
com a personatges
està molt ben treballat això
les llagostes
és la gent
que va pel carrer
perduda
sense rum
i sense cap sostén
sòlid
és la massa
de gent
absolutament
que
en aquest
diguem-ne
entorn
de crac
de ruïna
econòmica
doncs fa que
realment
al final
ara que ho dius tu
penso
és goiesc
és d'un tremendisme
de l'època negra
de Goya
i et confessaré una cosa
veient
la simbologia
que s'agafa
del quadre
de les pintures negres
de Goya
i de tot aquest context
m'ha fet relacionar
Goya
abans la letra
en certa mesura
amb l'expressionisme
alemany
del qual
portem
uns dies
parlant
perquè també
els rostres
de les pintures
expressionistes
dels anys
10
d'Alemanya
anaven per aquí
també
tenien colors
rostres deformats
pràcticament
no fàcilment
identificables
amb els ulls
que són
unes mirades
que els ulls
surten
de l'òrbita
és curiós
de cop i volta
això és una cosa
molt beva
ho confesso
i probablement
alguns crítics d'art
no estarien exactament
d'acord amb mi
però a mi també em passa
que en Rembrandt
en determinats
paisatges de Rembrandt
a mi em recorden
el romanticisme
alemany
les tempestes
els arbres
movents
aquesta mena
de
l'home petit
que no controla
la natura
aquesta cosa
que està dins
de l'esperit romàtic
ho trobem
amb Rembrandt
que és un home
del 17
també
avant la letra
per tant
Rembrandt
avant la letra
jo veig símptomes
de vegades
d'artistes
Guetta
per exemple
segurament
va veure
perquè
era un home
que el paisatge
el ponderava molt
amb els seus escrits
i segurament
Rembrandt
per a ell
deu ser
un dels referents
Guetta
Guetta
Guetta
Guetta
és un personatge
que a mi
em destorota molt
perquè
és el
és el
moviment
de l'Storn
man
drank
i
hi ha una cosa
que jo he intuït
ja des de molt jove
que també
sempre m'ha preocupat
molt
que és
com
algú que
ve
com és el cas
de Guetta
del món
neoclàssic
en realitat
Guetta
també està
anunciant
és a dir, l'Estar-Mangdrang
precisament té un conflicte entre la mentalitat
neoclàssica i el romanticisme
incipient, hi ha romanticisme
clar, si resulta que
ve d'un esperit neoclàssic
que s'admira als grecs
com nassos
les runes gòpigues
cabalca
per tant
per això jo he vist
de cop i volta he descobert una cosa
he vist expressionisme
amb les pintures de Goya
està ben vist
i bé, en tot cas això està molt ben captat
per Schlesinger, evidentment
a Coma Plaga de Langostes
sembla potser dels aspectes plàstics
de la pel·lícula més interessants
ja dic que al final per mi
els 20 minuts finals
de la pel·lícula són magistrals
sí, sí, completament
ara, tornant al principi
a tot, què t'ha semblat i tal
a veure, jo he de dir que
és una pel·lícula molt interessant de veure
però no és un plat
suau, eh?
no, no ho és
és un plat dur
no, sí, clar
o sigui, allà t'has d'agafar
i t'has de posar
amb tots els sentits
i si t'hi poses
amb tots els sentits
és el que diem
hi ha molt per pillar
perquè és molt rica
en matisos
aquesta pel·lícula
molt rica
i el desenllaç
hi ha un aspecte del desenllaç
que a mi sé que m'interessaria
comentar-te'l a veure
que ho piquen
el plano final
és extraordinari
sí
amb ella entrant
a la casa del principi
sí
amb el pla
i contrapla
amb el seu prestig
amb transparència
i jo crec que és una mica
com
una sublimació
està entrant
no sé si a l'infern
al purgatori
o al cel
però ja no és
ja no és un estudi
allò
ja no és una casa
és que els personatges
o sigui
més que res
perquè en aquest pla
o sigui
prèviament
el que hem vist
és a tot Hackett
mal ferit
sí
perquè la turba
la massa de gent
gairebé
li parteix la cama
vull dir
si no
li ha trencat
gairebé
en falta de poc
perquè el patiment
i el Homer segurament
ha sigut linxat
i el Homer
l'estan linxant
però tampoc sabem
no sabem però
s'han diluït tots dos
sí
després d'aquest
gran disbarat final
ve el moment de calma
de la Karen Black
no?
la fei
aquest grina
que per cert
està molt ben puntejat
per la música de Barry
sí
és extraordinari
però ella
torna al barri
torna al barri
mira
mira
casa de son pare
on ha viscut
on ha viscut
però ni entra
entra a tot Hackett
sí
com si realment
en el fons
és l'home
a qui volgués
però que no s'ha atrevit
a casar-se amb ell
ni a tenir relacions
amb ell
perquè sap
que d'alguna manera
per això és un pla oníric
totalment
li frenava
la seva manera
de ser
i d'estar
a la vida
no?
i per tant
és l'única
que tenim
justament
la causant
en certa mesura
de tota la voràgina
de tot el folló
perquè en realitat
és ella
la causant de tot
és l'única
que tenim
que entra
vaporosament
no?
és a dir
amb una fotografia
que s'ha de dir
no?
que és
d'en Conrad Hall
que va estar nominat
no la va guanyar
l'Òscar
però va estar nominat
i entra
vaporosament
i sembla això
sí
sembla gairebé
com una cosa etèria
com de fet
ho ha estat
tant per al Homer
com per al tot Hackett
una cosa etèria
encara que el tot Hackett
se la vol du al llit
això és
hi ha un aspecte carnal
però no deixa
és com una fixació
d'aquesta dona
que se li ha ficat
al cap també
és un personatge etèri
és l'únic que veiem
han desaparegut tots
és com dient tots
tots fantasmes
com aquestes figures gollesques
tots s'han diluït
s'han diluït en el no res
està només ella
i s'acaba la pel·lícula aquí
i amb la flor aquella
posar el clavell
sembla que és
un clavell posat
a l'esclatxa
a l'esclatxa que hi ha
del terratrèmol
que parlen de
no sé si és del 26
o del 29
ara no recordo l'any
però en un terratrèmol
que hi va bé
i que va fer esquerdes
a les cases
d'aquest barri
el desenllaç
és molt misteriós
em té
captivat
de veritat
és potser
t'atrapa
em té captivat
t'atrapa
mira com el recordem
perquè realment
és impactant
que a vegades
hi ha finals
que no recordes
perquè en realitat
són una conseqüència
de tota la pel·lícula
en canvi aquí no
aquí al final
és una pregunta
és una
una suggerència
és un
convidar l'espectador
que pensi
a que s'ho faci
i s'ho faci ell
sí sí sí
sens dubte
el deixa amb llibertat
tampoc hem vist que Homer mori
no
no sembla que acabi gaire bé
perquè la turba
evidentment
pensem que l'estan linxant
en veure que ha agredit a la nena
doncs evidentment van a parell
i perden absolutament els estreps
i el
Hackett
hem de suposar que viu
perquè
s'ha arrossegat
fins al
el peu d'un fanal
i allà sí està
mentre evidentment
tothom
cavalca
pels carrers
fent disbarat
10.000 persones
allà descontrolades
un disbarat
realment és la
hauria de ser molt difícil
de filmar allò
ah sí sí
hi ha un muntatge allí
d'aquilates
sens dubte
home el Jim Clark
és que mira
tots són de primera
perquè
estàvem parlant de la fotografia
el Conrad Hall
ha fet
Infern
el Pacífic
del John
del John Borman
que és una pel·lícula
que hauríem de comentar aquí
algun dia
tots són pel·lícules
American Beauty
per parlar
potser de les més recents
del Sam Mendes
però
és que ha fet
Morituri
de l'any 65
Harper
detectiu privat
amb el Paul Newman
una pel·lícula
excel·lent
i Morituri
era amb el Marlon Brando
Marlon Brando
i el
Gary Cooper
el Marlon Brando
molt interessant
una pel·lícula
també molt interessant
sobre un vaixell
que va perdut
pel Mar
i estan
ells dos
dins
un em sembla
que és nazi
o alemany
i l'altre
sí
són dos oposats
una mica
salvant la distància
com la
de Inferno
al Pacífic
no?
els professionals
que són
del Richard Brooks
és un
guenster
de primera
és precursor
de Grupo Salvaje
claríssim
són d'aquests
guensters
dels anys 60
amb un pes
específic
un dia
hauríem de parlar
específicament
dels guensters
dels anys 60
la legenda
de l'indomable
una altra vegada
amb el Paul Newman
de l'Stua Rosenberg
a sang freda
del Richard Brooks
Michael Roots
dos homes
i un destí
del George Roy Hill
ostres
és que
el Fat City
de John Shuston
La pell a l'asfalt
que és una pel·lícula
molt interessant
de l'any 73
bueno en fi
aquest és
Conrad Hall
vull dir
no qualsevol
no?
i com a muntador
tu que esmentaves
doncs
el muntatge
complicat
i a més a més
si és cert
això
que van rodar
com dos o tres cops
més material
imagina
el Jim Clark
aquest
el muntador
doncs
deuria fer
una feina
d'estir sort
i d'anar
fent les coses
coherents
aquí hauria d'estar
el nostre company
Anastasi
un dia més absent
però que esperem
poder comptar
bueno esperem
poder comptar
amb ell
per la setmana que ve
si tot va bé
el Jim Clark
ha fet xerrada
suspense
sobre
una altra volta
de Favella
no?
una guanta
que es va dir
la del Jack Clayton
suspense
amb la Débora
que era magnífica
bueno una película
amb un blanc i negre
extraordinari
que ha fet Darling
Juny del Mundanal Soroll
aquesta és amb ell
sí
sí sí
evidentment
el germà
més llest de Sherlock Holmes
del Jim Wild
que és una
simpàtica
el Marathon Man
l'ha editat també
la muntat
del Jim Clark
els crits
del silenci
estàvem parlant
l'altre dia
d'en Jofé
d'en Roland Jofé
l'emissió
l'emissió
està muntada
per Jim Clark
Chacall
la pel·lícula
amb el Bruce Willis
i el Richard Gere
i vida d'aquest noi
no?
amb aquella pel·lícula
amb el Robert De Niro
no?
del Michael
Keaton Jones
en fi
és que estem parlant
que és un producte
de primera línia
amb professionals
de primer ordre
sí
aleshores
bueno destacar
el Donald Sutherland
la Karen Black
el William Atherton
que és aquest secundari
de tota la vida
no?
el periodista
el Tom Hackett
és el Tom Hackett
el Barges Meredith
la Geraldine Page
que també és una actriu
que funcionava
moltíssim
i una presència
extraordinària
extraordinària
personalitat
em passa com
la Geraldine Page
de vegades
em recorda
la Joan Woodward
tenen un punt
semblant
com a dones
no?
una sensibilitat
com a actrius
d'uns personatges
que
són molt particules
són molt particules
molt tendres
molt femenins
però sòlids
vull dir
és
el Bob Hopkins
que és un altre secundari
que també sortia
a Grupo Salvaje
a Grupo Salvaje
també
se'l pèlen
se'l carreguen de seguida
a Grupo Salvaje
a més a més
el Bob Hopkins
també va fer
molta televisió
molta sèrie
molta
sí
amb en Pekinpa
també havia fet
havia fet altre
sí
sindicato de los asesinos
em sembla
no?
aquella
com està
bueno
en fi
amb el Robert Duval
també
una pel·lícula
sòlida
sòlida
bueno
ah
i un detallet
en William Castle
fa de director
quan s'ensorra
estan rodant
la batalla
de Waterloo
doncs el director
és el William Castle
bueno
en fi
un detall
és pràcticament
un cameo
perquè vull dir
i en fi
bueno
amb aquella escena
de l'esfondrament
del plató
s'hi entretenen molt
però
és que
és
és que et fa patir
és espectacular
i jo no sé
perquè es veu tan real
es veu tan real
i com la gent cau
jo no sé
en aquells moments
perquè ara
a veure
jo avui he anat a veure
no sé si estaves tu
perquè hi havia molta gent
i no
no
i he marxat aviat
he anat a veure Scrim 6
i bueno
clar
et dónes compte
que amb els mitjans
que tenen avui en dia
perquè aquí hi ha una pasta
terrible
clar
he vist que l'Scrim 5
va aportar
144 milions
de beneficis
d'un i no
imagina't
i l'Scrim 4
97 milions
de beneficis
clar
els productors
llavors
volquen aquí
diners
i el que sigui
per això
ja no m'atreveixo
dir
que sigui
pel·lícula
no m'atreveixo
dir que sigui
pel·lícula
són muntatges
són productes
de
entreteniment
que van tirant
de veta
del rotllo
que funciona
i ja està
claríssimament
per cert
un detallet
t'has fixat
que a l'interior
de la casa
del Homer Simpson
sembla una església
els finestrals
ah sí
semblen
que tenen
vidrieres gòtiques
sí
a més
les finestres
són apuntalades
no
vull dir
com si fossin
gòtiques
a mi
em va sobtar
bastant
aquests interiors
la veritat
però això
segur que era
un dels
dels platós
de la Paramount
tot està
pràctica
la pel·lícula sencera
tot fusta
i vinga
la pel·lícula sencera
la produeix
la Paramount
la imaginació
i segurament
clar
seguint els criteris
no sé si de la novel·la
perquè no l'he llegit
o ve del mateix guionista
que va dir
no no
aquí
això m'ho fas així
tu
segueix bastant
i aquests tios
doncs clar
agafaven
i
escolta
ells eren uns
uns professionals
perfectes
sí sí
a veure
és una pel·lícula
de Paramount
per tant
de major
un diner llarg
sí
i tot està fet en estudi
tot
és pràcticament
evidentment
utilitzant
també exteriors
sí
hi ha dos o tres preses
al carrer
sí sí
hi ha el vaixell
exacte
però
pràcticament
està fet en estudi
i per tant
tot està construït
per la pel·lícula
sí
em fa gràcia
que el Gomer
que és un home apocat
que no té cap experiència
de la vida
que tota la vida
ha estat un comptable
i s'ha acabat el bròquil
que visqui
d'aquella manera
tan puritana
i dins d'una casa
d'onze
amb finestrals
que semblen
d'església
quan després va
evidentment
a la setibòria
aquesta
de
guaridora
de
de
tenir fe
per guarir-se
no
el tio
és que li posa tot
li posa tot
dintre la pel·lícula
si estàs
si estàs
atent
mentre la veus
dius
quina repassada
és una pel·lícula
comercial
indiscutiblement
feta
per
evidentment
és l'any 75
la gent encara
anava al cine
però
sense concessions
i les platees
s'omplien
és una època
en què
quan es va estrenar
jo recordo
haver anat
al cine
i el cinema
estava a ple
en aquell moment
el cinema
omplia
ara fixa't
el títol espanyol
per mi
que porta
bastant
equívoc
sí
perquè
de fet
el dia
de la langosta
s'està
referint
evidentment
al desenllaç
és la seqüència
del final
les llagostes
és una cosa
com a plaga
de l'angosta
és una altra història
però
si entrem
en aquest tema
dels títols
ja sabem com va això
evidentment
les llagostes
són
la turba
és a dir
és la massa
de desgraciats
perquè en definitiva
és el que són
la gent
que exterminen
per allà on passen
de Los Angeles
majoritàriament
en una època de crisi
bueno
el Wando Salt
que és el coguionista
just
el que va agafar la novel·la
bueno
em va fer l'adaptació
em va fer l'adaptació
també és
un guionista important
no
ha fet Serpico
Cowboy de mitjanit
precisament
Taras Bulba
la pel·lícula
del G. Lee Thompson
me'n recordo perfectament
el Tori Cortisi
i Jules Briner
sobre la novel·la
del Gogol
el Falcó i la fletxa
del Jacques Tourner
Huckleberry Finn
en fi
un altre dels grans
sí
potser
va fer un guion
la pel·lícula potser
és freda
perquè de fet
molt
si ho mides
amb deteniment
ja t'he dit abans
el tractament és fred
no hi ha concessions
amb aquesta pel·lícula
és crua
és brutal
fins i tot
sí
molt bé
bueno
has vist alguna cosa
d'actualitat
sí
una que s'acaba d'estrenar
Til
sobre
un llinxament
que es va fer
d'un noi negre
de 14 anys
als anys 50
si no malament
recordo
el 55
sí
el 55
va ser
l'agost del 55
no sé
si n'has sentit parlar
sí
n'has sentit parlar
però no l'hi havia vist
bueno
es va
es va fer un documental
l'any
2000
2003
em sembla recordar
de fet
un dels guionistes
el Keith
Bosham
és el que va fer
aquest documental
bàsicament
el documental
està
perdó
el documental
el guió de la pel·lícula
està fet per aquest
Keith Bosham
amb la pròpia directora
és una directora negra
que és
Xenoni
és impossible
pronunciar això
com segurament
seria necessari
Xenoni
Xugbu
que és d'origen
nigerià
de fet ella
va néixer
a Nigèria
segurament és en francès
no la pel·lícula
no no
o la producció és francesa
no no la pel·lícula
és americana
ah és americana
completament
sí sí
bueno
va fer una altra pel·lícula
que es deia Clemenci
el 2019
aquesta bona senyora
que
bueno
una senyora jove
eh
que
se centra sobre
l'alcaide
d'una presó
i
amb corredor
amb
corredor de mort
corredor de mort
i els conflictes
interns
que té
respecte
a una determinada gent
que està condemnada a mort
i que sembla que no està la cosa gaire clara
però
curiosament
no és un home
és una dona negra
l'alcaide
per tant
ella
clar
evidentment la directora està motivada
per
la comunitat
de la dona
la comunitat negra
i per
les situacions
en les que es troben
aquesta pel·lícula
hauria estat
molt bé
tracta el tema
és biogràfic
com dic
és un fet real
que va passar
l'agost del 55
en què
un noi
de 14 anys
que es deia
Emmett
Louis
Till
aquí el títol
Till
T-I-L-L-L
ell viu a Chicago
amb la seva família
més o menys bé
tot i que hi ha uns quants detalls
al principi
en què hi ha racisme
a veure
soterrat
en el sentit que
és aquest racisme
que es nota en el tracte
quan entres a un restaurant
o quan vas a una botiga
per exemple
aquest tipus de coses
però evidentment
sí però
en tot cas
els negres
doncs
de l'any 55
a Chicago
tot i que
vistos
amb mal ull
se'ls tolera
i per tant
no es fiquen en vells
però resulta que
l'Emet Louis
Till
té família
a Mississippi
això ja és el sur
a Mani
una ciutat
que es diu Mani
i efectivament
a l'estiu
del 55
cap allà que se'n va
i clar
amb mentalitat
de negre
de Chicago
que més o menys
té un tracte
dins del que cap
tolerat
bé
fan la seva vida
i sense problemes
no se li ha hagut
una altra cosa
que entrar en una botiga
i
fer un piropo
a la dona
que està
enrere del taulell
bueno
intolerable
vull dir
allà baix
això es veu
com t'atreveixes
però aquí et penses
que ets aquí
bueno
van a per ell
i el linxen
el maten
el desfiguren
bueno
li fan de tot
al pobre
la pel·lícula
el que té de bo
és que
aquesta part
és a dir
el linxament
no es veu
se senten crits
de lluny
ja
s'estalvien
evidentment
aquest aspecte
realment
escatològic
i molt poc agradable
no
i la pel·lícula
se centra
evidentment
en la reivindicació
de la seva mare
ell està molt
del seu fill
la mami
Teal
Mubli
i
els actors
són coneguts
no
bueno
són
els actors
qui fa de mare
que és de fet
la que porta
el peç específic
de la pel·lícula
és Daniel
Deadwiler
no tinc unes referències
molt
és a dir
és una actriu
de peç específic
a veure
els actors
són bons
són sòlids
està prohibida
tenen una formació
el que passa
que no són estrelles
no són estrelles
que els haguem vist
entre altres
com a mínim
aquest cantó
de l'Atlàntic
la Whippy Goldberg
financia
la pel·lícula
és productora
conjuntament
anirà els Òscars
aquesta pel·lícula
o què?
de l'any vinent
potser sí
però clar
ah
és 23
clar
és la pel·lícula
que s'estrenar
i per tant
doncs no
no
aquest any
no entra
no està contemplat
bueno
el
que anava
que estava dient
bueno
la pel·lícula
hauria pogut estar
interessant
però
què li passa
a aquesta pel·lícula
que d'un cantó
perquè
és la reivindicació
de la mare
que denuncia
el fet
que el porta
a judici
i que tot
i que tot
va en contra
doncs
bueno
està agafada
com un referent
de les persones
que han contribuït
a
que els negres
doncs
evidentment
tinguin
els seus drets
la història
és punyent
la història
és humana
la història
és
bueno
si vols tu
profunda
vull dir
el problema
és que el tractament
pel qual opta
la directora
és un tractament
sensible
ja des de l'inici
o sigui
la pel·lícula
ja
és que se li veu
el lleudor
perquè
o sigui
en comptes
de precisament
perquè
a veure
els fets
són tan brutals
tan bèsties
tan animals
tan absolutament
colpidors
que no necessiten
subratllat
dramàtic
gairebé
de cap tipus
és a dir
jo crec que és una història
que més aviat
el que li aniria bé
és un tractament sec
d'exposar els fets
pam
pam
pam
i ja està
és que no cal
que em diguis
l'injust
que han estat
aquests fets
perquè això és una cosa
que ja
com a espectador
ja l'estic veient jo
vull dir
i arribaré ràpidament
a la conclusió
que és brutal
no
vull dir
i que és absolutament
inacceptable
però treballa
absolutament
des de cap punt de vista
però
és una pel·lícula
que primer
té això
té aquest tractament
una mica
llacrimós
una mica
és a dir
que la directora
ens està condicionant
contínuament
ja perquè la mare
està molt del seu fill
el fill és molt simpàtic
simpatiquíssim
allò perquè
ràpidament
entenguem
que el noi
no es mereixia
evidentment
un destí
com el que va tenir
de cap manera
és a dir
hi ha molts condicionants
jo hauria fet
una cosa
molt més neutra
i després
una cosa
que jo
ho diu
particularment
que és
el tractament
fotogràfic
que determinades
pel·lícules
quan es tracta
de pel·lícules
que tracten
de temàtica negra
té
i que jo no acabo
d'entendre
per què
s'opta
per una fotografia
ultraluminosa
ultrasaturada
colors grocs
colors vermells
tot amb una intensitat
ja empagant
que jo crec que no li fa cap bé
a la història
que està passant
a l'any 55
i que no dic que es faci
en blanc i negre
però que en tot cas
ja sabem que els anys 50
són els anys del tècnicolor
però no crec que la història
però més aviat
li escauria un esveït
just a la fusta
just a la fusta
és a dir
la fotografia
no li fa cap bé
és que em fa recordar
pel·lícules
que són molt bones
com per exemple
Figures ocultes
aquella pel·lícula
sobre les dones
negres
científiques
que van contribuir
de manera
molt especial
al llançament
de l'Apollo
o fins i tot
de Criades i Senyores
que ostres
per què em feu
aquestes fotografies
tan absolutament
llampants
que van en contra
del discurs
de la pel·lícula
honestament
en tot cas
en el cas de Till
és potser
de les coses
més criticables
que la pel·lícula té
sense dubte
de cap tipus
tot i així
és una pel·lícula
que es pot veure
lamentant-ho molt
em sembla
una pel·lícula
no diria que mediocre
però
tirant
perquè clar
també hi ha
el seu moment
de judicis
tot és molt tòpic
tot és
és a dir
home
jo hagués
hagués preferit
home
que es notés
una personalitat
creativa
en particular
és a dir
els fets
són dramàtics
però no confonguem
la gimnàcia
amb la magnèsia
ara estem analitzant
la pel·lícula
no els fets
els fets
per descomptat
són d'una cruesa
que pràcticament
no hi ha paraules
al diccionari
però clar
com a pel·lícula
és com molt normaleta
i poc destacada
una altra pel·lícula
molt bé
bé
doncs jo
en tinc una
no sé si l'has vist
tu
que es diu
El castigo
de punishment
que és una pel·lícula
xilena
argentina
del 2022
no
i aquesta pel·lícula
s'estrenarà
el dia 30
de març
és a dir
que encara
li falten uns dies
però
em vull parlar
perquè és una pel·lícula
que em va agradar
força
el director
és
Matías Bice
Matías Bice
és un director
xilè
que ja porta
una trajectòria
de 7 o 8 pel·lícules
i
algunes d'elles
ja han
passat per festivals
i han tingut
premis
i una certa
notorietat
és a dir
és una persona
que ja té
un pòsit
com a professional
però per mi
el més extraordinari
de la pel·lícula
a veure
em val a dir una cosa
pràcticament
pràcticament
pot funcionar
com un pla
seqüència
a tota la pel·lícula
fascinant
a mi això
m'encanta
a més a més
tota la pel·lícula
passa
amb temps real
com ha de ser
o sigui
temps cinematogràfic
i temps real
coincideixen
coincideixen
i després
hi ha una cosa
per mi
extraordinària
que és
el guió
de l'espanyola
Coral Cruz
és un guió
fantàstic
una pel·lícula
de Caire
intimista
la música
és de Gustavo
Pomenarec
que
està molt
en el seu lloc
i la fotografia
de Gabriel Díaz
la fotografia
perquè es fa una idea
passa tot
naturalment
en un sol lloc
és
un bosc
al costat
de la carretera
i aquí
s'hi arriba
perquè
un matrimoni
l'Anna
i el Mateo
en una parada
a la carretera
quan anaven
amb el seu fill
de 7 o 8 anys
a sopar
a casa dels pares
d'ella
al camp
de sobte
es perd
el nen
i això desencadena
enmig
d'uns diàlegs
cada vegada
que van pujant
més d'intensitat
no de to
sinó d'intensitat
i de gruix dramàtic
molt ben construïts
aquí es nota
el treball
de la Coral Cruz
els que afloren
qüestions nuclears
del món
de la parella
com són
la maternitat
com s'arriba
a la maternitat
les seves conseqüències
tant per l'home
com la dona
i com a conseqüència
d'aquestes conseqüències
valgui la redundància
les conseqüències
que li afectaran
després
és el fill
d'aquí ve
que es perdi
entre cometes
hi ha un tercer personatge
que és una mica
com una crossa
imprescindible
que és
es fa una trucada
a la policia
perquè
ja s'està fent tard
ells s'han quedat
per sopar
a les set de la tarda
a casa dels pares
que viuen al camp
els pares d'ella
i tenen poc
que es faci de nit
i estan cridant
i el nen
no respon
no contesta
i llavors criden
a la policia
la policia envien
una dotació
que en 10-15 minuts
està allà
i
resulta que
la comandant
de la policia
és una dona
i després
hi ha un número
que és un home
l'home
desapareix
del circuit
perquè
se va fer
la recerca
del crio
i
la policia
està
mantenint
una sèrie
de
constants
tant
amb
fer-se una idea
de com ha anat
tota la seqüència
amb la qual
es dona compte
que
entre
la primera explicació
i la realitat
hi ha una diferència
i es va posant
de relleu
això
fins que va aflorant
la veritat
i per què
vostè això
no m'ha dit abans
perquè
tinguin en compte
que
haurien fet
un acotament
determinat
de l'espai
i ara
vostè
al no dir-me això
n'han fet un altre
vull dir
que hi ha
una progressió
dramàtica
i
l'acció
té un crescent
constant
i sostingut
que fa de la film
una petita joia
per l'espectador
cine fet
amb pocs recursos
però amb molt talent
direcció esplèndida
càrrec
de Matías Vizze
cineasta
com he dit abans
independent
té 43 anys
és de Santiago de Xile
que ja compta
amb diverses pel·lícules
com per exemple
Mensajes privados
que fa dos anys
que s'ha estrenat
en la cama
del 2005
La vida de los peces
del 2010
o La memòria de l'agua
del 2015
i una
que va tindre
molt
va fer soroll
que es diu
Sábado
una pel·lícula
en tiempo real
del 2003
que no l'he vist
però pel títol
em fa pensar
que potser
ja era també
una incursió
dintre del camp
aquest
de
de la
de la filmació
sostinguda
no?
o sigui
en pla seqüència
en pla seqüència
sí
perquè pel títol
bé
però
el pla seqüència
se sosté
durant tota la
sí, sí, sí
sense canvi
sense tall de plan
és
és increíble
la càmera
s'està
s'està movent
s'està movent
és l'autèntic cinema
jo el que considero
no estic menys tenint
ni molt menys
el muntatge
perquè
aquí si el nostre company
en està
si ens escolta
però
el
però
el muntatge
evidentment
és posar puntuació
ja veus que
per la temàtica
se li es cau
sí
però
és a dir
aquest moviment
continuat
la càmera
movent-se
com si fos
un personatge
és llenguatge
és que
és l'essència
del cinema
vull dir
i després
hi ha una altra cosa
que tinc que ressaltar
i és
la interpretació
la interpretació
el treball
que fa la dona
que
és la
la
el pal de paller
de la pel·lícula
és una actriu
que es diu
Antonia Zegers
que
és xilena
és
una interpretació
extraordinària
hi ha molt bons actors
sí
sí
amb molta classe
ja ha tingut premis
amics i amigues
ho hem de deixar aquí
la setmana que ve
potser serem més colla
esperem
valgui com a crida
per l'Anastasi
bona nit
bona tarda
i bona setmana
bona nit