Title:

Rashomon de Kurosawa: veritat i estil; San Sebastià 2023, “Misterio en Venecia” i prèvia d’Ascensor per al Cadalso

## Resum de l’episodi Programa dedicat principalment a Rashomon (1950) d’Akira Kurosawa, amb una lectura completa del seu context històric, estètic i ètic, i el seu llegat narratiu. Es complementa amb un repàs al palmarès del Festival de San Sebastià 2023, una crítica ràpida de “Misterio en Venecia” de Kenneth Branagh i l’anunci de la pel·lícula de la setmana vinent. ### Eix 1 — Rashomon: clàssic fundacional • Rashomon s’analitza com a fita del cinema japonès i mundial: **innovació en el relat múltiple** i reflexió sobre la **veritat subjectiva** i l’ètica. • Context: **“època d’or” del cinema japonès (dècada de 1950)**; recepció freda a Japó però triomf a Occident (Lleó d’Or a Venècia i Òscar de parla no anglesa), encetant un interès sostingut pel cinema nipó. • Fonts literàries: contes de *Ryūnosuke Akutagawa* (“Al bosc” i “Rashomon”). La pel·lícula barreja aquests relats per construir una **investigació moral** sobre els fets i la impossibilitat d’una veritat única. • Forma i estil: fotografia B/N de *Kazuo Miyagawa*, música de *Fumio Hayasaka*, ús **pioner de multicàmera** i muntatge vigorós; **pluja a la porta de Rashomon** vs **bosc àrid** com a contrast visual i simbòlic. • Ètica i personatges: **ningú se’n salva**; tots menteixen o es protegeixen. El duel “real” és **brut i antiepic**; el final introdueix una **escletxa d’esperança** amb el nadó. • Llegat: del remake “The Outrage” (1964) a *The Magnificent Seven*, passant per influències en *Usual Suspects*, *Pulp Fiction* o *Monster* de Kore‑eda (Palma d’Or), entre moltes altres. > “Més enllà de la porta de Rashomon no hi ha llei” — símbol potent del món en ruïnes i del **límit moral** on la comunitat es pensa a si mateixa. > “No sabrem mai la veritat” — el dispositiu del judici sense jutge interpel·la directament l’espectador. ### Eix 2 — Kurosawa, mètode i univers • **Treball coral de guió** (amb Shinobu Hashimoto) per evitar visions unilaterals. • **Equip fidel** (actors i tècnics), amb *Toshiro Mifune* com a presència icònica; exigència i meticulositat “a l’estil Kubrick”. • **Diàleg amb Occident**: adaptacions de *Shakespeare* i *Dostoievski*; alhora, arrelament als gèneres japonesos (*jidaigeki* vs contemporanis) i empremta del *kabuki* i del cinema mut. ### Eix 3 — Actualitat i crítiques breus • San Sebastià 2023: **Concha d’Or per a “O Corno” (Jaione Camborda)**; **Premi Donostia a Víctor Erice**; **Premi del Públic per “La sociedad de la nieve” (J. A. Bayona)** i debat sobre espectacularitat vs transcendència. • “Misterio en Venecia” (Kenneth Branagh): versió lliure de “Halloween Party” d’Agatha Christie; ambient venecià, to sobrenatural, **millor que la seva “Mort al Nil”**, però discutible respecte la sèrie clàssica de Poirot. • Avanç: “Ascensor per al cadalso” (Louis Malle) amb **banda sonora de Miles Davis**; disponible a Filmin. ## Temes principals ### Rashomon i el seu context • **Veritat subjectiva i memòria:** quatre versions irreconciliables d’un crim. • **Simbolisme de la porta:** límit entre llei i desordre; refugi en temps de ruïna. • **Ètica i responsabilitat:** culpa difusa, autoengany i honor posat en crisi. • **Forma cinematogràfica com a discurs:** llum, muntatge, multicàmera i espais (pluja/bosc) al servei del sentit. ### Kurosawa en diàleg amb el món • **Recepció desigual** (crítica japonesa vs boom occidental). • **Influència transversal**: remakes, ecos en clàssics i contemporanis. • **Mètode i autoria**: col·laboració de guió, equip constant, estil com a columna vertebral. ### Actualitat cinematogràfica • **San Sebastià 2023:** palmarès, línies temàtiques (sororitat a “O Corno”), i posició d’Erice. • **Misterio en Venecia:** virtuts de producció vs fidelitat al caràcter de Poirot. • **Pròxima sessió:** jazz i polar a l’estil Malle. ## Idees clau • **Rashomon consolida el relat polièdric** i la desconfiança envers la veritat única. • **Imatge i ètica van juntes**: la forma construeix el sentit moral. • **Kurosawa és pont** entre tradició japonesa i llenguatge cinematogràfic global. • **El clàssic ressona al present**: de Venècia 1950 a Cannes 2023 amb “Monster”. ## Cites destacades > “És una pel·lícula en què no se salva ni l’apuntador.” > “El final amb el nadó és un raig d’esperança després de l’ombra de la guerra i la devastació.”

['Rashomon', 'Akira Kurosawa', 'Ryūnosuke Akutagawa', 'Kazuo Miyagawa', 'Fumio Hayasaka', 'Toshiro Mifune', 'Kabuki', 'Cinema mut japonès', 'Jidaigeki', 'Època d’or del cinema japonès', 'Porta de Rashomon', 'Veritat subjectiva', 'Narrativa de múltiples punts de vista', 'The Magnificent Seven', 'The Outrage (Cuatro confesiones)', 'Francis Ford Coppola', 'Stanley Kubrick', 'Ingmar Bergman', 'Mostra de Venècia', 'Lleó d’Or', 'Òscar a pel·lícula internacional', 'Hirokazu Kore‑eda', 'Monster', 'Festival de San Sebastià 2023', 'Víctor Erice', 'O corno', 'La sociedad de la nieve', 'J. A. Bayona', 'Misterio en Venecia', 'Agatha Christie', 'Halloween Party', 'Hércules Poirot', 'Ridley Scott', 'Ascensor per al cadalso', 'Louis Malle', 'Miles Davis', 'Filmin']