Title:

La propera pell, I, Daniel Blake i Black Mirror: cinema social, distopies vs realisme, estrenes i recomanacions TV

## Resum general Episodi dedicat a tres grans blocs: 1) crítica principal d’“La propera pell” d’Isaki Lacuesta i Isa Campo; 2) anàlisi d’“I, Daniel Blake” de Ken Loach i debat sobre si és distopia o realisme social; 3) conversa sobre “Black Mirror” (T3E1) i l’impacte de les xarxes socials. A més, **ronda d’estrenes i recomanacions televisives de la setmana**. ### Temes principals • **“La propera pell”**: thriller psicològic polièdric sobre identitat, memòria i violència (familiar, social i envers els animals) en un entorn rural pirinenc. Interpretacions i disseny de so destacats. • **“I, Daniel Blake” (Ken Loach)**: retrat humanista i contundent de la burocràcia i el benestar social; premis a Cannes i Sant Sebastià; to de **neorealisme actualitzat**. • **“Black Mirror” T3E1**: sàtira d’una societat de puntuacions socials; reflexió sobre la performativitat a Instagram/Facebook i les jerarquies de reputació. • **Debat conceptual**: diferències entre *distopia* i *realisme* amb exemples (“Brazil”, “A Clockwork Orange”, “Children of Men”, “Matrix”, “Interstellar”) i el cas Snowden. • **Estrenes i TV**: opinions sobre Tim Burton (“Miss Peregrine”), repàs de pel·lícules a canals (Canal Hollywood, AMC, TNT, Paramount, TV3, TV2) durant la setmana. ## Debats i idees clau ### Distopia vs realisme • Part dels tertulians discuteixen si el cinema social de Loach pot considerar-se *distòpic* o és estrictament **realisme crític**. • Exemple comparatiu: “Brazil” (distopia declarada) vs “I, Daniel Blake” (realisme burocràtic). • Es recorda que algunes distopies acaben **aproximant-se a la realitat** (vigilància massiva, Snowden, control algorítmic), difuminant fronteres. ### Xarxes socials i estatus • “Black Mirror” T3E1 imagina una societat estamental basada en puntuacions socials (me gusta/ratings) que condicionen **drets i oportunitats** (fins i tot agafar un avió). • Es debat la **pressió d’autoexhibició** en actors i creadors, i el paper dels algoritmes/hashtags per a la visibilitat global. • S’apunta que l’impacte no depèn tant de l’edat com del **perfil d’ús** i capital social digital. ## Anàlisis destacades ### “I, Daniel Blake” (Ken Loach) • Premis: Palma d’Or (Cannes) i Premi del Públic (Sant Sebastià). • **Tesi**: la burocràcia converteix l’ajuda social en un laberint punitiu. Humanisme i calidesa en el tractament dels personatges. • **Estil**: simplicitat neorealista, interpretacions properes i emoció sense pamfletarisme. • **Debat**: alguns volen llegir-la com a *distopia quotidiana*; la majoria la defensa com **realisme social**. ### “La propera pell” (Isaki Lacuesta, Isa Campo) • **Thriller psicològic** que integra múltiples punts de vista simultanis i qüestiona la veritat única. • Eixos temàtics: identitat, memòria selectiva, **violència naturalitzada** (familiar, comunitària i envers els animals) i costums rurals sense maniqueisme. • **Interpretacions**: Emma Suárez i, sobretot, **Àlex Monner** en un treball intens i matisat. • **Disseny de so**: ús expressiu del paisatge sonor (gel, gotes, neu) i del silenci per generar tensió sense recursos de thriller convencionals. • **Final obert ben integrat**, que admet múltiples lectures sense trair el que el film proposa. ## Estrenes i recomanacions TV • Crítica a “Miss Peregrine” (Tim Burton): barreja de referents pop i llocs comuns; percepció de **retorn desigual** al seu univers de personatges excèntrics. • TV de la setmana: “El nombre de la rosa” (Canal Hollywood), “Silver Linings Playbook” (AMC), “Gladiator” (TNT), “Resident Evil” i “The Man Who Shot Liberty Valance” (Paramount), “After Earth” (TV3), “Quartet” (TV2), “Alien” i “American Beauty” (Paramount), “The King’s Speech” (AMC), “Tesis” (Paramount). ## Cites destacades > “Qui mata no és la bala, qui mata és qui dispara.” > “No és una crítica al món rural; és el que hi ha. Les imatges, però, tenen vida pròpia.” ## Tancament Proper episodi: especial **Jazz i cinema** amb el convidat Joan Sardà, amb música i repàs de fites (p. ex. El cantor de jazz) en la transició al cinema sonor.

['La propera pell', 'Isaki Lacuesta', 'Isa Campo', 'Emma Suárez', 'Àlex Monner', 'Sergi López', 'thriller psicològic', 'violència', 'món rural', 'disseny de so', 'identitat', 'memòria', 'I, Daniel Blake', 'Ken Loach', 'neorealisme', 'Cannes', 'Sant Sebastià', 'Benestar social', 'Black Mirror', 'xarxes socials', 'Instagram', 'Facebook', 'distopia', 'realisme social', 'Tim Burton', 'Miss Peregrine', 'Resident Evil', 'After Earth', 'M. Night Shyamalan', 'Children of Men', 'Matrix', 'Interstellar', 'Brazil', 'A Clockwork Orange', 'Vittorio De Sica', 'televisió', 'recomanacions']