Title:

Sitges amb Gaspar Noé i Lars von Trier, Burning, estrenes de la setmana i gran entrevista a Ferran Rañé

## Panorama del programa > "Cinema sense condicions." Programa en dues parts molt marcades: una primera amb crítiques i novetats (Sitges, estrenes destacades i recomanacions), i una segona amb una entrevista extensa a l’actor català **Ferran Rañé** (Juglars, Dagoll Dagom, televisió i pedagogia d’interpretació). --- ## Part 1 — Crítiques, Sitges i novetats ### Sitges: Gaspar Noé — Climax (00:08:10 – 00:11:54) • Pel·lícula-assaig que busca deliberadament el **rebuig**: 46 minuts inicials de dansa en pla seqüència i després un **descens lisèrgic** cap al caos. • Tracta el “mal viatge” com a forma de terror interior. Valorada per la direcció i el risc, però difícil de recomanar com a “història”. • Passi als Verdi (22:30 h). Consell: **sopar lleuger** abans. ### Sitges: Lars von Trier — The House That Jack Built (00:11:56 – 00:15:23) • Retrat d’un **assassí en sèrie** dividit en dues meitats: to còmic negre amb **TOC** al principi i tram final com a **descens dantesc** als inferns. • Von Trier incomoda i és autoreferencial (inserta fragments de la seva filmografia). Interpretable com a “deshumanitzar per humanitzar”. • Estrena prevista: 15 de febrer. ### Recomanacions de Ferran Rañé (00:15:28 – 00:24:12) • El reino (Rodrigo Sorogoyen): corrupció **reconeixible** sense dir noms; **Antonio de la Torre** en estat de gràcia. • Cold War (Paweł Pawlikowski): amor impossible sota l’ombra **estalinista**; bellesa formal, tractament **extraordinari** de la música popular polonesa; debat sobre l’arrel autobiogràfica. • The Rider (Chloé Zhao): docuficció amb **no actors**; hipnòtica relació home–cavall a l’**Amèrica profunda**; **dura i sensible**, sense concessions. ### Estrenes de la setmana (00:24:21 – 00:27:50) • Peppermint (Matar o morir): venjança a l’estil **Charles Bronson** amb **Jennifer Garner**; acció i pirotècnia, però **poc versemblant** i convencional. Nota sobre títols espanyols que “expliquen massa”. • The Wife (La buena esposa): melodrama literari amb **Glenn Close** i **Jonathan Pryce**; solvent i clàssic, però **conservador** en el seu gir feminista. ### Burning — Lee Chang-dong (Murakami) (00:27:50 – 00:32:00) • Adaptació lliure del conte *Barn Burning* (Murakami): triangle entre **escriptor** precari, **noia** fascinant i **amic ric** enigmàtic. • Tota la peça vibra amb una **vena poètica** i una **tensió latent** que creix fins a un final demolidor. • Destaquen la interpretació d’ella, el “creixendo” dramàtic i l’ús de símbols (gata, fogueres, crepuscle). ### Apunts ràpids (00:32:08 – 00:34:29) • Biopic d’**Elis Regina** ben aviat; obertura del programa amb “Águas de Março”. • Lazzaro felice (Alice Rohrwacher): faula social amb aire **pasolinià**; **Sergi López** excel·lent i to fantàstic puntual. ### Agenda (00:34:35 – 00:36:09) • Temporada de documentals d’art: **Rembrandt, Bosch, Caravaggio, impressionistes, Canaletto, Manet, Picasso, Matisse**. • Festival **In-Edit** (documentals musicals) i **Filmets** (Badalona). --- ## Part 2 — Entrevista a Ferran Rañé ### De Sant Just a Els Joglars: memòria i llibertat d’expressió (00:03:00 – 00:08:01) • Inicis: escola de Sant Just, números d’humor a l’“Acadèmia Texas”, entrada a l’**Institut del Teatre** i als **Joglars**. • Cas **La Torna** (Consell de Guerra, 1977), exili a França i retorn amb l’indult. > "És garrifós el retrocés... quan es condemna gent per una cançó, estem **retrocedint**. Espanta molt." ### Dagoll Dagom — El Mikado: èxits i anècdotes (00:36:15 – 00:40:59) • Paper de **Ko-Ko**: “cançó del **Piu Piu**” i la cèlebre **llista d’execucions** actualitzada cada muntatge. • Entrada triomfal a escena i gira en castellà (anècdota del **Teatre Arriaga**). ### Obres i producció — Jean-Claude Carrière (00:41:00 – 00:44:57) • Produccions pròpies: **“Busco el senyor Ferran”** (L’Aide-mémoire) i **“La controvèrsia de Valladolid”**; teatre **poètic** i de **pensament**. ### Pedagogia de l’actor: espai, temps i ritme (00:44:58 – 00:46:16) • Principis pràctics d’interpretació: control de **temps–espai–ritme**. • Mecànica del **gag**: repetició, tercera vegada, variació rítmica. ### Projectes recents i complicitats (00:46:20 – 00:48:52) • Peça íntima amb la seva filla **Joana** (ballarina): memòria i poesia escènica. • **La resposta** (Brian Friel) dirigida per **Sílvia Munt**; menció d’**Afterplay**. ### Televisió i indústria (00:48:55 – 00:55:16) • TV3 i sèries: **Kiko el Progre**, **Majoría absoluta**, **Merlí** (professor amb inici d’**Alzheimer** molt estimat pel públic). • Diferències de **pressupost i abast** entre produccions catalanes i estatals, però **bones pràctiques** a casa nostra. ### Teatre i còmic — Maquinavaja i El pallasso i el Führer (00:55:20 – 00:58:24) • **Maquinavaja (Màquina Baixa)**: còmic portada a escena, crítica social ferotge, recepció intensa (incloses funcions al País Basc). • **El pallasso i el Führer**: treball de protagonista vinculat a **Charlie Rivel**. --- ## Idees clau • El programa equilibra el millor de Sitges (Noé, Von Trier) amb **autoria asiàtica** de primer nivell (**Lee Chang-dong**) i l’ull posat a les **estrenes**. • L’entrevista a **Ferran Rañé** és una lliçó d’**història escènica**, **llibertat d’expressió** i **ofici d’actor** (de Joglars a Dagoll Dagom, televisió i pedagogia).

['Cinema', 'Sitges', 'Gaspar Noé', 'Climax', 'Lars von Trier', 'The House That Jack Built', 'Ferran Rañé', 'Els Joglars', 'La Torna', 'llibertat d’expressió', 'El reino', 'Rodrigo Sorogoyen', 'Cold War', 'Paweł Pawlikowski', 'The Rider', 'Chloé Zhao', 'Peppermint', 'Jennifer Garner', 'The Wife', 'Glenn Close', 'Jonathan Pryce', 'Burning', 'Lee Chang-dong', 'Haruki Murakami', 'Elis Regina', 'Lazzaro felice', 'Alice Rohrwacher', 'Sergi López', 'documentals d’art', 'In-Edit', 'Filmets', 'Dagoll Dagom', 'El Mikado', 'Ko-Ko', 'Màquina Baixa (Maquinavaja)', 'Charlie Rivel', 'Brian Friel', 'Afterplay', 'Merlí', 'TV3', 'pedagogia d’interpretació', 'Sant Just Desvern']