Title:

Edat d’or del cinema francès, el diàleg al cinema i novetats: L’Hermine, Les Souvenirs, The Witch, Angry Birds, Barcelona nit d’hivern i El rei borni

## Introducció i estructura del programa • Benvinguda amb retard per la pluja i presentació del format: primera part de novetats i recomanacions, i segona part temàtica sobre el **diàleg al cinema**. • Presentació del convidat: **Antoni Villaró (Toni)**, cinèfil de Sant Just, que s’afegeix a la conversa. ## Cinema francès: moment dolç i prolífic • Els locutors destaquen una **època daurada** del cinema francès, amb una mitjana d’estrenes d’**altíssim nivell**. • Referències i títols esmentats: El profeta, Óxido y hueso, Amour, Holy Motors, De dioses y hombres, Pequeñas mentiras sin importancia, l’obra de **Luc Besson** (Lucy, Léon), The Artist, Intocable, Dardenne (Dos días, una noche), films de **Polanski** rodats a França. ### Crítica: L’Hermine (El jutge), de Christian Vincent • Retrat discret i molt humà d’un **president d’un tribunal penal de províncies**, amb un enfoc diferent del gènere judicial: menys centrada en la culpabilitat i més en la **trastienda** i l’ètica del procés. • Interpretació de **Fabrice Luchini**, premiada a Venècia, destacant la **contenció, paciència i respecte** del personatge. • Sense ser una obra mestra, es recomana per la **sensibilitat** i la mirada nova sobre el sistema judicial. ## ‘Les Souvenirs’ (‘Els records’): intergeneracionalitat i petites veritats • Antoni Villaró defensa que és un film **honest, senzill i just** que retrata el **conflicte intergeneracional**: pares absorbís per la rutina, un fill més sensible i una **àvia lúcida** que guia el nét. • La **química àvia-nét** és el cor emocional; el pare viu una crisi per jubilació i inseguretat. La pel·lícula evita el melodrama i aposta per una **reflexió tendre i sense artificis**. • Diàlegs **justos i ben mesurats**; una història amb **capas** que creix en una segona visió. ## Tema del dia: el diàleg al cinema ### Idees clau • A partir d’un article d’**Imma Merino** (2012) sobre **Yael Perlov**, es reivindica el diàleg com a compromís vital, polític i cinematogràfic. > No puc abandonar una posició activa i lluitar contínuament per crear un diàleg. • El diàleg és també una **interpel·lació sense paraules**: el cinema que et fa pensar i t’obliga a posicionar-te. ### Exemples i contraexemples • Es comenten casos de conflicte israelià-palestí: **‘Paradis 9’** (entrenament de suïcides) i **‘Omar’**, que mostren manipulació i **absència de diàleg real**. ## Novetats i crítiques ### The Witch (La Bruja) • Preestrena molt comentada, però recepció **freda** al programa: tot i la **llum natural** i l’ambientació, la història es percep **previsible** i poc innovadora dins del gènere. • Comparacions: **‘Babadook’** aporta una mirada psicològica més singular; es recorda l’impacte formal de **‘The Blair Witch Project’** i el recurs del found footage. ### Angry Birds • Adaptació pensada **clarament per a nens**: funcional i entretinguda, però sense la doble lectura d’un Inside Out o **Zootropolis**. • Recomanable per a sessions familiars; no busca anar més enllà del seu públic objectiu. ## Cinema català i espanyol: èxits, límits i diàleg ### Barcelona nit d’hivern (Dani de la Orden) • Sorpresa positiva: **guió rodó**, repartiment encertat (Miki Esparbé, Alberto San Juan, Clara Segura…), ritme **fresc i natural**. El públic va **aplaudir** al Texas (3€) amb sala plena. • Contrapunt amb **El pregón** (fluixa) i comparacions amb l’univers Ocho apellidos: entreteniment que fa riure, però sovint **sense empremta duradora**. ### El rei borni (recomanació destacada) • Vista a Màlaga, celebrada com a **recomanació de l’any**: humor **negre**, base teatral i **diàlegs** potents entre un antidisturbis i el manifestant a qui va ferir, discutint política i responsabilitats sense caure en la violència. ## Exemples de cinema de diàleg (França i Polanski) • **Le Prénom (El nom)** i **Un dios salvaje (Polanski)**: com el **diàleg tancat** pot desmuntar màscares, valors i relacions. • Recordatori: el diàleg també pot ser **cinema del silenci** que dialoga amb l’espectador. ## Reflexions finals sobre l’experiència • Valoració del cinema que **trasbalsa** i perdura: films que et fan **plorar** o pensar més enllà dels crèdits. • Distinció entre l’**evasió** puntual i el cinema que deixa **poso**. ## Apunts finals i proper programa • Breu menció a **La punta del iceberg** (intriga laboral) com a peça interessant encara que irregular. • Avanç: visita de **Laia Colet** (direcció d’art) o **Carme Nabot** per parlar de la **dona al cinema** (com a creadora i personatge) i proposta de veure **‘El Olivo’** d’**Icíar Bollaín**.

['cinema francès', 'L’Hermine', 'El jutge', 'Christian Vincent', 'Fabrice Luchini', 'Les Souvenirs', 'conflicte intergeneracional', 'diàleg al cinema', 'Imma Merino', 'Yael Perlov', 'Israel-Palestina', 'Paradis 9', 'Omar', 'The Witch', 'llum natural', 'Babadook', 'Blair Witch Project', 'Angry Birds', 'animació', 'Barcelona nit d’hivern', 'Dani de la Orden', 'El pregón', 'Ocho apellidos', 'Miki Esparbé', 'El rei borni', 'Le Prénom', 'Un dios salvaje', 'Polanski', 'La punta del iceberg', 'Icíar Bollaín', 'El Olivo', 'dona al cinema']