Cinema sense condicions
Bona nit, aquí estem al cinema sense condicions
com tots els dimarts disposats a parlar-vos de cine
de diversos temes perquè això sempre és molt ampli
i avui en serà
que ens acompanyeu amb tot el que diem
us volem explicar i us volem dir
sobre pel·lícules que hem vist, que ens han agradat
que no ens han agradat, que ens han sorprès
que ens han semblat diferents de les altres
que ens han semblat com moltes
això és el que fem aquí
i avui com un dimarts més estem per parlar amb tots vosaltres
i estem al Pol Dígler
Hola, bona nit, bona tarda, bon vespre
no sé, és que ja és de dia, jo no sé què dir
Ens costa, ens costa això
i a més després de dues setmanes hivernant, no?
Cinema sense condicions
Cinema sense condicions
hem estat off
Total
Bé, i avui tenim com a convidada
n'estem molt contents de tenir-la
la Pilar Carseller
us la presento
quan li vaig dir que fes una petita biografia per presentar-la
em va dir si em semblava bé i adequat
el que hi ha a la contraportada de la seva novel·la
la llibreta blava
i sí, us llegeixo com a introducció de la convidada que tenim avui aquí
la contraportada de la seva novel·la
Pilar Carseller Montaner
és llicenciada en Filologia Catalana
ha dedicat una bona part dels seus
anys de docència
a l'ensenyament de la llengua i els processos d'escriptura
és autora de llibres de text
i d'articles sobre didàctica
en revistes especialitzades
i sempre ha volgut trobar la manera
d'engrescar
i d'ajudar
el seu alumnat
a escriure
i ara ha estat ella mateixa
que ha volgut experimentar
en la pròpia pell
la complexitat i el repte
de construir una història
la llibreta blava
és la seva primera novel·la
i és d'esperar que n'hi hagi d'altres
i aquesta és la presentació
de la convidada que tenim avui
ens ha semblat adequat
que avui estés ella amb nosaltres
perquè el dia de Sant Jordi
no van fer programa
no van fer programa
i era el dia de parlar de llibres i de literatura
i avui parlarem també de llibres i de literatura
perquè és a dia hem de parlar-ho amb ella
i ho compartirem a tots vosaltres
i compartirem
aquest lligam que hi ha sempre
amb l'intent d'explicar una història
de compartir-la
de fer-la entendre
tant és que sigui un conte
com una faula
com una novel·la
com qualsevol explicació
respecte a una ficció
que volem transmetre
sempre té un tipus de dificultats
que són comuns
aquest problema
i per tant
sí que s'apropa
al que és el nostre temàtic habitual
que és el tema del cine
perquè el cine no és altra cosa
que intentar explicar una història
comprensiva per tothom
amb imatges
però que parteix d'un procés
molt elaborat
que és un guió
moltes pel·lícules tenen una bona història
i un mal guió
i són males pel·lícules
per tant
compartir una història
transmetre-la
i fer-la entenible
és un repte
que qualsevol
que es posi
amb la ficció
i amb l'intent de compartir històries
el té al davant
i això és el que
després podrem
compartir
amb la Pilar Carseller
que ens acompanya avui
bona nit Pilar
i després d'aquesta editorial
crec que arriba ja
Joan Sardà
hola
d'incògnit
d'incògnit
amb barret i ulleres
de sol
ets tu
Joan
no sé si és ell
o l'almodó
ens en alegrem
bona nit
Pilar Carseller
i Joan Sardà
ara ràpidament
quan se segui
agafi els auriculars
també us dirà bona nit
confiem
bona nit
a tothom
salut
gràcies
vinc en directe
des de
l'exvila de Gràcia
del cine verdi
del cinema verdi
molt bé
molt bé
per això porto
la protecció ocular
perquè
això no es veu
perquè no és televisió
però
ha sigut
una
hola Pol
hola
una saturació
de
de cinema
sí
vaig veure el programa
i d'ambient
cinematogràfic
d'ambient
festivaler
i aquest any
ha valgut molt la pena
l'any passat
potser li vam posar
una mica de pegues
en aquest festival
però aquest any
la cosa ha estat
molt diferent
i ha anat tot
molt
molt millor
que l'any passat
en tot cas
esplendidament
estem parlant
de Barcelona
Film Fest
Barcelona Film Fest
però
B-C-N
B-C-N
Film Fest
si ens posem
és que són així
vull dir
tampoc s'hi pot fer més
Film Fest
sense arribar a festival
no
fest
molt bé
molt bé
ho dic perquè ara
ho posaré
és un festival estrany
perquè resulta
que va
en relació
amb el dia de Sant Jordi
com si el dia de Sant Jordi
no n'hi hagués prou
amb el dia del llibre
però fixa't
avui
ara ho acabem de connectar
perquè està bé
que sigui el dia de Sant Jordi
explicar històries
està bé
i llavors
el cine
és un explicador
d'històries
sí
evidentment
i l'eslògan
del festival
era una cosa
molt estranya
que deia
on
la pel·lícula
pot ser tan bona
com el llibre
i llavors
hi havia
hi havia
un crític
de Madrid
una personalitat
molt coneguda
fa anys
a la televisió
i a la ràdio
que és el senyor
Carlos Pumares
que cada vegada
que
abans d'una pel·lícula
es passava
aquesta promoció
diguéssim
i acabava
amb aquesta frase
ell
sol
a la sala
de
de
butaques
doncs
cridava
mentira
perquè deia
que
vaja
que això
és que realment
és una frase
agafada pels pèls
ja
en fi
perdoneu
que us hagi
interromput
no
no sé
on estàveu
estàvem començant
bé
i per tant
tu també estàs començant
ja m'ho suposo
jo m'excuso
perquè he hagut
d'agafar
tres mitjans públics
des de Gràcia
fins aquí
m'ho podries haver dit
perquè t'hagués recollit
alguna banda
no al final
l'he arribat
ja ho veiem
i més o menys
a l'hora
sí sí
t'ho agraïm
t'ho agraïm
t'ho agraïm
que ens parlis
bueno reposa
anem a veure el Pol
que ens explica avui
què tens per explicar-nos
Pol
jo moltes coses
però de cine
jo també
de cine
no bé
aviam
jo
hi ha dues coses
que he vist
una
que potser
té
menys interès
tot i que
evidentment
és el gran esdeveniment
en cert tipus de cinemes
és que alguns
consideren que això és cinema
però
que és l'estrena última
la que tanca ja tot
ah
ja sabem de què parlo
els vengadores
no
o no
el tanto
és la pel·lícula
ja ho haureu llegit ja
és la pel·lícula
més taquilla de la història
sí
és l'obertura
més gran de la història
és que
ha trencat tot de rècords
l'has vist o com?
home
jo vaig anar
perdona
perdona
no em puc dir
que etrevia a dir-te
una cosa
i em passaré a la crítica
perquè primer
sé que hi ha molta gent
que no l'ha vist
però probablement
jo no l'he vist
no però gent
vull dir que
perquè inclús si jo
et digués spòilers
doncs tampoc
però
en aquest sentit
prefereixo
simplement centrar-me
en que
realment
per part meva
jo crec que és
un bon final
perquè el final
és allò que diuen
el fin de ciclo
que deien al futbol
doncs aquí també
és després de 22 pel·lícules
clar
estem parlant
d'un final de sèrie
jo crec que és
el primer cop
que s'ha fet una sèrie
al cinema
com a sèrie
com a tal
exacte
perquè ara parlem
de sèries
com una
normalitat
i el tema
del pas
el pas
de la televisió
a les plataformes
que dèiem això
i a vegades
inclús del cinema
dels grans
tipus Corsese
que van a les plataformes
però que en aquest cas
és curiós
perquè ara
el que es diu
la fase 4
que és
més pel·lícules
d'aquestes
de Marvel
i això
però clar
Disney
ja ha comprat
la majoria
dels drets
i el que ha fet
és anar agafant
totes aquestes sèries
que tenia Netflix
per exemple
de l'univers aquest
de còmics
i clar
s'ho ha adjudicat
perquè Disney
traurà
una plataforma
una plataforma
ja ho hem sentit
llavors què passa
que el que s'està comentant
és què passarà
amb el cine
perquè Disney
sí que vol
seguir estant
al cine
però és que potser
vols dir
tenir
el cine
clàssic
de
sí, sí
el que és
l'experiència
d'anar a una sala
de cinema
però en aquest cas
és
es comenta
inclús
que potser
més endavant
però que arribarà
a ser
que les pel·lícules
aquestes
de personatge
tipus això
d'Ironman
Tor
o el que sigui
acabaran sent
pel·lícules
de consum domèstic
entre cometes
que també potser
es poden veure
al cine
però s'ha de consum
domèstic
i aquests esdeveniments
més grossos
com aquest que s'ha estrenat
ara
al cinema
llavors
no sé si faran
un joc així
que potser
és trencar una mica
aquests esquemes
que no existien
pot ser
bueno
s'haurà de veure
però bueno
el que s'ha d'estacar
jo no diré
absolutament res
de la pel·lícula
però s'ha d'estacar
res
no els diré
si t'ha agradat
ni tan sols
home a mi m'agrada molt
la veritat
hi ha certes coses
que potser
m'havien agradat
més a l'anterior
la de Infinity War
però en aquest cas
està feta
inclús diré
allò de
para
i por fans
però en el bon sentit
o sigui
és una pel·lícula
que és molt completa
que
és una pel·lícula
estem parlant
d'una pel·lícula
tres hores
que jo
vaig acabar la pel·lícula
i dic
hòstia
hem passat les tres hores
o sigui
que és fort això
perquè tu ho diguessis
llavors
jo evidentment
la recomano
però a qui l'interessi
perquè
és com recomanar
l'últim capítol
de Jugador de Tronos
hauràs d'haver vist
set temporals
jo què sé quant es porta
perquè no ho veig
però
m'explico
si és una recomanació
a l'aire
no cal recomanar
perquè la gent
que la vol veure
ja hi va
i l'altra cosa
que sí que
això ho recomanaré
i molt
a veure
què ens recomanes
és un documental
de Netflix
que no està a Sales
no està a Sales
no no no
és de Netflix
jo diria que és de Netflix
però
és de Netflix
això segur
i es diu
es diu
Fire
és F-Y-R-E
Fire
no de
de foc
és com foc
però amb la Y
de llatina
és un documental
de la qual
una història
que jo
desconeixia totalment
sé que va afectar
potser més
a l'àmbit
dels Estats Units
però
desconeixia totalment
que existia
aquesta història
que és
un empresari
diguem-ne
un empresari
que va crear
juntament
amb una o dues persones
més
una aplicació
el qual
era una forma
de contacte
o sigui
una aplicació
de mòbil
una forma de contacte
per
per tu
arribar
personalment
o sigui
per contractar
artistes
a cantants
a famoseos
o a tots els Estats Units
i això
és a dir
ja no havies d'anar
passant per distribuïdores
contactes
mànagers
representants
i tot
sinó que era
com una mena de
una aplicació
que inclús
si tu tenies
clar
evidentment
la pasta
podies portar
si volies
a Taylor Swift
que vingués
a cantar
el Complegues Feliz
per dir alguna cosa
o sigui
així banal
però
per fer promoció
d'aquesta aplicació
que també es deia
Fire
van dir
per què no
la gent que ja s'està afegint
o sigui
aquests artistes
que ja tenim
confirmats per aplicació
anem a fer un festival
de música
i que sigui el festival
més gran
que recordi
des de Woodstock
i aquest tio
si no sabia una altra cosa
era vendre
llavors comença
a inflar
a inflar
a inflar
i és un festival
que
qualsevol persona
que busqui
aquest nom
per la gent
que ens escolta
però que no sap
de què va
si busques aquest nom
per internet
el 100%
de les notícies
parlen de frau
però per què?
perquè és un festival
que
de fet
ho veuen així
el festival
més gran
de la història
que mai es va arribar a fer
però no és que no s'arribi
és que el frau
és que van anar tirant
i van anar tirant
amb tot de coses
que no estaven
o sigui
tot de condicions
que hi havia
que s'havien de complir
o sigui
el mínim
gent on dorm
gent on beu aigua
gent
perquè van agafar una illa
que a més pertanyia
Pablo Escobar
però és que hi ha una història
el Pablo Escobar
el traficant
el traficant
però és una història
de veritat
és un documental
que jo feia temps
que no hi havia
un documental
tan visceral
perquè el que fan
és entrevistar
a totes les persones
que van formar part
del festival
estafades
les persones estafades
sí, també, clar
els propis treballadors
estafats
ja des de
públic assistent
perquè evidentment
l'assistència
a aquest festival
era bastant
elitista
des del punt de vista
de no només
de caché
de diners
sinó el caché
també
de que
els assistents
havien de ser
algú
o sigui
instagramers
o influencers
o artistes
i tot
volien conformar
amb aquests festivals
com qui agafa un barco
i se'n va fer una festa
a alta mar
però aquí era
una illa
sí, era com una cosa
molt així
i llavors és curiós
perquè el festival
i el documental
analitza
totes les parts possibles
que inclús el càtering
inclús entrevisten
el tio que va voler
muntar el festival
va dir
jo contractaré
a un càmera
que em segueixi fent
un making of
o sigui
com es va fent
aquest festival
i el vull gravant
24 hores
i clar
què passa
que el documental
les imatges de recurs
són imatges de dins
i veus tota la desesperació
tot el caos
però un caos
que jo estava mirant el documental
i penso
m'estic posant
molt nerviós
és una hora i mitja
una hora i mitja
m'estava posant tan nerviós
però d'angoixa
és un documental
que angoixa molt
però inclús hi ha moments còmics
perquè hi ha gent
que ho veu
i en perspectiva
que estava treballant allà
i diu
és que hi havia moments
que ens agafava
tax de riure
però de dir
és que no sé
com sortirem d'aquesta
perquè ningú s'atrevia
a comentar
no només els artistes
sinó els assistents
sobretot
que és que els estàs enviant
a una illa deserta
ningú volia comentar
als assistents
ei, no vingueu
perquè és que no ho trobareu res
les estafes s'assemblen
sempre
quan són aquestes tan grosses
però és increïble
no s'entera ningú
de què és una gran estafa
sí, sí, sí
però inclús els que s'enteraven
intentaven revertir-ho
però el que ho portava
no s'ha llegut de debò
el líder era tan
tan seductor
sí, sí, sí
hi havia tant aquest punt
que el tio anava
el tio anava deixant passar les coses
o dient
no, no, això
era com molt positiu
però clar
el tio aquest
era un estafador
però sense saber-ho
perquè ell el que volia
realment era fer aquest festival
no era treure diners
treure diners
en el sentit de
no volia robar
clar, però aquí està aquest punt
perquè igualment
que hi ha un moment
que deu ser
el punt de
el documental ja comença
que és just quan està
anant
o sortint
del judici
o sigui, ja comença
pel final
però després ja fan
tota la repesca
i això es veurà
a sales nòdies
no, no
això és Netflix
però us ho recomano
moltíssim
perquè
ja està
ja hi és
sí, sí, sí
no fa massa
fa menys d'un mes
que es va estrenar
però la història
ja es coneixia
de fet crec que s'havia fet
algun altre documental
però és que aquest
clar, és que té les imatges
del càmera
oficial
que inclús l'entrevisten
al càmera
i és increïble el tio
dient
i com a documental
està ben
és una passada
el documental
molt bé
bueno, perquè podria ser
aquesta història
que sí que la trobo
sugerent
però podria ser
que el documental
no quadrés
aviam, val a dir
que Netflix
normalment quan es posa
pel mig
són coses interessants
en el sentit del documental
em refereixo
ja, ja, ja
ho fan molt bé
i aquí està estructurat
estem parlant
que potser parlen
50 testimonis
o 60
o sigui, estem parlant
d'un ventall
molt gran
i que està molt bé
i no l'adimitza
o sigui, ho comprimeixen
jo crec que força bé
per tot el caos
que hi va bé
doncs la miraré
ja que jo
jo us la recomano molt
i a mi el que m'agradaria
és veure si veu tenir
o sigui, si quan la veieu
teniu la mateixa sensació
que jo
que jo l'anava veient
i m'anava posant
les mans al cap
de
no m'ho puc creure
la propera sessió
l'hauré vista
l'hauré vista
i t'ho comentaré, Pol
i res
i fins aquí
sí, sí
a veure, jo he vist dues pel·lícules
dues pel·lícules
que no
bueno, una sí que tenia intenció
d'anar-la a veure
perquè me la vau dir vosaltres
que era la Mujer de la Montanya
la vosaltres l'havíeu posat bé
i a mi m'ha agradat
que és una pel·lícula sueca, oi?
no, islandèsia
no, és que l'altra que he vist és sueca
per això, com que m'he mogut allà dalt
ara no sé
Carme, perdona
com tu em vas dir
que
l'has vista?
que parlaries d'aquesta pel·lícula
jo vaig pensar
era anar-la a veure
ara sí
me n'alegro
i només la feien dissabte
a les 3.30 del migdia
ah, al Bolitge vaig anar jo
al Maldà
ah, al Maldà
i la vaig veure
ah, la vas veure?
ah, doncs comentem
no, no, no
a veure, jo et dic el que a mi m'ha semblat
és una pel·lícula sorprenent
és una pel·lícula que ha fet a Dislàndia
ja ho vau comentar amb vosaltres
però a mi em sembla extraordinari
que un estat
que és això
menys que hospitalet
i que pugui tenir
un sector com és
el del cine
que és un sector costós
un sector que necessita
molt d'ajut
i molt de promoció
i molta estructura
que pugui fer cine
i que aquesta pel·lícula en particular
perquè no n'hem vist masses
jo em sembla que és la primera islandesa
que he vist, no sé, vosaltres
també vosaltres
doncs coincidiu amb això
i m'ha sorprès
clar, és una pel·lícula
és una pel·lícula sobre
una dona que és
d'uns 50 anys o una cosa així
que és una activista
que decideix ser activista
perquè està en contra
de la producció
em sembla que és d'alumini
o en tot cas
d'un metall
que està contaminant
el seu país
i que per tant
ha decidit
que intervé
de manera
de manera
delictiva
per dir-ho concret
és boníssima
la primera imatge
que surt
amb una fletxa
és boníssima
amb un arc
i una careta
em sembla que porten allà
i
bueno
es fa un curt circuit
i per tant
està molt elaborat allò
perquè és impossible
que allò es faci
d'una manera
improvisada
fa un curt circuit
i provoca
un problema
de
és un sabotatge
en totes regles
exactament això
bé
llavors
ella
després descobreixes
que ella
de fet
és una directora
ella és música
i diré
una coral
per tant
és l'altra cara
d'aquesta moneda
és la cultura
contra
els negocis
exacte
però perdó
des d'aquest punt de vista
trobo que el personatge
és fantàstic
perquè
té
l'oposició
o sigui
el mateix personatge
per una banda
té
aquesta
decisió
aquesta valentia
i aquest saber fer
arriscat
perquè a més a més
té moltes habilitats
després ho veiem
al llarg de la pel·lícula
fins i tot
per fugir
perquè
la pel·lícula té
un tros de trama
que és
típica
de fugitiu
sí
d'aventura
sí
però alhora
hi ha tota
aquesta altra part
que és el que també dona
el gir important
a la pel·lícula
de tendresa
no
de
tant
en la seva feina habitual
com amb el seu objectiu
que és
arribar a tenir cura
d'una
criatura
perquè ja ha demanat
una adopció
i llavors
la adopció
d'una nena
ucraïna
d'ucraïna
sí
i aquesta barreja
i després
està explicada
com un conte
perquè allò
de posar la música
en directo
que posa
aquells
això de la música
bueno
digues-me
és un element
de distanciament
distanciament
brextiar
gairebé
potser sí
una cosa que feia molt temps
que no es veia
però que a mi
em resulta
molt interessant
simpàtic
i el cor ucrania
aquell
allò té molta gràcia
perquè et distancia
t'apropa
i et fa
que ho comparteixes
allò
i alhora
no no
que estàs
estàs veient
una pel·lícula
que és una proposta
militant
sí
i bé
hi ha els tres músics
islandesos
i hi ha les tres
noies ucraïneses
que canten
unes cançons
folklòriques
molt boniques
senzillament
molt boniques
perquè la música
de tota la pel·lícula
és bonica
sí
jo us pregunto
que vosaltres
en sabeu més
què pretén
o sigui
jo em feia la pregunta
de dir
per què
aquest acompanyament
dels músics
cada vegada
que ella
bueno
que hi ha
cada vegada
que hi ha
una acció
però fins i tot
al final
vull dir que
bueno
no sé
em sembla que això
no ho podem dir
no l'espoiler
millor que no el fem
em trec els cascos
em trec els cascos
no
però
dius
bueno
què pretén
i és com
per una banda
jo pensava
és com la consciència
de la
com si volgués
o sigui
com si els músics
que la segueixen
que són els únics
que veuen
les seves actuacions
fossin una mica
com
el seu altre
jo
no ho sé
jo m'ho preguntava
per això us pregunto
per què
el director
va decidir
jo ho veig
jo ho veig
com una
desdramatització
de la qüestió
perquè si no
seria
una qüestió
gairebé
d'avantguarda
política
perquè
en fi
es pot qualificar
fins i tot
de terrorisme
el que està fent
aquesta senyora
i aleshores
posant els músics
allà
que els vegi
i que els vegis
a vegades en un camp
a vegades en una carretera
a vegades en un passadís
això
desdramatitza
la cosa
al meu entendre
sempre estan com
de testimonis
però
no
jo penso que
testimonis
no ben bé
perquè ells van a la seva
vull dir
ells no
interrelacionen
amb l'actriu
no
ni amb el personatge
sinó que
simplement
simplement
estan posant
el fons musical
el que passa
que el fons musical
normalment
en una pel·lícula
el sentim
però en aquest cas
el sentim
i el veiem
jo entenia
com la música en vivo
que és un guinyo
que et fa
això és com
abans jo parlava
del distanciament
a les obres
a les obres
de Bertolt Brecht
doncs sempre hi ha algú
que canta una cançó
no
i dir
enmig dels diàlegs
no
i dir
a l'òpera
de Tres Rals
doncs hi ha la cançó
de Maqui
al Navaja
i tal
vull dir
llavors
clar
ell
a l'òpera
de Tres Rals
està parlant
d'una sèrie
de lladres
a Londres
etcètera
però esclar
si entremig
hi posa
cançonetes
la cosa
ja queda
una mica
més
dolcificada
i és una manera
que el públic
estigui
de part
d'aquells
que en principi
són lladres
que a col·legi
te'ns han dit
ei
no sigueu
això
no
aquí
jo trobo
que és una
compensació
del personatge
també
i ajuda
a rebaixar
la virulència
del que allò
significa
i de fet
encara que ells
són
testimonis
externs
que estan allà
i això que diu
el Joan
és veritat
no interactuen
formen part
de l'espectador
l'espectador
pot ser semblant
amb ells
saps
ell pot ser
l'espectador
s'hi pot identificar
exacte
i llavors
crec que fa aquest joc
però és un joc
que cinematogràficament
té una gràcia
té una gràcia
sí
i després
clar
utilitza
ella té una bessona
i el joc
de la pel·lícula
és que aquesta bessona
que és
pacifista
i que a més
és professora
de ioga
o de coses
d'aquest tipus
llavors
el joc
està entre elles dues
que està molt ben jugar
cinematogràficament
que ara no podem explicar
interpretat
per la mateixa actitud
és la mateixa actitud
ho fa molt bé
ella
molt bé
ella és fantàstica
i tots els altres
és un nom
que és impronunciable
perquè hi ha
el cosí
per dir-ho així
sí
ella
amb tot aquest
aquest camí
d'aventures
o de dificultats
té un ajudant
que és el cosí
que clar
era necessari
per la història
té col·laboradors
exacte
té col·laboradors
la gent que
endega
una acció
en contra d'algú
ha de tenir
col·laboradors
perquè
en solitari
no pots arribar
a l'objectiu
porta tota
la furgoneta
plena de flors
i porta
tota
allò
té gràcia
perquè justament
de flors
i de terra
i de tot allò
quan li torna
el cotxe
contra l'exèrcit
exacte
vull dir que
sí
que és una pel·lícula
és una pel·lícula
menor
perquè no és
una gran pel·lícula
però és una pel·lícula
una que sí
que fa pensar
que sí
que t'interpel·la
i que sí
que
et fa
i la trama
se t'enganxa
t'enganxa
perquè a més
com s'acaba
això
com
i la nena
entremig
i que ha d'anar
a buscar la nena
i els papers
vull dir que
com a trama
està ben jugada
és una trama lineal
vull dir que
no hi ha
no hi ha pretensions
de fer coses
estranyes
no?
en el guió
i en canvi
doncs
bueno
va tenint
i és
bueno
i és simpàtic
també
perquè
sí que et fa patir
hi ha moments
quan ella va escapant
però
però clar
hi ha
maneres
com ella
fuig
que la trobin
molt divertides
quan es posa
la pell
aquella
de cabra
bueno divertides
de cabra morta
ingenioses
ingenioses
sí
bueno
doncs
l'altre pregunta
que he vist
volia comentar
ah digues
te s'havia tancat
sí sí
que volia comentar
és que pel que em dieu
no dic pel to
però pel personatge
que allò de
la justícia
per sumar
em m'ha recordat
tres anúncios
o no
no és tan un personatge
tan així
no perquè clar
el tres anúncios
està molt enfadada
ella
realment
i aquí
és més dur
tres anúncios
és més
això és més
més conte
i tres anúncios
és la vida misma
saps
o sigui
tres anúncios
més potent
són dues estratègies
diferents
molt potent
sí sí
no no
pel que comentava
no
com a personatge
no et pensis
com a personatge
no estan tan distanciats
perquè
en el sentit
que estan enfadades
en el món
i ella està enfadada
directament
la dels tres anúncios
ella és un problema personal
que li és directe
i aquesta
és una activista
que vol salvar el món
que és diferent
va més contra el sistema
contra el sistema
que no l'americana
que té un problema
l'americana acaba
anant contra el sistema
també
sí
en certa manera
policial
en certa manera
però no surt
del poble
ni ho vol
ella
ella no vol
això
no vol
en canvi
ella és una activista
que vol
canviar les coses
l'altra pel·lícula
que he vist
és sueca
per això
m'estava equivocant
abans
que no sé
si l'heu vista
Conociendo Astrid
l'heu vista?
a veure
és una pel·lícula
sobre
l'autora
de Pipi Calzas Largas
que jo no l'havia llegida
o sigui
jo després vaig buscar
la del Selma Lagerlof
perquè aquella sí que les havia llegides
la de Sueques
però aquesta no en tenia cap
jo
del llibre aquest
el del Nils
Norgerson
o com serà
és que no l'he trobat
el llibre
perquè això em passa
té llibres
que després no els trobes
i saps que els tens
i no saps ni on
el viatge
del Nils Norgerson
em sembla que es diu
a través de Suècia
és un home
que no l'heu llegida
bueno
Suècia
és un
un estat
tot
suècia noruega
i tots els estats
del nord
que
que venen
d'unes etapes
relativament
properes
d'una
vida
estradiament
dura
perquè és que és
dur
el tipus
climatològicament
parlant
i de duresa
de la vida
llavors
aquesta és la història
de la
espera que us ho dic
perquè no me'n recordarà
Astrid Lindgren
és la història
de joventut
exacte
només 4 anys
d'ella
des que té uns 16 anys
fins que en deu tenir
bueno
és la història
una cosa
quan comença
l'èxit literari
s'acaba
exacte
sí
comença
està bé el començament
perquè comença
ella
quan rep
les cartes
dels nanos
i els diu
ell és gran
ella va morir
de 94 anys
aquesta
aquesta escriptora
que ella rep
les cartes
dels nanos
amb dibuixos
dels seus propis
de les seves pròpies
històries
i
llavors
torna
a la història
real d'ella
quan ella viu
en una banda
rural
de Suècia
que
una banda
molt dura
però això és
els anys
sobre els anys 20
que era
molt dura
perquè
allò és una terra
molt dura
amb si mateixa
si heu estat
a Noruega
o Suècia
allò és molt dur
de viure
és molt dur
climatològicament
i per tant
és una vida
que
que l'han defensada
els habitants
d'aquells
d'aquells
estats
i per tant
la vida
d'aquesta
noia
és una vida
dura
o descrita
no queda
excessivament dura
descrita
però sí
que és una vida
rural
que
d'una família
gran
creient
i que la seva
vida té
unes rutines
que ell es mou
d'aquelles rutines
aquesta nena
és especialment
espavilada
i els pares
també consideren
que
té futur
l'envien
amb un
amb un
diari
perquè ella
vol escriure
i explica
històries
i
aquest és el
tram
de la història
quan comença
té una
fera
amb el
director
del diari
que té
bueno
que té set
fills
és
bueno
història
tremenda
però
el resum
ella queda
embarassada
i els anys
20
una persona
embarassada
en aquest context
de lloc
molt petit
lloc
i amb
aquella ideologia
luterana
luterana
estricta
rígida
amb molta
una mare soltera
era una cosa
era un problema
a totes bandes
en aquestes èpoques
però allà
especialment
no hi havia
cap mena
de possibilitats
fins als anys 60
era un problema
sí
clar
ara bé
jo crec que
malgrat tota aquesta història
que podria ser
un culebron
jo crec
que és una pel·lícula
que finalment
és una pel·lícula
delicada
és una pel·lícula
que descriu
aquest món
ben descrit
i quan ella
se'n va a Estocolm
perquè ella finalment
se'n va a Estocolm
i ella s'espavila
la descripció
és una descripció
entenible
i que fa
que
que entenguis
que una
una vida
d'una dona
amb aquestes condicions
és a dir
que entenguis
que la dona
ha guanyat molt
en tots aquests anys
i que per tant
no és gratis
això
no és gratis
aquest guany
i t'ho fa veure
la pel·lícula
sense agressivitat
i sense
sense
llàgrima
ni cap cosa
bueno
potser en algun moment
sí que és una mica
emotiu
i així
però sí
una mica sentimental
sentimental
perquè clar
és que la problemàtica
n'és
la problemàtica n'és
però podria
jo crec
que podria haver sigut
insuportable
i en canvi
el tracte
que li dona
el trobo delicat
com descriu la història
i com
la tanca
que és
un biòpic
però d'un
trosset molt petit
de la vida
d'aquesta dona
però sí que et vas sentir
com a dona
el salt que ha suposat
aquests anys
i el salt que suposa
viure
en quin entorn
o viure
a Nueva York
entens
així que
això està ben vist
és una pel·lícula
que també es pot veure
si puc
per no
ah del festival
per no tallar
més
l'estona
del convidat
o de la convidada
en aquest cas
jo només
donaré
els títols
de les pel·lícules
que
que t'han agradat
que han interessat
més
en aquest festival
en el
BCN Film Fest
i llavors
la setmana que ve
ja
estarà aquí
amb Pepper Mangol
que avui
s'excusa
perquè
està de jurat
de l'Associació
de la Crítica
i
sembla ser
que serà
el portaveu
o sigui que
potser en aquests moments
ens explicarà
moltes coses
està llegint
el Palmarès
llavors
jo destacaria
de
les pel·lícules
de
les pel·lícules
dels directors catalans
Litus
de Dani
de l'Orden
que torna
torna a ser
Dani
de l'Orden
el
Nacido
Rei
de l'Agustí
Villaronga
una pel·lícula
absolutament
preciosa
que
acaba
amb
Lawrence
d'Aràbia
Bunyuel
en el
Laberinto
de les Tortugues
de Salvador Simó
que és
un cineasta
de Barcelona
que viu
als Estats Units
i
una
grandíssima
pel·lícula
que es diu
Staff Only
de la Neus
Ballús
com a pel·lícula
espanyola
Vitoria 3 de Marzo
molt recomanada
per tothom
perquè és una pel·lícula
política
amb tots els ets i uts
sobre els fets
de Vitoria
de l'any 76
dels 5 morts
per la policia
espanyola
dirigida
aquesta pel·lícula
per Víctor Cavaco
és una pel·lícula
de ficció
però que integra
documents
reals
com ara
filmacions
de l'època
i les cintes
de la policia
demanant
de massacrar
la població
dues pel·lícules
de ficció
estrangeres
Peter Lu
de Mike Leach
i
En los 90
de Jonah Hill
dues grans pel·lícules
i dos documentals
que hem pogut veure
La mirada
d'Orson Welles
de Mark Cousins
i Bardà
Baillanyés
que és una
producció
televisiva
de dos episodis
que aquí
se'ns ha servit
junt
és una pel·lícula
absolutament
deliciosa
en la qual
Agnès Bardà
explica
la seva
carrera cinematogràfica
amb
és a dir
amb una conferència
davant del públic
davant de diversos públics
perquè fa una gira
per tot França
i doncs
amb fragments
de les seves pel·lícules
una pel·lícula
absolutament deliciosa
dir també
que hem gaudit
de la presència
del director
Mike Leach
que als seus 75 anys
és una persona
d'una jubialitat
extrema
amb una radicalitat
política
grandiosa
que va dir
que
Peter Lu
que és
aquesta pel·lícula
que ha fet
sobre una massacre
que hi va haver
a Anglaterra
després
o al Regne Unit
després
de la batalla
de Waterloo
que
ell era
plenament conscient
que
els fets
que es relataven
allà
tenien molt a veure
amb el que està passant
amb Catalunya
ara mateix
i és veritat
perquè
veient la pel·lícula
tots ho vam recordar
i
també
destacar la presència
entre altres directors
que han estat
en el festival
de Rodrigo Sorogoyen
amb el qual
vam tenir
un encontre
molt
afectuós
malgrat
que hagi dirigit
el rei
en fi
la pel·lícula
que tanca
el festival
que clausura
el festival
és la balada
de Buster Scrooge
que el Pol
ja l'ha vista
a Netflix
i t'ha agradat
l'última pel·lícula
dels germans
la vas veure
no l'he vista
perquè la fan avui
ah la fan avui
però la pots veure a Netflix
a les 10
i encara no se sap
si passarà
en els cinemes
o només passarà
a Netflix
i fins aquí
tornarem la setmana que ve
parlant
i tant
es veu que hi ha molta cosa
va estar nominada
l'Òscar
a millor cançó
i a millor
millor adaptat
dos nominacions
perdona
i aquestes pel·lícules
que tu has dit ara
les podrem veure
després
a les altres cinemes
aquí al Cine Baix
per exemple
sí, sí, sí
absolutament
ara s'han presentat
al festival
però després
potser trigaran
perquè hi ha pel·lícules
que per exemple
no sé
hi ha una pel·lícula
que no he anomenat
perquè no donava el nivell
diguéssim
però el director
va ser present
i va dir
s'estrenarà al setembre
és a dir
que en la temporada
aquesta
es veuran
totes aquestes pel·lícules
evidentment
perquè el festival
funciona una mica
com un avançament
del que es veurà
en el Cines Verdi
i en altres cines
és a dir
les distribuïdores
ja tenen aquestes pel·lícules
i és una mena
d'avançament
molt bé
tots en continuarem parlant
doncs Pilar
a veure
nosaltres
ja hem dit al principi
que
el que ens feia il·lusió
és que ens parlessis
del que entens tu
per què
escriure
què significa escriure
què significa crear ficció
i quines són
les problemàtiques
o els aprenentatges
que això suposa
i que tu has descobert
al llarg de la teva història
personal
i professional
Abans
quan deies allò
de
el començament
has dit
alguna
alguna frase així
com el
què és la ficció
jo recordava
aquelles paraules
de
que
a veure
de fet
explicar una història
és
és
intentar seduir
el lector
o
intentar seduir
l'espectador
perquè
de fet
el que
el que intentes
acostar-li
és una experiència
emocional
no
de fet
quan anem al cinema
o quan llegim un llibre
el que fas
és un viatge
no
un viatge
de coneixement
però sobretot
també
perquè un llibre
on només hi hagués
informació
no és una
bueno
ja no és una narració
no seria una novel·la
seria
un assaig
no
però una novel·la
on hi hagués
un excés
d'informació
i no hi hagués
l'estructura
els personatges
les accions
perquè de fet
una narració
és un seguit
d'accions
i de fet
cada escena
d'una narració
o cada escena
d'una pel·lícula
comporta en si mateixa
una acció
i un petit clímax
que dona un punt de gir
a passar
en una altra cosa
no?
o sigui
el que fem
és posar
tant al cinema
com a
jo crec
eh
posem
els personatges
en una situació
difícil
que normalment
té un motiu
o sigui
no és una cosa
que han de superar
no?
i llavors
a través
de com
els personatges
superen
i
i creixen
o decreixen
no?
perquè clar
hi ha molts gèneres
de narració
i de pel·lícules
és com atrapem
el lector
o l'espectador
amb aquesta
experiència
diríem
emocional
no?
llavors
clar
una de les coses
jo recordo
aquest temps
que he estat
a l'escola
d'escriptura
perquè
clar
tu em deies
com
aquesta necessitat
d'escriure
i potser
ja
no
bueno
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
ja
jo sempre
els anys
que he estat
de docent
tant a primària
com a secundària
era un tema
que
que m'ha
m'ha apassionat
d'una manera especial
ja et diré
i us diré
per què
no?
Els anys
d'escola
per exemple
veia que els nens
a primer, segona, tercera
de primària
aprenien a llegir
i escriure
i estàvem contents
els pares contents
la família
però després
quan ja en sabien
què passava?
que ja no escrivien
només que per
per fer
els exercicis
o sigui
per omplir
els fulls
dels quaderns
o dels llibres
de text
de les llibretes
tant de
tant de llenguatge
com d'altres matèries
no?
i això
i això
et feia plantejar
de dir
a veure
escriure
és més
que
que contestar
o que omplir
un exercici
o que no fer
faltes
d'ortografia
no?
Escriure
primer
té un objectiu
no és el mateix
escriure
una carta
que
que argumentar
una proposta
que
que fer
una narració
per dir-ho així
no?
per tant
la primera cosa
que
que els hem d'ensenyar
és
això que et demano
que normalment
el que els demanàvem
era una redacció
a la setmana
no?
que després
la qualificàvem
i dèiem
bueno
l'alumne
preguntava
com és que
que ara m'has posat
un set
o com és que
l'altre dia
només tenia un quatre
perquè
bàsicament
el que
el que buscàvem
eren les faltes
d'ortografia
no?
A mi aquest tema
em va preocupar molt
vaig estar
bueno
vaig tenir la sort
de poder treballar
tot aquest tema
amb gent que en sabia
i vaig tenir la sort
de poder també
tenir
una
poder portar a terme
una experiència primària
i una altra secundària
d'escriure a l'aula
però escriure de veritat
és a dir
escriure
bueno
escriure de veritat
perdoneu
fer narrativa
de la manera
de manera que
els nens
durant dues hores
cada dia
amb un grup
a primària
de nou anys
i a secundària
de 15
cada dia
durant dues hores
el treball era
planificar
què vull escriure
què vull provocar
amb el lector
com endreço
les idees
que tinc
i
tot això
no sols jo
amb aquell pànic
que representa
del full en blanc
sinó
podent-ho compartir
amb els meus companys
i evidentment
amb l'expert
que en aquest cas
era la professora
no?
bueno
va ser una experiència
fantàstica
tota la part
diríem més
d'ategoria
tant
tant a nivell
de sintaxi
de construir bé
les frases
com de puntuació
com d'ortografia
amb el darrer terme
perquè és el menys important
tota aquesta part
s'anava treballant
en funció
que cadascú
necessitava
per el seu
per la seva història
no?
i va ser llavors
per resumir una mica
perquè clar
d'aquestes dues experiències
us en podria parlar
moltes hores
va ser quan vaig veure
la cara
dels infants
i dels adolescents
quan tenien
tenien
guadernats
els seus llibres
amb el títol
aquella satisfacció
de jo
he estat capaç
d'escriure
una cosa
que els altres
poden llegir bé
quan vaig pensar
que jo
quan tingués temps
m'hi posaria
de veres
no?
i va ser
doncs
bueno
vaig anar
també
tot i que
a veure
jo he fet
filologia
i d'alguna manera
una cosa
és tenir competència
amb la llengua
amb una o amb dues llengües
i l'altra cosa
és saber
les habilitats
necessàries
per poder construir
una història
que al lector
no li caigui
de les mans
per atrapar-lo
i volia dir abans
que un d'aquests professors
que vaig tenir
ens deia
una novel·la
no sé si una pel·lícula
també ja direu
és
un objecte
absolutament
innecessari
que ningú
no està esperant
heu de ser vosaltres
els que sigueu capaços
de seduir
el lector
en aquest cas
no?
per segur
i bueno
la veritat és que ha estat
una
una experiència magnífica
ara ja
estic frisant
perquè ja
ja m'hi he de tornar
a posar
per dir-ho així
i
pensava
no?
el fet de venir aquí
pensava
quina diferència hi ha
entre fer un guió
per
per al cinema
o fer una
o pensar una trama
per una
novel·la
per una novel·la
no?
jo diria
que
és el mateix
però
el guió de cinema
té moltes menys paraules
la novel·la
n'ha de tenir
moltes més
normalment
ens explicava
una persona que en sabia
vosaltres en sabeu més
diu que
els guions
que arriben
a Hollywood
en aquests moments
tenen
120 pàgines
i
que responen
a 120 minuts
de manera
que quan
les persones
que l'han
de llegir
i han de veure
perquè
deuen rebre
milions
de guions
saben
on han de trobar
els punts de gir
i el clímax
de fet
a veure
estem parlant
sempre
que
hi ha una estructura
negativa
bàsica
a veure
la bàsica
és
la dels tres actes
que
ja és
tan antiga
tan antiga
com
crec que era
Aristòtil
que la va
parlar per primera vegada
de desencadenant-nos
i desenllaç
no?
Sí, sí
és la perspectiva
aristotèlica
exacte
tot i que
tot i que després
al cinema
també es fan servir
estructures
de més
de quatre
i
Jean-Luc Godard
va dir que
sí que eren
aquestes tres coses
però que es podien
posar en qualsevol ordre
per dir
remita
la perspectiva
la perspectiva
aristotèlica
justament
exacte
i això és una mica
el que és la trama
o sigui
una cosa és la història
ara us ho explicaré una mica
de la llibreta blava
la història que tu vols explicar
i l'altra cosa és la trama
per exemple
l'altre dia tu i jo
parlàvem de
Cafarnaum
que és una pel·lícula
que a mi em va
entusiasmar
no?
va ser deliciosa
clar
Cafarnaum
fa això
una mica
hi ha una història
però comença
pel final
per dir-ho així
la trama què és?
és la manera
com nosaltres
servim la història
i el guió
no?
al cinema
i el conflicte
exacte
però és
com situem
al llarg de la trama
anem situant
els punts de gir
que són els conflictes
d'alguna manera
les accions importants
que fan
canviar el personatge
com el posem
en situació
que ell hagi de respondre
fins a arribar
crec que en cinema
ja
cada acte
té un clímax
per dir-ho així
una situació
que fa
que realment
per exemple
jo pensava
en la
mujer de la muntanya
a veure
el tema de la pel·lícula
està al final
quan estan a la presó
quan ella va
no?
va a la presó
i el
conte de l'espoiler
ai l'espoiler
però és que és fantàstica
aquella escena
l'has d'anar a veure
la tinc
i llavors
aquella escena
és fantàstica
no?
perquè dius
perquè està molt ben jugada
sí
inclús el treure
això sí que ho podem dir
que hi ha un moment
que treuen la llum
i torna a haver llum
i tu has d'entendre
què és el que ha passat
clar
i llavors
els actes anteriors
també ja tenen
els seus clímax
quan ella la persegueixen
arriba un moment
que no saps
i llavors hi ha el punt de gir
que troba
el cosí
que allò
fa que la cosa
vagi per un altre costat
bueno
una mica
ara no sé
dèiem això
de les trames
del cinema
i de la novel·la
clar
la novel·la
el que ha de fer
és
descriure
i
fer-te arribar
en paraules
tot allò que tu no pots veure
jo també em preguntava
això no vol dir
que el cinema
no provoca la imaginació
jo penso que també
perquè de vegades
el cinema
és tan important
el silenci
o el que no es diu
com el que es diu
el que sí que és cert
que tens l'ajut
de les imatges
no solament dels diàlegs
perquè els diàlegs
també els tens
a la novel·la
tens l'ajut
de les imatges
i de la música
la música
és important
també
llavors
clar
amb una novel·la
ho has de
ho has de cuinar
ho has de cuinar
tot junt
i cada una
de les
estratègies
que utilitzes
per les escenes
per dir-ho així
tenen els seus secrets
vull dir
com fer un diàleg
perquè
clar
per exemple
un diàleg
no pot ser
com tu te l'imaginaries
de veritat
perquè llavors
t'avorriries molt
i tant
has d'anar
suposo que també passa
amb el cinema
no has d'anar
amb l'essència
la llibreta
parlava
quina estructura té
o com jo em vaig plantejar
és una història
que
quan tu deies
la història
d'aquesta
noia sueca
és una història
també
d'evolució
personal
és una història
de maduració
d'una noia
que tu l'has
llegida
també em pots ajudar
des dels 3 anys
fins als 20 anys
és una història
que
comença
en un context rural
on creix
de fet
a l'Aragó
a l'Aragó
i
acaba
en una zona dura
i una època
els anys
està ubicada
i està contextualitzada
abans de la guerra
i per tant
la guerra espanyola
la guerra civil
i per tant
en un lloc
especialment
difícil
i dur
la terra aragonesa
la zona que tu descrius
és especialment dura
però
bastant genèric
de l'època
perquè
no era només
l'Aragó
que era dur
i complicat
tota
Castella
i tot
el camp
espanyol
era
difícil
llavors
el personatge
està centrat
és una noia
que
neix aquí
i que
explica el tu mateix
com tu has complicat
llavors
jo volia explicar
aquesta història
i em vaig plantejar
com
explicar-la
i llavors
per això
la novel·la està com
estructurada
en tres parts
la primera
i l'última
són petites
és com un preàmbul
i un epíleg
i la part central
de la novel·la
que és la que
hi ha
la trama
que explica
capítol a capítol
aquest procés
de maduració
a veure
pensava
en una cosa
i és que
en aquesta
o sigui
en aquest posar
els personatges
a veure
és una història
basada
en un fet real
i en aquest cas
i ho dic
perquè a més
ho poso en llibre
un ensenyat
que jo tenia
d'explicar
la infantesa
i la joventut
de la meva mare
quan jo era petita
ella moltes vegades
em deia
nena
no es pot deixar
ni una sola llentir
el plat
o em deien
pobre de tu
que no estudies
i jo
li feia cas
però llavors
no tenia més significat
per mi allò
però a mesura
que ens vam fer grans
ell i jo
i vam poder compartir
moltes estones
vaig pensar
que jo havia de deixar
un testimoni
de tot allò
el que passa
que ho vaig novel·lar
inclús ella
abans de morir
de fet és una història
d'amor
és una història
jo penso
de maduració
i d'amor
però
tens raó
amb una cosa
per exemple
jo
en el preàmbul
el preàmbul
faig servir
un narrador càmera
és a dir
com si fos una mica
una càmera de cinema
amb què
només descriu
el que veu
i són dos personatges
que s'acomiaden
que s'estimen
i s'acomiaden
és ja
en un context rural
és ja
en una situació
en què
veiem una mica
de què anirà
la història
i hi ha també
uns indicadors
que diuen
aquí
hi ha un problema
important
amb el tema
de saber
de lletra
no
inclús
la cita
que faig
ara no em sortirà
el nom
perdó
la cita
de l'en
Frederick Douglas
que va ser
un activista
és això
quan aprenguis
a llegir
seràs lliure
per sempre
llavors
en aquest preàmbul
situa aquests personatges
que després
ocupen
una mica
un capítol
del mig
de la novel·la
i
a veure
és veritat
que el que li va passant
a la nit
normalment
ella
o sigui
li passen coses
però
en què ella
no pot prendre
decisions
o sigui
les decisions
només les pren
a mesura
que va madurant
que va agafant
força
amb ella mateixa
que són
això està ben descrit
perquè
és la manera
de créixer
perquè
el canvi
d'àmbit
del món rural
a Barcelona
que és
el lloc
on venia
on va
concórrer
a migracions
de totes
de parts
diferents
del país
i és una història
d'una dona
que jo crec
que és
bastant
generalitzable
de les dones
que venien aquí
i venien a servir
o venien a cases
és una història
bastant
generalitzable
i com era
la manera
de fer-se gran
doncs difícil
difícil
i després
això no
que
això és el que
està descrit
a la novel·la
jo crec que
dic perquè
ja ens queda
molt poc temps
sempre ens passa
això
ara que començàvem
bé
a veure
hi ha una cosa
molt ingeniosa
de la novel·la
que és
la pila
perquè
ui
espòilers
sí
no el diré
no el diré
no el diré
perquè
això és
o te poses
l'ingeni
quan
amb una novel·la
o amb una trama
o amb una pel·lícula
a vegades
amb els títols
de crèdit
doncs
és una mica
el que ha fet
ella
aquesta
trobava
ingeniós
això
que ha fet
perquè
a banda
de donar-li
consistència
al personatge
que en té
no és banal
el que passa
no és una història
perquè et creguis
que tot és fàcil
i això sí que
que és difícil novel·lar-ho
és difícil explicar-ho
i encara que no ens ha donat temps
és interessant de veure
que sent una
quan intenta fer
un esforç
d'aquesta mena
i això és el que crec
que ella ha fet
em sap molt greu
però
això és el que ens passa
és veritat
estic encantada
d'estar aquí
gràcies Carme
per convidar-me
perquè a més a més
primer fa una mica
d'impressió
però
després
parlar de cinema
de guió
de narració
d'actes
d'escenes
bueno
per mi
que és el que t'hi has plantejat
m'agrada molt
i a més a més
m'ho he passat bé
i
a veure si ara
us escolto
una mica més
la setmana que ve
bé
ja ho veurem
exacte
la setmana que ve
segur que tornem a parlar
de cine
de pel·lícules que hem vist
intentaré veure aquesta
de Netflix
que m'ha
m'ha proposat
m'ha proposat
el Pol
i fins la setmana vinent
bona nit a tothom
bona nit
bona nit
gràcies