Cinema sense condicions
For more information, visit www.fema.org
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quins demà!
Fins demà!
Fins demà!
ella supergros, però sí que és veritat
que com a guió és una mica
tremola una mica, i doncs clar, no sé si
pensar si la novel·la ja és així o és l'adaptació
aquí com que la novel·la no l'he tocat
però bueno
potser sí que és una mica
l'estrena, la típica
pel·lícula d'acció
amb romance
i l'altre que deies que era
potser Mad Max
vaig veure un parell així
que estan nominades als Oscars
que és Mad Max
i Ex-Màquina
que són molt diferents, una que gairebé
tendeix més al cinema d'autor
en quant a ritme, que és
Ex-Màquina, sobre la intel·ligència artificial
i l'altra que és Mad Max
que tot i també ser molt d'autor, de George Miller
està considerada
una de les pel·lícules últimament
que tenen més plans
en total de la pel·li, no sé quants mils de plans
llavors clar
sí que és veritat que
té cert mèrit arribar amb 10 nominacions
els Oscars com una pel·li d'acció
tot i que sé que ja té un transfons
des de fa molts anys
són unes seqüeles molt esperades
però Ex-Màquina també tenia
està nominada millor guió
i Ex-Màquina
potser sí que em centraria més
perquè tot i ser una típica història
que ja hem vist amb Jo Robot, per exemple
és...
com a mínim val la pena veure
de com es desenvolupa una història
que en realitat es transforma en 3 personatges
molt claustrofòbic
i sobretot
sempre pensant en aquest futur
de què ens espera la robòtica
i què ens espera
a veure la intel·ligència artificial
aquí eren les...
doncs espera, ja la tenim
ja la tenim aquí
però ens fa por, no
bueno, la pel·lícula es queda una mica
amb l'espectador, jo crec
intenta jugar bastant
amb que esperem l'impossible
i és molt...
és bastant distòpic
comença molt utòpic
i acaba distòpic
o sigui que és bastant...
real
sí
és bastant real
i més
les dues pel·lícules
tant Mad Max com Ex-Màquina
estan també nominades
que estan competint
a millor efectes digitals
aquí ja...
jo realment
et confesso que no he vist
cap de les dues
però he vist un tràiler
de Mad Max, etc
i realment
no sé
suposo que el guió
no tindrà la mateixa qualitat
però el que és
l'estètica
la imatge
caram, tu
doncs realment té força
jo crec que
veure la pel·li de Mad Max
és gaudir d'aquest cinema
que tot i ser d'acció
i més d'aventura
és un especial western futurista
com havien sigut les altres
però és que en realitat
és absorbir
és una pel·lícula
que bàsicament
les dues hores exactes
que dura
potser una hora i quaranta
són persecucions
durant el desert
desert, tot obert
clar, és...
per tant no hi ha història
a fons que sigui de contingut
hi ha història
hi ha història molt rocambolesca
bueno, univers
Miller
però realment
t'ho passes bé
ho vas enganxant
o vas enganxant
o vas enganxant
i al final
doncs sí, sí
és aquest tipus de món
sí, és un món
un món extrem
i tant
saps què em fa pensar
per exemple
amb la pel·lícula
Buriet
que l'altre dia
la van passar
i és el contrast
suposo
perquè allà
sí que també hi ha plans
hi ha una barbaritat
de plans allà dins
però apareixes
desapareixes
i tal
i vull dir
pum
i l'espai és aquell
vull dir aquell
que seria
el minimalisme
més absolut
comparat amb el que acabes de dir
per posar
hi ha contrastos
una mica de jaquet també
la jaqueta
és interessant
doncs jo vaig veure
la joventut
del senyor Sorrentino
a veure
què en dius
quin tio
més festivaler
a veure
l'has vist
tu també
em vas dir
ja li deia
al Joan
fa una estona
abans
no hem començat
el programa
jo crec que
aquest home
el que sap fer
és precisament
fer un
un retrat
molt interessant
i t'atrapa
d'una manera absoluta
em vaig quedar
mentre la veia
i vaig pensar
en el que tu vas dir
que la pel·lícula
té diferents punts
que podria recordar-nos
diferents pel·lícules
i que hi ha uns tractaments
i tal
i bé
em quedo
amb el que vas dir tu
segurament que a mi
m'hagués passat
desapercebut
però la veritat
és que llavors
un cop ja vaig acabar
i vaig pensar
i vaig dir
doncs sí que és probable
que això sigui així
però a més a més
bueno probable
si tu ho vas veure
ho hem de deixar
com a bo
com a consistent
però jo
el que també vaig veure
i és el que li he dit
al Joan
és que a més a més
jo penso que és un senyor
que mostra
i paral·lelament
contradiu
o sigui
en definitiva
mostra la part negra
de la qüestió
o sigui
tot i que és un
un embolcall
absolutament brillantíssim
i que veritablement
crea
una mena d'enveja
de dir
ostres tu
com viuen
quin nivell
hem aconseguit
els humans
de viure d'aquesta manera
paral·lelament
té la capacitat
de mostrar-te
també
la cara lletja
d'aquesta realitat
no?
que en definitiva
és la solitud
la vanitat
tot allò
i llavors
això està molt bé
a mi
em va interessar molt
això
i és el que
amb el que em quedo
com a virtut
d'aquesta pel·lícula
crec que amb la gran esperança
era d'una altra manera
això
eh?
que sí
la gran debeletza
era una altra cosa
sí
però això que dius
de les contradiccions
hi ha mateix el títol
el títol
és la
la joventut
jo com a virtut
hi tenen 80 anys
no?
bé
però no
no només és el títol
vull dir
evidentment
home sí que hi ha jovent
per allà
i prou guapo
i el Michael Caine
realment
pot ser el que vulgui
segurament
inclús ara
perquè
només era tràiler
i per tant
no vaig acabar
de captar
què passava
tu ara
m'ho has
subratllat
però
trobava
quasi ple de matisos
només amb el tràiler
sí
és que
a veure també
són dos actors
molt versàtils
i amb una gran experiència
però és que
entrar en aquesta pel·lícula
com vol que entris
al director
realment
és un plaer
a mi em va agradar molt
també
tu la recomanes
diríem
la sensatesa
amb la qual
vesteix
el músic
el d'allò
el músic qui és
el Keitel
no?
el Keitel
no?
el Keitel
no no
el músic és l'altre
el Keitel
és un director
de cinema
que està intentant fer
la...
i qui fa de músic
i és el d'allò
el Michael Caine
de la manera
que vesteix
el músic
que jo crec
que hi ha una
un sintonia
que jo faig
tot com ha de ser
i a més a més
és
d'ells
surt el discurs
més tòpic
per dir-ho d'una manera
crec jo
i en canvi
l'altre no
l'altre és més insegur
i l'altre fins i tot
ho té tot escampat
per allà
no?
vull dir
és com
l'altre depèn ja
d'un equip
bastant jove
això també és molt interessant
sí senyor
i està en actiu
un està en actiu
i l'altre
més que estiguen actiu
és que ell creu
que està en actiu
aquest és el problema
jo crec que és
el que busca
és la contraposició
dos amics
que un és el retirat
perquè vol
és el Michael Caine
de fet no perquè vol
sinó per unes coses
que se sap en la pel·lícula
però que és el Michael Caine
i Harvey Keitel
jo crec que és més
la figura aquesta
del director
que vol fer
l'última obra
magna
pel que se li recordi
però no se n'adona
que potser
no pot
bueno potser
ja està acabat
fins i tot
sí
bé
tampoc ho deixa clar
que s'hagi acabat
perquè l'únic que li falla
és l'actriu i tal
però molt bé
molt bé aquest doble joc
també és una
una composició psicològica
masculina
en aquest cas
prou interessant
que la fa
evidentment
a nivell de guió
també més complerta
molt bé
esclar que és recomanable
això no es pot negar
és que la crítica
parla de coses contradictòries
és a dir
uns els hi ha agradat molt
i altres no
que ja va passar
amb la gran bellesa
tothom ja diu
que
incluso els que els hi ha agradat
molt
perdó
els que els hi ha agradat molt
la gran bellesa
venen a dir
que aquesta
no és tan bona
com la gran bellesa
és a dir
que els hi agrada
però no tant
com la gran bellesa
sí, mira
jo et diria
jo et diria una cosa
que
i penso que pot ser
interessant
per saber-ho
per escoltar-ho
d'un que ho percep així
la gran bellesa
a mi el que em molesta
és el personatge principal
que és aquell
que no ha fet res
a la vida
i que representa
que viu millor que ningú
això no
què vols que et digui
a mi
això no em va
no em va de lloc
i en canvi aquí
ja he vestit
els dos
els dos protagonistes
crec que és bastant més
interessant
i jo diria
fins i tot científic
l'altre
et queda com una mica
allò de dir
mira aquest paio aquí
per una novel·la
que no sé què
i goita tu
com
i esclar
i allà hi ha
més
jo crec que hi ha constants
del Fellini
i sincerament
imitar el Fellini
és com
fotre't de cara
a la paret
i fer-te mal
jo ho veig així
no ho sé
no és on surt
no deixeu de veure
per entendre
encara una mica millor
el Sorrentino
que sempre que es parla d'això
com a mínim
les dues que jo he vist
és que són perfectes
i a més a més
la definició
o la caracterització
o l'explicació
que ha donat el Jaume
per donar una idea
del que fa
en aquesta pel·lícula
el director
també serveix
per les altres
les conseqüències
de l'amor
és això mateix
un personatge
amagat
que no l'entens
fins cap a la meitat
de la pel·lícula
i que té l'oportunitat
de fer alguna cosa
per canviar
el seu destí
però ho deixa perdre
per la copdícia
i per...
bueno, no sé
no se sap per què
perquè tampoc no té
gaire cosa a fer
és tremenda
i la mateixa
del Dismas Be The Place
que també és la història
d'un músic
que la setmana passada
ja vam comentar una mica
amb aquest actor
que una altra vegada
se m'oblida
el de l'arbre de la vida
el Sean Penn
doncs la veritat
és que també és impressionant
i com sempre
el tractament de la música
és espectacular
i fins i tot
la gran de Beletxa
jo diria
que és el que més destaca
a mi tampoc
va ser una pel·lícula
que em va meravellar
va ser la primera
que vaig veure
i no em va entusiasmar
però la música
està molt bé
allà també
i a totes les altres
també
és un director
a recuperar
a recuperar
tot el que ha fet
sobretot a veure
les primeres coses
sí, sí, sí
val molt la pena
igual que la Carme
hem vist això
de L'Hijo de Saúl
jo confesso
que mentre veia la pel·lícula
pensava
mira, ja ho va tenir
moltes raó
les coses que vas dir
l'altre dia
perquè coincideixo
absolutament
és una pel·lícula
molt dura
molt forta
però com deia la Carme
perquè aquest migdia
ens hem estat comentant
un moment
i ara ho explicarà ella
perquè jo només vull dir
que és una pel·lícula
que la trobo
molt feta
molt rodona
des del punt de vista
diríem de realització
d'estètica i tal
però potser és excessiva
i és reincident
sobre sempre
totes les dones
sobre el mateix
perquè és molt forta
és a dir
et commou
des del bon començament
i estàs atrapat
més que commoure
et toca
et toca
et fareix
perquè no sé
si t'arriba a commoure
potser sí
que no tens raó
que no commou
et toca
estàs allà atrapat
i ferit
pel que estàs veient
però arriba un moment
ja et deixo
arriba un moment
que
que penses
en mitja hora menys
ho havies entès
ho havíem entès
i ho havíem vist
i per tant
digues
és una pel·lícula
és una pel·lícula
d'Hongria
que no ens en arriba
massa
aquest director
em sembla
que és la seva
primera pel·lícula
l'Aslo Nemes
llavors
és una pel·lícula
sobre
l'extermini nazi
és una pel·lícula
que tot esdevé
a dintre
de
a la zona
de crematoris
d'Auswitz
i
el protagonista
i això és el tema
com podeu veure
el tema
ja és
d'orillo
només d'explicar-lo
tot i així
hi ha moltíssimes
pel·lícules
que han tocat tema
sobre l'extermini nazi
i l'han tocat
però no són tan dures
exacte
per exemple
la Lista de Slinder
sí que veus allà
o la pel·lícula
no sé
el pianista mateix
o qualsevol
és amable
arriba a ser amable
aquestes no són
com que deia
això de
que entra
però que aquesta
és infernal
aquesta és literalment
infernal
aquesta és
a més una càmera
que està posada
a 10 centímetres
constantment
de la cara
del personatge
quan entra
llavors
hi ha una cosa
que aconsegueix
amb molta eficiència
que és
hi ha un primer plano
del personatge central
del protagonista
de la pel·lícula
que té
unes faccions
i una duresa
extraordinària
i una mirada
colpidora
i d'entrada
tens la sensació
d'una immensa solitud
una immensa solitud
és a dir
salve-sí qui en pueda
i això
des del primer moment
i després
totes les altres figures
de l'entorn
estan difuminades
el qual fomenta
que tu interpretis
la solitud
d'aquell personatge
que està
amb un brugit
hi ha el drama
hi ha el drama
que s'ha d'explicar
però si no no s'entén
representa
que ell porta
diríem
ell està allà
al camp de concentració
tu en principi
no saps qui és
però que et dones compte
que ell és un d'ells
ell és un dels
un jueu
que està allà
presoner
però que li fan fer
la feina
li fan fer la feina
i els fan entrar
dintre d'una
l'excusa
que es van a dutxar
i en realitat els van a gasipisar
llavors està
ell representa
que sap
que els van a matar
cada un d'aquells senyors
que ell està fent
anar
entreu
passeu
són jueus com ell
i clar
el drama
que representa
és que ell
és un senyor
que és part
és jueu com ell
i que el podrien matar
com els altres
i ell perquè simplement
està netejant
i els està fent entrar
no el maten
llavors
tota la pel·lícula
és això
repetir això
una i una altra vegada
d'entrada ja ho diu
l'història
és del grup
de jueus
que estaven
seleccionats
per fer aquest tipus
de feina bruta
que consisteix
en que mentre
estan gassejats
els jueus
i després
portar-los
a la
sota de crematori
i netejar
i aquesta és
un bloc
de gent
que són jueus
també per ser exterminats
però
que per la raó
que sigui
són seleccionats
per la seva força
la seva resistència
per les raons que sigui
a fer aquest paper
és més
aquesta gent
fan aquesta feina
a canvi
d'una prolongació
de la vida
perquè després
els maten
igual que els altres
quan ja no són eficaços
hi ha un moment
que es trien a 70
per matar-los
exacte
i ell acaba
igual que els altres
o sigui que això
spoiler
no, no, no
igual
no, no
és una altra història
hi ha tota una història
diferent
però el futur
d'aquest tipus
de gent
ell en particular
com a història
no t'ho explico
però
la història
d'aquest tipus
de comandaments
d'intercomandaments
dintre del camp
prolonguen
un temps
la seva vida
però
ells estan sentenciats
igual que els altres
si agafem
la pel·lícula
del Schindler
i la posem
al costat
d'aquesta
veurem
que
la pel·lícula
de Schindler
del senyor
Spielberg
el que veurem
és que allà
també parlen
de persones
d'aquesta característica
però allà
un cop arriba
al final
diem-ne que
el Schindler
se'n surt
i salva
doncs
a uns quants
que han estat
al servei
dels nazis
però que en definitiva
s'han salvat
de la mort
no
aquella seria
una història
que probablement
és increïble
per la major part
de nosaltres
perquè
aquesta concessió
segur que no existia
en el camp
de concentració
i la pel·lícula
aquesta
que parlem ara
doncs aquesta
és la que diu
no senyor
això era així
probablement era així
però
a veure
era una barreja
jo crec
ni
aquesta pel·lícula
el que té
és la
la tensió
constant
és a dir
a tu et vol fer
no commocionar
però sí sentir
lo terrible
d'aquella
d'aquell entorn
i això ho aconsegueix
això és el que més aconsegueix
amb el so
amb la música
amb tot
constantment
amb l'estètica
constantment aconsegueix això
tret d'això
la pel·lícula
no és gaire cosa més
no té res més
és per això
que s'aguanta
una mica menys
però potser
a lo millor
no n'hi ha per tant
o sigui
està molt bé
perquè ja tens
tot el que passa
en els deu primers minuts
tot allò de més
es torna a repetir
amb variants
però és el mateix
i per tant
en aquest sentit
estic d'acord
amb el que diu la Carme
us volia explicar
us volia comentar
que estava
perquè fa dies
que estava intrigat
pel tema de Saül
perquè hi ha el fill de Saül
i llavors ara
mentre parlàveu
estava buscant
i és que Saül
és el primer rei
d'Israel
segons el relat bíblic
llavors
és un personatge
que va
desobeir
en un moment determinat
allà ve
i per això
es va guanyar
la seva ira
i llavors
això va provocar
que Saül
estigués en contra
del seu propi poble
per tant
una mica
per aquí va
el tema
de la història
la pel·lícula està justificat
del següent forma
i és que el personatge
és Saül
i ell
doncs es diu Saül
llavors ell vol salvar el nano
però
hi ha una cosa que
potser no l'expliquem
ara ja l'acabes
d'explicar
no l'expliquem
tu què has vist Francesc
has vist alguna cosa
jo volia veure una pel·lícula
al final no he anat
per què
i us explico
i ho entendré
ràpidament
perquè en coneixeu
volia veure una pel·lícula
de la que estem sentint
la banda sonora
de fons
que em crida molt l'atenció
com a pel·lícula
diferent
que és aquesta
que es diu
Die Vermesung der Welt
aquí s'ha dit
mesurant el món
és la història
de dos científics
de principis
del segle XIX
un es diu
Alexander von Humboldt
que era una mena
d'aventurer
que va fer un munt
de coses
al voltant del món
investigant
diferents qüestions
això de física
de biologia
i l'altre
és un matemàtic
molt conegut
que és el Gauss
que és un dels grans
matemàtics
de la història
el gran Gauss
qui ho havia de dir
si no Carme
que el coneix bé
per la seva professió
entre d'altres
però millor que els altres
segurament
és un dels grans
matemàtics
llavors em cridava molt
l'atenció
una pel·lícula
que parlaix
d'aquests dos personatges
però quan estava ja
disposat a veure-la
mira coses de la distribució
en el mateix cinema Girona
no pensava que mai
m'ho farien això
però el diumenge
totes les sessions
que hi havia
estaven en versió espanyola
doblada
llavors l'única
la fan demà
a les 10 de la nit
en versió original
no sé
em va despistar tant
i vaig deixar córrer
això dels purismes
té el seu inconvenient
sí
sí
bueno no
mira
em vaig quedar a casa
i vaig fer altres coses
tot s'ha de saber
combinar
però
m'ha fallat
m'ha fallat
aquesta pel·lícula
jo encara he vist una altra
si voleu la comento
si anem ràpid
perquè
sí
si voleu
a veure
potser l'heu vista
també
la gran apuesta
aquesta és una pel·lícula
americana
que està basada
bueno
que guanyarà molts Òscars
sí
no
té pinta
la preferida
bé
és que les interpretacions
estan bé
a veure
és una pel·lícula
sobre
el model bancari
actual
i la problemàtica
que va fer caure
l'Hemond Brothers
i la
la
la gran
caiguda
dels bònus
escombreria
que eren
d'hipoteca
surprime
llavors
és una pel·lícula
entre
el margin call
i
el lobo
de Wall Street
jo em quedo
amb margin call
per mi
margin call
és una gran pel·lícula
és una gran pel·lícula
una gran interpretació
uns personatges
de carn i ossos
construït
inclús que
surten poques
tenen el mateix
Jeremy Irons
tots els personatges
tenen sentit
tots els personatges
els entens
tots els personatges
tenen
diferents
bandes
de ser
observats
per tant
és una gran pel·lícula
i a més a més
entens
el que està passant
allà
entens
perquè és que
aquesta no ho entens
jo
a veure
tot i que sabia
la història
i sé com ha anat
això
usa
un tipus
de
nomenclatura
i un tipus
de manera
de parlar
que tu
dius
de què m'hi hablen
saps
però
en terme general
està
bé
és una
pel·lícula
molt ràpida
és a dir
amb un
és com el lobo
de Wall Street
és més a prop
del lobo
de Wall Street
en quant a ritme
sí
en quant a ritme
més bé
a més
a més
l'escorsese
allà
sale de madre
entens
i aquest no arriba
a sortir de madre
encara que
encara que el tema
és per sortir de madre
per què
perquè llençan nans
amb un
canó
i allò
això
no és res
per l'escorsese
no
ja ho sé
l'escorsese
fa el que vol
i a vegades
a mi
tampoc és que
el triaria
com si diguéssim
però bueno
aquesta pel·lícula
no té
aquesta pretensió
de fer
el que li dóna la gana
i pretén
explicar
uns personatges
és un món
una manera de fer
una manera d'estafar
això sí que ho pretén
i això sí que
ho fa
i a més està basat
en una història real
d'aquest
que jo no sabia qui era
el Michael Barry
que sí que és un personatge
que era un metge
i després
fa
es dedica
a les finances
i es forra
perquè és un tio
amb una visió
extraordinària
i d'això
fa un món
i està bé
encara no l'he vist
però només he llegit
una crítica
a fotogrames
avui
que deia
lo mejor
que fan allò
de lo mejor
y lo peor
lo mejor es
historia muy escorcese
lo peor es
historia muy escorcese
o sigui que era
era com massa
massa igual
massa igual
i en canvi
vol fer una mica
margin call
perquè sí que posa
personatges
de carn i ossos
bueno
les coses també li posen
però
amb menys
intenció
en aquest aspecte
però no li surten tan bé
tu els barreges
així com
margin call
allò és consistent
del principi
al final
aquí no n'estan
no podem deixar
desmentar
abans d'arribar
a dos quarts
i després ja ens dediquem
al tema
al màxim
el fet que aquest diumenge
són la presentació
i el lliurament
dels Premis d'Audir
amb la gala
corresponent
d'aquest any
dels vuit anys
Premis d'Audir
i bueno
només dir així
una miqueta ràpid
però destacar-ho
que El rei de l'Habana
la pel·lícula
del nostre estimat
ja diré
el director
no em surt
bueno
potser m'ho dieu vosaltres
o potser
Agustí Villaronga
Agustí Villaronga
doncs té 12 nominacions
Truman té 11
Barcelona i diversos
són les que més
són les que més
té 7
el camí més llarg
per tornar a casa
que vam parlar aquí
amb el director
va venir Sergi Pérez
doncs té 5
i bueno
que com a millor pel·lícula
també està l'adopció
de Daniela Fegerman
Un dia perfecta per volar
de Marretxa
Anacleto
està com a millor pel·lícula
en llengua no catalana
Anacleto
igual que La nòvia
igual que Truman mateix
tot i que és de Sesgai
però està rodada en castellà
i bueno
que hi ha tota aquesta situació
i que si tot va bé
no sabem si aconseguirem o no
però Pol Dígler
aquí present
i jo mateix
tenim la idea d'estar allà
acrediteu-nos
senyors de l'acadèmia
estem aquí esperant
per fer allà
un reportatge maco
hi ha tots els premis habituals
millor guió
millor protagonista femenina
sabeu
sabeu alguna actriu nominada
Imma Cuesta
per exemple
Natàlia de Molina
inevitablement
ho està guanyant tot
últimament
per Teixi Comida
és que allà
és que Teixi Comida
si no fora per ella
la pel·lícula
s'augmentaria menys
ella fa un papelon
i ja us dic jo
que el millor actor
crec jo
guanyarà Borja Espinosa
pel camí més llarg
per tornar a casa
perquè és impressionant
jo crec que més Ricardo Darín
i que qualsevol altra pel·lícula
crec eh
perquè allò és impressionant
no sé Carme
és que el Darín ho farà
és que és una altra cosa
és una altra cosa
penso
Borja Espinosa
és l'aprofundiment total
la identificació
amb un personatge
t'oblides completament
que allò és un actor
crec que és una altra cosa
Ricardo Darín
doncs no sé
també segur que el fa bé
no he vist Truman
encara
de fet a mi
amb la de Truman
m'agrada més
el Javier Càmera
si t'he dit la veritat
en aquesta pel·lícula
en particular eh
el que passa és que clar
el personatge central
és el
és el Ricardo Darín
però a mi el Javier Càmera
aquí
molt bé eh
abans de passar
al Jaume
que queda pràcticament
queda molt poc temps
jo aquest matí
ens han passat
una pel·lícula d'estrena
que l'estrena aquest divendres
que és Respires
una pel·lícula alemana
i què voleu que us digui
és a dir
es pot veure
és una pel·lícula
que s'aguanta bé
està molt ben feta
però tampoc diria
que és una de les grans obres
doncs de
el que passa que
qui és el director
és un xicot
que és la setena pel·lícula d'ell
que es diu Christian Zuber
jo no el conec
amb les pel·lícules anteriors
estan molt bé les noies
potser simplement
per explicar una mica
de què va
representa que és
el contrast entre els dos mons
ella és una noia grega
jove
que no troba feina
doncs
tot i que té estudis
no troba feina
doncs a Grècia
i decideix anar-se
doncs a Alemanya
a Frankfurt
perquè pensa que ella
tindrà feina
i la troba més fàcilment
encara que és doncs
de niñera
d'una senyora
doncs que és d'alt
d'estanding mig
d'Alemana
i doncs hi ha el contrast
entre els dos mons
el primer món
i en un moment
inclús es diu això
en la pel·lícula
i el segon món
o el tercer món
que seria el de Grècia
llavors
això es complica
no explicaré ara
no fer espòilers
doncs el que passa
a continuació
la pel·lícula
penso que té força
és a dir
té interès
però
aviam
és a dir
el que passa
que comparat
potser amb les altres coses
que darrerament he vist
jo diria que és una de les pel·lícules
que té més consistència
o sigui que està més ben feta
està molt ben interpretada
i bueno
es podria veure
és a dir
i espera que vessis
Hateful Eight
espera
espera
espera que acabi
malditos bastant
hi ha un problema
hi ha un problema
que és que suposo que sabeu
que és que cada dia
jo la vull veure
en format 70 mil·límetres
cada dia la fan
una hora diferent
o sigui
els dilluns la fan a una hora
i clar
llavors has de
buscar un dia
que coincideixi
que tu et vagi bé
per anar al cine
jo em resignaré
a veure-la
com la veurà
la multitud
ja us diré
vosaltres em direu unes coses
i jo com l'heu vista
com la plebè
doncs ja us diré
unes altres
jo la tornaré a veure
en digital
digue'm el dia
que no m'apunto
Jaume
explica'ns
no
això
tots plegats
home
ho hem d'anar explicant
com ho veus
el llibre sempre és millor
que un film?
sí
no
jo crec que no
perquè això s'ha escrit
moltes vegades
el que passa és que sí que és cert
que jo per exemple
vull dir
la meva pròpia experiència
és que sí que és veritat
que a vegades
segons el que he llegit
doncs diríem
que m'ha
m'ha interessant
m'ha agafat més
m'ha
m'ha fet entrar més
en la temàtica
i això normalment
és amb
temes concrets
no
temes per exemple
que podrien tenir
doncs una
inspiració romàntica
o bé
una
un dibuix
d'un personatge
que probablement
sí que el cinema
pot arribar a ser
una mica complexa
de definir-ho
però de tota manera
jo volia començar
precisament
amb els Ponts de Madison
perquè aquesta és una pel·lícula
que jo la tinc mitificada
el per què és molt senzill
primer perquè
sé que és una novel·la petita
que també la vaig llegir
i em va deixar
buit
perquè
en tot cas
argumentalment
és el mateix
no hi ha cap dubte
però
jo crec que el Clinisme
fa un treball molt bo
de tot el que representa
doncs mostrar
doncs una parella
tan singular
com ells dos
no?
la qual
ella
és una dona
que està casada
i que té
doncs jo crec
que aquell compromís
tan tòpic
i que
tota la vida
hem escoltat
de seguir
fidel
en el seu marit
i d'una manera
edificant
per dir-ho
d'una manera
i en canvi
de la manera
que la retrata
en la Meryl Streep
jo crec que això
explicat
per molt ben explicat
que estigui
coneixent
i aquí
aquí és on està
per mi la diferència
coneixent la diferència
entre literatura
i cinema
crec que el cinema
ho retrata
tan bé això
vull dir
ho fa
amb una actriu
tan brillant
i ell mateix
està prou bé
senzillament
gairebé es posa
darrere la càmera
si us hi fixeu
és ella
sempre
la que està
a primer pla
i llavors
esclar
explicar això
és difícil
i difícil
ho va ser
pel que va escriure
la novel·la
ara bé
quan es tracta
de coses
ja una mica
més complexes
per exemple
una altra
que m'ha vingut
molt a la memòria
és La gata
sobre el taulat
de Zen
aquesta és
una pel·lícula
que ve d'una novel·la
tots ho sabem
molt bé
i llavors
aquesta pel·lícula
jo quan la vaig veure
aquesta pel·lícula
ostres
això és insuperable
fa molts anys
evidentment
en té
en té molts anys
61 o 62
sí
té una pila
llavors
esclar
la vaig veure
últimament
i vaig dir
home
sí
però la psicologia
que jo hi veia
i aquesta sintonia
que per mi
era molt interessant
quan la vaig veure
de jovenot
doncs la veritat
és que avui
està més desenvolupada
i llavors
la pel·lícula
no s'aguanta
no s'aguanta res
allà
al contrari
tot se'n va avall
i segur
que la novel·la
que no l'he llegit
aquesta
una obra de teatre
és molt millor
que no pas
la pel·lícula
perquè ho elementalitza
tot tant
que dius
no
això ja no val
ara bé
en els seus moments
o sigui
quan era jove
o si més no
quan jo era jove
en un context social
com el que vivíem
doncs
veure la pel·lícula aquella
era tota una gran cosa
que això també
juga un paper
molt important
a on ens porta
tot plegat
i ho esmentàvem aquí
abans de començar
el programa
doncs
quin és
un dels homes
més brillants
que ha adaptat
en el cinema
novel·les
i tu ho has dit
està l'hi cobrit
eh
vull dir
buah
agafa tot el que vulguis
tot és
tot és
literatura
no
i qui és
o sigui
i aquest a més a més
jo crec que ho ha fet
fins i tot
molt millor
que no pas
pel que sé
sense haver llegit
amb els seus problemes
amb els escriptors
això mateix
a canvi
hi ha un altre realitzador
que és el senyor
Alfred Hitchcock
que aquest seria
l'invers
aquest sempre agafava
novel·lotes
que no tenien
cap mena de nom
perquè ells ho apuntava tot
o sigui
era tan brillant
la seva manera
de fer cinema
que veritablement
t'atrapava
de dalt a baix
la novel·la quedava allà
raconada
com aquest
que significava
dient per exemple
Psicòsis
és una famosa
sabeu pel·lícula
que del Robert
basada en una novel·la
una novel·leta
com diu el Jaume
molt bé
és del Robert Bloch
que no té més pesat
des de Percebura
l'única que va fer bona
va ser Rebeca
que ella sí
que era una novel·la
Sol Bémi
Estanyos en uns tren
que és una
del Patrícia Hàzmi
la novel·la ja és potentíssima
per mi inclús
la novel·la
però en general
és veritat
mira que és fosca
la pel·lícula
però diguem
la novel·la
és
jo la vaig trobar
molt més
potent
inclús que
la
millor que Estanyos en el tren
et deixa
focat
no?
perquè
el tipus de història
però la Patrícia
ho fa una mica
no però el que diu el Jaume
sí que en general
és bé
de part d'una
potser aquesta
i una altra més
també que passa
és veritat
que el Hitchcock
ho explica
i ho diu
el que diu ell
és a dir
diu que
ell pensa
que adaptar
una novel·la
molt bona
molt d'allò
t'enfrontes
a fracassar
perquè
no podràs igualar-ho
i en canvi
ell diu
s'ha d'agafar una cosa
que sigui petiteta
i llavors fer-la
més d'allò
per exemple
en 30 noves calones
fa això
tu agafes la novel·la
que jo li he llegit
de los 30 noves calones
és una pel·lícula
de l'època
encara britànica
de l'Alfred Hitchcock
i la novel·leta
és una novel·leta
no té cap
mires la pel·lícula
i dius
caram
quin enriquiment
que li ha fet
si Cosis
passa secretament el mateix
és a dir
si Cosis
hagués sigut una novel·leta
hagués sigut una novel·leta
que hagués passat
absolutament desapercebuda
i si no hagués sigut
pel Hitchcock
bueno
doncs això
jo
amb el tema aquest
que em sembla
un tema molt interessant
sempre he pensat
i és una mica
com ho has dit tu
de que
clar
hi ha pel·lícules
que segurament
estan millor
en versió cinematogràfica
que la novel·la
i hi ha coses
o no
obres de cine
obres de teatre
o obres literàries
que estan millor
literàriament
o com a teatrals
que no pas com a cinematogràfiques
però hi ha algunes
que em sembla
que són curioses
per el que han significat
per exemple
a mi em ve al cap
sempre
la insuportable
allà del ser
que és una famosa novel·la
del que Milán Cundera
i és una famosa novel·la
perquè resulta
que quan es va voler
fer la pel·lícula
que la va dirigir
el Philip Kaufman
el Philip Kaufman
va buscar
en el Jean-Claude Carrier
i el mateix Milán Cundera
i els va fer treballar
per el guió
i ens va resultar
una cosa bastant interessant
i és que
tu jo llegis la novel·la
i he vist la pel·lícula
i comparant les dues coses
te dones compte
que hi ha coses
que estan a la novel·la
que no estan a la pel·lícula
i hi ha coses
que estan a la pel·lícula
que no estan a la novel·la
és a dir
el mateix autor
Milán Cundera
i el Jean-Claude Carrier
que com sabeu
és un guionista excepcional
que va treballar
amb el Buñuel
que va fer
bueno
infinitat de coses
vull dir
fins fa poc es va morir
i era professor
més a més de guió
a França
resulta
que ells dos
van trobar
i tu veus la pel·lícula
i compares una amb l'altra
i te dones compte
que la mateixa idea
està expressada
de diferent forma
és a dir
una ho expressa
cinematogràficament
i l'altra ho expressa
des del munt de vista literari
però en definitiva
t'estan dient
l'un mateix
o estan donant
una informació
que és complementària
és a dir
que el que en un et falta
te la dona l'altre
que no hi és
m'explico?
no sé si m'acabo d'explicar
sí, sí
jo estava pensant
per exemple
les uves de l'Aïda
sí
del John Ford
del John Ford
però de l'Stenbeck
jo vaig llegir abans
la novel·la
que la pel·lícula
i em fa
sempre una mica de por
perquè penses
i és una novel·la
densíssima
les uves de l'Aïda
novel·la
i els personatges
són
molt explicats
i molt
molt afundits
i quan vaig veure
la pel·lícula
vaig pensar
que era una gran pel·lícula
però no era
ben bé la novel·la
almenys
el que jo havia
com ho havia
viscut llegint
o com ho havia
passat
veient-la
no sé si perquè
l'Stenbeck
és un gran
escriptor
i el Ford
és un gran
director
i llavors
o ha treballat
amb uns guionistes
que han sapigut
donar-li relleu
a una cosa
que estava allà
per exemple
una altra pel·lícula
típica
per parlar d'aquest tema
penso
és Matar un ruïs senyor
és una
basada en una novel·la
de la Lee Harber
que va ser
Premi Pulitzer
i curiosament
tu agafes la novel·la
jo l'he llegida
i agafes la pel·lícula
i l'hi he vist
més d'una vegada
i dues vegades
i te'n dones compte
que no són exactament
el mateix
i les dues són brillants
és a dir
les dues són
inclús et diria
que potser
trobo més arrodonida
més afinada
perquè la van treballar
a Hollywood
suposo
molts guionistes
i van repetir
i van assajar
moltes vegades
amb un text
que era molt bo
i Matar un ruïs senyor
és una cosa excepcional
és a dir
des del punt de vista
cinematogràfic
és brutal
i tu compares
amb la novel·la
i dius
hi ha el mateix
que la novel·la
però segurament
té més força
la pel·lícula
i en canvi a mi em passa
per exemple
amb l'Anna Karenina
passa al revés
al revés
clar
l'Anna Karenina
el Tolstoy
és una cosa
extraordinària
extraordinària
que no
que no et deixa
i en canvi
les dues que jo he vist
jo he vist
de la Greta Garbo
no
jo recordo
la de la
la Vivian Lay
la de la Greta Garbo
no la recordo massa
fixa
la Vivian Lay
perquè ella fa
un gran personatge
la Vivian Lay
ella fa un gran personatge
però no és aquell personatge
no és
l'Anna Karenina
i aquesta última
l'última
l'Anna Karenina
última
és la del Joe Wright
aquesta del 12
l'última
no té res a veure
amb l'Anna Karenina
quasi
home
sí que té a veure
però jo diria
que quan tu llegeixes
allò
té molts més matisos
molts més matisos
el món és molt més
molt més gran
i en canvi
la pel·lícula
ho fa petito
sí
jo voldria també
fer veure
una cosa
que per mi
ha estat molt clarificador
com a element
de diferenciació
entre literatura
i cinema
i sobretot
potser
m'interessa molt
perquè
en general
s'ha menys tingut
el cinema
a favor
de la literatura
i jo crec que això
no és correcte
en un sentit
molt elemental
és veritat
que el cinema
ha fet moltes obres
que són
així
vull dir
per consum
i que no tenen més
d'allò
la novel·la
també ho ha fet
això
una barbaritat
tan o més
llavors
esclar
jo el que veig
el que entenc
i a mi va durat
una mesura
jo crec que no fanàtica
ni apassionada
del que representa
un tema
com aquest
és precisament
que per mi
el cinema
i sobretot
si li poses
rostres
rostres
reconeguts
la qual tu
acceptes
d'entrada
et dona
l'oportunitat
d'aprofundir
sobre aquella persona
evidentment
no han de ser
novatosos
o a vegades
sí que han de ser
diferents
però
no han de ser
novatosos
i tu entres
el cas
de la Mary Lestrip
amb els bons
de Madison
és per mi
un exemple vital
i en canvi
quan estàs
amb la literatura
que jo
llegia
ara no tant
la veritat
veig més cinema
a mi el que em passava
és que
em funcionava
la imaginació
o sigui
la literatura
té la virtut
que tu fas
una composició
del que t'estan
explicant
del que t'estan
explicant
a part que després
es pugui estar
representat
en pel·lícula
i llavors
això és un gran
atractiu
trobo jo
perquè esclar
quan tu entres allà
i tens
aquesta capacitat
d'imaginar-te personatges
que és el que et pot
haver passat
alguna vegada
que quan allò
s'ha transformat
en pel·lícula
dius
ostres
tu m'agradava
més la novel·la
precisament
perquè la composició
que fa
i la imaginació
que t'han
generat
en el teu interior
evidentment
t'ha fet
anar més enllà
que la pròpia pel·lícula
però que això
no té
perquè ser sempre igual
jo sí que volia
introduir
ja que parlàvem
tant de Hitchcock
tiro més cap aquí
jo
i diré
dues sagues
que realment
des del punt de vista
literari
a l'adaptació cinematogràfica
crec que s'han tractat
potser de les millors
que s'han tractat
del pas
que és el de
El senyor dels anillos
i Harry Potter
jo crec que són
les sagues
pràcticament
noves sagues
per dir alguna cosa
que
el senyor dels anillos
Peter Jackson
ho ha adaptat
de forma
però tan pulcra
i tan detallada
que
clar
hi haurà
qui dirà que no
evidentment
hi ha passatges
que es queden
però
encara estarà
i ves a la fi
quan acabarà
del Hobbit
i de totes les
adaptacions
perquè realment
són històries
molt denses
però que
has d'entrar
és que clar
entrar en l'imaginari
literari
és molt complicat
en el cinema
perquè el cinema
de fet és això
ja t'ho dona
a mostrar
llavors
jo el vull veure
perdona
atrevir-se
amb el Silmarillion
ha
que vull que s'atreveixi
el Peter Jackson
amb el Silmarillion
que és l'obra
de l'autor
del Senyor dels Sanells
que
és com una mena de Bíblia
que t'explica
des de l'origen dels temps
l'origen és la música
no sé si l'heu llegit
alguna vegada
jo recomano
és la densitat
feta llibre
vinga
atreveix-te amb això
ara em fas pensar
amb l'arbre de la vida
tu també
per exemple
senyor
hauria acabat
amb Harry Potter
també
no Harry Potter
és una mica
en la línia
el que passa és que
hi ha
jo crec que hi ha temes
en la literatura
que és el que parlàvem abans
que comporta molt
depèn de qui el dirigeix
més que potser també
qui actui
evidentment
però qui dirigeix
llavors abans
a mi em venia al cap
l'obra
de
El morto desnudo
de William Barrocks
que clar
és una història
molt surrealista
molt introspectiva
molt estranya
i què passa
si l'aptes al cinema
és que és pràcticament impossible
però si ho fa
David Cronenberg
l'adaptació és brutal
la adaptació és increïble
increïble
llavors
què passa
quan un director
per exemple
a mi també em venia al cap
Enemy
que el del
el Dennis
hòstia
mai em surt algun nom
Dennis Villeneuve
el de Prisioner
sí, sí, sí
ara
Danny Villeneuve
Villeneuve
Villeneuve
què passa
és una adaptació
de Saramago
de l'Hombre Duplicado
és una història
molt densa també
però
feta pel·lícula
és
clar
com entra
i llavors
clar què passa
jo crec que és molt
la direcció
i què passa
una cosa de la literatura
que va néixer
a més en Márquez
no una mica
i tal
que és el realisme màgic
quan s'ha adaptat al cinema
per exemple
com a agua
per al xocolata
clar
t'ha donat una
aquí sí
t'ha donat una llibertat
visual
que això
evidentment
la literatura
és la sensació
que t'ha intentat crear
i el cine
és el que t'ho dona
com a aspecte màgic
aquella pel·lícula
que fa el Patixot
que és el que feia
d'això
de Crepúsculo
sí
que la va fer
el Cronenberg
també
que era
tota dins
d'una limousina
no era
Cosmopoli
Cosmopoli
allò també
allò
no?
a mi
hòstia
no em va
mira que em va enganxar
per dir
a veure com evoluciona
la pel·lícula
perquè a més era tot
aquest claustrofòbic
però
no em va acabar
a mi
que no és parar
ara
però Cronenberg
des dels inicis
a mi em semblava
un director bastial
i sí
em segueix agradant
però
ara ha canviat
molt
la direcció
aquesta
de la condició humana
que sempre tractava
el body horror
que es deia
però
en Cosmopoli
jo crec que
no sé si per l'elecció
del Robert Pattinson
o què
però sí que em va quedar
una mica més buit
o sigui
em va quedar
des d'aquestes últimes pel·lícules
jo crec que s'ha de dir
que
un tant per cent
el millor 70-80%
de les pel·lícules
que es produeixen
en general
provenen
d'obres literàries
i que
també n'hi ha moltes
un 30%
o potser
inclús
en una època
més i tot
sobretot Hollywood
produïa
molts guions
escits
i per fer filmats
pel cine
llavors
hi ha un problema
que jo penso sempre
amb les adaptacions
quan s'adapta
que és que
si la pel·lícula
com va passar
amb el que
el Viento Sellevó
que va ser una de les primeres
una novel·la d'èxit
que després es passa al cinema
el gran problema
que es planteja
un adaptador
és que
com que el senyor
que primer l'ha llegit
és a dir
ha sigut una novel·la d'èxit
i aquesta novel·la d'èxit
l'ha llegit tothom
llavors la gent
com deies tu
s'ha imaginat
s'han imaginat
unes cares
uns personatges
s'ha imaginat
una gent
que serà vestida
d'una altra manera
i si tu
el que adapta
el que roda la pel·lícula
no és capaç
de detectar
com s'ha imaginat
aquesta gent
que l'ha llegida
clar
la gent fracassa
encara que la pel·lícula
estigui molt ben feta
llavors hi ha una delicadesa
o sigui
hi ha un treball
molt
i és cert
i ho dic
perquè tu
que has fet referència
últimament
que en els últims anys
això s'ha
s'ha curat molt
és a dir
jo crec que
el senyor
d'una lliure
d'aquestes
això està molt més
estructurat
molt més treballat
i quan un va veure
aquestes pel·lícules
no passa
que hi ha altres ajustos
que es produïen
amb anterioritat
el tanto eh
Ficot de Somesagreix
és molt actual
i ha passat això eh
està molt desajustat
està molt desajustat
o sigui
desajustat
en el sentit
que crec que
potser parlem
d'aquest
no només
no és una gran novel·la
el que passa
és que fotó el bombazo
llavors què passa
com a bombazo
com a el que seria
el blockbuster
el top ventes
van estar tant de temps
només buscant
qui seria
la parella protagonista
tant de temps
i tants descartes
i de fet
al final
per treure una pel·lícula
que semblava
a mig fer
que la gent
evidentment
la va posar a parir
i clar
vull dir
és que és complicat
és complicat
hi ha una qüestió
que jo voldria introduir
abans que
de que Pol
continuï amb el tema
que ha quedat així pendent
de Harry Potter
que també està bé comentar-ho
que s'ha de tenir en compte
perquè a part
és evident
quan un se n'adona
perquè una novel·la
o una obra de teatre
una obra escrita
està feta
en principi
per una sola persona
és a dir
aquesta persona
té una llibertat
artística
i de creació
pràcticament
absoluta
i té el control total
de l'obra
que està fent
pot fer
aprofundir
i a més a més
el tema fins i tot
del control
i de la censura
fins i tot
de la història
que està explicant
no el té
pot arribar
en un moment determinat
quan sigui publicada
o pot tenir uns
editors
que li condicionen
d'alguna manera
però en principi
el text que ell fa
és únic
i és indivisible
per dir-ho d'alguna manera
jo tinc un exemple
que segur
que coneixeu
sobretot en la pel·lícula
el llibre no és tan conegut
però mira
vaig tenir l'occasió
de llegir-ho
i vaig quedar fascinat
que és la pel·lícula
d'Elegi
d'aquesta directora
d'aquí catalana
de la Coixet
que va adaptar
un llibre
que es diu
The Dying Animal
L'Animal Moribund
d'un autor
que es diu
Philip Roth
que quan el vaig llegir
vaig quedar retivat
perquè vaig llegir-ho
després de la pel·lícula
la pel·lícula passa molt
per sobre
amb uns temes
és un professor
de literatura
que porta molt de temps
conquerint
alumnes joves
i que passa molt
per la superfície
dels temes sexuals
i d'allò
el llibre
és un anàlisi
tan interessant
tan profund
sobre l'evolució
del sexe
fins i tot arribant
a un estudi
del que era
en les tribus índies
anteriors
a la conquesta
dels Estats Units
i com l'arribada
dels colons
i tota la moral puritana
doncs allò
ho va destrossar
no només
la pròpia civilització
sinó també
la pròpia moral
oberta
més oberta
més eròtica
més plena
més exuberana
en aquest sentit
llavors ho va tallar
tot això
i l'autor
fa un recorregut
amb molta habilitat
amb molt poques paraules
però et dóna una idea
molt profunda
del que vol explicar
i això
la Isabel Coixet
protestava
que directament
ella ho deia així
no sé si
la podem criticar ella o no
però que no l'hi havien deixat fer
no l'hi havien deixat aprofundir
per un mínim
en aquest tema
és a dir
que clar
els condicionaments
de
de tota mena
que té una pel·lícula
són tan grans
és a dir
la persona que
el productor
que fa la pel·lícula
sobretot
en aquest cas
si és d'Estats Units
que estem parlant
precisament
que a Estats Units
doncs
ja
encara
l'herència
del Codi Hayes
perquè això
encara existeix
vull dir
permaneix
doncs
jo penso
que una pel·lícula
és molt més difícil
i segurament
a Europa
és més fàcil
fer adaptacions
o a Gran Bretanya
o abans
dèiem
el director
de 2001
Kubrick
doncs
un autor
que treballava
a Anglaterra
llavors
jo crec
que hi ha
una diferència
molt gran
quan es fa
una adaptació
als Estats Units
la cosa
és molt difícil
d'aconseguir
que arribi
a un nivell
d'aprofundiment
molt gran
excepte
potser
que tractin
un tema seu
i que sigui
un director
veritablement potent
però bueno
volia comentar això
el fet
que clar
una pel·lícula
està feta
per centenars
o milers
de persones
vull dir
clar
si
s'és capaç
d'agafar
una novel·la
i sigui
la novel·la
molt important
o molt gran
o molt profunda
o no
però
sense
com dèieu
abans
de les uves
de l'aire
sense que sigui
necessari
fer la mateixa
història
i que parli
del mateix
però
s'agafa la història
i se li dona
un ànima
no se li treu l'ànima
sinó que se li canvia
potser per un altre
llavors està bé
el problema
és agafar la història
la novel·la
i no fer res
simplement
doncs mira
adaptar-la
perquè és maca
la novel·la
i perquè aquests paisatges
són macos
anem a rodar aquí
que jo penso
que és el que
moltes vegades
passa
i hem de patir-ho
hi ha dues coses
que em fa gràcia
i és que
com que ell és molt més jove
ell està parlant
de les pel·lícules
és lògic
és normal
ara no
jo podia parlar
perdona
el almuerzo desnudo
té uns anys
per exemple
de naked l'any
se t'entera
ha vist molt cinema
aquí en Pol
si em sembla interessant
això
el fet que una gent jove
té una possibilitat jove
i que llavors
per exemple
què sé jo
jo penso que la gent més jove
ha vist més que la nostra generació
el senyor de los anillos
per exemple
penso que la nostra generació
no ens entrava tant
era més una cosa
de la gent més jove
m'explico
el que vull dir
llavors
en canvi
sí que hi ha una cosa
que em fa molta gràcia
amb el cine
que passa una mica
també com en el teatre
és a dir
per exemple
quan un s'imagina
quan hi ha una obra
referencial
de la cultura
Hamlet
per exemple
Hamlet
és una obra
de Shakespeare
que s'ha fet
que ara mateix
la senyora
Núria Esper
l'estrena
o la torna a fer
el rei Lear
doncs
la torna a fer
perquè l'any passat
va ser un èxit brutal
i molta gent no l'ha veure
el van tornar a veure
però és que
amb cine
Shakespeare
tens de Hamlet
per exemple
tens el 48
el Laurence Olivier
fa el seu Hamlet
el 1990
el Mel Gibson
fa el seu Hamlet
el 96
el Kenneth Branagh
fa per mi
segurament
l'obra definitiva
del que és el Hamlet
magnífica
una extraordinària
una extraordinària
és
a més a més
seguint
és el que realment
jo em vaig dedicar
a agafar el llibre
i seguir
la pel·lícula
i no hi falta
una frase
de l'obra de teatre
que va fer
té dues versions
el Kenneth Branagh
no que hi ha dues versions
hi ha una és curta
hi ha la version sencera
com la senyora Serrilla
com la senyora Serrilla
la de 4 hores
però bueno
però la que es veu
als ciners
no no no
la que es veu
a la filmoteca
la que vaig veure sencera
de 4 hores i 20 minuts
em sembla que és
aproximadament
imagino allà el Joan
amb una lot
amb una linterna
a la filmoteca
la vam aconseguir
i amb un grup
de literari
que ens vam trobar
ens vam dedicar
a seguir la pel·lícula
i comparar-la
no era jo sola
ah les dues versions
no les dues versions
bueno
la retallada
i la llarga
la llarga
la llarga
de 4 hores i pico
que té una mitja part
i vull dir
que com allò
que fa
com va
el senyor
que estem parlant
tota l'estona
doncs
és exactament
no hi ha frase
que no estigui a la pel·lícula
és a dir
totes les frases
que fa
que escriu el Chespid
per Hamlet
estan exactament
amb la veritat
que han agafat
el text literal
però no ho sembla
tu veus la pel·lícula
i tens la sensació
que estàs veient
una obra
cinematogràfica
és a dir
això és el que
penso que té
una força
gairebé un musical
pel ritme
que té
de vegades
és extraordinari
és clar que hi ha moments
que són trossos
que són sorolls
que són músiques
però allò és extraordinari
encara hi ha una altra versió
del 2000
del Hamlet
de l'Eden
guac
per tant
segurament hi ha obres
diríem
carismàtiques
o obres
de referencials
o podria haver-hi
per tornar-hi
és a dir
el senyor
Kurosawa
es dedica a fer
Ran
que no és més que
el rei l'art
adaptada
a l'estil japonès
o com ell
la contempla
des del punt de vista japonès
per tant
jo crec que sí
que hi ha
diríem
uns referents
que són importants
des del punt de vista cultural
que es poden transmetre
tant a través del teatre
a través de la literatura
o a través del cine
però que
si es pan a través del cine
ha de ser
molt hàbil
per adaptar
per conservar
aquesta imaginació
que ha creat la novel·la
en els espectadors
i segona
per donar-li
el ritme cinematogràfic
adequat
perquè la gent
li arribi
és a dir
Harry Potter
què tal?
després de Hamlet
després de Hamlet
Harry Potter
ara m'ha vingut al cap
anem a Harry Potter
no no no
abans de
més que Harry Potter
m'interessa parlar
perquè abans
és una discussió
que estava tenint
amb la Lídia
i era com
realment
penses
i les grans
les primeres
grans pel·lícules
Griffith
aquestes
que introdueixen
en si
muntatge
o que introdueixen
en si
el llenguatge
cinematogràfic
què adaptaven?
què adaptaven?
Passatges de la Bíblia
bàsicament
tot el que podien
llavors aquí
coherència
el naixement d'humanació
tot
llavors
es consideraria
adaptacions
literàries en si
això també pot ser
un programa
ja gairebé
un dia ho podem intentar
veure què ens surt
de tot això
no?
per cert
a Lídia
li diem
que tenim
un micròfon
aquí
per ella
que si avui
no heu vingut
mira
perquè no heu volgut
perquè és un tema
dels seus
el que comentava ella
curiosament
és que deia
no és que jo
o veig la pel·lícula
o llegeixo el llibre
es veu que no volen
enfrontar
precisament
no volen
enfrontar
les dues
és com dir
ei ei
que en el meu cap
ja vull que
mantingui la història
per una banda
o per una altra
falta de temps
potser
també
potser
que és el més genèric
Bé
doncs
ja hem parlat
de literatura
i cinema
traiem alguna conclusió
o no?
jo penso que
jo podria seguir
per exemple
en el sentit
que hi ha moltes pel·lícules
que són curioses
de comentar
per exemple
el James Ivery
suposo que sabeu
que es va dedicar
a adaptar moltes novel·les
del E.M. Foster
entre elles
una famosa pel·lícula
que és Maurice
que està basada
en una
el Foster era homosexual
però en aquell moment
a Anglaterra
això no es deia
i s'ho va callar
i va dir
la novel·la Maurice
que no es publiqui
fins que jo sigui mort
Maurice es publica
quan ella és mort
i el James Ivery
uns anys més tard
fa la pel·lícula
Maurice
bueno
si un llegeix la novel·la
i un veu la pel·lícula
se'n dona compte
que la pel·lícula
està enriquida
i que
amb el look
gran
que va ser
les primeres pel·lícules
que va fer look gran
per tant
hi ha moltes pel·lícules
que una revisió
jo per exemple
penso amb el nombre
de la rosa
de la famosa novel·la
de l'Humberto
Eco
la pel·lícula
el personatge
és millor
és més consistent
té més força
el de la pel·lícula
que el de la novel·la
ja trec jo la conclusió
ja que no dieu res
a veure
jo penso que
la literatura
i el cinema
són dos llenguatges diferents
exacte
completament diferents
per tant
des d'aquest punt de vista
pot haver
una pel·lícula
que sigui molt millor
que el llibre
en el que està basat
i a l'inrevés
podríem fer un llibre
basat en una pel·lícula
pot haver totes les combinacions
possibles
imaginables
2001
la novel·la
s'escriu després de la pel·lícula
això s'havia de dir
perquè és una cosa complementària
també
de fet la novel·la
és un espòiler absolut
de la pel·lícula
t'explica tot el que la novel·la
el que la pel·lícula no t'explica
i acabem
acabem
la setmana vinent
la setmana vinent
la Carme
que està aquí present
ens parlarà
de les dones malvades
al cinema
i proposava
que veiéssim
dues pel·lícules
que eren
Kill Bill
i les diabòliques
són dues etapes
molt diferents
i les que vulgueu
les que se us acudeixin
doncs vinga
cinema
sensecondicions
pomblospot.com
perquè ara ja torna a estar
tot actualitzat
i podeu seguir
el programa
sempre que vulgui
a reveure
bona nit