Cinema sense condicions.
Avui, dimarts, 18 de novembre, és un dia que, tal com vam anunciar ja la setmana passada, serà un dia diferent. Ja, per començar, sabeu que sempre solem posar una música al·lusiva a alguna pel·lícula que tractarem o amb algun director, etcètera.
I avui, en canvi, anem directament a presentar-vos l'equip, avui format per Jan Hernández, el control tècnic. Bona tarda, Jan. Bona tarda, com esteu? Bé, com sempre diem, et pregunto com ha anat la setmana.
Doncs la setmana ha anat molt bé, passa que no he tingut temps. Bueno, ja sé que estàs d'exàmens, no? Exacte. Per les tardes he estat ocupat entre el futbol i estudiar, poca cosa. Molt bé, molt bé. Bé, doncs benvingut. Gràcies. Aquí tenim també l'Anastàcia Rinos. Bona tarda, Anastàcia. Hola, Pep, bona tarda. Com va?
És obligat també preguntar-te com ha anat la setmana. Bé, la feina ha baixat una mica i m'he permès tranquil·litzar-me una miqueta. Avui, de manera no corrent, perquè normalment el Jan, jo i l'Anastasi som els tres que ocupem el programa, però avui ens acompanya l'Eduard Amorú. L'Eduard Amorú
També va estar amb nosaltres a Calanda el dia 22 d'octubre. Bona tarda, Eduard. Bona tarda. I benvingut a Ràdio d'Esvern. Bona tarda, Pep. Com va anar per Calanda? Calanda va ser un viatge fantàstic. Calanda, que és un poble conegut pels seus préssecs i pel centre Lluís Buñuel,
Ens va acollir molt bé, vam poder passar una estona fantàstica en el Centre Bonovel de Calanda, que està extraordinàriament ben dirigit pel Jordi Xifà. Molt bé. Doncs benvingut i, a veure, només dir-vos que el programa d'avui consisteix, bàsicament, a partir de la presentació que hem fet dels que el farem, dir-vos que...
Millor dit, més que dir-ho jo, li passo la paraula a l'Anastasi i ell us explicarà com entrem avui al programa.
Molt bé. Jo aquell dia no vaig poder anar amb ells a Calanda, cosa que em sap molt de greu, però perquè estava rodant aquí i no va ser possible anar-hi. Bé, llavors m'excuso dels companys, però sé que han fet una feina excel·lent. Bé, però val a dir que tu has col·laborat molt també, perquè amb la teva destressa...
Sí. Habitual. Has fet una preparació del producte traient la brossa i deixant-lo en unes condicions perfectes. L'he preparat, l'he preparat. No l'he muntat, perquè muntar ha muntat aquest concepte també que quan una cosa es munta sembla que estiguis traient la realitat. No.
Es tracta simplement d'agafar aquest material i de donar el dia, treure allò que sobrava, aquelles respiracions relativament llargues, aquells moments que hi ha una frase tallada i vas a buscar el moment que la frase és bona, aquest tipus de coses que l'han deixat en una durada ja prou llarga, estan 52-53 minuts, vull dir que Déu-n'hi-do.
Però sí, va ser aquesta cosa. Va ser un plaer perquè, bueno, jo anava descobrint, a mesura en aquest cas no vaig estar allà, i a mesura que anava a muntar-lo, a mesura que anava fent aquests petits arreglos, vaig poder anar verificant que realment havia escut una entrevista i ja la veureu molt interessant. Bueno, des d'aquí tenim que donar les gràcies a Eduard, al Jordi, tu ja ho has dit, i jo també m'hi afegeixo perquè va estar d'una gentilesa extraordinària amb nosaltres,
I més que parlar amb el director, que també del Centre Buñuel de Calanda, va ser una relació d'amistat entre gent que estimem molt l'obra de Lluís Buñuel, que, com sabeu tots, aquest any s'està celebrant. El 125è aniversari del seu naixement a Calanda, precisament, per això vam voler fer a Ràdio Desbend Cinema Sense Contations el programa des d'allà,
I ell va néixer precisament el dia 22 de febrer del 1900. És a dir, que nosaltres, curiosament, el 22 d'octubre vam estar acabant. El 22 és un número recurrent.
I llavors com anirà? Què passa a Calanda, a part dels préssecs, que diu ell, a part de Bunyuel, que també ho ha dit ell, i que és zombi, això ho sap més gent. El que potser la gent no sap és que cada divendres sant de cada any a Calanda es celebra el que es diu la tamborrada. La tamborrada és una bogeria, una bogeria que dura 25 hores.
de la gent de tota mena i condició, gent gran, gent molt gran, gent jove, gent molt jove, criatures, que tenen les seves bandes separades amb tambors de diferents mides, i llavors hi ha els grans tambors, aquests immensos tambors, que són tocats d'una manera de bogeria. Hi ha un moment que la bogeria arriba al màxim, quan hi ha el que es diu la rompida.
La rompida és aquell moment que tothom toca l'hora. La rompida de l'hora. La rompida de l'hora. I això és tremendo, perquè realment sentir-ho et posa la pell de gallina. Realment és la pell de gallina. En directe jo imagino que ha de ser la pell de gallina. I escoltat fins i tot en aquesta pel·lícula que m'ha passat el Pep, també ho és. És a dir, que Déu n'hi do. Déu n'hi do. Provem... No, no, no, és que ja lliga l'entrevista després. Per tant, sí, jo proposaria que ens sentíssim i després de la rompida ja veuràs que ve seguit l'entrevista vostra. Ja ve seguita. Molt bé.
Perfecte.
Hola, bona tarda, amics i amigues de Ràdio d'Esvern. Avui, tal com us vam prometre, serà un programa especial. Estem a Calanda i estem al Centre Bunyuel de Calanda. Estem aquí amb motiu de la celebració aquest any del 125 aniversari del naixement, que va ser el 1900,
el 22 de febrer, de don Luis Buñuel Portolés. En primer lloc, benvingut Jordi Xifrà, moltíssimes gràcies per rebre'ns, és per nosaltres un plaer extraordinari i després més endavant t'explicaré que hi ha un motiu també personal, especialment emotiu per mi, per estar aquí, al marge de la miració nostra
Estem també amb l'Eduard Amorú, col·laborador de la emissora, i no ha pogut vindre precisament per qüestions de feina, perquè està en un rodatge l'Anastàcia Rinos, que et dona la seva salutació, i pel que he vist fora de la gravació. L'admiració també és teva parell pel seu treball per un director que tu estimes molt,
que és Bigas Luna i sobretot per les tres pel·lícules que va fer amb ell el company Anastasi, que són Bilbao, Canichi i Ribón.
Efectiva. Moltes gràcies a vosaltres també per haver vingut. És un plaer poder acollir gent com vosaltres apassionada al cinema. Nosaltres estem en una emissora municipal amb la qual tenim un programa de cinema des de fa més de 30 anys, Cinema Sense Condicions, i hem cregut que era molt important per nosaltres
i, per tant, per extensió creiem que, si no important, pot ser interessant per la nostra audiència, estar aquí in situ, conèixer les instal·lacions que teniu i poder parlar amb tu perquè ens expliquis una mica quin és el moment actual, que ens facis una panoràmica de l'oferta sobre Bunyuel que es pot trobar avui al Centre Bunyuel de Cultura de Calanda.
Bé, doncs, evidentment, estem a l'única fundació que hi ha hagut, a la primera fundació que hi va haver dedicada al cinema amb un director de cinema, el primer museu, i el museu és la part principal, diguéssim, l'oferta cultural que té la Fundació Centro Bunyol Calanda, que és un museu
Un museu que es va crear l'any 2000 ja té, per tant, molts anys, però crec que tot... Va ser coincidint amb el centenari. Efectivament, coincidint amb el centenari, fa 25 anys, i que ha estat durant molts anys, fins que no s'ha creat el Museu Fellini de fa 7 o 8 anys, era l'únic museu dedicat a un siniestre.
No és un museu on es troba, com heu vist, coses seves. Això està en el camp de les subhastes i potser alguna cosa deu cobrar per allà, però no és això. Això és un museu on el que pots visitar trobarà una mica l'experiència.
del que és el cine de Bunyac, d'ensenyar les seves obsessions, les seves temàtiques, la seva relació amb la literatura, és bàsicament això. Llavors el museu seria la gran atracció turística o el gran parc que té la Fundació com a difusora de l'obra de Bunyac.
No obstant, després és evident que nosaltres tenim com a finalitat intentar preservar el patrimoni, difondre una mica la seva obra, promoure activitats al voltant seu. Jo he vist que aquí, al costat d'on estem ara, teniu un auditori
És a dir, que segurament aprofiteu per fer conferències, per fer cursos, activitats... Passa que tenim clar que aquest edifici no només és el centre buí, sinó que és l'oficina de turisme. Llavors es fan moltes activitats relacionades amb altres coses que no siguin el cinema ni buñol. Però sí que hem fet.
Perquè també estem en territori municipal, no?, pel que veig. Exacte. Demà passat es fa, aquí acollirem, el primer congrés que celebra una recent creada associació d'estudiadors del cinema universitaris espanyols, on Buñuel és el tema principal, no?, i per tant es portaran les investigacions.
Però sí que és cert que, clar, aquí rebem unes subvencions i aquestes subvencions s'han d'intentar aprofitar, perquè avui en dia si no tens despesa no hi ha subvenció. I has de fer primer la despesa i després rebre la subvenció. Això és molt complicat. Llavors, què hem fet?
Jo, quan vaig arribar, la primera vegia que vaig fer va ser a la Filmoteca Espanyola per intentar restaurar algunes de les pel·lícules, salvar-les, algunes de les pel·lícules que estaven pendents de restauració, sobretot les urdes, tasca que finalment s'està fent des de França.
com és habitual, els franceses amb això són... Tiren cap a casa ells. Tiren cap a casa i de seguida parles de Bunyuel, se'ls aixeca les orelles i aquí a Espanya normalment se fer un seu senyo. Saps? És allò de comó. En canvi a França... Bunyuel, i tant.
Bé, però sí que és cert que hem pogut, per exemple, amb Filmoteca, hem pogut digitalitzar o restaurar algunes pel·lícules que va fer amb Filmòfono com a productor, perquè era el màxim que hem pogut fer. És molt car tot això i per tant els recursos que nosaltres tenim són pocs, tots provenen de subvenció. Però aquesta col·laboració amb Filmoteca jo la vaig enfocar per aquí, però després em vaig adonar que no era el prioritari.
que per mi el prioritari, perquè jo pensava que ja estava a punt de fer-se o s'estava fent, era una activitat que veurà la llum la setmana que ve. I ho dic la setmana que ve, vull dir a principis de desembre, finals de novembre, principis de desembre, no? Vull dir...
que és la digitalització aquesta vegada de tot l'Arxiu Bunyuel de la Filmoteca Espanyola i digitalització posada a disposició de tothom. I això inclouria les 32 pel·lícules? No, les pel·lícules no hi seran, però sí que serà documental. Els documents, les cartes, els guions, tots els guions. La correspondència que ell va tindre. La correspondència que tenim.
documents, jo què sé, la invitació al passe del Chandelú de l'any 28. Fotos que ell feia, els guions de rodatge de 30 pel·lícules, de 33, només en falten dos, de rodatge, que ell utilitzava amb les anotacions. Tot això és un material... Jo tinc apuntat que ell estava com a guionista, d'alguna manera, amb més o menys mesura,
amb 29 de les 32. Sí, perquè ell, és curiós, ell deia que sempre necessitava algú que l'ajudés, per això va tenir el Julio Alejandro, va tenir l'Alcoriza, el Jean-Claude Carrier, però fixeu-vos que en els crèdits, per exemple, en el Carrier, el Carrier era un personatge que sembla que ho escrivien a quatre mans, però...
en els crèdits, sorguió i diàlegs, Lluís Buñuel, amb la col·laboració de Joan Colcarret. Sempre el nom l'he trobat amb Buñuel primer. Ell, per tant, les idees les tenia, li costava poder escriure un diàleg
però jo diria que estàs escrit tot, vull dir que la importància de l'empremta seva en els guions és important i per tant, i és curiós en els guions de rodatge s'ha de veure què passa, què es canvia, jo crec que tota aquesta documentació que sortirà a la llum que bé, i serà consultable serà consultable per qualsevol, que fins ara havies d'anar a Madrid, havies d'omplir una fitxa això crec que és un pas fonamental, almenys que s'alinea molt bé amb els objectius de la nostra fundació
La revista Nuestro Cine, als anys 60, va publicar alguns dels guions. Tinc anotat, per exemple, que el Pèrro Andaluz, per exemple, el desembre del 69, està publicat. El que passa és que és el guió literari. El problema és que els guions és com el que fa l'Avencent. Una cosa, el guió que fas, que tu trasllades el paper a la pel·li,
que això ho fa molt aquesta col·lecció francès. La Banc d'Escène, jo tinc la Banc d'Escène. Sí, però no és el guió de rodatge. No, no. Són ells, que hi ha un senyor que agafa i diu, plano d'aquí, plano d'aquí, i és el resultat final. Sí. En canvi, aquests són els dos rodatges. Clar, el Pere Randaluz tenim, no tenim el de rodatge. Tenim el primer que van fer que no hi havia ni a l'escena primera.
La de l'Ull, que es deia Ballamanista. El de rodatge està a la Cinemateca Francesa, a qui hem demanat, sisplau, a veure si ens ho deixaria, que ja veurem si ens ho deixarà, perquè si ells no ho tenen públic...
ja veurem què passa. Bé, no passa res. També ens falta concretament, així és l'Aurora i aquell moment i la muerte en este jardín. Però tot l'altre està molt bé perquè veus el que ell canvia, el que estava previst, el nou rodatge i el que ell canvia. Fotografies, moltes fotografies personals seves, correspondència, és molt interessant, documents, jo què sé, econòmics, i una cosa que per mi també és molt interessant,
i que això va ser una qüestió personal meva, és escanejar la portada i la primera pàgina, i si hi ha anotacions, les pàgines on hi ha anotacions, de tota la seva biblioteca de quan va morir. A Mèxic? A Mèxic, que són 1.200 volums. Però, esclar, tu aquí pots trobar la bíblia seva,
subratllada, i veus com va subratllar per fer la Via Llàctea, pots trobar... És a dir, almenys és molt interessant saber que llegir, evidentment,
és la biblioteca de quan va morir, segurament on estava. Però és curiós veure quins llibres té, amb quines dedicatòries. Els russos del XIX els tenia llegits tots. Sí, però com els tenia llegits no els trobes. És el que dic, el poder trobes el Dostoyevsky amb Aguilar, és com Galdós, hi ha les obres completes d'Aguilar, hi ha un volum. Ja sé, com el té tan memoritzat. Però és curiós veure, per exemple, la seva preocupació que tenia al final dels anys pel terrorisme, veure quins llibres de terrorisme té. És curiós veure com té tot
Gaston Leroux, és curiós. En canvi, com a què volia fer? El Gaston Leroux, el fantasma de l'òpera, tot això ho té. Té novel·les d'espionatge d'aquestes que ara diríem del Robert Ludlum o d'aquests bestsellers. És curiós.
Podrien ser de la dona, també, podrien ser d'interès de la senyora, però vés a saber. Però està bé, i sobretot els llibres que té dedicats dels surrealistes, dels surrealistes, obres que es van publicar el 30, el 32, els 30, els 40, els 20, fins i tot dedicades. Bé, tot això ara serà consultable i, per tant, crec que això pot ajudar una mica...
a no tenir tantes limitacions si vols investigar l'obra i vida de Bunyuel, cosa que fins ara... El material de Mèxic està... La Filmoteca Espanyola, sí. Ah, la Filmoteca Espanyola. Bé, el material de Mèxic com ara... No, no, em refereixo als llibres aquests que estàs dintre. Sí, sí, sí, tot està digitalitzat. Molt bé. Tot el que tenia a casa seva, quan es va fer... El que passa és que aquest arxiu ho entestava.
Està en una habitació tancat amb clau. Tu volies consultar el guió i has d'anar a Madrid, obrir la feixa, esperar que te'l portessin, pagar. Jo em sembla que això passa tot a veure. Això és posar pals a les rodes als investidors. I poder això servirà per fomentar una mica més la recerca.
Esclar, aquesta per mi això és l'èxit per mi personal. Seria que és allò que a mi m'agradaria haver tingut, veure i poder tenir. Ara, amb què n'hi ha de gastar? Això ens ha costat molts diners, però amb les subvencions ho hem pogut pagar.
De la mateixa manera que el que estem fent ara, els projectes vius que tenim, i això sí que és una formació també professional meva com a professor, és una col·lecció de llibres que ja porta 23 títols, que es diu Lluís Buñol, Cine i Vanguardies,
Sempre vaig voler, jo crec que calia fer difusió de la recerca o oferir un espai als investigadors que volguessin publicar llibres sobre Bunyol o tornar a publicar llibres que hi estaven esgotats.
sense ser endogàmics. És a dir, jo sempre dic no una col·lecció no només dedicada a Bunyel perquè no hi ha l'attitud. Obrim el ventall i una mica mirem el cine... Contemporani. Sí, cine i vanguardies, les vanguardies artístiques, ell és un dels màxims representants, etc. Bé.
Portem 23 títols, 15 són sobre Buño. Molt bé, molt bé. I també hem creat una revista acadèmica que es diu Buño Aliana, revista de cine, arte i vanguardies. Aquesta revista està en marxa, eh? Està en marxa, està en marxa, es pot descarregar ja els quatre primers. És una anual, és una revista anual, es diu Buño Aliana i us podeu descarregar els quatre primers en PDF, els quatre primers números.
que l'últim és el d'aquest any 25. Quina periodicitat tindrà? Anual. Anual. És anual. Revista de cine, arte i vanguardies. Tant percent d'articles sobre Bunyol? 85-90%. Al final és això. Si tu poses revista sobre Luis Bunyol, ja t'estàs limitant molt. I tampoc és això. Malauradament,
Tu avui podries fer una revista de l'Orca? Sí. A França poden fer una revista del que vulguin. I cada any sortirà un número amb, no sé, de 300 pàgines amb gent que escriu. Aquí, noi, em sap molt de greu, però jo sort de l'àmbit universitari. Buñuel no interessa, interessen més altra gent. Però, bueno, què hi farem? Jo tenia aquí una pregunta. A veure, algunes de les preguntes que tinc...
i han anat contestades amb aquesta resposta teva que explica una mica el moment actual del Centre Buñuel de Calanda. Però, per exemple, aquí en tinc una que diu... En quina mesura el Centre Buñuel de Calanda treballa per connectar Buñuel amb el món contemporani més enllà de la seva condició de mite cinematogràtic? Una mica, aquesta revista buñueliana aniria...
Sí, a nivell... Amb un d'aquests motius que... Sí, però també aquí ara m'has fet una altra acció que està desenvolupant-se, que és l'apropament. I parlant de contemporària, és a dir, el cinema de Bunyuel està... és, per dir-ho d'una manera, un perro andalut, si és que s'ha d'entendre, que no, Bunyuel diria que no hi ha res a entendre, eh, doctor, però si algú l'entén, és més el criu, el nano jove,
el jove que comença a moure's en xarxes i que l'entén, no sé, en cap de l'humor, en cap de certes coses, que l'ado. I sí que estem intentant connectar, això és un exemple de tipus centrat a la narrativa, connectar amb el jovent el cine de Bunyuel com a representatiu
dels interessos dels joves o aquella cultura audiovisual que ara comparteixen els joves i al mateix temps com un cinema que toca qüestions fonamentals en l'educació d'avui en dia tu pots tocar il·lustrar el tema de la violència de gènere amb El Bruto tu o el tema dels lloguers amb aquesta mateixa pel·lícula o la violència de gènere amb Mel abans li estava comentant al Francisco
El Francisco és el secretari de la Fundació. Dic, fa qüestió... Ah, bueno, perdó, el Francisco és una persona que ha estat en contacte, hem estat nosaltres en contacte amb ell i ara em comenta el Jordi Xifra que és el secretari de la Fundació. Bé, doncs estaven i de passada he dit aquí hi ha alguns llibres de Boniol. Dic, hombre, jo pensava que teniendo 12 llibres tenia muchos llibres de Boniol i veo que lo digo la...
Una, no? I després també hem estat comentant una mica quina podria ser la projecció internacional en aquest moment de Luis Buñuel, del llegat de Buñuel.
Va, el llegat de Bunyón són les seves pel·lícules, jo crec. A veure, jo crec que avui... A la gent li agrada a Bunyón. A la gent que descobreix Bunyón li agrada. Crec que el difícil és que el descobreixin. Podem parlar de film, no?, on hi ha un catàleg, on hi ha... Té bastantes pel·lícules. 15 o 16, sí. Sí.
Tots estan per sobre del set i mig. Fins i tot, les comèdies mexicanes, que jo trobo que són excel·lents. És un cineasta percià, valorat, però crec que encara ha de sortir una mica, hauria de tenir una projecció més àmplia que no quedar reduït d'un nucli força important, però no deixa de ser un nucli,
de seguidors o que no hi regenerés cap tipus de rebuig o de limitació. Jo crec que la vigència de les seves pel·lícules són pel·lícules que no envelleixen. És el que dèiem, que té un univers molt personal i això fa que no envelleixin. Hi ha altres que tampoc envelleixen tant. Aquesta mateixa que has comentat de passada del Bruto,
També li deia a ell, dic, el Bruto fa 3 o 4 setmanes la van passar per la 2 de Televisió Espanyola. Feia molt temps que no l'havia vist, em poso a veure-la. És una pel·lícula, en primer lloc, que no és carrinclona per cap banda.
I després té el problema de les ausis, sí, els desnonaments. Aquesta és la que he buscat. És el que deia, el tema de la violència de gènere en mel, hi ha temes que són molt interessants, vull dir, el tema de los olvidados, el tema de la misèria, és clar, són pel·lícules úniques, llavors ell, amb aquestes pel·lícules pots...
poden il·lustrar molt bé els problemes i poden ser unes eines pedagògiques interessants. Jo crec que aquesta és una dimensió, una part d'avui molt interessant que intentem també, o que estem començant a intentar que, per exemple, per part del govern d'Aragó, aquestes pel·lícules formin part del programa, perquè és clar, sembla que només existeixi boia, saps?
Era un moment que dius, bueno, tu, que avui jo us empliu la boca de 125, del gran mestre, del gran cineasta, però hauria d'entrar a les aules. I no només, com ja dic, amb aquests temes de qüestions d'índole social, sinó que el seu cine va ser re, les pel·lícules vanguardistes...
estan molt properes al que ara consumeixen els estudiants, els joves a les xarxes socials, més del que ens pensem. És molt interessant. Una qüestió una mica lligada amb aquest tema, quan parlaves de la subvenció i la necessitat d'utilitzar-les
de manera eficaç. Això vol dir que hi ha un patronat d'aquesta fundació? És un patronat molt polític, poc polític? És una fundació d'aret públic, format per l'Ajuntament de Calanda, la Diputació Provincial...
el govern d'Aragó i para de comptar institucions, hi ha la Caja de Quedro, que és l'única institució privada, la comarca, el Consell Comarcal, tot això és polític. Ara, jo, a mi m'han explicat abans que hi arribis aquí,
que hi havia anys que no hi havia ni un duro. I pensava que, hòstia, com vull dir jo aquest, no? Vull dir això, ara sí que treballo. Aquí, almenys des que jo estic aquí... Has d'anar bruixant amb projectes. Sí, l'únic que... I a vegades hem de tenir projectes. Esclar, ens hem trobat que...
Nosaltres tenim una subvenció, ara ja us ho puc dir, nosaltres ara hem de tenir uns 35, cap entre 35 i 40 mil euros l'any.
si vols fer producte cultural si tu dius vull restaurar una pel·lícula no n'hi ha ni per començar per fer una... per digitalitzar-la i parar de comptar si tu vols fer una col·lecció de llibres o una revista pots fer molts tipus però tampoc tens material has d'intentar una exposició o projectes educatius però sí que has d'estar contínuament
pensant en què pots fer. I és cert que en Bunyuel, projectes en Bunyuel, a veure, tampoc és tan fàcil tenir... Si tu et diuen que podem fer una exposició estupenda, però no es tracta de fer coses que quedin també. Per això no em queixo.
Però crec que és un petit miracle que aquí es pugui fer tot això. I és gràcies al diners d'aquests carrers. I els no sé on... Està aquí el Festival de Cine. No ha de ser el meu objecte de visió, m'ho està menjant tot un Festival de Cine.
que l'organitza l'Ajuntament. Igual, el Festival de Cine és una altra cosa. Sí, sí, però aquí abans es feia, abans els diners s'aplicaven al Festival de Cinema que organitza. Jo vaig dir, no, separem-ho, sisplau. Separem-ho sense haver de perdre diners. Clar, l'ICA ens dona 30.000 euros, però després d'aquests 20 han de ser pel festival. Es poden fer coses.
Es poden fer una edició maca dels guions. Es pot fer... Saps què vull dir? Aquest material que ara tenim a la Filboteca... Sí, però potser és millor didàcticament... La teva experiència... Hi ha una cosa... Per mi el tema pedagògic i didàctic... Ah, aquí està.
Perquè a partir d'aquí creixen les necessitats de donar materials concrets. Vosaltres aquest any, per exemple, 125 aniversari, i abans sense necessitat del 125 aniversari, aquí se sap que hi ha un centre bunyol de Calanda, gent que haurà vingut i tal. Jo el que et volia preguntar és, amb la prospecció de la gent que tu has anat veient, què és el més conegut i el més desconegut
De lo important, molt important i divers que hi ha de Buñuel. No aquí, sinó amb el seu univers, no? No, jo crec que hi ha un desconeixement de l'època mexicana. Hi ha un prejudici que Buñuel és un cineasta raro.
I sobretot tu dius, clar, aquest home va estar a la oficina fora, per deixar part les urdes, que és complicada, que es projecta poc, que és una meravella, que és el documental més important d'un dels tres documentals més importants de la història del cinema.
Estaria a nivell Flaherty. Sí, sí, totalment. Jo amb això estic d'acord. I a més, Flaherty després, com la va veure, va fer una pel·lícula molt semblant o inspirant-se. Però està a nivell Flaherty. Però deixant aparèixer el que va fer després, és que comença a França, després ve l'exili. Llavors, jo aquí he fet sessions amb les mestresses de casa de Calanda,
I els dic, bueno, anem a veure el Bunyol. Els veuen el cinema i xicada de Bunyol, dic, bueno, però sí, aquest senyor és un senyor que domina el cinema com ningú, té una capacitat, una posada en escena, que és el nivell de Hitchcock, són gent que domina la cama i només has de veure ell, per exemple. I dius, hòstia, m'està explicant una història que en mans d'una altra seria un desastre i gràcies a la posada en escena, a la direcció d'actors, a la música...
a la fotografia, a la moviments de càmera, a tot, perquè està considerada per a molts la seva gran part. I si rebreixes l'història, és una història de gèl·lus, punt i pelota. Aquí s'acabó, eh? Però bueno, o te l'oté és una història de gèl·lus i és una obra mestra de la literatura. Jo crec que és important que se sàpiga que Buñuel va fer un cine comercial dins la indústria mexicana,
i que és un exemple de com dirigir cine. I això és molt important. Després, Tristana és un exemple també. Em sembla que a Tristana hi ha aquella capa que sembla que no passa res. Tristana és una adaptació i és una pel·lícula molt bunyoliana.
Aquesta capacitat de ser Buñoliano al mateix temps que ser Galdossiano, saps què vol dir? Aquella capacitat que té... Jo crec que vampirits els personatges i els intèrprets els faig i avui en dia ningú s'hi imagina Tristana més enllà de la Caterina. Ell és capaç de fer-te... És increïble. Convertir-te la imatge de la França, de la Marian francesa, en una orfanita espanyola i t'ho menges. I a més te la posa la seva bellesa al costat de la... si es pot dir...
la Lola Gauss, però en cap moment genera... És a dir, la mata com a bellesa i la converteix en una... La submet a l'univers del dosia. Exacte. I seu. I aquí anula tot el que porta d'àurea extracinematogràfica i això és una capacitat bestial que ho fa
amb totes les actrius franceses, sobretot amb les que treballen, i a Magic també. Vull dir, esclar, nosaltres el mercat mexicà, l'Star System americà, no el coneixíem tant, però, esclar, quan dius que la dona del Carlos Fotis, la que fa d'Ara Nazarín, que és la que fa de prostituta, esclar, aquesta era una actriu, esclar, no ens ho imaginem, això. Llavors, tota aquesta cosa d'ella, aquest univers tan personal d'ell, crec que això s'ha de...
Falta conèixer-hi, que hi ha una part allà mexicana i que evidentment la gent coneix la seva última pel·lícula, S'Oscur Objeto del Liceo, perquè podés la Molina i ja va començar. Però sí que és cert que hi ha molt de desconeixement d'un Bunyuel cineasta com a director de cine, no tant com a surrealista. Si Bunyuel visqués avui, creus que hauria de continuar fent cinema?
Jo crec que no sabia fer res més. I ell al cinema l'apassionava. No sabia fer res més. A veure, si primer hagués dit, hòstia, soc un visionari, perquè el que més li preocupava era la sobrepoblació, la desinformació, el terrorisme. Imagina't, ell que deia que el que més m'agostaria és levantar-me cada 100 anys i l'era...
el periòdic, hòstia, et quedaries parat de lo bé que anaves, no? I tant. Lo bé enfocat que anaves, no? I al final és allò que ell diu, no? Quan veu la nana Jamecani, que diu, va fot una mandra i anava a veure aquesta pel·lícula, que és la pel·lícula que millor reflecteix el món, no? Aquesta preocupació per el violent, per la violència a la societat, i després, el que et digui, la sobrepoblació, i la desinformació, hòstia.
Va, ara, seguiria fent cine? Segurament denunciant tot això i fent pel·lícules i guions sobre aquesta situació actual i de tant en tant m'imagino que adaptant algunes d'aquelles novel·les i aquells projectes que no va poder realitzar mai i que estic segur que hagués... Sí, clar, hagués recuperat segurament coses d'ell que haguessin interessat. Però jo crec que sí. A veure, si no fes cine potser seria perquè cap productor confia amb ell, però...
Això és una cosa que també s'ha de dir. Bunyel va tenir una gran sort. Tenir productors que li van deixar fer el que va voler. Quasi bé el que va voler. Sobretot Silverman. Al final poder acabar la vida, la seva carrera. I deia, fes el que vulguis. Ah, que vull fer això.
Si haguessis d'escollir entre l'època 11 pel·lícules franceses, 18 de mexicanes, 3 d'espanyoles, l'època.
Perquè amb les espanyoles, clar, hem de posar les urdes, que és dels inicis, el 32. Després tenim el 61-62, Meridiana. I després ja cap al final, Tristán, el 70. Clar, són tres èpoques diferents. Per més que vulguis, el bunyuel espanyol és un bunyuel en quant a material escàs. Jo, personalment, de tot el que conec de bunyuel,
divertint-me molt la part francesa perquè Jean-Claude Carrière hi posa la seva mà i és una màquina d'idees, aquell home. Però a mi que em doni l'època mexicana. És la més rica. És la més rica. A tu com a especialista? És la més rica perquè és, sí, a veure...
Aquí hi ha una altra cosa, el fenomen viridiana, és que viridiana, sí, viridiana potser es posa tot i és més espaiola, però jo crec que el periodo mexicà, llavors el periodo mexicà és el més ric, tot el és de tot.
I en xompanyol de llatia, clar, hi ha d'anxel exterminador, que podria ser... Podria ser que és... Nazarín. Nazarín, que és una pel·lícula inexpugnada, és una pel·lícula inalvitada.
Hi ha el que és una meravella. És que t'agafa un melodrama i allà on quedaria pel 90% dels altres directors una pel·lícula corrent i sense transcendència, el fan una pel·lícula i dius... Sí, sí. Llavors aquesta és l'època més rica. Llavors hi ha aquesta derivada... Les pel·lícules americanes...
Robinson Crusoe i la joven aquestes pel·lícules a mi cada vegada són dos pel·lícules que passen en una illa amb pocs personatges jo no he vist Robinson Crusoe és molt interessant però soc molt fan de la joven la joven és una gran pel·lícula
Clar, per la Buñol, una gran pel·lícula, però que és una pel·lícula... Hosti, jo també som molt fan de la jove i del Robinson Crusoe. I després hi ha un període que a mi em quedava interessant, que són tres pel·lícules que va fer, que era franco-mexicanes, que era Així és l'Aurora, La Muerta en este Jardín i La Fiebre és... Monta el Pau. Són pel·lícules, adaptacions de novel·les que són polítiques quasi existencialistes...
Però l'altre dia vaig recuperar Café de Voltes. Així és l'Aurora, i noi, punyeta, amb versió restaurada de cartetes francesos. Sí. I Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do. Vull dir-te que... Però sí, tornant allà, el mexiquès, el més ric, el més divers, i on te pots trobar on hi ha més densitat d'obres mestres.
Una cosa, Bunyuel, per Calanda, 4.000 habitants aproximadament, què creus que representa? Poca cosa. És a dir, sí, representa una icona en el sentit, un referent perquè és un representant, però esclar, va ser un exilat. No va viure a Calanda, va marxar els 3 anys, venia a brenejar, després se'n van a Saragossa, a Madrid, després s'exilia.
Ha quedat les seves pel·lícules, sí, Estats Units, ha sigut un director espanyol, era de Calanda, però esclar, quanta gent no la va conèixer. Hi ha manca d'arrel, d'arrelament. Hi ha una manca d'arrelament que es nota quan fas alguna cosa. I llavors et toca aquí des del Museu Fer Pedagogia... Sí, ho fem amb les mestresses a casa, ho fem amb alguna activitat, però bueno... El col·legi, per exemple... El col·legi fem això, hem començat a fer aquestes...
Venen a visitar el museu, altres instituts també venen a visitar el museu, i al col·legi han fet algun passec, el que em deia, a fer la prova de passar el Pere Rondavud i que de sorpresa com els nanos capten allò que ell volia que es capteva. Com capaços d'anar a l'essència que expliquem. Sí, l'humor sobretot, més que res, sensacions que el Bunyol buscava, el Bunyol i el Dalí buscava, no? No interpretàvem, però esclar, i és perquè aquestes pel·lícules, el Pere Rondavud ja un any pronta molt important,
de la Slapstick, del cine còmic americà, que és el que ells consumien, el que ells consideraven que l'antiada, i aquí hi ha punys que això, tam, el nano ho detecta.
No busquen... No, no, i ell va captar en aquell moment la modernitat del moment, però com a flash. Jo aquí tenia una pregunta que deia, es pot actualitzar el llegat intel·lectual i visual o formal de Buñuel sense cap en la caricatura o el tòpic? Els tambors, el Ray Martini, insectes, ulls tallats, borros podrits...
Jo crec que pel que deia abans, que té un univers molt personal i que és de molt... És quasi que no influencia ningú. I si influencia algú que l'ha vist acaba fent males còpies, el que dèiem, i crec que és molt difícil. Ara, per això em crec que el David Lynch digués que no havia vist un perro endavant, ni havia vist mai bunyons.
Perquè només es pot fer un Bunyuel com un David Lynch, un univers Bunyuel molt semblant sense haver estat intoxicat o sense acabar la temptació de no haver-lo copiat. Jo crec que hi ha directors importants
de l'alçada de Hitchcock que es van sentir influïts o van intentar, si no copiar, jo dic, van portar cap a ells alguna cosa de guanyó i concretament amb vèrtigo. Hitchcock, sí. Estàs d'acord? Sí, Hitchcock, tu mires ell i mires vèrtigo i pots veure que és ell. En el sopar aquell, el dinar aquell famós, a Hollywood, el 74, allà, Hitchcock, volia, Hitchcock,
I estava al seu costat, eh? No és casualitat, això. I parlant de Tristana, i clar, Tristana és una pel·lícula, clar, al final és això, no? És com el cinema, no? Com també el Fermín ho feia, com fer un cinema molt local, pot traspassar les fronteres, no? I aquesta mala llet de Bunyuel, jo crec que el Hitchcock la captava molt bé i que el Hitchcock coneixia les seves pel·lícules,
i que fins i tot al final de la seva vida, que la seva pel·lícula favorita era de ser l'obscur objeto del deseo, però sabien que tu mires ell i Vertigo, i evidentment, ell és una pel·lícula molt gisconyana, i de la mateixa manera que Marny és molt bunyoliana.
podríem dir, no? Vull dir que són dos directors que els paral·lismes per mi són evidents, però, esclar, per vies diferents. Sí, sí, sí. Clar, és que pots trobar moltes. Bunyol, per exemple, és un gran adaptador. Hi ha molt pocs, pocs grans adaptadors de novel·les, de literatura al si. Jo crec que Bunyol, això és patrimoni, llavors això la costa a Houston, a Visconti i a poc més. I tu, clar, però tu llavors llegeixes...
Hòstia, Houston, admirava a Bunyuel. Bunyuel, admirava a Houston. Visconti, volia dir el que fan els joves. Els anys 70, Visconti, volia dir el que fan els joves. Mireu el vell Bunyuel, es passa la mà per la cara. Bunyuel, la perfecció de Visconti, m'al·lucina, aquesta capacitat de transmetre.
són professionals, estan a la mateixa onda, saben perfectament el que és fer cinema i entenen el cinema de la mateixa manera, passa que l'apliquen en mètodes personals diferents, però el substrat
allò que volen transmetre, ells saben que la funció del cinema és emocionar i ho saben fer cada un per la seva manera. Si se sap qui introdueix el Buñuel al cine, com el descobreix el cine? Les Tres Lluces. Ell diu que veu Les Tres Lluces quan va... 1921, després quan se'n va a París ara fa 100 anys,
Vol estudiar cine, he treu les tres luces i vol dedicar-se al cine. Se'n va a l'escola del Jean i la Maria Epstein, que són els que l'influen. Si abans entra a col·laborar, com entra a col·laborar amb la direcció,
i actor secundari de reparto, i devia anar a veure, evidentment, devia anar a veure cine perquè va treballar de crític, no només per la Gaceta Literària, que era el director de la secció de cine, sinó que va fer de crític perquè hi és d'Arc, que era una revista de la Paris Tau. Llavors ell va descobrir el Buster Keaton o la Passió de Juana de Arco, aquestes maravelles. Sempre deia que ell era més de Keaton que de Chaplin. Sí, passa que després,
Quan fa la llista, quan fa la llista de les millors pel·lícules, també el senyor posa la quimera. La quimera. En el de tots, saps?
Això d'una cosa, el llegat cinematogràfic, o sigui, les pel·lícules estrictament, on estan? Disponibles. Distribuïdores. Això, fins que no passin uns anys, no estaran. I fins quan no quedarà lliure, els drets? Això encara n'haurem d'esperar. 50 anys? No, 80 anys després de la mort. És a dir, encara que 40. 80 i 87. No ho veurem.
Però avui en dia es poden veure moltes a YouTube. Sí, sí. No, home, jo en tinc... Avui tota la filmografia és trobada, tota. Tot ha estat editada. Des dels directors, que sense haver estat darrere algú com Berman, que ja... Traiem tot el Berman, perquè és una iniciativa d'una distribuïdora concreta.
Bunyol és els directors que entre uns i altres ha calat però no queda altre remei tu no pots vindre aquí i dir m'estaré un mes a Calanda i les veig totes aquí en privat sí que els pots venir a veure tenim una mediateca les tenim totes i les vens a veure
Escolta, aquí em vaig posar una pregunta que és quina importància té pel centre Bunyuel de Calanda preservar la memòria oral o fotogràfica, en el cas de gent que aporti o cinematogràfica, de persones que van conèixer Bunyuel o van viure a aquella època. Tot el que passa és que cada vegada és més difícil.
Gratxos, tenim fotografies algunes, la gent ens accedeix, però fixa't aquí cada any del mateix, va, penseu que avui va néixer al 1900.
Qui el va conèixer pot ser una gent jove, que ara ja té, no sé quant... Bé, jo conec encara la filla del Major Bom, que ja té la seva edat i que et pot explicar coses. I aquesta memòria està preservada i pots... Mira, jo em puc explicar una cosa. Els anys 70, a principis, crec que era el 73, però hauria de mirar, amb uns amics els vaig enredar i vam vindre amb dos cotxes la Setmana Santa a Calanda.
I a mi que m'ha agradat el cinema des del principi, jo anava llavors carregant una Super 8, una càmera. I vaig vindre aquí, i naturalment no, però jo vaig fer... Jo venia per Bunyuel, per la Tamborrada i per Calanda. Per mi Calanda només el fet de quedar al poble on va néixer Bunyuel, jo ja els havia posat en un pedestal, no?
Bueno, vaig vindre aquí i, de repente, davant de casa d'ell, em veig un senyor caminant amb la gorra i així, o si és Don Luis, i agafo, pam, i el filmo. Un travelling, amb ell caminant per la seda del davant de casa seva, i llavors entra de dintre. Jo entro,
i dic, buenos días, don Luis, soy de Barcelona, me gusta mucho su cine, y estoy filmando, y ahora he visto que hacen la tamborrada, ¿podría filmar desde el balcón? Digo, hombre, pasa, pujo capdalt, la Jacqueline Chaplin, el Carlos Saura, el Juan Luis Buñuel, i 7 u 8 mes entre crios i grans. I almenca cap al balcó filmant la tamborrada, que es...
en un moment del trencament, com es diu? La rompida de l'hora. La rompida de l'hora. Primer estaven encarats a l'església i després al Buñuel. I va sortir allà a l'algú. Hòstia, i això està filmat. Ho tinc jo, amb superbuit. Bé, però quan acabem l'entrevista negociem. Una còpia digital d'això, amb en Crell. Això és molt important.
Ja et pots comptar... No, no, el problema és que vas filmar la rompida quan el voto tenies darrere, dins la casa. No, no, però això està perfecte. Això pot ser un document que si mai el vols seguir, el vols que el va negociar, ho parlem.
I aquesta excursió va acabar sent un muntatge que, per exemple, a casa meva, en aquella època, va fer un pas sempre als amics per explicar-los el que era Calanda i que era Buñuel, etc. I vam ajuntar 12 o 13 persones que vam veure... Saps que al començar l'entrevista t'he dit i hi ha un motiu personal...
Pel que estem avui aquí també al març, no és poca cosa un 125 aniversari, perquè clar, els 150... S'agafarà una mica més gran. Aquestes imatges es poden...
Almenys que el filmés s'ha volgut. No, no, si em va deixar pujar, encara més. I tant, i tant. I clar, després ho vaig entendre, perquè si estaven allà... Bueno, era quan al poble fèiem la matança del porc i n'hi havia 25 allà, amb una taula llarga així. Sí, però és que el que filmaves eres tu i no els cineastes, que eren els... Els altres estaven entrapant, tu. Sí. Sí.
Sí, sí, i xerrant allà a la taula i un grigall de conya. El que passa és que és sense sol perquè jo filmàvem super buit. El que tenia. Ja saps, tres minuts i un altre. Doncs ja estarem en contacte. Llavors ve allò del tancament i la reflexió final. Una imatge o seqüència de Bunyuel que resumeixi millor el seu espèrit. Això és una mica allò com...
Me la contestes en dues frases. Una imatge que la tinc molt clar, és la Tristana, el primer pla de la Tristana mirant al cardenal. La tomba del cardenal Tavera. És perquè al final és tota aquella cosa perturbadora i perversa, la mort i la bellesa,
amb un pla fix i, a més, amb una geometria perfecta. Hi ha una composició allà. La composició és perfecta. I és allò, no? És la forma ortodoxa i el missatge, o el que vol dir, totalment heterodox. Perfecte. Llavors tinc aquí... Que és el mateix cop el rondalú del tall de l'ull, eh? Sí. La gent, el tall de l'ull és un pla fix. És un pla lumier. No es sent a fer res. Està tot dins el pla. Mm-hm.
Llavors, una altra pregunta seria, digue'm un objecte o document que tingueu aquí al centre amb un valor emocional especial per tu. Emocional especial jo diria que poder la primera edició del Manifest Surrealista de Breton. Sí, perquè jo crec que és un document, és un text que el va influir molt.
Si haguessis de definir a Buñuel amb tres paraules, quines irien? I llavors et dic a tu que una vegada li van fer aquesta pregunta a Buñuel i li va dir surrealista, realista i teològico. Bé, jo diria humorista, contradictori i surrealista segur, però amb contradictori sobretot personatge.
Finalment, si Bunyuel pogués parlar avui, què creu que diria del món actual? Hòstia, aneu a prendre pel sac, diria. Molt bo! Segur, entre altres coses, segur que diria això. Diria, me'n torno a tombar.
Me'n torno a la tomba. Està bé, també. També sí. Passa més fins. Nosaltres pensem que el cinema de Bunyuel no precisa d'intermediaris. Un s'hi pot atensar i gaudir-lo en llibertat. Estàs d'acord amb això? Poses un intermediari i ja vas.
Bé, doncs és tot, Jordi, moltíssimes gràcies. Amb aquesta conversa, tanquem aquesta especial dedicada a Lluís Buñuel, en el seu 125è aniversari, des de Calanda, el seu poble, volem recordar-lo no només com un gran cineasta, sinó com un esperit lliure i inconformista que encara ens interpel·la avui. Ha estat un plaer. Eduard, moltes gràcies. Jordi, gràcies. Encantés.
Molt bé. Fins aquí l'enregistrament que vam fer amb el Jordi Xifrà, director del Centre Bunyol de Calanda, el 22 del mes passat a Calanda. Ara dir-vos que la setmana que ve el programa consistirà en 10 minuts per cada una de 6 pel·lícules que considerem obres mestres i que hem seleccionat d'una forma estratègica que ja us explicarem la setmana que ve. De Bunyol, eh? De Bunyol. Sí.
I, per rematar el tema avui, abans de la cloenda que la farà l'Anastasi, dir-vos que, atenció, demà dimecres, dia 19 de novembre, a les 22.30, per BTV, es projectarà Viridiana, amb una còpia fantàstica. Que ningú se la perdi, per favor. BTV, demà a les 22.30. Anem, Anastasi. Parlant de Viridiana, sembla que m'hagi posat així a tiro. Passem a aquest so que hem preparat de Viridiana.
Viridiana. ¿Le ocurre algo? Quería hablarme. ¿En qué puedo servirla? Pase, Viridiana.
Confieso que no esperaba su visita. Estábamos jugando a las cartas. No le extraña que me divierta a mi manera. Las noches aquí son largas y uno las mata como puede. Pero siéntese. No te vayas, Ramona. Ven aquí. La señorita es muy sencilla y no le importa que te quedes. ¿Verdad que no? ¿Sabe usted jugar a las cartas, primita? ¿No? Venga, siéntese.
Estoy seguro que le va a gustar. Siete de tu también, mujer. Nacítate. De noche todos los gatos son pardos. Le gusta esta clase de música viridiana. Es un disco de moda. ¿Corte usted? Ah, sí. No me lo va a creer, pero la primera vez que la vi me dije...
Mi prima Viridiana terminará por jugar al tute conmigo.
Aquesta frase és la que jo tenia retinguda des de petitet. Quan vaig veure la pel·lícula, era la pel·lícula que va arribar portada pel seu productor, Portavella, amb un format, i la gent del Santat del Curro el distribuïen per Barcelona, i allí la vaig veure. I aquesta frase em va quedar com una frase iròrica, plena d'una càrrega eròtica soterrada. Però, esclar, teòricament l'escena havia de ser una escena...
No de sexe, però en el guió estava escrita com una escena en què entrava a l'habitació, s'apagava una làmpere o una llum i s'entenia tot sense entendre res ni veure res. Però, clar, això no podia ser i la censura va introdir els seus canvis. I aquí el curiós que jo recordava és que el que deia era «quién m'hi va dir que acabaria jugant del tote con mi primita».
I en realitat aquesta frase no es diu així. És a dir, hi ha tantes pel·lícules que tenim entès que s'ha dit d'una manera i que no s'ha dit mai. I efectivament és mi prima veridiana, terminarà por jugar al Tutte conmigo. Hi ha matisos, perquè la llibertat per a un cantó explicar que Bunyuel deixava certa llibertat als actors. És a dir, que d'alguna manera, en aquest cas també pot ser que en l'últim moment en el rodatge...
Raval hagués introduït aquest canvi. Raval era un home, com sabeu, de molt caràcter i molt creatiu, i de cop hauria pogut introduir també aquest canvi, personalment. I que sempre, després el que va dir Buñuel, és que la frase tal com es havia construït finalment i va quedar registrada, amb ell és com més l'acompanyava. Com més li agradava. Perquè era d'alguna manera que ja pressuposava el terminarà. És que ja hi havia una predisposició del Raval de que algun dia aquesta caurà. Sí, i tant. I d'alguna manera ell li va entusiasme a aquest canvi.
Per tant, a vegades la censura, que mai és positiva, evidentment en cap art, en alguns casos acaba per crear coses millors que les que preveiem. És a dir, que d'alguna manera és així. Involuntàriament.
I bàsicament és això. Jo tenia aquí... Perdona, sí. No, no, jo el tinc. Ja el tinc en allà, el reflex. El que estic veient. Bé, sembla que m'ha arribat el final del bunyuel d'avui, perquè ens queda tot un bunyuel per la setmana que ve. Per la setmana que ve tenim una altra sessió, aquella amb sis pel·lícules, que creiem que serà un...
una forma de fer aquest homenatge amb dos capítols a la memòria d'un creador que, com heu pogut veure per l'entrevista avui, és un home que abarcava molt més fins i tot que el cinema. Molt bé. Doncs aquí ho deixem. Bona nit i fins dimarts que ve. Bona nit. Bona nit.
Gràcies.