Cinema sense condicions
Hola, bona tarda, amigues i amics de Ràdio Desbens, Cinema sense condicions, un dimarts més.
La música que acabeu de sentir forma part de la música que va compondre Marcús J.G.R.
que va estar aquí amb nosaltres fa uns mesos
quan es va fer la presentació del Ventre de Mar d'Agustí Villaronga.
I avui ens és molt oportuna perquè tenim amb nosaltres el plaer de comptar amb la presència
de Teresa Enric Mas, que és precisament la productora d'aquesta pel·lícula.
Ella, bé, després entrarem, d'entrada bona tarda Teresa, contentíssims que estiguis amb nosaltres.
Després ja...
Gràcies per invitar-me.
No, ha estat un plaer.
L'Anastasi, després en tot cas faràs la introducció.
Com sempre, a la segona part del programa la dedicarem completament a l'entrevista amb tu,
però sí que volem dir que sempre que vulguis pots intervindre.
Si hi ha alguna cosa que et és propera i coneguda del que parlem, no m'es faltaria.
Dit això, bona tarda Lluna.
Bona tarda.
Com ha anat la setmana?
Molt bé.
Estupendo.
Bona tarda Anastasi.
Bona tarda, bona tarda Pep.
Bona tarda Ignasi.
Bona tarda, què tal?
Molt bé amics.
Doncs amb això entrem ja en matèria.
Nosaltres hem tornat a deixar una setmana més la pel·lícula de la setmana.
Sempre, Teresa, acostumem a fer una pel·lícula, un clàssic, i l'analitzem i el deconstruïm i el tornem a deixar com estava durant una bona estona.
En aquest cas, volíem fer una confrontació entre les dues versions del Somni Etern, però ho deixarem per la setmana que ve.
Si no, no podríem, no hi cabria tot.
I llavors el que farem és desgranar una mica el que ha estat la segona part, perquè la setmana passada ja vam parlar de la primera,
la segona part del que ens ha deixat el Barcelona Film Festival, la sisena edició,
que, en fi, des del meu punt de vista suposo que coincidiràs, no ho hem parlat abans,
Ignasi, però jo crec que ha sigut un festival d'un nivell notable, el de aquest any.
Sí, segurament una de les edicions més importants, bona qualitat de continguts.
Efectivament.
Ha funcionat tot, els documentals, els d'art per d'escolta, però el JFK, evidentment, de l'Oliver Stone...
Home, crec que ha sigut la perla del festival.
I, evidentment, les comèdies, aquest gènere tan difícil i tan a punt de fer el ridícul moltes vegades,
doncs, home, s'han vist productes molt descents.
No, hi ha molt bon gust en línies generals, eh?
Hi ha molt bon gust en la selecció, no hi ha dubte d'aquest tipus.
Molt bé. Vols començar amb alguna pel·lícula?
Amb el Palmarès, no?
Un moment, potser que parlem del Palmarès.
Això mateix.
Doncs, mireu, la millor pel·lícula ha estat concedida a la conferència de Mati Jeskonek.
És una pel·lícula alemanya i parla de la solució final, bueno, en tot cas després en parlem.
Una pel·lícula molt interessant.
El millor director, Ivà Natal, per L'Acusat, una pel·lícula que també vam veure
i fins i tot, ens sembla que la setmana passada ja vam parlar-ne una mica.
Una pel·lícula francesa.
El millor guió, també l'han donat amb aquesta pel·lícula
i és obra del mateix director, Ivà Natal, i de Jael Langman.
El millor actor ha estat per Gabriel Agüero, per la pel·lícula Jezabel,
una pel·lícula venezolana d'Hernan Javes.
Amb l'Hernan Javes vaig tindre l'oportunitat que la Conxita m'organitzés una trobada
i vam estar fent una petita entrevista que algun dia més endavant passarem.
Si pot ser, fins i tot havia pensat que seria oportú quan coincidís amb l'estrena,
si s'estrena i si no s'estrena, doncs la passaríem d'ofici.
Perquè, bueno, és una cinematografia que ens queda molt llunyana,
que aquí ens arriba poca cosa i sempre és interessant saber què es fa
i més un autor jove, que és la tercera pel·lícula que he fet.
Quina nacionalitat és, m'has dit?
Venezolana.
Ah, venezolana, perdó, m'he perdut.
Tot i que és coproducció en Mèxic.
Sí, sí, sí, sí.
Precisament l'entrevista va ser també amb el productor,
que és, no, és venezolana també, però té lligam amb Mèxic.
Llavors, el millor actor va ser compartit, de fet,
entre Gabriel Agüero, per Gisabel,
i Olivia Gourmet, per Eugení Grandet.
I el Premi de la Crítica de l'Àssec va ser per Deception,
d'Arnau Despleixent.
Aquest ha sigut el palmarès, la part més important del palmarès.
El Palmarès, sí, pronunció Despleixent.
De Pleixent.
De Pleixent.
De Pleixent.
El Liceu Francesc, són uns anys d'El Liceu Francesc,
sempre m'ho demana.
L'alestà si sempre discorregés.
Faig aquestes petites, en realitat, no parlo massa més,
simplement faig aquestes cosetes.
Molt bé, però és que el parla estat bé.
Francesc ben escoltat, de menys molt macos.
És cert.
D'acord, doncs...
Perdoneu, no veig que hi hagi cap pel·lícula espanyola
que hagi guanyat res, ni catalana, ni res.
No.
És que jo no hi he estat...
Aquest any no hi ha pogut ser, perquè estava amb Focus Àsia,
que estic fent una coproducció en els Països Asiàtics,
i m'he enganxat en el mateix moment,
i clar, no he anat al festival.
Però m'estranya que no hi hagi cap pel·lícula espanyola,
així, o catalana.
Sí.
És una bona observació.
Sí.
que no estigui ni siquiera mencionada, no?
N'hi havia moltes.
I n'hi havia moltes, eh?
Sí, n'hi havia moltes.
Sí.
Home, a concurs no tant, però en conjunt...
A comèdies, sí.
Hi havia...
Allò que diuen...
Com s'ho fan anar?
Amb Gràcia.
Sí, anem amb Gràcia.
Sí, anem amb Gràcia.
pel barri de Gràcia.
Sí, sí, sí.
I sí, sí.
Hola, alguna realment interessant,
que funcionava.
Espejo, espejo, a mi, per exemple...
Aquesta me n'han parlat molt bé.
Sí, me n'han parlat molt bé.
Aquesta és la que va inaugurar,
que jo no hi vaig anar.
Però tu sí que vas dir que havia semblat correcta.
Sí, és una pel·lícula.
Funcionava.
I a més, li veia elements postmoderns,
d'aquests de la crisi...
Aquests que t'agraden tant a tu.
Exacte, de la crisi d'identitat, no?
Del qui soc jo,
amb tota la comèdia i molt exagerat, no?
Amb un factor fantàstic,
però que, al conjunt, la idea era...
Saps que les comèdies tenen poca premiabilitat,
diguem, en general, no?
Com no siguin realment molt destacades,
costa de premiar una comèdia.
L'actor de comèdia, sí, els actors, l'actriu, sí.
Però la comèdia en sí costa, eh, de premiar.
Sí, però el que diu la Teresa té molta raó.
Sí, sí, és una absència rara.
Amb tot el palmarès,
que no hagi caigut res...
Que no hagi caigut res per...
Per Catalunya o Espanya...
No deixa de xocant, però bé, clar,
els jurats són autònoms.
Els jurats decideixen, sí, sí.
Què et sembla?
Vols obrir, per exemple, la conferència,
ja que ha sigut la pel·lícula premiada?
Home, a veure,
és una pel·lícula que funciona
en tant que el tema és tan bèstia
i tan dramàtic, no?
Això que els màxims dirigents nazis
es uneixin en un punt concret
d'Alemanya per l'any 42.
per programar, a veure,
de quina manera poden eliminar els jueus...
La solució final, que és la solució final famosa.
De manera efectiva, no?
El més efectiva possible.
Fas farell perquè realment...
Clar, la pel·lícula és alemanya,
feta per actors alemanys,
per tant, és com si ells...
Perquè tots tenien present el telefilm
que sortia el Kenneth Branagh, no?
La solució final.
La solució final, sí.
I ens sembla que està rodat a la mateixa casa.
O sigui, si més no,
els exteriors són exactament els de la casa autèntica
en què es va fer la conferència aquesta.
El que passa és que, esclar,
vagi en la sang perquè...
Hi ha una primera part que és molt forregosa
perquè estan parlant de coses administratives
que també queda recollit
perquè la pel·lícula segueix fil per randa
les actes...
Clar, t'ha escrit tot, diguem-ne.
T'ha escrit tot, absolutament tot.
Però a la segona part,
quan hi ha un parell de personatges,
un d'ells que no és noble,
que més aviat ell mateix ho diu, no?
Vinc de pagès, no?
Per dir-ho així, no?
I un altre que és un advocat
que et dona la impressió,
ens enganyen,
perquè et dona la impressió
que són més humans que els altres, no?
Perquè estan parlant de patiment i tal.
Però després es veu que el patiment
no és per als jueus que han d'eliminar,
sinó per als pobres soldats jovenets,
ells veure tanta sang...
Que no els deixa una petjada...
Que no els deixi un trauma.
Bé, és esgarrifós,
perquè estan parlant dels jueus
com si fos ramat.
El mateix, no?
Caps de bestia.
És una cosa que realment posa...
La pel·lícula posa els pèls.
La pel·lícula esculpidora
i està feta amb mà de ferro.
És cinema alemany
que al darrere d'ell
es trasllueix també
la manera aquesta que tenen de ser.
Una manera...
Bé, que aquí,
de forma col·loquial,
se'ls diu caps quadrats i això.
però és que allà veus
cada un amb el rigor
que planteja
i la serenitat
i la naturalitat.
Les coses més abjectes,
més terribles.
És increïble.
La cosa abjecta vista
des d'una neutralitat
increïble,
que quan sou el ser humà,
doncs...
sense cap sensibilitat...
Sense cap ni una.
Pels huevos,
cap ni una.
I els intèrpretes
estan fantàstics, eh?
I treballen una cosa...
He esmentat això
del personatge aquest
que és d'origen popular,
que mateix ho diu.
Perquè ho diu a complexat.
És increïble
perquè la pel·lícula
estan parlant
del que estan parlant.
Però al mateix temps
hi subjau el fet
que pràcticament
la totalitat
dels oficials
de fet són d'origen prussià,
són nobles,
són alemanys nobles.
Sí, sí, sí.
I aquest home
està com una mica...
Acomplexat.
Acomplexat
perquè no està entre iguals,
no?
És curiós
perquè aquest tipus de coses
també estan molt ben cuidats.
Jo penso que aquest aspecte
està més ben cuidat aquí
perquè els alemanys
això ho tenen
potser més present.
Sí.
Que no pas
en la solució final
del telefilm
del Kenneth Branagh
que la veritat
a mi ja em va semblar
molt bo, eh?
perquè realment
com que també segueix les actes
és pràcticament...
La qüestió és
feia falta
que els alemanys
la tornessin a fer
quan ja s'ha fet
i de fet
és un material
que no dona més de si, no?
Segurament...
És un encontre...
Segurament ells et dirien
que la volien fer.
Que si algú l'havia de fer
potser eren ells.
Sí, que l'havien de fer.
Potser sí.
És molt bo.
I també, sí,
és veritat
que és una película
que val la pena
recomanar-la
jo crec que la gent
que hi va aquí sí.
Primer que
segurament
es quedarà sorpresa
perquè, com tu has dit molt bé
la pel·lícula
aglaça el cor
per moments.
Clar, sí, sí.
Tu surts
com si t'haguessin fotut
una pedrada, eh?
Sí, per això.
Millor anar amb un parell
de valerianes...
Alguna cosa així
perquè quan
els que creus més humans
comproves que
són exactament iguals
que els altres.
Ja, ja, ja.
Et deixa absolutament
garrat i bato.
Allà no hi ha poli bueno
i poli malo, eh?
No, no.
No, no.
Aquesta estructura
allà no funciona.
Molt bé.
Ja tots són malos i punts.
Sí.
Sí, però a més a més
no ho saben.
Ells no ho saben.
I tant.
I tant.
I tant si no ho saben.
Molt bé.
No sé.
Si seguim
al Palmarès
podíem parlar
de l'acusat.
L'acusat
ja el van...
Em van parlar
a vegades.
Va parlar
la setmana passada.
És que dóna la casualitat
que això que deies tu
per exemple
li donen el premi
al millor guió
i jo allà
li vaig trobar
amb aquesta primera
al guió
li vaig trobar
més trampes
amb trencaclos
que és xinesa.
Ja, ja, ja.
Millor guió
i el que passa
és que és un guió
funcional
que la gent
el segueix bé
perquè és
ara és una pel·lícula
que es podria passar
per la televisió
un producte
d'aquests
per fer-lo
televisiu
i no crea
gaires problemes.
Tenim una denúncia
de violació
tal com es va dir
i tenim un acusat
que és
pijo
de bona família
i tal
que tindrà
la consideració
de tots els advocats
i tal
per defensar-lo
etc.
I tenim una noia
que també
és bastant
pijeta
i l'apunt
que tu vas fer
que no és
senzill
hi ha famílies jueu
al darrere
cosa que també
és curiós.
Sí, sí, sí.
Que també toca el tema.
Bueno, perquè
el matrimoni
que està
de la Gainsbourg
que és la dona
del director
per cert
està separat
del seu marit
que és un gran
locutor mediàtic
és el number one
de la televisió
francesa
està separat
i està ajuntat
amb aquest
home jueu
la noia
la filla
del qual
viu amb ells
és la que
s'embolica
amb el fill
de la Gainsbourg
i d'aquest
locutor mediàtic
de tal manera
que a sobre
teòricament
entre cometes
aquest és el misteri
de la pel·lícula
si
viola o no viola
però és que a sobre
viola
una noia
que és
propera
de l'àmbit
diguem-ne
de tots plegats
la família
de família
sí, sí
és clar
la qüestió és
la paraula d'un
contra la paraula
de l'altre
efectivament
hi ha factors
inquietants
però
jo crec que
potser
a mi
un dels punts
que més em va
interessar
de la pel·lícula
que
segurament
hi ha altres
que
el director
de les quals
hagués pogut optar
però
és aquesta qüestió
diguem-ne
com ho diria
el locutor
mediàtic
és una persona
que ha de
semblar
equànim
i
és a dir
obert
a les idees
no
ella és feminista
la
Gainsbourg
la seva dona
és feminista
i en canvi
quan el tema
és
ui
estan
acusats
de violació
al meu fill
ella s'oblida
del feminisme
no es posa a favor
de la noia
sinó que es posa a favor
del seu fill
i el locutor mediàtic
literalment
li diu
no sé si és justament
amb el jueu
el company d'ella
li diu
perquè clar
el company està ferit
en el sentit
que
és
és la seva filla
la violada
i li diu
si hagués estat
a l'inrevés
què t'hagués passat
li pregunta
al locutor mediàtic
al locutor mediàtic
la resposta
és
visceral
o sigui
és una resposta animal
el mato
el noi
el mato
per tant
tota la
diguem-ne
pàtina
de
rol social
i de civilitat
se'n va
a fer punyetes
és una pel·lícula
que enganxa
ja ja ja
això està bé
no pot donar cap solució
perquè realment
és un tema
que
no
no hi pot haver
un veredicte
perquè com has dit tu
és la paraula
de l'un contra de l'altre
i no sabem res més
és un misteri
realment
és una pel·lícula
això que diuen
els anglesos
el conúndrum
és una paraula
que m'encanta
la pel·lícula
te
si
dius que el guió
és dolent
no
no dic que sigui dolent
és un guió
funcional
d'aquests guions
que
tiren ràpid
i passen
i tal
però
hi ha
hi ha cosetes
que són
una manipulació
de l'espectador
per exemple
hi ha
una cosa
que
sobre
des del meu punt de vista
a la pel·lícula
i és
la vida amorosa
atropellada
que té
el pare aquest
aquest locutor
famós
que és un vividor
i llavors
ens presenten allà
una aventura col·lateral
que és que
no aporta absolutament
res a la pel·lícula
o sigui
si ja el tenim amb ell
i sabem que és un locutor
la seva figura
el seu personatge
ja està retratat
surt ell
allà
portant
dos o tres vegades
la conducció
de programes
de màxima audiència
la mare
la Gainsbourg
ja
ens surt
en un debat
com a feminista
ja està retratada
però
així com
amb aquesta
no se'ns dona
res
més d'informació
que la que sí
que és necessària
que és
la companya
de la filla
que posarà
la denúncia
de violació
a l'altre
ens entretenim
amb una noia
que a més a més
és una cosa
bastant
inversamblant
sí
és bastant gratuït
és gratuït
tota aquesta part
de la pel·lícula
força gratuïta
llavors
si li dones
un premi
digui jo
en fi
anem pel següent
però
veia
que és respectable
no
al cap
és una opinió
aquí sí que és una pel·lícula
que hauries de parlar
tu
perquè dius
que vas entrevistar
el director
no?
sí
l'Ada
Gessabel
jo simplement diré
que
per mi és una pel·lícula
és una paraula
que ho diu
que la diguin els crítics
però la diré
per acabar aviat
afallida
vull dir
no
és
des del primer moment
és
tu que parles de guió
està enganyant
el públic
no
i en un cas
com aquest
no
una festa
orgàstica
absolutament
salvatge
no
representa que són
quatre joves
un noi
i tres noies
que tenen
relacions sexuals
permanentment
sembla que no
treballin
ni facin gaire cosa més
des del principi
és aquest tipus de guió
que ho diu
perquè
evidentment
hi haurà un desenjaç real
però durant tota la pel·lícula
ens estan enganyant
amb imatges
que són
virtuosos
o sigui
que són mentals
però no ens avisen
com a espectadors
que són mentals
per tant
per tant
ens estem creient
que són les autèntiques
que hi haurà
és un abans
d'algú que passarà
que no arriba a passar
mai
en una paraula
però utilitzo
una paraula
que potser està
millor que fallida
és tramposes
a mi em va resultar
un thriller
trampós
el Pep també
o pines igual
no
jo vaig veure
la pel·lícula
la vaig veure dues vegades
perquè quan em van dir
que tenia que entrevistar-lo
vaig pensar
bueno
amb la primera
vam sortir
tots dos
i em diuen
aquesta pel·lícula
per on va
després
la vaig veure
per segona vegada
la vaig entendre
millor
perquè
quan dic entendre
està parlada
en castellà
en espanyol
però cuidado
que la forma
que el tenen de parlar
ells
hi ha coses
que se t'escapen
llavors la comprensió
com que ja saps
per on va la pel·lícula
ja et fixes més
en algunes coses
la vaig entendre
millor
a nivell conceptual
del que és
el diàleg
la pel·lícula
el dia que passarà
l'entrevista
ell ho explicarà
és
em sembla que és un any
i tres mesos
que van estar fent el guió
o sigui
el van arribar
a fer
a trencar
a tornar a fer
i aquest destil·lat
es trasllueix
probablement
amb
que sigui una pel·lícula
dura
de difícil comprensió
i
i no gratificant
per l'espectador
no
això segur
això
va per aquí
a partir d'aquí
té
un interès
perquè
estem davant
del retrat
d'una
els fills
d'una oligarquia
actual
venezolana
i ells em van comentar
que la cosa
és així
i més
tot el que és
orgia
droga
excessos
de tot tipus
etc
és així
i llavors
la pel·lícula
per evitar
perquè ells han tingut
amb altres pel·lícules
i amb aquesta
no saben com anirà
molts problemes
amb la censura
llavors
fan un salt
de 16 anys
i es situen
en un hipotètic
2033
o 2028
no sé
són 16 anys
entre el 2017
doncs
2033
i llavors
allí
com que no ho saben
doncs
la pel·lícula
li donen
una resolució
la pel·lícula
agafa
els personatges
que ja estan
com si digués
en una altra vida
fins i tot
els van fer
augmentar de pes
canvia
la seva
fesomia
canvia
la seva
situació personal
un dels personatges
per exemple
estava amb les tres noies
i feien orgies
i tal
ara resulta que
té com a company fix
un home
vull dir
la cosa
ha canviat molt
però
s'avança
i
i podem saber
al final
bueno
aquí hi ha hagut un amor
que queda
difuminada
per tot aquest procés
i després
al final
d'això s'aclareix una mica
però
al final de tot
i jo crec
que és una concessió
per
si la cosa
la poden admetre
surt
un polític
en el que fan
unes declaracions
a la sortida
del jutjat
i tal
bueno
i
això que ha passat
no
nuestro gobierno
el
2033
nuestro gobierno
parlant de
Venezuela
està por la libertat
i por la libertat
d'expressió
i aquí se respetarà
todo lo que diga
i amb aquesta pirueta
li volen donar
una sortida
una sortida
airosa
i que pugui ser
d'alguna forma
presentada
en societat
com a crítica social
clar
jo li vaig comentar
jo li vaig comentar
mira
alguna cosa d'això
sabem aquí
perquè
autors
com per exemple
Carlos Saura
recordem
que
en el temps
dels anys 60 i així
feien aquells
i n'hi quedem
bueno
esta pel·lícula
he de leerla
entre línies
que per mi
em frappé
pel·lícules aquestes
i allà
potser
també
la cosa va una mica així
perquè es veu que
a veure
allà
si t'agafen mania
cuidar
la vida
la vida
no val
no val
massa
llavors
en aquest sentit
pot ser una pel·lícula valenta
ara
estic d'acord amb tu
que
a veure
no és una pel·lícula
que doni veient
és la trampa
és la trampa
vas enganyant
a l'espectador
estàs fent
perquè estàs veient
unes imatges
que són les que interessa
perquè
és la versió
del noi
però clar
no ens adverteixen
que és
l'autoengany
del noi
i per tant
estàs convençut
d'un relat
que
finalment
o sorpresa
resulta que no
que és un altre
el que ha veritablement
ha passat
podria tenir una lectura
també positiva
però no la té
no la té per tu
per mi no
no et porta
no et porta massa enlloc
no
bueno
hem de veure
no no
hem de veure
ho hem tot
i de moment
interessants
ho dius tot
molt bé
Eugenie Grandet
jo no l'he vista
jo no l'he vista
tampoc
veus aquí
gran novel·la
gran novel·la
gran novel·la
de Balzac
de Balzac
per aquesta banda
bé
però
bueno
en fi
suposo que
els comentaris
eren positius
per tant
en canvi
hem vist Magret
Magret
Magret
Patrice Lecón
amb Gerard de Partier
Lecón
Lecón
ho he encertat
força
si estàs aproximat
molt
Lecón
sí sí
Patrice Lecón
Magret
és
de Partier
fins i tot
el Departier
deu estar molt gran
molt gran
i molt gran
molt gran
de tot
en volum excessiu
i esfrutarà que tothom
la vam parlar l'altre dia
no vam parlar de Magret
l'altre dia ja
sí
sí
sí
sí
sí
sí
jo la tinc al cap
i em veu
no entrarem en detall
sí
jo vaig comentar
que em recorda
el Marlon Brando
de les últimes
de les últimes
pel·lícules
no
simplement
insidia
en la de Bruna
és una pel·lícula nihilista
com el Cimenón
que de fet donava una versió de França
que també deixem la corra
sí que ho has comentat
però és que
surts del cinema
que gairebé
t'ha d'anar
ganes de suicidar-te
mira
parlant de nihilisme
va bé
per empalmar
amb la pel·lícula
que va servir
de cluenda
del festival
ah
Pic
Pic
que és
el porc
en aquest cas
la porca
una pel·lícula
que és
una obra
prima
una obra prima
de Michael Sarnowski
d'Estats Units
el 2021
i és una pel·lícula
que representa
una repesca
que després ja n'ha fet
una altra
d'un actor
que ha tingut
moments
amb alt i baixos
com és
el cas
Nicolas Cage
Nicolas Cage
doncs
jo diria
que aquesta pel·lícula
és una bona interpretació
d'ell
ah
és la que surt
del Nicolas Cage
que passa
que té a veure
amb la realitat espanyola
no
no
aquesta és la següent
aquesta és la següent
en Catalunya
en Catalunya
que es veu que
ja estan posant
el mà allà
per deformar-ho una mica
per deformar-ho
sí
que si és Catalunya
o si és Mèxic
estan dubtant
si és el president
de Catalunya
o el president
de Mèxic
que ara hi pot haver de diferència
no
estem passant
passa a Mallorca
sembla ser
de 7 milions
Teresa
ja saps
els teus formadors
tens molta experiència
a Sud-amèrica
no?
sí
a Sud-amèrica
bé
aquesta no vam tindre oportunitat
perquè vam sortir
escopetejats
jo m'anava
per qüestions meves
particulars
no l'han comentat
però sí que
em vas dir
t'agrada
dic sí
i
no no
a mi no
sí
quan vam sortir
només em vas dir
a tu t'agradar
no?
dic sí
i tu em vas dir
bueno
el nihilisme
i efectivament
va ser una pel·lícula
amb una fórmula
és a dir
ja sé que sempre
em dieu
que jo tinc molta mania
amb la postmodernitat
però és que és una pel·lícula
postmoderna
és a dir
no segueix cap dels cànons
de gènere
sembla que sigui
una pel·lícula
en slow burn
allò que s'està
s'està coent
la venjança
que és un estil
de pel·lícula
que el Nicholas
ai perdó
el Nicholas Keish
té molt d'hàbit
sobretot
d'un temps cap aquí
que li agrada
fer de boig
i que
li fan una
i aleshores
ell la torna
multiplicat per 24
no?
no
és a dir
estàs esperant
que el Nicholas Keish
faci això
no
i no
la pel·lícula
va per una altra banda
va per una altra banda
és com si hagués demostrat
volgués demostrar
que és
que és un gran actor
que ho és
sap fer
el dolor contingut
i
en el fons
d'un home
que decideix
ells el perdedor
perquè de fet
ell està triomfant
com a restaurador
i molt
per la dona
té un problema
que perd la dona
i llavors
es retira
a la muntanya
del Colorado
i allà
troba
una
porca
una porca
una berra
que
resulta que és
trofera
exacte
està entrenada
per trobar
trufes
però com ell mateix
diu
li roben
li roben
la porca
i això és el que
dona
es dona pas
al que
tothom pot pensar
dient
bueno
ara el Nicholas Keish
amb aquest
i no
el que fa
precisament
és destapar
el tipus
de vida
dels grans
xefs
i sobretot
hi ha una escena
que a mi em va semblar
molt bona
no
amb el
gran manipulador
i el gran jefe
sinó
amb un xef
de cuina
que ell
l'agafa
ell ha sigut
un notabilíssim
i molt
reputat
xef
el Nicholas Keish
i l'agafa
i li diu
tu
veuràs
d'aquí un temps
que t'estàs equivocant
i tots aquests
que ara
t'estan encombrant
et tiraran per terra
i no et miraran la cara
i la vida va així
és a dir
en aquest punt
és
una persona
que està
detornada
de moltes coses
fixeu-vos
hi ha
una qüestió curiosa
i és que
quan fan
l'atracament
perquè clar
la porca que ja
té molt valor
una porca
que porta trufes
imagina
el peguen amb ell
el deixen ferit
amb tota la pel·lícula
fins a l'última escena
no
es renta
encara
les ferides
no es renta
no es renta
es deixa
és que a vegades
a vegades
tu penses
bueno però
ves un moment
al bany
i
hi ha personatges
que li diuen
vols que curi
no
ell té una línia
bé
és una pel·lícula
que jo crec
que pot tindre
el seu públic
i
el que sigui fan
de
Nicolás Queix
com a actor
jo crec
que
li agradarà
hi ha un aspecte
a la pel·lícula
que m'agrada
és el moment
en què
sembla que ell
vulgui recuperar
ell està lluitant
per recuperar
la porca
i
hi ha un moment
que
parlant amb el seu
amic
el que li compra
les trufes
i tal
li diu
a mi
clar
l'amic
es pensa
que vol recuperar
la porca
perquè li troba
perquè és la que
li troba
les trufes
no
les trufes
diu
no
les trufes
ja les sé trobar jo
la vull perquè l'estimo
perquè l'estimo
és a dir
és allò
que li fa companyia
diguem
hi ha donat la volta
diguem
el teu
és més
ell
ja l'han estrenat
no
encara que
sospito que no
trincarà gaire
perquè clar
és
Nicolás queix
ell
no fa comerç
amb el producte
amb la trufa
senzillament
li ve
el fill
d'un
que havia sigut
el seu soci
i amb aquest xicot
ell li dona
a canvi
que li porti
de la ciutat
els productes bàsics
que necessiten
per complementar
la seva alimentació
molt bé
molt bé
jo crec que hem d'entrar
en matèria
i deixem el carras
per un altre dia
que això
ens anirà donant
ja he parlat
si ho deixem
per un altre dia
tindré ocasió de veure-la
perquè jo encara no li vaig
doncs vinga
perquè així també podré
jo tampoc
confesso que jo tampoc
doncs
ens tornem a reunir
per parlar
sí
per parlar del govern
no del carras
algú havia de dir-ho
sí senyor
molt bé
Ignasi
si ens vols introduir
l'Ignasi està aquí
ai perdó
sempre et dius Ignasi
perquè és normal
Anastasi
és un freqüent error
que em fa la gent
siga
ah sí
ah sí
ah sí
ah no
Anastasi
Anastasi
aviam
no
ara estava precisament
venint aquí
perquè ens hem
l'he acompanyada jo
cap aquí
que hem estat parlant
una miqueta
ens n'anem veient
en el
el món del cinema
és un guadiana
el món del cinema
normalment
la gent
la veus
fa això
des de fa 45
47 anys que ens coneixem
jo em porto ja 50 i escaig
en cinema
ella em porta 45 o 46
i ens hem anat veient
d'una manera absolutament
com el guadiana
és a dir apareixem
de cop
i com si fos abans d'ahir
i també sempre per casualitat
i sempre per casualitat
i ens tornem a recuperar
al cap d'un temps
i efectivament
ha sigut una mica així
i és així amb molta gent
de la professió
perquè quan portes molts anys
doncs d'alguna manera
et vas trobant
en àmbits absolutament diversos
aquest era
no tan esperable
però en el moment
que lògicament
hem tingut que venir junts
però hem començat
a recuperar una mica
allò que potser
ella podria també fer ara
que és
arrencar una mica
amb una mica
per què comença
a estar en el món del cinema
i com va començar tot això
jo de fet vaig començar
amb ella la primera pel·lícula
però això és
una mica després
que passessin unes coses
pèries
que la van portar
al món del cinema
si us sembla
que comenci per aquí
molt bé
perfectíssim
n'hi estava comentant
que ell tampoc ho sabia
perquè em diuen
escolta mi tu
com vas començar
i dic mira
jo era la professora
de matemàtiques
del fill
del Pere Giné
que el Pere Giné
era un productor
del cinema
de Zeta
Josep Anton Pere Giné
era un superproductor
era el productor
estrella
i jo era
la professora
de matemàtiques
particular
perquè en aquella època
jo estudiava
econòmiques
bueno
ciències empresarials
estudiava SADE
a més
i llavors
doncs
bueno
com era bastant llestet
amb això
de les matemàtiques
per guanyar-me unes passatones
doncs
era professor
de matemàtiques
i resulta que
donant classe
de matemàtiques
aquest noi
estava a la sala
de juntes
de Zeta
me'n recordo
entra el senyor
Pere Giné
i diu
escolta'm
a tu t'agradaria
fer cinema
i jo dic
ara mateix
m'enganxa allò
que no sé
com
home
doncs sí
i diu
doncs mira
ja estàs contractada
fem una pel·lícula aquí
i has de fer
de regidor
i jo pensava
mare de Déu
que ser
regidor
però bueno
diu
vine cap al meu despatx
el pobre nen
es va quedant allà
sense classe
sense professora
de matemàtiques
va perdre una professora
i vam guanyar
algú de cinema
i encara m'està esperant
però
bueno
i llavors doncs
bueno
llavors em va dir
diu
escolta'm
mira
és que estem fent
una pel·lícula
que es diu
l'Eurgia
amb el Bellmunt
i ens falta
un regidor
i escolti
és que jo
no sé
que ser regidor
ni això
diu mira
no et preocupis
ets molt sincera
tu quan surtis d'aquí
el primer que passi
el primer que va
li preguntes
i et dirà el què
i llavors diu
i guanyaràs
19.000 pessetes
la setmana
jo en aquell moment
se'm van posar
els ulls
de Tio Gilito
parlant de
77
78
19.000 pessetes
la setmana
no les havia vistes
ni l'any
i clar
jo vaig pensar
ostres
ara
aquesta pel·lícula
es diu
l'Urgia
19.000 pessetes
la setmana
i em si has de fer
més coses
i només era
Teta
que era la revista
aquesta
o l'interviu
que surten
tothom d'esporat
i mare de Déu
em sembla
que no sé
on em poso
on em poso
total que vaig tirar
milles
i si vaig fer
la primera pel·lícula
va ser
l'Urgia
amb el
Bell Munt
i que tu
jo el muntador
vaig ser el muntador
si aquí vam coincidir
no hem coincidit
mai més
amb pel·lícula
em veiem mil vegades
però no hem coincidit
mai
un càsting de grans actrius
un càsting que després
seria de grans actrius
allà era una cantera
perquè tothom
ha fet carrera
i tant
l'assumpte
Rodés
que en aquell moment
era Rodés
no era Serna
no era Serna
Silvia Munt
la Silvia Munt
la Vicky Penya
la Vicky Penya
ara necessitaríem
el Déu
per la memòria
i el protagonista
i el Juanjo Puigcor
que ha fet de tot
i el rodatge
com va ser
ja que posats
jo m'ho vaig passar a bomba
perquè tot era al·lucinant
perquè l'heu de una persona
que estudia matemàtiques
i que a les tardes
es dedica a jugar al bridge
imagina't
posar-te en un tinglado així
o sigui que
jo m'ho vaig passar a bomba
i vaig veure que allò era
allò era la meva vida segur
i de fet ho va ser
bueno ho ha sigut
i de fet després d'aquella pel·lícula
em vaig empalmar
amb un altre
que em sembla
que era el Companys
que també feia de regidor
després vaig passar ajudant de producció
després vaig fer de jefe de producció
després de directora de producció
i després de productora
i aquí he passat
per totes les escales
de la producció
aquesta és una pregunta
que a mi sempre m'agrada fer
als productors
quina diferència hi ha
entre productor
productor executiu
director de producció
i productor de línia
però que em sembla que em va dir ja
l'inproducció
l'inproducció
és el jefe de producció
és el jefe de producció
bé
aviam
el productor
és un senyor
que té una productora
ja està
té una productora
i pot tindre
no pot tindre diners
però té una licència
per fer pel·lícules
el productor executiu
pot ser
de la productora
però pot ser un extern
aquest és
el que porta
el disseny total
de la pel·lícula
aquest senyor
té la pel·lícula
ha de pensar
tota la pel·lícula
ha de fer
el pressupost general
ha de mirar
el càsting
ha de parlar
amb el director
aquest és la persona clau
i el que contracta
els capes d'equip
després hi ha
el director
de producció
que aquest és el que
organitza realment
només el rodatge
no té res a veure
amb la productora
només amb aquella
pel·lícula concreta
i és el que
realment
al final
tanca
el pressupost real
perquè és el que va
localitzar
el que té la relació
i el jefe de producció
és un senyor
que és com el capatàs
d'una obra
ell està a l'obra
no està
a l'empresa
només ell
es preocupa
que la gent
el transport
el tingui bé
que puguin esmorzar
que la localització
estigui ben feta
que la situació
com els actors
funcioni
però només
d'allò
del rodatge
en canvi
el director
de producció
és més
perquè es dedica
també a les parts
macro
de la contabilitat
general
de tota la paperassa
que s'ha de fer
pels ministeris
de la cosa
més general
de la pel·lícula
les demandes
fins i tot
d'ajudes
i d'ajudes
i tot
per tant
el producte executiu
seria el que
podríem entendre
més proper
a l'àrea creativa
pròpiament dit
en el sentit
perquè realment
el producte executiu
en realitat
és el que decideix
si es fa una pel·lícula
o no
aquest
que
és el que
el que mana
bé
que diu
mira
aquesta pel·lícula
té un pla
de viabilitat
possible
això ho fa
el productor executiu
sí
és el que
d'alguna manera
proporciona
els diners
la financiació
la busca
les productores
aquí
bueno
en alguna
sí
en mèdia
en mèdia
però en concret
sí
que tenen
respaldo
financer
suficient
per aixecar
una pel·lícula
sense demanar
una subvenció
però
les productores
petites
com la meva
com el 90%
de les productores
de Catalunya
aquests
el que fem
és buscar diners
per aixecar
la producció
i això ho fa
el productor executiu
que serien subvencions
i serien també
crèdits bancaris
o l'ICO
no
l'ICO
t'adalanta
el que et donen
uns altres
l'ICO
és simplement
un banc
que dius
jo tinc aquest contracte
amb televisió espanyola
i com televisió espanyola
et paga
quan li entregues
la pel·lícula
ja t'has mort
aquest senyor
t'adalanta
tu amb una bestreta
de diners
ho has explicat molt bé
i penso que
es dedueix
a partir del que has dit
es dedueix
una cosa
que a la gent
li costa d'entendre
que és que una productora
és una empresa
que es desmunta
pràcticament
és a dir
la productora seguirà
però en realitat
seguirà amb una persona
o poques
però en realitat
es desmunta
cada vegada
que hi ha una pel·lícula
s'agafa gent
de tot arreu
que fan totes aquestes funcions
que ja deia
i llavors aquí
tot això
qui ho coordina
el que té la productora
que normalment
normalment aquí
és el productor executiu
també
no és necessari
però
a les productores
jo soc la productora
executiva
de la meva empresa
però bueno
per exemple
a MediaPro
hi ha 4 o 5
productors executius
que fan coses diferents
entenc
tot no ho fa
un mateix
com és una productora
gran
hi ha diversos
productors executius
i a molts de l'empresa
només n'hi ha
bé
n'hi ha un soci
majoritari
però bueno
la feina
del productor executiu
és la clau
com si diguéssim
la clau
per fer
o sigui
jo en la meva productora
a mi m'arriben
doncs jo et dic
que
cada mes
uns 4 guions
de gent
segur
tots no me'ls llegeixo
perquè depèn
perquè clar
no
no
i no tens departament
de lectura
de guiots
tinc
sí?
tens gent que t'ho fa
tinc gent que llegeix
no dintre de la productora
però tinc gent que llegeix
que llegeix per mi
com si diguéssim
i llavors em diu
escolta'm això
no he passat de la pàgina 30
perquè és infumable
saps?
i llavors doncs bueno
Teresa
tinc una pregunta
per tu què és primer
el guió
o el director
d'una proposta?
per mi el guió
el guió
de fet
si el guió t'agrada
llavors busques un director
molt bé
a vegades el director
ve i jo era amb el guió
per exemple
la Villaronga
sí
amb el Villaronga
jo vaig produir
la seva primera pel·lícula
que era
Tras el cristal
també
rotllo joeu
que parlem abans
molt mal rotllo total
molt mal rotllo
era una pel·lícula
que era molt negra
molt Villaronga
sí
doncs aquesta va ser
la primera pel·lícula
que la vaig produir
que també
per ser la primera
em sembla que
Déu-n'hi-do
Déu-n'hi-do
que quan la
hi havia la Pilar Miró
això m'ho explicaré
una anècdota
perquè també
ho estàvem parlant
abans de la censura
i tal
quan ens van donar
la subvenció
per fer la pel·lícula
i tal
que ens van donar
totes les subvencions
jo crec que ningú
s'havia llegit el guió
sobretot la Pilar Miró
no se l'havia llegit
quan va veure
la Pilar Miró
la pel·lícula
a la pantana
em va agafar
i diu
mira oi
diu
pont
delante de la pel·lícula
delante
un letreo grande
que ponga
esta pel·lícula
ha sido rodada
atendiendo
a cualquier norma ètica
que mai vaig saber
que volia dir això
però jo ho vaig posar
perquè clar
diu
és que a mi se'm tiraran a sobre
matant nens
a diestro i siniestro
saps
allò
el primer plano
a més
i llavors
la tia es va
com voler
cobrir amb salut
cobrir amb una petita
amb això
i davant de la pel·lícula
poso això
perquè la Pilar Miró
em va dir
és que esto
aquí em maten
i he financiat això
bueno la Pilar Miró
ja sabia com anaven
els censors
sí per això
per això
per això
que jo suposo
que devia pensar
aquí això
i a Millaronga
sempre s'ha caracteritzat
per
sobretot per començar
en plan salvatge
aquesta última
deixar l'espectador
clavat a la gotega
ja a Millaronga
he fet tres
la primera
he fet la sèrie
la carta Eva
aquesta
de l'Eva Perón
que estava molt bé
aquesta sí
no
no estava molt bé
jo no l'hi he vist
era amable
era amable
aquesta l'havies vist
era amable
dos capítols
dos capítols
sí sí
aquesta era amable
que la va comprar
HBO
que va ser
la primera sèrie espanyola
que va comprar HBO
en canvi
El ventre del mar
a mi m'agrada moltíssim
però
trobo que no és
una pel·lícula fàcil
no
és una pel·lícula
d'autor total
no no
aquesta pel·lícula
és Villaronga
i Villaronga
sí
és molt dura
però bueno
també té una part estètica
molt important
i tant
home
que el Villaronga
això ho domina
és poesia absoluta
dius bueno
té una fotografia
molt bona
no no
té el Villaronga
que sap molt bé
el que vol
la fotografia
també és molt bona
mira jo tinc detrás
el Cristal
que sí que sí
i la música també
però tot això
passa per un filtrat
que quan tens un director
com l'Agustí
tot passa per ell
a més la balsa
la manera que té de passar
de la realitat
de la realitat
diguem-ne
dins de la fàbrica aquella
sí
és això
poesia
visual
sí
la manera
que finament
és
jo crec que és un treball
molt Villaronga
i molt poètic
i molt interessant
però de treball
d'autor
vull dir-te
això
li passarà com
amb el Bon Vi
amb el temps
guanyarà reconeixement
segurament
i el té
és cert que són reconeixements
d'aquests minoritaris
perquè clar
no t'aguanten
no van al cine
la gent no van al cine
no
serà com una cool movie
probablement
sí
pot ser perfectament
i no cal que passi en molts anys
simplement
bé
hi ha un post
es va depositant
la realitat és aquesta
i davant del tipus de mediocritat
no hem parlat avui
de pel·lícules mediocres
però hi ha molta mediocritat
home
hi ha molta cosa que cola
que dius
ostres no sé com ha colat això
perquè
el que sí és veritat
que és una pel·lícula d'autor
i una pel·lícula difícil
que jo entenc que la gent
no vagi al cine
és més de
hi ha gent que s'apuntarà
a veure-la
en el filming
sí
això sí
això que hi ha gent que dius
mira jo per veure-la a casa
una tarda i tal
em ve de gust
perquè és un billaronga i tal
i a mi em ve de gust veure-la
això m'aporta
a una pregunta
cap dalt
com veus
la distribució del cinema
de la manera
en què
s'acabarà veient el cinema
és a dir
a les sales de cine
els hi queda gaire temps
aquesta és la meva pregunta
a mi
desgraciadament
jo crec que el cine
sí que es quedarà
però
en pel·lícules d'espectacle
en pel·lícules
d'allò que dius
ostres vull veure
allò
dure
o veus
o veus
una pantalla gran
o no
o no val la pena
anar enlloc
saps
o sigui
no val ni
llavors
jo crec que sí
que el cine
existirà
però en pel·lícules
realment
que sigui un espectacle
en el cine
per tant
les sales petites
jo a les sales petites
jo no crec
jo no crec
que aguantin massa
no crec que aguantin massa
és la impressió que tinc jo
per això ho produït
és curiós
perquè si passa això
perquè
hi ha moltes plataformes
aquestes pel·lícules petites
les pots veure a casa teva
per anar
amb 60 persones
amb un cine
la veus
amb 10
a casa teva
amb 4
amb una pantalla força gran
i com que les pantalles
ja sí
jo tinc una televisió
a casa meva enorme
però fins que passarà una cosa curiosa
i és que haurem dividit
multiplicar les pantalles
en un moment determinat
pensant en això
en tenir molta oferta
en els cines
i acabarem
una altra vegada
unificant
o deixant la sala gran
i deixant-les petites
com a locals
diguem
no sé què
saps el que vull dir
i haurem fet un viatge
d'anar d'hi tornada
d'anar d'hi tornada
si passa
això me dius tu
que estic d'acord amb tu
també que pot passar
que jo crec que pot passar això
perquè
home
el cine espectacle
el cine espectacle
val la pena
la guerra de les galàxies
això
vés al cine
per favor
perquè
no
no té color
es fa patir realment a casa
llavors
el camp de la producció
com aposta
per
si parlem
d'una financiació
per exemple
hi ha pel·lícules
que us poden fer
en 400
o 500 mil euros
però
si parlem de 6 milions
a 10
això no es financia
amb el distribuïdor
ni amb el cine
això no es financia
això es financia
o sigui
els distribuïdors abans
pagaven
la publicitat
el no sé què
ara no
ara la tens que pagar tu
el productor
o sigui
fixa-s'hi
els distribuïdors
ja no creuen
ni en si mateixos
o sigui
perquè hi ha tot
tota aquesta part
de la publicitat
t'abandonen
no no
dins del pressupost
has de posar
el teu
el que pagaràs
de publicitat
que ha de ser
dins del pressupost
un mínim
del 10%
del pressupost
un mínim
o sigui
que
que
que
que
el has de cloure
en el pressupost
el has de cloure
el pressupost
l'has de pagar tu
l'has de pagar tu
el distribuïdor
no paga res
o sigui
que abans
els distribuïdors
feien la feina
de distribuir
i pagar
la distribució
et donaven
un adelanto
de distribució
exacte
això no existeix
ja no existeix
perquè no
no creuen
ni en això
els mateixos
que distribueixen
llavors
on d'on treus
els diners
doncs
de les
de les
televisions
ja
de les plataformes
eh
de les noves plataformes
de l'ICA
de l'ICET
i ara s'ha posat
de moda
fer un AIE
que és
una associació
per poder
desgravar impostos
ja
llavors
aquestes empreses
que només es fan
per aquest producte
i per poder
desgravar diners
d'empreses
grans
allò que dius
la Coca-Cola
diu
doncs mira
en vez de pagar
l'Hisenda
li vaig a pagar
a aquests senyors
la pel·lícula
i a part
aquests diners
que passen
no els paga Hisenda
però és que a part
pot tindre beneficis
d'això
amb la qual
o
al cap d'un any
li poden
aquell any
aquells dos
aquell millor i mig
ja no el pagarà Hisenda
però és que a més
dintre de dos anys
el pot recuperar
inclús
segons el producte que faci
si funciona
però d'entrada
l'únic que ha fet
és no pagar Hisenda
una cosa
i aportar-la
a la cultura
i per això es fan
aquestes
aquestes
no el sabia ni jo
això
que estava a funcionar
així
ara
les grans pel·lícules
les que valen 5 milions
totes es financien
amb les AIEs
que són empreses
empreses
que volen desgravar
i tal
jo precisament
demà tinc una reunió
amb un dels abogats
per una sèrie que tinc
que
que volen invertir
per fer
però si no
no es pot pagar
perquè
una pel·lícula de 5 milions
què et pot donar
les subvencions
de 5 milions
un 20%
un 30%
i com pagues el resto
però sí que d'alguna manera
això que dius ara
el di empreses
i el di Coca-Cola
o Nike
o que sí
una empresa grossa
d'alguna manera
és substituït
el que abans era
el Product Placement
allò de col·locar producte
en la pel·lícula
perquè es manté
es manté igualment
no el substitueix
això és una operació
financera
no és una operació
de màrqueting
allò és una operació
de màrqueting
de màrqueting
que si poses
col·locar un producte
que es vegi
i la gent
mira
veuré Ato
perquè he vist lletat
o no la pel·lícula
no
això és màrqueting
i això és
una operació
financera
i una cosa
els festivals
com juguen
a l'hora de
és a dir
planteges
t'arriba un guió
et sembla bo
aconsegueixes un equip
i dius
bueno
anem a posar en marxa això
en quin moment
es planteja
o sigui
bueno
seria interessant
un festival
perquè a partir d'aquest
entressin altres
i hi hagués una difusió
home tu quan fas una pel·lícula
i dius
aviam
aquesta pel·lícula
aviam
el primer que has de fer
quan tens una pel·lícula
sobre la taula
és dir
a quin públic va
sí
estem d'acord
i d'on trauré els diners
això és el primer
que un productor executiu
té que fer
llavors
depèn del públic que va
tu dius
home
aquesta pel·lícula
a mi m'agradaria
anar a Berlín
però després
dius
escolta'm jo
anar a Màlaga
en tinc suficient
perquè
de Berlín
és una pel·lícula
que ha de ser
molt internacional
i en canvi
a Màlaga
amb una pel·lículeta
que estigui bé
doncs potser ja passem
has de saber
quin producte tens
i has de ser realista
és que per exemple
amb el ventre del mar
a Màlaga
van ser
10 o 12 premis
sí
va ser una collita
7 premis
o no
hi havia 12 nominacions
però
a mi
el que em va semblar
i ho vam comentar aquí
ens ho va semblar
a tots
horripilant
és que
arriben els Gaudí
ja no dic els Gaudí
que podria ser
que no l'entenguessin
però arriben els Gaudí
i comencen a donar
el premi
a un tio
que està fotent
d'electricista
no tinc ni idea
de lo que és actor
i a mi actors
no dic el nom de l'actor
perquè no ve el cas
però em va fer gràcia
perquè diu
escolta'm
és que aquí
un actor bastant important
de Catalunya
diu
és que aquí
aquests senyors elèctrics
poden fer la meva feina
jo no puc fer d'elèctric
perquè no tinc ni idea
si tu ho deixis
fer d'elèctric
i ara
escoltes
és que això no és just
és que a Gaudí
va haver diverses injustícies
perquè
Chavales també
que ha passat sense pena
ni glòria
quan és una pel·lícula
quan és una pel·lícula
molt vàlida
a mi em va semblar
boníssima
excel·lent
ho compartim
ho compartim
és una pel·lícula
és el que deia jo
de medir les pel·lícules
aquesta pel·lícula
era una petita pel·lícula
molt ben feta
molt ben feta
que tots estaven
perfectes
i que es mereixia
tots els premis
perquè
perquè
escolta'm
és una pel·lícula
petita
ben feta
i ja està
que tothom
l'entén
una pel·lícula
que tothom
l'entén
arriba tothom
i a més
és divertida
la nostra col·laboradora
La Lluna
la setmana passada
ens ho va comentar
l'Ivan Tosiasma
a mi em va encantar
i estem parlant
de dues generacions
de gent
i vaig conèixer
la directora
i la guionista
que són germanes
que són unes noies
encantadores
són super
supermates
però la vida
està prenent justícia
aquesta en va ser una
abans que ens quedem
sense minuts
simplement preguntar-te
per la teva experiència
home
has tingut dos càrrecs
un vicepresident
de l'acadèmia
de l'acadèmia
amb l'Àlex de la Iglesia
amb l'Àlex de la Iglesia
i per breu temps
però també vas estar
directora
de l'Institut Català
d'Empreses Culturals
de l'Isa
més que res
aviam
l'acadèmia de cine
va ser una experiència
fantàstica
i més amb l'Àlex de la Iglesia
que som molt amics
som superamics
i bueno
va ser molt divertit
perquè
a l'època
l'Àlex
també volia canviar
moltes coses
van lograr canviar-les
o sigui
que l'acadèmia
es va una mica
va llogar una mica
més
del que
acostumava
que tot estava
una mica així
encarcarat com sempre
encarcarat com sempre
i ara segueixo sent
de la Junta de Producció
de l'Acadèmia
encara
estàs vinculada
sí, sí
de fet
cada vegada que em presento
em voten
o sigui que
per alguna cosa serà
per alguna cosa serà
o sigui que bueno
ara ja aviam
aquest any aviam si hi ha
perquè des que vaig ser
vicepresidenta
he sigut sempre
de la comissió de producció
de l'Acadèmia
i l'altra
va ser una experiència
no tan bona
no tan bona
perquè
aviam
la gent que som així
no som funcionaris
no tenim mentalitat
tenim una mentalitat empresarial
i de voler fer moltes coses
i tal
i clar
quan estàs
en un posto polític
estàs com
encotillat
encotillat
amb coses que no es poden fer
amb coses que no es poden dir
amb coses que no sé què
clar
no era el meu
no és el perfil
no és el perfil
no
no
no és el perfil
la política és l'art de no fer res
fent veure que
estàs fent moltes coses
exacte
bueno
clar
llavors que si vols fer moltes coses
eres hombre morto
ah
no et sents
sí sí
ja ho entenc perfectament
vull dir
em vaig equivocar
us ho dic en sèrio
són temptacions
que a vegades
potser em puc provar
però esclar
sí
perquè el càrrec
sí que m'agradava
clar
però
la política no és el meu
i no
no vaig saber
moure'm
per dintre d'aquesta
entenc
això ha d'estimar
perquè esclar
se'ns queda del tinter
moltes coses
no?
l'experiència a Sud-amèrica
home això va ser fantàstic
fent documentals
fent
84
exactament
tots en coproducció
va ser meravellós
bueno
escolta Teresa
podem llançar tranquil·lament
l'oferta
d'una segona part
pensa que el títol
del programa
és cinema sense condicions
aquí no és allò
de no
ja he estat allà
no no
jo vaig venir per un dia
i porto tres mesos
em vam segrestar
això ja és una mica
de vici
molt bé amics
doncs
moltes gràcies Teresa
si et sembla bé
si et sembla bé
quan el teu
la teva gent
t'ho permeti
com més aviat
millor per nosaltres
ens agradaria molt
pels nostres espectadors
i per nosaltres
seguir una mica
perquè
tampoc han parlat
de projectes
no
és a dir que
hi ha temes per parlar
però sobretot
de la seva experiència
que hi ha molta
comenta
en un ventall
molt ample
en tot cas
doncs