Cinema sense condicions.
Bona nit, un dimarts més som aquí disposats a parlar de cine,
del que ens agrada, del que volem que veieu,
de les pel·lícules que hem vist i del que no volem que veieu.
I també del que no volem que veiem,
perquè són molt dolentes i no val la pena que us gasteu els diners.
De fet, avui tenim també,
últimament cada setmana tenim un convidat,
i avui tenim un convidat molt especial
perquè és un xicot jove, Carles González,
que vol parlar-vos de l'esport, del cinema,
i després el presentarem més detallatament.
Gràcies, Carlos, per venir aquí
i per estar present en aquest programa.
Com sempre, farem dues parts del programa.
Una primera part, que parlaríem de les pel·lícules que hem vist,
de les coses que us recomanem.
Jo n'he vist una que m'ha agradat molt,
tot i que és una pel·lícula conflictiva,
ara en parlarem per què,
que es diu Zeta, una pel·lícula americana,
del James Gray, que es diu Zeta, la ciutat perdida.
Hombre, tenim aquí, més a més,
el Paul Diggler,
que jo em pensava que no vindria avui,
i ens acompanya un realitzador de cinema
que està rodant en aquest moment un curt
per Pinyà, no?
No, per Pinyà,
a Puigcerdà, no?
Bueno, d'una banda a l'altra,
d'una banda a l'altra.
Perdona, jo.
I que, bueno, avui l'hi visca el teu,
a la IMDB,
a la IMDB,
el teu curt,
posa en un 8,6 de puntuació, eh?
El directe és cada, aquell.
8,6.
Té quant anys?
Tu, tu, quin...
Albert, espera,
aquest t'havia posat al broc.
Ara, ara.
Sí?
Ara, sí.
Un 8,6.
Això no ho he vist,
no ho he vist.
8,6 del teu curt.
Això qui?
Això qui?
Te'n recordes del títol?
Que té molts?
Directos Cat.
Directos Cat.
Aquest?
El directos Cat
li posen un 8,6.
Però quanta gent l'havia vist?
Que potser l'havíem vist.
Ja, ara no ho sé, no ho sé.
Ei, ara ho buscaré,
que això m'ha agradat.
Mira, mira aquí,
mira quina dada més xula, eh?
Doncs no ho sabia,
perquè de fet ens ho registra.
Ara que he tallat potser aquí al mig de tot, eh?
No saps res.
Però...
Clar, jo soc molt més pro Filma Affinity que i m'ha dit.
Però sé que a Filma Affinity els vots comencen a partir dels 100 o 200 vots,
però sí que et surt ja on es nota,
però a IMD no...
Aquí ja no ho sé.
Jo ho he vist aquesta tarda, eh?
Sí, curiositat, mira.
Ah, sí?
Aquesta tarda ho he vist.
8,6 i vas a...
Caram, no, eh?
Collons, eh?
No sabia jo que estaves a l'hibell de les obres mestres.
Ui, ara t'admira, ara t'admira, el Joan.
Ara ja...
No, no, no, jo no he estat a l'hibell.
Fins ara eres Paul.
Bueno, va, ve.
Bueno, en qualsevol cas el que anàvem a explicar és que,
com sempre fem dos parts.
Avui tenim un convidat, que és el Carles González,
que és un monitor, instructor,
persona molt experta en qüestions d'esport.
Ja us ho explicaré per què dic això més tard.
I, com sempre, estem aquí al programa.
Hi ha més gent de la Jo M'Esperava.
Paul Díger, que és aquest senyor que, a més a més de ser participant en el programa,
és director de cine.
Arrere als vidres, com sempre,
controlant-ho tot, sobretot el so en Francesc Aguilà,
Joan Moros, que us ho està presentant,
i tenim el convidat de Carlos González.
Per on vols començar?
Perquè per aquesta primera part,
tu heu vist alguna cosa de pel·lícules?
Però quantes parts tenim avui?
A veure, dos parts.
Primer, les que hem vist,
i després el Carlos.
D'acord.
Doncs sí, aquesta setmana he vist una pel·lícula.
I us explico per què,
perquè tot té un sentit.
Demà dediquem,
ja faig una mica d'espam,
que això sempre m'agrada,
a LMKC, Més que Cinema,
de Ràdio Sant Vicenç,
un especial que em fa una il·lusió especial,
perquè ha sortit tot sol,
vull dir,
un contacte que ve a aportar un altre.
Parlarem d'una obra teatral
que s'estrena al programa,
es diu Més que Cinema,
per tant,
podem parlar de cinema,
podem parlar de qualsevol cosa,
de parxís,
del que sigui.
Però en aquest cas,
ens tocava parlar de teatre,
una obra teatral
que s'estrena el 31 d'aquest mes,
al Teatre de l'Antiol,
que es diu Herògenes,
que està basada en l'obra,
que no recordo el nom,
però ara us ho busco si voleu,
si no ho podem buscar en un moment,
d'una autora,
d'una novel·lista cubana,
que està llegint alguna cosa,
i la veritat és que m'agrada molt com escriu,
així un estil molt,
no sé,
molt sud-americà,
per dir-ho així,
però força interessant de com ho fa.
I llavors hi ha una productora,
actriu,
una dona d'aquelles polivalents,
que es diu Selene Perdomo,
que té una companyia
i que amb tres actrius
i amb un músic,
estan preparant i assajant aquesta obra
que promet ser força interessant.
Hi ha un tràiler disponible
a la pàgina d'aquesta productora
que es diu Papito Project,
que sona així com molt d'allò,
però curiosament,
el subtítol d'això és
Masque Cultura,
que correspon molt al nom del programa
Més que Cinema,
de la Ràdio Sant Vicent.
Llavors tindrem aquestes tres persones.
I allò,
mirant la cartellera,
de cop veig que hi ha una pel·lícula
que es diu Venus,
que parla sobre això,
fonamentalment,
sobre una sèrie de dones
que es posen davant de la càmera
i parlen sobre les seves experiències sexuals,
sobre una pel·lícula danessa,
que la curiositat és que
estava plantejada com a...
És a dir,
el que es va fer
és que dues directores danesses
van dir,
doncs vinga,
anem a fer una selecció,
normalment es diu càsting,
però també jo diria
que es pot dir selecció,
no, Pol?
Tu, que ets director de cinema,
que tens un 8,6 aquí.
No?
Posa el currículum.
No ho sé.
Bueno,
la qüestió és que
vam fer aquesta selecció de dones
i llavors volien fer una pel·lícula eròtica
amb les dones que seleccionessin
de les que anaven acudint a la seva convocatòria.
Però al final resulta que
les declaracions que anaven fent les dones
i van semblar prou interessant
i van veure que allò és el que volien de fer.
Aquelles declaracions,
aquelles confessions d'alguna manera
sobre la seva sexualitat,
sobre les seves curiositats amb aquest tema.
I és això la pel·lícula,
és una cadira,
les dues dones darrere de Teo,
diguéssim,
fent preguntes
i entran les dones per una porta
i anem parlant,
anem fent preguntes sobre el tema
i demanant-los si els hi poden.
Són retrats de diferents dones.
És documental, eh?
És documental totalment.
Són retrats,
fins i tot els hi demanen
en alguna ocasió.
Et faries un retrat d'aquesta manera,
despullada,
i llavors la dona diu
des d'aquí cap a dalt,
o així,
llavors no els hi forcen en cap moment a fer res.
I la conclusió és que
la pel·lícula és com una recerca
de la dignitat personal.
Perquè les dones,
la veritat és que
sent daneses,
que en principi jo no sé vosaltres,
però tinc com una mica
la idea
que aquella nacionalitat
dona unes dones supermaques.
Aquestes dones són normals,
ni molt maques
ni molt lletges,
són dones normals
que van declarant
la seva sexualitat
d'una manera molt oberta,
molt tranquil·la
i que de mica en mica
vas d'alguna forma,
entre cometes,
enamorant-te d'elles
perquè vas veient
la sinceritat
amb la que parlen,
la curiositat que tenen
per aquest tema,
el desig que tenen
de tenir una vida normal
al cap i a la fi,
i que això del sexe
no deixa de ser
un component més.
Algunes fins i tot
declaren que som
una d'elles
que és verge,
que encara no ha arribat,
tot i que ha tingut experiències.
Tot plegat
és tan sincer,
tan directe,
tan poc artificial
i en el moment final
de tot de la pel·lícula
és quan hi ha
alguns nus,
algunes dones
decideixen que sí,
que es despullen,
no totes,
no integralment de vegades
i ostres,
no té res d'erotisme allò,
com que ja s'han despullat abans
psicològicament,
ja ho han dit tot,
allò simplement és
com una part més
del despullament aquest,
treure's la roba,
a part d'una manera
gens eròtica,
vull dir,
simplement treure's la roba
i punt, no?
No per temàtica,
i dius,
que guai,
vull dir,
no per temàtica,
però per format,
pel que m'has dit,
m'ha recordat bastant
el documental
que hi ha de fa un temps
de la silla de Fernando,
recordeu el de Fernando Fernández Gómez?
No.
Un documental
que és ell assegut només
i de fet és que crec que
obviaven les preguntes
que li feien
però el tio era
i es despullava totalment
el tio,
diguéssim,
o sigui,
era com,
crec que era una hora i mitja
potser de documental
però era brutal.
Doncs sí,
és aquest format,
és aquest format.
La cadira,
tot negre,
crec,
si no recordo malament
i després també hi havia
el,
on un altre
actor americà
un documental
que es deia
Hollywood
no sé què,
hòstia,
ara
del Ed,
com es diu aquell actor?
Ed Harris.
Ed Harris,
que es deia
Hollywood
no sé què,
que també era així,
mentre el maquiaven
de fet l'entrevista
per una peli.
Hòstia,
volies comentar
alguna cosa més
d'això?
En principi
és això,
recomanar de nou,
que demà sentiu,
perquè penso que serà interessant
i a pensar més,
demà vindrà també
la d'Iribo,
que és la nostra psicòloga
de guàrdia,
allà tenim psicòloga,
parlar sobre aquest tema,
ho està preparant,
diu que també es pot veure
online la pel·lícula,
vull dir que si la voleu buscar,
jo vaig anar,
i ho he de tornar a dir,
perquè ja sabeu
que estic en aquest plan,
vaig anar als multicines,
Blaner,
als multicines,
als multicines,
val més en contra
de la meva voluntat,
perquè sabeu que és
de la família Balanyà
i no vull donar diners
a aquesta família,
ja sabeu per què,
si no us ho explico,
però ja ho sabeu,
llavors vaig anar
perquè volia preparar
aquest programa
i després em va dir
Taís aquest matí
que l'havia vist online,
dic serà possible,
m'hauria pogut estalviar
aquest o allò,
ja,
però no,
no,
aquesta família no,
però bueno,
és igual.
No,
que em fa gràcia
perquè jo,
a veure,
jo és el que deies tu,
que estan rodant
aquestes setmanes
i anar al cine
no puguem anar cap resta ni res,
però sí que he mirat
algunes coses
quan he pogut
per Netflix
i a part de seguir
per House of Cards
que ja ho vaig comentar
la setmana passada,
m'ha semblat interessant
alguna cosa
que està bastant relacionada
amb el que estàs dient tu,
que fa poc
n'han estrenat una sèrie,
o sigui,
que és d'aquest any,
que es diu
Hot Girls Wanted,
que és una sèrie
d'un documental
que havien fet
però llavors a partir
de cada capítol
tracten el tema
de...
Es busquen noies calentes.
Sí,
sí,
més o menys,
o sigui,
el documental original
va de les noies
del que es diu
en sexe porno
o així,
que és l'amater,
o sigui,
la gent que comença
de zero
i com s'introdeixen
en un món
on elles busquen
unes coses,
unes altres,
potser hi ha gent
que són,
que fan allò de webcams,
shows privats
i llavors elles diuen
vale,
vull alguna cosa més
o...
Llavors,
és una sèrie
que cada capítol tracta,
per exemple,
un capítol és sobre
noies de webcam
i hi ha una altra
que és bastant semblant
a això,
Francesc,
que deies tu,
que era
la forma
d'espullar-se
psicològicament
al davant de les càmeres.
A més,
és una sèrie
que evidentment...
Mira,
el primer capítol surt
entre Estats Units
i Barcelona
i a Barcelona
hi ha aquesta directora
de porno
feminista
com a mínim,
no sé si tan feminista
però més elegant
que no és tan gruller
com el porno
com està concebut
que és Eric Alast,
aquí a Barcelona
no sé si la coneixeu.
No.
Doncs,
el primer capítol
ja és així.
Llavors,
cada capítol
conforma una mica
l'escapisme
del que és
el porno
a l'uso,
diguéssim.
Llavors,
que em contessis això
he dit,
oh sí,
el que anava a portar avui
justament era això.
I és una sèrie
superreguenable
amb els seus enziuts.
Vull dir,
cada capítol té
les seves pujades i baixades
com a guió
i com a personatges
però és molt interessant
veure que no tot
es centra
en el que estem
tan acostumats
que és una cosa
molt...
doncs demà t'esperen
a la meva casset
de Ràdio Sant Vicenç
per participar
en el programa.
Truco en directe.
Bueno,
doncs sí,
si no trucarem
però si tu vols trucar
i escoltar-ho
estàs convidat.
jo us puc parlar
d'una pel·lícula d'estrena
la van estrenar
o el divendres
la setmana passada
o l'altra
no estic segur
Venus és d'estrena
Venus va estrenar
aquest divendres
es diu Z
La ciutat perdida
és una pel·lícula
del James Gray
del 2016
per cert
amb producció
del Brad Pitt
que havia de
sembla que funcionava
en principi com a actor
i per les raons que fos
no va participar
però sí
la seva producció
amb un guió
i la direcció
del mateix James Gray
i una
basada en una novel·la
d'un senyor
que es deia
David Grant
és una pel·lícula
que des del meu punt de vista
planteja
per mi
un conflicte
que em sembla
contemporani
i em sembla
que seria interessant
si hi ha temps
de discutir-lo
si no avui
potser un altre dia
perquè
a una revista
tan
diríem
especialitzada
que és de cine
però no
molt especialitzada
perquè és popular
i pretén
arribar a tots els públics
i tots els crítics
quan fan la tria
de les millors pel·lícules
que estan fent
en aquest moment
fotogrames
no?
fotogrames
perdona que no ho he dit
estava aquí
fotogrames
que la tinc aquí
damunt de la taula
però no ho he dit
pels oïdors
terra o ell
posen en aquest moment
dos pel·lícules
que són les millors pel·lícules
que hi ha en aquest moment
a Barcelona
que es poden veure
una és
a l'altre
de l'esperança
i l'altra
és justament aquesta
Z
de la ciutat perdida
del James Gray
tota la crítica
tota la crítica
la deixa pels núvols
aquesta pel·lícula
jo si voleu
ràpidament
intento llegir-vos
algunes opinions
per exemple
Luis Martínez
del diario del Mundo
diu
el mayor prodigio
de James Gray
hasta la fecha
és una pel·lícula
que vive en la retina
al lado de todo
el cine de aventuras
puntuació
5 sobre 5
o sigui
10
màxim
una altra
que diu
Gray
una de les
obres
més atrevides
i a contracorriente
quizá
no tan redonda
com els seus trílers
melodramàtiques
sabeu que ell va començar
fent pel·lícules
trílers
i pel·lícules
drames
però igual d'intensa
vella
i personal
també la puntua
5 sobre 5
o sigui
un 10
Quim Casas
del periódico
una altra
que diu
mentre s'acompanya
a un hombre
a la búsqueda
de su
El Dorado
James Gray
encuentra
el suyo propio
posiblemente
su mejor película
puntuació
també enorme
dando salvada
a Cinemania
un altre
que
a Xergi Sánchez
a Fotogramas
diu
gracias a su elegante
hipnótica
puesta en escena
lo que parecía
un relato realista
se transforma
en fantasmagòrico
5 sobre 5
o sigui
un 10
una altra
que diu
Gray
encuentra
un equilibrio
perfecto
entre el cine
de aventuras
la fascinación
poética
y descriptiva
y la crónica
humana
y familiar
filmada
narrada
e interpretada
con enorme
elegancia
etcétera
etcétera
també
una enorme
puntuació
i l'últim
una excepcional
muestra
de cine
clásico
contemporáneo
Lost of the City
aquesta pel·lícula
Z
honra
el espíritu
el espíritu
del riesgo
físico
la curiosidad
intelectual
el atrevimiento
individual
y el autosacrificio
que se requiere
para explorar
lo desconocido
però curiosament
tu fa un moment
has citat
Film Affinity
i jo
aquesta tarda
estava mirant
opinions sobre
aquesta pel·lícula
resulta que
el públic
volies dir alguna cosa
sí
que potser és el mateix
que estaven
jo
que a IMDb
aquesta pel·lícula
té un 7,1
i
directos cast
un 8
i que faig jo
i no cobrant
un duro
per res
clar
que
de los City of Z
dura dos hores i pico
i l'han
bueno
l'han puntuat
6.777 persones
bueno
més o menys
directos cast
unes quants menys
però
però perdona
no ho sé
perdona
no dic quants
però uns quants menys
però és igual
però de 8,4
a 7,1
perdona
el que de totes maneres
xoca
que és el que volia
intentar introduir
per debatir-ho
si no vull
i no hi ha temps
doncs un altre dia
és que les opinions de la gent
del públic
diuen
la pel·lícula és una pel·lícula lenta
és un tostón
esperava que Tom Holland
que és el lector principal
se convirtia en Spiderman
ja s'ullereix coses això
per a dar-li alguna cosa d'acció
si esperes combates i aventures
no vayas a veure la pel·lícula
fui a veure esta pel·lícula
en lugar de Los guardianes de la galaxia
y me encontré con este aburrimiento
per tant
el conflicte per mi és
que
no sé
no sé
i és la pregunta
que us plantejo
en certa mesura
com a debat
si voleu
quan sigui
que no sé
si estem acostumant
al públic en general
en els últims anys
i sobretot
a les generacions més joves
a veure films
d'efectes
de cops
de baralles
de persecucions
de personatges
que volen
o fan coses extraordinàries
sense personatges
sense que hi hagi
darrere una història
només amb aquests efectes
i per tant
aquesta gent
com que està acostumada
a que li donin tot això
quan no li donen
doncs resulta que no se sap situar
és a dir no sap que...
Bueno a veure
jo en aquest cas
jo crec que bastant
no dic el contrari
però
quan vaig venir
i vaig comentar
la setmana passada
a l'altra
el Guardians de la Galàxia
precisament
vaig pensar
o sigui
aquestes pel·lícules
tu ja no les contemples
des del punt de vista
d'estan ben fetes visualment
per exemple
perquè ja ho dónes
per suposat
per exemple
a mi Guardian
a mi em va molt
en quant a història
perquè al final
és el que vaig dir
és que sembla que sigui un capítol
o sigui
sembla
si hagués de ser una sèrie
és un capítol més
entre mig
llavors no
la primera
ho va destrossar tot
en el bon sentit
o sigui
va destrossar molt
el típic tòpic
llavors
el que passa
és que
al contrari
jo crec que també passa
que és
que hi ha autors
ara
que potser
s'aprofiten
d'uns nivells
jo no he vist aquesta pel·lícula
però pel que estic entenent
per la crítica
potser té un to
diguéssim
no direm lent
però
aprofitar
un tipus de plans
un tipus de muntatge
que a tu t'ajuda
a definir
com
aquesta pel·lícula
és independent
no és un blockbuster
allò com comentàvem abans
no és
no és carn
de
diumenge a la tarda
de crispetes
llavors
això
t'ho ha de fer la història
no t'ho ha de fer
el to
de la tonalitat
llavors a vegades
potser
jo no dic
jo no sé d'a què va
no sé ni
ni veig trailers
d'aquesta pel·lícula
ni res
però entenc
que potser
és com
jo l'altre dia
vaig anar al Texas
a veure
la del Jim Jarmusch
l'última
la de
Patterson
i jo dic
perquè sé que és
perquè sé que és Jarmusch
i sé que té aquest top
però potser això ho fa una altra persona
i et costa molt
però jo penso que
jo penso que estaria d'acord amb tu bastant
per ho dir totalment
perquè jo diria que és més difícil
Patterson que això
jo diria que això
en el fons és més accessible que el Patterson
Patterson et demana
que tu t'impliquis
que acceptis
etc.
i en canvi en aquí no t'ho demana
és una pel·lícula
en el fons d'aventures
però aventura clàssica
com aquest de cine pandilles
d'aquest tipus
o com els contrabandistes
de Moonflip
de Frislang
vull dir
no no
per posar una pel·lícula clàssica
d'aventures
dir pirates
jo diria que
clàssica em refereixo
a aquest cine d'aventures dels 80
o sigui
a algú de
m'explico
Gunnis
aquest estil així
jo és que
per començar
jo hauria de dir
que no sóc un amant
de les grans pel·lícules d'aventures
i que per tant
segurament no és la meva especialitat
o sigui
no podria comparar-te
en certa mesura
i en canvi
aquí em va passar
que és una pel·lícula
que dura més de dues hores
no em vaig adonar que passava el temps
em va interessar la història
em van interessar els personatges
me'ls vaig creure
i tot i que és una
una cosa una mica
del segle passat
perquè està parlant
d'un tinent coronel
de l'exèrcit britànic
que pretén descobrir
diria
Mel Dorado
i li encomanen
que vagi a fer cartografia
en una zona de Brasil
i que per gent
hi troba això
és creïble
o sigui
creus
te'n dones compte
que això va passar realment
és a dir
igual que el senyor Colón
se'n va anar
així a l'aventura
doncs a descobrir Amèrica
se sabia que hi trobaria
i va jugar-se la seva vida
i va jugar-se
doncs te'n dones compte
que en el segle passat
en el segle XIX
o principis del XX
hi va haver moltíssima gent
que va fer l'Amazones
o se'n va anar
a buscar això
a buscar allò
i que aquesta gent
ho va fer
perquè considerava
que era una forma
de descobrir coses noves
que no es coneixien
és a dir
hi havia terres
o llocs de la terra
que no es coneixien
i que havia de veure
d'explorar
què hi havia allà
què hi trobarien
a mi
et confesso que
i et confesso si voleu
ràpidament la pel·lícula
aquí per exemple
tenia unes notes
que em sembla
que defineixen molt bé
el que seria
per mi la pel·lícula aquesta
diu
la fascinació per l'aventura
quan encara quedaven
tantes coses
per descobrir
a la nostra pròpia terra
i certes persones
eren capaces
de sacrificar
la seva vida
la seva salut
i les seves comoditats
a l'objectiu
d'obtenir
un major coneixement
del món
que habitem
quan viatjar
ja era una activitat habitual
però encara
intrèpida
i arriscada
plena de contratemps
inesperats
i dificultats
sobrevingudes
sembla
que tot això
fa molt temps
que va passar
i amb prou feines
ha passat
poc més d'un segle
i els nostres ulls
els claus
de l'immediat
i de l'ú fàcil
ens sembla
una empresa
titànica i absurda
fruit
de l'alienació
o del disbarat
però
mostra
la nostra realitat
present
es cimenta
sobre aquestes
ganes de saber
sobre el legat
de tants homes
que van arriscar
el seu vigor
i les seves
fizentes
en aràs d'un ideal
i d'una fantasies
que ens semblen absurdes
antiquades
empatxats
com estem
de coneixements
urgents
apressats
en un món
veloz
on hem perdut
la perspectiva
de perill
i del valor
de l'esforç
invertit
en aconseguir
l'utopia
a mi en certa mesura
aquesta atitud
em palmava una mica
amb el tema
que suposo
que vindrà després
que és el tema
de l'esport
que tenim aquí
un especialista
de l'esport
que ens en parlarà
i amb una pel·lícula
que vaig veure
la nit
que ell me la va aconsellar
Coach Carter
perquè
va en certa mesura
d'això
és a dir
de...
enllaçar els dos temes
sembla molt interessant
jo penso que sí
jo he fet pensar
mentre estava pensant això
pensava en la pel·lícula
que vaig veure la nit
aquesta
perquè en certa mesura
està parlant una mica
de lo mateix
llavors aquest film
per mi
constitueix
sobre nobles
il·lusions
desmesurades
perquè
en aquest cas
molt més desmesurada
segurament
que l'esport
és una proposta
jo crec que va
contracorrent
allunyada
de la superficialitat
i es centra
en presentar
unes circumstàncies adverses
on destaca
la importància
del caràcter
de la persona
que vol conduir
vol arribar al fons
que seria el mateix
quan un esportista
es proposa
arribar
o aconseguir
una meta
o un objectiu determinat
sobre la vistositat
del muntatge
frenètic i mecànic
que potser ens imposen
per altra banda
però per mi
la seva gran virtut
és la d'un classicisme
perquè és una pel·lícula
al fons clàssica
elegant
i pausada
tant en el fons
com en la seva forma
havia resalt un altre
tret
suposo que ara tenim temps
que diu
hi haurà espectadors
que és el que he comprovat
que sortiran desencantats
perquè no es busca
l'impacte immediat
i súbit
sinó que es pretén
i es aconsegueix
dibuixar una història
sobre el cansanci
sobre la monotonia
de l'enflui
de l'existència
i sobre els amargs
desenganys
que acompanyen
tot gran projecte
que es basa
en les meres conjectures
i meres quimeres
guanyar
una competició
també és una quimera
també es pot ser
en aquest sentit
una cosa
més o menys semblant
crec com deia
és una pel·lícula típica
d'un gran realitzador
això sí
suposo que sabeu
molt guapes
molt interessants
és a dir
jo recordo
no sé si les heu vistes
l'altra cara del crimen
amb la Chesia Oteron
i el Joaquim Fènix
és curiós
que sempre treballa
amb el Fènix
una de les seves pel·lícules
han treballat amb el Joaquim Fènix
La noche es nuestra
no sé si te'n recordeu també
un altre thriller
també amb el Joaquim Fènix
i el Mark Wahlberg
To Lovers
que era una pel·lícula
molt guapa
molt interessant
és un drama
amb el Josep
amb el Joaquim Fènix
i la Gennet Paltrow
El Somnidèlis
que no sé si te'n recordeu
també el va fer
fa més poc
més recentment
amb la Marion Cotillard
i el Joaquim Fènix
novament
és a dir
sempre sembla que sigui
el seu actor de referència
però aquí
curiosament
curiosament
abandona el drama
i abandona el thriller
i fa una cosa totalment diferent
una pel·lícula
repeteixo atípica
perquè reprèn
sense remordiments
des del meu punt de vista
l'èpica intimista
d'un David Lean
reencarnat
és a dir
és com si el David Lean
es pogués fer
en aquest moment
al segle XXI
pel·lícules
cosa que va deixar de fer
fa molts anys
el David Lean
de Lawrence D'Arabia
el David Lean
de Lawrence D'Arabia
per exemple
per entendre'ns
per entendre'ns
no David Lynch
exacte
és que això s'ha d'aclarir
David Lean
David Lean
per tant
ens està regalant
un relat
fascinant
i perdurable
ple d'una lluminosa
perfecció
que penso
que val la pena
a nivell d'anècdota
si voleu
jo crec
jo des del meu punt de vista
jo tinc ganes
de tornar-la a veure
és a dir
una pel·lícula
de les millors
que he vist últimament
i entenc que hi ha públic
que no li ha acabat d'agradar
per entendre'ns
que aquí hi ha una dicotomia
que no s'hauria explicat
per què es produeix
el Brad Pitt
és el productor
de la pel·lícula
i és la història real
també en aquest cas
d'un senyor
que es diu
Percy Farsi
que era
un tinent coronel britànic
de finals del segle XIX
principis del XX
que era geògraf
oficial d'artilleria
cartògraf
explorador i arqueòleg
i que
bueno
es veu que han entrat en contacte
el Brad Pitt
i el director
i l'Engenys Gray
i estan preparant
en aquest moment
una pel·lícula
que es diu
Ad Astra
en la que el protagonista
en aquest cas
sí que serà
el Brad Pitt
jo
ho deixaria aquí
i si tu tens
alguna altra pel·lícula
per parlar-ne
no tens cap cosa
doncs podríem passar
a presentar
el nostre convidat d'avui
el nostre convidat d'avui
el que tinc aquí al costat
crec que val la pena
que us expliqui
com és que l'he conegut
perquè penso que és
bastant significatiu
jo vaig al gimnàs
dos o tres cops
de la setmana
comença bé
aviat
i en algun moment
em vaig plantejar
que necessitava
algun instructor
algun monitor
que m'orientés
una mica
als exercicis
que jo feia
si ho feia bé
si no ho feia bé
etc.
vaig consultar
entre els companys
del gimnàs
i tots em van dir
que el millor
el que en sabia més
el que havia d'agafar
era aquest senyor
el coig González
el coig González
el vaig buscar
perquè jo no el coneixia de res
el vaig buscar
fins que el vaig trobar
i aleshores
doncs efectivament
el tinc com
diguem
com a entrenador
digue-li com vulgueu
us puc dir
us puc assegurar
que és molt bo
que en sap molt
i que estic molt content
amb la seva col·laboració
parlant
parlant
en un moment de mirat
se'm va córrer
i dir
home
un senyor
que en sap tant
que és tan guapo
que ho fa tan bé
doncs podria venir un dia
al programa
i explicar-nos
llavors ell
aquí el teniu
em va dir
home
jo soc un jove llicenciat
en ciències
de l'activitat física
i esportiva
soc professor
d'educació física
però ja ho veureu
és un apassionat
de l'esport
ja que el considera
com una eina
d'integració social
i de l'aplantatge
de valors
suposo que per això
ens va sugerir
que veiéssim
aquestes dues pel·lícules
Coach Carter
que jo la vaig veure ahir
i l'altra
que no he pogut acabar
que es diu
Fancy
McFarlane
Fancy McFarlane
exacte
llavors
tant una com l'altra
ell destaca
i la pel·lícula
penso que també
per això ens servirà
per donar-li beu
amb ell
i que ens expliqui
el que pensa
sobre tot això
ell destaca
l'aplantatge
de valors
que es pot suposar
a l'esport
com el companyerisme
com la constància
com l'esforç
per les solimetes
i crec també
que és un gran generador
d'emocions
i de felicitat
i fins i tot
també com una forma
d'influir
en la gent jove
en la gent que puja
com que el tenim
aquí al costat
donem-li la paraula
amb ell
i que ens expliqui
el que vulgui
Perfecte
Molt bona tarda
Príncipe
Moltes gràcies
Joan
per convidar-me
a aquest programa
i a l'equip
excel·lent
Bàsicament
jo em van
el Joan
el que va dir
em van plantejar
ostres
vine't aquí
a la ràdio
i parles una miqueta
d'això
d'esports
i el primer
que vaig fer
va ser
ostres
una pel·lícula
que sigui
catalana o espanyola
d'esports
no la vaig trobar
en primer lloc
no sé si coneixeu
Molt interessant
no sé si coneixeu alguna
d'esport
d'esport
Comencem a pensar
el penalti
més largo del món
però amb una càrrega
aquesta
una càrrega
una miqueta més
més profunda
no tan banal
en aquest sentit
òbviament
no la vaig trobar
per això
la convido
si vols
a fer
una d'aquestes
i llavors
vaig seleccionar
Coach Carter
bàsicament
perquè és un fet
verídic
i que
com dèiem
treballa
aquest treball
d'emocions
de la disciplina
que ara
desenvolupament
bàsicament
és una pel·lícula
esteroidenca
hi ha el que
treballem
és el Thomas Carter
el diretor
i m'agrada molt
perquè un dels personatges
principals
és el Samuel L. Jackson
m'agrada molt
sí sí que fa l'entrenador
fa l'entrenador
exactament
bueno
és una història
que està basada
en un fet real
com deia
el Ken Carter
en aquest cas
i és un entrenador
de bàsquet
que arriba
al seu
high school
a un barri
a Richmond
sí a Richmond
que és una miqueta
un barri
apartat
del sistema
i es troba
amb un grup
de joves
indisciplinats
grullers
que bàsicament
no tenen
aquesta sensació
de disciplinar
i
ràpidament
és una barreja
d'esport
d'anúncia social
que potser
més crítica
al sistema
estadounidense
però que bàsicament
també
podríem extrapolar
aquí a Catalunya
i
bàsicament
és
el Ken Carter
accepta
tornar a la seva
antiga escola
perquè ell
va ser jugador
i com que
dona una altra vegada
aquest feedback
aquest regal
del que s'ha convertit
ell
estem parlant
de bàsquet
perdona
això mateix
és el bàsquet
arriba
allà
i comença
a donar
una miqueta
de caire disciplinari
de fet
el primer que fa
és
un contracte
i que ells
els jugadors
han d'assignar
però
que són
deu regles
i només una
és esportiva
totes les demés
són acadèmiques
o personals
o sigui
que ja
comença
marcant límits
i
a partir d'aquest
entramat
hi ha un jugador
que és el Timo Cruz
que és llatí
de fet
i es planta
i no
no vol
no vol
no vol
continuar
això mateix
de fet
desitja el fracàs
però
planteja el
quads car
té un treball físic
que
en la pel·lícula
es veu
que és tot
típic
de córrer
i sense
rascar bola
que diem
a l'esport
abdominal
i llavors
el Cruz
quan veu
el primer partit
vol tornar
és curiós
la imatge
perquè quan torna
es troba
li demana
el quads carter
i li diu
en veus
ho tinc aquí anotat
2.500
2.500
flexions
i 1.000 suïcidis
què són suïcidis
suïcidis és
entre línies
del camp
de les línies
de fons
del camp
doncs
corre
cap amunt
i cap a baix
és això
bàsicament
per una altra vegada
posar-los al mateix nivell
al mateix nivell
només tenir una setmana
no la va aconseguir
i aquí
comença
jo crec que
l'entramat
de la pel·lícula
i és bàsicament
que
que no arriba
al dia
demanat
i el que fa
és que
hi ha un company
que
fa els seus suïcidis
i les seves flexions
i mica en mica
s'hi van posant tots
sí
sí
hi ha
aquesta part
d'això mateix
de companyerisme
és una imatge
molt
significativa
així que
comencen
a destacar
guanyant un torneig
i aquí
és quan ve
la petita
picabaralla
entre el trenador
i jugadors
perquè juguen
aquest playoff
aquesta competició
i guanyen
i com estan
en un barri
ric
els conviden
a una festa
i aquesta festa
és desmadre
el Quach Carte
va a l'hotel
per felicitar-los
i es troba
que no hi són
que arriba
aquesta festa
desmesurats
la primera mesura
a més a més
el que fa
és que
va als professors
al claustre
i els demana
notes
i llavors
no han complert
aquest contracte
que era
bàsicament
treure
acadèmicament
resultats
una mitja
i a partir
d'aquí
el que determina
és que
no hi haurà
joc
no hi haurà
bàsquet
fins que no
superin
la mitja
demanada
per contracte
que vam fer
al principi
aquí hi ha
una mena
de drama
perquè s'implica
la família
s'ha de dir
perquè jo he intentat
averiguar
que no ho sabia
tampoc
que Richmond
és una ciutat urbana
de la Santa Califòrnia
d'una població
de 103.000 habitants
per tant
no és un poble
massa gran
però
que té una població
la pel·lícula
això queda molt clar
molt barrejada
és a dir
el 36%
de la població
són negres
el 31%
són blancs
només
els hispans
és un 26%
els asiàtics
són un 12%
però no m'he de mirar
fa una referència
a l'article que he llegit
i deia que
com que és un asiàtic industrial
hi ha refineries
hi ha construcció naval
hi ha bastanta violència
al carrer
és un barri obrer
podríem dir
és un poble obrer
per entendre's
lligat molt
a aquesta indústria
però resulta que
en alguna mesura
sembla ser que
els asiàtics
perdó
que els hispans
creixeran molt
és a dir
que en breu
la població més
el nombre de gent
o hi haurà més gent
serà hispans
llavors també
curiosament
he llegit
però no sé fins a quin punt
això de la veritat
el pel·lícula no surt
que és una zona
on també hi ha molts
obesos
la gent menja molt
i menja malament
que hi ha una certa
violència al carrer
és a dir
coses
i que a més a més
aquesta violència
anava a més
i clar
per tant
la pel·lícula
una cosa que sorprèn
menja a la nit
quan la veia
que no en tenia massa del tot
és
clar
tots són negres
i tots són
no hi ha
i bàsicament
només hi ha un blanc
que més o menys
d'estar aquí allà
totes a més són negres
llatins
i llavors
deus
bueno això
quin tipus d'ambient és
llavors clar
quan t'enteres de tot això
descobreixes
que no és la típica
Amèrica
que surt a les pel·lícules
sinó que és una zona
com explicava ja al principi
marginal
una mica
doncs
amb conflictes
i tal
i que ella
s'imposa
aquest negre
que és aquest senyor negre
que ha vingut aquí a Espanya
a fer cursets
i coses d'aquestes
no ho llegia aquesta tarda
s'imposa
a solventar aquesta gent
ell
la pel·lícula té una cosa
bastant guapa
potser
millor que ho expliquis tu
bueno sí
bàsicament
això
ja lligam
amb això
que deies
del tipus de barri
doncs el barri
en veritat
el tancar
que és
l'equip de bàsquet
i més guanyant
és com que
és un xoc
tots els pares es queixen
els pares només pensen
clar
és un barri obrer
que en el fons
jo pensava
quan veia la pel·lícula
i la nit
pensava
hauria estat aquest incident
que hi ha hagut
a Mallorca
on els pares
estaven jugant
els nanos
i van sortir els pares
i van fotre
i començava a fer pinyes
més o menys es maten
entre els pares
penses
bueno
això quin tipus de pares
ha de ser
ha de ser pares d'aquest estil
llavors m'imagino que
en un barri
com el que pinta la pel·lícula
el fet que els pares
s'oposin
és a dir
ell els hi diu
ell els hi diu
jo vull que els vostres fills
acabin a la universitat
el 20% de la gent
que està aquí
acabarà a la presó
no a la universitat
a la presó
i jo el que vull
és que no acabin a la presó
sinó que vagin a la universitat
i el que
el que vull
és que
m'interessa més
m'interessa més
que aprenguin
que no que guanyin
que guanyin és un estímul
que l'esport és un estímul
per anar més endavant
com explicava ell
per fer altres coses
i els pares no ho entenen
els pares el que volen
és que els nanos juguin
perquè els nanos són
els únics que són bons
són jugant
i que per tant
que juguin
que és el que
però no se'n dóna en compte
la lluita d'ells
és aquesta
t'agraden més
de Los City of Z
o Coch Carter?
no
és diferent
no són comparables
si el faig pensar una mica
i et deixa parlar
no són comparables
no
no cap problema
no
bàsicament
digues
diguem amb això
d'aquesta zona
hi ha una imatge
que és el Timo
Timo Cruz
aquest
aquest noi
que es va negar al principi
i
el que fa és que
com es tanca
diguéssim el gimnà
no es poden entrenar
i amb el seu cosí
comença a traficar
droga
però hi ha un succés
i que
és que
maten el cosí
estem fent una miqueta
espòiler
ja ho sé
espòiler
ja té anys
és el 2005
ja va
i llavors
és el moment
que el Timo
és com
com que
fa una evolució
com a personatge
perquè
veu que no vol això
no
la palanca
d'esport
o sigui
l'esport
és una palanca
per millorar acadèmicament
però també personalment
i això és molt molt molt important
de fet
el que fan
és que el consell escolar
decideix destituir
el Quats Carter
i el Quats Carter
quan va al gimnàs
que havia fet
amb un candau
havia
tancat
al gimnàs
es troba que està trencat
ell anava a recollir les coses
i es troba que estava trencat
per suposat
ell pensava
estaran jugant
i es troba
la primera imatge
és molt bona
gira la càmera amb ell
i es troba
tots els jugadors
estudiant
i el primer que diuen
Joan
és
hem vingut aquí
a estudiar
deixa'ns estudiar
com a tal
per treure les qualificacions
i de fet
tinc la frase
que és molt significativa
que diu el Timo
i dice
si em permets
dirla
perquè crec que és
molt transparible
a la vida
dice
nostre mayor miedo
no és que
no encajem
nostre mayor miedo
és que
tenim una fuerza
desmesurada
diu
és
és nostra luz
no nostra oscuritat
el que més
ens asusta
empequeñecerse
no ayuda al món
no hi ha nadie
intel·ligente
en cogerse
para que altres
no se sientan
inseguros
a tu alrededor
acaba
dient
al librarnos
de nuestro propio miedo
lo que hacemos
és que
le ajudamos
a la presència
de liberar
a otras personas
aquesta por
yo crec que és molt
aquesta llum
sí
y son
como luceros
que se dice
en castellà
és molt
molt significant
la veritat
a mi em va sorprendre
també una altra cosa
que clar
la pel·lícula és històrica
la pel·lícula és real
llavors al final
representa
tota aquesta gent
sis dels nanos
van arribar a la universitat
si nanos
que en el fons
només els hi preocupava
a jugar
l'èxit de la pel·lícula
que és el final
de la pel·lícula
és que sis d'aquests nanos
han aconseguit
entrar a la universitat
i doctorar-se
o sigui
i acabar els estudis
el que és
interessant de tot això
des del meu punt de vista
que jo m'imagino
que compartireu
perquè és com molt elemental
però
que vindria a representar
aquest plantejament
del coach Carter
i que també m'agradaria
que Carlos
ens expliqués
la relació que té
amb la seva feina
perquè el tema
del coach
llavors és una cosa
molt significativa
però
això rescata
d'alguna manera
aquella idea
del baró
de Covertain
si us en recordeu
que quan va començar
el tema
de les olimpiades
modernes
allà a Grècia
el que volia era
que les persones
que es dediquessin
als jocs
no fossin únicament atletes
sinó que fossin
persones completes
que tinguessin uns estudis
i buscava aquest ideal
perquè si no
el que passa
és el que passa
moltes vegades
amb els esportistes
d'elit
que arriben a una edat
que ja deixen de poder jugar
perquè això té una caducitat
en un moment determinat
i es troben que no
això també passa
en aquesta latitud
vull dir
per aquí
i més encara
als Estats Units
i més a Richmond
i més encara
a barris
perifèrics
i marginal
llavors està bé
el fet aquest
de donar aquest missatge
de dir
d'acord
l'esport
d'elit
si vols dir-ho així
però a més a més
has de complementar-ho
amb altres coses
perquè si no
hi ha un desequilibri
potser estàs molt en forma
potser és capaç
de fer proesses
olímpiques
però no ets capaç
de portar una conversa
o no ets capaç
de buscar-te una feina
d'un caire determinat
això és aquella pel·lícula
la que vaig comentar
fa un temps
de Capità Fantàstic
que és això
precisament
gent que viu
molt externa
a la societat
que són molt molt molt cultes
però a l'hora d'entrar en comunitat
i entrar en societat
aquí peta tot
i de fet
quan estaves dient això
jo no me'n recordava
és que fa molts anys
que vaig jo aquesta pel·li
i me'n recordo
em vaig recordant ara
però fa poc
van estrenar aquella
Redemption
que és la de boxa
del Jake Gyllenhaal
no l'he vista
però no l'he vista
la pel·lícula
és tòpic
retòpic
tot i que ell ho fa molt bé
però és tòpics
però sí que
un moment que és un
campió mundial
de boxa
i que entra en desgràcia
perquè mata la seva dona
i el tio comença
bueno
per tenir una nova feina
entra com a netejar
un gimnàs
el típic gimnàs
de barri
total
de suburbi
on el professor
bueno diguéssim
no sé com dir-li
l'entrenador de boxa
entrena xavals
i els xavals també
disciplina
tenen el típic bote
que algú que diu
un taco
doncs vinga
una monedeta
i tenen moltes normatives
i ell aprèn
un altre coboig
no?
clar
és que al final
també va donar molt exemple
una pel·lícula com aquesta
perquè se'n poden dir
les mil i una
després de
coach carter
d'aquest estil
jo no dic invictus
però sí que
aquestes pel·lícules
que és molt
el líder
l'entrenador
que és el que dona
va més enllà de l'esport
que al final
la frase sempre és aquesta
que
tot esport
també pot anar
molt més enllà
l'esport
l'esport
és una preparació
per la vida
perquè en deixar això
hi ha moments
que guanyes
hi ha moments
que perds
i no és la importància
d'això
l'importància és
quan perds
tornar a t'arxacar
i aprendre sobre això
la pel·lícula final
és aquest
sí
la pel·lícula
l'última competició
la perden
però en canvi
ell
té una reunió
de tots els nanos
i ell
els diu
estic orgullós de vosaltres
perquè heu lluitat
encara que
perdut és igual
heu lluitat
i clar
això empalma
amb el final final
de la pel·lícula
que és quan explica
això
que hi ha sis tios
d'aquest grup
que han arribat
a la universitat
de fet
la frase final és
heu vingut
us he trobat
com a jugadors
i us aneu
com a persones
com aquest moviment
holístic
que dèiem
també
per esport
acadèmic
però com a persona
que és important
però ara
faig una pregunta
que és una mica
la bèstia
tu creus
que ara mateix
als gimnasos
tu treballes
amb un
i m'agradaria
que ho expliquessis
una miqueta
si ets un coach
d'aquest tipus
com el Carte
d'alguna manera
però tu creus
que ara
amb la tendència
que hi ha
dels gimnasos
hi ha aquesta recerca
de la persona completa
o fem una crítica
és que potser
és una miqueta
el gimnas
és un espai
per mantenir-se
en forma
potser
i potser
jo
vaig més
a la part
de l'esport
com a
o que no és cooperatiu
al final
o si és individualitzar
per exemple
jo què sé
atletisme
o gimnàstica artística
són individuals
però
ostres
a nivell de valors
és brutal
o sigui
desenvolupa la persona
a nivell brutal
llavors
però sí que
sempre es necessita
jo crec
un referent
i aquest és l'entrenador
i moltes vegades
juga
en les famílies
persones que
o joves
que moltes vegades
en aquesta època
estan una miqueta
com més dispersos
o perduts
tens
segons quin tipus
de converses
que són molt profundes
i que els ajuda
a ells
a aquell
despatx
que m'ajuda
perquè no et veuen
com un pare
sinó com un igual
i tens aquesta part
psicològica
de fet
jo em sento així
moltes vegades
perquè
tens una part
de desenvolupament físic
però
és brutal
la psicològica
tu la fas molt bé
la part psicològica
jo he de confessar
que la fas molt bé
perquè té molta delicadesa
està pendent de la gent
està molt pendent de la gent
la mira
la recolza
vull dir
en aquest sentit
ho fas molt bé
sincerament
mira
tenim tot
tenim el personatge
i tenim la falta
de pel·lícules catalanes
sobre
això
mira
potser pot sortir
un biòpic
jo m'apunto
una altra cosa
que la pel·lícula també destaca
i em sembla que és interessant
és el tema de l'equip
és a dir
hi ha un moment que diu
tot
tot
noi
tota persona
forma part d'un equip
per aconseguir l'èxit
ningú pot aconseguir l'èxit
si no
forma part d'un equip
és a dir
es destaca
la idea
de col·laboració
d'ajuda mútua
i això com que la pel·lícula
jo crec que la pel·lícula
està bàsicament dirigida a joves
és a dir
és una pel·lícula per adolescents
i en aquest sentit
puc assegurar que arriba
perquè el meu fill
abans de veure la pel·lícula
li vaig comentar
que ell me l'havia comentat
li vaig comentar amb ell
ja sabeu que el Bernard té 16 anys
i em va dir
excel·lent
la millor pel·lícula que he vist
no sé què
i per tant vol dir
que és una pel·lícula que arriba
potser els adults
hi trobaríem més pegues
és a dir
potser des d'un punt de vista cinematogràfic
hi trobaríem
però com a història funciona
i sobretot la segona part
jo penso que
la part final de la pel·lícula
és la part més aconseguida
és a dir
quan hi ha tot l'enfrontament amb els pares
que els pares
com m'ha explicat molt bé
ell
s'enfronten
a través del claustre de professors
s'enfronten amb ell
i li treuen
la possibilitat
de seguir entrenant
els nanos
i els hi obren el gimnàs
perquè els nanos puguin seguir jugant
és la part més guapa
a partir d'aquí fins al final
és la part més i més guapa
de fet
aquesta segona part
de fet
has dit
ostres
per als joves
però jo crec també
per a les famílies
pels pares
perquè té aquesta
ostres
l'esport com a
això una altra vegada
palanca
com a créixer com a persona
sí senyor
com hi ha una cosa també
que fa gràcia
i és que no m'he deminat
ells els fa el contracte
als nanos
però també els fa els pares
o sigui no m'he deminat
els obliga als pares
també a fer-me el contracte
perquè
se'n dona a compte
que si no els obliga
és molt elemental
és molt simplista
en el fons
perquè diries que és una cosa
però que
amb una societat
o un tipus de gent
del nivell que estem parlant
funciona
quina apuntació diríeu
que té
és que ja
ja m'he aficionat
l'IMDB
l'IMDB
7,2
més que la del Grey
però menys que
Directos Cat
però menys que
Directos Cat
això no ho deixarem de dir-ho
escolteu
jo estava pensant
és el model de referència
ara a partir d'ara sí
perdona
un 8,4
perdona
jo també m'he quedat parat
escolta
estava pensant
altres pel·lícules
que podien tenir a veure
amb aquest tema
jo li comentava
a Carlos
abans d'entrar
una pel·li
que havia comentat
jo aquí
perquè a partir d'un curs
quin curs era aquest
si era un curt de relaxació
per docents
curiosament
llavors
és així
que ens fa falta relaxar-nos
no sé si al Carlos
li fa falta o no
com a docent també
o com a coix
però els que ens dediquem a això
la veritat és que sí
jo tinc unes tensions aquí
llavors
ens van recomanar una pel·lícula
per parlar del tema aquest
de
de la meditació
que era
aquesta que es diu
de
el guerrer pacífic
pacífic warrior
una pel·li molt xula
la veritat és que
i està en la línia
de Coach Carter
és un
atleta també
que es dedica
a les anelles olímpiques
i que vol fer una cosa
que no ha fet mai
ningú
i que em sembla
que està basat
en un fet real també
com a mínim
en un llibre
que va escriure aquest home
vol sortir
de les anelles
allò que a la sortida
que surten fent
un salt mortal
donant una volta
em sembla que vol fer
tres salts mortals
llavors caure al terra
i d'allò
que sembla que no ho va fer mai
en aquell moment
anys 70 o així
i llavors
aquest noi
que és un balí gabalaga
allò també
un jovenet
que li agrada
la festa
que té una
una sort
per dir-ho així
amb les dones
que totes estan darrere d'ell
allò que fan barbaritats
en un bar
fan unes competicions
que són
de posar-se
de fer flexions
però en dues mans
i fent el pi
diguéssim
i van fent el pi
i si un
d'allò
van bevent
no sé quin xupito
de què
i continuen a veure
qui arriba al final
bueno
unes barbaritats
unes progresses físiques
molt bèsties
però que els porta
a un desequilibri
també molt gran
llavors aquest es troba
a un personatge
que pot ser real o no
i això ho deixen
en la pel·lícula
molt bé
així en incògnita
que ara no me'n recordaré
del nom d'aquest actor
que és molt conegut
ara us ho dic ràpidament
i us diré també
quina puntuació té
a l'IMDB la pel·lícula
a veure va
aneu apostant
Pacific Warrior
quina puntuació diríeu que té
mentre la busco
ni idea
un 7,4
és que
les puntuacions
són molt diferents
perquè estic acostumat
a les de Film Affinity
que tira molt a la baixa
o sigui Film Affinity
normalment són més baixes
Film Affinity
perquè jo crec que és més democràtic
també depèn
de l'IMD
si és americana o no
si és americana puja
clar és que Film Affinity
si és espanyol
bueno no sé
no sé
espanyol a grec
no sé
Film Affinity no t'ho sabria dir
que és més baixa segur
el que passa
que l'IMDB
si és americana
i d'actors i té tendència
a pujar
ah sí
no sé per què
ara no trobo
em surt Pacific Warrior
que és una altra història
del 2015
però no em surt
l'altra que us deia
del Pacific Warrior
bueno
en qualsevol cas
es troba
a un personatge
que li fa també
d'alguna forma
de coach
però de coach
de meditació
és a dir
li diu
no
tu si vols arribar
a un objectiu
d'alguna forma
t'has d'oblidar
d'aquest objectiu
has de tenir una disciplina
és el mateix
és la mateixa idea
en aquest cas
el que fa és
també posar-hi
una sèrie de normes
no escrites
no li fa un contracte
però d'alguna forma
li obliga a complir-les
perquè l'altra se n'adona
que si no les compleix
va fatal
li diu
entre altres coses
que no ha de
tenir relacions
amb noia
cosa que tot plegat
és una mica discutible
però bueno
ho fa per
condicionar-ho
de manera positiva
i que no vagi
a valenta
i a veure què passa
que no mengi car
crec
això ja ho trobo
prou bé també
dintre de la meva línia
ja ho sabeu
que no begui alcohol
i a més a més
el que fa és dir-li
que ha de
formar-se
com a
com a guerrer
d'alguna manera interior
és a dir
que s'ha de vèncer
a si mateix
una pel·lícula molt xula
la veritat
és que ella es va trobant
de tant en tant
amb l'altre
i de mica en mica
es va convencent
com aquests personatges
de Coach Carter
que aquest camí és bo
que el camí no és
de competir amb els altres
de ser el millor
de quedar com el xulito
davant dels altres
sinó de
és una mica carat aquí
és carat aquí
és veritat
és veritat
al cap i a la fi
és una miqueta
aquesta mateixa idea
i en canvi
tu has parlat d'Invictus
que Invictus és una altra cosa
perquè seria agafar
perquè és més polític
o milió d'òlars
per exemple
i més com el trencament
de la carrera esportiva
és arrel
d'aquest mal
mal fet
i us en recordeu
d'una que a mi m'agrada molt
i que no té res a veure
amb l'esport
però sí que té a veure
amb aquest esperit
de superació
i amb aquesta necessitat
que tenim les persones
que si volem aconseguir
alguna cosa
ens hem de sacrificar
és aquesta que es diu
stand and deliver
us sona?
com ganes de triomfar
es va dir aquí
stand and deliver
que està
que està
protagonitzada
per aquest actor
l'Edward James Olmos
que
fa d'un professor
també
que va existir
el Jaime Escalante
i que va aconseguir
que els seus alumnes
també d'un barri
d'un extrabarri
de gent
conflictiva
difícil
de la qual ningú
no s'enfiava
que pogués arribar
va aconseguir
que aprovessin
tota la seva classe
protagonitzada
un dels protagonistes
que seria
més o menys
el cruz aquest
que tu dius
aquí a la pel·lícula
és l'Àngel Guzmán
que també es revolta
una mica
que està
caracteritzat
està fet
per l'Uda
un Philips
que és un d'aquests actors
força coneguts
per la Bamba
i això
i surt també
l'Andy García
com un dels personatges
que apareix
i el que fa
és preparar-los
per un examen
superexigent
extern a l'escola
que és un examen
de càlcul diferencial
i d'allò
i els prepara
de manera
que estan allà
a l'estiu
treballant
matxacant
i aconsegueix
que tots
treguin una nota
impressionant
llavors
ningú no se'l creu
ningú no se'l creu
que allò passi
llavors ell demana
la repetició
de l'examen
i bueno
és una pel·lícula
la veritat
és que si no l'heu vist
és molt molt xula
amb aquesta línia
i també volia destacar
Moni Ball
que és una de les meves
pel·lícules favorites
dels últims temps
precisament també
produïda
i protagonitzada
pel Brad Pitt
que apareix per allà
que no sé si has vist Carlos
però si no també és molt xula
me la notaré
per al que fa
és una idea
també molt diferent
però també
és una història
des de l'altre punt de vista
és a dir
tota una sèrie
de jugadors
que han estat descatalogats
perquè no compleixen
no donen la talla
en quant a la imatge
que se suposa
que un equip de bèisbol
en aquest cas
és la lliga de bèisbol americana
la imatge
que han de donar
de guapos
de tenir una certa d'allò
en el seu punt
no els contracta ningú
perquè no compleixen
no entren dintre d'aquest catàleg
llavors el Brad Pitt
juntament amb un altre
que agafa
com a representant
i com a administrador
el que van és
buscant gent
que ja ha quedat
totalment descatalogada
que no tenen feina
que no els contracta ningú
però que són els millors
amb el que fan
potser només llançant
una pilota
o recollint la pilota
en aquesta posició concreta
i amb això fa
un equip
perfecte
és com l'equip O.A
és com els perseguits
les matemàtiques
tenen molt a veure
perquè ells juguen
amb les matemàtiques
llavors gent lletja
per dir-ho així
gent que un equip
que les dones
i els d'allò
no van a veure
aquell equip
per les estrelles
que ningú apostaria
per això
que no és el d'allò
però comencen a guanyar
i això també va passar
a la realitat
un equip
que va començar
a guanyar
a guanyar tot
i també em sembla
que acaba
no recordo del tot
però més o menys
com la de Coach Carter
que arriben al punt més alt
i aquell partit
no el guanyen
però han arribat
al cim
a mi m'han parlat
també molt bé
jo no l'he vista
però m'han parlat
molt bé
una cosa
que es diu
Glory Road
que es va atrodir
aquí a Espanya
perquè a mi
no té la glòria
del James Garner
que és d'un any
després d'aquesta
del 2006
i m'han dit
que està molt bé
però no l'he vista
per tant no sé si
va també del bàsquet
o sigui
és de la història
d'on
sembla recordar
que és de Texas
un entrenador de Texas
dels anys 60
i fan la seva biografia
a través de la pel·lícula
però no l'he vista
per tant no sabria
de què va
a mi també
m'agradaria
destacar també
bueno
vaig trobar
McFarlane
que el vaig veure
que és del 2015
més recent
i aquesta està molt bé
també
perquè va una mica
en la línia
aquesta
que és el Kevin Costner
això mateix
jo he vist el començament
i m'agradava
però no l'he pogut acabar
està molt bé
explica-la una mica
sí
bàsicament és un
professor
en principi
és un entrenador
de futbol americà
i a partir d'aquí
té una picabaralla
amb un dels alumnes
i llavors
destitueixen
i l'únic
l'única població
on
l'acoller
diuen que vingui
a treballar
és a McFarlane
que és un
poblet
agrícola
de Califòrnia
i quan arriba
es troba
que ja
lliga
amb l'actualitat
nord-americana
arriba
amb
90%
de la població
és mexicana
o de fills
de mexicà
i hi ha un xoc
cultural
dintre del
propi país
en aquest sentit
i bàsicament
hi ha una evolució
per part dels alumnes
i per part d'ell
perquè veu
una qualitat
que és
bàsicament
córrer
i crea
un equip
de cross-country
que no sé
si sabeu què és
que és córrer
per un circuit
diguéssim
de llispa
de terra
amb moltes
muntanyetes
i això
i és molt curiós
per l'evolució
que dona
i sobretot
m'agradaria destacar
les imatges
que hi ha
que és molt planera
semblaria una miqueta
planera
però
és molt interessant
la part
sobretot
la fotografia
en aquest sentit
hi ha una imatge
que és brutal
perquè
clar
per entrenar
necessiten
necessiten
muntanyetes
però
és un terreny
agrícola
per tant
està tot
al mateix nivell
com fan
això
llavors
tenen
ells mateixos
que estudien
i són recolèctors
tenen
una mena
de muntanyetes
de nous
i és allà
hi ha una sèrie
de cims
de les pròpies
del Conreus
i treballen
l'entrenament
pujant i baixant
de fet
lligant una miqueta
el que dèiem
vaig arribar aquí
només vaig veure les imatges
lligant una miqueta
en l'ideal de la vida
que moltes vegades
hi ha
que si ara puges
hi ha baixades
i t'has de recuperar
i una altra vegada
empenya
cap amunt
és molt interessant
també
si s'agradaria
jo crec
jo la tinc
per veure-la
per continuar
però em vaig a quedar
a tantes de la nit
i m'estava dormint
vaig arribar a aquest punt
quan veig els munticles
fabricats
que és això
que estan preparats
i com els nanos
comencen a pujar i baixar
i pujar i baixar
però no sé què passa després
o sigui
ho deixo ja
ho deixo ja
però el Kevin Costner
perquè és recent
o sigui
és del 2015
el Kevin Costner
el Kevin Costner
se veu ja una mica
més gran
de les pel·lícules
que estem acostumats
a veure
i hi ha la relació
també amb la família
perquè la família aquesta
amb ell l'han expulsat
es veu de diverses escoles
etcètera
i arriben allà
i el que li passa
a la família
la filla
la filla
etcètera
però no
no he arribat al final
però em semblava
molt interessant
doncs bueno
l'esport
l'esport ha estat
magnífic
jo t'agraeixo molt
que hagis vingut
ell de fet
el que té molta gràcia
de veritat
és com tractar la gent
com fer-la
motivar-la
i això
ja dic que és el millor
tots els alumnes allà
molts alumnes
tots els diríem
els entrenadors
no els entrenadors
els alumnes
que estan allà
al gimnàs
o la gent
que participa
els assistents
al gimnàs
el tenen
per el senyor
que ho fa més bé
perquè n'hi ha molts entrenadors
no és l'únic
hi ha molts més entrenadors
doncs res Pol
portem la càmera
un dia
a veure
la història
ja el veieu com treballa
que treballa molt bé
té molta gràcia
moltes gràcies
doncs bueno
hem arribat a l'hora
la setmana que ve
aquí tenim
el senyor
Paul Diggler
que ens parlarà
del cinema autoconscient
ja explicaré què és
perquè és una mica
dispersa
el tema
fes una espòlera
fes una espòlera
bueno
bàsicament és
quan els realitzadors
són conscients
que estan fent cinema
i utilitzant tècniques
per arribar
Woody Allen
Patxepo fa molt
Tarantino
bueno
ja direm grans noms
no sempre són conscients
que estan fent cinema
a veure
alguns segons no
a l'Asbon Trier
són molt conscients
per exemple
Dogma és la consciència
total del cinema
per exemple
ja ja
no vull fer més esport
doncs bueno
moltíssimes gràcies
repeteixo
el Carles González
per venir
aquí
a
donar-nos
motivar-nos
i fer-nos a veure
pel·lícules de l'esport
que no n'hem vist
tantes tampoc
en veurem més
en veurem més
i moltes gràcies
un plaer
fins la setmana que ve
gràcies
bona nit
bona nit
i moltes gràcies
gràcies