Title:

L’Avventura (Antonioni), modernitat vs postmodernitat, espai com a personatge, ambigüitat narrativa i herència; Brain Film Festival i Carme Elias; ofici televisiu a “Quién sabe dónde” i anècdota a Boston

## Resum general ### Clàssic de la setmana: L’Avventura (1960) de Michelangelo Antonioni • Fitxa i context: **trilogia de la incomunicació** (La notte, L’eclisse), **blanc i negre** d’**Aldo Scavarda**, música de **Giovanni Fusco**, localitzacions a Sicília, repartiment amb **Lea Massari**, **Monica Vitti** i **Gabriele Ferzetti**. • Modernitat vs postmodernitat: es debat si el film “obre” el cinema modern; el programa defensa que s’acosta més a la ***postmodernitat*** per l’**ambigüitat**, la **fragmentació** i els *temps morts*. Es contraposa a l’energia d’**Orson Welles**. • Espai com a personatge: l’arquitectura i els paisatges desolats —amb ecos de *Giorgio de Chirico*— **interpel·len** els personatges i **els ofeguen**. La **illa volcànica** es torna amenaçadora quan desapareix l’Anna. • Desaparició i ambigüitat: la desaparició d’**Anna (Lea Massari)** **no es resol** —centre del misteri— i **pressiona** la relació entre **Sandro** i **Clàudia**. S’esmenta que Antonioni hauria rodat (o projectat) una escena d’ofec descartada, i es comparen aquests recursos amb **Blow-Up** i amb el gir de **Psycho (1960)**. • Temes: **buidor existencial**, **orfandat de valors**, **classe burgesa** privilegiada i avorrida, empremta de la **Segona Guerra Mundial** i pes de la **religió catòlica** a Itàlia. • Personatges: **Sandro** és dibuixat com un **vividor egoista**; **Clàudia (Vitti)** comunica **afecte i fragilitat** amb **gestualitat** precisa; les dones pateixen una **mirada masclista** de l’entorn. • Estètica i forma: ús de *temps morts*, **composicions rigoroses**, **horitzons impecables**, **muntatge invisible** (Eraldo da Roma). Doblatiu italià molt present (influència històrica de **Mussolini** en la política de doblatge); la **veu ronca** de Vitti destaca. • Fotografia i material: **blanc i negre Dupont** (contrast i gamma de grisos molt rics) per assolir una **nitidesa** que s’aguanta dècades després. Antonioni confessava que el **color** (a *Deserto rosso*) li exigia “pintar el paisatge” per no trair el sentit. • Escenes i detalls memorables: la **processó felliniana**; **Sandro** embrutant una aquarel·la; la **multitud d’homes** que “violen visualment” Clàudia; la furgoneta **Telefunken** i una cançó de **Mina**; la “majorata” escriptora-prostituta i el bitllet recollit amb el **peu** —detall d’*erotisme* i de **classe**. > "Jo no faig cinema sobre la incomunicació. Jo, en tot cas, mostro la incomunicació." > "Un piccolo ricordo" • Pla final: dues figures **minúscules i vulnerables** davant un paisatge immens —la **insignificança** de l’individu—, clau per a la lectura existencial. ### Antonioni: trajectòria i recerca formal • Deixeble del *neorealisme*, però evoluciona cap a una **estètica** de la percepció i el **misteri** (Blow-Up). • Experiments de **vídeo** i **color** a El misteri d’**Oberwald** i **Deserto rosso**; darrera etapa amb **Wim Wenders** (Al di là delle nuvole). • **Pintor** tardà: la composició i el color evidencien un **ull plàstic**. ### Cultura i context • **Existencialisme** (*Moravia, Nietzsche, Camus*): buidor, dolor i opacitat del món; **postmodernitat** com a acceptació de la incertesa. • **Censura**: paral·lelismes amb **Saura** i l’Escola de Barcelona (lectures “entre línies”). • **Herències** i ecos: **Picnic at Hanging Rock** (1975) de Peter Weir comparteix la lògica de la desaparició irresolta. ### Brain Film Festival i Carme Elias • Crònica del **Brain Film Festival** (Barcelona), amb **premi honorífic** a **Carme Elias**, qui fa pública la seva **diagnosi d’Alzheimer**. El programa expressa **suport** i **estima**, i recorda la recerca en curs. • Referència a la pel·lícula **Las consecuencias** (Claudia Pinto), rodada abans de l’erupció a **La Palma**; paper final d’Elias i moment **premonitori**. > "El volcán siempre avisa... los pájaros desaparecen... cuando los humanos nos enteramos, ya es demasiado tarde." ### Ofici televisiu: “Quién sabe dónde” i el ritme de la realitat • Testimoni d’**Anastasi** sobre la seva etapa a TVE: **velocitat**, **improvisació**, treball amb equips nous, i el contrast amb la **publicitat** (temps i control). • **Muntatge** a contrarellotge, rodatges arreu (Almeria, Mèxic, Boston), viure a **Madrid** i aprendre l’ofici “a foc ràpid”. ### Anècdota: “Un Nadal a Boston” • Cas real de **desaparició**: després de **50 anys**, el marit es **reconstrueix** i truca, però imposa **veto** per no veure la dona. Impacte emocional de l’equip en ple **Nadal** nord-americà. ### Tancament • Recomanació d’**(re)veure L’Avventura** per la seva **força visual** i **misteri** inesgotable. Recordatori de l’**impacte** d’Antonioni en la forma de mirar i filmar el **buit** i l’**espai**.

['Michelangelo Antonioni', 'L’Avventura', 'Monica Vitti', 'Lea Massari', 'Gabriele Ferzetti', 'Giovanni Fusco', 'Aldo Scavarda', 'Eraldo (Heraldo) da Roma', 'Trilogia de la incomunicació', 'La notte', 'L’eclisse', 'Blow-Up', 'Deserto rosso', 'Temps morts', 'Postmodernitat', 'Existencialisme', 'Giorgio de Chirico', 'Fellini', 'Neorealisme', 'Censura', 'Doblament italià', 'Mussolini', 'Fotografia en blanc i negre', 'Material Dupont', 'Picnic at Hanging Rock', 'Brain Film Festival', 'Carme Elias', 'Alzheimer', 'Claudia Pinto', 'La Palma', 'Quién sabe dónde', 'Paco Lobatón']