Title:

Robert Bresson, el cinematògraf i l’elipsi: “Moixet”, l’epifania i la trajectòria de Manel Montaner

## Idea central del capítol Un episodi dedicat a la mirada de Robert Bresson i a distingir entre cinema com a espectacle i l’art del *cinematògraf*. Amb Manel Montaner com a convidat, el programa explora la *elipsi*, el paper de l’*espectador activador*, i el *muntatge* com a escriptura, tot connectant-ho amb “Moixet” (1967) i amb la pròpia trajectòria del convidat. ## Marc teòric: del cinema al cinematògraf ### Eixos clau (a partir de la lectura de l’article de Manel Montaner, 2010) • **Antagonisme teatre-cinema**: el teatre és relació d’éssers vius (actor–espectador, de dins cap a fora); el *cinematògraf* exigeix la relació inversa (espectador–pantalla, de fora cap endins), perquè a la pantalla no hi ha res viu, sinó *imatges en moviment*. • **Moviment intern vs extern**: el moviment extern ha d’esdevenir **moviment interior** a l’espectador; si es queda en l’extern, és *espectacle* (teatral, extrovertit). • **Imatges-neutres i muntatge**: cal enregistrar **imatges i sons lliures d’empremtes dramàtiques** (com paraules) i donar-los vida pel **muntatge** (ordre i durada) per crear ritme i significació nova. • **L’*elipsi* com a essència**: allò que no es mostra però que hi és; **el nucli del cinematògraf**. L’*elipsi* trasllada l’esdeveniment de l’exterior a l’interior de l’espectador. • **El paper de l’espectador**: ja no és espectador passiu, sinó **activador**: llegeix, completa, imagina i fa néixer el moviment intern. • **Models vs actors**: no és l’actor qui dona vida al film; és el film muntat qui dona vida als **models** i a les imatges. > “El cinematògraf és expressar el màxim amb el mínim.” > > “L’elipsi és el desvetllador del somni.” > > “La meva feina és pelar els fils perquè passi el corrent.” — Robert Bresson ## El viatge personal de Manel Montaner ### Epifania bressoniana i anys de formació • **Epifania amb un llibre** (René Briot sobre Bresson): descobreix la idea que “el que mana és l’interior” i el moviment veritable és el que s’origina dins del personatge i, per extensió, dins l’espectador. • **Context de franquisme**: durant anys no pot veure Bresson en sales; el coneix a través de lectures, subratllats i estudis. • **La trobada amb Bresson a París** (finals 50): el contacta per telèfon (la “veu” com a criteri bressonià); conversen més d’una hora. Un **impuls decisiu** per continuar i fer cinema. ### Cinema propi: entre encàrrec i obra personal • “Medio Tiempo” (1964): curt de 10’ en un col·legi buit, **sense presència humana** en quadre; aposta per la *elipsi* i el moviment interior. • **Equilibri** entre documentals industrials (Gas Natural, etc.) i peces culturals (“Empúries”, “Vers l’estabilitat”). • “Full Blanc” (1970–1977): migmetratge de ficció llargament gestat; i **preservació** de l’obra a la Filmoteca (amb plans per digitalitzar el fons en vídeo). ## “Especial 84”: escriptura audiovisual radical ### Metodologia i intencions • Punt de partida: *1984* d’Orwell. **Rellegeix, reordena i grava** fragments del text (veu pròpia) com a “guió sonor” base. • **Col·leix text–imatge**: il·lustra la veu amb arxiu i imatges pròpies, buscant que el muntatge creï el **moviment intern**. • **Microedició de la veu**: elimina pauses i respiracions sense perdre síl·labes per accelerar el flux de pensament. • **Exigència extrema**: “3.000 hores” de treball total. Objectiu: substituïr l’*espectacle*-drogui per l’*elipsi* que desperta. ## Robert Bresson: mapa i llegat ### Filmografia i projectes • Repàs a 13 llargmetratges (1943–1983), amb “Moixet” (1967) com a **darrera en blanc i negre** i fita del període. • **Projectes no realitzats**: “La Genèse” (xoc amb Dino De Laurentiis per la decisió de “mostrar només petjades” animals), i anècdotes a “Lancelot du Lac” (la idea de Richard Burton sempre amb casc). ## “Moixet” (1967): llenguatge net, elipsi i una escena clau ### Pistes d’anàlisi • **Transgressió de fons, llenguatge net de forma**: muntatge i punt de vista meticulosos. • **Escena de la perdiu atrapada**: alternança del punt de vista (guardabosc, caçador, trampa). Muntatge **agitat** que acompassa l’agitació de l’ocell. • Possible **pla molt breu** del llaç “net” inserit dins l’agitació (una mena d’anteposició temporal o record visual) que reforça l’**idea d’anticipació** i el caràcter conceptual del muntatge bressonià. • La trampa com a **metàfora de “Moixet”**: violència, destí i mecanismes socials que es tanquen sobre l’individu, suggerits més que mostrats — en plena *elipsi* bressoniana. ## Conclusions • El capítol articula una tesi clara: el **cinematògraf** bressonià es fonamenta en la *elipsi*, el **muntatge** i un espectador **activador**. • **Manel Montaner** encarna aquesta mirada en la seva obra i procés, des de “Medio Tiempo” fins a “Especial 84”, i aporta **testimoni directe** del mestre. • “Moixet” apareix com a **cas d’estudi** on la forma austera i la *elipsi* aconsegueixen la **màxima intensitat** amb el mínim de mitjans.

['Robert Bresson', 'Moixet (Mouchette)', 'cinematògraf', 'elipsi', 'muntatge', 'espectacle', 'espectador activador', 'models (no actors)', 'Lumière', 'Méliès', 'Manel Montaner', 'René Briot', 'Franquisme', 'Filmoteca de Catalunya', 'Medio Tiempo', 'Full Blanc', 'Especial 84', 'George Orwell', 'Ària Sàgic', 'Dino De Laurentiis', 'Lancelot du Lac', 'L’argent', 'Pickpocket', 'Diari d’un capellà rural', 'Un condamné à mort s’est échappé', 'El diablo probablement', 'La Genèse (projecte)']