Cinema sense condicions
Encontrar a cualquier local
Soy trinco de corral
Junto a mi reino
Que hoy día yo subido
El vol de puerto
L'experción pasada
Bona nit, un dimarts més, ja som aquí
a Cinema sense condicions
i amb una música, com fa cada setmana
el francès, que ens posa una cosa que no ens explica
el que és, que ens vol sorprendre
ens vol tenir aquí angoixats
per descobrir quina és la sorpresa d'aquesta setmana
Sí, els veig superangoixats
Angoixadíssims, angoixadíssims
No podrem dormir aquesta nit, de tan angoixats que estem
Jo crec que el Pep ja deu saber de què es tracta
Sí, jo intentem solo
Grupo Salvaje de Peckinpah
Sí, senyor
Molt bé, bravo, molt bé
Veus, això és cinèfils
Aquí hi ha molta gent cinèfila que descobreix
les cançons, les músiques, les pel·lícules
a través també directament de la música
No se l'ha sentit massa
Digue-ho una altra vegada
Grupo Salvaje de Sam Peckinpah
Sí, senyor
No, la holandrina, eh?
Aquí amb tota la dignitat del William Holden
i la seva companyia
Sí, senyor
Grandíssim western
Que tu ens vols parlar d'aquesta pel·lícula
i de tot el dia a finals de desembre, no?
Sí, senyor
Estic preparant
Esperem amb candeletes
Un monogràfic sobre Peckinpah
Molt bé, doncs estarem pendents de la teva explicació
sobretot d'això que ens vols explicar
Bé, cada dimarts comencem el programa
Ja sabeu que ja té dos parts
La primera part, doncs els que som...
Falta gent encara
Suposo que hi ha gent que està en camí per arribar
Hem de passar llista, eh?
A partir d'ara, cada setmana
Jaume Vidal falta
Carme Negoz, falta
No, a Carme Vidal no podia venir
En cap de les maneres
en Jaume em va dir que segurament també podria venir
Els de més sí que segurament vindran
si és que no arriben més tard
o hi ha problemes
En qualsevol cas, en aquest moment estem aquí
part de l'equip
que és en Francesc Aguilar darrere dels vidres
controlant tot com sempre
En Pep Armengol que està a la meva dreta
En Joan Morros que us està aquí
iniciant, obrint el programa
I tenim a mi al nostre costat
el convidat d'avui
El convidat d'avui que és l'Albert Jalaber
que ha tocat, ara ho explicarem
moltíssimes tecles en la seva vida
però quasi totes connectades
amb les seves quatre especialitats
que són la primera seguretat
De fet, ell ha estat membre fundador d'Actes
que és l'agrupació catalana de tècnics i experts en seguretat
En segon lloc, és expert o fi o coneixedor
diríem, o especialitat de patologia de la construcció
és a dir, els problemes en l'edificació
De fet, ell és pèrit forense d'edificacions
i la tercera especialitat seria la rehabilitació
i la quarta, si voleu, seria l'obra nova
Per posar alguns exemples dels seus treballs
que en té molts i seria molt llarg de...
M'ha donat un currículum i no sé com resumir-lo
Va ser cap d'estudis de CEDEC
que és un estudi d'arquitectura
amb el mateix nom, CEDEC
i va ser cap d'obres de diverses empreses constructores
al llarg de la seva carrera literària
carrera... no literària
carrera artística
com a arquitecte
Construcciones Viera
Constructores Atles
Construcciones Previsa, etc.
Té una llista molt més llarga
i per acabar
amb aquesta petita presentació
simplement dir-vos que
i això em sembla que ja és molt il·lustratiu
va ser
durant 19 anys
l'aparellador municipal de Vallirana
i durant 13 anys
l'aparellador municipal de Cervelló
Llavors amb ell
a la segona part del programa
parlarem de la postveritat de l'edificació
ja ens explicarà ell què vol dir tot això
i us puc assegurar
us abenço i us puc assegurar també
que ens explicarà coses
que no solament
són molt interessants
sinó coses que
malauradament
la majoria de nosaltres ignorem
per tant
benvingut Albert
benvingut a Cinema Sense Condicions
i gràcies per acceptar
participar a el nostre programa
ens acaba d'entrar al programa
en Joan Sardà
per tant bona nit
també ens saludem amb ell
i comencem
comencem per les pel·lícules
nosaltres ja sabeu que fem sempre dues parts
i l'hi explico tot en cas a l'Albert
que està aquí al meu costat
i que tindrà tota la segona part per ell
per explicar els grans coneixements que té
sobre aquestes especialitats
perquè ara no les deixen ni saludar
saluda
saluda al públic
que ens està escoltant
doni de tots vosaltres
i els oients
doncs bé
moltes gràcies
estem molt agraïts
que hagis pogut venir al final
doncs aquí al programa
i deia que
el programa sempre té dues parts
és la primera part que parlem
que parlem de les pel·lícules que hem vist
del que ens ha agradat
del que recomanem
etcétera
jo per exemple
em vull parlar d'una
que m'ha agradat
i m'ha sorprès molt
i els a més t'agafarà el mateix
i la segona part
seria tota per tu
per explicar
la postveritat
de l'edificació
per tant comencem
qui vol parlar
d'alguna pel·lícula
que hagi vist
vol començar algú
jo mateix
tu mateix
doncs vinga
a veure
no parlaré
de totes les pel·lícules
que he vist
només de quatre
i ho faré
de la manera
més succinta
que pugui
resulta que les quatre pel·lícules
són dirigides per dones
i quantes has vist
Joan?
parlaràs de quatre
i no parles de totes
és que no les tinc comptades
però
bueno
hi ha aquestes quatre
per parlar-ne
i molt sintèticament
ja dic
farem que surtin
les directores
per ordre
d'alfabètic
aleshores
la primera pel·lícula
és una pel·lícula
que tothom vol veure
que encara no s'ha estrenat
que és
The Bookshop
de la Isabel Cuixet
la llibreria
seria
bé
no sé
jo és
que és la primera pel·lícula
que veia
de l'Isabel Cuixet
és una persona
que no
no m'ha interessat
mai gaire
vull dir
per exemple
de l'Alejandro Menávar
tampoc he vist res
vull dir
no són gent
que no m'atreuen
i
en fi
vull dir
m'ha confirmat
el que ja pensava abans
vull dir
s'ha de tenir valor
per fer un missatge
una mica progressista
per vehicular
un missatge una mica progressista
amb un llenguatge
absolutament conservador
vull dir
és el que puc dir
de la pel·lícula
sé que hi anirà molta gent
fins i tot
per motius polítics
perquè últimament
la directora espanyola
s'ha destacat
per
per airejar
els seus
desitjos polítics
però
realment
vull dir
és que
em sembla
absolutament frustrant
com a mínim
aquesta pel·lícula
vull dir
una cosa
que no
no treu cap a res
la segona pel·lícula
també és d'una cineasta
amb moltes pretensions
tantes com la Cuixet
que es diu
Agnieszka Holland
que és
polonesa
i aquesta vegada
són dues directores
perquè l'Agnieszka
ja deu estar
una mica gran
i llavors
doncs
la càssia d'amics
s'ha
ajuntat a la qüestió
la pel·lícula
li han posat
l'han estrenada aquí
amb el títol
en anglès
que és
Spur
que és el rastre
aleshores
va de caçadors
en un bosc
i doncs
és una pel·lícula
així com la Cuixet
és molt
senzillet
tot
simple
perquè la gent
no tingui gaire
ensurts
i tal
doncs aquesta
es complica una mica
la vida
en qüestió
d'una càmera
que tota l'estona
està movent-se
per dins del bosc
i tal
però bé
la trama
és allò
saber qui ho ha fet
hi ha una sèrie
d'assassinats
en el bosc
i llavors
al final
de la pel·lícula
es descobreix
qui ha fet
els assassinats
i tampoc
té gaire res més
aleshores
anem ja
per un cinema
sense pretensions
un cinema
que vol
explicar la veritat
i tenim
una pel·lícula
colombiana
que em sembla
que ja està
en cartell
que es diu
Jericó
El infinito vuelo
de los días
de la directora
colombiana
Catalina Mesa
és un retrat
de les dones
d'un poble
colombià
que es diu
Jericó
i en ell
veiem
doncs
com són
aquestes dones
i quina és
la seva vida
com
malgrat
les penalitats
que elles han passat
doncs
conserven
una esperança
conserven
una alegria
veiem
és un documental
evident
no hi ha res
de ficció
però
gairebé
en absolut
encara que
esclar
en el documental
tu fas una certa
posada en escena
doncs aquí
tot sona real
tot sona sincer
tot sona
com si
no les estiguessin
filmant
en aquestes dones
totes són
gairebé
dones d'edat
només n'hi ha una
que digui l'edat
i en té 102 anys
i llavors són dones
de diferents classes
socials
hi surt una mestra
hi surten
treballadores
podem veure
per exemple
la influència
que ha tingut
l'església catòlica
en els països
llatinoamericans
que és
molt
evident
molt
forta
podem veure
també
el racisme
vull dir
com
amb una persona
no la van voler
per casar-se
perquè deien
que era negre
i total
és una mica
més morena
que nosaltres
vull dir
que no
la cosa
tampoc
va tan lluny
però bueno
ells
quan diuen negre
ja estàs perdut
no?
i
és una
pel·lícula
que
bueno
doncs
molt
indicada
per gent
que s'estimi
l'amèrica
llatina
i que vulgui saber
d'aquell
de la vida
d'allà
no?
una pel·lícula
ja dic
molt sincera
i
i que a més
té un valor
afegit
que és
que podem
descobrir
molta
de la música
popular
colombiana
que no és tan
coneguda
com
la d'altres
països
però que
té
una força
i una alegria
molt destacada
i llavors
en la banda sonora
apareix
puntuant
els diferents
testimonis
de les dones
per exemple
la cançó
que sí
és coneguda
aquí
és
me voy
pel pueblo
que era
coneguda
per la versió
de l'orquestra
plateria
que surt allà
però vull dir
les altres
són bastant
desconegudes
així com
coneixem
cançons
de Mèxic
o d'Argentina
o del Perú
Colòmbia
sempre
ha estat
una mica
oblidada
i hi ha
recopilacions
hi ha discos
recopilatoris
dedicats
exclusivament
a Colòmbia
per això mateix
perquè no
ha sigut
un país
que hagi
tingut la fortuna
d'altres
en qüestions
musicals
i llavors
hi ha
per acabar
una pel·lícula
que s'estrena
divendres que ve
el dia 11
i que és
de visió
obligada
un altre documental
és
La Chana
està dirigit
per
Lucia
Stojevic
que és una noia
croata
molt jove
que viu
entre nosaltres
que a través
és de la musicòloga
Beatriz
del Pozo
va fer amistat
amb la Chana
que és una
bailaora
de flamenco
que
doncs
ara ja està
jubilada
diguéssim
però que
en el seu temps
havia sigut
una personalitat
que havia
viatjat
arreu del món
vull dir
la gent
que entén
de música
la posa
per sota
de la
Carmen Amaya
en quant
al seu art
i és un retrat
doncs
que veiem
la Chana
que bueno
es diu
Antònia
però li diuen
la Chana
perquè en calor
Chana
és la que sap tot
del verb
xanelar
de saber
Antònia Santiago Amador
nascuda a l'hospitaler
Antònia Santiago Amador
nascuda a l'hospitaler
sí senyor
curiós
vaig estar parlant
amb ella
i és una persona
deliciosa
absolutament
i llavors
doncs
ella explica
el que va ser
la seva vida
de ballarina
hi ha material
d'arxiu
hi ha
documents
filmats
ara
amb la seva família
amb la seva filla
tal
però és una pel·lícula
que
ja ho dic
és de visió obligada
perquè a tothom
ha d'interessar
vull dir
tothom
que entra en la pel·lícula
veu la veritat
i veu
l'art
de la Chana
vull dir
ella
és una persona
sense estudis
de raça gitana
que fa
uns ritmes
amb els peus
amb el taloneig
que els podria fer
un músic clàssic
és a dir
si un músic clàssic
es posés
un vídeo
de la Chana
i transcrivís
el que ella fa
amb els peus
li sortiria
una peça rítmica
clàssica
perquè ella
el que fa
són patrons rítmics
clàssics
clàssics
però passa
que ella
no ho sap
vull dir
hi ha
al final
de la pel·lícula
hi ha una
gravació
de televisió
en què
hi ha un bateria
i ella
dialogant
és a dir
ella
li va dir
els patrons rítmics
al bateria
el bateria
els va fer
anar a la bateria
i llavors
ella els replicava
i veus
com és el mateix
ja
vull dir
que el bateria
s'ha hagut de passar
set anys
en el conservatori
per estudiar
els patrons rítmics
i en canvi
aquella senyora
li surt per intuïció
li surt per naturalesa
és espontàniament
ella ho va treure
de la ràdio
d'escoltar
els cantadors
ja
en els anys 50
escoltava els cantadors
i veia que la guitarra
l'acompanyament
feia el compàs
llavors ella
es va posar el compàs
al cap
i d'aquí
ja va sortir tot
la veurem
la veurem
la veurem
sí sí sí
jo us puc parlar
d'una pel·lícula
que m'ha agradat
perquè feia dies
que no em veia cap
que m'agradés
que es diu
En cuerpo y alma
i
l'he trobat
interessant
i
he deixat que
bueno
m'ha deixat
amb molt bon
regust de boca
la veritat és que
és una pel·lícula
que no m'imaginava
que tingués
tanta qualitat
de fet
és
suposa el retorn
amb aquesta pel·lícula
en cos i ànima
suposa el retorn
de la cineasta
hongaresa Lido
Incranyallei
un nom molt estrany
després de 18 anys
ha desaparegut
cinematogràficament
amb el cinquè
llarg matratge
n'havia fet quatre
amb anterioritat
i aquest va estar 18 anys
sense fer res
i ara torna a fer
un llarg matratge
amb un guió propi
amb un guió seu
ella és la guionista
és la història
de l'encontre
de dues persones
introvertides
molt introvertides
en un escorxador
per tant
en un
diguem
en un ambient
molt
realment
molt peculiar
ella és la nova
inspectora
de qualitat
de carn
de l'escorxador
i ell
és el director
financer
de l'empresa
la pel·lícula
s'engega
amb unes imatges
que podrien ser
del Tarkowski
és a dir
unes imatges
dos cèrbols
que viuen
en pau
en un bellíssim
espai
nevat
però ràpidament
ens arrenca
del fred
bosc
nevat
i ens porta
per traslladar-nos
diríem
al gèlid escorxador
on es decapiten animals
que és com
hem dit
on treballen
els dos personatges
principals
de la pel·lícula
és una història
diferent
és una història
estranya
amb uns elements
jo diria que insòlits
o no habituals
però també
que està escrita
dirigida
interpretada
amb una gran
gran gran
delicadesa
i la delicadesa
de tota la pel·lícula
contrasta fortament
amb la brutalitat
amb què són
destrossats
els animals
ho veiem
veiem com se'ls decapita
com se'ls
es veu la sang
es veu
com se'ls maltracten
no?
imagino que tot això
que la denúncia
implícita
que totes aquestes imatges
es produeixen
a l'espectador
serà una cosa
molt atractiva
pel Francesc
perquè evidentment
suposo que sabeu
que ell és vagà
i que té una lluita
personal
a favor
amb la defensa
dels animals
per tant
confio que vosaltres
també tingué
una sensibilitat
a mi em produeix
aquesta sensibilitat
però penso que tu
l'has de veure
perquè suposo que tu
serà una cosa
que t'agradarà
ai que el Joan
no ha sentit el programa
de la setmana passada
no, no, no, no vaig sentir
vau parlar-ne d'aquesta pel·lícula?
una mica
ah, no ho sabia
el Joan diu que no
m'ha dissimulat
no, no, no
no has de sentir res
està molt bé
perquè s'agafa com verge
el comentari
però va ser motiu
de parlar molt bé
no, no, no, no ho sabia
la pel·lícula
la pel·lícula t'atrapa
almenys en a mi
em va atrapar
per l'estranya relació
que es desenvolupa
entre els dos personatges
per algun gir inesperat
del guió
i perquè de mica en mica
es dona pas
una pel·lícula
plena de sensibilitat
que es focalitza
sobre els dos personatges rars
els dos personatges
no sé
estranys
que a la vegada
de tant en tant
de mica en mica
es van fent entranyables
de manera que
durant els 116 minuts
que dura la pel·lícula
ens evadim de la realitat
i ens submergim
en el propi món
dels protagonistes
un món agradolce
o agradols
molt agradolce
en algun moment
ple de contrastos
i de coses estranyes
que fins i tot
té elements onídics
a mi em sembla
que la pel·lícula
és curiosa
i atractiva
perquè és una barreja
curiosa
de gènere romàntic
però molt especialment
o molt especial
i molt diferent
del que estem habitual
habitualment a fer
és a dir
no és la pel·lícula de Hollywood
que el romanticisme
que veiem a Hollywood
sinó és una cosa
completament diferent
i completament
sense romanticisme
o sense sentimentalisme barat
sinó una cosa
molt més profunda
llavors
té moments intensos
amb uns esplèndids
interpretacions
els esplèndids
estan esplèndides
excepte la psicòloga
que desvaria una mica
que no acaba d'encaixar
i que segurament sobrava
tot allò de més
és esplèndid
i en canvi aquesta psicòloga
està fora de lloc
i no sé per què
la va mantenir
amb uns diàlegs curts
i silències aclaridors
que fan pensar
de fet
amb el que haurís maqui
o sigui
a mi m'han fet pensar
en algun moment
t'anava a preguntar
precisament això
doncs mira
a mi m'ha fet pensar
és a dir
no sé vosaltres
si l'heu vist
també
el Joan
el Pep
i el Pol
l'havíem vist
els tres
s'havia proposat
fins i tot
com una possible
pel·lícula del mes
per comentar-la
en més profunditat
doncs no ho sabia
confesso que no ho sabia
i penso que gràcies
al guió
de la pròpia directora
i a la seva versatilitat
a la direcció
que combina molt bé
els elements
és a dir
la imatge
és brutal
les interpretacions
són esplèndides
aconsegueixer
el millor partit
de tots els elements
que eren positius
i bueno
jo vaig sortir al cine
i vaig notar
que no m'havia deixat indiferent
és a dir
que m'havia tocat
que en alguna mesura
m'havia
penso en una pel·lícula
que fins i tot
es podia tornar a veure
és a dir
perquè hi ha tants elements
que van sortint
de mica en mica
que és una pel·lícula
que és prou
aparentment
és molt senzilla
i en el fons
és molt més profunda
del que pot
pugui semblar
a primera vista
continuaràs menjant animals
després de saber
com els mata
no ho sé
això ho haig de plantejar
a veure
ja ho veurem
és un motiu
per un debat
si vols
per fer un tema
del programa
i sense conèixer
sense saber
que
amb quines altres pel·lícules
va competir
entenc que
s'emportés
aquesta pel·lícula
l'os d'or
de la millor pel·lícula
de la festival de Berlín
i per tant
no cal que us digui
que la recomano
que considero
que és una pel·lícula
interessant
i que m'ha agradat
me'l alegro també
que s'ha agradat a vosaltres
pel que veig
és a dir
és una història
d'amor
original
amb uns personatges
atípics
i que
no ho sé
el guió
és extraordinari
i
de la manera
que està plantejada
només
es podia fer
d'aquesta manera
d'una manera
que
molt reeixida
i
molt satisfactòria
pel públic
que realment
busqui
alguna cosa
en el cine
no
pel públic
que hi vagi
no és un problema
comercial
en sentit que
clar
absolut
i llavors
el que deies
de la psicòloga
la psicòloga
està per
per confrontar
el món normal
amb el món
dels protagonistes
vull dir
que són protagonistes
amb certes
malalties
i tot això
i llavors
doncs clar
d'aquí ve
la atipicitat
de la història
Bueno
doncs passem
al següent
persona
tu has vist coses
no?
Sí
He vist una pel·lícula
Has vist coses
i has vist pel·lícules
també?
He vist coses
que als nostres ulls
no
podrien
i de vegades
em pregunto
si no voldria més
quedar-se a casa
Sí
també
Bueno
lo de hoy
es algo muy gordo
Sí
Així es diu la pel·lícula?
Així es diu la pel·lícula
Algo muy gordo
Sí
És una pel·lícula?
Sí
és una pel·lícula
és una pel·lícula
dirigida
per Carlo Padial
amb guió
de Carlo Padial
i Berto Romero
I Carlos Areci
que el Berto Romero
és un noi
que segurament
us sona
Sí
perquè es dedica
al teatre
al cinema
i a late shows
Sí
amb el Buenafuente
per exemple
Sí
Bé
Bueno
doncs aquí
el més curiós
és que
quan sortíem
del cine
un grup
de companys
deien
però
com pot ser
que hi hagi algú
que posi diners
per una història així
perquè se suposa
que abans de produir
una pel·lícula
demanes una mica
el guió
o algo
Clar
Clar
Clar
Bueno
doncs un altre misteri
Però bueno
ja que s'ha fet la pel·lícula
doncs us diré
que igual que es diu
algo muy gordo
es podria dir
algo muy aburrido
algo muy
Muy cansino
No
No
Prescindible
Espera
Espera
perquè aquesta frase
que llegiré
no fa pensar
això que tu dius
Algo muy gordo
és una reflexió
en tot documental
sobre el ressort
de la comèdia
la indústria
que afegucita
l'art
i la vida
que a l'espai
que queda
entre mitja
s'obre camí
Això és el que haguéssim
volgut fer
per això
no els hi ha sortit
Qui ho diu això?
Això ho diu
el comentari
bueno
la sinopsi
al final de la sinopsi
de film
Això ho deu dir
el productor
Suposo que sí
La cunyada
del productor
Jo pensava
que produïa
això
Fantàstic
Sí
És que a veure
aquesta pel·lícula
li falta poc
per ser
8 i mig
de Fellini
o per ser
la nit americana
de François Trifó
li falta poc
però
saps
el tros aquest
que li falta
és imprescindible
és la distància
que hi ha
entre una porqueria
i un obra d'art
és així
bona definició
doncs res
ho sentim
hi ha alguna altra cosa
que volia fer
o salteu
a una altra pel·lícula
no
jo ja
saltaria
cap a una altra pel·lícula
aquesta pel·lícula
aquesta altra
que volia comentar
en realitat
és una pel·lícula
que he tret
del videoclub
amb DVD
i com que sabia
que tocaríem
el tema
de la construcció
és una pel·lícula
que lliga bastant
amb això
i és una pel·lícula
interessant
es tracta
d'Aquarius
Doña Clara
és una pel·lícula
sí
del 2016
que va ser presentada
per Brasil
a l'Òscar
a la Palma d'Or de Can
a la Palma d'Or de Can
sí
està dirigida
per Cleber Mendonça
Filo
i
és una pel·lícula
molt interessant
que
toca
el tema
que
després
ens parlarà
l'Albert
extensament
i el toca
perquè
jo que també he viscut
uns anys
professionalment
al món de la construcció
m'hi he trobat
amb casuística
d'aquest tipus
i
es veu
un mòbing
amb una persona
que es queda
com última resident
en un habitatge
l'habitatge singular
que es diu
Aquarius
que seria
el renom
de la pel·lícula
i
que es resisteix
a vendre
i per tant
els inversors
aquells
inicien
tota una sèrie
d'actuacions
que van
des d'un
inici
dolç
i comprensiu
ens entendrem
som bones persones
vostè quedarà parada
de lo comprensius
que som
jo hi he estudiat
a Estats Units
he vingut ara a Brasil
i tot
després
després del veure
que la senyora
està rebotada
i no vol vendre
intensifiquen
una mica
ja
amb demandes
comencen
a fer
petites actuacions
a l'edifici
com posar
caca
per les escales
a prop d'allà
on ella
ha de trepitjar
després
com que no n'hi ha
prova amb això
ja comencen a muntar
pel·lícules pornos
al pis de sobre
en tres o quatre dies
a base de grups
allà
amb droga
vi
hagut d'estar
llavors
la música no pare
durant tres dies
seguits
però
tot això
finalment
acaba
en el moment
en què
puja a Nadal
ella no se n'entera
fins al cap d'un mes
perquè comença
a notar coses rares
i pugen
en un sac
una espècie
de niu
de termites
com que una part
de la construcció
és en fusta
això està
a primera línia
de mar
a la població
de Recife
a Brasil
doncs esclar
es comença
a menjar
tot l'edifici
i
el problema
que té la pel·lícula
són 140 minuts
i és que
no solament
estem parlant
d'aquesta història
sinó que
el que passa
sempre a vegades
és que
posats que hi són
i que tenen la sort
de tindre una actriu
extraordinària
que és
l'ànima
de la pel·lícula
que és
Sònia Braga
llavors agafen
i ens expliquen
que fa
uns 20 anys
va tindre
un problema
de càncer
de mama
va perdre
va perdre
el pit dret
i per tant
quan lliga
anant
ella està separada
té 65 anys
és excrítica musical
de discos
i
quan se'n va
a Forai
i lliga
normalment
les oportunitats
que li surten
de coneixença
en el moment
en què veuen
que ha passat
per aquest tràngol
se n'aparten
llavors
s'ajunten
dues històries
les històries
de desamor
i la història
canyera
del tema
immobiliari
que a més a més
té
per mi
un defecte
una mica
gran
i és que
el personatge
Dona Clara
és una dona
que acumulat
en aquests anys
de crítica
ella està vivint
el seu pis
està molt ben decorat
modern
i tal
ja se li veu
un nivell
però és que a més a més
hi ha un moment
en què els fills
li diuen
mama
ven el pis
perquè tindrem
6 milions de reals
que ens aniran molt bé
i els diu
escota
si ens deu diners
dieu-m'ho a mi
perquè jo tinc 6 pisos
més de propietat
llogats
home
clar
ja voldrien
tota la gent
que estan subjectes
a mòving
tindria a més a més
una reserva
de 6 pisos
llavors
per aquí
comencem a trobar
algunes complicacions
més la barreja
de temes
que
dificulten la pel·lícula
però en conjunt
és
val de pena
veure-la
com que ens estem
avançant molt el temps
hi ha alguna cosa
Francesc
que vulguis explicar
del que heu vist
sí
jo volia fer
una recuperació
així ràpida
d'una directora
que ha quedat
una mica
vilipendiada
però involuntàriament
jo ho entenc
pel fet que
s'ha comentat
l'última
real pel·lícula
i que és veritat
que l'Isabel Cuixet
ha estat agafant
en els últims anys
una mica
d'enfama
d'una persona
així
que va pels núvols
i això segurament
és així
però home
jo alguna
de les seves pel·lícules
que he vist
Mi vida sin mi
que són força conegudes
Mi vida sin mi
La vida secreta
de les palabres
El mapa de los Unidos
de Tòquio
fins i tot
em va agradar força
A mi no
LG
LG és una pel·lícula
nefasta
és desastrosa
això sí que ho he de dir
perquè havia llegit
feia no gaire
el llibre
del Philip Roth
de The Animal Animal
que és un llibre
espectacularment
profund
sobre el tema
de la invasió
dels valors
dels colons
britànics
a la població
estadounidense
original
i com el tema
del sexe
es va convertir
en un tabú
quan era una cosa
completament natural
una novel·la
profundíssima
i en la pel·lícula
queda en no re
en no reat
completament
no es veu re
absolutament
és una història
d'un professor universitari
que s'enrotlla
amb les seves alumnes
i ja està
no queda res més
amb el Ben Kinsley
i tal
ara
bueno
la veritat és que
algunes d'elles
ja he vist
la vida serieta
a les palàbres
és una pel·lícula potent
també es pot considerar
que és una miqueta
allò agafada
però cada vegada menys
a mi la vida
sí a mi em va agradar molt
l'he vist 3 o 4 vegades
confesso que és una pel·lícula
que dels que tinc referència
però després d'aquesta
cada pel·lícula
ha sigut pitjor
des del meu punt de vista
és a dir
bueno
aquesta última
per el que diu ell
també la gent
veurem
quan les tenen
aquest divendres que ve?
em sembla que sí
doncs simplement això
simplement dir que
aquesta directora
té coses interessants
i una coseta
que vaig veure amb el Pol
que avui sembla ser
que no podrà estar
entre nosaltres
és curiosa
si la podeu veure
doncs
bueno
tampoc és absolutament
recomanable
però sí que és interessant
saber que hi ha una pel·lícula
que es diu Domo
gravada
amb una bona part
al Museu de Badalona
com si es tractés
del Museu Morgan Brand
i que
està feta
com si s'hagués
rodat tot
a partir de les càmeres
de seguretat
del museu
i llavors
ens explica una història
paranormal
que
bueno
a mi no em va interessar
gaire
però la idea
d'agafar
les
càmeres de seguretat
i que sigui
potser la primera pel·lícula
que ho faci
de manera
integral
és a dir
tota la pel·lícula
està feta
d'aquesta manera
doncs la considero
interessant
i sobretot
parlar després
amb els creadors
guionista
director
i productor
ho fan
tot ells una mica
tot i que tenen un gran equip darrere
el Manol Hernández
i el Vicente García
que ens van donar
una petita xerrada
sobre com es fa cinema
sense diners
directament
demanant una miqueta
anant cap aquí
i com van involucrar
la directora del Museu
de Badalona
per fer
la trio també
perquè
bueno
doncs
que donés el permís definitiu
doncs bueno
és interessant
aquest cinema de guerrilla
que ja sabeu que a mi
m'interessa força
perquè és de gent molt propera
que no tenen aquests mitjans
de les pel·lícules
que estem parlant ara
i que val la pena
que de vegades
et trobes meravelles
com la vida invisible
i la Mano Invisible
i altres pel·lícules
i aquesta doncs
no és una enorme pel·lícula
però val la pena
val la pena veure-la
escolta
amb càmeres de seguretat
es podria fer una bona pel·lícula
sobre la Gürtel
sí senyor
sí senyor
per exemple
i sobre molts més temes
deixem aquí la idea
és que dona molt de si
la idea
efectivament
tot el que és
necessitem producte
sí
es busca
vinga
comencem un crowdfunding
ara mateix
ja
posem en marxa
gràcies Francesc
i bueno
ha arribat el moment
que el nostre convidat
l'Albert Jalaber
ens comenci a introduir
el seu tema
i bueno
nosaltres estem disposats
a preguntar
i que ens aclareixis
totes les coses
que tu
crec que saps molt millor
que molta altra gent
almenys que nosaltres
tu mateix
bona nit a tots
el tema d'avui
que era la postconstrucció
o la postedificació
jo plantejo
un punt
que crec que
ens afecta a tothom
ningú s'escapa
tothom té un habitatge
sigui de propietat
del lloguer
sigui que
s'ha volgut
fer la seva caseta
partint del solar
se construís l'habitatge
qui el compra
ja construït
però a tots
li recau
una sèrie de coses
que descobreixen
posteriorment
sigui per qualitat
de l'edificació
problemes administratius
relació amb els tècnics
amb el constructor
després
descobreixes
i a cosa
dius
i què descobreixes
doncs mira
senzillament
el que vol comprar
un habitatge sobreplano
li donen una relació
de qualitats
això és el que
vostè comprarà
li parlen
de la ceràmica
terra serà ceràmica
el regional
dels parells
dels banys
en peces
de 50
per 30
els acabats
i llament
exterior
de doble càmera
de vidre
això està molt bé
les portes
de fusta
d'envero
compres
quan tens el pis
trobes
portes de fusta
d'envero
sí
però a dintre
és
de cartró
la placada
fora és d'envero
i la càmera
de vidre
sí però
la càmera de vidre
és de 3 mil·límetres
l'allament
però és un allament tèrmic
molt bé
i quan a dintre hi ha humitat
i a fora hi ha un salt tèrmic
molt elevat
resulta que la fusteria
es comença a plorar
condensa
on està l'allament
o és que la fusteria
és d'alumini
i això té un pont tèrmic
i condensa
com a això
podríem estar parlant
o el senyor
que en el seu bany
vol penjar un armari
o un mirall
forada amb el taladre
i què?
es troba que
la rajola darrere
està buida
si només està buida
val
però segurament
se li trencarà
aquella peça
de rajola
per què?
per una mala qualitat
tot això
no ho veiem
o sigui
el que ens ensenyen
és una cuina molt maca
per a les senyores
que vegin
que entri pels ulls
el bany maco
però
no cedem
és allò que se'n diu
vicis ocults
exactament
que aquests vicis ocults
poden ser
molt senzills
com l'aplacat
que estan dient
d'un mosaic
o pot ser
una patologia estructural
que això
quan compres
mai ho veus
ni quan compres
acabat
ni quan tu
fas la caseta
a la teva torre
perquè tampoc
hi entens
deposites la confiança
en uns tècnics
que aquí també
hauríem de qüestionar
una mica
aquest tema
sí
i el notari
et diu
adquiero esto
que considero
como cuerpo cierto
y ya te ha fotut
exacte
i segun diuen
el notari
sempre posa
segun diuen
ell mai
responde
que allò
sigui veritat
lo que diuen
i en compte
el que diuen
si em diràs
oh però
és que a mi em donen
un cèdol d'evitabilitat
a mi em donen
un certificat
d'aïllament tèrmic
a mi em donen
una llicència d'obres
i què?
i què?
l'Ajuntament
no respon
d'aquella llicència
la llicència d'obra
es dona
d'acord
amb una documentació
però l'Ajuntament
no comprova
si aquella documentació
és correcta
l'Ajuntament
no va
a peu d'obra
a comprovar
si l'execució
és correspon
amb el projecte o no
els tècnics
que bueno
hi ha una arquitecta
i una parella
perfecta
però què passa?
siguem realistes
aquells senyors
no estan
a les 24 hores
a peu d'obra
es controla
cada cuba
de formigó
que arriba
no
si coincideix
amb la visita
d'obra
que es farà
un cop a la setmana
que ve una cuba
de formigó
s'ho mirarà
com molt
o farà
una prova
amb el
cono
d'àbrams
si la densitat
d'aquell formigó
és correcta
o no
però res més
els controls
de qualitat
dels materials
ho deixem
amb els documents
que presentarà
el constructor
i llavors
com a tècnic
jo us puc dir
que estic fart
i fart
en totes les obres
que pràcticament
tota la documentació
que m'han fet arribar
als constructors
no és vàlida
perquè un certificat
dels maons
de fabricació
d'una resistència X
resulta que
aquell certificat
faia un any
que estava elaborat
no
perquè d'acord
amb la normativa
els certificats
prescriuen
cada sis mesos
i és llògic
si una mòbila
fabrica
milions de maons
no pot
un certificat
tret per un laboratori
homologat
que serveixi per sempre
cada sis mesos
s'ha de fer
unes analítiques
i emetre
un nou certificat
tot això
no
el que compra
no s'entera
de res
sorpreses
podem parlar
de l'aluminosi
podem parlar
de formigons
empirites
del maresme
després
què passa?
què passa?
i dius
bueno
però la llei
diu
hi ha uns responsables
sí
qui respon
els tècnics
el constructor
això
serà a partir
de la nova llei
que es va fer
quan es va introduir
el codi tècnic
de l'edificació
la llei de l'edificació
perquè abans
qui responia?
el constructor
no era responsable
només quedaven dos
responsables
l'aparelló
i l'artitecte
i per què?
i sempre
ells
el pau
li es caia amb ells
per una senzilla raó
perquè d'acord
amb la llei
per poder exercir
aquests tècnics
necessiten
una responsabilitat
una responsabilitat civil
per tant
era qui pagava
les sentències
sempre estaven donades
contra els tècnics
sempre
sempre
posteriorment
amb aquesta nova llei
la llei va dir
en casos
de mala qualitat
de demandes
i tal
responsables
tots
los intervinientes
això
tots els intervinientes
dius
bueno
entren tots
bueno
espera't
espera't
perquè no estan així
perquè després
hi ha que demostrar
si tots els intervinientes
han tingut
realment
involucrat
amb aquella patologia
o no
però per almenys
ja
s'incorpora
el constructor
que fins ara
sempre
quedava exempt
des del Núñez
fins a la portera
del Núñez
sí
però
ho hem de provar
després
hem de provar
de tots
la seva responsabilitat
i al final
hi ha un senyor
que sempre palma
l'aparellador
perquè clar
l'arquitecte
d'acord
amb les atribucions
de cada un
l'arquitecte
és el que
redacta el projecte
i porta
la direcció
del projecte
ara llavors
qui
dirigeix l'obra
l'aparellador
perquè d'acord
amb la llei
és el director
de l'execució
material
això et diu la llei
execució material
i aquell
és el podret
aquell és el que
hauria d'estar
no les 24 hores
les 36 hores
de peu d'obra
per controlar-ho tot
si una persona
es compra
s'ha de comprar
un apartament
un pis
o el que sigui
quines són les recomanacions
que tu
s'hauries de fer
en aquesta persona
que tingués en compte
què hauria de tenir en compte
en el moment
de saber
si allò
quines coses
com ho podria fer
primer
hauríem d'anar
partim
que ja està construït
un apartament
s'ha construït
registre la propietat
en quin sentit
registre la propietat
perquè allà veuríem
si aquell
immoble
té alguna
alguna
hipoteca
alguna hipoteca
o un cens
qualsevol cosa
que el gravi
això primer
no tenia
cap gravament
cap gravament
segon pas
a l'Ajuntament
per què l'Ajuntament
perquè l'Ajuntament
es dirà
si hi ha una afectació
urbanística
perquè pot tenir
afectació urbanística
i nosaltres ho sabem
que el carrer
s'ha d'ampliar
per tant
aquell edifici
no te'l tiraran a terra
tu compras
per cuitat-ho
aquell edifici
no es podrà fer mai
més res
té una afectació
i no es podrà fer mai més res
aquell edifici
vol dir
però ojo sí
arribarà un dia
que per envelliment
anirà terra
i quan vagi terra
doncs
has portat l'edifici
perquè el que es construirà
de nou
haurà perdut superfície
degut a l'ampliació
del carrer
afectacions
poden ser
de molts tipus
poden ser
que estàs
a la primera línia
de mar
afectació
de costes
o estàs a prop
d'una carretera
totes les carreteres
tenen una afectació
a banda i banda
de 25 metres
si és comarcal
i 50
si és nacional
pensa
quan construeixes
o
que hi hagi un projecte
projecte
de fer passar
una carretera
també tens una afectació
tot això l'Ajuntament
ho sap
això t'informa
això t'informa
l'Ajuntament
següent pas
ja tenim
cap hipoteca
no té afectacions
urbanístiques
segon pas
un tècnic
que
faig una inspecció
i ens digui
la qualitat de l'obra
i a l'estat
si té alguna patologia
humitats
condensacions
assentaments
esquerdes
però això passa
que pot tenir patologies
d'alguna manera
sí, sí
moltes
això és normal
és normal que tingui
alguna
sempre
no sempre
no sempre
però moltes poden sortir
és típic un assentament
un assentament
en un edifici
ens donarà unes esquerdes
als envans
assentament què vol dir?
l'edifici
se recolza
sobre uns fonaments
però aquest fonament
es recolza sobre el terra
aquest terra
depèn
la geològicament
com sigui
quan construeixes
l'edifici
baixa una mica
perquè la càrrega
que gravita
per un metre quadrat
ha augmentat
aquest assentament
tots el tenen
cap s'escapa
però cuidado
aquest assentament
pot ser una patologia
s'aprodueix l'assentament
apareix alguna esquerda
i aquí no passa res
perquè ja no
aquella esquerda
no evoluciona
no es farà més gran
no produirà
cap mal
o l'edifici
o pot ser que no
aquesta esquerda
siguin progressives
o pot ser esquerdes
sense cap problema
els embans
les divisòries
feien en molt
actualment
es fan
molt en pla dur
el típic pla dur
o plaques de guix
aquestes plaques de guix
sempre fissuren
sempre
o sigui
malgrat que diguin
oh és que
enganxem unes cintes
a les juntes
i no es veu
sempre
per una senzilla raó
l'edifici
quan s'acaba
els forjats
són paral·lels
però quan s'entra
a viure la gent
col·loca un mobiliari
entra en carrega
entra en carrega
els sostres
fletxen
baixen
i al baixar
comprimeixen
aquests embans
fissuren
sempre fissuren
però són fissures
que no tenen cap problema
si informes
en el que vol comprar
no
és que degut als embans
són de pla dur
plaques de guix
etc
fissures
no tenen cap problema
més patologies
veure
el tipus
de griferies
o instal·lació
de calefacció
o instal·lació elèctrica
tot això
el que compren
va bastant perdut
en canvi
el tècnic
el podrà orientar
miri
aquesta caldera
està bé
però sàpiga que
el poder de vida
és poc
o altres coses
que signori
que ara està molt
està de moda
edificis
o habitatges
autosuficients
plaques
fotovoltaiques
plaques d'aigua calenta
coberta
molt bé
però
la gent
el comprador
no sap
que les plaques
d'aigua calenta
tenen una durada
de 20 anys
i que aquella instal·lació
és molt complexa
inclús per fer-la anar
molta gent
que té instal·lats
aquests
acumuladors
i tal
no el fan servir
això és que no funciona
no és que no funciona
és que és molt complexa
perquè tenen
3 circuits
independents
uns acumuladors
uns acumuladors
elèctrics
per quan baixa la temperatura
és complicadíssim
i després la durada
20 anys
i allò
ha quedat tot sol
i ja no funciona
s'han de canviar les plaques
això té un cost
que
s'arriba a amortitzar
jo
els números
no acaben de quadrar massa
no acaben de quadrar
és molt maco
perquè clar
tot el que sigui ecologia
i estalvi energètic
val
però
jo
tinc els meus dubtes
jo prefereixo
estalvi energètic
per exemple
amb l'aïllament
un bon aïllament tèrmic
de l'edifici
i pensem
oh és que l'hivern
aquí ja no fa
no no
però i a l'estiu
mai ja condicionat
és una mesura definitiva
és el mateix
és un estalvi energètic real
un bon aïllament
que el bon aïllament
no solament els tancaments
amb una càmera de vidre
de doble càmera
o uns marcs
la fusteria
que no sigui d'alumini
sigui una fusteria
que trenqui el pont tèrmic
si no solament
un aïllament a les parets
i això
no ho veiem
quan comprem
què tenim d'aïllament
potser ens han col·locat
una placa
de port-expand
de dos centímetres
no aïllament
en canvi
compleixen la llei
sí
compleixen la normativa
té un aïllament tèrmic
llavors
per exemple
jo pergunto
hi ha
no seria en certa mesura
com diguéssim
no un negoci
seria una activitat
a fer
gent que es dediqués
a fer aquestes menes
de revisions
és a dir
abans que una persona
perquè us no es comprem
i ens creiem tot el que ens diuen
els que ens venen
però vull dir
quin seria el mecanisme
per intentar
doncs
averiguar
si tot allò que compro
és real o no
seria trobar algun tècnic
no?
no
és que seria això
abans de comprar
que contractessis el tècnic
i que fes ell
realment una comprovisió
a tot això
però hi ha un problema
per exemple
jo per saber
quin aïllament tèrmic
té la paret
he de fer una cala
una cala
serà enjorat
amb un taladre
que t'hauria
una mostra
que hi ha a dintre
però què passa
el venedor
no et deixa fer-ho
per tant
aquí ja tenim
la primera pega
ja
ja
després venen
els vicis ocults
saps?
clar
i s'ha notat
algun canvi
respecte a la crisi
és a dir
quan de fet
la bombolla
l'emobiliària
s'ha ensorrat
han aparegut
més coses d'aquestes
o igual
les mateixes
menys
no no
això igual
no ha hagut
un increment
de patologies
ni una disminució
això es manté igual
hi ha perill
que torni a haver-hi
una bombolla
en aquest moment?
si parlarem d'aquest tema
doncs
no crec que hi ha
el perill
sinó que ja hem entrat
en aquest procés
exactament
tant els registradors
de la propietat
com els col·legis
d'arquitectes
i aparelladors
que fan els visats
perceptius
per cada obra
reconeixen
estadísticament
que està incrementant
el nombre de visats
vol dir
vol dir
que és obra nova
obra nova
vol dir bombolla
no és rehabilitació
la via
hauria de ser
la rehabilitació
per el parc
que tenim
hi ha molts pisos
que estan buits
que estan construïts
i que estan allà
sí
però aquests són
els que van ser
absorbits
per la banca
la Seret
el banc dolent
que es va quedar
a tots els immobles
de la bombolla
anterior
la banca
què passa
fomenta més
el que tu compres un pis
i et dona una hipoteca
que es comença
a cobrar els interessos
que no
d'un vell
per això
van passar
un gran nombre
d'aquests habitatges
a la Seret
i ells es van quedar
també tenen un volumen
perquè el Sabadell
té un bon volumen
la Caixa
té un bon volumen
però són més
d'una millor qualitat
i que
no els treuen de sobre
perquè prefereixen
donar una hipoteca
amb un de nou
que guanyen més
que no un d'aquests
ja
i per tant
en aquest moment
hi ha un perill
també
hi ha un gran perill
d'aquest
perquè
tornem
a l'època anterior
fomentar
l'edificació nova
i no
fomentar
les inversions
en obra pública
la via
seria
l'obra pública
per refer
el ram
de la construcció
però l'obra pública
que passa
per pressupostos
es redueix
es redueix
bestialment
cada pressupost
que aprova l'Estat
amb obra pública
es redueix
hi ha altres partides
molt discutibles
com és
l'exèrcit
que se li incrementa
cada vegada
però bueno
a més a més
el preu
de repercussió
de metro quadrat
d'obra nova
està
a nivells
fins i tot
superiors
a Barcelona
per exemple
de quan
el moment
més àlgid
de la bombolla
ja
sí exactament
puc dir-te
per unes dades
que portava aquí
ara estem
ja als
1.500 euros
al metro quadrat
o sigui
si fem números
d'un habitatge
i això és estadísticament
perquè clar
estadísticament
s'agafa
un estudi global
si parlem de Barcelona
aquí es dispara
i si parlem
deia
de locals
comercials
hauré sentit
el passeig de Gràcia
el metro quadrat
està a la valla
i Portal de l'Àngel
són
a quan està
13.000
14.000
al metro quadrat
al metro quadrat
una bestiesa
per això
hi ha una cosa
que jo
a vegades
l'havia comprovat
i és
agafar
i el quilòmetre
que té
el passeig de Gràcia
passar-lo
a principis d'any
i a principis
de l'any següent
i entre un 30 i un 40%
de les botigues
han canviat de nom
es posen allà
són les mateixes
o simplement
no
són els altres
són els altres
perquè
no poden resistir
estan allà
per imatge
perquè
internacionalment
o el que sigui
els hi és un input
clar
has de pensar
que per allà
passen milions
i milions de persones
però
clar
no compren
totes
i llavors
com que el preu
és tan
elevat
tenen
forçosament
i fixeu-vos-hi una cosa
fa molts anys
passeig de Gràcia
tot bancs
després
tot botigues de roba
després
tot hotels
o sigui
hi ha tongades
o sigui
com onades
hi ha cicles
i abans dels bancs
cafeteries i restaurants
també
correcte
sí
i això mateix
que estàs comentant
s'està produint
al carrer de Sants
que diuen
el carrer
més mercantil
d'Europa
si passeu
veureu les botigues
constantment
canvien
pel cos
que no es pot
suportar
estic mirant
de fer jo
la comparativa
amb la producció
de cinema
i crec que
d'alguna manera
que ens està
explicant l'Albert
no és que sigui
una cosa excepcional
és que és el signe
dels temps
o del sistema
que ens mou
d'alguna manera
tothom mira
a baratir costos
per tenir un marge
no sé si aquesta
seria l'explicació
bàsica
de tot el que ens expliques
més o menys
a baratir costos
per tenir màxims beneficis
i sense massa
escrúpols pel mig
diguéssim
perquè al cap i a la fi
no t'importa massa
la repercussió que tingui
en les famílies
o en les persones
que hagin de comprar això
o en les comerciants
que posin una botiga
per tant
al final
es tracta
d'això
que tot recau
en el pes
mai millor dir
quan parlem d'un edifici
doncs de la persona
que compra això
però que no té
cap mena de garantia
però tot és
pel fet de
mirar
d'escarressar
una miqueta de guanys
i per
l'efecte
dominó
que es produeix
que com que tothom
intenta treure
tot el preu més baix
al final
és una competència
salvatge
que porta això
que ens estàs explicant
més o menys
i en el cinema
i en tot
una mica passa el mateix
sí, sí
però jo faria
remarcaria
un punt molt important
tot té una caducitat
ja està oberta
una nevera
bueno
allà de la meva vida
en compraré
més d'una nevera
un cotxe
també
és possible
habitatges
una torre
quantes me'n compraré
una
cuidado
és que allò
ha de ser
per sempre
o si no per sempre
per un gran període
llarg de temps
i és el que més hem de vetllar
aquí
és aquí
on ens estan
l'engany
és més greu
home
les vivendes
els edificis
de l'Eixample
són
són tots
de
de segle passat
de l'altre segle
i aguanten
perfectament
sí
però
i molts d'ells
a més a més
amb uns fonaments
minsos
i amb rieres
per sota
perfecte
però una altra cosa
que s'ignora
és per exemple
quina és
la durabilitat
legal
d'un habitatge
la llei
s'adequat
als interessos
de tothom
o de
no al tothom
dels interessos
d'una minoria
els constructors
promotors
etc
legalment
50 anys
o sigui
legalment
un habitatge
el compra avui
dintre de 50 anys
el seu valor
és zero
ja
és la ruïna
legalment
llavors
cuidado
és que jo
viuré
més de 50 anys
en un habitatge
doncs legalment
valor zero
això
quan es fan
les valoracions
d'immobles
es té en compte
molt els anys
perquè
quan 50
hi ha
valor zero
bé
també hi ha una cosa
que crec que
estaràs d'acord
que la qualitat
igual que la vida
va per barrios
és a dir
jo conec
constructors
de la zona alta
que apliquen
unes qualitats
però extraordinàries
naturalment
també ho paguen
i la seva clientela
ho paga
sense ni mirar
la factura
vull dir que
i després
a mesura que anem
cap a nou barris
i així
les qualitats
són
aquelles
embolicas
una pregunta
quan estàvem
començant a parlar
d'això
vam parlar
que hi havia
una pel·lícula
que era
el color
són llames
que mostrava
com
amb un gratacel
no sé si real
o imaginari
de 120 pisos
hi havia una mala qualitat
i això generava
una sèrie de problemes
jo
clar
tu has indicat
un moment
o no sé si
quan veníem cap aquí
que ho deies
que
la legislació espanyola
i la legislació europea
no és exactament la mateixa
per moltes d'aquestes coses
o sí
aquí a Espanya
tenim una legislació pròpia
que no tenia res a veure
amb els paràmetres
mundials
o europeus
posteriorment
ens vam adequar
amb el que és
el franquisme
no el franquisme
no el franquisme
teníem
primer
teníem
les normes
de la buena ejecución
de buena ejecución
allà vol dir
que
cada un
interpretava
menjant l'experiència
com
i llevar tres normes
que era
la sismològica
la norma
de
de càrgues
a l'edifici
i la norma
d'ascensors
no sembla si hi havia
alguna altra més
no hi havia cap altra
normes
de la buena
construcció
posteriorment
van treure
les normes bàsiques
de l'edificació
així
ja es va voler
embarcar
tot el món
de l'edificació
en normatives
establant
tenia que ser així
així
així
era un caixonat
s'ha de fer així
i no hi havia volta
a fulla
després ja ens vam anar
a Europa
i és el que ara
està vigent
que és
el còdic tècnic
de l'edificació
aquest és l'últim
però què s'ha fet
la transposició
de l'edificació
del còdic tècnic europeu
a l'espanyol
s'ha fet
a mínims
a la baixa
llavors
quan parlàvem d'aïllaments
si el còdic tècnic
diu
l'aïllament
seran de tantes
calories de transmissió
per mil·límetre quadrat
doncs aquí
si allà diu 10
aquí establim un
o dos
hem baixat tot
si aquí
allà diuen
o
carga per metre quadrat
en un habitatge
són 200
350 quilos metre quadrat
aquí
l'altimestre
l'altimestre
tot
s'ha baixat
ja
i això encara està així
en aquest moment
aquest és el que
està vigent actualment
està vigent actualment
sí sí sí
perquè es podria dir
que potser Europa
en general
ha tingut menys problemes
d'edificació que Espanya
o igual també
hi ha hagut també
la mateixa corrupció
que hi pot haver
que hi ha hagut aquí
també hi ha hagut allà
o
a tot arreu n'hi ha
però el grau
que s'ha pogut
d'aquí és
i m'ho imagina
ara
és de bogeria
per exemple
la patologia
del ciment en luminós
que tants edificis
han enronat
i ha portat
tantes despeses
en reparació
i rehabilitació
aquest ciment
a França
feia anys
i anys
i anys
però per tota Europa
que es feia servir
i no ha passat res
allà no han tingut
cap edifici
per què?
per una senzilla raó
aquest ciment en luminós
que aguantava
grans resistències
on es feia servir?
doncs
en bases
d'altosornos
en bases
on no hi hagués humitat
allà es feia servir
mai es feia empleat
amb vigues
en un habitatge
pel problema
dels humitats
perquè
si no hi ha humitat
no té problema
els ions
amb el ciment en luminós
ens protegeixen
unes corrents galvàniques
com tenim
unes armadures de ferro
aquestes rovellen
perd resistència
a la secció del ferro
perd resistència
i la viga
acaba petant
això
allà no s'ha produït
aquí sí
per què?
perquè aquí
a l'estalvi
i allò de
més benefici
què passava?
a l'època
en què es feia servir
aquí hi havia
una mancança
de ciment
Portland
no teníem
prou producció
pròpia a Espanya
compraven fora
però clar
van descobrir
que el ciment aquest
de luminós
compraven
i en una hora
feien vigues
jo recordo
que és quan
vaig acabar
els estudis
i estava a peu d'obra
trucava pel dematí
i per la tarda
jo tenia les vigues
a peu d'obra
fetes
en ciment
luminós
és que
en una hora
i mitja
fraguava
aquell ciment
ja teníem
una viga
però clar
ja
ha passat el temps
i la patologia
no es va poder comprovar
aquell ciment
de fora
en què el feien servir
si tenia
tantes avantatges
perquè no feien
en ciment
luminós
com això
tantes coses
que
posteriorment
s'ha demostrat
que molts materials
que eren
una panacea
solucionant el problema
és fals
i un vent
que molts
igual coneixereu
el granulite
granulite
era un acabat
de façanes
que era d'un gran petit
de marbre
que es podia fer
amb molts colors
i era
impermeable
transpirable
tenia una adherència
boníssima
un acabat molt maco
han passat els anys
tot s'ha caigut
s'ha caigut
Albert
se'ns està menjant el temps
se'ns està la música
indicant
que hem de tancar
i un d'aquests temes
que donaria molt
per parlar del cinema
però el cinema
potser no el tracta prou
és un d'aquells temes
com tabú
hem estat buscant pel·lícules
i no n'hem provat
però n'hi hauria ni
el tema de la construcció
i el diner negre
ja, ja, ja
doncs
fem una segona part
això és una segona part
ja
perquè hem de marxar
és una llàstima
perquè ens hem quedat
amb bogats
vinga, la setmana vinent
ve la Carmen a vot
i ens parlarà
de la directora americana
Catherine Bigelow
per tant
tornaràs a venir
perquè hem de continuar
parlant de tot això
que és molt interessant
moltes gràcies
per venir al nostre programa
gràcies
per oblidar-me
bona nit
fins la propera
bona nit
molt nécessaire
l'exec meetup
de tornat
Gràcies.