Title:

De “Il portiere di notte” a “Tardes de soledat”: sexe, ideologia i tauromàquia al cinema (clàssics controvertits, censura i el poder del documental)

## Panorama de l’episodi **Dos blocs principals i molt contrastats:** • Clàssic polèmic: *Il portiere di notte* (1974, Liliana Cavani) — entre el magnetisme i les seves mancances, i amb una recepció històrica plena de controvèrsia, censura i relectures. • Estrena i debat contemporani: *Tardes de soledat* (Albert Serra) — un documental de tauromàquia que busca una experiència física i cinematogràfica **no apologètica**, i que reobre el debat ètic i estètic. També hi ha una obertura distesa (incidència tècnica, setmanes dels presentadors) i una breu menció a *El diario de Noah*. --- ## Clàssic de la setmana: Il portiere di notte (1974, Liliana Cavani) ### Per què es porta i com es valora • Els conductors expliquen la seva **metodologia de selecció**: triar clàssics des del record i l’emoció, deixant “reposar” les pel·lícules (fins any 2000 com a límit) i revisitant-les amb el temps. • En aquesta revisió, el record positiu conviu amb **reticències actuals**: hi veuen potència temàtica però **mancances tècniques i dramàtiques** més evidents avui. • Malgrat dubtes, la situen com a clàssic rellevant: **Venècia 2018** la va programar a “Clàssics” i la directora va rebre el **Lleó d’Honor** (2023). ### Recepció, censura i context d’època • Rebuig crític majoritari en el seu moment (EUA, Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya); entrada més tardana a Espanya (novembre 1976), amb **retalls** i restriccions. • Múltiples versions: **112/118/122 min**; esmenten que encara hi ha **>40 països on està prohibida**. • Context setanter: onada de cinema que barreja **sexualitat explícita i poder/ideologia**: *Último tango en París* (1972), *Delicias turcas* (1973), *Salò* (1975), *El imperio de los sentidos* (1976), *Salon Kitty* (1976), entre d’altres. ### Coproducció i llengua: convencions i “falsedats” percebudes • Coproducció anglo-itàlica: anglès com a llengua principal (amb *Dirk Bogarde* i *Charlotte Rampling*), però amb **rostre i tècnica italianes** (Cinecittà, repartiment de caràcter italià) per a personatges que “haurien de ser” austríacs/alemanys. Això genera **dissonància de versemblança** per als presentadors. ### Guió i crèdits • Guió atribuït a **Liliana Cavani** (inspirat en una sola tarda, durant *I cannibali*) i **Italo Moscati**, amb mencions a col·laboracions de **Barbara Alberti** i crèdits insòlits per a **Charlotte Rampling** i **Dirk Bogarde** com a “col·laboradors del guió”. • Casting: Cavani descobreix Bogarde arran de *La caduta degli dei* (Visconti) i, després d’estudiar **Romy Schneider**, opta per **Rampling**. ### Escenes clau (atenció: contingut sensible) • Paràbola bíblica (Salomé/Joan Baptista) transfigurada: Max ofereix a Lucía el **cap d’un presoner** que l’assetjava; una de les seqüències més **escabroses i significants** del film. • Cabaret icònic: Lucía balla amb estètica de *cabaret* per a **oficials nazis**, amb un gestual erotic explícit — escena sovint llegida com a **imatge-símbol** del film i motiu de crítiques per una suposada estètica que “agrada massa” al nazisme. • Tercer acte: el relat vira cap a **thriller** (assetjament i setge), amb una resolució percebut com a **més convencional**. ### Temes principals • Relació *sadomasoquista* entre supervivent i ex-oficial SS: lectura recurrent com a cas límit de **síndrome d’Estocolm**. • **Sexe vs ideologia**: l’obra barreja amb intenció polèmica erotisme, poder i memòria històrica. • Mirada de gènere: la directora reivindica **iniciativa sexual femenina**, cosa que va exacerbar la censura i la crítica conservadora. ### Apartat tècnic i interpretacions • Muntatge de **Franco Arcalli**: els **flashbacks** hi semblen **numerosos i poc motivats**, trencant el flux i debilitant la versemblança del passat concentracionari, sobretot comparat amb models com *Schindler’s List*. • Interpretacions: **Charlotte Rampling** és elogiadíssima (amplitud de registres, sempre **creïble**). **Dirk Bogarde** —tot i ser un actor immens— aquí “punxa” per moments, possiblement per **marcatge de direcció** o una concepció deliberadament més **debilitada** del personatge masculí. ### On i com veure-la • Disponible a **Filmin**, però els conductors alerten d’una **còpia molt deficient** (recomanen millors edicions si es troben). > “Quan barreges sexe i ideologia, la pel·lícula busca el límit. I Cavani aquí el força en tots els sentits.” --- ## Estrena: Tardes de soledat (Albert Serra) ### La tesi de Serra (en paraules del director) > “S’ha de fer un documental quan la mateixa cosa no es pot fer en ficció de cap manera… La càmera ha de revelar allò invisible als ulls humans… Acaba sent una experiència de cine pura, total, absoluta.” • Serra defensa un documental que **transcendeixi el gènere**, centrat en la **física de l’experiència** i en una **seducció cinematogràfica** capaç d’“omplir la ment”. • Anècdota clau: una espectadora **vegana i animalista** que surt **“corrompuda”** per l’impacte del film, com a metàfora del poder de seducció del cinema. ### Dispositiu i estil • Focus radical en **toro, arena, torero i quadrilla**: **absència de públic** i folclor (p.e. pasdobles) per evitar l’apologia, creant una **arena abstracta** que podria ser “un desert” sense límits. • Rodada a les **grans places** i amb **excés d’accés** concedit pel torero i la quadrilla, que permet una proximitat plàstica i sonora **insòlita**. ### Recepció emocional i debat ètic (no apologètic) • Valoració dels presentadors: **“potser la millor pel·lícula de Serra”**; experiència **visceral** i de **pell**. • Debat obert: pot una obra així “convertir” antitaurins? - Pep: “No” — pot generar rebuig o fascinació formal, però **no** canvia posicions ètiques. - Anastasi: “Matís” — hi ha qui pot **reconnectar-se** amb l’interès ritual i humà, sense necessàriament avalar la festa. • Eix de lectura: el **ritual sacrificial** — “l’únic que entra sense saber que morirà és el toro”. ### Veredicte • Un documental que prioritza l’**experiència cinematogràfica** sobre la tesi, evitant l’argumentari militant i desplegant **forma, ritme i cos**. **Impacte alt** fins i tot en espectadors contraris a la tauromàquia. --- ## Notes finals • Obertura distesa: incidència tècnica i xerrada sobre *El diario de Noah* (valoracions i idea de recuperar-la com a clàssic “recent”). • Tancament: salutació ràpida i marxa “pel Barça”. > “El bon cinema pot fer-te estimar —per uns instants— allò que detestes.”

['Il portiere di notte', 'Liliana Cavani', 'Charlotte Rampling', 'Dirk Bogarde', 'Franco Arcalli', 'The Servant (Joseph Losey)', 'La caduta degli dei (Visconti)', 'I cannibali', 'Schindler’s List', 'censura', 'coproducció', 'síndrome d’Estocolm', 'sexualitat i ideologia', 'cabaret nazi', 'Venècia Clàssics', 'Lleó d’Honor', 'Filmin', 'qualitat de còpia', 'Albert Serra', 'Tardes de soledat', 'tauromàquia', 'documental vs ficció', 'Concha de Oro (Sant Sebastià)', 'experiència física del cinema', 'ritual sacrificial']