Title:

Roma de Fellini: memòria, set pieces i sàtira; estrenes Nightmare Alley, Belfast i Delicieux; i memòries de TVE

## Tema central: "Roma" (1972) de Federico Fellini ### Naturalesa i gènere • **Pel·lícula lliure i inclassificable**: barreja d’assaig vital, memòries i sàtira; no s’ajusta a un gènere convencional. • Estructurada per *set pieces* (seqüències autònomes amb valor propi), amb **Roma i el mateix Fellini** com a fil conductor subtil. • Visió profundament subjectiva: **Fellini parla de Roma, però en realitat parla de si mateix**. ### Estructura temporal i crítica • Dues èpoques en paral·lel: - **Anys 30 (Mussolini)**: mirada irònica i caustica al feixisme i als costums. - **1972**: crítica a la modernitat consumista, els cotxes als extraradis i, alhora, simpatia per la contracultura hippie. • **Crítica social explícita** en moments clau (festes populars, repressió policial, masclisme i incivisme en espectacles de varietés). ### Seqüències clau • Autopista (1972): **barroquisme visual magistral**; rodada a Cinecittà amb una infraestructura gegantina. Exemple paradigmàtic d’artifici controlat. • Metro: "càpsula del temps" romana descoberta i destruïda per l’aire modern. **Potent metàfora del temps, la memòria i l’oblit**. • Prostíbul: *traveling* sinuós pel corredor brut que retarda la informació i carrega l’escena de misteri i tensió. • Desfilada de moda eclesiàstica: **sàtira exuberant de l’Església** i de la pompa romana; ecos estètics que anticipen imatges del "Dràcula" de Coppola. ### Estil i posada en escena • **Artifici voluntari**: decorats evidents, *doblatge* integral, control absolut del so i la imatge. Cinecittà com a univers total. • *Travelings* lents (endavant/enrere) per dosificar el descobriment i intensificar el misteri; elegància visual combinada amb **cruesa** i **sordidesa** quan cal. ### Memòria, somni i temps • De les arrels *neorealistes* al **regne de la memòria i el somni**: Fellini prioritza el món interior (angoixa davant la mort i el tempus fugit) per sobre del realisme visual. • En el més íntim i personal, Fellini troba **l’universal**: records d’infantesa, somnis i evocacions que connecten amb qualsevol espectador. ### Retrat social de Roma • Amor-odi: fascinació per les places, trattories i la convivència; **sàtira dels tics romans** (masclisme, irreverència, esperit crític que esdevé demolidor). • Mirada comprensiva cap als joves i la contracultura, i denúncia de la repressió policial. ### Influències i llegat • L’artifici i la plàstica de "Roma" s’emmirallen i s’expandeixen a títols com *Casanova* i, sobretot, **"Amarcord" (filla directa de Roma)**; alhora, hi ha una filia clara amb **"Satyricon"**. ### Cites i idees destacades > "Roma és el lloc ideal per esperar la fi del món" —Gore Vidal > "Roma és la ciutat de les il·lusions: no per casualitat aquí hi ha el govern, l’església i el cinema" —Gore Vidal • Idees-força: **destrucció/reconstrucció** contínua de Roma; **la imatge com a artifici veritable**; **tot és memòria i, per tant, oblit**. ### Valoració • **Gran pel·lícula** i peça clau del període de llibertat formal de Fellini: difícil d’encaixar en lectures convencionals, però **fascinant per densitat visual, idees i audàcia**. ## Estrenes destacades ### Delicieux (França) • Drama de cuina als prolegòmens de la Revolució Francesa: el naixement del primer restaurant. • **Va de menys a més**: primera hora correcta; segona hora més potent fins a un final gairebé "revolucionari". ### Nightmare Alley (El callejón de las almas perdidas) — Guillermo del Toro • Adaptació de la novel·la de 1946. **Sense elements sobrenaturals**, però amb ambient de fira, trucatges i il·lusió com a tema central. • Recorregut d’un ambiciós *showman* (Bradley Cooper) entre **esperpent** i **noir** tardà; **femme fatale** (Cate Blanchett), moralitat circular i caiguda del protagonista. • **Posada en escena excelsa**: fotografia, direcció d’art i repartiment de primer nivell; versió alternativa en blanc i negre als EUA. ### Belfast — Kenneth Branagh • Records d’infantesa a **Belfast 1969**: convivència trencada entre protestants i catòlics vista des dels ulls d’un nen (Jude Hill). • **Emoció i humanisme** per sobre de la tesi política; context dels *Troubles* com a teló de fons; reflex sobre identitat, exili i **estigma de l’accent**. ## Conversa final: televisió i ofici ### "Quién sabe dónde" (TVE) i aprenentatges • Etapa televisiva (mitjans 90): **rodar ràpid, decidir amb criteri i desmitificar la necessitat de temps infinit**. • **Ofici i mètode** aplicats en condicions de pressa: el directe com a escola d’eficàcia, rigor i capacitat d’adaptació.

['Federico Fellini', 'Roma (1972)', 'Nino Rota', 'set pieces', 'Cinecittà', 'neorealisme', 'subjectivitat', 'memòria', 'somni', 'traveling', 'doblatge', 'autopista (seqüència)', 'metro (seqüència)', 'prostíbul', 'varietés', 'Barafonda', 'desfilada eclesiàstica', 'Gore Vidal', 'Trastevere', 'Festa de Noantri', 'Mussolini', 'feixisme', 'crítica social', 'Amarcord', 'Satyricon', 'Casanova', 'Brian De Palma', 'Tarantino', 'Guillermo del Toro', 'Nightmare Alley', 'Bradley Cooper', 'Cate Blanchett', 'Belfast', 'Kenneth Branagh', 'The Troubles', 'Revolució Francesa', 'Delicieux', 'Televisió Espanyola', 'Quién sabe dónde']