Title:

Vampyr de Dreyer: somni, expressió i misteri; Oscars 2022 sota la lupa; recomanacions París Districte 13 i Aria Ferma

## Tema central: Vampyr (1932) de Carl Theodor Dreyer ### Per què és una obra única • **Ambient oníric i gòtic**: boira, llac, cementiri, campanar, moll, la figura amb *dalla*… una iconografia de terror que Dreyer converteix en **pura atmosfera**. • **La “causa absent”**: el relat persegueix una causa que mai es mostra clarament. **El misteri no es resol** i la pel·lícula comença i acaba amb incògnites. • **Fals protagonista**: Allan Gray és un **conductor passiu**. Fins i tot si “s’esborra” del final, la major part del que passa **s’aguanta igual**; el seu paper és, sobretot, d’observador que llegeix el llibre de vampirisme que ens informa de les regles del *fet vampíric*. • **Lectura de somni**: repeticions, cicles, portes que s’obren i tanquen sense explicació, ombres autònomes, desdoblaments… tot condueix a la pregunta: **i si tot plegat és un somni?** > "La vida es sueño y los sueños, sueños son" (Calderón) — un eco que plana sobre el film. ### Fonts i influències • **Avantguardes i surrealisme** (Buñuel, Cocteau): fa servir codis surrealistes sense ser-ne estrictament una pel·lícula surrealista. • **Expressionisme alemany**: impregna la posada en escena i la llum; però Dreyer **fa el seu propi vampir**, sense reproduir Nosferatu. • **De Carmilla a Dràcula**: Dreyer admet haver llegit *Carmilla* (Le Fanu), però els ponents hi veuen **més elements de Bram Stoker** (hostal, doctor-«Renfield», llibre diegètic que explica el vampirisme) i ecos de *Nosferatu* i el *Dracula* de Browning. ### Producció, recepció i restauració • **Context parisenc i el baró Nicolas de Gunzburg**: el mecenes finança el film a condició d’interpretar el protagonista; Dreyer aprofita la seva inexpressivitat per **fer-lo fluctuar** dins la boira del relat. • **Fracàs inicial**: a Berlín i Viena el film és rebut amb rebuig; Dreyer pateix un llarg parèntesi (torna al periodisme) fins a **Dies Irae (1943)**. • **Censura a Berlín**: talls a l’agonia del metge al molí i a l’estacada al cor. • **Còpies perdudes i remasterització (1998)**: negatius desapareguts; reconstrucció híbrida (alemanya i francesa) que **accentua l’ambigüitat**. ### Llenguatge i forma cinematogràfica • **El·lipsi interna en el mateix pla i muntatge altern**: panoràmiques que salten en el temps dins un sol moviment de càmera; alternança d’accions que no busquen resolució clàssica (distinció amb el «paral·lel» de Griffith). • **Càmera flotant, sobreimpressions, ombres deslligades**: una sintaxi que **desestabilitza** i construeix terror per transgressió (ombres independents, desdoblaments del protagonista). • **Dinàmica visual versus teatre posterior**: a diferència d’*Ordet*, Vampyr és **plena de travelings** i moviments; tot i ser rodada com a muta, manté interpretacions «de cinema mut» i un disseny sonor/musical (Wolfgang Zeller) que **potencia l’estranyesa**. • **Fotografia de Rudolph Maté**: llum difusa amb gasa davant l’objectiu, efecte fantasmagòric; referents **pictòrics**: Fuseli (El malson), Hammershøi (interiors), Millet (La mort del llenyataire). ### Temes, enigmes i icones • **Ambigüitat radical**: mà que deslliga la Giselle, medalló en detall sense payoff clar, el barquer que els acull cap a la llum… **Vius o morts?** • **Simbolisme de pas**: el riu com a límit vida/mort, la **dalla** com a emblema, la possible funció del **medalló** com a “moneda” per al barquer. • **Absència d’iconografia religiosa** (sorprenent en Dreyer): una creu projectada per la lluna era al guió, però no a la còpia definitiva. > "És impossible imitar-la" — la taula coincideix que la seva força és intransferible: **gaudir-la, no explicar-la**. ## Oscars 2022: comentaris i polèmiques ### Resultats destacats i debats • **Òscar espanyol**: El limpiaparabrisas (Alberto Mielgo), millor curt d’animació. • **Coda (guió i millor pel·lícula)**: debat sobre el **guió “original”** sent un remake; alternativa: **Belfast**, **Dune** (potència industrial i concepció), **The Power of the Dog** (direcció per a Jane Campion, valorada tot i divisió d’opinions), **Drive My Car** (Òscar internacional, «cantadíssim» pels ponents). • **Jessica Chastain**: reconeixement també llegit com a «era el seu moment». ### El sistema de premis sota lupa • **Centralitat nord-americana**: percepció d’uns premis **molt orientats a la indústria** i al gust domèstic; comparacions amb festivals europeus. • **Campanyes i influència**: passis, trucades, publicitat i «l’ambient» pesen; situació **semblant als Goya**. • **Screeners i seguretat**: de l’enviament físic a **canals d’streaming protegits** (marques d’aigua, bloquejos) per evitar còpies. ## Recomanacions finals ### París, Districte 13 (Cannes) • Retrat **millennial**: precarietats laborals i una mirada **contemporània de l’amor**. ### Aria Ferma [al programa: «Aria Cerma»] (Venècia) • Drama **carcerari** tancat amb un duel actoral de **Toni Servillo** i **Silvio Orlando**; tensió entre **interior/exterior** i els seus **límits morals**.

['Carl Theodor Dreyer', 'Vampyr', 'cinema de terror', 'onirisme', 'surrealisme', 'expressionisme alemany', 'Sheridan Le Fanu', 'Carmilla', 'Bram Stoker', 'Dràcula', 'Nosferatu', 'Tod Browning', 'Wolfgang Zeller', 'Rudolph Maté', 'muntatge altern', 'el·lipsi interna', 'ombres', 'desdoblament', 'censura', 'restauració', 'Nicolas de Gunzburg', 'Hammershøi', 'Fuseli', 'Millet', 'Ordet', 'Dies Irae', 'Oscars 2022', 'Coda', 'Drive My Car', 'Dune', 'The Power of the Dog', 'Jessica Chastain', 'El limpiaparabrisas', 'Alberto Mielgo', 'París, Districte 13', 'Aria Ferma', 'Toni Servillo', 'Silvio Orlando', 'Leonardo Di Costanzo']