Cinema sense condicions
Bona tarda, un dimarts més, us parlem des de Ràdio d'Esvern, Cinema sense condicions.
Bona tarda, Lluna.
Bona tarda.
Com ha anat la setmana?
No et sento.
Misteri.
Bé, molt bé, ara sí.
Ara sí.
Bé, avui la cosa va de misteri.
Sí, és veritat.
Sí, sí, era per anar a corde.
Bona tarda, Anastasi.
Bona tarda, bona tarda.
Bona tarda, Ignasi.
Què tal, bona tarda.
Molt bé, bona tarda, amics.
Hem entrat a la nit aquesta de cinema, una horeta corta que sempre tenim.
A veure si algun dia en podem aconseguir dues.
per satisfacció nostra i esperem que també de vosaltres.
Esperem, esperem.
Bé, esperem.
Bé, deia que hem entrat en una música que va fer Wolfgang Zeller per la pel·lícula Vampir de Carl Theodor Dreier.
Vampir de Carl Theodor Dreier és una obra de 1932, en blanc i negre, que encara és molt d'autora del cinema mut, però ja estem amb cinema parlat.
És una obra atípica.
Dreier va reconèixer que es va basar, però molt lleugerament, i de fet només hi ha tres o quatre semblances reconeixibles, amb Carmill de Sheridan de Fanu.
Aquesta és una obra en la que ell entra sentint-se amb el cinema de terror, per una banda, i també de misteri.
La pel·lícula és una obra que té un argument que podríem dir que es basa en el que se'n va dir moltes vegades en literatura, la causa absent.
És a dir, estem perseguint alguna cosa que no trobem, i de fet la pel·lícula s'inicia i acaba, i no es troba la causa.
Sí que hi ha unes circumstàncies que es produeixen.
És a dir, el tema de la pel·lícula és de terror, perquè hi ha diversos morts violentes.
A més a més, és de misteri, perquè està situada en un context gòtic, d'una menció tèrbola i un castell inquietant,
i no diguem els exteriors, que és la boira, el llac, el cementiri, el campanar, el moll de l'embarcador,
el senyor que baixa cap al moll amb la dalla, és a dir, més elements que estiguin dintre del que és el misteri i terror,
no hi pot haver. Però, sense entrar en explicar-la, perquè nosaltres no tenim mai aquesta idea,
o sigui, donem això com un apunt, perquè sabieu que el que es posareu a veure,
si teniu l'encert d'entrar amb en Vir,
només dir que, fixeu-vos-hi, si arriba de ser des del meu punt de vista,
i pel que he llegit també sobre ella, i perquè me l'he passat tres vegades,
perquè és que, és que, bueno, és que és una pel·lícula, per mi, que m'atrapa,
o sigui, té un misteri i un encant i una atracció bestial.
Però he arribat a la conclusió que això és molt gros i vol dir que estem parlant d'una obra mestra
perquè, com a obra mestra, és impossible imitar-la.
És ridícul el que vulgui imitar vampir.
Es poden fer la tira de pel·lícules sobre vampirs i se n'han fet 250 o 300.
Molt bé. I moltes, molt bones.
Aquí mateix hem parlat de Dràcula, que és una obra notable, no?
Però és que això és una altra cosa.
Jo m'he entretingut, i ja els dic, me l'he passat tres vegades.
Aquesta pel·lícula, no sé si estareu d'acord amb mi,
agafem el personatge conductor, perquè no és més que conductor,
i quan arribem al final de la pel·lícula, el traiem, l'esborrem de la pel·lícula,
i la pel·lícula es continua mantenint perfectament.
O sigui, tot el que passa, passa només substituint una extracció de sang
que li fan amb aquest personatge.
Seria protagonista, sí.
Seria l'única cosa que no faltaria.
Tot el de més s'aguantaria.
O sigui, això és increïble, amb cine.
Sí, sí, és cert.
Perquè el protagonista no és el protagonista.
Estàs parlant de...
Clar, és que és un fals protagonista.
És un fals protagonista, perquè fins i tot quan sembla que actua,
en realitat no sabem si actua o no actua,
en el sentit que quan salva la Gisela al final, no?
Sí, sí.
Misteriosament raptada, que tampoc ho hem vist.
No, clar.
Perquè la pel·lícula despista per tots, contra que tots...
Sí, sí, sí.
Està plena d'absències.
Aleshores, clar, et trobes que ell té un somni,
i sembla que desperti del somni,
però la pregunta cap dalt és si, tot plegat,
no ha estat un somni.
És a dir, que el protagonista, en el fons,
arriba a l'hostal, no?,
dorm, i tot el que li passa és un somni.
Perquè la primera cosa estranya ja és el fet
que aparegui el senyor del castell,
obri la clau...
Ell té posada la clau al pati, eh?,
i la clau gira i entra i li diu,
li deixa el llibre de vampirisme,
que li diu que no l'obri fins que ell no mori.
Fins que ell no mori.
Per tant, intueix que li queden pocs dies de vida,
i, de fet, aquella mateixa nit el mata't,
perquè la pel·lícula hem de tenir en compte
que passa entre la nit i el matí.
Entre la tarda i l'alba del dia següent.
Això que dius tu de la clau
és que dintre de la pel·lícula
hi ha portes que es tanquen
i s'obren i no sabem com.
És a dir, per exemple,
al final, el metge
és atrapat a dintre del molí
i no pot obrir,
però no sabem com estanquen aquella porta.
No, apareixen allà,
es va omplint de farina fins al cap damunt,
però i mor, evidentment.
Tenim escenes amb moviments repetits,
és a dir, un factor cíclic
que més aviat està parlant de somni.
Sí.
Somnis són cíclics.
Home, bé, bé, bé.
I tenen repeticions.
Aquesta és l'història.
Jo penso que sí.
A l'enterrador surt en dues o tres ocasions.
Permeteu una petita, després de...
Has fet una gana introducció, Pep,
i a més a més m'ha semblat molt interessant,
i tu ara has fet un apunt interessant
amb el tema del somni.
En tinc una altra d'important.
És molt ràpid, molt ràpid.
M'ha recordat Calderón de la Barca,
perquè la vida és sueño
i los sueños, sueños són.
Però també m'ha recordat, sobretot,
una cosa, que és que, per mi,
des del primer moment,
quan tu vaig dir,
quan començava a veure la pel·lícula,
vam trucar-nos per telèfon,
per una altra raó,
et vaig comentar
m'estàs recordant el perro andaluz del Buñol.
Ah, sí.
I el protagonista m'estàs recordant
el personatge protagonista
de la pel·lícula del perro andaluz.
Vaig a utilitzar aquest còdic del surrealisme,
perquè l'utilitza.
Sí.
L'utilitza.
No vol dir que sigui una pel·lícula
necessàriament surrealista.
No, no, però...
Utilitza el còdic.
Però està influït.
Però està influït.
Una de les influències de l'època...
Sí.
Bueno, tenim en compte que...
Perdona, Pep.
Sí.
Una de les influències de l'època
són precisament les avantguardes.
Exacte, exacte.
És el que volia dir...
El surrealisme...
Hem de tenir en compte
que aquesta pel·lícula està feta a París.
Sí, a París.
O sigui, ell estava a París
i en una festa va tindre la sort
que li van presentar el duc aquest,
el comte, el baró.
El baró.
Sí, el baró.
El baró.
El baró.
El baró.
Nicolas de Gunsburg.
Gunsburg.
Gunsburg.
Sí.
Que se'l va camelar...
Un detall important.
Aquest senyor li presenta Valentín Hugo,
que és la dissenyadora de vestuari
de La passió de Joana d'Arc.
Ah, sí.
La passió...
És que hi ha una història prèvia
que hem de tenir en compte.
La passió de Joana d'Arc és un desastre.
És a dir, és un fracàs comercial.
La...
Que és la pel·lícula anterior d'Era.
10 anys abans de fer aquesta
fa La passió de Joana d'Arc.
No, bueno, sí.
De fet, és de l'any 28.
La passió de Joana d'Arc és del 28.
Vull dir que no...
Ah, no, no passen 10 anys.
No, no, no.
No, 4.
Passen 10 anys.
No 10, 12.
12, 12.
Fins que fa 10 rots.
Tens rots, tens rots.
A veure, si puc acabar de dir.
Sí, perdona, perdona, perdona.
El tema és que és un desastre l'empresa, la productora, la Société Générale de Films,
que és derivada de la que va produir el Napoleó de Belgans,
que també va tenir pèrdues, tot i que la pel·lícula va ser millor acceptada
per les innovacions que tenia, però justament les innovacions de Dreyer són les que provoquen
la fallida del...
És a dir, l'empresa de Napoleó, de Belgans, que es deia Cine France, fa fallida.
D'aquesta surt la Société Générale de Films.
I la Société Générale de Films, tot i que té un contracte amb Dreyer per fer unes quantes pel·lícules,
diu, no faig més pel·lícules amb tu, com a conseqüència del fracàs que és la passió de Joana d'Arc.
Dreyer, evidentment, els denuncia, perquè, home, si teniu un contracte amb mi,
teniu l'obligació de fer el següent de pel·lícules.
Evidentment, ho va guanyar, però, clar, tot això va comportar temps.
Aleshores, el tio està penjat, el Dreyer està penjat,
i la Valentín Hugo li presenta aquest senyor que li diu,
doncs mira, jo et produeixo la següent pel·lícula,
i no sap encara què nassos fer, eh?
Jo et financio la següent pel·lícula en condició que jo surti.
I, evidentment, el protagonista principal que tu associes a l'aixec andalú,
a l'actor francès de l'aixec andalú,
evidentment diu, vale, jo et te ho financio, però haig de sortir.
I, aleshores, sembla que Dreyer sigui com una petita venjança,
perquè fa un personatge en què sembla que sigui el protagonista,
i en realitat no acaba de ser-ho.
És un personatge molt passiu, molt boller.
S'està tota l'estona mirant tot, no?
Set, set. Fins i tot els títols.
És a dir, ell és el que ens tradueix realment els intertítols,
que són els únics que apareixen.
El que fa Dreyer és aprofitar la inexpressivitat d'aquest tio
per fer un tio, un personatge que fluctua.
Que es passeja.
Més que passejar-se, flota dins de la boira aquella i del context de l'obra.
Contabilitza molt bé.
Ara, hem de dir que Vampir tampoc va tenir èxit.
A Viena fins i tot la gent va muntar un sidral perquè volia que li tornessin els calés.
Això passa amb el 33.
A Berlín, el 32, uns amics d'ell, que ja li van estrenar una pel·lícula anterior,
i que tres setmanes després projecta Nosferatu, del Mornau,
doncs li passa Vampir i també va ser un fracàs.
En una paraula, és una cosa important, eh?
Fins a Dies Irae, que és de l'any 43, si no malament recordo.
43.
I va ser un fracàs a l'estrena, també, eh?
Deixa'm acabar.
Fins a l'any 40, o sigui, des del 32 que fa Vampir fins al 43,
Dreyer ha de viure fent de periodista.
Torna, eh? Torna a fer de periodista, que és el que havia fet abans.
Perquè no troba finançament per res.
És a dir, que ho passa, realment, entre la passió de Joana d'Arc.
I Vampir, que és una pel·lícula per molts valors,
tot i que les còpies la van renovar al final...
Sí, t'ha remasteritzada.
El 98.
El 98.
T'ha remasteritzada.
Però, bueno, el resultat no és gaire gratificat.
No, malgrat el remasteritzat, no.
Perquè els negatius es van perdre.
Clar, clar, clar.
Llavors, ho han hagut de fer a base de...
Hi havia tres còpies, una anglesa, la van fer tres vegades.
En una època en què els actors havien de tornar a fer l'escena
i vocalitzar en cada llengua.
Anglès, francès i alemany.
L'anglès es va...
Quedaven trossos de negatiu, però res, no eren profitosos.
I només hi havia la còpia francesa i la còpia alemanya.
Semblava que la més completa era l'alemanya.
Però resulta que la francesa tenia fragments
que no caçaven amb l'alemanya.
Amb la qual cosa el que tenim és
una còpia remasteritzada,
feta de positius prioritàriament l'alemany.
El francès només quan la còpia caçava,
perquè hi havia coses que no caçaven.
De tal manera que part de l'ambigüitat
i de la cosa rara i la sensació
que no acabem d'entendre la pel·lícula
i que hi ha un fotiment de preguntes
que t'has de fer al llarg de tota la pel·lícula,
que no queden resoltes, les coses com siguin.
No, no queden resoltes.
A veure, tenim de vàmpir el que tenim,
el que li dona aquesta fascinació.
La té molt, a més a més.
És que a mi supero, diguem,
aquesta incògnita,
que a vegades hi ha pel·lícules que generen incògnites,
que realment et deixen enganxat a l'incògnit.
Ostres, què passa aquí que m'han deixat penjat?
En aquesta pel·lícula hi ha tot l'ambient.
És tan absolutament oníric, surreal.
Té aquest ambient de somni que dius tu.
Els còdics surrealistes, més o menys,
ja els tenim agafats.
A més, els còdics surrealistes,
en una pel·lícula que, en canvi, visiblement,
s'inspira en el d'allò, en el...
Perdoneu.
En el mateix cinema alemany,
en la tendència del...
Expressionisme.
Expressionisme.
És a dir, que és una barreja realment...
El que deies tu, van.
Realment està agafant una mica de tot arreu.
No li demanem, en aquesta pel·lícula.
Jo almenys no li he demanat en cap moment
cohesió, ni...
Ja no diguem, per semblança.
Sinó, simplement, que em deixi anar.
O sigui, jo m'he deixat anar,
m'he deixat com en el pe.
Si estem dintre del que és el cinema fantàstic,
no tenim per què demanar-li una exigència.
No, no.
És que no.
És que està la satisfacció que tens
veient determinades coses de la pel·lícula,
aquestes sobreimpressions meravelloses
que també pertanyen al món surrealista,
també al món del cinema surrealista,
toca la imatge en quant a que la sobreimpressiona,
la lenteix, fa sobreimpressions absurdes.
L'any 28, Cocteau fa la sang d'on poets.
La sang d'on poets.
Que és una meravella...
Bé, jo no sé si estic d'acord,
però és un mig metratge absolutament fascinant.
Molt bona.
Sí, sí.
Connectat amb aquest món surrealista.
Totalment.
Totalment oníric.
I jo crec que això,
aquesta pel·lícula també té un pes específic
dins del clima que respira Treia.
Sí.
Quan va...
Però la gran pregunta és
per què decideix fer una pel·lícula de papils
un senyor que sempre ha t'ha dit
cap a la cosa mística, no?
O cap a la cosa místico-religiosa, no?
És una pregunta que ell no ens la pot contestar.
Sí, sí, sí, sí, la va contestar.
La va contestar?
Ah, sí?
I a nosaltres és una mica difícil.
No, diu que la va contestar.
Diu que sí.
Diu que va dir alguna cosa al respecte.
Un periodista li va dir, no?
Després de l'estrena,
i diu, bueno, però escolti,
un senyor trener, vostè...
Tan luterà com és, no?
Exacte, gairebé, no?
Per què fa una pel·lícula de papils?
I ell diu, la resposta que va donar és
perquè estan de moda.
I...
A veure, no és...
Evidentment, no podria ser de cap manera
l'única explicació.
Això és una botat.
Una miqueta, una miqueta sí.
Sí, i no, perquè tinguem en compte
que és veritat que ell ja estava acabant Vampir
quan el Tom Browning va fer...
Estava estrenant Dràcula, no?
Sí.
Amb el Belalgos.
Bueno, és del 31.
Sí.
Però, si tres setmanes després que ell estrena
una altra pel·lícula que anava sobre...
En fi, a Rússia, la lluita contra els jueus
i tal, el mal rotllo que hi havia,
es deia Los Impenitentes, o...
En fi, és igual, és una pel·lícula d'ell
que és de l'any 28.
S'estrena en aquest cinema de Berlín
tres setmanes abans que s'estrena
Nosferatu.
No ha d'estranyar que aquest senyor
veiés Nosferatu.
És a dir que...
Nosferatu és del 22.
Nosferatu és del 22.
És del 22.
I ell va parlant...
No, no, no, estic parlant de la pel·lícula...
Moltes vegades...
M'he equivocat.
La pel·lícula Mudadell és de l'any 22.
Vale.
I tres setmanes abans que s'estrenés
Nosferatu dit 28.
Vale.
Però...
Val, val, val, ara sí que digue això.
Sí, sí.
Però, clar, diguem-ne que ja ve,
des de principis dels anys 20,
ve un corrent en què els vampirs,
per exemple, també es fa...
A Londres té un gran èxit
l'adaptació de la novel·la de Bram Stoker
en teatre.
I després, immediatament,
aquesta obra de teatre
sobre la novel·la de Bram Stoker
es passa a Nova York.
I, bueno, si l'èxit a Londres va ser gran,
es veu que la representació de teatre
a Nova York ja va ser d'entesca.
Amb la qual cosa s'està generant
un brou, un clima,
relativament procliu.
Aleshores, què passa?
Ell es troba que ha tingut un gran fracàs
amb la passió de Joan Adán.
És bastant habitual amb ser.
I aleshores ell pensa,
ostres, si els vampirs estan de moda,
per dir-t'ho d'alguna manera...
Anem a fer una de vampir.
Anem a fer una de vampir.
Sí, però la fa molt difícil, eh?
És a dir, no el posa fàcil.
Però no se'n sap estar de fer-la...
No se'n sap estar de fer una figura d'autor.
Volia dir alguna cosa, també.
Perdona.
ell havia vist i tenia amb molta estima i valor
Nosferatu.
I el que fa és que l'atreviment és immens.
D'aquí ve, crec jo,
el valor que té aquesta peça vampir
i és que vampir no té res a veure,
res amb Nosferatu.
O sigui, no hi ha cap moment
en què tu puguis dir,
bueno, clar, això no es farà tot.
No.
O sigui, ell fa el seu vampir,
independentment del del Murnau,
que admira.
O sigui, això és molt interessant.
I s'ha de tindre en compte
que la pel·lícula es va estrenar a Berlín
i la pel·lícula va passar
a una visa de censura
amb dos talls.
Un.
Que jo tinc,
amb una còpia meva,
tinc les dues peces tallades.
Quinze metres de filmació
quan claven la llança.
En realitat és de ferro.
És de ferro, totalment.
És de ferro.
Això està tret.
Això està...
Estava tret.
Està tret.
A Berlín està tret.
Està tret.
Veiem des del mig llarg, diguem,
però no veiem com...
I després hi ha 35 minuts
que és quan s'està ofegant
el metge
que també ho va suprimir la censura.
35 segons.
Bé, perquè era més llarga...
35 metres.
Ah, 35 metres.
Era més llarga del que finalment és,
però abans,
això, mira, fins a cert punt.
Per evitar el tema de l'agonia.
Eliminar l'agonia.
Eliminar l'agonia.
Clar,
acabava de fer la memòria
de la Primera Guerra Mundial
i els horrors de la Primera Guerra Mundial
deurien estar molt presents
i la censura deuria dir...
Bé, hi havia un codi
i el van aplicar
i la retallada és mínima.
Ja en parlen de mig minut
en el primer cas
i minut i mig en el segon,
pel que no és de metre.
Llavors,
abundant amb el que deies tu...
Però és que el que vull dir
és una cosa
que fa estona que vull dir...
Bueno, estàs tot el rato
dient coses, eh?
Volia anar...
Volia anar...
Jo no diria més coses, va.
Volia anar a parar
a una cosa.
No és cert...
Ara em desmuntaré
una de les coses que has dit.
No és cert
que el referent sigui
i le fan-ho.
És a dir,
van agafar el títol
d'Ina Glass Darkly
perquè d'alguna manera
li servia...
El personatge sempre està mirant
a dins de la caça
on tots estan mig encantats
a través de vitralls.
Per fer el guió
amb el varó aquest
es van llegir
com 40 llibres
diferents
relacionats
amb el tema
dels vampirs i tal.
Aleshores,
entre ells
van anar a petar
a Xerida Lefano.
Dreyer
reconeix
Dreyer reconeix
en una entrevista
que això i tant
i tant
que ho reconeix
perquè ho he llegit
en una entrevista
reconeix
que
alguns punts
ja he dit abans
que només es podia
agafar
com a referència
del llibre
de Carmill
només es podien agafar
dues o tres coses
en tota la pel·lícula
però ell
reconeix
que va llegir
aquest llibre
i que
d'alguna forma
es va inspirar
naturalment
i també va veure
Nosferatu
i també va veure
la de Tom Browning
segurament.
que és un tòpic
que sempre s'està parlant
de Carmilla
de Carmilla
de Carmilla
no hi ha res
la història de Carmilla
és la que inspira
a Dràcula
i podríem dir
que hi ha més
de Dràcula
en el sentit
que el personatge
aquest que va
a parar
a l'hostal
així
de Dràcula
té Bram Stoker
té fins i tot
el Renfield
perquè el doctor
no deixa de ser
un Renfield
però no sabem
si el doctor
també és un vampir
perquè hi ha una pregunta
de la Giselle
que en un moment donat
diu
per què el metge
sempre ve de nit
però bueno
el que vull dir-te
el que vull dir-te
és que clar
és un vampir lèsbic
no hi ha vampirs lèsbics
a vampir
és a dir
les referències
als relats
de la Fano
que són interessants
vampir lèsbics
la Chopin
és una senyora
Margaret Chopin
Margaret Chopin
que per cert
i aquesta senyora
s'emporta
a la germana
de la Giselle
i la té
a sobre
d'una pedra
com que l'escena
és molt borrosa
jo no sé
si l'hem assegat
o no
però sí que és veritat
que al començament
veiem amb ella
com té
unes senyals
al coll
ens l'ensenya molt poc
però la veiem
per exemple
això que acabes de dir
de la Margaret Chopin
si no és lèsbic
és entre dones
sí
diríem
entre dones
i Carmill
és lèsbic
no és lèsbic
simplement
la Margaret Chopin
doncs bueno
per algun dels motius
no és que passés per allí
per algun dels motius
diguem-ne
que no s'expliquen
la té agafada
amb la família aquesta
és una de les coses
que no s'explica
a la pel·lícula
perquè
és més
la pel·lícula
d'alguna manera
quan comença
hi ha un background
del qual
no sabrem
absolutament
res
forma part
del futur
primer
el teòric
aquest
d'en Brodwell
va fer un llistat
com de 20 preguntes
de 20 qüestions
de la pel·lícula
que no
que no s'expliquen
però el que vull dir
és que sempre es parla
de Carmilla
i de la Fano
i de fet
després d'haver l'avisionat
no ho acabo de veure
jo veig més influència
de Dràcula
d'Estocca
que sí que hi ha un seguit
d'elements
que són molt de la novel·la
de Dràcula
d'Estocca
que no pas
el fet vampíric
és el que és comú
a tot això
que estem parlant
el fet vampíric
està clar
i és
i no només ni és
sinó que
és dels pocs
que tenim
no el gust
però sí
la necessitat
de llegir
a partir del propi escrit
és a dir
que ens hem d'empapar
i ens vol que entenguem
molt bé
quin és el fet vampíric
perquè ens el fa llegir
a través dels ulls
de l'Alan
és a dir
l'Alan
que fa una
és com tu deies
tu
és un personatge
una miqueta passiu
que va per la pel·lícula
circula per la pel·lícula
sí que fa una cosa
és que de tant en tant
llegeix aquest llibre
i ens informa
està
perquè el llibre
el llegim
amb una durada
llarguíssima
dels textos
perquè puguem llegir
de l'original
en anglès
o en el subtitulat
de què va aquell assunto
un llibre
que es titula
Vampir
Vampir
és a dir
que hi ha un intent
que entenguis
que realment el fet vampíric
és la clau de tot
ara és la clau de tot
i podria no ser
el com dius tu
el llibre
és un element
que es comenta
que és influència directa
en Osferatu
perquè
en Osferatu
també el protagonista
llegeix
un llibre
sobre vampir
que va informant
si mirem
Bram Stoker
també
el doctor
Van Helsing
va carregat
de literatura
sobre vampir
però d'aquesta manera
tan física
de tenir un llibre
això és
a nosferatu
jo aquí
amb la pel·lícula
amb la pel·lícula
voldria comentar
dues qüestions tècniques
que te les
te les passo
també a tu
però les vull treure
que m'han semblat
amb aquests visionats
que he fet
que són capdals
per introduir-te
i mantindre-te
dintre del misteri
de la pel·lícula
que són
el muntatge paral·lel
i l'elipsis
dintre del mateix pla
que té tela
això
això és molt interessant
és una càmera
que gira en una habitació
i surt d'una situació
en un moment determinat
i quan arriba
al final del recorregut
estàs en un altre moment
per despistar
crea més confusió encara
s'utilitza avui en dia
i la mirada
i la mirada
i la mirada
i la mirada
i la mirada
de la Selin
quan està atacada
que és un primer pla
hi ha un gir
que és impressionant
sí
fins que acaba
mirant
a la seva germana
d'una manera
fins a l'estima
això et diria
que avui en dia
i què m'has de dir
de la panoràmica
que es veu la infermera
la León
la León
sí
la León
està al llit
postrada
tenim la
la infermera
a la seva dreta
és a dir
a l'esquerra
de l'enquadrament
tenim a l'esquerra
la infermera
que és una motge
és una motge
és una gran
i una frut
i aleshores
fa panoràmica
i s'obre la porta
i entra el senyor
del castell
torna a fer panoràmica
segueix el senyor
del castell
fins al llit
de nau
i aleshores
la infermera
que tu suposes
que la continuem
tenint a l'esquerra
apareix de sobte
per la dreta
això està fet
per provocar
un ensurt
perquè tu
no t'estàs esperant
això és el que diu ella
és un ús
de l'elipsi interna
que evidentment
s'està fent
dintre del mateix pla
és increïble
a mi de tot més
el que més
de la pel·lícula
hi ha coses
parlant
aquests dies
que hem parlat
tu i jo
Ignasi
del tema
dels moviments
de càmera
i de les estabilitats
de les càmeres
quan faig
moviments complexos
i tal
en aquest cas
estabilitat
no seria
l'element
més important
la pel·lícula
està feta
el 32
evidentment
els elements
que hi havia
de conducció
de la càmera
eren
en alguns casos
precari
però tampoc
importa gaire
perquè la càmera
té com el pas
de subjectivitat
sense ser-ho
és una càmera
maques
moltes vegades
quan el personatge
va circulant
per les diferents estances
aquesta mena de zona
com de garatge
estrany
per on apareixen
aquelles ombres
meravelloses
dels personatges
que pugen escales
i es dupliquen
i que ballen
allò em sembla
sense divulgació
diré
per què surten
aquestes coses
també ho he explicat
en tot cas
a mi
és la part
de la pel·lícula
ja que ho dic
ara
a mi tot això
em sembla estupendo
realment hi ha un lluç
de llenguatge
molt interessant
però per mi
el més interessant
de la pel·lícula
és això
jo crec que
a mi em va petrificar
en el primer moment
que vam veure
el Bram Stor
que és el d'allò
del Coppola
i el moment
que jo em quedo petrificat
que és el moment
en què
l'ombra de Dràcula
té independent
és independent
diguem del cos
quan l'ombra
s'independitza
del personatge central
que és una transgressió
profunda
a mi allò
em va provocar
un profund terror
a mi aquest tipus
són els que em provoquen
terror
tot l'altre
són disgressions
i aquí
es produeixen molt
constantment
el soldat
que té la cama de fusta
per exemple
té un desplegament
d'aquest tipus
absolutament
es col·loca
i ell mateix
quan entra
amb somni
perquè
li ha entrat
molta sang
i està dèbil
i tal
fa també
un desdoblement
més que res
jo penso que en aquest cas
que no ho sé
possiblement sí
fa un desdoblement
perquè es veu així mateix
a més a més
està com amb sobreimpressió
sobre les imatges
també per donar a entendre
aquesta cosa
de l'amor i la vida
és a dir
està mort
està viu
absolutament
el tema que li interessa
és la dualitat
mòrbida
mòrbida
i en aquest cas
té una funcionalitat
però en altres casos
que no té funcionalitat
hi ha un moment
per exemple
que també em provoca
un profund terror
de la pel·lícula
que em fa por
de veritat
que és quan
el personatge
l'Alan
es passeja
pel jardí
en el primer terç
de la pel·lícula
i al darrere
més enllà
d'un petit llac
que hi ha
hi ha un reflex d'una dona
però després hi ha
una altra cosa
i és uns personatges
que caminen
com del revés
en el terra
de l'altre cantó
això connecta
amb el que
volies comentar
a mi això
em fa
veritable por
això sí que em fa por
és que ell
diu que va tenir
una experiència
terrorífica
estava
buscant un pantà
perquè inicialment
volia ofegar
el doctor
no amb ferida
sinó que el volia
ofegar en un pantà
i es va trobar
un casalot
en runes
i diu que
quan va entrar
en aquell casalot
va tenir una sensació
molt
molt d'espant
molt d'esgarrifossa
perquè
va veure ombres
li va semblar
a ell
que tenia
ombres a les parets
com si estiguessin
animades
per algun foc
inexistent
perquè evidentment
era una runa
i va veure
una pedra esmeril
amb tot de pols
i aquesta pols
d'alguna manera
també li va suggerir
el tema
de posar la gasa
davant d'un objectiu
aquest filtre
i posar una llum
directa
a l'objectiu
per donar aquesta sensació
de difusió
i de fantasmagòria
la sensació
fantasmagòrica
a banda que també diu
que això ho va agafar
de la caída
de la casa user
del gen Epstein
tot aquest
que està basada
en Mèdic
d'Alan Pou
i és una altra història
sí
però sí que té
hi ha dos contes
de Pou
que també se'ls va llegir
abans
segurament
però aquesta cosa
fantasmagòrica
que el gen Epstein
va insuflar
la seva pel·lícula muda
també
del 20 i tants
també
la va
voler captar
i realment
ho aconsegueix
però hi ha una cosa
molt interessant
que m'agradaria dir
també
que
pel que fa
és una pel·lícula
molt dinàmica
té travelings
no s'atura mai
no s'atura mai
uns travelings
backs
i uns travelings
forwards
una cosa
absolutament
no s'atura gaire
la pel·lícula
i després
veus
les seves grans obres
com Ordet
i tal
i és tot
el contrari
és teatral
totalment
a més a més
vol que sigui
teatral
perquè tens els actors
mirant cap a càmera
tota l'estona
és una cosa
que em té
absolutament flipat
és cert
és molt cinema
cinema
és a dir
és una pel·lícula
molt
tot és cinema
també cinema
Ordet
evidentment
aquests planos impecables
d'un luteranisme absolut
i d'una puresa total
però
em sobte
que un home
que ha fet càmera
tan dinàmica
i tan detall
perquè a més
la passió de Joana d'Arc
té un fotimer detall
i Vampir també
com
en el període
gairebé mut
perquè Vampir
de fet
va començar
com un projecte
de cine mut
i va acabar
sense sonor
es va rodar mut
es va dominar
tot
a veure
les interpretacions
són
són d'intèrprets
de cinema
de cinema
mut
claríssim
per això me n'anava jo
a l'ajador
i me n'anava
per l'on de mut
perquè esclar
és aquest tipus d'interpretació
perquè contemporània
i tot lo religiós
i místic
que és el senyor
Dreyer
com és que
Vampir no té
ni un sol element
religiós
en tenia un
que era una finestra
d'aquestes
amb quatre vidres
que la lluna
projectava
la finestra
sobre el terra
i feia que la Margaret
Chopin
recolés
perquè era la creu
la creu a terra
però
això està en el guió
ja
està en el guió
però no
no està en la pel·lícula
no està en la pel·lícula
i una que va rodar
i que després
vosaltres us en recordeu
del moment en què
el primer encontro
entre el doctor
i el Grey
el Grey li diu
què són aquests gossos
s'estan sentint gossos
se senten
però no es veuen
no es veuen
per aquí vinc
se senten
què passa amb aquests gossos
i aquest nen
i tal
bueno
es veu que sí
que va rodar
una seqüència
en què la Margaret Chopin
obre la tanca
d'uns gossos
salvatges
per dir
molt frestex
perquè vagin
a
que li cassin
un nen
un pastor
un pastoret
que està per allà
la va rodar
per tant
tindria lògica
aquest comentari
clar
en referència
que la imatge
està rodada
respecte a l'escena anterior
aquesta
però
la censura
els va semblar
molt bèstia
el tema
d'uns gossos
atacant un nen
no podíem
passar això
però després
ell
parlant
amb el Godard
que tinc
un documental
que va fer
Eric Romer
que és molt interessant
d'una hora i pico
en la que repassa
totes les pel·lícules
per això
quan te dic
allò
no és
per dir
és que li vaig sentir
dir amb ell
el de xerit
en la FNU
vull dir que
no
no
sí
sí
no
no
i sé a què et refereixes
perquè jo també
igual que no es farà
però
però
jo crec que els fets
parlen per si sols
i de fet
en un altre lloc
ell mateix
ho desmenteix
jo de veritat
escara
aquí tinc un fotiment
de notes
i ara no la trobo
però hi ha una nota
que me l'he fet
perquè en un altre lloc
esmenta
que ell
no
la FNU
diu
ni tan sols era
un autor
que tingués en ment
fins que a l'hora
de posar-me a llegir
i de fer un recopilatori
de novel·les
i d'històries
de vampirs
i tal
me la vaig trobar
jo mira
aventuraria
com a cosa meva
que fins i tot
va tirar una mica
per aquí
per fugir
de Bram Stoker
i per fugir
de Nosferatu
i convertir
el
el
el vampir
en dona
Drier tenia
i d'aquesta forma
no hi hauria
la comparació
però
és que es va accedir
tant
amb genialitat
que no hi ha
comparació possible
és que
tu estàs veient
aquesta pel·lícula
i en cap moment
penses en Nosferatu
i tela
el que és
Nosferatu
és una altra obra
però és una altra cosa
Drier tenia por
de la vídua
d'Stoker
perquè com que
la vídua d'Stoker
va denunciant
a Mordeu
per plagi
no per plagi
descarat
tenia por
que no sigui
que precisament
va anar molt en compte
perquè el que no volia
era un plet
perquè tenien quatre duros
de fet el Baró
va a la pel·lícula
però ara
com es nota
la pel·lícula
es veu una mica
mancada
és a dir
tots són escenaris naturals
sí però clar
això que passa
a l'oníric
li va bé
lo barato
però teniu entès
que sí
però és clar
tot l'oníric
és gratis
perquè en el fons
és sobreimpressions
és postproducció
és a dir
no hi ha un cos
realment aquí
no hi ha un gran cos
d'efectes
a in situ
són efectes
posteriors
totes posteriors
fins a quin punt
que era exigent
i tiquismiquis
el Dreyer
que va agafar
els seus ajudants
i els hi va
fer capturar
100 aranyes
i els hi van donar
a menjar
formigues
i mosques
perquè teixissin
la tela d'aranya
la tela d'aranya
amb dos o tres escenes
ah carai
és forta això
avui en dia
es resolt
amb una maquineta
que fas frus-frus-frus
i queda la tela d'aranya
perdoneu una cosa
vosaltres deveu saber
alguna cosa
de respecte
a la durada
del rodatge
jo he llegit
en un lloc
que un any
un any
un any
Déu n'hi doni
va començar l'estiu
i es va prolongar
no no
va començar l'abril
ara ell rodava
somment les hores bones
del dia
va rodar
de l'1 d'abril
fins a mitjans
d'octubre
de 1930
en un castell
mig ronós
de les aforts
de París
de París
sí
de París
de París
que a més
és el poble
de la Margarets
Chopin de la pel·lícula
es diu exactament
igual
ja vaig estar a punt
de buscar-ho a Google Maps
sabent si existia
aquest poble
i l'hagués trobat
i tant que existeix
és a dir
el lloc on van rodar
és el lloc
on opera
el vampir
de la Margarita
que per cert
la Margarita
això sí que m'agradaria
dir-ho
hi ha un historiador
de cinema
que diu
que en realitat
un dels motius
pels quals
va fer la pel·lícula
era perquè es volia
venjar
de la seva madrastra
la seva mare
era minyona
també d'un varó
o d'un senyor
que la va deixar
prenyada
i va tenir
el trèier
però clar
la va
en una època
no
1889
amb aquesta pressió psicològica
la va donar
en beneficència
diguem
el trèier
que es feia
en aquell moment
bé
l'any següent
es veu que la mare
va quedar novament
prenyada
i va intentar avortar
intentant avortar
es va matar
es va suicidar
aleshores
la Marguerite Chopin
per això diu
però escolta
un vampir
que a més
és una dona gran
que amb prou feines
camina
que no es veu gens
llogera
quan els vampirs
evidentment
volen
gairebé
era curiós
i en realitat
la imatge
que tenia
el trèier
era la madrastra
que es veu
que era una senyora
una mica malcoada
bé
als 17 anys
ja se'n va anar
de casa
el seu pare
es deia
el pare adoptiu
i el seu pare
va morir
quan
al cap de 18 anys
de néixer ell
però no el va arribar
a conèixer mai
ell en té 43
quan fa la pel·lícula
perquè per un moment
vaig pensar
sembla una pel·lícula
d'algú
que té la vitalitat
d'un jove
per innovar
i tal
però no té 43 anys
sembla que
d'una certa maduresa
i ha fet dos pel·lícules
va començar tard
i va començar tard
i a sobre
suma-li
aquests 11 anys
d'atur
d'atur forçós
perquè es queda
sí, pràcticament 13
és tremendo
també m'agradaria fer referència
a influències pictòriques
perquè
per exemple
tu has esmentat
allò de la Marguerite Chopin
amb la Leone
que està en aquella postura
això es tret directament
del malson de Fuseli
que totes les pel·lícules
de vampiros
ho copien
fins i tot
el cupola
és de les vegades
que li vissem
i els interiors
són
d'un pintor
danès
també
que es diu
Hammershoy
no tenia
aquesta referència
extraordinari
després
l'home
de la balla
que molt probablement
podria
entendre's
com la mort
de la mateixa manera
que el Barquer
és el Barquer
que parça
la llacuna
Estícia
Estícia
Estícia
sí senyor
el Barquer i la Dalla
és una referència
a la mort claríssima
el propi riu
sembla que sigui
el límit
s'ha parlat
entre la vida
i la vida
per cert
com la recupera
la Dalla
Berman
clar
absolutament
vaig pensar
en Berman
va portar Berman
i meia també
va portar Berman
totalment
total
això està inspirat
amb un quadre
que és
la mort
llenyataire
de Jean-François Millet
ah Millet
exactament
després
el
a veure
el paisatge final
que és molt enigmàtic
perquè en realitat
el grey
i la
es refereixes
quan surten
cap a la llum
cap a la llum
ah val
correcte
quan s'ha fet ja
de nalt de dia
i surten cap a la llum
que és un bosc
amb tot de sol
que es filtra
amb uns arbres
molt profuts
i a més
posa un filtre
amb una boira
lleugera
la pregunta
la pregunta
cap dalt
és
estan vius
perquè
de fet
qui allibera
la Giselle
es veu una mà
però
suposem que evidentment
que és greix
però no ho sabem
no ho sabem
no ho sabem
sí perquè
també suposem
tot és el terreny
de les suposicions
que ell
a través del somni
el somni li diu
ell està
presonera
no sabem
de qui està
presonera
perquè no sabem
qui l'ha fet
presonera
i qui l'ha lligat
bueno el metge
ens ho imaginem
però aquí
porta part
dels enigmes
de la pel·lícula
és a dir
si el metge
fuig
perquè el greix
i el criat
de la casa
aquell
el jardiner
no
l'estan
al final
ja veuen
de quin pal va
no
amb el verí
i tot això
i van
enrere d'ell
com Nassos ha tingut temps
d'agafar la Giselle
i endur-se-la
sense resistència
vull dir
és que
el majordom
el majordom
el que està clar
és que
està fent
un ajustament
de comptes
amb ell
és possible
sí
ho heu dit així
i tant
posant en marxa
l'arroga
del molí
i tirant-li
la farina capaç
totalment
totalment
però després
els engranatges
de la farina
del molí
també s'han vist
s'aturen
i s'aturen sols
s'aturen perquè s'acaba
la pel·lícula
algú ha volgut
a dir
mira el Dreyer
el Dreyer
ens fa una votada
s'acaba la pel·lícula
s'acaba la pel·lícula
i s'atura també el Giselle
el projector s'atura
s'atura
s'atura
no et dic que no
no et dic que no
pot ser perfectament
estem al final de la pel·lícula
i és una mica
tornar al principi
és a dir
és impossible
imitar-la
d'aquesta pel·lícula
només es pot gaudir-la
jo crec que
li ha fet bé
a veure
hi ha una cosa
que estarem ràpid d'acords
tots
que les pel·lícules de por
evidentment
es fonamenten sobre
l'ambigüitat
naturalment
s'acaba la pel·lícula
i tu no saps
la veritat de les coses
si són reals
o imaginades
pel personatge
aquest és el bon cinema
el bon cinema
el bon cinema de por
el terreny
del fantàstic i terror
és precisament aquest
és un terreny
en què dona
molta cabuda
a l'ambigüitat
aleshores
com que la pel·lícula
està en ambigua
i li falten fragments
perquè li falten trossos segur
garantit
és possible
perquè hi ha trossos
de la barça francesa
que és que no hi ha manera
d'encaixar
que no encaixen
els han hagut de deixar fora
i davant de no poder-los encaixar
els han mantingut fora
s'han deixat fora
per tant falten coses
i evidentment
això és probable
que encara sigui
més animàtic
i que la mà
que allibera la Giselle
o la mà
que recull
el medalló
del senyor
del castell
quan mor
i que li dona un medalló
sí
que no sabem
què n'ha sospit
perquè n'ha sospit
és un amulet
és un amulet
però no sabem
ben bé
quina funció
és un pla de detall
amb una mà
que entra
i dius
i això on va parar
perquè normalment
en cinema
si tenim un detall
és perquè després allò
passarà alguna cosa
hi ha una explicació
hi ha una tornada
jo he pensat
que el medalló
podria servir
és a dir
és com si el pare
estigués preveient-ho tot
per això va demanar ajut
una altra incògnita
com Nassus sap
el pare
o sigui
el senyor del castell
que vindrà en greix
a aquell hostal
sembla que l'estiguin esperant
per cert
és tot molt estrany
jo he pensat
que el medalló aquest
igual era
l'equivalent
de la moneda
que s'ha de pagar
el barquer
ja
perquè ells
ah mira
ells al final
és una bona
possible explicació
ells al final
agafen la barca
criden al barquer
que l'únic que fa
perquè el barquer
estava a l'altra banda
que l'únic que fa
és acollir-los
aleshores
fixem-nos
el barquer
acull
a la Giselle
i al Grey
un altre enigma
estan morts
o estan vius
en realitat
surten a la llum
o surten
a la llum
celesta
vols
vols
vols un altre
vols un altre
enigma
vols
qui mata
el conductor
del carruatge
exacte
també
aquesta és una
de les que també volia
és que hi ha un seguit
de preguntes
jo tinc un llistat
no tinc resposta
realment
no
no
és que
lo curioso
és que
amb tanta incògnita
com dius tu
que potser em trobaríem
15 de preguntes
i potser em queda curt
amb tot i això
tu acabes de veure la pel·lícula
i tens un sentiment
d'haver vist
alguna cosa
tan fora de lo comú
sí, sí
t'entenc perfectament
la música
la música
ajuda moltíssim
la música és una partitura musical
la que hem introduït
molt especial
però molt
molt bona
molt acurada
molt acurada
i després tenim que tindre un record
pel director de fotografia
que és el després director de cinema
Rodolf Maté
que el va portar de corcoll
per cert
he llegit
el trailer
imagino
però realment
hi ha grans recursos fotogràfics
que realment
suposo que van inventar
jo crec que
aquestes pel·lícules
hi ha un grau d'invent
tant en el rodatge
com després en la postproducció
molt important
perquè són pel·lícules
encara són molt inicials
i el muntatge
el cinema
el muntatge mateix
i allí va posar molta mà
ell també
tot està per fer
i tot és possible
en allí realment
segur que devia posar mà
perquè és evident
és una pel·lícula
que s'ha d'anar inventant
a si mateix una mica
no crec que estigués escrit
tot en aquesta pel·lícula
és probable que no
no ho crec
no ho crec
no jo crec que no
però la fotografia
tu has esmentat en Maté
pensem que és el director
de Gilda
la dava de Shanghai
sí
de ser i no ser
quasi res
quasi res
vull dir
un gran director
bueno
i tots sabem que aquestes pel·lícules
tenen una fotografia
que és
en tot cas molt bona
en tots casos
mira
sobre el tema aquest
que dèiem
del muntatge paral·lel
tinc aquí
unes quantes coses apuntades
arribada
de Grey
a la posada
s'interrompe
amb els incerts
del personatge
amb la talla
els passejos
de Grey
és a dir
que els te posen
en repetits plànols
de l'àngel
aquell àngel
que surt
en tres ocasions
sí senyor
s'intercala
s'intercala
amb el sirvent
llegint el llibre
del vampir
per acabar
la boira espessa
que difumina
Grey
i Gisell
al final
quan escapen
cap a la llum
permeteu una
petitíssima precisió
li diem
muntatge paral·lel
quan en realitat
és muntatge altern
el muntatge
per entendre's
Griffith
és l'inventor
del muntatge
en paral·lel
en el sentit
que
quan hi ha un rescat
per exemple
d'algú
i els cavalls
van corrent
per un cantó
i la persona
a rescatar
està dalt d'un patíbol
com és el cas
amb Griffith
i l'ha d'anar a rescatar
i finalment
la rescata
quan hi ha una resolució
final
quan tot tendeix
a la resolució
i es resol
és muntatge
realment en paral·lel
quan no
és el test
la precisió
molt interessant
no no
és que
l'estat
tenim una broma
particular
per exemple
quan parlem
de seqüència
i escena
això passa igual
el muntatge
paral·lel
és quan
són dues accions
que estan
passant
no necessàriament
en el mateix temps
perquè
a intolerància
una cosa
està passant
a un segle
i l'altra
a un altre
però
vull dir
que d'alguna manera
tenen
unes
funcionen
com a antítesis
mentre que
el muntatge
altern
sí
són dues accions
que estan passant
en el mateix moment
i són diferents
en canvi
amb el paral·lel
pel que tu
dedueixo
que
poden ser
en moments
molt diversos
però en canvi
estan referits
al mateix tema
al mateix tema
i van a la resolució
van a la resolució
entenem per resolució
qualsevol resolució
és a dir
ara buscaríem exemples
que jo us diria
això
on està la resolució
en aquest cas
però hi és
normalment
no hi és
l'alternància
simplement alternància
el que repeteix
en 3, 4, 5 vegades
el que deies tu
a l'àngel
i l'altra acció
a l'àngel
i l'altra acció
fins i tot
interferit
per altres accions
paral·leles
que són simultànies
o no
això
creia una alternança
i llavors
ja hauríem de dir
alternança
perquè no va a resoldre's
crec que aquesta és la clau
el fet de la resolució
sí, sí
però la qüestió
de la cosa
en l'alternància
el tema del temps
la temporalitat
la temporalitat
és dir
en la paral·lela
no necessàriament
hauríem de concloure
perquè la setmana passada
recordo que vaig prometre
que aquesta setmana
parlaríem
d'alguna pel·li
és veritat
tens raó
i no parlarem dels Òscars
i del calbot
del calbot de bullies
bueno
en volem parlar d'això
realment
jo del calbot no
ho deixo
no
jo simplement diria
dels Òscars
que cada vegada
diguem-ne
com deia el
el president Mas
això és d'un baix to
i d'un baix nivell
d'un baix nivell
espantós
mireu jo dels Òscars
començaria pel final
i diria
que Espanya
els Òscars
del 2022
ha tingut un Òscar
el millor
curtmetratge
d'animació
pel Limpiaparabrisas
d'Alberto Mielgo
això és una cosa
certa
va passar
i important
va passar l'altre dia
a la nit
exacte
i important
després
tot l'altre que va passar
que van passar moltes coses
escolteu
jo hi ha algunes pel·lícules
com per exemple
abans aquí
fora d'antena
m'està parlant
de Coda
home
que me li donguin a mi
a mi Coda
em va agradar
començo per aquí
però que me li donguin
a l'Òscar
el millor guió original
quan és un remake
no tenim
una altra cosa?
sí
realment és raro
tot i que seria
més a dir
la idea original
que no li podrien donar
de cap manera
el guió
com que el guió
és una estructura dramàtica
que d'alguna manera
és independent
a la història
la història
pot ser d'abans
però el guió és nou
és diferent
respecte a la pel·lícula francesa
podries dir
però és molt pillat
però té un precedent
sí, sí, sí
jo també ho trobo pillat
és una miqueta pillat
i a més a més
jo no he vist
la pel·lícula francesa
però els que l'han vist
no sé si tu estàs d'acord
m'han dit
que aquesta
és un remei-remei
jo Coda no l'he vista
em temo que sigui
una molt bona pel·lícula
no, Coda no
no, no
doncs m'han dit
que és clavada
sí, però mira
Belfas mateix
és millor pel·lícula
que Coda
això sí
potser sí que és
fins i tot m'atreviria a dir
que Dune
que pot tenir
és a dir
pot tenir
la gran diluïència
d'una gran producció
però és més pel·lícula
home
i el poder del perro
i el poder del perro
jo aquí sí que lamento diferir
a mi el poder del perro
que admeto
que és molt difícil
en cinema
parlar del que corre
per sota
mentre el que s'està veient
que és un reflex
de la realitat
estan passant sempre
moltes coses per sota
mentre que visiblement
hi ha una
per això jo ho feia
Blue Velvet
per exemple
però és a dir
el poder del perro
admeto
que la càmpion
realment arriba
a un nivell
molt interessant
en quan això
jo estic d'acord
la pel·lícula no m'enganxa
no m'interessen els personatges
m'importo
però et dic una cosa
et dic una cosa
Òscar a la millor direcció
a mi em sembla molt bé
aquest
sí
aquest Òscar
possiblement sí
jo no l'he vista tampoc
igual que l'altra
l'altra
seré una pel·lícula
que em va agradar
Coda
a la meva travessa
jo a la meva travessa
vaig endivinar
de 11
3 premis
vaig endivinar
l'Òscar
a la millor pel·lícula estrangera
Drive My Car
em sembla que és
cantadíssim
a veure que me l'has aconsellat
20 vegades
una pel·lícula molt bona
que es mereix l'Òscar
comparat amb l'altra
que tenia pel costat
val
la que em dic
i la Jessica Chastain
les altres 3
la Jessica Chastain
aquesta
també està bé
dintre la meva travessa
avui has dit
el servei d'una altra pel·lícula
que m'importa un roba
és a dir
la Chastain
fa un paper de nassús
però allò
estem parlant
interpretació
és tan americà
i tan absolutament fora
de l'univers
doncs encara té més mèrit
potser et diria
els que premien
són americans
bàsicament
però
no l'he vista
una pel·lícula
que no acaba de funcionar
i que l'actor
l'actriu en aquest cas
es guanyi un Òscar
també té mèrit
perquè els que voten
són americans
emeto que la Chastain
és mortadello
vull dir
realment
fa unes trascinacions
a vegades
que són flipats
i aquí realment
és una gran actriu
és una gran actriu
i potser
et dic una cosa
potser li han donat
perquè ja li tocava
perquè segurament
l'hem vist
amb altres papers
que amb el conjunt
de la peça
de la pel·lícula
estaria més ben col·locat
l'Òscar
pot ser
això estic d'acord
és possible
pot ser
el que passa
no no
res a dir
el que passa és que
no sé
en línies generals
jo penso que és un any fluix
les pel·lícules
no
a mi no
és que
no te n'interessen gaire
és com la de la xarxa
ja dic
per començar
no m'interessen
començo perquè la història
el 90%
el 95%
és cinema amèricà
això ja per començar
llavors
per mi això és molt limitat
si estem parlant dels Oscars
com si fos
els premis mundials
més importants
i home
seran importants
però sobretot
són importants
per la indústria americana
és com el béisbol
és com el béisbol
el Japó
als Estats Units
i poca cosa més
tu aquí van arribant
a través dels festivals europeus
unes quantes pel·lícules
que tenen el seu gruix
i tant
en tots els sentits
tant tècnicament
com artísticament
com de contingut
i això
allà no es veu
sempre ha sigut així
els Oscars
sempre han sigut
clar
és un monopoli
de la indústria
jo crec
el que parlàvem
em sembla que
entre nosaltres
ho vam comentar
amb tots els premis
hi ha interessos
hi ha coses
segurament
tot i que és una votació
col·lectiva
d'acord
però tot i així
jo crec que hi ha coses
que pesen
en l'aire
en l'ambient
és l'aire
és l'ambient
és les trucades
que es fan els uns
als altres
són les recomanacions
són les coses
ben portades
les campanyes
ben portades
diguem
de publicitat
que es fan
les papers pel·lícules
home això
té un pes brutal
i més
l'americà
és un personatge
és tòpic
això que diré ara
però és molt influenciable
és a dir
influir sobre determinades
característiques
d'alguns països
és difícil
és més difícil
però influir sobre un americà
és molt més fàcil
el poble americà
és un poble
molt crèdul
en el fons
tu mira
i molt uniformitzat
mira
recordem ara
una pel·lícula
que vam comentar aquí
amb tu
perquè tu estaves dintre
Reborn
Reborn
allà es veu
claríssimament
la manipulació
dels predicadors
sí sí
totalment
sí però
comparant-se amb la de la Shestin
Reborn
té
té unes
conyetes
que jo li vaig veure
i té un treball
té un treball
d'ironia
al llarg de tota
la pel·lícula
que t'enganxa
sí
però jo la vaig gaudir molt
l'altre dia
no ho sé
em veu d'anar
encara amb flè
mai me'n recordo
exactament
de com es diu
el títol
de la de la Shestin
però
el
no me'n recordo
tampoc
sí
és que
a veure
com es deia
si no ho recordeu vosaltres
anem malament
sí
era un nom de
bueno
referit a la
sí
són
the age
of Tammy Faye
exacte
els ulls
de
és que
és que
és tan
d'idiosincràcia americana
ja
ens està explicant
fil parrant
dels tripi-jocs
el negoci
el negoci que hi ha
rere de tot aquest tema
de la religió
per televisió
i totes aquestes coses
és tan específic americà
perquè això aquí
no ha fet arrel
de cap manera
no pot arreglar
aquest tema aquí
en el públic espanyol
diguem original
no
no ens creiem
ni l'ombra que projectem
els catalans
en concret
i els espanyols
en general
tindrem les nostres limitacions
però aquesta
no
home
els catalans
tenim motiu
per ser desconfiats
sí
incrèduls i desconfiats
des de la guerra
dels 30 anys
del 1640
cap amunt i cap avany
francesos i espanyols
los tercios
los tercios
de flan
despeçat
estem escoltant promeses
no sempre
que no s'acompleixen
però sí
efectivament
som d'un tarandà
mal fia
el poble americà és un poble molt especial
en aquest sentit
i realment
és absolutament
és fàcil que allí
hi hagi aquesta cosa
i sobretot
això que dèiem
la manipulació
en el moment de premiar o no premiar
determinades coses
jo penso que aquí hi ha una gran
capacitat de manipular
al tanto
jo he estat en els Goya
i també he viscut aquesta cosa
també abans dels Goya
abans dels Premis
saps que hi ha hagut moviments
saps que s'han fet passes especials
per no ser qui
és a dir
hi ha gent que sí
que per dir
una logística
de preparació
diguem
del que és el premi
i evidentment funciona
clar
i a més a més
amb alguns passes especials
passes especials
i pot haver abans o després
una festeta
uns canapés
sensibilitzat
sensibilitzat
perquè es deu haver tallat força
no?
perquè a Hollywood
hi ha la fama
que envien còpia
de les pel·lícules
allò
perquè els que han debutat
la puguin veure
això es deu haver tallat força
no?
perquè és clar
com que això
afavoria un cert piratènic
ara ja no
perquè ara ja no és
si és com el Goya
o sigui és com el Goya
per exemple
i entres a un canal
específic
exacte
i llegeixes
diguem
amb streaming
llegeixes
i després
deixes de llegir
i s'ha acabat
la pel·lícula
queda allà
allà
clar
teòricament
tu mentre estàs veient la pel·lícula
si actués una màquina de copiat
podries copiar-la al mateix temps
però dius
no, no és possible
està protegida
està protegida
està protegida
i després hi ha una
si no la gent copiaria
per exemple Netflix
i no es pot
hi ha allò d'aigua
i a més hi ha marques d'aigua
hi ha una sèrie de coses
que fan que no tingui
massa atractiu copiar
fins i tot
et diré una cosa
quan ens passes de premsa
a vegades
tu t'hi hauràs trobat
ens envien un link
et passes
el link aquest
obres
i te'l poses
a la pantalla
o l'ordenador
i en molts casos
hi ha tres punts
d'interferència
és a dir
és una cosa
perquè allò no ho pots gravar
i passar
no, no, no
com una pel·lícula comercialitzable
evidentment no
bueno
ens queden dos minuts
digues alguna cosa
no, és que ja no
estem a l'últim
ja, mireu
jo us voldria dir
que hi ha una pel·lícula
que s'ha estrenat
aquest cap de setmana
que es diu
París Districte 13
que és molt interessant
la recomano
ja en parlarem
i hi ha una altra
que es diu
Aria Cerma
de Leonardo Di Costanzo
que és italiana
la van presentar a Venècia
l'anterior
la París Districte 13
la van presentar
al Festival de Cannes
totes dues
són dues pel·lícules
interessants
per diferents motius
la primera
la Districte 13
per als millenials
les dificultats de treballar
i una forma diversa
i actual
de veure
el tema de l'amor
i l'altra
estem a dintre
de la categoria
de pel·lícules
en què hi ha
una lluita actoral
entre
Toni Servillo
i Silvio Orlando
que són
dos
dos
actorassos
italians
sense dubte
a dintre
d'un penal
una pel·lícula
closa
però
amb un contingut
molt interessant
perquè estableix
unes referències
entre l'interior
i l'exterior
i si hi ha tanta diferència
entre interior i exterior