Title:

Deseos Humanos (Fritz Lang): trens, film noir i Zola; As Bestas de Sorogoyen, Tutankhamon 100 i Olive Kitteridge

## Visió general **Episodi centrat en el clàssic Deseos Humanos (1954) de Fritz Lang**, amb una lectura rica en context històric, gènere i posada en escena. La conversa es completa amb un bloc d’estrenes on destaca **As Bestas** de Rodrigo Sorogoyen, un tram dedicat al **documental del centenari de Tutankhamon** i una recomanació final de la minisèrie **Olive Kitteridge**. • Temes clau: *film noir* vs *melodrama*, la iconografia del tren, Zola i Renoir, la *femme fatale*, estil visual de Lang, Sorogoyen i els seus dilemes morals, divulgació arqueològica sobre Tutankhamon. --- ## El clàssic de la setmana: Deseos Humanos (1954, Fritz Lang) ### Temes, símbols i posada en escena • El tren és l’eix visual i simbòlic: vies com a metàfora de la predestinació, cabines, locomotores, engars i estacions conformen una *mise-en-scène* funcional i expressiva. • S’apunta l’al·lusió sexual clàssica (trens entrant en túnels) com a metàfora de desig i pulsió. • Obertura i tancament en tren: simetria formal; l’inici s’allarga per subratllar la immersió en el món ferroviari, el final es resol en pocs segons per contundència narrativa. ### Fritz Lang: trajectòria i context • Naixement a Viena (1890); etapa alemanya amb obres mestres del cinema mut: Nibelungs, Les tres llums, Metropolis, Frau im Mond. • Col·laboració amb Thea von Harbou (guionista, posterior esposa), i separació el 1933; antecedents i mites al voltant de la seva fugida del nazisme després de l’interès de Goebbels. • Retorn europeu tardà amb les aventures díptiques El tigre d’Esnapur i La tomba índia (inspirades en textos de von Harbou). ### Gènere: del film noir al melodrama • Lang és considerat pioner del *film noir* (La mujer del cuadro, Perversidad, Los sobornados, La casa del río). • Deseos Humanos comparteix l’aire de *noir*, però bona part de la tertúlia el llegeix com a *melodrama* amb pulsió tràgica. • Arquetips femenins: la *femme fatale* (Gloria Grahame) com a figura ambigua —**manipuladora i alhora víctima** d’un món d’homes. • El codi Hays i la censura de l’època modelen el protagonista (Glenn Ford) com a “bon noi” veterà de Corea i introdueixen una **moralina** final (retorn a l’ordre amb la “noia bona”, Ellen). ### Personatges i interpretacions • Glenn Ford (Jeff Warren) es veu més “net” que el Jéhan Gabin de Renoir; Broderick Crawford aporta **força i complexitat** com a marit alcohòlic i gelós; Gloria Grahame aporta una **ambivalència** que oscil·la entre fatalitat i fragilitat. • Apunts de direcció: Lang, **exigent fins a l’extrem**, és descrit per actors com un “dictador” al set. ### Comparativa amb Zola i Renoir • Base literària: *La bête humaine* (Émile Zola, 1890). Naturalisme de “gens marcats” (determinisme) que Renoir conserva més fidelment. • A Renoir, el protagonista desencadena impuls homicida vinculat a l’excitació sexual; a Lang, aquest component es **neteja** i desplaça cap a altres focus morals. • Versions: muda alemanya (1920), Renoir (1938), Lang (1954) i una versió argentina (1957) que desvia el centre cap a un inspector, perdent potència temàtica. ### Aspectes tècnics i estil • Fotografia de Bernard (Burnett) Guffey: blanc i negre **nítid i pulcre**, domini de l’espai i dels objectes propis del cinema americà 50s. • Música de Daniele Amphitheatrof: trajecte sòlid entre cinema i concert; filmografia notable (Los sobornados, Carta de una desconocida, Major Dundee...). • Expressionisme? Malgrat l’etiqueta, les pel·lícules americanes de Lang aquí exhibeixen **anticlímax expressionista** en favor d’una composició neta i funcional. ### Anècdotes de producció • Càsting: es va considerar Rita Hayworth; es rumoreja que Lang va pensar en Peter Lorre per a Jeff Warren (Lorre ho hauria rebutjat). • El projecte va flirtejar amb el Cinemascope a Columbia, però es va rodar en format estàndard —decisió percebuda com a adequada per al to. --- ## Estrenes i sèries: Rodrigo Sorogoyen i el dilema moral ### As Bestas (Galícia, parc eòlic i comunitat) • **Dilema central**: ideal ecològic vs necessitat econòmica d’un poble; “tots tenen raó” fins que la violència (eco de Perros de paja) corromp l’equilibri. • Valoració: primera meitat **notable**; després d’un punt de gir clau, el guió perd impuls i coherència en alguns comportaments. ### El Reino i Que Dios nos perdone • El Reino: ritme i disseny de personatges potents però **manca de compromís** estructural (focus més local que sistèmico). • Que Dios nos perdone: *noir* espanyol **molt sòlid**, per a alguns superior a El Reino. ### Televisió • Apagón: capítol dirigit per Sorogoyen, considerat **el millor del conjunt**. • La madre: curtmetratge “**duríssim** i exemplar” (Marta Nieto), però el llargmetratge perd la força del plantejament obert del curt. --- ## Documental: Tutankhamon, 100 anys de la troballa • Estructura en dues parts: a) commemoració i reconstrucció de la descoberta (1922), b) preparatius i logística d’una gran exposició amb peces autèntiques. • Moments visuals: filmació **privilegiada i d’alta qualitat** del treball de restauració i embalatge; imatges impactants d’estàtues i guardians d’entrada. • Valoració: **didàctic i equilibrat**, però superficial a nivell argumental (sensació de “flor a flor”). Esment a la “maledicció del faraó” sense donar-li credibilitat. • Comparativa: el documental IMAX “Misterios de Egipto” (amb Omar Sharif) és, per a alguns, **més efectiu** en la narració de la descoberta. > “Què veus?” —“Veig coses meravelloses.” — Diàleg atribuït a Lord Carnarvon i Howard Carter en el moment clau de la troballa. --- ## Recomanació exprés ### Olive Kitteridge (HBO Max, 2014) • Miniserie de 4 capítols, ambientada a Maine, protagonitzada per **Frances McDormand**. • **Curta, precisa i molt ben interpretada**: un retrat humà ric en matisos. --- ## Observacions finals • El programa subratlla com **Lang equilibra el fatalisme i l’ordre moral** del Hollywood clàssic. • En l’actualitat, **Sorogoyen destaca** per conjugar tensió, ritme i dilemes socials, encara que amb irregularitats de desenvolupament segons els títols. • El documental de Tutankhamon funciona com a **porta d’entrada** per seguir investigant, més que com a peça definitiva.

['Fritz Lang', 'Deseos Humanos', 'Human Desire', 'film noir', 'melodrama', 'Thea von Harbou', 'Metropolis', 'Frau im Mond', 'La bête humaine', 'Émile Zola', 'Jean Renoir', 'Gloria Grahame', 'Glenn Ford', 'Broderick Crawford', 'femme fatale', 'Burnett Guffey', 'Daniele Amphitheatrof', 'Peter Lorre', 'Rita Hayworth', 'Cinemascope', 'Rodrigo Sorogoyen', 'As Bestas', 'El Reino', 'Que Dios nos perdone', 'Apagón', 'La madre (curt)', 'Tutankhamon', 'Howard Carter', 'Lord Carnarvon', 'Zahi Hawass', 'documental d’art', 'Olive Kitteridge', 'HBO Max', 'trens', 'locomotores', 'parc eòlic', 'Galícia', 'Ràdio Despert']