Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Tens alguna cosa per comentar-nos si has vist cinema?
No, la veritat és que no he vist res de cinema, ara tinc setmana d'exàmens i he d'estar concentrat.
En tot cas ja saps sempre que a la segona part, una vegada hem dedicat extensivament el temps al clàssic, si alguna setmana tu veus alguna pel·lícula i vols entrar, amb molt de gust perquè és una visió d'un jove que sempre ens interessa.
Moltes gràcies per la invitació. Un dia ja em prepararé alguna pel·lícula.
Molt bé. Seguint amb els companys, bona tarda Ignasi.
Què tal? Bona tarda.
Molt bé, benvingut, bona tarda Anastasi.
Bona tarda, bona tarda Pep.
Bé, doncs haureu sentit soroll d'una màquina de tren.
Bé, la pel·lícula d'avui, el clàssic de la setmana, és una pel·lícula que té molt a veure perquè es desenvolupa tota ella, o la part més important, amb trens, amb diferents línies de trens, vagons, la locomotora,
és a dir, les estacions, les vies, tot el lloc fins i tot dels engars on hi ha reparacions i tot, són elements que estan al servei del contingut de la pel·lícula.
Un contingut dramàtic, perquè és una pel·lícula dramàtica, però que curiosament, fins i tot, crec recordar que he llegit en alguna banda que el productor ja tenia una mena d'obsessió amb les màquines quan entren als túnels,
que eren una mica la metàfora d'una penetració, etcètera, una mena una mica calenta, potser.
El Jerry Walt.
Sí, efectivament.
El que té la idea, perquè acaba no sent el productor.
Sí, però bé, ell va estar dintre del meu lloc.
Sí, sí, no, va, va estar, i tant, i tant que va estar.
Bé, sabem que encara no hi ha, el títol és De Seos Humanos, és dels Estats Units, de 1954, i està dirigida per Fritz Lang.
El primer que vull dir, bueno, Fritz Lang va néixer a Viena el 5 d'octubre de 1890,
i va tindre una primera època en la que va treballar en cinema a Alemanya,
fruit d'una col·laboració amb la seva guionista, que després va ser la seva esposa,
una dona, per cert, d'una tendència marcadament nacionalsocialista,
el qual no estava renyit que fos una molt bona i eficient constructora de diàlegs i guionista,
també d'escriptora, i una vegada es va separar un matrimoni l'any 1933,
ella es va quedar a Alemanya i fins i tot va dirigir dues o tres pel·lícules.
Una persona interessant, en aquest sentit.
Tornem a Lang, la primera cosa que vull dir de Lang, jo vaig escollir aquesta pel·lícula,
perquè em va semblar interessant agafar dintre de les 22 pel·lícules de l'època americana,
una, com n'hi ha moltes altres i fins i tot més bones, d'ell mateix,
però que fos paradigmàtica del que és el cinema negre.
I aquesta és cine negre amb l'afegit, que no és poca cosa,
d'estar basada en una obra, la Beethoven, de 1890, curiosament, l'any que ell ho aneix.
Absolutament, sí, sí.
A vegades hi ha coincidències curiós.
L'any que l'enveix, la novel·la.
De Emil Solà.
És una novel·la, Emil Solà, ja el coneixeu tots,
és un escriptor de l'època que se'n diu naturalista,
en la que ja es trencava amb tot el que era el romanticisme
i fins i tot una tendència molt realista,
i aquí hi havia un canvi dintre que hi ha algunes coses encara
hi pot haver algun rampell que sigui de realisme, no?
Bé, feta aquesta tria,
dir que, per exemple, dintre de la Basta,
són uns 40 anys o 45 que va fer cinema l'any,
hi ha obres mestres indiscutibles, sobretot de l'època muda,
com són els dos, la primera part i la segona part dels nivellungos,
tindríem les tres luces,
tindríem després la seva col·laboració
amb el gabinet del doctor Caligari,
que em sembla que al final la va acabar dirigint Robert Vian,
una gran pel·lícula en aquell moment,
però la tenia que fer ell,
però un problema de dades no va poder fer,
i després, sobretot, tenim Metròpolis.
I aquí hi ha el lío.
Metròpolis va agradar molt a Hitler,
i Hitler li va dir a Goebbels que parlés amb ell
per donar-li la direcció alemanya,
que parlés amb l'anc per donar la direcció alemanya,
de tot el que era la producció cinematogràfica
que, vista des del nacionalsocialisme,
era la propaganda, sobretot.
I ell, després de tindre una sessió amb Goebbels,
li va donar moltes gràcies,
perquè Goebbels li va dir que la pel·lícula
li havia agradat molt, Metròpolis,
i l'endemà va agafar corrents al bitllet
i va fer tot el camp.
No, no, al mateix dia.
O a la tarda.
Però hi ha molt de mite amb això,
perquè es veu que els bancs s'havien tancat,
i necessitava calés per fugir a París,
i aleshores va agafar les joies de la Thea Von Harburg,
que és la seva dona,
i va vendre les joies per tenir calés per marxar.
Però, curiosament, se sap,
perquè es conserva el passaport d'ell de l'època,
se sap que durant l'any 33,
és a dir, amb Hitler ja manant,
però, evidentment, encara no donant els...
Preparant el terreny.
va venir diversos cops.
És a dir, per acabar...
Tenia propietats per acabar de desfer-se'n d'elles i tal.
És a dir, que se sap que va entrar...
Durant l'any 33, eh?
Quan es va acabar el 33,
ja no va tornar mai més,
mentre Hitler, evidentment, va estar manant.
Molt bé.
Doncs jo, d'entrada,
volia fer aquesta introducció
per situar una mica el territori lanc,
i també el fet
que amb tantes obres mestres,
perquè després hi va haver
El tigre d'Esnapur,
La tomba índia...
Sí, que, curiosament,
són guions de la seva dona.
Bé, guions.
Són novel·les.
Novel·les, sí.
De la seva dona.
I ell, el seu retorn,
ho fa amb una pel·lícula d'aventures marvellosa,
perquè tant El tigre d'Esnapur
com La tomba índia
són una meravella.
Sí.
És una delícia.
És un parell de pel·lícules impressionants.
Completament d'acord, sí.
I ho fa inspirat-se
amb les novel·les
de la seva exdona.
Bé, doncs, a partir d'aquí
hi ha algú de vosaltres
que agafi el rellom per seguir.
Sí.
Ignasi, Ignasi,
jo estic en aquest cas molt ben informat.
De fet, tu que has parlat de film noir,
el que potser sí que és interessant
és remarcar el fet que Fritz Lang
es considera un dels pioners del film noir.
És a dir, perversitat,
de la Mujer del Quadro,
la Mujer del Quadro,
que són perversitat.
Sobornados,
que precedeix amb aquesta.
Del 53, efectivament.
Efectivament, sí.
La Casa del Río,
tot són pel·lícules
que tenen aquest aire.
Jo,
Deseos Humanos,
evidentment que
molta producció de Lang
té aquest aire noir,
però jo tant Deseos Humanos
com
potser
Encuentro en la Noche,
que és una pel·lícula
del
40
final,
Clash by Night,
que també té elements,
evidentment també té elements noir,
jo les veig més com a
melodramas.
Tenen un punt
melodramàtic.
Deseos Humanos,
potser tràgic,
fins i tot,
en el cas Deseos Humanos,
més que melodrama
hi ha gairebé,
però en el cas
d'Encuentro en la Noche
és clarament
un melodrama.
I a part,
és allò que...
Jo penso que Fritz Lang,
justament quan treballa
el melodrama,
o si vols tu,
aquesta pseudotragèdia
que pot ser
Deseos Humanos,
és més fluix
que quan
desenvolupa
la seva obsessió,
que són
les conxorxes,
els clans,
clandestins
de delinqüents
que
treballen
per dinamitar
la societat
des de dins,
aquest aspecte
del Lang,
d'Espione,
fins i tot
de la seva
vessant muda...
Això ja li ve
de l'època
del cinema mud.
Efectivament,
quan treballa això,
aquesta cosa
nocturna
i a la bossa,
jo trobo que
és quan és més interessant.
El paradigma
l'acabes de dir,
los sobornados,
vull dir que
evidentment...
però fixa't que...
Els propis polítics
de la ciutat
segueix col·locant
el tema
de la fem fatal,
que és un argument
que el solem trobar
molt
en el cinema noir,
eh?
Efectivament,
sí,
és un element
de la fem...
Home,
tu que esmentes
les fem fatals,
home,
es pot dir que
gairebé
la majoria
de les pel·lícules
de Fritz Lang,
té una...
Hi ha una fem fatal.
Sí, sí.
És a dir,
la Joan Benet
era una obsessiós.
Amb l'home atrapado
fa de víctima,
però amb la mujer
del quadro
i perversitat
més havien tirat
de tot el contrari.
També està
en Secretos
Tras la Puerta,
que tampoc
és ben bé
un noir.
En Secretos
Tras la Puerta
té aquest altra
bastant més
de conflicte psicològic,
que també li agrada
tant treballar,
no?
Però jo estic enamorat
directament
de la Gerda Maurus
que surt d'Espione
i a la Mujer en la Luna,
que la Mujer en la Luna
em sembla
una meravella
de pel·lícules,
muda,
no?
Vull dir,
que fins i tot
la NASA
es veu que va copiar coses.
El conte enrere
se l'inventa
Fritz Lang
amb la Mujer en la Luna.
I això
que els cuets
es baixin,
o sigui,
es baixin separant
a trossos,
no?
Allò que primer
hi ha
amb la torre,
la torre,
la torre,
el cuet
i les seccions
del cuet
que es van abandonant.
Sí, va perdent
càpsules.
Això
surt a la Mujer en la Luna
és una cosa
impressionant,
molt abans
naturalment
que l'home
arribés a la lluna.
És a dir,
que de vegades
sembla mentida
que és com Juli Verna,
que de vegades
s'inventa coses
abans que es produeixin.
Lang
té unes quantes coses
d'aquestes
que realment
impressionen molt.
Metropolisme mateix
també és una pel·lícula
en el sentit
no hi ha res concret
que digues
això en concret
no existia
i va,
però tota la pel·lícula
té un aspecte
i hi ha coses
que no existeixen encara
que són els cotxes
no van per l'aire
això
encara no existeix
i espero que trigui
molt a em passar.
Passarà, passarà,
estic benjunt.
Espero que no passi mai.
I després,
no,
abans que deu
fan fatal
la Maria
no seria
per exemple
fan fatal
en aquest cas.
La Maria creada
el personatge
de Maria
d'allò
és un altre món
allò,
la Maria
del Metròpolis
jo també estic
molt enamorat
de la Maria
de Metròpolis
la Brigitte Helm
la Brigitte Helm
és un model
que sí
quasi
tant la Gerda Maurus
com la Brigitte Helm
són autèntiques bellesses
tenen un perfil
impressionant
són dues dones
evidentment
fortes
molt
que fan papers
de vegades
no és ben bé
una fent fatal
de vegades
simplement
és una dona
que posa
que posa
nassos
a l'assumpte
és a dir
que s'enfronta
al destí
que és una altra
de les característiques
de Fritz Lang
vull dir
els personatges
semblen com
predeterminats
al desastre
el nihilisme
de Fritz Lang
va pujat de to
a més
vull dir
les últimes
pel·lícules americanes
la lliure
de
Mientras la ciudad duerme
que deixa el periodisme
pel terra
que tots són revistes
però
aquesta dona
tan
o sigui
que no és allò
un caràcter
fortíssim
però que són
dones
que
planten cara
per exemple
a Solo se vivi una vez
la
la Sílvia
Sidney
que té aquesta cara
d'angelet
i tal
però està al costat
del Henry Fonda
en tot moment
a tota hora
o sigui
fins i tot
quan ja es veu
empaitat
per la
per la justícia
que acabarà malament
la dona
no l'abandona
la Sílvia
és a dir
també
és
es donen les dues coses
la fem fatal
que la Gloria Graham
evidentment
per dir-ne una
la protagonista
d'aquesta pel·lícula
la Gloria Graham
porta amb ell
condueix amb ell
li demana
pràcticament
que faci l'assassinat
clar
és una manipuladora
però
efectivament
el manipula
és un personatge
molt més potent
i mira que jo potser
jo acabo preferint
el propi Fritz Lamb
va confessar que ell també
la pel·lícula
acaba preferint
la pel·lícula
del genre Renoir
ell ho va dir
la bèstia humana
del Renoir
jo he vist l'estrès
he vist l'estrès
l'alemanya
la muda també
no
l'Argentina
l'Argentina
que és del 57
exacte
va viure a l'Argentina
la del Renoir
la del Renoir
m'ha agradat molt
doncs hi ha 4 versions
m'ha agradat molt
hi ha una muda
a l'Alemanya
sí del 26
Die Veste in Mansion
el 1920
o 20
la bèstia dins l'home
dins l'home
traduït
dins l'home
sí senyor
la Glòria Graham
és
tinc el dimoni dins veu
que diria el de jo
prefereixo la del Renoir
però evidentment
la Glòria Graham
es menja la
Simone
la Simone
Simone
Simone
que és la
la mujer pantera
del
del
turner
Black people
Cat people
Cat people
Cat people
però
curiosament
o sigui
prefereixo la del Renoir
prefereixo el personatge
tal com està dibuixat
amb la pel·lícula
de Fritz Lang
perquè la
la Graham
li dona
una dimensió
ambigua
o sigui
és tan
fent fatal
és tan manipuladora
com al mateix
temps víctima
o sigui
ella
es veu arrossegada
probablement
per un món d'homes
no s'explica
com la Simone
Simone
que està clar
que l'han violada
quan era adolescent
aquí queda en dubte
aquí no s'explica
evidentment
s'ha anat al llit
amb l'Owens
amb el que assassinen
evidentment
s'ha anat al llit
està claríssim
ja ho confesso
al final de la pel·lícula
però
no se sap ben bé
per què té
aquest doble joc
de fer-se la víctima
i al mateix temps
s'ha casat
evidentment
amb el Blackley
el seu marit
s'ha casat
per necessitat
per pura necessitat
i desesperació
diners
seguretat
asseguretat
manteniment
sostre
menjar
menjar
però
realment
al mateix moment
és una persona
carregada d'anels
carregada
cerca la felicitat
i pensa que amb el Glenn Ford
amb el Jeff
Warren
ho aconseguirà
i per tant
per això manipula
el Warren
i quan el Warren
no li funciona
que no s'ha acabat
d'atrevir
a cometre
el que li demana
el que faci
el que vol
és que mati
el seu marit
aleshores
ja no em serveixes
amb la versió del Renoir
amb la versió del Renoir
la càrrega eròtica
dels amants
és més potent
que amb la de Lang
per això
perquè la Simone
Simone
té una càrrega
i el Renoir
que no era poca cosa
li comença
a tensar la càmera
i li treu uns primers plans
la Simone Simone
dona aquesta personalitat
de dona fràgil
que la Graham
no ho dona
no
i aparentment innocent
quan de fet
és més perversa
efectivament
efectivament
manipula
el gengabent
com li dona
de quina manera
de quina manera
l'interessant
de la pel·lícula
d'Andre Noir
que jo penso
que Fritz Lang
per això
perd gas
o sigui
acaba perdent gas
és que clar
Glenn Ford
és el bo
de la pel·lícula
Glenn Ford
és el paper
que fa el gengabent
el gengabent
com tu has dit
pel naturalisme
està marcat
per una de gènere
això que creia el Zola
que avui dia
no s'ho creu ni Déu
vull dir que
pel fet que el teu pare
sigui alcohòlic
no vull dir
que els teus gens
ja estiguin deteriorats
i hagis d'anar
o de l'avi
no necessàriament
evidentment
això no va
no va absolutament enlloc
però
el dolent aquí
és el marit
el marit
és el que esborratxo
el que perd
el que perd
el nord
precisament
aquesta neteja
que fa
Lang
d'aquests conceptes
anacrònics
juga a favor
de la pel·lícula
ara
hi ha una cosa
que coincideixo amb tu
que juga
des del meu punt de vista
en contra
i és que probablement
estava feta
en un moment
1954
en què
la censura
via productors
era molt forta
als Estats Units
i llavors
el Glen Ford
és un bon noi
que ve de la guerra de Corea
i la seva aspiració
és una bona noia
una caseta
cuidar les gallines
i ja està
que ja et diràs
agafa-lo de la guerra de Corea
perquè clar
pel·lícules del 54
de la guerra de Corea
ja s'acaba el 53
va de conya
i oi
i les condecoraciones
diu
ja no en quedaven
però els vaig poder posar
jo el que volia dir
amb tot el meu argument previ
i amb això acabo
és que
la pel·lícula
d'en Renoir
segueix més
la línia
d'en Zola
i per tant
compta
perquè és molt pervers
el Jenga Ben
quan fa l'amor
quan s'excita sexualment
és quan té la necessitat
de matar
perquè el cervell
té alguna tara
produïda per l'alcohol
o el que sigui
i quan cometa
els disbarats
o quan té l'impuls
que ell mateix
el frena
perquè el personatge
evidentment
lluita contra la seva
té una pulsió
d'assassinar
a la dona
amb la qual
està fent l'amor
compte que això
és molt bèstia
i clar
el Cody Hines
evidentment
amb la pel·lícula
de cap de les maneres
a la pel·lícula
argentina
que no s'aguanta
de cap manera
no saben
com resoldre això
i és curiós
que tu l'estàs veient
i dius
bueno
però si m'has dit
si m'has dit
al començar la pel·lícula
que aquest home
quan està vessant
una dona
li canvia
la seva naturalesa
i el seu desig
i el que vol
és estrangular-la
com és
que quan coneix
amb ella
l'està vessant
i no passa res
i tu com a espectador
estàs esperant
bueno
però que no li ve ara
no
i llavors
deu ser l'amor
no
no
perquè la pel·lícula argentina
la desconec
sé que existeix
però no l'he vista
segueix
les porcions de Zola
de Zola
de Zola
totalment
també segueix
el naturalisme
li diu la bèstia humana
de fet
la pel·lícula
és la bèstia humana
o sigui
allí el tio
igual
tots els seus ancestres
han sigut alcohòlics
i llavors
la combinació
entre alcoholisme
i després
a veure
ell té
una pulsió
forta
sexual
en el moment
en què està en contacte
amb una dona
interessant
molt interessant
jo em queda
no l'anecdotari
ja em va bé avui una mica
que heu fet això
perquè jo
tota aquesta sapiència
acumulada
no la tinc
i abans no la tinc
perquè bueno
he mogut amb uns altres cercles
i no l'he vist tant
llavors vaig informar molt més
i em sembla collonut
el paper que heu fet ara
que m'ha donat
més o menys ho sabia
però esclar
vosaltres ho teniu a dintre
jo faig això que ho digueu vosaltres
no
jo faré una mica
no massa llarg
un petit anecdotari
és més anecdòtic
tot el que diré jo
primer em va semblar curiós
que l'any de publicació
de la novel·la de Zola
que fos el 1890
és l'any de naixement
del Fritz Lang
és una casualitat
sí
curiosa
i bé aquestes curiositats
em fan certa gràcia
dir també que
la vida de Zola
i del propi Fritz Lang
es solapen 12 anys
és a dir
un mor
i l'altre ja ha viscut 12 anys
en aquest cas
o sigui que això
aquests encadenats vitals
a mi em fan gràcia també
perquè la gent
Zola
potser el situaríem
molt més abans
i Zola
total finalment
és a finals del segle
19
és finisecular
és finisecular
per tant tampoc
però bueno
aquestes coses a mi
em fan certa gràcia
també em fa gràcia
també que la pel·lícula
comenci
amb aquestes imatges
de tren magnífiques
que tu ja deies abans
bàsicament en un principi
de cabina
però també anem sortint fora
les vies
el típic plano aquest tan bonic
però en aquest cas
són diferents
tenen més gràcia
de les vies que es creuen
és tot més
és maco
i després ensenya
aquest altre món
que mai veiem
del que és un tren
que és el que deies tu
els engars
on els netegen
és a dir
l'arribada de Glenfort
amb el tren
fins a l'estació d'Estí
és una arribada magnífica
perquè està
quasi és un documental
sobre el tren
m'has recordat documentals
de l'època
del free cinema anglès
és a dir
ostres
realment
aquella immensa locomotora
agafada amb contra
contra picada
per semblar encara més gran
és una mica
estat
Amèriques
en aquell moment
Amèriques
és la locomotora
una mica
i el poder
i si abans deies
el símil
del túnel
també una mica
és això
la locomotora
és el símil del túnel
la locomotora
és el que tots sabem
que és
és a dir
que de l'una manera
el cinema
la veritat
és que l'ha utilitzat
moltes vegades
molt
és una imatge
d'aquesta
metàfora
una metàfora
una metàfora
recorrent
aquesta primera escena
dura 3 minuts
i 9 segons
és a dir
que ens estem
durant 3 minuts
i 9 segons
aguantant
una situació de tren
que després
al final de la pel·lícula
és simètrica
també cap en tren
però són 40 segons
ja la pel·lícula
es resol molt més ràpid
el tema del tren
no, no, tranquil
tira, tira
realment el Fritz Lang
jo crec que
admirava tant
la pel·lícula d'en Renoir
que és que
de fet
no és
o sigui
la pel·lícula de Renoir
també comença
amb el mateix
amb el tren
avançant
passant per túnels
vies
vinga vies
que alguns han volgut veure
amb les vies
un signe
una metàfora
de la predestinació
dels personatges
en el cas de Renoir
que lògic
perquè evidentment
s'acaba suïcidat
i no acaba
no suporta
el disbarat que ha fet
mentre que en el cas
d'en Glenn Ford
de la pel·lícula
és un sapient
relatiu
perquè també
podria parlar
del sapient
però
el del
Django Ben
és a la europea
exacte
tremendista
en aquell moment
més predeterminat
ara que dius això
europea
precisament em fa pensar
en una cosa
que veient la pel·lícula
ara
he pensat
molts directors
europeus
que han viatjat
als Estats Units
tant de l'antigó
com a la modernitat
inclús
se'ls diu
que tenen
una visió
d'Estats Units
que sempre es detecta
aquest punt de vista
una mica
que hi ha una distància
hi ha un distanciament
entre el que veuen
i el que
que mai és el mateix
una pel·lícula americana
que una pel·lícula
del Wenders
per exemple
que en fa una pel·lícula americana
hi ha un cert distanciament
en aquest cas no
és a dir
per mi
Fritz Lang
està absolutament
incrustat
dintre del que és
el cinema americà
parlàvem abans tu i jo
i em donaves Pep
un argument
era un home
molt cosmopolita
Fritz Lang
abans d'arribar als Estats Units
sembla ser
que havia anat
per mig món
no venia de la Viena
natal
i es va incrustar
de cop al mig
d'allò
no
sinó que va viure
tot un llarg parèntesis
de formació
també va semblar
hi ha una inicia
de la pel·lícula
que més produeix
dintre la cabina
que m'ha portat
el record
d'una altra pel·lícula
que vam analitzar
fa un temps
en què jo deia
que al principi
de la pel·lícula
semblava que els personatges
que fos sec
un dels personatges
perquè pràcticament
no es miraven entre si
en aquesta
hi ha una cosa
molt curiosa
que encara
no me l'he explicada
es comuniquen entre si
el Ford
amb el seu ajudant
el segon
que condueix
el seu
que no recorda com es diu
és el pare
l'Edgar Buchanan
l'Alex Simmons
es comuniquen
per xiulets
és a dir
no arriben a parlar
i signes
i signes
i em pregunto
per què se suposa
que el soroll
de la locomotora
però la mescla final
el soroll de la locomotora
no és tan fort
com perquè no poguessin parlar
i el curiós és que
per mantenir aquesta intriga
per mi
m'ha intrigat
fins que
molt rato després
no han baixat del tren
no arriben al bar
no sé on arriben primer
no al bar no
primer van a l'engar
allà comencen a parlar
i dic
ostres
aquest tio
realment
hi sent
sí però això també està
en la pel·lícula d'en Renouane
sí també hi és
és a dir
entre ells
entre ells dos
es comuniquen
es comuniquen amb signes
s'estan comunicant
amb signes
i no es parlen
ni el gelgament
amb el seu company
en absolut
no
s'ha d'interessar
perquè sobretot
no hi ha tant soroll
el que passa és que en totes dues escenes
el que sí que l'espectador percep
és el grau de companyerisme
que hi ha entre ells dos
sí sí
el grau de companyerisme
vine a dormir a casa
i tant
hi ha una cosa
que és una xorrada
però no sé si s'hi vau fixar
hi ha un fallo de ràcord
al començament
impressionant
això és el meu
i és que el Broderick
el Broderick Granford
la primera vegada que surt
se'n va a veure el cap
que és quan l'acomiaden
i porta la corbata
i la corbata fa un pam
i en el mateix dia
quan torna a casa
la corbata li arriba
a baix a la cintura
és una corbata molt més llarga
sí
són ràcords de vestuari
en aquest cas
són ràcords de vestuari
no m'hi fixo mai
en aquestes coses curioses
no
llavors una altra cosa
que sí
deies abans del tema del sexe
que potser
en la pel·lícula de Renoir
tenia un tractament diferent
i el tenia
en aquest cas no
no té un gran
no s'hi recrea molt
però hi ha detallets
hi ha el petó que dona
la primera vegada que arriba
a casa del
precisament del Buchanan
de l'Alex Simmons
el seu ajudant
arriba el Glenford
a la casa d'ell
i la filla
evidentment
que està tan enamorada
tota la vida
es detecta
la Ellen
la Ellen
està tornada
del Jeff
que és el Glenford
es fan un petó
dius
podeu veure Sara
i es dona un petó
bueno
en anglès
perquè jo l'he vist
en anglès
però no me'n recordo
exactament què li diu
i li dona dos petons
dos petons
amb una proximitat
a la boca
molt gran
molt bèstia
molt bèstia
és un detall
que dius
jo també em vaig fixar
en aquest detall
dius
Renoi
per ser una cosa discreteta
perquè primer demana permís
puc donar-li un petó
i després quan li dona
el petó
realment
jo diria que
entre ells dos
com a actors
ja no dic
representant els seus papers
sinó com a actors
hi va haver un moment de dubte
i probablement
això li va agradar
pot ser
hi ha un moment de dubte
i probablement
això li va agradar
amb el Lang
això a vegades
se'ns ha passat
el moment de
no saber què fer
i acabes
posant-lo al mig
el petó
el que sí que m'interessa
perquè això
encuentro en la noche
i amb la Barbara Standwich
i el
i evidentment
el personatge
d'Ellen
de Seus Humanos
hi ha una cosa
que m'interessa
que és la moralina
la Ellen
passa a ser
i al final
se sobreentén
que el Glen Ford
es casarà
amb la Ellen
precisament amb la Ellen
abandona
abandona
bueno la fem fatal
se la carreguen
però
la bona noia
la bona noia
sí sí sí
l'assassinen
però bueno
i aleshores
en el cas
de la Barbara Standwich
que també
és una dona
molt rebel
i que no
no accepta
el matrimoni
amb comoditat
per tot el que
li està obligat
la dona
està obligada
a fer
en el matrimoni
a nivell de
cuidar els fills
la casa
i tot això
però és curiós
quan al final
està a punt
enteniment
del Fritz Lang
i dels guionistes
evident
de fer el disbarat
de marxar
amb el Robert Ryan
que és un penjat
acabat
al final resulta
que una dona
que durant tota la pel·lícula
més aviat
s'ha casat
una mica
per desesperació
també
però que no és
que sigui infeliç
amb el seu marit
el que passa
és que tampoc
és que la posi
per entendre
és un bon home
és un bon home
i té una filla
amb ell
però evidentment
està a punt
de fugir
amb el Robert Ryan
al final
el que se'n diu
en castellà
sentar cabefa
allò que diu
no
jo vaig aquí
me'n vaig
al
el
el
el
el
el
el
i per aquí
no haig d'anar
i aleshores
el cas
de
de seus humanos
el
Glenford
com que és el bon nano
de la pel·lícula
és el
el bo
finalment
com que no ha comès
l'assassinat
que
que la feb fatal
de la Graham
li està
la Vicky
no
que li està dient
que
mati
el
el
el
el
el
el
el
exacte
doncs
el
el
el
el
el personatge
eh
eh
eh
eh
sembla que
queda ambigua
no
perquè ja dic
maten a la Graham
però ell no ho sap
no
ell es veu que
continua amb el seu company
el seu company li dona un copet
com volguem dir
tu t'has de caçar
amb la
amb la
amb la meva filla
sí
per tant
per tant
el Glen Ford
sembla que
a punt com està
de fer el disbarat
i quedar-se
amb la Gloria Graham
i fugir junts
fa exactament el mateix
que la Barbara Stangwitz
a Encuentro en la noche
és a dir
es porta bé
al final
es porta bé
el bon camí
el recte camí
una altra cosa
bueno
pots imaginar
la moral del moment
la moral del moment
i que Fritz Lang
cau
quan després
cada vegada
va fent cinema
més
més negre
no
perquè
en fi
mentre la ciutat duerme
és
és devastadora
que hi ha benvinguda
vull dir
és una cosa salvatge
no
això amb independència
que està clar
que aquest matrimoni
entre el Glen Ford
i la Ellen
no
entre el
Jeff Warren
i la Ellen
tampoc
la Ellen
es passa
tota la pel·lícula
que sembla
la Verge Maria
la Verge Maria
és a dir
que jo estic enamorat
de tu
i
enamorada
i
eh
la Ellen
és
totalment entregada
enamorada
té una admiració
per ell
una admiració
caça't amb mi
el bon camí
és que li diu
home
però què fas amb la Graham
si en tens aquí davant
és que
quan
quina garantia hi ha
que aquest matrimoni
en el context aquest
ferroviari
de
de treballadors
purs i durs
no acabi
evidentment
ni en cap altre
ni en cap altre
i qui garantia que la Ellen
acabi amb un altre home
ja posaríem en dubte
tot el tema
d'entrada
d'entrada
ella té el paper
de esposa sumisa
avant la letra
exactament
molt sumisa
deixem-me dir
dos tonteries
d'aquestes
que a mi em fan gràcia
és simplement
que em fan gràcia
fantàstic
si les deves tonteries
ens encanta
a mi hi ha
el músic d'aquesta pel·lícula
no ho direu mai
com es diu
no ho dieu vosaltres
no us atalenteu
es diu Daniel
Amphiteatrov
és a dir
és un rus
que es diu Amphiteatrov
que realment
sembla un nom de broma
però no ho és
és una música
amb una gran carrera musical
de compositor
de director d'orquestra
ha creat
no sabem bandes sonores
sinó música
realment
de la clàssica
i té una pel·lícula
que per mi
em va meravellant
el seu dia
que no és el que estem parlant avui
però la deixo així
en plan anecdòtic
potser un dia me la remiro
i veig si val la pena
aconsellar-la
és una sèrie B total
que és
Cuando ruge la marabunta
Cuando ruge la marabunta
és una pel·lícula
feta per aquest mateix músic
Major Dandy
Major Dandy
Salomé
carta una desconeguda
en un lugar del sol
Los sobornados
mirado eh
té una filmografia
a l'amphiteatro
a l'amphiteatro
té una filmografia
i ja que parles de la música
potser hauríem de parlar
de la fotografia
del Bernard Gaffrey
molt bona
aquest home
ha fet coses magnífiques
l'Hombre del Cataracte
que és un film blanc i negre
molt bé
amb quina és espectacular
com aquest
i aquí a l'Eternidad
del Cineman
que és una altra pel·lícula
amb blanc i negre
absolutament
Borean Clyde
també és d'ell
però diguem-ne que
en Bernard Gaffrey
serveix per fer una reflexió
sobre la posada en escena
de Fritz Lang
les pel·lícules americanes
de Fritz Lang
tenen aquesta cosa tan
meravellosa
que a mi m'encanta
del cinema dels anys 50 americà
que és aquesta
netedat
aquesta pulcritut
aquesta pulcritut
que dèiem abans
de posar en escena
és una de les coses
que m'encanta
m'encanta
això dels anys 50
perquè després
es va perdent
però
l'ús
es domina l'espai
els objectes
tot en el seu lloc
per això em sorprenc
que el Lang
passi per ser
un dels pares
de l'expressionisme
de l'expressionisme
perquè
precisament
aquestes pel·lícules americanes
són
l'antítesi
de l'expressionisme
ell una gava
no es considerava
expressionista
però se li diu
però això
mira
això que es tret ara tu
el mestre de les cerebres
ho estàvem comentant
amb l'Anastasi
ho estàvem comentant
abans
i és que
realment
ell era un
com a director
era molt exigent
tan exigent
que
hi ha declaracions
de 5 o 6
grans actors
dien que era
insuportable
que era
un Hitler
darrere la càmera
sí
estàvem amb el de sempre
però
és que era exigent
senzillament
ara us diré una cosa
que us farà riure
perquè és que em costa
a mi
l'he exigida
però em costa
de creure
que es veu
que fins i tot
a Fritzland
li havia passat
pel cap
fer que el Peter Lorre
li fes
el paper
del Glenn Ford
imagina't
amb el físic
que té el Peter Lorre
la cosa
diguem-ne
còmica
ve a continuació
li diu
li ofereix
el paper
del Warren
del Jeff Warren
li ofereix
el Peter Lorre
que a mi em costa
la tira
imaginar-me
per tal com
la pel·lícula
va
jo tampoc
el veig
torturat ho és
torturadet ho és
el Peter Lorre
li va
va fotre un vot
pràcticament
mai de la vida
és a dir
el Peter Lorre
no volia saber res
del Fritz Lang
perquè la seva experiència
amb Emma
el vampir
de Dusseldorf
una altra obra
mestra
indiscutible
però precisament
per aquest aspecte
Pep
que tu deies
que era un dictador
el Fritz Lang
es veu que tenia
un caràcter
de mil dimonis
que no hi havia
qui l'aguanté
avui dia
en els rodatges
dir que no el diem
potser no ho han dit prou
que Brody Crawford
en aquesta pel·lícula
està impressionantment
per mi
jo crec que
aquesta
no ha de demostrar res
aquesta és una gran diferència
amb la pel·lícula de Renoir
que el personatge de Renoir
que fa l'equivalent
al de Broderick
Granford
és un personatge
un actor
absolutament pla
molt més pla
totalment
molt més pla
i aquí Broderick
és que té una categoria
una força
diguem-ne
en la pel·lícula de Renoir
el personatge a fora
evidentment és engegament
i tant
més que la Simone
però en el cas
de la pel·lícula de Renoir
els personatges forts
són la Graham
no hi ha dubte
de cap tipus
i el Broderick
escolteu una cosa
no s'ho perdeu
a la versió argentina
a la pel·lícula argentina
el personatge important
de la pel·lícula
no és cap de tots
els que hem anomenat
és un que s'inventa
el director
que el converteix
un tio que li va bé
que comença una mica
així com
bueno
aquí hi té que veure
un inspector de policia
i s'acaba
convertint
en el centre
en el centre
de la pel·lícula
flipant
sí
és flipant
absolutament
a vegades hi ha n'hiverns
que millor no fer-los
bueno
molt bé
què us sembla
voleu rematar amb alguna cosa
o passem a comentar varietats
aneu primer
en res pels estrenes
jo a les estrenes
no hi havia res
però sí que parlaré
d'una sèrie
que m'ha interessat
una miqueta
jo l'únic que volia dir
com a rebat
final de Seus Humanos
és que
inicialment
la Barbara Stangwitz
el Robert Ryan
i el Paul Douglas
que són els actors principals
d'Encuentro en la noche
anaven a fer també
aquesta pel·lícula
és a dir
van ser els originals
després
quan això es va anar
a Norris
per diversos motius
la Rita Hayward
sí
l'hi van dir
era amb la Rita Hayward
que el Peter Lor
havia d'actuar
imagina't
però resulta que es va caçar
amb un cantant
un tal
Dick Haymes
que no volia
que treballés
i no li va deixar
fer la pel·lícula
sinó potser
en comptes de la Graham
la Gloria Graham
hagués estat
el
el que passa és que
jo crec que va pesar
molt també
el gran èxit
de públic
que va tindre
els sobornadors
i llavors va dir
anem a repetir
la química
que hi ha entre aquests dos
sí però no era
la primera opció
de Fritz Lam
perquè es veu
que la Gloria Graham
feia una mica
com la
Mary Bodrow
arribava tard
era erràtica
no aguantava
el personatge
no sempre aguantava
el to
segons l'escena
tenia un to
diferent
el Fritz Lam
l'havia d'aturar
li havia de recordar-li
no has de fer això
d'aquesta manera
i
alguns crítics
malèvols
diuen que potser
per això
el personatge
de la
Graham
de seus humanos
estarà
en vivo
que és
fent fatal
i víctima
el mateix
que veu
que també
se la veu
fràgil
és una
fent fatal
perquè és fràgil
manipula
però al mateix temps
és víctima
perquè té un destí
terrible a sobre
també
aquest problema
del to
que la Gloria Graham
no era
ni de bon tros
la primera opció
perquè va patir molt
mentre estava fent
los sobornados
el Fritz Lam
va patir molt
i es veu que no era
ni de bon tros
la primera opció
l'Olivia de Haliband
i la Jennifer Jones
fins i tot
es va parlar
perquè
i una altra anècdota
i tallo
s'havia de rodar
en Cinemascope
la pel·lícula
la primera pel·lícula
en Cinemascope
de la Colúmbia
que és la productora
que finalment
es va encarregar
del tema
evidentment
tots sabem
que no s'ha fet
en Cinemascope
i li va molt bé
aquesta cosa
més trencadeta
escolteu
si la podeu recuperar
està
sí
és molt visible
es pot veure
sí
i val la pena
passareu
un parell d'horetes bones
molt bé
llavors
teniu pel·lícules
jo la sèrie
la puc liquidar molt ràpid
però comenceu
en trucar pel cinema
i anem per molt de natural
Ignasi
Sí
Asbestes
Asbestes
a més
Asbestes
és una pel·lícula
que no te la pots carregar
de cap manera
és una pel·lícula
del Rodrigo Sorgoyen
que té un parell de pel·lícules
que a mi francament
m'agraden
encara que tenen un punt manipulador
una és el Reino
que evidentment
et fa una anàlisi
de la podridura
de la política
de l'estat espanyol
absolutament impecable
però
no és compromesa
exacte
és una pel·lícula
a veure
tots sabem
que hi ha
corrupció
i podridura
i que les coses
no són netes
no?
bé
que es vegi
los sobornados
del Fritz Lam
per tenir-ho
clar
però
és una pel·lícula
un pèl manipulador
però bueno
com és pel·lícula
l'estructura
de la pel·lícula
el ritme
el que és
la dimensió
dels personatges
tot això està
bueno
diguem-ne que
acceptablement aconseguit
i després
que Dios no es perdone
que és un noir
a l'espanyol
a mi m'agrada molt
que potser està millor
que el Reino
fins i tot
m'atreviria a dir
jo et diria una cosa
per mi
Soragoyen
és un dels talents
dels directors espanyols
actuals
amb més talent
però
exceptuant
aquesta pel·lícula
que Dios no es perdone
a les altres
i faig un altre
exceptu un altre
que és
el primer capítol
d'aquesta sèrie
sí
el que hem vist ara recentment
la del company
de la cuesta
d'Ignasi la cuesta
sí
és un
és un virus
no és un virus en aquest cas
és una explosió
és una
ara no me'n recordo
el direm
el direm d'aquí una estona
el direm
vaig pensant
aquesta per mi
és molt rodona
molt rodona
però
amb el Reino
tinc el problema
de manca de compromís
jo tinc els meus dubtes
és una pel·lícula
que se'n surt
però evidentment
tinc dubtes
i amb Asbestes
estic d'acord
que
Asbestes
és massa llarga
és una pel·lícula
no no
és que ara vaja amb això
és una pel·lícula
que per mi
té dos parts
una part
entre notable i bona
que és la primera part
i a partir
de la mort
i si fem
spoiler
ho sento
no diem qui és
i ja està
la mort del personatge
la mort del personatge
masculí
la pel·lícula
entra en una fase
en què cau
el guió
el guió cau
entra en fase rem
sí
efectivament
dius
però fins i tot
la transició
el comportament
de la dona
del personatge
no se't ve
hasta el gos
hasta el gos
que surt
et sembla inútil
diu
bueno
per què treure
que cosa aquí
si no per res
quan ve la filla
de França
la filla
ve per emportar-se
la mare
perquè diu
tu què has de fer
aquí
enmig d'aquests
de aquests tios
amb aquest ambient
i tal
i al cap de 15 dies
es reconverteix
en una bleda
en fi
de tota manera
hi ha una escena
d'elles dues
de mare i filla
com tu dius
la filla
intentant dur-se
la mare a París
amb uns diàlegs
bastant interessants
o sigui
allò de xoc
de generacions
sí
però
que demostra
que la mare
té una actitud
molt més tolerant
que no la filla
que està adoptant
actituds tiràniques
allò de dir
tu has de fer
el que jo dic
a la seva mare
però ella fa un canvi
i llavors
no és conseqüent
amb el que havia dit
10 minuts abans
dintre de la pel·lícula
després s'acaba espatllant
però
la sèrie que dèiem
Apagón
Apagón
Apagón
l'amic Google
m'ho ha recordat
em van parlar
l'altre dia
de la sèrie
és veritat
tota la sèrie
és bona
però jo diria
i mira que hi ha amics
com l'Isa Campo
i l'Isaac i la Cuesta
que cada un d'ells
dirigeix un capítol
per mi
el millor de tots
és el del Soragoyen
prenguin els nostres uïdors
i de passada
nosaltres
i això lliga
amb allò que dic
que per mi
el Soragoyen
és un tio
d'unes qualitats extraordinàries
per exemple
la madre
parteix
de
la pel·lícula
de Soragoyen
la madre
parteix
d'un curtmetratge
meravellós
amb la Marta Niani
que és meravellós
per mi millor
en canvi
quan fa la pel·lícula
pleguem
perquè es tira
es tira una història
que no
es tira la història
i es perd
estic d'acord
lo maco del curtmetratge
és deixar-lo
ningú l'ha vist
si no l'ha vist
ningú no passa res
deixar-lo en un punt
en què no acaba de resoldre
mentre que la pel·lícula
intenta resoldre allò
i molt més
i s'equivoca
el curt és duríssim
el curt és duríssim
atros
el més dur
que jo he vist en cinema
en quant a pensar
que tu poguessis estar
en aquella situació
aquí està
certament
aquest és
la força
aquest curt
que val la pena veure
no sé si es pot rescatar
massa aquest curt
però jo imagino
que sí
en fi
pel·lícules que s'aproximen
al que és la realitat
sí
l'atrocitat
és el
que com es pot veure
a diari
és el que domina
bé
aleshores
jo el que vull dir
és que
les vestes
el que més m'interessa
ja hem parlat
de l'estructura
una mica
i de com se li va
de mare
la pel·lícula
es fa llarga
però el que és interessant
de la pel·lícula
és el conúndrum
el de la pel·lícula
o sigui
el dilema
la pel·lícula planteja
un dilema
que és
el fet
que uns francesos
van a un poble
de Galícia
on volen refer
la seva vida
que estan farts
ell representa
que ha estat
professor
d'universitat
és un home
amb una certa formació
però que es dedica
a conrear el camp
i se'n surt
en els mercats
i tal
i a més a més
ell i la seva dona
refen cases
que estan enderrocades
per intentar
repoblar
la Galícia
per un cantó
aquesta gent
aquests
que són de fora
no perdem el detall
perquè clar
són francesos
aquest detall
altruistes
és a dir
que són altruistes
i que volen tornar
a la natura
i aquesta cosa
tan idíl·lica
i tan maca
el bonisme
però clar
quan estan vivint
en una comunitat
en què
hi ha una indústria
que vol posar
eòlica
volen posar
un parc eòlic
d'aquests
per tant
comprar les terres
per poder posar
els parcs eòlics
i els gallecs
del lloc
estan fins al
soloren la pela
cosa que no han tingut mai
exacte
o sigui
estan fins al cap damunt
d'una
com diuen
realment
d'una existència
de merda
i que clar
i aleshores resulta
que com que ells
amb la seva visió
ecològica
no vota
a favor
de posar
el parc eòlic
evidentment
això
fot
fot els altres
els altres
passen de consideracions
ecològiques
i l'únic que veuen
és que per fi
tindran diners
i podran fins i tot
marxar del lloc
i viure
amb decència
amb unes aspiracions
perdó
unes aspiracions
que no pensis
que siguin gaire grans
perquè hi ha un moment
en què s'interpellen
comprar un taxi
em sembla
el que diu
comprar un taxi
i tindre un pis
cert
ja
però
és que és un
conundrum
la paraula anglesa
m'encanta
és un dilema
extraordinari
què passa
que evidentment
apareix
la violència
apareix
perros de paja
apareix perros de paja
efectivament
molt ben ho observat
abans
amb el dilema
estàvem al carras
el carras
era el dilema
de la instal·lació
i si comencem
per l'inici
asbestes
ràpades asbestes
estaríem
a Oque Arde
Oque Arde
recorda molt
el tema
aleshores
aquest conundrum
el que és el conflicte
que planteja la pel·lícula
és el que m'encanta
perquè qui té raó
evidentment
la raó
l'acaba tenint
uns
perquè els altres
actuen
de manera
poc ètica
però
molt poc ètica
atros
cruel
però
el conundrum
continua sent
a veure
aquí com solucionem
aquest pastís
tots tenen raó
què té el problema
tots tenen
raó
d'entrada
la pel·lícula
s'encarrega
d'anar
condicionant-te
pel que va passant
però d'entrada
tots tenen raó
i probablement
tots tenen culpa
però passa com
amb el rei
no
la pel·lícula es queda
en el terreny
dels actors
o sigui
no actors
en el sentit
actoral
sinó
en el terreny
dels personatges
i no miren
més enllà
què hi ha darrere
els partits
l'estructura d'estat
i és València
finalment
no és l'estat espanyol
tot i que d'alguna manera
ja se ve de gent
que és l'estat espanyol
però bàsicament
ho centra molt
la València
i la corrupció dintre del regne de València
bueno dintre de València
on?
el d'allò
el reino
ah el reino
sí el reino
jo estava a esbestes a Galícia
i ara em surts a València
no no
el que diu ell
el reino
el reino
el reino sí és València
sí sí
tens el vol
el reino de València
és València
és València
és València
molt bé
bé
hi ha una altra pel·lícula
que
bueno és un documental
que hem vist
els grans també
és un documental d'art
d'aquests que
només es poden veure
a dues o tres cines
perquè té una distribució
una mica
escassa
que és commemoratiu
del 100 aniversari
del descobriment
de la tomba
de Tutankhamon
efectivament
va ser el novembre
del 1922
que el Howard Carter
la va descobrir
bueno
el dia 4
passava un nen
portant aigua
exacte
amb els que estaven
treballant allà
i van sopegar
i a partir d'entrop
allò es va
enfonsar una mica
el terreny
va donar pas
a unes escales
i el dia 26
va ser
quan
van treure
un tocho
de la paret
efectivament
sí sí
i
el
com es deia
el
Howard Carter
el Howard Carter
li va dir
amb el
no
el Lord Carnarvon
li pregunta
què veus
Lord Carnarvon
l'Hor Carnarvon
és el que li pagava
perquè
veu
també un
veu coses meravilloses
exacte
i bueno
nada menys
que
el tresor
de Tutankhamon
compòs
per unes
20.000 peces
jo recordo
haver vist
no sé si us en recordeu
el 2009
també hi havia
una exposició itinerant
de 5.000 peces
reproduccions
o sigui
però
eren unes reproduccions
o sigui
ho van fer
les dreçanes
de Barcelona
sí sí
hi vaig ser
eren unes reproduccions
que eren per tombar
tot el que és
la cambra
la cambra
sepulcral
dins la qual
hi ha una altra cambra
dins la qual
hi ha una altra cambra
eren tres
tres cambres
i
i després
cinc
sarcòfags
cinc sarcòfags
abans no arribes
a la mòmia
propiament dit
estaven allà
reproduïdes fil per randa
era una cosa
que tombava
va deixar pressionat
això sí
aleshores esclar
el documental
el que celebra
a banda
del centenari
efectivament
reconstrueix la treballa
amb la seva primera part
és
van decidir
des del museu del Cairo
de fer
la darrera exposició
no no
començava a Los Angeles
i la intenció
cinc anys
exacte
era estar
un tour
un tour
per tot el món
però en aquesta ocasió
amb les autèntiques
en aquesta ocasió
les peces autèntiques
que està bé
és molt bo
perquè quan les estan
embolicant
hi ha un moment
en què parla
una de
una directora
de la companyia
d'assegurances
i això
i diu
bueno
i qui
pot assegurar
una peça única
en tot el món
de per vida
diu
ningú
llavors
el que vam optar
és per agafar
i dir
li posem
mil milions
de dòlars
i van fer
l'assegurança
per mil milions
de dòlars
sí sí
simbòlic
bueno
l'Ernest Topagano
que jo
ha fet altres coses
de documentals
d'art
però jo
en franquesa
no he vist
cap
jo tampoc
no el coneixia
esclar
jo personalment
crec que
el documental
és poca cosa
és a dir
poca cosa
en el sentit
que
es dividés
en dues
parts
una part
evidentment
és la commemoració
de la troballa
de la toma
de Tutankamon
a la vall
dels Reis
i de l'altra
doncs
tot el que és
el procés
de
la preparació
de embalar
des del
que això ho fan
des del nou museu
del Caida
que ho fan
a Guisa
el nou museu
es veu que és espectacular
i aleshores
els restauradors
i tots els conservadors
i tota la gent
que treballa
amb aquestes coses
amb entrevistes
i tal
que no nego
que és una part
important
però
clar
també surt
el de la maledicció
del faró
fan la cunyeta
que pel·lícules
com la mòmia
amb el Boris Carlot
tractaven del tema
de la maledicció
és que s'ha de dir
perquè si fas un repàs
a la història
s'ha de dir
però no
no li donen
veracitat
ni contingut
evidentment
surt
l'omnisent
Sahih Hawass
que és l'arqueòleg
aquest
que quan es parla
d'Egipte
si no surt
ell sembla
que s'hagi d'ensorrar
el món
aquest és un mafí
l'han convertit
finalment
en ministre
sí sí
el ministre
evidentment
aquest home
ha de sortir
encara que sigui
per dir
dues bajanades
però ha de sortir
jo la veritat
les fotografies
molt bones
sí
és que
en tot el procés
hi ha
una filmació
Sandro Benini
que és l'únic
que tenia permís
per fer
la
hi ha una filmació
privilegiada
des d'una distància
i amb una qualitat
d'imatge
extraordinària
no sé si són
quatre o vuit cas
és
és impressionant
hi ha moments
en què
visualment
el que es veu
realment
és impressionant
ara
i li dóna
molta importància
per exemple
els dos vigilants
de la porta d'entrada
a la capra
realment
són impactants
ara
la meva valoració
esclar
visualment
té moments
molt agraïts
és un producte
entretingut
però
saps allò
que quan s'acaba
perquè dura uns 75 minuts
és un documental
relativament curt
la sensació
és que he anat
de floreta
en floreta
amb uns quants temes
i
és allò
que dius
en el fons
és poca
a nivell d'argumental
poca cosa
potser perquè suposa
que ja la gent
té molta informació
jo
diré una cosa
no tinc
o sigui
tinc un interès
amb Egipte
i tinc llibres
sobre Egipte
i tal
però
no em considero
un especialista
en el tema
llavors
des d'aquest punt de vista
d'interessat
per un tema
però sense ser especialista
trobo
trobo
que és
un reportatge
equànim
equilibrat
que no és
fantajós
o sigui
no va
a fer floritures
i tal
i sobretot
el trobo
molt didàctic
és a dir
jo crec que és d'aquells
que
amb això sí que estaria d'acord
amb tu
és més
per
per fer
perquè tu facis preguntes
i vagis a la recerca
de més coses
sobretot en Camun
i sobre
la dinàstia
darrere dels faraons
la tretzena
em sembla que és
que
no
si ja saps
que et vagi confirmant
no t'ampliï coses
la de Kenaton
efectivament
el pare
la catorce
en sembla que
la catorce
s'ha regulat
però bé
és igual
jo destacaria
la veu
de l'Igipot
que
extraordinària
que realment
modula
com li dóna
la santa gada
és el comentarista
això ho he llegit
en algun lloc
no surt
no surt
ni un moment
no l'he vista
però sí que ho he llegit
en algun lloc
molt bé
i
ah perdona
ens queda molt poc
i no rematar
simplement dic
que fa anys
i panys
quan hi havia l'IMAX
vam passar
un documental
de 40 minuts
imagina't
la meitat
que aquest
que es deia
Misterius d'Egipto
amb l'Omar Sharif
que realment
l'Omar Sharif
se l'haguessin pogut estalviar
però tot
tot el que explica
de la troballa
de Howard Carter
us asseguro
que és molt millor
que el que s'explica
en aquest documental
em deixeu fer la píndola
perquè els companys
que estan esperant
vinga
Olive Kitterridge
una sèrie 2014
rescatada per la intuïció
de la meva senyora
que davant de moltes sèries
més actuals
va dir
moltes gràcies Núria
aquesta
moltes gràcies Núria
exacte
aquesta
Olive Kitterridge
no sé per què pinta bé
entre altres coses
pinta bé
perquè hi ha la Frances McDormand
com a actiu principal
que aquí hi ha
qualsevol cosa
i pinta bé
però està molt bé
és curta
és HBO
és 4 capítols
d'una hora
cada un
passa a l'estat de Maine
que és un dels estats
més bonics
dels Estats Units
possiblement
i jo crec que és una sèrie
molt interessant
l'aconsello que es vegi
i
quina plataforma
per als nostres
HBO Max
HBO Max
no és de les més freqüents
però
i el títol
es diu exactament
el nom del personatge
d'ella
que és
Olive Kitterridge
K-I-T-T-T-E-R-I-D-G
Molt bé
Kitterridge
Doncs
queda dit això
nosaltres ens veurem
de nou
la setmana que ve
el temps passa ràpid
ja sabeu
això és la ràdio
i no té aturador
i vindrem
amb una altra peliculeta
clàssic de la setmana
i amb més informació
sobre
el que tenim en cartellera
Bona nit a tothom
Molt bona nit
Adéu
Sintomitza
Sintomitza
Ràdio Despert
La ràdio de Sant Just
98.1
Ràdio Despert
98.1
Ràdio Despert
98.1
I'm so tired
of falling in love
finding it easier
to fall out
I can't deny it