logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

L'escalera de Caracol, bandes sonores híbrides i la crítica a Spencer: del noir clàssic a la música de cinema digital

Summary:

## Panorama general de l’episodi Un episodi d’alta cinefília que combina anàlisi de clàssics, crítica d’estrena i una masterclass sobre música per al cinema amb el compositor convidat Marcos JGR. Els punts més destacats: • **Anàlisi profunda de L’escalera de Caracol (1945)**: context del *film noir* de postguerra, influència expressionista, fotografia de Nicholas Musuraca i el seu ús del so i el silenci. • **Crítica a Spencer (Pablo Larraín)**: una visió poc entusiasta sobre el seu retrat psicològic de Diana i els seus recursos formals, amb comparatives suggerents. • **Recomanació imperdible**: "Sis dies corrents" de Neus Ballús, humor quotidià amb intel·ligència social. • **Masterclass de bandes sonores**: evolució cap a l’*híbrid digital–orquestral*, flux de treball modern (*DAW*, *MIDI*, orquestració amb Sibelius), col·laboració amb el *sonidista* i decisió artística de quan la música ha de **aparèixer** i quan ha de **callar**. > "El silenci, en determinats moments, és la millor música —i és música." ## Clàssics i sensibilitat cinematogràfica • Reivindicació del cinema mut i de Fritz Lang ("La mujer en la luna") per la seva potència visual i rítmica. • Introducció musical del programa amb la **BSO de Terra de Telers (2020, Joan Frank Charansonet)**: to **lírico-romàntic** i nostàlgic, adequat a l’època de les colònies tèxtils catalanes. ## Pel·lícula de la setmana: L’escalera de Caracol (Robert Siodmak, 1945) ### Context i gènere • Inserida en el *noir* de la postguerra (45–50): visió **nihilista** i pessimista de l’ésser humà. • Precedent vist com a influència del giallo i l’*slasher* posterior. > "Aquesta és la pel·lícula que li hauria agradat fer a Hitchcock". ### Estètica i llenguatge cinematogràfic • Fotografia de **Nicholas Musuraca**: contrastos en blanc i negre, profunditat de camp, nitidesa compositiva. • **Expressionisme alemany**: mans emergint de l’ombra, distorsions de miralls, angles impossibles, contrapicats; creació de **tensió psicològica**. • Posada en escena d’interiors amb **barroquisme formal**: tràvelings laterals i seguiments per escales i passadissos que mantenen la tensió. ### So, música i silenci • Protagonista **muda (no sorda)**: el film crea un “clima sonor” amb efectes i música que **condicionen sense cridar l’atenció**. • Ús magistral del **silenci** per amplificar l’angoixa i la subjectivitat. ### Thriller i narrativa • **Joc de pistes i trampes** (fang a les sabates, sospites creuades) com a mecànica essencial del thriller psicològic. • **Seqüència icònica del soterrani** (Blanche): terror suggerit, mans des de l’ombra; una lliçó de posada en escena. ### Repartiment i personatges • Interpretacions destacades: **Dorothy McGuire**, **Ethel Barrymore**, **Rhonda Fleming** (presència magnètica en un rol secundari). • Ambientació: casa gòtica, Nova Anglaterra (Vermont), principis del segle XX; arquitectura que justifica el títol i la geografia dramàtica. ### Fonts i filiacions • Basada en la novel·la d’**Ethel Lina White** ("Some Must Watch"). • Vinculacions retòriques amb **Hitchcock**; genealogia cap al giallo i l’*slasher*. • Curiositat: rol protagonista inicialment pensat per **Ingrid Bergman** (no prospera per pressupost). ## A cartellera ### Spencer (Pablo Larraín) — Visió crítica • Proposta centrada en l’**estat psicològic** de Diana durant un Nadal clau; no és biogràfica convencional. • **Kristen Stewart**: treball d’introspecció solvent, però el conjunt deixa sensació **desconcertant** i **irregular**. • Metàfores (Anna Bolena) i enemic “invisible” comparats amb la lògica de "Full Metal Jacket" (enemics fora de camp). Moments notables (fotografia oficial), però to desigual. > "Si busqueu el relat del final de Diana, no és aquí." ### Recomanació imprescindible • **"Sis dies corrents" (Neus Ballús)**: humor sobre la quotidianitat i els oficis; empatia i mirada social fina. > "Que no se la perdi ningú." ## Masterclass: Música per al cinema amb Marcos JGR ### Evolució i llenguatge sonor • Transició cap a la **fusió**: orquestra + electrònica. L’electrònica aporta textures i flexibilitat que l’orquestra no pot assolir, i viceversa. • Referents: **Hans Zimmer** (dominància electrònica amb tocs orquestrals), **James Horner** (veus sintètiques integrades). ### Indústria, pressupostos i logística • Les grans produccions poden anar a **orquestres senceres** (p. ex. Londres), però la **majoria de BSO actuals són digitals** o híbrides. • Decisió funcional: gravar instruments reals quan el **matís digital no arriba** (p. ex. atacs de corda). ### L’experiència de sala vs. la llar • Reflexió **pessimista** sobre el futur de les sales: pantalles domèstiques creixen, però la **pantalla gran i el so de cinema són insubstituïbles**. > "Ens estan atomitzant: veure cinema junts és compartir, encara que en silenci." ### Oïda, instint i fugir dels tòpics • No és tant “educació de l’oïda” com **activar l’instint**: evitar clixés (piano "romàntic" en escena d’amor) i **buscar una lectura nova** que aporti sentit. ### Procés creatiu i decisions dramàtiques • Lectura de guió i treball **paral·lel al muntatge**. • Escollir focus: **personatge** vs **història de fons**. Quan la imatge ja té força, **millor silenci**; quan és feble, **música per elevar-la**. ### Eines i flux de treball modern • Treball en *DAW* multipista; registres en *MIDI*; orquestració en **Sibelius**; rols diferenciats: **compositor**, **arreglista**, **orquestrista** i **director d’orquestra**. • Avantatges del digital: **flexibilitat** per ajustar a muntatge (allargar/retallar), retocar intensitats i textures. ### Col·laboració amb el sonidista i el diàleg • Evitar trepitjar-se: la música pot embrutar el diàleg si coincideix en **freqüències**; tria d’instruments per **convivència tímbrica**. • Assistència a mescles i **retocs** per claredat global del so. ### Vida entre projectes i col·laboració autoral • “Postpart” creatiu: necessitat de **descompressió psicològica** abans d’entrar en un altre univers. • Diàleg amb el director (p. ex. **Agustí Villaronga**): discrepar per **argument dramàtic**; una mateixa escena canvia radicalment amb **músiques diferents**. ### Projectes en curs • **Pel·lícula sobre Dalí** (dir. Joan Francia): rodatge previst a la primavera. • **Audiollibres** a Storytel amb Cinema Book Studios: **camp sonor + música**; veus: Robert Kessner i Gupli Sajota.

Tags:

['film noir', 'L’escalera de Caracol', 'The Spiral Staircase', 'Robert Siodmak', 'Nicholas Musuraca', 'expressionisme alemany', 'thriller psicològic', 'Ethel Barrymore', 'Dorothy McGuire', 'Rhonda Fleming', 'Hitchcock', 'giallo', 'slasher', 'Spencer', 'Pablo Larraín', 'Kristen Stewart', 'The Crown', 'Sis dies corrents', 'Neus Ballús', 'banda sonora', 'Hans Zimmer', 'James Horner', 'orquestració', 'DAW', 'MIDI', 'Sibelius', 'orquestrista', 'director d’orquestra', 'sonidista', 'disseny de so', 'mescla', 'cinema digital', 'sales de cinema', 'experiència cinematogràfica', 'Terra de Telers', 'Joan Frank Charansonet', 'audiollibres', 'Storytel', 'Cinema Book Studios', 'Robert Kessner', 'Gupli Sajota', 'Agustí Villaronga']