Title:

Gertrud (Dreyer): amor absolut, nihilisme i llum; recomanacions de sèries (The Old Man) i estrenes d’acció (Fall)

## Cinema sense condicions — La Ràdio d’Esvern > "Amb Dreyer, la lentitud té un sentit" > "Ordet vol dir la paraula" Programa dedicat principalment a Gertrud (1964), l’última pel·lícula de Carl Theodor Dreyer, amb una conversa àmplia sobre el seu context, estètica i temàtica. Al tram final, recomanació de la sèrie The Old Man (Disney+) i de l’estrena d’acció Fall (Caiguda). ## Gertrud (1964), de Carl Th. Dreyer ### Context i autor • Carl Th. Dreyer (1889–1968), cineasta danès d’obra breu però essencial, de **clàssic inimitable**. • Biografia marcada per una **infantesa dura** (adopció, educació luterana estricta) que travessa l’obra. • Gertrud: BSO de Jørgen Jersild; blanc i negre; fotografia de Henning Bendtsen; última pel·lícula de Dreyer. ### Recepció i estrena accidentada • Estrenada a París (1965) abans que a Dinamarca; **passi desastrós**: sala inacabada, rotllos desordenats i subtítols que no funcionen. • A Dinamarca, finançament forçat per la productora Palladium per **mantenir la llicència** de projecció de “cinema de qualitat”. • Reacció inicial: **decepció i controvèrsia**; avui, peça major del cànon. ### Temes centrals i final inesborrable • Gertrud cerca un **amor absolut** i incondicional; xoca amb l’egotisme i el pragmatisme dels homes del seu entorn. • Lectura **nihilista/pessimista**: la solució és l’ostracisme i la soledat; “darrere la porta” hi ha el comiat i la mort simbòlica. • Paral·lelismes vitals (la mare de Dreyer, el propi comiat del director). ### La paraula, la veritat i la teatralitat • Dreyer busca la **veritat a través de la paraula**: fidel al text teatral (Søderberg, 1906) però anant més enllà de les paraules cap a la seva essència. • Posada en escena **teatral**: plans fixos, *blocking* rigorós, personatges que sovint no es miren; obertura amb **escena de 9 minuts** (matrimoni) d’incomoditat calculada. • Tot i l’estatisme, hi ha **travelings magistrals** que respiren cinema pur. • André Bazin (realista) defensa la pel·lícula precisament per aquesta via de la paraula i la veritat. ### Estètica: llum, pictorisme i irrealitat • Obsessió per la **llum blanca** i els interiors a l’estil de Vilhelm Hammershøi: grisos, blancs, transicions suaus; també ecos de **Vermeer** i **Rembrandt**. • El **mirall** actua com a frontera/quarta dimensió: escena de canelobres i Gertrud de negre, halo de misteri. • Una *irrealitat ambiental* que connecta amb el **misticisme** present a Dies Irae, Ordet i fins i tot a Vampyr. ### Erotisme i amor total • L’**erotisme fora de camp** (escena del compositor/pianista) revela el desig de **connexió total**: física, mental i espiritual. • Rebuig del rol d’“esposa decorativa” (la proposta de ser “dona del primer ministre”); **empoderament** en l’exigència d’un amor a la seva mida. • Referències internes i externes: **Fidelio** (Beethoven) i paral·lel amb Eyes Wide Shut (Kubrick) sobre veritat matrimonial i desig. ### Intertext i lectures • Somni i simbologia: **Decameró** (Boccaccio) i **Botticelli** (taules del Prado) per llegir els “quatre gossos” (quatre homes) que assetgen l’amor pur. • Repartiment i llegat: **Nina Pens Rode** (Gertrud) — trajecte vital que rima amb el personatge; dificultats de càsting. • Espai **laberíntic** de portes i habitacions: mapa mental de Gertrud; la casa com a cervell en cerca d’eixida. • Ritme: la **lentitud** és un recurs actiu per assimilar la densitat del text i la bellesa formal; si “hi entres”, no és avorrida. ## Sèries — Recomanació: The Old Man (Disney+) ### Per què veure-la • Thriller d’espionatge amb **Jeff Bridges** (ex-agent de la CIA fora de joc) i **John Lithgow**; to madur, tensió sostinguda, direcció solvent. • Estètica moderna amb ecos **coreans** (llum/violència) i referències de to (Homeland, Breaking Bad, Ozark). • Basada en la novel·la de Thomas Perry; temporada 1 de vuit episodis; renovada per a la 2a temporada. • On veure-la: **Disney+**. ## Cinema — Estrena d’acció: Fall (Caiguda) ### Què ofereix • Dues escaladores bloquejades a 600 m d’alçada en una **torre de ràdio** al desert de Mojave: **vertigen** i angoixa sostinguda. • Direcció de Scott Mann; rodatge amb drons i tram final sobre estructura real a una muntanya per maximar el realisme. • “Muntanya russa” emocional que funciona malgrat algun **gir postmodern** discutible. • Si acceptes el joc, és una experiència de suspens molt eficaç. ## Cloenda i agenda • L’equip visita **Tomàs Pladevall** (darrera Gaudí d’Honor Miquel Porter) per una conversa extensa que s’emetrà editada. • Avís: la setmana vinent, programa en pausa per pont; tornada la següent setmana.

['Carl Theodor Dreyer', 'Gertrud', 'Dreyer', 'Ordet', 'Dies Irae', 'Vampyr', 'Teatralitat', 'Abstracció', 'Llum', 'Vilhelm Hammershøi', 'Vermeer', 'Rembrandt', 'André Bazin', 'La paraula', 'Transcendència', 'Nihilisme', 'Amor absolut', 'Erotisme fora de camp', 'Mirall', 'Nouvelle Vague', 'Estrena a París', 'Palladium', 'Nina Pens Rode', 'Fidelio', 'Eyes Wide Shut', 'Decameró', 'Botticelli', 'Cinema sense condicions', 'La Ràdio d’Esvern', 'The Old Man', 'Jeff Bridges', 'John Lithgow', 'Disney+', 'Fall', 'Scott Mann', 'Mojave Desert', 'Tomàs Pladevall']