Title:

Muntatge documental al Parc Agrari (Eurovegas, relleu i Mercabarna) i conversa amb Hernán Javes sobre “Jezabel” + homenatge a Ènio Morricone

## Panorama general Programa en dues parts. Primer, una immersió en el procés de muntatge de documentals a partir de “Plou i fa sol” (Pere Joan Ventura) i la seva mirada al Parc Agrari del Llobregat: **crisi del camp periurbà**, amenaça d’**Eurovegas**, **relleu generacional**, pressions urbanístiques i el paper de **Mercabarna** en la cadena de distribució. Després, **conversa amb Hernán Javes i Adrián Heier** sobre “Jezabel” (2022): **adaptació literària**, estructura temporal, mètode de treball amb actors, postproducció en pandèmia i **crítica política universal**. > “Estan envaïts permanentment per terra, mar i aire.” També hi ha una breu **recomanació i homenatge a Ènio Morricone**. --- ## Part 1 — Muntatge documental i “Plou i fa sol” (Parc Agrari del Llobregat) ### Temes clau • **El muntatge en documental vs ficció**: a la ficció hi ha guió i marc dramàtic; al documental, *la realitat manda* i el muntatge ha d’“inventar” estructura, ritme i crescendos, aplicant llenguatge cinematogràfic perquè no sigui un producte fred. • **Parc Agrari i crisi periurbana**: agricultura a tocar de Barcelona, amb valors de proximitat (carxofa del Prat, etc.), però sotmesa a **pressió urbanística** (aeroport, AVE, polígons, habitatge) i a **relleu generacional minvant**. • **Eurovegas**: la possible implantació al Prat va afegir un pic de tensió; el film incorpora una **assemblea** on es contrasta vendre vs preservar la terra. Tot i que no es va fer, **el perill torna cíclicament**. • **Mercabarna com a embut**: centre de *distribució* imprescindible però que pot **estrangular el benefici del productor**; es reivindiquen circuits més directes i cooperatius. • **Geografia ampliada**: focus al Llobregat, però també *Besòs* (horts a Torre Baró) i *Collserola* (horts petits, alguns d’esperit ocupa), mostrant la diversitat de *microeconomies agràries*. • **L’ús del so i de la imatge**: fotografia d’**Alberto Molina**; so directe i treball sonor creatiu (Pau Xandri i Sergio Madridano). Leitmotivs: **avions** i **trens** dialoguen amb el camp; un **plànol final** amb el pagès a la via del tren, tard, tanca amb emoció i sentit. • **Doc de denúncia**: no és pamfletari; la **denúncia emergeix de la descripció**. Reivindica la consciència ciutadana metropolitana sobre *delta, aqüífer i deltes catalans* (Ebre, Llobregat, Besòs, Fluvià…) i la necessitat de **preservació**. • **Educació i accés**: proposta de **passar-lo a instituts**; disponible a **TV3 a la carta**. També creix l’oferta de **cistelles ECO** i iniciatives locals. ### Moments destacats • L’encreuament **camp–aviació–ferrocarril** com a *banda sonora* de la vida agrària. • Debat sobre si el film és **“acumulatiu”**: defensa que hi ha una **progressió dramàtica subtil** basada en empatia i crescendos. • **Encadenats visuals** bellíssims (aiguamolls–cel al Prat) i memòries urbanes (Mercat de Sant Antoni abans de la reforma). > “Si no, et quedaries en el pur reportatge; fem cinema.” --- ## Part 2 — Conversa amb Hernán Javes i Adrián Heier sobre “Jezabel” (2022) ### Clau de lectura i procés creatiu • **Arrels i ofici**: Javes recorda un pare *cinèfil i radiofonista*, jocs sonors d’infantesa i el pas pel *super 8*. Formació a Caracas i curts com **900 Pánico** (exhibició en sales) i **La librería** (premiada). • **Trajecte previ**: “Macuro” (produïda per La Villa del Cine) pateix **boicot** a sales per prejudicis polítics, però guanya a Màlaga; “Piedra, papel y tijeras” és una **tragèdia** sobre parella, amor i entorn —preludi temàtic de “Jezabel”. • **Adaptació i guió**: “Jezabel” parteix d’una novel·la d’**Eduardo Sánchez**; **coescriptura** a distància durant **1,5 anys**. El film separa **2017** i **2033** per aportar *distància* i evitar identificacions conjunturals. • **Actors i mètode**: elenc principal compacte; **convivència prèvia** per forjar complicitat i **naturalitat** (diàlegs, gestos). Inspiració metodològica: Mariano Llinás (“La Flor”). • **Rodatge i muntatge**: primer es filma el **present**, s’atura perquè el protagonista canviï **físicament i psicològicament**, i després es roden els **records** —que adquireixen carrega emocional. La **COVID** cau en **postproducció** i “dona temps” per resoldre un **muntatge complex** amb salts temporals. • **Tona i política**: film **dur, fosc, amb crescendo** i **sentit nihilista** en el protagonista. La crítica és **universal** —no anti-X ni anti-Y, sinó contra *dinàmiques de poder* que es repeteixen. > “No és que no vegi la llum al final del túnel; és que no veig ni el túnel.” ### Recepció, distribució i context • A l’espera de **luz verde** per a estrena en sales a Veneçuela; el recorregut per **festivals** pot ajudar però la política pesa. • Reflexió final **pessimista** sobre el moment mundial (memòria curta, risc de repetició històrica) i el paper de l’art com a **memòria i advertiment**. --- ## Recomanació i homenatge • Breu **recomanació d’una pel·lícula** i **homenatge a Ènio Morricone** —“penseu en Ènio, el maestro” abans d’anar al cinema. --- ## On veure-ho • “Plou i fa sol” és a **TV3 a la carta**.

['documental', 'muntatge', 'Parc Agrari del Llobregat', 'Eurovegas', 'agricultura periurbana', 'relleu generacional', 'Mercabarna', 'so directe', 'fotografia Alberto Molina', 'Pere Joan Ventura', 'Georgina Cisquella', 'Plou i fa sol', 'Collserola', 'Besòs', 'delta', 'TV3 a la carta', 'educació audiovisual', 'cistelles eco', 'denúncia social', 'Ènio Morricone', 'homenatge', 'Hernán Javes', 'Adrián Heier', 'Jezabel', 'adaptació literària', 'Eduardo Sánchez', 'casting per convivència', 'COVID postproducció', 'muntatge no lineal', 'distopia', 'crítica política universal', 'Macuro', 'Piedra, papel y tijeras', 'Arpa, maraca y buche', 'joropo tuyero', 'Festival de Màlaga', 'Barcelona Film Festival']