CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
CINEMA SENSA CONDIZIONS
de distribució comercial a casa nostra
fer un recordatori d'aquesta pel·lícula
perquè per unanimitat tant l'Ignasi com l'Anastasi com jo
us recomanem aquesta pel·lícula
perquè és una pel·lícula que té molts valors
i pensem que és una manera també de retre un homenatge
a la figura importantíssima
molt gran pel cinema
i per la música d'Ènio Morricone
és a dir que aquí queda la nostra recomanació
si aneu al cine penseu en Ènio el maestro
Molt bé, i dit això
bona tarda Lluna, què tal?
Bona tarda
Bona tarda
Contents de tindre't aquí
Bona tarda Anastasi
Bona tarda
Bona tarda
Benvingut
Avui no tenim amb nosaltres el nostre company habitual
Ignasi Juliacs
que aquesta setmana i la que ve
degut a feina
li és impossible poder estar amb nosaltres
Per tant, des d'aquí una abraçada Ignasi
i a treballar força
Ah, exacte
Molt bé
Nosaltres començarem el programa avui
que us adelanto que tindrà dues parts molt diferenciades
en una d'elles, la primera
parlarem amb l'Anastasi
d'un tema que alguna vegada hem tocat de forma tangencial
però és el procés de muntatge en un documental
Sí
Ens sembla que és un tema molt interessant
perquè
estareu d'acord amb nosaltres
que
darrerament
els últims anys
el documental
està
trencant
barreres
i està
començant a formar part
molt
de
del nostre
de la nostra
graella habitual
de programes
i no parlo solament de cinema
que també
sinó
de programes de televisió
de diferents cadenes
tan públiques
com privades
Sí
Llavors
tenim un documental
en el que tu vas tindre una participació
molt important
en el muntatge
Sí
És un documental que
l'he estat revisant
aquesta setmana
perquè vas tindre
la gentilesa
de passar-me el link
Va semblar oportú
I es diu
es titula
Plou i fa sol
està dirigit
per Pere Joan Ventura
Novament
Un director
en el que
tens una trajectòria
de col·laboració
important
i actual
I actual
Encara estem per acabar
l'últim
Sí, sí
Molt bé
Doncs
a veure
Parlem una mica
Parlem una
Parlem una
A veure
Podem comentar coses
però d'entrada
m'agradaria que m'expliquessis
una mica
com va anar aquesta experiència
Primer
Primer dic
que potser el motiu
que us passés
diguem
el link
en aquest cas
perquè veiéssiu
tanto com l'Ignasi
el material
el documental
acabat
amb els seus extras
fins i tot
en aquest cas
Ah no
aquí no hi ha extras
era amb l'Olíber
No
Correcte
Doncs va ser bàsicament
perquè tenia a veure
amb el que acabava
amb la pel·lícula Carràs
És a dir
la pel·lícula Carràs
ens va portar
a una temàtica
que era la temàtica
del camp
la temàtica
de la problemàtica
del camp
i de la continuïtat
en el camp
en certs llocs
és molt oportú
perquè
clar
ho era molt
sí
sí
perquè
en dos casos
hi ha molts punts
de coincidència
sí
molts
molts
clar
són 12 anys abans
que es va la pel·lícula
perdona
10 anys abans
és el primer del 2012
rodada
parcialment
l'11
el 12
el 13
encara
distribuït el 13
i distribuït el juny
del 13
s'estrena
i realment
la pel·lícula
per mi va ser
un immens plaer
va ser el meu
una mica
la meva segona pel·lícula
amb el Pere
després d'haver fet
l'Efecte Iguazú
que és l'anterior
que va ser la meva reentrer
en el món del muntatge
després d'abandonar-lo
per la publicitat
l'Efecte Iguazú
Premi Goya
també és Premi Goya
extraordinària
extraordinària
documental
que més endavant
un dia parlarem
un monogràfic
encantat
doncs bé
m'arriba aquesta oferta
de fer aquesta pel·lícula
i jo
la productora
no la coneixia
una productora petita
nova
el Pere evidentment
ja ens coneixia molt
i vaig veure
que era un tema
molt interessant
el Pere ja sabia
que estava rodant
des de feia mesos
material
en el delta
aquí del Llobregat
en el parc agrari
bàsicament estava treballant
el tema del parc agrari
el parc agrari
perquè la temàtica
que ell volia tractar
era aviam què sortia
però en principi era
tractar a partir dels homes
i dones
que treballen
al parc agrari
en les seves diferents
diguem-ne
masies
i terrenys
que tenen
els diferents propietaris
a partir d'aquesta
visió directa
no hi ha masses entrevistes
en el d'allò
simplement és la visió
de la seva feina
observant-los
treballar
anar deduint
què està passant
i evidentment
el conflicte
és permanent
existeix permanentment
per tant
era un tema
molt interessant
que entrava
en els paràmetres habituals
del Pere Joan Ventura
i de la Georgina Sisquell
de la seva companya
en aquell moment
en quant a tocar sempre
temàtiques
que tinguin
elements en crisi
normalment a vegades
són de tipus molt social
en aquest cas
era realment
una crisi profunda
que hi havia
en aquest tipus
d'agricultura
periurbana
que li dia
és a dir
aquesta agricultura
que està molt a prop
de la ciutat
que anodreix
parcialment
a la ciutat
a la que és
decideu
i que a més a més
d'alguna manera
hi ha la proximitat
el tema de la proximitat
que favoreix
estem farts de veure
el moment de la carxofa
que Barcelona
s'omple
de carxofa
del plat
del plat
en aquest moment
també és cert
que n'hi ha de Múrcia
n'hi ha de Lacan
però bueno
la carxofa del plat
segueix tenint un pesc
i qui diu carxofa
més coses
a mi és clar
veure tot això
vaig dir
home el camp
a mi m'interessa molt
d'entrada
i de cop
veig que hi ha
un material
interessant
i que la gent
fa coses interessants
i que
ostres
era un documental
per mi
sincerament
molt engrescador
encara que semblava
d'entrada
dir la pel·lícula
sobre el camp
i com la gent
tal
llaure i passen
els d'allò
i ara sulfaten
bé
era trobar-li
a tot això
i a més
va sorgir
al mig del muntatge
sorgeix
potser quan portàvem
tres mesos muntant
el tema de
ara no recordaré
el nom del personatge
un nord-americà
que volia muntar
un parc temàtic
lúdic
Eurovegas
Eurovegas
sí senyor
en aquí
en el Prat
clar
això genera
una crisi
suplementària
que diu
què fem
veiem com evoluciona
el tema
nosaltres anem muntant
i segons com evoluciona
aquest tema
l'inclourem
o no l'inclourem
bé
finalment vam decidir
que sí que valia la pena
assistir a una
assemblea
diguem
de la gent
del parc agrari
que vam fer
a la finca
que és el centre
diguem
de recepció
de quan la gent va allà
van a aquesta finca
que ara recordo com es diu
i allí va haver
aquesta assemblea
i en aquesta assemblea
es va debatre
també el tema
aquest que has vist ja
com va el tema
i hi ha alguns
a favor
que sí
que cal vendre
perquè finalment
traurem un benefici
i hi ha qui diu
que no
que la terra
té un valor impagable
és que hi ha
hi ha un problema aquí
que també
és una altra coincidència
amb el Carràs
i és que ens trobem
amb dificultats
de relleu
generacional
no hi ha relleu generacional
o n'hi ha molt poc
n'hi ha molt poc
i de fet s'enqueixa
més d'un dels personatges
Són 600 explotacions
que donen
donen treball
fix
amb 1.500 persones
i temporal
amb moltes més
Sí, efectivament
Però
és clar
cada vegada
que falla
una explotació
d'aquestes
hi ha
una grapa
que es posa
sobre
Aprofita
i vas veient
en plano general
jo tinc una família
la part de la meva família
estan vivint
a Castelldefels
a dalt de la muntanya
i jo des de dalt
de la muntanya
cada vegada
que vaig a casa d'ells
ara
observo el parc agrari
i vaig veient zones
que ja han estat
envaïdes
per vivendes
per polígons industrials
és a dir
hi ha una invasió
per terra
ells diuen
que estan envaïts
permanentment
per terra
mar i aire
Sí, mai
mai tan ben dit
És així
Llavors que hi ha avions
de Terran
a centímetres
a vegades passen
dels camps
d'allò de blat
és a dir
que realment
Expropiacions per l'AVE
expropiacions per l'aeroport
per l'ampliació
Constant
El tema d'Eurovegas
no va sortir
per tant
afortunadament
això es va salvar
però quina serà
la propera amenaça
per això la pel·lícula
acaba amb aquest rètol
que al Pere Joan
li agrada molt
de deixar
tant al principi
com al final
de la pel·lícula
una prèvia
retolada
diguem de dir
estem en aquest context
i quan acabem
estem en aquest altre context
que resulta que
bàsicament diu
el tanto
perquè això sembla
que s'arregla
però en realitat
el perill
segueix a existir
el perill
que caigui a sobre
qualsevol altre
a mi m'ha agradat molt
una cosa
d'aquest documental
que crec que li dona
un valor afegit
molt gran
i és
el fet
que és un toc
d'atenció
perquè
el ciutadà
de Barcelona
moltes vegades
sembla que
visqui
al marge
del Besòs
del Llobregat
del pulmó
de Collserola
i tal
i tot això
és vital
per ell
per ell
ja com a persona
famílies
societat en general
i llavors
si estem parlant
del parc agrari
tu ho has dit
molt bé
al començar
és que
bàsicament
i aquí
és un altre
sector
que
també intervé
d'una manera
molt important
que és
Mercabarna
Mercabarna
com a centre
de distribució
i com
inevitable
diríem
sí
que es converteix
en un embut
de cara
a estrangular
el flux
diguéssim
el flux
de producció
beneficia
del particular
exacte
no és el mitjà ideal
no, estava pensant
ara que deies això
que efectivament
nosaltres vam centrar-nos
realment
en el treball
de muntatge
va passar
per moltes fases
vam decidir
de cop centrar-nos
molt
al parc agrari
del Llobregat
però
clar
teníem també
el Besòs
el Besòs
dius
no, el Besòs
no hi ha pràcticament
res
bé, doncs el Besòs
ja tocant
davant mateix
del que seria
Torrebaró
veiem
si volem
veiem
aixecant una mica
el cap
quan estem a l'alçada
de Torrebaró
veiem
per la dreta
uns camps
que vindrien a ser
quasi
uns 3 hectàrees
i mitja
4
que estan
permanentment
amb canvi
de cultius
i a més
molta riquesa
de cultius
diferents
quan toca
tomàques
quan toca
els càxofes
com has vist
tu el documental
saps que vam visitar
també aquesta zona
i que vam parlar
amb el que era
el propietari
d'aquella terra
que és un home
estupendo
i que a mi em va crear
un vincle
emocional important
amb ell
en seguida
perquè ho vaig sentir
molt proper
clar, d'això fa 10 anys
aquest home ja no viu
aquest home ja és mort
però això també
deus
nosaltres també hem volgut
que s'esveiés
el cantó dret
el cantó esquerre
i també
la part de dalt
Collserola
hi ha un moment
que visitem Collserola
perquè hi ha unes finques
agafades per gent
més de tipus
ocupa
gent més d'un altre tipus
de perfil
que també estan traient
petits beneficis
de petits horts
òbviament que estan
a dalt de la muntanya
no
per mi
si muntar ja normalment
per mi
és un plaer important
en aquesta pel·lícula
ho va ser molt
ho va ser molt
perquè a més a més
a muntar
sempre inventes
o sigui
el muntatge
la realitat
et pesa
i l'has de respectar
però hi ha molta invenció
i parlant del muntatge
quina seria
la diferència
més notable
entre el muntatge
d'una pel·lícula
una pel·lícula de ficció
i un documental
arrelat amb la realitat
hi ha alguna pel·lícula
de ficció
que podria semblar-se molt
al món de muntar
un muntatge
d'un documental
és a dir
un muntatge d'un documental
de muntatge d'una pel·lícula
hi ha una llarga distància
de diferència
bàsicament basada en què
que en el muntatge
d'una pel·lícula
d'argumental
diguem
una pel·lícula convencional
tenim
normalment tenim un guió
normalment tenim un guió
alguna vegada
no hi ha guió
molt poques
alguns directors
no han tingut guió
clar
el guió és un marc
en el que ja saps
per on t'has de bellugar
tu tens exactament
l'esquema narratiu
la dramaturgia interna
de la pel·lícula
la tens allà
a més hi ha uns diàlegs
que estan evidentment
prescablers
i tot això
ja crea un avantatge
sobre el que s'ha de dir
i el que no hi és
clar
en el documental
no hi ha res de tot això
en el documental
com a molt
jo soc dels que
quan realitzo documentals
vull tenir guió
de punt de partida
però com a molt
aconseguiràs tenir
una mica quin ordre
explicaràs
amb quin ordre
explicaràs les coses
però evidentment
el contingut intern
que tindràs
a partir del contacte
amb la gent
de les entrevistes
no ho pots saber-ho
pots més o menys dir
en aquesta escena
vull que parlin d'això
però després
la realitat
és que la gent parla
del que
i a vegades
l'enriquiment ve
de saber aprofitar
el que surt
diguem
del contacte directe
per tant
la diferència base
és aquesta
no n'hi ha més
o sigui
per mi
a partir d'aquí
per mi
com a muntador
intento
precisament
quan monto
un documental
pensar
com si estigués
muntant
un llargmetratge
de ficció
en tots els sentits
fem cinema
és molt interessant
això
perquè
d'aquesta forma
aconsegueixes
aplicar el llenguatge
al documental
exacte
si no
el documental
es converteix
en un producte fred
que no té
un atractiu
de cara
a l'espectador
en canvi
d'aquesta manera
hi ha
d'alguna forma
una dinàmica interna
que crea un creixendo
que et recorda
pel·lícules
que et recorda
mira això
aquest tipus
de vantejament
aquest tipus
de ritme
que s'està donant
aquesta música
que ara entra
ostres
això estaria
en una pel·lícula
una acumulació
de dades
que es van
aplegant
fins a un desenllaç
exacte
sí
aquí hi ha moltes tendències
jo tenia una companya
amiga i professora
de l'escac
que treballava
amb minellà
i que donàvem junts
la signatura documental
i ella deia
que ella trobava
que així com
l'efecte
i guazú
que abans parlàvem
i era entusiasmà
però el fa sol
no
perquè em va dir
és una pel·lícula
acumulativa
ella era cubana
és una pel·lícula
acumulativa
perquè l'únic que haces
o que hacéis
és ir dando
i ara més d'esto
i ara entre esta família
te cuenta
i ara ves com
este trabaja tal
i ara ves com
però no hay realmente
una progresión dramática
i a dir
lo siento
Belkis
pero no
yo creo que te equivocas
que sí
la hay
si tú quieres
más sutil
que en el efecte
i guazú
que en otras pel·lícules
que hemos hecho
pero
sí que hay una progresión
emocionalmente
però ves que
què passa
que potser és més subtil
i exigeix que
la gent
no sempre està disposada
diguem
a entregar-se emocionalment
a la pel·lícula
en el sentit positiu
d'entregar-se emocionalment
i llavors sí que
aquesta pel·lícula
demana una mica
d'entendre
jo crec que no costa gaire
simplement és empatitzar
amb el que estàs veient
a partir del que empatitzes
la pel·lícula va sola
vas fent
vas fent
vas fent
sí
i a més a més
tu
amb el muntatge
des del meu punt de vista
la dotes
d'un diàleg
intern
molt interessant
perquè per exemple
veiem cultiu de l'escarxofa
veiem despegada i aterratge
d'avions al Prat
una cosa que va lligada
o sigui
el que està allà
dedicant-se al Conreu
té que tindre
pràcticament
per sobre del cap
la banda sonora
de la seva vida
han de ser avions
sí
sí
sí
llavors
igual passa
amb les zones
que estan en proximitat
amb la via del tren
que també té un recorregut
notable
sí
anem veient trens
constantment
la cadència
la cadència del tren
amb la via
va apareixent
és una cosa
és un late motive
quasi diria el tren
que va apareixent
i que tanca la pel·lícula
amb un plano
que és un invent també
és un invent meu
també en aquest cas
que vaig dir
Pere
8
m'agradaria
que tanquéssim la pel·lícula
amb el pagès principal
el Parés
sí
el Parés
em sembla que és
a la via del tren
i veient com passa un tren
i ja s'acaba la pel·lícula
i a més
ha de ser
tard a la tarda
i s'ha de veure
que ja és
una cluenda clara
diguem del dia
i es va rodar aquest plano
i a mi
és un plano
que m'emociona
fins i tot diria
aquest final de pel·lícula
la música ajuda molt
en aquell moment
és a dir
per això
per això
dic que
d'alguna forma
hi ha un
subjacent
un argument
un fil argumental
que el condueix
fins al final
ja ha de ser
ja ha de ser
és que si no
clar
si no et quedaries
en el pur reportatge
que els reportatges són
hi ha reportatges excel·lents
i que
i les televisions
estan plenes
i la nostra
en concret
de TV3
quan fa reportatges
fa reportatges
de manera excel·lent
i els documentals
moltes vegades
també tenen
aquest toc
que li estem dient
en el meu
òbviament
jo no m'he inventat res
o sigui
hi ha documentals
que estan
també en aquesta línia
però també és cert
que hi ha molts documentals
que pel fet
de ser documentals
sembla que estan
exempts
de tenir que
utilitzar les eines
que tens en canvi
quan treballes en la ficció
i no
jo penso que podem utilitzar
qualsevol eina
aquesta és la llibertat
precisament
que té el documental
també et dic una cosa
voldria destacar
la fotografia
que és
de l'Alberto Molina
Alberto Molina
el germà
el germà
de l'Àngela Molina
de tota la família Molina
i després també
l'ús del so directe
i la forma
en què jugues
amb ell
que és obra
de
m'he fixat
que són dos habituals
també
de l'equip
que treballeu
amb el Pere Joan Ventura
que són
el Pau Xandri
i el Sergio
Madridano
sí
correcte
el Sergio
és madrileny
coneix el Pere
des de molt al principi
i les primeres
perigües
el Sergio
va estar també
en el mal efecte
d'Iguazú
i estem parlant
del 2002-2003
és un tio
molt entregat
molt entregat
jo al principi
per explicar
interioritats
tenia problemes
amb ell
perquè és molt desordenat
és bo prenent so
que això és lo bàsic
que això és lo bàsic
però és clar
després per trobar aquest so
a vegades costa
perquè el so
no té com l'imatge
que la veus
sinó que l'has d'escoltar
per veure-ho
i no sap on l'ha deixat
el Marc Carraro
fa coses rares
però finalment
vam d'allò
i després el Sergio
va tenir una gran desgràcia
és que després
de l'efecte d'Iguazú
va tenir una caiguda
d'alçada forta
i va estar en temps retirat
però realment
en el Pau i Fassol
va tenir
una altra intervenció
definitiva
i també compta molt
després
no dic que el Sergio
no sigui important
la mescla
que després es fa sonora
és a dir
com barregem després
tots aquests elements
de diàleg
de músiques
d'efectes
que són creats
hi ha una emissora
que sona dintre un cotxe
que es va gravar expressament
no hi havia
en el cotxe
en aquest moment
sonant la ràdio
la vam fer sonar
perquè li donava
una profunditat
el fet que sonés
bé
aquest tipus de coses
que s'utilitzen
a més el documental
el tot és de fossos
d'encadenats
hi ha un encadenat
que és preciós
sí
quin és
és el Prat
hi ha un moment
en què tenim
els aiguamolls
és que al capvespre
hi ha una transició
dels aiguamolls
cap al cel
i les canyes
les canyes americana
diguem que està allà
sí
això és el principi
quasi de la pel·lícula
és molt mag
recordes que al principi
apareix el mercat
del carrer Provença
el mercat de Sant Antoni
com era
abans de la remodelació
encara està
amb l'antiga
esclar
han passat 10 anys
però esclar
10 anys
han passat moltes coses
han passat moltes coses
és una pel·lícula
que jo
en aquests moments
veieu-la
aviam
la teniu realment
la teniu a TV3
en el link
a TV3
anant a la carta
sí
es pot trobar
això és una cosa
que volia comentar
de cara
als que ens estan
sentint
sí
perquè
jo
realment
és una pel·lícula
que em sembla
que hauria de passar
per instint
per instituts
i per col·legis
perquè
a veure
pot ser
pot ser
que
tot va canviant
i jo crec
que hi ha un gir
sobretot ara
amb la parada
del planetària
que hi ha hagut
amb la Covid
hi pot haver gent
que es planteja
una mica
un retorn
en sèrio
cap al sector
agrari
hi ha hagut
hi ha hagut un desplaçament
i llavors
aquesta pel·lícula
una mica
ensenya
que hi ha
un nicho
de feina
i de possibilitats
que està allà
i el que diem
el relleu professional
i generacional
si no és directe
pot ser indirecte
pot ser indirecte
si hi ha gent preparada
que tingui coneixements
sagraris
i tal
i vulgui
involucrar-se
doncs
precisament
abans
quan hem parlat
d'això
del relleu
el relleu
diguem
generacional
sí que hi havia
ja s'apuntava
en aquell moment
el 2012
ja hi havia
algunes empreses
que funcionaven
amb material ecològic
que es deia
oh ecològic
al mig de nit
ecològic
ben bé no ho serà
perquè clar
tens al costat
un que no ho és
i tanta contaminació
bé cuidado
la terra
és la terra
l'aire és una altra cosa
pesa
però no pesa tant
el que pesa és la terra
i l'aigua
i pensem que
sota del parc agrari
hi ha un embassament d'aigua
tan tremendo
perquè pensem que el riu
ha estat fluint allà
durant segles
per tant
ha creat un pou a sota
brutal
i una riquesa d'aigua
supernet
una sèrie d'entesos
tant
l'Enric Tello
que tinc la sort de conèixer
personalment
sí
home
és un professor
extraordinari
sí
com altres
i hi ha un d'ells
que no recordo ara el nom
que posa molt en valor
el tema
dels deltes
i fa la
llença la pregunta
el barri Endos
el barri Endos
que és un altre
gran material
quants deltes tenim a Catalunya
perquè clar
el delta de l'Ebre
no és solament de Catalunya
és un deute compartit
amb la seva problemàtica
específica
sí
molt específica
però clar
agafes
Catalunya
i tenim el Llobregat
després tenim el petit delta
del Besòs
si ens anem al Ter
és inconstant
si ens anem al Tordera
quasi no el trobem
el Gallà
de tant en tant
apareix
si ens anem a dalt
a Sant Pere Bascador
tenim la sortida
del Fluvià
és un data
que és ric també
però no
delta com aquest
no en tenim gaire
com aquest
jo diria que no en tenim cap
no en tenim cap
l'hauríem d'intentar preservar
i llavors
aquí hi ha una feina
la tindre molt en compte
amb tots
tota l'àrea metropolitana
tots els ajuntaments
que estan implicats
haurien de treballar molt
i sobretot
la gent ser conscient
perquè jo crec que
es pot fer molt
apretant
a institucions
amb la defensa
del delta
i del que és
el paragragli
hi ha diverses coses
que s'estan fent
i penso que s'han fet bé
per exemple
el delta s'ha publicitat
també com a espai de lleure
llavors que hi ha un moment
que veus
aquella escena
amb bicicletes
anant per
això existeix
jo faig un tip
d'anar al delta
a caminar
perquè és un plaer
caminar pel delta
i veig que hi ha molta gent
que va coneixent
això està molt bé
són les zones verdes
són les verdes
en què respires
i en què realment
veus coses interessants
i després hi ha el tema
del relleu que dèiem
que si en aquell moment
ja hi havia
unes quantes empreses
dintre
molt personals
de dos o tres
quatre o cinc persones
que feien allò
la cistella típica
que et portaven a casa
ara cada vegada
n'hi ha més
és a dir
que cada vegada més
i amb material eco
s'està fent
aquest tipus de coses
amb la qual cosa
sí que hi ha
un cert relleu
el Besòs
desgraciadament
malgrat la mort
diguem
del propietari
d'aquella zona
de la zona
que s'ha dèiem abans
ha fet que
almenys com a mínim
ha tingut la sensació
que baixava una mica
la qualitat
passagística
del lloc
perquè aquell home
era un home
molt cuidós
i la seva desaparició
crec que s'ha notat
però aquí
no
aquí jo cada vegada
que vaig al delta
tinc una alegria
segueix habent
el mateix pastor
que surt amb tantes ovelles
que et sorprèn
que tantes ovelles
està encara vius
vaig veure
que amb les dades
15.000 ovelles
15.000 ovelles
és un altre element
també
és més necessari
són ovelles
són animals
que estan criats
en pastura
això té un valor
m'ho imagina
neteja en el camp
és a dir
clar
com a ciutadans
de la metròpoli
hauríem
hauríem
d'estar
molt amatents
amb això
sí
m'agrada molt
que t'hagi agradat
molt
que t'hagi agradat
el grau
que t'ha agradat
i que ho puguem comunicar
perquè estaria bé
hi ha una cosa
també
que jo crec
que
el documental
tot ell
transpira
una denúncia
clara
no és una denúncia
histèrica
sinó que
la denúncia
ve per la
per la descripció
de la problemàtica
i d'aquesta descripció
ens surt la denúncia
amb tot això
que hem dit
es dedueix
efectivament
no hi ha un encrit
sinó que és una mena de
aquí teniu això
què us sembla
és una exposició
és una exposició
clar
després
et dones compte
que hi ha un silenci
de totes les tres administracions
la central
l'autonòmica
i la local
sí
i en el moment d'Eurovegas
es va notar
i després
hi ha l'altre punt
que és
Mercabarna
que també
se'n renden les mans
i diuen
bueno sí
nosaltres aquí
som professionals
comprem benem
i ja està
ells hi van
perquè no tenen més remei
és a dir
Mercabarna
és un pàgina
inevitable
però no tenen més remei
i abans hi havia el bon
llavors
jo no sé
si d'aquí
es podria deduir
que potser
l'interessant
seria
una
fer els canals
de distribució
facilitar-los
no dic per terra
mar i aire
però
sí
per terra
i
per la via
millora
del ferrocarril
la xarxa viària
tot això
jo crec que
podria ajudar
i després
potser
entre ells
si són 600 explotacions
escolta
tornar una mica
agafar
una estructura
una estructura
corporativa
que permetés
fer
la distribució
directa
no sé en aquest moment
com deu estar
en aquell moment
realment
l'interès
diguem
de la gent
era divers
i es va notar
l'assemblea
d'aquesta assemblea
pel tema
d'Eurovegas
però jo crec que
sí que hi ha
una certa
la gent jove
que s'ha anat quedant
diguem
l'espai dels pares
o l'espai
o simplement
s'han quedat
un terreny
que no era d'ells
que l'han comprat
i han començat
a explotar-lo
a nivell ecològic
jo crec que sí
que tenen un interès
en què hi hagi això
nosaltres no hem d'obrir
tant cap en fora
és a dir
pensa que jo crec
que la funció
que té
aquest tipus
d'agricultures
periurbanes
és nodrir la ciutat
sí sí
evidentment
i els pobles
no no
la pròpia
la pròpia ciutat
no cal anar a Holanda
a vendre
no no no
no hi ha tanta
segur que hi ha mercat
de sobres
absolutament
amb l'àrea metropolitana
és cert
és deficitari
encara hem de comprar
naturalment
més coses
però en principi
jo crec que simplement
cal afinar
el funcionament
no soc un especialista
i a més ara
que estem parlant d'això
m'agradaria actualitzar
que no
no ho hem fet
ni el Pere ni jo
de dir
anem a veure una mica
com està això ara
ja
han passat 10 anys
a veure com ho tenim
molt bé
bueno
doncs
ja sabeu
els que estigueu interessats
en plou i fa sol
el podeu cercar
a TV3
a la carta
ah exactament
amb el títol aquest
us el trobareu
i ara
d'acord amb la planificació
que teníem
us posarem
la gravació
que vam fer
durant el BCN
d'una conversa
amb el director
de
Jezabel
una pel·lícula
que
en vam parlar
aquí
una pel·lícula
inquietant
una pel·lícula
difícil
amb una violència
evident
i soterrada
notable
però també
una pel·lícula
valenta
per estar feta
amb el país
Venezuela
que té
unes complicacions
importants
i realment
pel que veureu
ara
amb aquesta conversa
els que l'han fet
se la juguen
és a dir
que
endavant
i passem
aquesta conversa
Hola
bona tarda
avui estem
amb el director
venezolà
Hernán Javes
i amb el productor
Adrián
Heier
de la pel·lícula
presentada
a la sisena edició
del Barcelona Film Festival
Jezabel
a continuació
parlarem amb ells
de
de la pel·lícula
i
de
com
com s'ha produït
etc
Buenas tardes
Buenas tardes
Buenas tardes
Buenas tardes
Herman
Buenas tardes
Adrián
Buenas
Bueno
és un placer
estar con vosotros
gracias
por
atenderme
Nosotros
somos una ràdio
pequeña
de la periferia
de Barcelona
ràdio
d'Esvern
i el programa
és
Cinema Sense Condicions
Me encanta
Bueno
antes que nada
he de reconocer
que
no
no había visto
tus dos
anteriores
pel·lículas
por lo que veo
y
enterándome
un poco
no solamente
de las pel·lículas
sino
incluso
de algunos
cortos
que hiciste
antes
me parece
que
el tema
podríamos decir
social
político
el tema
también
del individuo
en la
sociedad
actual
es algo
que
se
viene
frecuentando
en todas
ellas
yo
quisiera
para
empezar
saber
una cosa
dónde
surge
la motivación
tuya
para
expresarte
a través
del cine
creo
creo que
de dos
primero
que nada
gracias
por la invitación
encantado
y cuando
dices radio
pequeña
yo solamente
pienso
en una radio
que tienes
una radio
no es pequeña
ya
eso es
increíble
básicamente
según tu pregunta
dos
personas
importantes
una es
mi papá
que era una
persona muy
soñadora
que aunque
era comerciante
se dedicaba
a otra cosa
siempre
le gustó
el cine
entonces
desde muy
chiquitito
me metió
en ese mood
viendo películas
haciendo
programas
él
trabajaba en radio
cuando era muy joven
entonces
desde
que era chico
recuerdo que
él nos ponía
a grabar
a grabar
películas de radio
¿vivías en Caracas?
no
vivíamos en Santiago de Chile
en Santiago de Chile
tú naciste entonces
en Chile
y de chiquitito
mi hermano
y yo le hacíamos
los sonidos
entonces
mi papá
narraba
y en el castillo
y nosotros
hacemos los ruidos
el viento
y bueno
eso fue muy mágico
y luego con él
un poquito ya más de edad
en Venezuela
cuando vivíamos allá
me llevaba al cine
tres, cuatro veces
por semana
nos encerramos
el fin de semana
a ver películas
y era de esas personas
que se sabía
el nombre del actor
el nombre del director
y yo
un buen aficionado
claro
y luego
conozco
a los ocho años
siete, ocho años
a Carlos Luis Munaga
un gran amigo
que lo sigue haciendo
que tenía su papá
una camarita
super ocho
guardada ahí
con película
y bueno
hicimos
y deshicimos
yo también
yo también empecé
con super ocho
hicimos
y deshicimos
y fue muy mágico
y yo de chiquitito
dije
yo quiero hacer esto
todo en mi vida
eso
esos son como
dos puntos de inflexión
así en mi vida
muy joven
perfecto
después vi que
cursaste estudios
en el instituto
de formación cinematográfica
de Cotrain
esto era en Caracas
ya
esto era en Caracas
bien
llegué muy chiquito
a Caracas
tengo anotados aquí
dos cortometrajes
que
el 2003
900
pánico
pánico
que ya
me ha chocado
mucho
que siendo
un cortometraje
la información
que he leído
es que se
tuvo la suerte
de ser visionado
en muchos
cines
del país
ah sí sí
esto
aquí también
sería
una excepción
importante
porque no es frecuente
claro
no es que no es frecuente
eso coincidió
con una iniciativa
de Fox
no me pregunte
ahora no recuerdo
como fue
pero
hubo una selección
de varios
cortometrajes
para acompañar
algunas películas
estar antes
de las películas
en el cine
comercial
y
900 pánico
tuvo esa
grata
posibilidad
después vino
en el 2006
la librería
la librería
que en esta
ya he anotado
que recibió
tanto
en tu país
como en el extranjero
premios
ya
sí sí
este
sí ya empezó
a viajar
por ahí
luego
tengo también
que has dirigido
explico esto
porque nuestros
oyentes
sepan
que no
las cosas
no se producen
por generación
espontánea
sino que detrás
hay un aprendizaje
un trabajo
y ahí pues
se va forjando
también
un estilo
por supuesto
que
viendo
solamente la última
aunque ya me dijiste
tú Adrián
que
que podía encontrar
la otra
en las redes
sí sí
entonces
voy a
intentar
ponen mi nombre
en youtube
y vas a
ahí está
gratis
gratis
qué palabra
más bonita
bien
pues
12 capítulos
para televisión
de arpa
maraca
y buche
esto
sin duda
esto estamos
en el 2005
y sin duda
ahí
lo que estamos
hablando
de aprendizaje
seguramente
esto fue
una base
porque
claro
son capítulos
son
trabajo con distintos
actores
supongo
no
eso era un trabajo
documental
de música
una música
muy poco
promocionada
en Venezuela
pero muy importante
que es
digamos
la música tradicional
venezolana
es el joropo
esta
era una versión
del joropo
que se llama
joropo
tuyero
porque solamente
se produce
en una zona
que se llama
los valles del
tuy
en una zona
muy particular
entonces hay una cantidad
de exponentes
culturales
de la música
y maravillosos
que se perdían
que nadie conoce
y nos dedicamos
a hacer
esa serie documental
o sea que era
una recuperación
si era como
una recuperación
y un conocimiento
porque uno
se da cuenta
del universo
de esa música
perfecto
bueno de aquí
ya pasamos
a tu ópera prima
que sería
Macuro
la fuerza de un pueblo
aquí ya estamos
en un cine
digamos
de denuncia
social
como fue
esta primera experiencia
en largometraje
fue muy complicado
él también estuvo
es que es un salto
con vértigo
¿la produjiste tú también?
no, no, no
yo lo conocí
era un muchachito
lo conocimos
en esta película
si, lo conocimos
yo era el fotofija
muy bueno
muy bueno
si, si, imagínate
de fotofija
la productor
este
fue muy
no, no
a nivel de
de experiencia
con los cortos
y eso
bueno
es ese proceso
mucho más largo
¿no?
el problema es que
fue un trabajo
muy rudo
y cuesta arriba
la película
la producía
La Villa del Cine
que es un
una institución
o una productora
bastante pretenciosa
que abrió
el gobierno
venezolano
pero bueno
tratando de apoyar
las iniciativas
y tal
y una historia social
de organización popular
con la cual
siempre me identifico
y me encanta
entonces yo tomé
ese guión
que nadie quería hacer
lo agarré
y lo hice
reescribí un poco
todo
para que fuera
un poco más universal
y no panfletario
y se produjo
y fue más
una especie
de circunstancia
que fuera
mi ópera prima
porque realmente
no era
un largometraje
era un cortometraje
que fue
un mediometraje
que formaba parte
de una película
que iba a estar
compuesta
de tres historias
pero cuando terminé
el rodaje
no el rodaje
pero cuando terminé
el primer montaje
la película
que se supone
debía durar
media hora máximo
duraba
52 minutos
y me parecía
que estaba fantástica
entonces la compartimos
con los productores
y los productores
bueno ¿qué hacemos?
¿la cortamos?
o más bien
o lo alargamos
o lo alargamos
con un par de cosas
que van a ir
entonces bueno
decidimos llevarlo
a un largometraje
y circunstancialmente
fue mi ópera prima
¿y él tuvo buena aceptación?
la gente que la vio
¿tuvo difusión?
no, no mucha
porque entre los prejuicios
políticos que había
en mi país
trabajar con una productora
generada por el Estado
como la Villa del Cine
producía rechazo
del otro lado
entiendo
y entonces
el otro lado
controla
el
el sistema
de proyecciones
digamos
las distribuciones
y los proyeccionistas
son
digamos
del lado
opositor
entonces
la
atentaron
contra ella
la
fue también
como un saboteo
fue bien duro
ya
o sea el mismo
vendedor de la entrada
cuando te ibas a comprar
la entrada
te decían
no pero no ve a esta
ve a la otra
ve a la otra
increíble
pero la gente
pero la gente que la vio
la ha entendido
y le gustó mucho
y de hecho
estuvo en Málaga
con esa película
y gané un Viznaga
de plata
inesperadamente
y fue muy rico
el festival de Málaga
está subiendo
mucho
pero es que cuando yo fui
eso estoy hablando
del 2009
o 10
si
la película del 2008
debía ser del 2009
era un festival gigantesco
en la ciudad
se vistió de gala
increíble
yo no
me parece
es muy interesante
en Málaga
bueno
llegamos a piedra
papel y tijeras
del 2012
aquí hay
una representación
de la defensa
de los derechos
del pueblo
contra la opresión
y la represión
ese es Macuro
este era Macuro
sí
piedra papel y tijeras
piedra papel y tijeras
lo tengo que ver
está claro
no te preocupes
vela vela
está ahí gratis
en mi canal de Youtube
pone mi nombre
en Youtube
y ahí sale
y ahí está
es una
bueno también
muy social
y es una representación
trata básicamente
su premisa
habla sobre
el amor
el desamor
y la destrucción
de la pareja
y de cómo
esta destrucción
de la pareja
no solamente
tiene que ver
con nuestras propias
acciones
y decisiones
sino también
con el entorno
o sea que
de alguna manera
es un preludio
de lo que será
Jezabel
bueno un poquito
esto es una tragedia
griega
piedra papel y tijeras
tienes que verlo
una tragedia
fantástica
bueno
ya llegamos
a Jezabel
la producción
es de
del año
2021
22
22
si si
lo hemos estrenado
está catalogada
como 22
por tanto
es estreno
en España
si
por eso
los amigos
del festival
de San Sebastián
no quieren
no les gusta
les gusta estrenarse
que tontería
no pero eso son todos
esto es muy medievalista
o estrenas conmigo
o no te la acepto
eso si
siempre
de muchacho
me molesto tanto
esa prepotencia
no entiendo
por mi
lo que interesa
que es la película
o estrenar
no no no la película
en fin
bueno
esta película
la hemos podido ver
aquí en Barcelona
en premicia
para España
a mi me ha parecido
que
ha de ser
una película
complicada
de
de construir
me parece
que tiene
un guion
fantástico
pero que
no es fácil
de hacer
y seguramente
me lo
me lo diréis vosotros
pero creo que
han tenido que
tener detrás
una elaboración
muy grande
la película
se remite
a una obra
y creo que
el guion
contaste con
el autor
del libro
de la novela
si
esto seguramente
la pone un poco
en línea
con la novela
pero te quería preguntar
porque no he podido
leer la novela
aunque me he apuntado
los datos
para encontrarla
¿cómo fue
la colaboración?
fantástica
y si
o sea
yo
localicé
localizamos
el escritor
planteamos
el proyecto
e hicimos
clic
o sea
nos caímos
muy bien
desde el principio
cosa que es muy importante
para una
coescritura
y
perdón
digamos que
el autor
es Eduardo Sánchez
y comenzamos
un proceso
él vivía en Madrid
yo vivía en Caracas
entonces había un problema
con la diferencia
de horario
grave
pero aún así
pudimos
a veces
él trasnochándose
a veces yo
poder comunicarnos
un par de veces
a la semana
durante un año y medio
más o menos
trabajando juntos
y construyendo
ese guion
de una manera
muy fluida
como te dije
nos caímos
muy bien
entonces
nos divertimos
bastante
escribiendo
¿se prolongó
mucho en el tiempo?
año y medio
año y medio
más o menos
me parece
me parece
normal
porque
yo creo
que
digamos
lo que es
la parte narrativa
la encuentro
muy destilada
¿no?
claro
no pero además
un guion
siempre está mutando
sí
claro
una vez que está
ese primer draft
después
que entra el señor
los actores
se produce
eso va
es un ente vivo
digamos
se va moviendo
y va cambiando
un poquito
bueno
la película
está situada
en dos tiempos
distintos
el año
2017
y el 2033
¿esto está también
en el libro
o es un
un recurso
tuyo
que
no
en el libro
si hay un presente
y un pasado
pero no están
separados
es un poquito
más juntos
yo sí
yo sí quise
llevarlo
un poquito
más lejos
porque como
se plantea
no quiero
que me pase
no identificarlo
con
con la
actualidad
digamos
sí
porque además
quiero
o sea
tenemos ahorita
¿qué?
11 años
de gracia
por si no
pasan las cosas
que plantea
la película
lo fui llevando
incluso
en el proceso
de la preproducción
de la búsqueda
de poder hacer
la película
como se demoraba
un poco
bueno
se iba corriendo
un poquito
más la fecha
a mí me ha parecido
muy interesante
este recurso
de acudir
al paso
del tiempo
porque
primero
nos sitúa
en una
Venezuela
hipotética
posible
o no
esto se verá
espero que lo veamos
todos
pero
sí que
cinematográficamente
es una elipsis
muy
muy interesante
que
permite
incluso
al espectador
recoger
un poco
el problema
personal
del actor
principal
del protagonista
y que
por cierto
es una persona
terrible
¿no?
sí
tiene
un
background
que
seguramente
le influye
pero
sabe
sobreponerse
de una forma
una frialdad
algo
increíble
bueno
eso es característico
nuestro
los
los actores
en esta película
que
básicamente
yo creo
son
son seis
los tengo
Gabriel Agüero
sería
Alain
el protagonista
Eliane
sería
Eliana
Johanna
Julien
Lolo
Saki
Mal
Kaká
y Eric
Wilfred
Wilfred
Salvador
sería
el cuerpo
básico
de la película
¿cómo fue el trabajo
con los actores?
maravilloso
son grandes actores
yo le voy a dejar a Adrián
que responda eso
porque él está muy al tanto
porque el casting
lo hicimos los dos
lo hiciste
ah muy bien
muy bien
si quieres
si Adrián
yo le cuento el proceso
este
es que
veo que
o sea
me ha parecido
que funcionan
como
como una
máquina
o sea
hay momentos
en que
apenas hay diálogo
y sin embargo
los gestos
los movimientos
es como una coreografía
casi
si
si
es que
lo que
se quiso generar
y se logró
era esa naturalidad
de que
de que
no se sientan unos
diálogos
impuestos
por
por un guión
sino que existe
la naturalidad
de la improvisación
dentro de la misma
creación
y
y seguimiento
de la historia
que se logró
con
con algo
muy interesante
que
que planteó Hernán
que era
trabajar
con
con los actores
en la preproducción
haciendo una convivencia
a que
todos
o sea
la mayoría
ya no vivía
en Venezuela
entonces también
todos están como
llegando
no como turistas
porque si era
su país
pero
pero los recibimos
todos como en un mismo lugar
para vivir juntos
y ello generar
esa relación
de amistad
que se sienta
de años
que puedan
entre ellos
comunicarse
a través de gestos
como estás diciendo
muy bien
esto se nota mucho
y eso
esta
esta
esta complicidad
esta relación
no
no se ve
impostada
sino que
la encuentras
muy
muy viva
muy normal
si si
es que además
no teníamos
una de las cosas
fue
que primero
o filosóficamente
me parecía
que era una mejor manera
de
que los actores
se conocieran
porque no todos
se conocían
entre sí
entonces lograr
esa
esa
lograr esa confianza
era básico
y también
con el tema
de que no teníamos
mucho tiempo
para ensayar
no teníamos
tantos recursos
para una pre larga
entonces yo dije
mira pero juntémonos
todos
vivamos juntos
y
y ahí va
va a surgir
va a surgir
y bueno
un poco
un poco esto
lo hizo también
Mariano Llinás
con La Flor
claro
juntó el equipo
una película
que me encanta
tuve
fue lo mejor
de
ahora te quería
preguntar
Adrián
por eso
lo mejor
de la COVID
para mí
o sea
el encierro
del 2020
La Flor
claro
te quería preguntar
cómo afectó
a la producción
el hecho
de la entrada
de las limitaciones
de la pandemia
mira
nosotros nos conseguimos
en el momento
de postproducción
cuando llega la pandemia
ah
estaba recién
postproducción
en el inicio
sí
entonces
nos cayó
de puta madre
vale
porque
primero
como dijiste
al inicio
sí fue una película
muy compleja
de montar
de editar
entonces
eso
lo que nos dio
fue tiempo
para llegar
y lograr contar
la historia
de la mejor manera
porque bueno
los saltos en el tiempo
tantos personajes
o sea
había un montón
de complicaciones
dentro de la misma historia
que
no la iban a ser
sencilla de montar
y este tiempo
de la pandemia
nos ayudó
perfectamente
para eso
claro
entonces
sí
el jugo a favor
sí
sin duda
es que además
yo pensaba
como les haya cogido
por en medio
claro
son alteraciones
que
por buenos
que sean los actores
llega un momento
que
a ver
dónde estaba
pero fíjate tú
que
viste que la película
tiene un pasado
y un presente
sí
bueno
filmamos primero
el presente
primero el presente
y luego paramos
varios meses
para que el actor
tuviese un cambio físico
y psicológico
y eso fue muy bueno
porque además
teníamos que conseguir
el resto del dinero
para seguir filmando
entonces lo que hicimos
fue filmar
con el dinero que teníamos
los recuerdos
digamos
la juventud
parar
para que haya
el cambio físico
psicológico
y al mismo tiempo
estar consiguiendo
los recursos
para seguir filmando
la película
y el actor
se dejó crecer
la barba
pero mira que interesante
cuando filmamos
el presente
cuando ellos tan grandes
ya
todo el presente
de la película
los recuerdos
eran recuerdos
de verdad
sí
sí
claro
y eso jugaba
muy bien
para el personal
muy bien buscado
sí
sí
perfecto
es bueno a mí
me gusta conocerlo
y creo que
nuestros oyentes
espero que la película
se estrene
y pronto
en España
seguramente
también les gustará
conocer
estas interioridades
porque después
puedes vivir
y seguir
mucho mejor
la película
claro
vamos a decirlo
no es una película fácil
no es una película
gratificante
no
es una película dura
sí
oscura
que está atravesada
sí
por una oscuridad
incluso diría
un sentimiento
nihilista
sí
sí
por parte
de los actores
sobre todo
del actor principal
no vamos a
desvelar
el final
porque
porque
es
muy
muy importante
y además
está filmado
con una
con una fuerza
terrible
yo creo que
la película
tiene
un crescendo
que
es
fantástico
yo
ya
me he postulado
con
la ilusión
que tengo
porque
por verla
en el circuito
comercial
pero os quería
preguntar
si tiene
suerte
la película
en su
periplo
por los
festivales
y por otros
países
veis que esto
podrá ayudar
también
en su
entrada
en el propio
país
porque
claro
la película
no deja de ser
crítica
creo yo
complicadilla
sí
pero
de digestión
pesada
para
para la política
para la política
claro
no sé
cómo lo ves
estamos en eso
estamos
estamos justo
en el proceso
de
de que
nos den
la luz verde
el gobierno
en Venezuela
para poder
estrenarla
en salas
o sea
ya tenemos
obviamente
una distribución
una posible
distribución
en Venezuela
pero hasta que
no tengamos
esa luz verde
no
y estamos
hace un mes
ya en eso
yo digo
porque
recuerdo
ya entonces
era muy
aficionado
el cine
en nuestro país
durante la dictadura
el hecho
de
películas
de
Saura
Buñuel
Berlanga
fueran
a Cannes
por ejemplo
pues
obligada
un poco
de alguna manera
porque
claro
es una película
que va con
la etiqueta
de Venezuela
la coproducción
por eso pone
Venezuela México
pero
a ver
la película
es de naturaleza
venezuela
entonces
bueno
de alguna forma
la marca Venezuela
también le interesa
creo yo
al que manda
que sepa
que aquí hay talento
y este talento
se exporta
y es reconocido
fuera
por tanto
vamos a incorporarlo
pensamos lo mismo
el problema es que
lo que tú dices
como finalmente
si hay una crítica
política muy grande
pero tú te pones
a ver
o sea
a desmembrar
esa
digamos
la denuncia política
y no es que sea
antimadurista
o antichavista
la película
de alguna manera
plantea
una crítica
a cualquier
estado político
en Venezuela
si
en esto
es muy generalista
exacto
porque se podría
producir
en muchos países
no solamente
en Venezuela
exacto
porque fíjate
que la revolución
a pesar de que se acabó
en la película
con ese final
tú te das cuenta
de que
no importa
sigue
un poquito
el desmadre
si
el militar
o ministro
que sale al final
su forma de actuar
aquí nosotros
vamos a defender
como hablaría
uno del PSOE
ahora
yo soy un poquito
pesimista
en ese sentido
no solo en Venezuela
en general
pero en Venezuela
particularmente
soy muy pesimista
con el tema
político y social
o sea
no veo
no es que no vea
la luz al final
del túnel
sino que no veo
el túnel
ni siquiera veo
el túnel
por ahí
entonces
hablemos
de
proyectos
¿hay
alguna cosa
en cartera
ya?
sí
hace rato
hay otras cosas
en cartera
pero
están a nivel
de guión
están a nivel
de guión
están a nivel
de guión
pero
no yo te diré
una cosa
lo pregunto
porque
lo ignoro
imagínate
que me digas
ya está acabada
y en tres meses
la presentamos
entonces
sí que se puede dar
como primicia
y periodísticamente
es bueno
pero
si se está trabajando
soy
casi
prefiero
que
esté en el anonimato
y ya
ya llegaremos
a ello
y entonces
para acabar
como somos seres
políticos
y sociales
¿cómo veis?
porque están pasando
cosas muy graves
en todo el mundo
yo
tengo muchos años
de vida
y
nunca
había oído
que te saliera
un locutor
de tele
y te dijera
porque claro
ellos tienen
a ver
hoy que tenemos
mira
hoy
comenta esto
Putin ha dicho
que podríamos
estar entrando
o muy cerca
de la tercera guerra mundial
a ver
esto te lo dicen así
pero yo
esto no lo había oído
nunca
entonces
¿cómo veis?
ya digo
a nivel
planetario
yo soy
pesimista
mira
el otro día
estuvimos con Oliver Stone
y dijo lo mismo
también
soy pesimista
porque me he dado cuenta
que no aprendemos
nunca nada
cierto
y eso
y eso un poquito
ya sabes lo trata
que es el tema
de la memoria
claro
donde parece
que olvidamos
tan pronto
todos los problemas
que hemos tenido
o sea
digamos
la segunda guerra mundial
y además
en la película
está claro
que el
protagonista
se admite
o sea
se autoolvida
de las atrocidades
de la forma
más
simple
y natural
bueno
pero
yo
salvando las distancias
entre psicópatas
y nosotros
nosotros
hacemos eso
digamos
nosotros
nuestra vida
la hemos
también manipulado
nuestra memoria
más o menos
circunstancialmente
pero a nivel social
como tú lo dices
y político
yo digo
este
casi
casi
si no ya
perdí la fe
en la humanidad
y eso me tiene más
en paz
porque siento que
que seguimos
y repetimos
y los ciclos
se repiten
lo que te decía
la segunda guerra mundial
este franco
está a la vuelta
a la esquina
son sucesos
que sucedieron
hace relativamente
poco tiempo
y no aprendemos
yo te puedo decir
que
coges a personas
jóvenes
de 18-20 años
gente de universidad
y les dices
Franco
¿qué me dices?
sí
sí
¿qué me dices?