Title:

Flores para Antonio i l’art del documental

## Context i obertura del programa • Programa **Cinema sense condicions** a **Ràdio Desvern**, darrer de la temporada. • Els conductors introdueixen el documental **“Flores para Antonio”** (Isaqui Lacuesta i Helena Molina), centrat en *Antonio Flores* i la seva filla **Alba Flores**. • La introducció sonora del programa és un fragment de la pel·lícula, amb la veu d’Alba Flores. --- ## Recomanacions de cinema en cartellera i estrenes ### Pel·lícules destacades (autoria i prestigi) • **“Una batalla tras otra”** de *Paul Thomas Anderson*: molt ben valorada al programa, considerada **extraordinària**. • **“Frankenstein”** de *Guillermo del Toro*. • **“Valor sentimental”** de *Joaquim Trier*. • **“Bugonia”** de *Yorgos Lántimos*: en la línia habitual del director grec, un dels *autors clau* actuals. ### Documentals i cinema d’autor • **“Ciudad sin sueño”** de *Guillermo Galoé*: documental sobre el barri marginal de *la Cañada Real* (Madrid). El defineixen com **extraordinari** i molt recomanable. • **“Papeles”** d’*Arturo Montenegro*: thriller polític-panameny sobre els *Papers de Panamà (2016)*, amb ritme de *thriller* americà. • **“Continental 25”** de *Radú Jude*: vista al festival L’Alternativa, valorada positivament. • **“Ariel”** de *Lois Patiño*: s’estrena aviat, molt ben considerada. ### Títols encara per estrenar • **“Father Mother, Sister Brother”** de *Jim Jarmusch*: genera expectatives com a títol important dins la seva filmografia. • **“La frontera”** de *Judit Colell*, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català. • **“Hamnet”** de *Chloé Zhao*: adaptació de la novel·la sobre la vida familiar de Shakespeare. Destaquen: - La novel·la és d’*altíssim nivell literari* i costa molt de “superar-la”. - El film pot aportar valor per *imatge, localitzacions, interpretació* i enfoc de personatges. • **“Nouvelle Vague”** (*Nouvelle Vague Bach* / títol similar) de *Richard Linklater*, assenyalada com a molt prometedora. ### Cinema familiar i altres recomanacions • **“Avatar: foc i cendra”** de *James Cameron*: nova entrega de la saga, recomanada per públic general/familiar. • **“Wicked”**: musical fantàstic recomanat per famílies amb criatures; bona acollida per part de pares i avis. • **“Siras” / “Sira(t)”** d’*Oliver Laxe*: molt bona pel·lícula, amb opcions d’arribar a l’Òscar a millor pel·lícula internacional; està entrant en el circuit de Globus d’Or, especialment destacada en *so*. ### Recordatori de la Filmoteca de Catalunya • Recomanen consultar la programació de la **Filmoteca de Catalunya**: - Web: *www.filmotecacatalunya.cat*. - Xarxes: *Instagram* i *Facebook*. • Subratllen que la Filmoteca combina **passat, present i tendències actuals** del cinema mundial. --- ## Introducció a “Flores para Antonio” ### Punt de partida emocional • Documental sobre *Antonio Flores* dirigit per **Isaqui Lacuesta** i **Helena Molina**. • Neix de la iniciativa personal d’**Alba Flores**, que decideix mirar el seu pare quan arriba a la seva mateixa edat de mort: **33 anys**. • Alba tenia **8 anys** quan va morir Antonio; el film és un procés d’*obrir-se cap endins* per recuperar records boirosos i buscar respostes que havia ajornat durant anys. > *“És el moment per ella”*: el documental esdevé un **ritual de dol i reparació**. ### L’univers musical • La banda sonora és, en gran part, de **la família Flores**: *Antonio, Lola, Lolita, Rosario, Alba*. • La presència de **Sílvia Pérez Cruz** és comentada com a enigmàtica: apareix poc i el seu rol no acaba de quedar clar, tot i que podria ser fruit d’amistat i complicitat artística amb Alba i/o Lacuesta. --- ## Què és un documental? Reflexions sobre forma i llenguatge ### Diferència entre ficció i documental • En una pel·lícula de *ficció*: - Hi ha un **guió tancat** i molt precís. - Es roda el que hi ha al guió i el muntador **segueix una estructura predeterminada**. - Les decisions se centren en *ritme, tipus de pla, ordre de plans* dins d’una estructura ja escrita. • En un *documental* com **“Flores para Antonio”**: - Pot existir un *guió inicial*, però **mai tan tancat ni precís** com en ficció. - El rodatge i el material d’arxiu *desborden* el guió: passen coses no previstes, apareixen nous materials, històries laterals, troballes. - El muntatge es converteix en **l’espai on es construeix de veritat la pel·lícula**. ### El muntatge com a acte creatiu radical • El documental exigeix **intuïció i automatismes creatius**: - Com un pintor abstracte que sap que, en aquell punt del quadre, hi “demana” un traç negre o un vermell. - El muntador ha de sentir **“què necessita la pel·lícula”** a cada moment. • Tasques clau del muntatge documental: - Visionar centenars d’hores de material (arxiu públic i privat, rodatge nou, entrevistes…). - **Criba**: decidir què descartar encara que sigui bo. - Crear “caixetes mentals” i digitals amb imatges *clau* que poden ser importants més endavant. - Trobar el **moment exacte** per col·locar un pla perquè adquireixi tot el seu sentit emocional. > Quan un pla encaixa “com si sempre hagués hagut de ser allà”, l’espectador rep una emoció profunda sense sentir-se manipulat. --- ## Arquitectura visual i recursos de “Flores para Antonio” ### Tipus de materials que combina • **Material d’arxiu públic**: - Fragments de *televisions, noticiaris, programes d’entreteniment*. - Aparicions de la família Flores com a figures mediàtiques. • **Arxiu privat**: - Gravacions domèstiques de la família. - Moments íntims, celebracions, moments de joc i música. • **Fragments de pel·lícules**: - Films on apareix Antonio, com a protagonista o com a personatge secundari. • **Rodatge contemporani**: - L’Alba avui: entrevistes, converses amb familiars, concerts, processos de treball. - Entrevistes amb familiars i amics (Sabina, germans, exdona, etc.). • **Dibuixos animats**: - Es parteix de dibuixos d’Antonio i es dona vida a aquestes imatges. - Serveixen per expressar allò *inexplicable amb imatge real*, especialment la lluita amb la droga. ### Escenes i imatges emblemàtiques #### 1. L’Alba nena cantant blues amb el pare • Antonio toca un blues senzill amb guitarra al sofà. • L’Alba petita improvisa la veu seguint el ritme del pare: - Es veu la **intel·ligència musical** d’Antonio, donant-li espai. - Es percep la **connexió instintiva** de l’Alba amb el temps i la música. • Moment d’una **tendresa brutal** i d’un valor documental incalculable. #### 2. El pla de la finestra • Es repeteix al llarg del film: de nit, una finestra; Antonio apareix des de la foscor i queda emmarcat com un quadre. • S’utilitza en moments de gran càrrega emocional. • Funciona com una **imatge poètica** que fa de pont entre el record i el fantasma. #### 3. El pla de l’Alba d’esquena amb les germanes • Les dues germanes li diuen a l’Alba: > “És el moment, pregunta, pregunta.” • L’Alba, **d’esquena a càmera**, s’enfronta a 25 anys de preguntes no fetes. • La decisió de no mostrar-li la cara reforça: - La idea d’*intimitat radical*. - La sensació de **fer-se forta davant la veritat**. #### 4. Concerts com a eixos narratius • **Concert d’homenatge a Lola Flores**: - Antonio participa després d’una etapa de desintoxicació. - Ell diu que “ja està bé”, que està recuperat. - El film mostra la barreja de fragilitat i voluntat de renaixement. • **Concert actual organitzat per Alba**: - Acte col·lectiu d’homenatge a Antonio. - Hi participen músics i amics diversos. - Marca el **tancament del procés de dol** i l’afirmació de la seva pròpia veu. #### 5. Els dibuixos animats contra la droga • Dibuix d’un guerrer que lluita amb una espasa contra una massa negra (la droga). • El guerrer acaba autolesionant-se i es dissol en matèria negra. • És una *alegoria explícita* i potent de l’addicció d’Antonio i el seu final tràgic. --- ## Personatges i presències: la família Flores ### L’ombra de Lola Flores • Lola és una figura **apabullant**, carismàtica i omnipresent. • Directors i muntatge han hagut de vigilar que la seva personalitat **no s’ho mengés tot**: - Hi ha molt material d’arxiu de Lola. - Es podria haver convertit fàcilment en “la pel·lícula de la Lola”. • Es tria dosificar-la perquè el focus es mantingui en **Antonio i Alba**. ### La mare d’Alba (Ana Villa) i la gestió de límits • L’exdona d’Antonio (Ana Villa) apareix en entrevistes més *fredes i convencionals* visualment. • La impressió dels crítics és que el muntatge no li atorga el mateix pes que a altres testimonis. • S’explica que ha pogut intervenir també com a productora i **marcar línies vermelles** en el relat (especialment en la fase posterior de la relació i en la nova parella d’Antonio, la fotògrafa noruega *Marian Nilsen*). ### Pescaílla i altres figures • *El Pescaílla* apareix sovint en segon pla, gairebé sempre **desdibuixat i sense protagonisme**. • Es mostra més com a part de la “comitiva” familiar que no pas com a figura central. • Això reflecteix també el rol que, segons el relat, tenia dins aquell univers dominat per Lola i la seva descendència. ### L’eix central: Antonio i Alba • Antonio creix sota la *influència massiva* de la mare i lluita per generar una identitat pròpia: - S’allunya de la rumba i la cançó tradicional de la família per anar cap al **rock**. - Es percep un clar **complex d’Èdip**: adoració, dependència i necessitat de diferenciar-se de Lola. • Alba viu un doble recorregut: - De nena, marcada per la pèrdua sobtada i la impossibilitat de cantar. - D’adulta, inicia un procés conscient de revisió del pare, d’acceptació de la seva lluita amb la droga i de reconciliació amb el propi llegat. --- ## Muntatge, mètode i dificultats tècniques ### Dues anys de muntatge intensiu • El film ha trigat **dos anys de muntatge**, fet que indica la magnitud del projecte. • Muntatge a càrrec de **Mamen Díaz** i **Alicia González Sanz**, amb la implicació molt directa d’Isaqui i Helena en la selecció i l’estructura. • Part de la dificultat: el flux **constant de nou material** d’arxiu durant tot el procés. - Fins i tot a pocs dies de tancar el film van arribar “7 o 8 moments” nous que “calia posar com fos”. ### Del muntatge analògic al digital • Abans, amb cinema físic: - Es tallaven tires de pel·lícula, es penjaven en *cistells amb claus* segons tipus de pla i seqüència. - Es podia veure cada fotograma al trasllum i ordenar-lo manualment. • Ara, amb muntatge no lineal: - El programari només ordena en funció dels **criteris humans**. - En ficció, les **claquetes** (seqüència, pla, presa) permeten ordenar amb facilitat. - En documental, gran part del material **no té aquesta estructura**, és dispers i heterogeni. ### Estratègies d’organització en documental • Crear **carpetes temàtiques** i per *tipus d’emoció* o situació: concerts, infància, televisió, moments foscos, etc. • Batejar cada clip amb **tres o quatre paraules clau** que permetin recuperar-lo ràpid. • La memòria del muntador guarda una mena de catàleg: “aquell pla que em va impressionar tant per X”. > El muntador necessita trobar ràpid el record visual que té al cap; si ha de perdre una hora obrint carpetes, el procés creatiu es talla. ### Dos mètodes de treball • **Muntar llarg i retallar**: - Es construeix la seqüència molt llarga al principi. - Després es va retallant i compactant fins a trobar la mesura justa. • **Muntar directe a mida**: - Es busca des del principi el ritme i la durada finals. - No es generen versions llargues intermitges. • En documental, ambdós mètodes són vàlids; cada equip desenvolupa el seu sistema propi. --- ## Comparacions, genealogia i complicitats ### Relació amb altres obres d’Isaqui Lacuesta • Esmenten **“La leyenda del tiempo”** com a precedent molt clar: - Allà, el jove *Cheíto* tampoc pot cantar després de la mort del pare. - Lacuesta explica que, en descobrir que Alba no podia cantar en morir el seu pare, va pensar: *“estic fent La leyenda del tiempo una altra vegada”*. - No ho buscava conscientment; és una **autocita vital** que li ve imposada per la realitat. • També es fa paral·lelisme amb **“Segundo premio”**: - Pel·lícula de ficció sobre el grup *Los Planetas*. - Comparteix amb “Flores para Antonio” l’interès pel **moment de fractura** vital i creativa. ### Diàleg amb el cinema de Carla Simón • Comparen l’arrencada de “Flores para Antonio” amb el cinema de **Carla Simón** (per exemple *“Alcarràs”*): - Punt de partida vinculat a una experiència familiar íntima. - Manera de filmar la realitat amb un **esperit documental** encara que formalment sigui ficció. ### Lacuesta vs. Albert Serra: dues maneres d’entendre l’autor • Es comenta una declaració d’**Albert Serra** afirmant que, a part d’ell, “el 99% del cinema espanyol no val res”. • Els locutors consideren que Serra **no coneix prou el cinema de Lacuesta** i que li resultaria interessant: - Tots dos treballen molt amb la *intuïció* i la llibertat formal. - Però Serra construeix un personatge públic d’“enfant terrible”, molt radical. - Lacuesta, en canvi, aposta per la **col·laboració** constant i la feina coral. > Lacuesta és vist com un **autor generós**, que es nodreix de la gent amb qui treballa. --- ## Recepció pública i impacte emocional ### Èxit de públic i crítica • Informen que, en una setmana, el film ja ha recaptat **60.000 €** a taquilla (dades de la distribuïdora Contracorriente). • Sales plenes o gairebé plenes (per exemple, sales 3 i 4 del Verdi, a Barcelona, funcionant en paral·lel). ### Reacció de l’audiència • Els locutors observen el públic sortint del cinema: - La gent surt **tocada i emocionada**. - És la sensació que la pel·lícula **ha agradat a una gran majoria**. • Comparen aquesta experiència amb la recepció d’altres documentals biogràfics (com el sobre *Miquel Porter*), assenyalant que en aquest cas Antonio i la família Flores tenen una **popularitat molt més àmplia**. ### El cinema com a teràpia • El film és terapèutic per: - Alba, que fa un **procés de dol llargament ajornat**. - Lacuesta i Molina, que exploren de nou la relació entre art i ferides familiars. - L’espectador, que viu una emoció intensa però **lícita, no manipuladora**. > Per als locutors, el cinema es va inventar “per fer pel·lícules com aquesta”, que combinen veritat, forma i emoció profunda. --- ## Tancament del programa i notes finals • Expliquen que havien intentat convidar **Isaqui Lacuesta** i **Helena Molina** al programa, però que estaven immersos en un muntatge amb terminis molt estrictes i no han pogut assistir. • Es disculpen en nom seu i subratllen la bona disposició que tenien per venir. • Recorden que és **l’últim programa de la temporada** i aprofiten per: - Agrair la fidelitat dels oients a **Ràdio Desvern** i a **Cinema sense condicions**. - Desitjar **bones festes de Nadal, Cap d’Any i Reis**. - Recomanar anar al **cinema en sala**, reivindicant l’experiència col·lectiva. --- ## Idees clau de l’episodi ### Sobre “Flores para Antonio” • És una pel·lícula **extraordinària**, segons els locutors, que recomanen de manera *obligatòria*. • Pot emocionar tant qui coneix profundament la família Flores com qui hi entra “en blanc”. • Funciona alhora com a **retrat familiar, carta d’amor filla-pare i estudi sobre addicció, fama i identitat**. ### Sobre el documental com a gènere • El documental és cinema en majúscules, no un “gènere menor”. • El muntatge és l’espai on es decideix **què és la pel·lícula**. • La combinació de *arxiu, rodatge nou, animació i dispositius formals poètics* mostra fins on pot arribar el llenguatge documental.

['Cinema sense condicions', 'Ràdio Desvern', 'Flores para Antonio', 'Isaqui Lacuesta', 'Helena Molina', 'Alba Flores', 'Antonio Flores', 'Lola Flores', 'documental', 'muntatge', 'arxiu audiovisual', 'cine d’autor', 'La leyenda del tiempo', 'Segundo Premio', 'Carla Simón', 'Albert Serra', 'Yorgos Lántimos', 'Paul Thomas Anderson', 'Guillermo del Toro', 'Joaquim Trier', 'Chloé Zhao', 'Jim Jarmusch', 'Lois Patiño', 'Radú Jude', 'Oliver Laxe', 'Filmoteca de Catalunya', 'addiccions', 'família', 'música', 'rock espanyol', 'biografia']