Title:

De Mercader a Bobby Fischer: “El elegido”, “Tarde para la ira”, “Neruda”, Woody Allen, “The Shallows”, “Suicide Squad” i el boom dels remakes

## Resum general Tornada de temporada amb una tertúlia molt viva on el nucli és la pel·lícula “El elegido” (Antonio Chavarrías), al voltant de Ramon Mercader i l’assassinat de Trotski, i un repàs ampli a estrenes i fenòmens recents: de “Tarde para la ira” i “Neruda” a Woody Allen, del suspens marí de “The Shallows” al caos de muntatge de “Suicide Squad”, passant per la tendència als remakes i l’auge de les sèries. ### Temes principals • “El elegido”: context històric (Stalin vs Trotski), figura de Ramon Mercader i el pes de la seva mare, Caridad del Río; debat sobre el to, interpretacions i llicències dramàtiques. • “Tarde para la ira”: debut sòlid de Raúl Arévalo i interpretació imponent d’Antonio de la Torre. • “Pawn Sacrifice” (Bobby Fischer): mirada psicològica i ús del disseny de so com a motor narratiu. • “Neruda” (Pablo Larraín): retrat polièdric del poeta; fotografia excelsa, recepció desigual del personatge perseguidor. • Woody Allen (“Café Society”): etapa més romàntica i nostàlgica, to clàssic i artesanal. • “The Shallows” (Infierno azul): supervivència minimalista i tensió efectiva; direcció de Jaume Collet-Serra. • “Suicide Squad”: promoció desbocada, muntatge fragmentat i desequilibris de to. • Remakes i relectures: “Legend of Tarzan”, “Ghostbusters”, “Ben-Hur”; debat cine vs televisió i el boom de sèries (Netflix, “Narcos”). ## Anàlisi destacada: “El elegido” (Chavarrías) ### Clau històrica i dramatúrgica • Context: l’enfrontament ideològic i de poder entre Stalin i Trotski, i la *captació* de Mercader per la policia secreta soviètica. • Rigor i llicència: la part documental està molt treballada, i el film aprofita els buits històrics per a la creació dramàtica. • Caridad del Río: interpretació molt destacada d’Elvira Mínguez; debat sobre si el film simplifica o equilibra la seva influència. • Dilema moral: la pel·lícula humanitza Mercader amb un moment de dubte plausible; es discuteix si un “militant d’una sola peça” admetria fissures. • Producció: recreació de Nova York anys 40 a Barcelona, rodatge a Mèxic i a la Cerdanya (seqüències d’entrenament amb identitat falsa) — una posta en escena ambiciosa i sòlida. > "No és un heroi ni un villà; en part és una víctima" — plantejament sobre Mercader i la seva condició de titella ideològic. ### Referents i comparatives • Documental recomanat: “Assaltar los cielos” — context i testimonis clau (inclosa la centralitat de la mare). • Altres: Orwell i “Homenatge a Catalunya”; Ken Loach (“Tierra y Libertad”) com a miralls de l’època i de les escissions a l’esquerra. • Judicis de Nuremberg: “Vencedores o vencidos” (1961) s’elogia com a clàssic que no ha envellit, per l’equanimitat de veus i densitat argumental. ## Altres crítiques i apunts ràpids ### “Tarde para la ira” (Raúl Arévalo) • Thriller de revenja directe i efectiu; direcció amb ofici i gran direcció d’actors. • **Antonio de la Torre**: presència i matisos que arrosseguen el film. ### “Pawn Sacrifice” (Bobby Fischer) • Retrat d’obsessió i paranoia; el so “mana” el muntatge. • Tobey Maguire convenç en la fractura entre geni i peó geopolític. ### “Neruda” (Pablo Larraín) • Fotografia esplèndida i joc del gat i la rata (perseguit/perseguidor). • **Però**: el personatge del policia (Gael García Bernal) genera distància; recepció irregular. ### Woody Allen — “Café Society” • Etapa més *romàntica-nostàlgica* que el seu període més fosc; **previsible però molt ben explicada**. ### “The Shallows” (Jaume Collet-Serra) • Suspens concentrat en espai reduït, amb *respecte ecològic* pel tauró com a depredador en el seu hàbitat. • Recorda el pols de supervivència de “127 Hours” en clau marítima. ### “Suicide Squad” • Campanya desmesurada i producte final trencat: to indecís (humor negre vs foscor) i *muntatge de tràiler* que sacrifica estructura i personatges (Joker residual). ### Remakes, relectures i sèries • “Legend of Tarzan”, “Ghostbusters”, “Ben-Hur”: relectures amb sort desigual; debat sobre *remake/reboot* i “gust” a televisiu en certs productes. • Sèries i plataformes: auge de Netflix i “Narcos”; qüestió d’autenticitat, accents i múltiples visions d’un mateix fet històric. ## Recomanacions i agenda • Pel·lícula del mes (proper programa): **“Tarde para la ira”**. • A l’horitzó: **“L’home de les mil cares”** (Alberto Rodríguez). • A recuperar/seguir: “Assaltar los cielos” (doc), “Sing Street” (John Carney), “Vencedores o vencidos”.

['El elegido', 'Ramon Mercader', 'Trotski', 'Stalin', 'Caridad del Río', 'Antonio Chavarrías', 'Assaltar los cielos', 'Homenatge a Catalunya', 'Ken Loach', 'Tierra y Libertad', 'Vencedores o vencidos', 'Judgment at Nuremberg', 'Demolition', 'Jake Gyllenhaal', 'Jean-Marc Vallée', 'Pawn Sacrifice', 'Bobby Fischer', 'Tobey Maguire', 'Neruda', 'Pablo Larraín', 'Gael García Bernal', 'Café Society', 'Woody Allen', 'Tarde para la ira', 'Raúl Arévalo', 'Antonio de la Torre', 'The Shallows', 'Jaume Collet-Serra', 'Suicide Squad', 'Jared Leto', 'Will Smith', 'Legend of Tarzan', 'Christoph Waltz', 'Ghostbusters', 'Ben-Hur', 'Netflix', 'Narcos', 'Pablo Escobar', 'Sing Street', 'John Carney']