This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Cinema sense condicions.
Bona tarda.
Què és aquesta música?
Qui ho endevinia és de nota.
No, però no busquem nota. Ens ho pots dir directament?
Elegido?
No, l'he buscada però no l'he trobada.
Doncs cal buscar nota sempre.
No ho saps, tu com has.
És d'una sèrie, d'una sèrie.
De Netflix.
De les germanes Wachowski.
Ah, ostres, la que ens van comentar allà
quan vam anar al passe, de l'Elegido.
I després de comentar-la allà en el passe,
la nostra estimada Sandra,
he buscat i he vist el primer capítol.
Com es deia?
Sense8.
El dia que parlem de sèries, ja ens ho explica Déu.
Ara m'he de saber.
No, no, Carme,
perquè és de les germanes Wachowski.
Són molt cinematogràfiques.
Abans eren dones, eren homes, ara són dones.
Però bueno, continua sent molt cinematogràfiques.
Bueno, dic bona nit a tothom.
No, hem vingut exactament als nostres oïdors,
perquè hem estat de les vacances tots,
hem estat fora, molt lluny d'aquí, alguns,
altres a la platja,
altres a la muntanya.
I altres amb nens.
Altres amb nens.
Els dos estudis, oi?
Jo treballem més,
perquè jo faig la via d'autònomia.
I bueno...
Hem fet de tot, volem dir-vos.
Exactament, tornem a estar aquí,
disposats a fer una setmana més,
cada setmana, cada dimarts, a aquesta hora,
Cinema Sense Condicions,
el programa que esperem que us portem informació
sobre les coses atractives que veiem,
sobre les coses que us recomanem.
I les que no trobem tan atractives,
però que també veiem.
Que també val la pena que en parlem.
Si voleu, clar, podem explicar una mica,
el programa avui per iniciar la temporada,
què és el que hem fet aquest estiu.
Jo haig de confessar d'entrada,
i suposo que passa més o menys el mateix
pel que he parlat amb algú de vosaltres,
és que he vist molt poques coses.
O sigui, jo tot l'estiu m'he dedicat
pràcticament a desconnectar.
I he vist, potser, simplement,
alguna pel·lícula, alguna reposició,
alguna pel·lícula d'aquelles clàssiques
que la veiem baixar per a la televisió
i que he quedat prendat.
Després em parlaré, si és que voleu.
Sobretot de Vencederos e Vencidos,
de l'Stahel Kramer,
que m'he quedat al·lucinat
perquè feia des de l'any 61
i que fa més de 40 anys que la van fer,
i no l'havia tornat a veure.
I la veritat és que he quedat
tan sumament impactat
que després us explico
la impressió que n'he tret.
Els Judicis de Nuremberg.
Els Judicis de Nuremberg,
que és el títol original,
que aquí el Franco la va canviar.
Que té uns grandíssims, grandíssims actors.
Amb uns actors, vull dir,
el Burr Lancaster, Spencer Tracy...
I el Montgomery Clif.
El Montgomery Clif.
Fa un trosset magnífic.
Sí, sí, la Marcia Mianchel,
Montgomery Clif, Richard Whitmer,
la Marlene Dietrich...
Charles Lauter, no?
La Marlene Dietrich.
Ah, no, perquè ell és l'Espencer Tracy.
L'Espencer Tracy és el...
El jutge.
El jutge.
El jutge.
Bé, total, que és una pel·lícula extraordinària,
però bé, expliqueu els de més també
què heu vist i què és el que...
Jo he vist també,
després en parlem, si voleu,
alguna pel·lícula que estrenen...
Neruda, per exemple, he vist el Neruda.
I una altra cosa que recomano
quan la estrenin,
que serà d'aquí uns 10 o 12 dies,
Singer Street, una pel·lícula nova.
Però bé, els de més, què heu fet?
Què heu vist?
Bé, jo a principi d'estiu,
clar, és que com que hem de parlar
durant tot l'estiu,
ja s'han estrenat o inclús
potser ja no estan ni al cine,
però em va destacar bastant
una pel·lícula que és Demolition,
que és del lector, el Jake...
A veure si ho sabeu pronunciar.
Guillen Hall.
Guillen Hall, vale.
Ah, sí.
Un estil molt semblant a Nightcrawler,
aquí l'hem comentat bastants cops,
doncs aquest estil de personatge
entre l'autisme,
entre l'hapàtic...
Llavors és una pel·lícula molt semblant,
a més amb el mateix protagonista, però...
Autisme, dius que bé.
Sí, home, a veure, és que clar,
ell un personatge...
O sigui, aquest actor també ha fet Enemy,
no sé si la veu arribar a veure,
però sembla que l'estiguin encarant
molt a uns papers així,
però no diré massa cosa
sobre Demolition,
però jo us va recomandar moltíssim.
i aquesta està en cartellera?
És que ara no ho sé,
potser en algun cinema,
però és que clar,
va ser a principis d'estiu,
i a l'estiu hi ha hagut poques estrenes,
i llavors clar,
ha sigut com...
I llavors després també...
El director qui és?
És el...
El de Enemy també?
És el mateix, no?
Jean-Marc Vallée,
Valé.
Ah, va bé.
I potser destacaria dues,
sobretot,
he vist bastantes així també,
com tu, Joan,
una mica desfasades en el temps,
diguéssim,
però potser destacaria dues,
que em van semblar d'intercents,
que a més les dues les hem vist junts,
amb el francès,
que era la del Caso Fisher,
sobre la part...
Bueno, la pamosa...
Pons Sacrifice,
sacrifici de peu.
Sí, exacte.
I després la de...
Que aquesta sí que és més ja...
Ara està als cinemes,
que és l'Elegido,
i sí que l'hem vist.
Que jo diria que la vam veure
amb el Jaume i tot.
No el vam veure el Jaume,
oi, què va s'anar al final, Jaume?
Ostres, estava molt bé així, eh?
No et van veure,
però estàvem allà.
No sé coses que passen.
A dins de la sala
no us vaig veure per enlloc,
oi?
Vaig pensar allà.
I a fora tampoc?
A fora?
O sigui, per mi a fora
que m'està amb l'entrevista.
A fora em vaig entretenir poc.
Ja, ja, ja.
No vaig estar gaire...
Va unada per estrena.
Sí.
Ja.
Passi de premsa, concretament.
Molt bé.
Sí, sí.
I...
No, una part i quan interessant,
perquè crec que és per allà
fer un col·loqui després.
Està molt bé.
I és una llàstima que no...
Bueno, que ha passat molt
allò desapercebuda.
Vull dir, no ha tingut massa èxit.
Elegida, elegida.
Ah, parlem de l'elegida.
No ha recaptat massa.
I, bueno, tot plegat
està tothom una mica desanimat.
Però la veritat és que
el director és força interessant.
ha fet cosetes que val la pena recuperar.
Antonio Chavarrias.
Antonio Chavarrias.
Sí.
I la pel·lícula és molt valuosa.
Jo l'he vist.
Jo l'he vist.
Tot una lliçó d'història,
molt ben plantejada.
Sí.
I, bueno, li preguntàvem allà, no?
A la sortida de la pel·lícula,
el tema de com havia fet el conjuntar,
la qüestió històrica,
que està molt ben treballada.
Si tu mires la història de Ramon Mercader,
com el van recaptar per la policia secreta soviètica
i tot plegat, està molt ben tractat.
Vull dir, no hi ha cap cosa que et requi,
vull dir, que et consideris que no està ben feta.
Però al mateix temps hi ha coses que dius,
bueno, i com ho has fet per donar-li aquest dramatisme, no?
I és que ell explicava
que és que veritablement no se sap molt bé
com va passar tot.
Per tant, hi ha molt marge per la creació dramàtica.
I la pel·lícula això explota molt bé.
Els decorats, les localitzacions, els actors,
estan molt ben aconseguts.
A Barcelona, concretament, ell ens explicava,
també com a productor de la pel·lícula,
que havien recreat el Nova York dels anys 40.
Em sembla que també, ara no recordo quines altres ciutats,
però un període de tres de ciutats.
I a part també havien rodat a Mèxic.
No sé, és una pel·lícula de producció.
I a la Cerdanya.
Van rodar a la Cerdanya
perquè conec els de la film com i junt d'allà.
Quin tros rodar a la Cerdanya?
Un tros que està nevat.
El de l'entrenament seu,
quan l'entrenen per crear-li una identitat falsa.
Ah, quan l'estan adiestrant, l'adiestrament, no?
Sí.
Hi ha una cosa que l'heu destacat molt bé,
i penso que estic totalment d'acord,
que és que és un fet històric molt relevant
dintre de la història, sobretot a l'esquerra,
del comunisme.
Perquè suposo que sabeu que és un enfrontament
que hi ha en aquell moment entre l'Stalin i el Trotsky.
Trotsky i Estalin eren companys, diríem, de revolució,
perquè els dos, el 1917, els dos fan la revolució russa,
però després es distancien,
i és dut a que en un moment determinat
l'Stalin, que en aquest sentit era un fill de puta,
doncs se'l van a carregar.
Llavors, suposo, hi ha més coses en aquí,
però jo vull parlar de dues coses.
Una és, hi ha una pel·lícula de l'Ocei,
de l'any 72, que es diu
de la societat de Trotsky,
el Richard Burton fa de Trotsky,
l'Andalon fa de Ramon Mercader,
i la Romy Snyder fa de la secretària.
Però era fluixa, eh?
Fa gràcia.
Era fluixa.
Era fluixa comparada amb aquesta.
L'Alent de l'Ocei és el que fa.
Ja, Saltar los cielos, la vau veure,
fa uns anys, l'alt documental.
Jo el que anava a dir,
anava a destacar que segurament
si hi ha algun document
que explica d'una forma més profunda
que la pel·lícula de l'Ogejido
i que dona més dades,
perquè a més a més ja és un documental,
és un documental que dura una hora i mitja aproximadament,
on surt el Batquet Montalban,
que era un expert en temes d'aquests,
i comenten, doncs,
tota la gent que va estar a la Unió Soviètica
acompanyant-ho,
perquè el Ramon Mercader
després va estar tancat allà
de la Unió Soviètica,
20 anys, etcètera.
Ah, no, està 20 anys a la presó a Mèxic.
Sí, però després l'envien allà
i ell viu a Moscú.
I ho troba que ell van conèixer,
perquè coneixent també la figura
que la pel·lícula trobo que està molt ben fotuda,
és la de Miriam Vinguez,
que fa un paperàs,
perquè realment dona,
a més amb la cara,
ja dona la cara de la Caridad,
Caridad del Río,
del río,
i el que jo recomano,
si algú no coneix el tema,
aquest documental que tu has inventat molt bé,
que es diu Assaltar los cielos,
que és un documental que va guanyar,
és un documental excepcional,
que va guanyar el premi,
el millor documental de l'any 96,
que és el José Luis López Lidares
i el Javier Riego,
que és també una cosa
que té una informació extraordinària.
que està molt basada en la figura de la mare,
aquell documental.
És que realment,
el que passa amb aquests...
Hi ha les dues coses,
jo penso que la figura de la mare
és superinteressant,
aquí la pel·lícula
el margina una mica,
però si tu tens informació,
que és el que m'ha passat a mi
mentre vaig veure la pel·lícula,
que coneixia
el que havia fet la mare,
etcètera,
que està molt ben plasmat,
ell, a més la cara ja dona el personatge,
la figura de la mare
és superinteressant,
és a dir,
sense la figura de la mare
no s'entén el Ramon Mercader,
és a dir,
ho dic perquè si d'hi...
Hi ha moltes versions, també.
Hi ha gent que diu
que la mare va ser capdalt
amb la seva d'allò
i hi ha gent que no,
que més aviat diu
que va anar d'una altra manera diferent.
Aquesta pel·lícula
queda en un estat una mica neutre
i jo crec que ho tracta prou bé.
Però pensa que el mateix dia
l'assassinat
ella està fora esperant,
veient,
que està comprovat que és real
i vol dir que la mare
fins a l'últim moment
va estar pendent
que aconseguís l'objectiu
que s'havia marcat.
Hi ha molt a parlar encara
d'aquest tema, em sembla.
En qualsevol cas,
a mi em sembla
que és un tema excepcional,
brillantment fet,
que estic d'acord
amb que Saltar a los cielos
és un extraordinari documental
que val la pena veure,
però és que a més a més
resulta que
ens posa de manifest
que estem en una època
en certa mesura,
suposo que coneixeu tots,
l'Homenatge a Catalunya,
l'Homenatge a Catalunya
del George Orwell,
que ve aquí
a la Guerra Civil Espanyola,
s'infiltra
o està treballant
amb el PUM
i de moment determinat
viu allò de l'Andreu Nin,
és a dir, ja sabeu
que Stalin també va perseguir
l'Andreu Nin
i se'l va carregar.
Doncs resulta que,
em sembla que
tot aquest context
i si algú coneix
l'Homenatge a Catalunya
del George Orwell
que explica justament
com va anar tot això
i com funciona,
t'en dones compte
que era una època
apassionant en aquest sentit.
És a dir,
la història en si,
la pel·lícula en si,
té ja tots els elements
de thriller,
de tot,
que no cal fer res,
només explicar el que va passar
i estàs absolutament captivat
pel que estàs veient.
Per tant,
penso que és una pel·lícula
recomanable,
doncs a mi potser
no em va agradar tant
perquè com que coneixia molt
la història,
doncs em va agradar més
que la senyora de Trotsky
de l'Ocea
i està millor aquesta
que la de l'Ocea
però potser em quedaria
amb el saltar-lo als cielos,
és a dir,
jo personalment,
això és una qüestió personal.
Jo també l'he vista
i també conec la història,
la història
és una història de pel·lícula,
per tant no m'està,
inclús em sorprèn
que no s'hagin fet
més pel·lícules
amb aquest tema.
Tant la història
del Ramon Mercader
com la del propi Trotsky
perquè el Trotsky
ja és un gran personatge,
amb si mateix.
i la guerra de poder
que es planteja
entre l'Estàlin
i el Trotsky
que tenen ideologies
diferents
però en el fons
és un problema del poder,
fa que definitivament
l'Estàlin,
que ja li era fàcil
aquest tema,
el persegueix
per matar-lo.
Amb ell hi ha molts altres
perquè va fer matar
moltíssima gent l'Estàlin.
per tant,
és una història
de pel·lícula
que és bona
per ser portada
al cine.
No em va agradar
l'Ale de l'Òsei,
a mi no em va agradar,
en proporció em va agradar
més aquesta
que la de l'Òsei,
però aquesta,
una,
sí que trobo important
el que ha dit en Joan,
el personatge de la mare,
que també penso
que és un personatge
de pel·lícula,
més inclús
que el Ramon Mercader,
perquè és una dona
de la societat
benestant catalana,
és cubana,
bé aquí,
és una dona
intel·ligent,
és una dona
que es mou
en diferents
mons
i que
finalment
és una
activista
del món
soviètic
i en particular
del món
estalineal
i per tant
en contra
del Trotsky.
per tant
sí que crec
que el personatge
de la mare
és fonamental
en aquesta
història
i aquí
la dona
que interpreta
l'actriu
que interpreta
l'Elvira Minguez
ho fa molt bé
perquè és una dona
d'una gran fortalesa
un activista
no és una ideòleg
és un activista
al meu modo de veure
i és una dona
amb
obsessions
lligades
a destruir
alguna cosa
i en particular
el món
que competeix
amb el que ella
considera
que defensa
i està molt ben vist
el personatge
de la mare
en canvi
jo en canvi
no m'ha acabat
d'agradar
tot i que trobo
valuós
que s'hagi posat
en el cine
aquesta
aquesta
història
tots sabíem
la cosa cinematogràfica
que és
que el Trotsky
li van clavar
un pirulet al cap
que ja és una cosa
molt cinematogràfica
i per tant
això
tenia un ganxo especial
en canvi
jo crec
que els actors
no són
especialment
valuosos
ni el que fa
de Ramon Mercader
ni la pròpia noia
la Sílvia
com se diu
sí no sé com es diu
ella es diu
Anna Murre
que es veu
que fa Joc de Trons
però com que jo
no veig sèries
l'americana
per dir-ho
sí l'americana
l'Anna Murre
i fa
no sé
jo vaig llegir
que feia Joc de Trons
a mi m'agrada
bastant
la interpretació
jo la veig
la meva florilleta
trobo que
ja té un paper
una mica de bleda
però no tan bleda
perquè si estàs allà
fent un feina
amb el Trotsky
no pot ser tan bleda
a mi em sembla
que es passa de bleda
allà
quan estàs enamorada
no no
perquè és bleda
independentment
d'això
l'hem vist
tot la pel·lícula
jo la faria
de pel·lícula del mes
ni Woody Allen
ni res
ja l'estem fent
gaire
la pel·lícula
no la pel·lícula de la tornada
de l'estiu
jo crec que la interpretació
del Ramon Mercader
i la interpretació
de l'Anna Murre
que aquest actor
aquest director
ha fet un bloc central
de la història
la història
de la seducció
que ell utilitza
amb aquesta noia
per ficar-se
en el món
del Trotsky
per tant
com que
ella ha triat
ser la peça clau
de la pel·lícula
havia de ser molt potent
no ho acabo de trobar
tan potent
això és el que jo veig
com ho va encarar
nosaltres a l'entrevista
quan li vam fer després
li vam fer la pregunta
de Ramon Mercader
com s'encara
héroe o villano
i ell deia
fet a part
David Tomàs
és de Madrid
una víctima
no ni un héroe
ni un villano
segons ell era
en part és víctima
jo crec que és veritat
jo crec que està bé
no massa segur
però jo crec que està bé
que el personatge
de la mare
sigui més en segon terme
perquè llavors veus
més el titella
que acaba sent
potser
a mi a més
ha de ser un xico
de la pel·lícula
llavors jo crec que també
centrar-se en la mare
és
no potser
no no no
evidentment
tens raó
que el personatge
d'aquesta pel·lícula
hauria de ser ell
sí sí
això ja l'entenc
perquè ell és el que mata
al final
i per tant
ell és l'assassí
i per tant
ell és el gran
personatge
de la història
però alhora
és el controlat
per tot arreu
sí
però és el controlat
perquè està decidit
a ser
l'escollit
el Chosen
és el tio
que li fan
que li proposen això
que ell en precis
pensa que hi haurà
altres camins
perquè ja sabeu
que en la mateixa pel·lícula
es mostra
que potser
també hem mostrat
també
abans d'arribar això
hi ha diverses tentatives
que fallen
i al fallar
totes les tentatives
que estan d'allò
decideixen finalment
utilitzar
el recurs d'ell
ell s'hi presta
i ell s'hi presta
i jo estic d'acord
amb el sentit
que ell és una víctima
perquè en certa mesura
és una víctima
de les seves pròpies idees
ell és ideològicament
un senyor
que és d'una sola peça
en el sentit
que la mare
li ha transmès
una ideologia
comunista
molt radical
penseu que en aquest moment
les coses
eren molt més radicals
que ara
estem vivint
en un altre món
la gent no pensa
el mateix
que pensava
en aquest moment
i en aquell moment
el fet que
un senyor com l'Stalin
digués que el Trotsky
que el fotut
i el dramàtic
des d'un punt de vista
inclús ideològic
és que dos tios
que són companys
de revolució
que han fet la revolució
no, però és un problema
de poder
és un problema de poder
i per poder
i de ideologia
i de ideologia
sí, de ideologia
sí, perquè el Trotsky
opta
per la
la quarta internacional
la quarta internacional
llavors el que passa
és que jo crec
que el Trotsky
mentre que per part
de l'Stalin
sí que és un problema
de poder
per part del Trotsky
no crec que sigui
un problema de poder
jo crec que és un problema
d'ideologia
que ells
fa un plantejament
diferent del que fa
l'Stalin
i s'enfronta
amb l'Stalin
en certa mesura
i l'Stalin veient
que és perillós
perquè és un tio
que ha fet la revolució
que ha salvat l'exèrcit
perquè tot l'exèrcit
munta l'exèrcit
roig
el que salva realment
la revolució russa
al final
és el Trotsky
perquè és el que dirigeix
tota la última part
de la guerra
que es produeix
a la Unió Soviètica
després
qui la munta
i qui la dirigeix
és el Trotsky
llavors
com que ell sap
que és perillós
doncs
avant d'un perill
intenta eliminar-lo
i no
en aquell moment
no hi havia
igual que passa
amb l'Andrea Unint
que se'l van carregar
i va desaparèixer
un matí de la Rambla
i va desaparèixer
i no van trobar
no van saber què havia passat
i fins molts anys més tard
no es va saber
a través d'uns agents
d'uns periodistes
de TV3
que van anar
al Kremlin
i van investigar
i van trobar
que havia sigut
tort de directe
de l'Stalin
també
que es carreguessin
l'Andrea Unint
doncs en aquell moment
les coses anaven així
és a dir
i llavors
l'Stalin d'aquests
em va fer una pila
per tant
estem en un altre món
i estem en una època
en què
la gent era molt més radical
les ideologies
eren molt més radicals
i clar
doncs tot això
el que mostra la pel·lícula
és una realitat
no i això
reconec
que de coses positives
de la pel·lícula
aquest
aquest ensemblatge
està ben mostrat
jo crec que sí
i la manera
en què es mouen
els personatges
això està ben mostrat
per mi
l'ofluix
ja us ho he dit
és la interpretació
sobretot
del Ramon
ja sé
que ha de fer
un paper
una mica
infranquejable
d'aspecte
que no saps ben bé
què hi ha al darrere
del seu cervell
jo ja l'hi reconec
però
ho trobo
ho trobo
que no està gens matitzat
com traiem
l'hem traiat d'això
Jaume
com ho veus tu
que també la vas veure
sí
perquè les postures
estan aquí
no pensi
que jo
no
cadascú veu una cosa
ja està
Jaume
que també l'ha vista
sí
no
jo el que
el que penso
que ja és útil
la pel·lícula
és precisament
per tot el que s'ha destacat
els matisos
dels actors
que t'agradin
més o menys
bueno
això ja a vegades
és això
són matisos
que en tot cas
vull dir
poden ser més creïbles
per un o per l'altre
a mi la mare em va fer nosa
sincerament sí
perquè crec que
és un malfavor
que fan a la dona
en general
presentar-la
com aquella manera
i ho dic així
ho veig així
jo crec que sí
sincerament
és excessivament
esquemàtica
no crec
vaja
ho he dit
una mare tracti
un fill així
de cap manera
no
jo no estaria
no
de cap manera
vaja
tu has llegit sobre la caritat
sí però
és que llegeix
sobre ella
jo és que he llegit
jo penso que
jo entenc que et molesti
entenc que et molesti
no no m'ho crec
jo sí que m'ho crec
perquè a més a més
el que té bo
la de saltar los cielos
és que resulta
que entrevisten
personatges
que van viure
a la Unió Soviètica
amb ella
i amb el mercader
que la coneixia
i el Luri
el Luri ha fet un llibre
d'aquesta dona
i resulta que
diuen
que
jo recordo ara
una dona
amb la cara
no sé com se deia
que era una d'aquestes
dels niños de
dels niños de la Rússia
que es van traslletar
d'allà
i que van conèixer
tota aquesta gent
que t'expliquen
que la que va influir
sobre el Ramon Mercader
perquè passés tot això
era la mare
perquè la mare era així
era un personatge
d'aquest estil
justament aquest aspecte
és veritat
a veure
a veure
deixeu
a veure
a mi
a tu m'ho
molesta
i el Gregorio Luri
a la senyor
ha treballat aquest tema
no t'ho dic
per si vols llegir
el Gregorio Luri
que ha treballat
ha fet un llibre
que explica
la vida
d'aquesta dona
que jo
justament
el trobo interessantíssim
perquè és una dona
molt peculiar
són temes periodístics
també
no periodístic
ell ha fet un llibre
d'investigació
perquè va conèixer
el germà petit
del germà petit
però on ha de fer
una creació
com fa un llibre
una història
igual que una pel·lícula
doncs us ho podem creure
com una cosa documental
o una creació
també
no no
Jaume
agafem una mica
el fil
de la impressió
que jo tinc
quan heu parlat
d'avancedors
o vençuts
o com se digués
que hi havia
aquells
esclar
veus aquella pel·lícula
i dius
hòstia
li han passat els anys
i probablement
sí home
no han passat els anys
en canvi
se n'ha fet una ara
no fa gaire
no sé si l'heu vist
quina?
s'ha passat per la televisió
sí una per la televisió
igual
quina?
igual
el procés de no
igual
es diu Nurember
no l'he vist
no l'he vist
llavors la diferència
que jo veig
entre aquella primera
i aquesta segona
és que aquesta és d'ara
i aquella és d'abans
i això penso
que és una d'aquelles coses
que hem de saber
apreciar-ho
i hem de saber valorar-ho
jo crec que en aquests moments
el senyor Chavarries
amb la senyora
aquesta
podia fer mil coses
sense traïcionar
el que tots sabem
de la història
però no d'aquesta manera
ho sento
no ho veig
perquè per mi
la militància
i sobretot ideològica
que també la pel·lícula
en parla
crec que no funciona
d'aquesta manera
no funciona ara
però en aquell moment
va funcionar així
però estem ara
però ja està mostrant un moment
perdoneu
però cada pel·lícula
per mi és una creació
del moment
que estem vivint
jo crec que això
és important
però si tu mostres
els anys 40
els anys 30
la guerra civil espanyola
Tierra i Libertat
del Ken Loach
mostra com hi ha
l'enfrontament al final
entre els comunistes
i els anarquistes
però no la faria ara així
eh
li hauries de preguntar amb ell
però no la
n'estic convençut
a veure
com que no faries així
al contrari
si tu vols denunciar
una cosa que s'ha fet mal feta
en el passat
intentaràs mostrar
el que s'ha fet mal feta
per justament
no tornar-ho a repetir
i per tant
no estic d'acord
és a dir
jo penso que
quan tu vols mostrar
per exemple
tu deies Vencedores o Vencidos
jo no he vist la dada
i per tant no puc opinar
de la dada
però el que et puc dir
és que
veient Vencedores o Vencidos
em va tocar
de tal manera
que feia temps
que no veia una pel·lícula
que la trobés tan actualitzada
és a dir
tots els temes de justícia
que toca la pel·lícula
són absolutament
candents i actuals
en aquest moment
i més Espanya
i per tant
en lloc d'haver envellit
cosa que passa
amb altres pel·lícules
he vist altres pel·lícules
que han envellit
Vencedores o Vencidos
no ha envellit gens
possiblement
no ha envellit gens
ho dic perquè l'he vista
durant tres hores quasi
vaig veure seguida
és un guió de l'Avi Man
que se l'havia treballat moltíssim
un guió d'un famós guionista
nord-americà
i que té una cosa
que m'ha sorprès
extraordinàriament
i és
com
tots els bandos
tenen la seva veu
hi haurà bons i dolents
però
ningú queda
marginat
és a dir
tothom explica
la seva versió
de com ho veu
de com ho veu
amb tota llibertat
llavors això és
bueno
avui dia no passa
és a dir
no és freqüent
trobar pel·lícules
d'aquesta
jo diria
d'aquesta categoria
és a dir
jo n'he vist
l'Avi Man
Està en una banda
per això
com?
no no no
bueno
està en una banda
perquè està en una banda
és lògic
però jo no dic això
jo dic que
inclús els que són nazis
el Burlan Castell mateix
el Burlan Castell
bueno
però és que
hi ha Martí Miranxell
que fa de l'abogat
que el defensa
que doncs
te'n dones compte
és el mateix
és a dir
per què està defensant allò
és a dir
tu no estaràs d'acord amb ell
però ell té raons
per defensar allò
llavors la pel·lícula
les explica
i per tant
no fa caricatura
sinó que els personatges
són d'una peça
carn i oso
és a dir
són personatges integrats
vull dir que
que tots els elements
que fan
existeixen
jo no puc opinar
de la d'ara
i per tant
no sé si
aquesta és millor
jo no ho sé
això
jo no l'he vista
però m'ha sorprès
perquè jo la vaig veure
per casualitat
vull dir
no tenia intenció
l'estàvem fent per televisió
la vaig gravar
i vaig quedar sorprès
de dir
hòstia
vull dir
no sabia
que tenia tanta qualitat
que t'havia agradat tant
no sabia tenir tanta qualitat
a veure
de la pel·lícula aquesta
ara et toca a tu
que tu estàs aquí esperant
però a tu
et va agradar o no
l'he elegit
perquè al final
no ho has dit
la vaig trobar interessant
però la vaig trobar
molt desafinada
en alguns aspectes
el que passa és que
un és el de la dona
sí aquest
el de la dona
sobretot
el de la noia
que és massa
d'allò
però és el que deia
el francès
està enamorada
i això
a vegades
que us va semblar
i si voleu
acabem una mica
el tema
de l'elegit
que no voleu fer
la pel·lícula del mes
però ja l'hem fet
una mica
l'escena
que li comentava
en Pol
quan vam sortir
de veure la pel·lícula
quan ell dubta
del que està fent
hi ha un moment
molt peculiar
en el que
es planteja
si el pas
que ha de donar
a mi aquella escena
em va resultar
com a mínim
comentable
però ho estàs dient
quan dubta
quan està
en petit comitè
amb la mare
o quan dubta
quan està
amb el Trotsky
a punt de moment
no
no
amb la mare
amb la mare
i tu interpretes
que dubta
ell
no
no és que
ho interpreti jo
és que a la pel·lícula
ho diu
ho diu ell
explícitament
que no veu clar
si aquell pas
que estan fent
si veritablement
està
perquè ell ha conegut
el Trotsky
ja ha llegit les coses
d'una manera
ha entrat
en la dinàmica
d'entendre
el que se suposa
que és l'enemic
és a dir
ha fet
aquest pas
d'interessar-se
de llegir
llavors
hi ha un moment
que és clarament
cinematogràfic
vull dir
de guió
és una creació
no és històric
que estigui documentat
però
no sé
volia saber
la vostra opinió
de si penseu
que està atinat
és barçamblant
jo trobo que és barçamblant
que dubti
jo trobo que sí
no és una màquina
de matar
el mercat
és un punt mig
aquí jo crec
que és
una cosa difícil
perquè
per personatge
no hauria d'adoptar
d'alguna forma
estem parlant
no en aquest extrem
però potser
un personatge
que ets de Nightcrawler
ell té un objectiu
i el compleix
però perquè
potser per mentalitat
ja no perquè l'han imposat
sinó perquè potser
ja des de petit
ja veu que
les coses han de ser així
però jo crec que també
hi ha
l'altre contrapunt
que és l'evolució
del personatge
de pensar
vale
però qui
qui diu
que no ens estan
prenent el pèl
en el sentit de
qui diu
que som els herois
però qui
que no som els villans
exacte
i és aquest punt
que li fa
la pregunta
crec
si no recordo malament
és això
que li diu
als altres dos
a la mare
i a l'altre
que li diu
per què no som
no seríem nosaltres
encara
a veure si serem
els villanos
que estem aquí
a favor de Stalin
però potser
jo també estic
amb el Francesc
que és una tria
del director
perquè
no tenim ni idea
de com devia passar això
però jo sí que
quan la veiem
podem fer
interpretacions
i una interpretació
és
la convivència
amb el Trotsky
el pot fer
amb ell
més que dubtar
tenir una visió alternativa
perquè jo no crec
que dubti ell
jo crec
que si
una persona
adiestrada
durant
molt de temps
com adiestra
en aquest sector
d'aquest tipus
de moviments
si és una persona
capaç d'adoptar
no mai
li donarien
és veritat
que no li donen
el paper
el paper aquest
d'entrada
el paper que li donen
a ell
és d'informador
és al final
quan falla
l'altra opció
l'opció
de
sí
d'entrar
i matar-lo
quan falla
l'altra opció
ell
passa a primer pla
s'ofereix
i és ell
al final
el protagonista
d'aquest assassinat
però
jo sí que estic d'acord
que
el director
amb això
jo trobo
un joc intel·ligent
perquè
li fa
fer
un moment
amb els dos
que
estan
enfront d'ell
que és la mare
i l'altre
que no me'n recordo
com s'ho diu
l'altre personatge
que són els que
munten
tot això
amb la
sot
darrere del taló
i jo diria
dues opcions
que és una
que ha proposat
el Francesc
que ell
la convivència
amb el
el que suggereix
el director
de la pel·lícula
la convivència
perquè ell
és l'únic
que ha conviscut
però alhora
perquè jo
que li poso
aquesta figura
messiànica
a dins de Trotsky
i el fa
com
aquest filòsof
que ell va
allà
inclús amb el tema
dels articles
i tot això
i ens creu
una mena
de relació
jo crec
que el director
qui juga
a humanitzar
el personatge
jo
des de fora
m'ho creuria poc
ho crec
cinematogràficament
i crec que és una
troballa
fer-ho
però jo m'ho creuria
relativament poc
perquè aquest tipus
de personatges
si tenen
aquesta
possibilitat
de dubte
no
mai
hi ha una cosa
hi ha una cosa
que confirma
en part
no dir
de forma definitiva
el que diu ell
en el sentit
que és una gent
que eren
d'una sola peça
i que no dubtaven
que és que suposo
que Sabell
que ell
és l'últim
nom que utilitza
és el de Frank Jackson
i llavors aquest nom
ell
quan l'empresonen
no diu mai
que ell
es diu Ramon Mercader
i ningú sap
que es diu Ramon Mercader
hi ha una cosa curiosa
que no sé si us recordeu
recordes tu Francesc
que l'has vista
de Saltar los cielos
que entrevisten
un moment del mirat
la Sara Montiel
que estava a Cuba
en aquell moment
que anava a la presó
a veure-la amb ell
i resulta que
la Sara Montiel
descobreix
que el Ramon Mercader
en un moment de mirar
està cantant
El noi de la mare
sent que està cantant
El noi de la mare
una cançó catalana
llavors la Sara Montiel
explica en el documental
que clar
que això vol dir
que ell és català
és a dir
doncs
i uns d'allà
li pregunten coses en català
i ell no contesta
i ell en cap moment
diu que és Ramon Mercader
passa els anys
passa molt adent
i no
sempre es diu
Frank Jackson
per tant vol dir
que és un senyor
d'una sola peça
però a mi
el fet que dubti
també em sembla
versemblant
és a dir
i el fet que canti
el noi de la mare
també
és un dubte aquí
perquè hauria pogut
la Sara Montiel
la Sara Montiel
que la Sara Montiel
hagi estat al final
la que hagi descobert
que va ser
el documental
home la Sara Montiel
va anar moltes vegades
a la presó amb ell
però l'assunto
que no era cantar
la Sara Montiel
estan allà
i això ho explica
el documental
que estem dient
a saltar los cielos
que la Sara Montiel
sent que ell canta
el nen de la mare
i dedueix
que llavors
que és català
i com que hi ha
altres presoners
que també són catalans
és el que li diuen coses
però ell no contesta
mai en català
perquè parla francès
anglès perfectament
que el parlava
ja a casa seva
suposo que sabeu
que la família
és una família
amb una burguesia catalana
aquesta burguesia catalana
que és on es casa
la mare
parlen anglès
i francès
tot el dia
no parlen català
ni castellà
bé, parlen català
i castellà
però vull dir
que bàsicament
el seu idioma
és l'anglès
i el francès
Sí
Molt bé
El elegido
La pel·lícula elegida
després que el pot
l'hagi tret
perquè la de Bobby Fischer
també està força bé
la pel·lícula
Sí que és veritat
que és el que comentàvem
al sortí
que ha arribat molt tard a Espanya
no sé per què
no sé si és que no trobava distribució
però va arribar pràcticament dos anys després
Ah, dos anys
O sigui que era el 2014 a 2015
Sí, és veritat
però
però no, no
el tractament
A veure, a mi personalment
el Toi McQuine
no és un actor
que em cagui molt l'atenció
però sí que és veritat
que com ja sigui
la direcció
el guió
o ja la història
perquè ja s'ho val
però crec que és una
és una gran pel·lícula
i a més
és una cosa
que també comentàvem
al sortir del cinema
que era
el disseny de so
que és una cosa
que molts cops
es dona per suposat
que evidentment
el so
t'ha de fer escollir
No, simplement
normalment es destaca molt
la fotografia
l'art
però en una pel·lícula
on
que és el que comentàvem abans
una pel·lícula
on es tracta
en certa manera
la paranoia
o no
vull dir
trastorns
una mica
més psicòtics
més de la psicòsia
o inclús un personatge
que hi ha des de nen
Aquest és més obsessionat
Sí
però és que
és una obsessió
des de petit
potser
pel silenci
la concentració
per estímuls
només interns
que no
intentar no influenciar-se
pels sorolls
però alhora
ja quan intervé
el tema
aquesta mena
aquesta guerra
però
potser fictícia
potser no
per ell
entre americans
i russos
Amb un joc d'escacs
perquè si no
l'oient no sabrà
de què estem parlant
Clar, amb un joc d'escacs
sí, sí
però em refereixo
que
clar, ell es sent
manipulat
però a l'hora controlat
no sap si
els telèfons
estan punxats
si ell és un peor
al cap i a la fi
és això
si ell és un peor
del sistema
i fa el sacrifici
exacte
i llavors
si representa una nació
o es representa ell mateix
i llavors
és un
i tot això
és curiós
que et notes
que el muntatge
no està fet
a partir de plans
no està fet
a partir de
es nota que està fet
a partir de so
o sigui
el so mana
o sigui
jo és el que parlàvem
al sortir
amb el Francesc
que
m'agradaria veure
aquest
aquest guió
amb el pla tècnic
però amb el so
no amb els plans
d'imatge
perquè jo crec que
és molt interessant
com s'empalmen
escenes
inclús
el plantejament
no es desenllaç
a partir del so
tot
i és curiós
o sigui
com
que és el tema
estacable
jo diria
en el cine modern
passa moltes vegades
jo no crec que hi hagi
temps de parlar
ja he vist aquesta pel·lícula
que l'estrenen d'aquí 10
o 25
que diria
que juga justament
amb això
és una pel·lícula irlandesa
del mateix que va fer
Wants
no sé si l'heu vist
Wants
de Wants
va ser un èxit
perquè era
un cantant
que va pel carrer
i que fa
canta cançons
que es coneix amb una noia
que ven flors
també
i s'enrotllen en certa mesura
l'èxit va ser molt gran
i arrel d'això
ell va anar als Estats Units
i va fer
amb la Keira
Kingsley
i el Mark Ruffalo
va fer una cosa que es deia
Begin Again
una altra cosa
ara arriba
no en parlem
però simplement
és que m'hi ha fet pensar
perquè aquesta l'estrenen d'aquí 15 dies
ja en parlarem un altre dia
que es diu Sing Street
és la que vam veure
ahir a preestrena
a preestrena
sí
és que no vaig poder anar
ah
doncs
jo la vaig veure ahir a preestrena
vaig quedar encantat
és a dir
em sembla que és una pel·lícula
d'aquelles que val la pena recomanar
però en tot de parlar d'aquesta
molt clar que sigui molt breument
jo
com que hi ha una pel·lícula
que vindrà enseguida
i que penso que és una pel·lícula curiosa
no sé si del tot aconseguida
però curiosa
és el Neruda
que l'estrenen també
em sembla que és d'aquí
7 o 8 dies
està des del Pablo Larraín
que suposo que sabeu
que és el que
havíem vist primer aquí
i no
i després del club
que en van parlar moltíssim
recordeu
aquella dels capellans
tancats
sí
bueno doncs
aquest senyor
jo tenia molta curiositat
per veure què era això
degut a aquests antecedents
i la pel·lícula
Neruda
explica la fugida
del famós poeta
del poeta Neruda
perseguit pel president
González Videla
en un moment
en què ell s'ha enfrontat
en el govern
dient que està perseguint
els comunistes
llavors el president
decideix agafar
un personatge
que no està massa ben aconseguit
que és el
Gael García Bernal
que fa com de policia
i es posa a perseguir-lo
fins a
per aconseguir
que fot-lo a la presó
llavors
tota la pel·lícula
no és més que a través
d'aquest mecanisme
d'aquesta oposició
entre perseguit
i perseguidor
i va mostrant
les múltiples cares
del Neruda
com a juganer
faldiller
soberbi, valent, senzill
i a l'hora
i molt intel·ligent
i clar
hi ha un poporrin allà
de coses
que comparat
amb el que hem vist d'ell
tant el no
no sé si recordeu
una pel·lícula del no
que era de Xile
de quan fan
com van aconseguir
treure a fotre fora
el Pinochet
a través d'una campanya
publicitària
quan de fet
ell tenia el sí
ha guanyat
i ve el Gael García Bernal
que arriba
dels Estats Units
que és un publicista
i fa una campanya
i finalment guanya
el fotre fora
el Pinochet
doncs bueno
aquí
suposo que són amics
i per això
han treballat
una altra vegada junts
el García Gael
penso que està
molt estrany
no sembla ell
i no acaba
per mi de funcionar
la fotografia
és excel·lent
una pel·lícula
amb una fotografia
meravellosa
és a dir
una cosa
d'anar més
per la vista
però el que és
la història
i el que és
podíem dir
penso que no és
de les millors d'ells
i no es pot comparar
ni amb no
ni per mi
amb el club
simplement
dir això
que és una pel·lícula
estrenaran la setmana que ve
o doncs el divendres
o l'altre divendres
i res a veure
a mi el Postino
de Michael Radford
a mi em va agradar molt
el Postino
és a dir
em va agradar molt
a mi també
és una pel·lícula
és una altra cosa
no es pot comparar
i és d'un director
bueno
mira li podíem dedicar
un programa
a Michael Radford
perquè tot el que ha fet
són pel·lícules
totes diferents
sí
1984
havia fet
també aquella
adaptació
de l'obra
de Shakespeare
la del Mercader
de Venècia
tot són
coses
completament diferents
i totes les fa
amb una solvència
impressionant
és veritat
i la del Cartero
també
que no té res a veure
una cosa amb l'altra
és veritat
bueno
aquí queda
què més heu vist
aviam
què més heu vist
el cafè
bo diàl
l'era
no sé
la farem
la setmana que ve
com a pel·lícula del mes
o no
la farem la setmana que ve
us sembla bé
només l'has vista tu
no jo també
jo no l'he vista
és curiós
el senyor
molt curiós
és un senyor
que ha voluc llunyat
d'una manera
diria
ahir comentàvem
amb els meus companys
fins i tot
el podries catalogar
una mica conservador
ara ja
però
fins i tot
en aquest punt
trobo que està
molt
molt bé
vull dir
que
explica les coses
i les explica
d'una manera
extraordinària
per exemple
és molt diferent
de Match Point
semblaria més
amb la que va fer
sobre
sobre França
no?
sí
sí
sí
és clar
perquè anem tirant
cap aquí
perquè Match Point
jo té uns anys
sí sí
per això
i cada cop
les últimes que he vist
seves aquesta no l'he vist
però
ho dic
són més nostàlgiques
es va catalogar
com a
jo no la vaig trobar
a mi Match Point
sí que em va agradar molt
crec que està entrant
en un estil més romàntic
sí
està en aquest punt
però jo penso
que ens parla més
a nosaltres
perquè som així
que no pas
que ell s'ho cregui
aquesta seria
una modernitat
segons el meu criteri
que crec
que el senyor
Woody Allen
sempre l'acompanya
vull dir
ell va fent
va interessant
tant amb els petits matisos
amb les petites coses
com amb les històries
en general
que explica
llavors
per mi
molt bé
vull dir
bueno
previsible
però bé
quan la veiem
ja en parlarem
Francesc
tu l'has vist
tu l'has vist
Francesc
hi ha una pel·lícula
que està
jo he vist
l'estat de les mujeres
jo ràpidament parlo
només d'una pel·lícula
que diuen
jo la recomano
que tot i que no sigui
una obra mestra
que és
La tarda
per a la ira
del Raül Arevalo
me l'han deixat
a mi m'ha agradat
sincerament
sobretot una cosa
que destaco
espectacularment
perquè realment
és que és sorprenent
és l'Antonio de la Torre
que és el personatge principal
que és brutal
brutal
és extraordinari
és a dir
ho fa
és que només per la cara que fa
els gestos que fa
etcètera
la pel·lícula ja gairebé t'omple
és la primera pel·lícula
que fa el Raül Arevalo
es nota que ha mamat
doncs moltes coses
del cine espanyol
dels últims temps
com vol dir
com a director
com a director
ell la dirigeix
primer pel·lícula dirigeix
no surt ell
només surt
l'Antonio de la Torre
i altres actors
que són
diríem d'aquesta colla
estaria en la línia
de la isla mínima
és a dir
però no arriba tant
em sembla
però bueno
és un thriller
però és un thriller
molt
com diria
molt bàsic
però que t'arriba
és a dir
i sobretot
molt ben interpretat
es nota que
l'Arevalo
és un actor
i que sap dirigir
els seus companys
perquè aquí està
perfectament
aleshores
notes que per exemple
darrere de
el Raül Arevalo
és un actor
que té
porta 55 pel·lícules
com a actor
55 pel·lícules
la majoria
com a actor còmic
la majoria
la majoria
com com com
com a actor còmic
la majoria
sí sí sí
i l'Antonio de la Torre
curiósament
fa un tipus de pel·lícula
que això no té res de còmic
no té res de còmic
i l'Antonio de la Torre
porta 108 pel·lícules
com a actor
108 pel·lícules
bueno doncs
han participat
a la isla mínima
azul oscuro
casi negro
i molts d'ells junts
sí
també en la lluvia
hablar
primos
gordos
i tot això
ho han fet
junts
llavors té la sensació
té la sensació
que l'Arevalo
ha viscut
s'ha empapat
de tot això
que ha fet
i la pel·lícula
honestament
per ser la primera pel·lícula
xapó
és a dir
recomanable
si voleu fer
aquesta
em sembla bé
quan s'estrena
està estrenada
perquè jo vaig estar
a punt de veure
quan vaig arribar
fer tota la proposta
de la Carme
perquè parlar
de Cafe Society
o una altra vegada
el Woody Allen
a veure que el Woody Allen
és que el coneixem
jo l'admiro
és un director
que no deixaré mai
de parlar bé d'ell
però bueno
sí sí sí
em sembla
molt bé
l'any que ve
quan torni a estrenar
la nova
també l'anirem a veure
i la comentarem
hi ha una altra cosa
que estaria amb la línia
aquesta
que d'aquí
em sembla que és
una setmana o dues
estrenen
que per cert
passen el passe de premsa
el dimarts
per si voleu anar-hi
al matí
els que puguem
que es diu
L'Hombre de les Mil Cares
que suposo que sabeu
que és una última pel·lícula
del mateix
de la Isla Mínima
del mateix director
de l'Alberto Rodríguez
que agafa de Paessa
el Paessa
un llibre
que és
Paessa l'espia
de les Mil Cares
i en el moment
en què el Paessa
i el Lluís Roudan
hi ha un incident
que ja sabeu
que el Lluís Roudan
fot el camp
s'endurà els calés
del PSOE
o de l'estat espanyol
etc.
i l'altre
el Repesca
i el Fada
la pel·lícula va d'això
Enric Fernández
Enric es diu
Enric Fernández
Fada de Paessa
i diuen
que es bruda
el personatge
i que serà una cosa
molt interessant
i això
ho fan la preestrena
el dimarts
de la setmana que ve
Per l'altre
ja tindrem pensada
La setmana següent
fem la pel·lícula
una altra pel·lícula
del mes
No, de l'altre mes
Ja, però ja haurà passat
Bueno, sí
Potser sí
Tu has vist alguna cosa?
Jo sé que el Pol
té moltes ganes
de parlar
de l'esquadron suïcida
però
No hi ha temps
No hi ha temps
Però jo volia comentar
una pel·lícula
que em va agafar
moltes ganes
de veure-la
moltes
Finalment vaig anar
i he anat a veure
molt poques
però aquesta és
que em cridava
especialment l'atenció
que era aquella
que aquí es va dir
l'Infierno Blanco
Sí?
I en la versió original
es diu The Shallows
d'un director
que jo puc dir
que vaig conèixer
gràcies al Joan
allà
a Vidrà
perquè vas passar
una de les seves pel·lícules
ens sembla que era
Venjança
o així
Pot ser
Aquesta
amb l'actor
aquest irlandès
De quin país és?
Això és espanyol?
El director
és català
És el director
aquest
sense m'oblir el nom
que té un cognom compost
ara us diré el títol de seguida
que ho trobi
Com se diu la pel·lícula?
La pel·lícula es diu
aquí es va dir
l'Infierno Blanco
i en anglès
es diu
The Shallows
The Shallows
fa referència
Shallows seria
com una platja
així
un lloc d'aigua
molt superficial
allà doncs puja
i baixa la marea
i una dona
guapíssima
una actriu
model
molt espectacular
doncs
va allà a fer
surf
perquè la seva mare
ja havia estat
feia molts anys
i fins i tot
em sembla
també ella
quan era petita
i simplement
va allà
fer això
llavors resulta
que
es troba
dos nadius
d'allà
del lloc aquell
a Sudamèrica
no sé
una platja
oculta
i
hi ha una bestiola
per allà
hi ha un tauró blanc
que és el que
més em va cridar l'atenció
em va encantar
l'escena del tràiler
en què es veu ella
allà aïllada
i el tauró
passant per sota
amb una música
que penses
ja està
l'Spilbert
i ja sabeu
que jo l'Spilbert
no l'admiro massa
t'agrada molt
però
em va agradar
el punt trast
de pensar
que aquest director
que no sé
si l'has trobat ja
m'agradaria saber el nom
si no
de seguida busquem
tu m'has dit
que era
l'Infierno Blanco
ah l'Infierno Blanco
sí que l'he trobat
l'Infierno Blanco
espera
t'es diu
Joé
Carnavajan
aquest no és el director
no
l'Infierno Blanco
bueno
serà un altre nom
serà l'Infierno Azul
no sé
Jaume Cullet Serra
imagina
jaume Cullet Serra
per això et l'estava preguntant
si era d'aquí
l'Infierno Blanco
mince una altra pel·lícula
clar
no és aquesta
serà
per això no l'he dit
perquè em va semblar
que no podia ser
pel·lícules de terror
i tal
bueno
una pel·lícula
molt ben plantejada
va recordar
força
aquella de 127 dies
si recordeu
sí
que és una persona
també
basada en un fer real
que es queda tancada
en un lloc
amb el braç atrapat
entre dues roques
i llavors
s'ha de tallar el braç
per sortir d'allà
això m'ho recorda
aquesta no és tan
radical
en aquest punt
però bueno
també
hi ha molts moments
en què penses
que no tens
molt clar
si la dona
sortirà d'allà o no
hi ha una serra
també molt espectacular
amb el tauró
que el veus ja
en la seva
tota la seva potència
no?
està clar
que és una maqueta
o és
és maca
l'atenció
que manté
la manera com ella
estira l'aigua
quan dius
però què fas
però i a més a més
el més maco de tot
per mi
és que
no és
no és
Spielberg
d'acord?
que fa una pel·lícula
simplement per
entretenir
per cridar l'atenció
per espantar la gent
sinó que t'explica
el tauró
simplement
està allà
perquè ha pescat
o ha caçat una balena
i està allà rondant
per anar a menjar-se-la
perquè és la seva
llavors ella
ho entén perfectament
diu
és que m'he ficat
en el seu terreny de casa
només aquesta explicació
a mi fa que la pel·lícula
tingui un valor enorme
i a partir d'aquí
tot volta a través d'això
a través de la seva supervivència
però a través del respecte
també d'aquella bèstia
és a dir
que és una lluita
entre l'home
en aquest cas
una dona
i la naturalesa
feroxa
per dir-ho així
i tot en un ambient
molt petitot
en un ambient
molt tancat
estaríem parlant
d'una mena de
ja veus tu
la comparació
de finestra indiscreta
de Hitchcock
en el qual tot està
en un lloc molt petit
i ella ha de sobreviure
com sigui
a l'atac d'un assassí
però aquí
d'un caràcter molt diferent
i tot
la veritat és que
molt ben tractat
molt ben treballat
tot
el sol
la fotografia
el moviment
els plans
tot
la veritat és que
és una petita joia
val molt la pena
d'un director
que val la pena seguir
un d'aquests directors
que ha dit
mira jo vull fer
és que treballa sempre
amb el
l'Ajel Nilsson
que jo ja et dic
jo he vist
3 o 4 pel·lícules d'ell
totes
a un nivell
si vols comercial
però que funciona
però molt solvent
molt solvent
per això
està bé
treballa als Estats Units
i bueno
fa bé
no l'he vist aquesta
jo no l'he vist
doncs
bueno
ja està
i no sé
l'esquadra un suïcida
vols dir alguna cosa
jo sé que tenies gana
ara no sé
si ara encara
que no et va agradar
el tema són
les adaptacions
a més amb aquesta pel·lícula
més que un que vam fer
a l'espacial
de superherois
com vam venir aquí
amb el Ferran
el que passa és que
si arriscàvem molt
perquè era una pel·lícula
no sé si us sabeu
que portaven com un any i mig
promocionant
o quasi dos anys
fent promoció
o sigui
ja tenien imatges
estàvem fent
com inflant la bombolla
al màxim
i sobretot
perquè presentaven
aquest nou xoc
com s'ha dit la pel·lícula aquesta
l'esquadron suïcida
i
i llavors
li volien
tenien com una mena
de disputa interna
perquè era la Warner
amb els de DC Comics
tenien una disputa interna
entre no sabien si fer-ho
com Deadpool
que era com un
un humor
bastant macar
bastant negre
o volien encara
d'una forma més fosca
més
com el Batman
de Nolan
per exemple
i clar
també venien
venien del
Batman contra Superman
que va tenir bastantes males crítiques
llavors era com
estaven
jo crec
entramig de tot
i
i al final
es van decidir
bueno
al contrari
no es van decidir
llavors vam fer una pel·lícula
com molt
quinky
molt
molt humor
molt
molt així
estrany
però a l'hora
molt fosca
llavors no és que
no s'enganxava
i a més
jo
clar
jo al sortir de la pel·li
vaig dir
què ha passat
una pel·lícula
de dos hores
i pico
quasi tres
crec que era
que ha passat
com
si ho fem 23 minuts
ah no mira
els dos
però és que
era
des del minut 20
per dir alguna cosa
portem 20 minuts
només presentant personatges
però més presentant malament
presentant allò
que es parla la imatge
i sortant informació
llegida
i era com
què passa
i després
comences a investigar
la pel·lícula
i
bueno
van tenir
mil fallos
de
de negociacions
entre ells
i sobretot
una cosa curiosa
que és
qui va muntar
qui es va decidir
que muntava la pel·li
no va acabar sent
el muntador oficial
sinó que va
que va ser
una
una productora
una muntadora
una empresa muntadora
que munta tràilers
què passa
que tota la pel·lícula
està feta
com si
hagués de ser frenètica
però no
però clar
van eliminar escenes
el Joker
de dos hores
és una pel·lícula
que
al centre
era el Joker
suposadament
surt 20 minuts
20 minuts
després d'un treball brutal
del Jared Leto
intentant encara
el personatge
llavors clar
inclús el propi
Jared Leto
en una entrevista
li preguntàvem
bueno però
què ha passat
era una pel·lícula
que havies de sortir
potser una hora
o una hora i alguna cosa
i deia
bueno
potser a la postproducció
van preferir
que no sortís
potser s'anava
a fer un cafè
i clar
cada entrevista
feien bromes
però és que
inclús els propis actors
no sabien ni què havia passat
llavors és aquestes pel·lícules
que és el contingut
que et pot agradar o no
però és que el que ha passat al voltant
és algú
que en cinema
és
a més amb superproduccions així
perquè
mantenir durant quasi dos anys
una promoció
quasi setmanal
això són molts diners
llavors va ser aquest
no no sé
vaig sortir bastant escandalitzat
aquí lo posa tothom malament
si això
si això et consola
no hi ha ni un
és que
era bèstia
perquè no veies
que hi hagués una estructura de guió
si no hi havia
llavors era
inclús veies els actors
que
Will Smith
semblava que no estigués a ús actual
però sí que és veritat
que hi havia una campanya publicitària
abans d'arribar a la pel·lícula
dient que seria una meravella
sí, sí, sí
jo me'n recordo
si tots anàvem allà al cine
i això sí
i en canvi després
el resultat és
la crítica se la va carregar
tot és
tot és
jo ara que parlaves d'això
vaig veure la pel·lícula Tarsan
l'última
que vam fer així aquesta última
i la veritat és que em va interessar
perquè
me'n recordo
jo sempre tinc dos referents molt grans
bueno, a part del Joan Ives Muller
que era el primer que vam veure en la seva època
però és la del Tim Burton
i el Greystock
vull dir que ho vaig trobar
molt interessant
que vestissin
doncs el Tarsan d'aristòcrata
perquè és clar
en aquella època
no viatxaven els esclaus
ni els pobres
això està clar
vull dir
només els hi podia passar
llavors
matitzar aquests aspectes
és extremament interessant
i aquí
el Tarsan que presenten
és una mica
el post
o sigui
el Greystock ja
que ja ha tornat a casa
renunciat a qualsevol cosa
i tal
però és clar
resulta que
vivim en un
en un muntatge social
que el mal no desapareix
en definitiva
a la recerca
d'allò que pot ser
molt
molt bo
no?
i aquí el que tenim
són tresors
bueno
amagats
i tot això
i llavors
hi surt
el del Tarantino
aquell
el Wells
es diu
aquell senyor
el
bueno
el que fa
el Christopher Wells
això
que després
molt d'intros bastardos
el que va guanyar l'Òscar
i algun altre
llavors
aquest
aquest la salva
la pel·lícula
no va en colla
és que és un gran actor
és un actor
és un actor
i llavors
de la
o sigui
la salva
i paral·lelament
també
la salva
perquè
veritablement
hi ha una cosa
amb la pel·lícula
de Tarantino
que no pot quedar
de cap manera
reaixit
vull dir
ha de desaparèixer
perquè si no
ell és una mica
com el que parlaven
de l'Elexido
l'home predestinat
en definitiva
és el que han triat
per anar allà
i treure
tot l'hort
amb un vaixell
i tal
bueno
ja sé que la comparació
no és igual
però vull dir
en aquest sentit
i llavors
la vaig trobar
doncs
en excés
extraordinàriament
exagerada
de la manera
que es defensen
dels atacs
dels
dels nadius
d'allà
i tot
però
malgrat tot
acaba la pel·lícula
i dius
ole
està fet
vull dir
i ho dic
perquè
està feta ara
aquesta pel·lícula
no és el Caristo
ni és
el Tim Burton
que penso
que cadascuna
d'elles
amb l'aportació
històrica
fins i tot
o bé
de llegenda
que té
una història
com aquesta
doncs crec que
cadascuna
d'elles
el que fa
és
aquesta
les vies
aquest estiu
sí
això es va estrenar
ara
abans de començar
i no és una mica
això que dius
de les
clar
adaptar una història
com Tartan
que també
s'han fet ja moltes
o com altres exemples
de que ara
en fracció de sis mesos
també s'han estrenat
una nova
d'Independents Day
una nova
Cazavantasmes
al cap i a la fi
Cazavantasmes
per exemple
entre cometes
s'ha adaptat
al nostre temps
perquè són
no?
vull dir
ara en comptes
de ser home
són dones
jo no l'he vist
però clar
hi ha gint
de tot
però l'han deixada
molt amunt
o sigui
aquí va ser al revés
va ser al revés
que per exemple
quan ens suïcidia
tothom la plantejava
com hòstia
serà dolentíssima
serà
aquesta mena d'adaptació
falsa
de com hauria de ser
el cine d'ara
més
potser amb una tendència
feminista
però falsa
agafada malament
i l'estrenen
i no no
la gent no està contentíssima
sí sí sí
no no tinc curiositat
per veure
a nivell crític
també té una valoració
ja ho he vist
bé no
aquesta no
no la tinc
pot veure
però em refereixo
a agafar
històries
ja fetes
no
perquè
ja ve nens d'ell
va fracassar
al final
llavors
clar
és agafar això
els típics remakes
però no estem parlant
només de remakes
sinó és
l'adaptació
clar
una reconstrucció
o una revisió
de la pel·lícula
deixa'm marcar
que per exemple
Ben Hurts
s'ha passat a la televisió
l'hi ha estat veient
no
vull dir
però el que està clar
és que sí
si la comparem
amb la primera
tot i que la primera
és la vàlida
és la bona
és la gran pel·lícula
no hi ha dubte
en aquest cas
estic igual
que amb vencedors
o vençuts
o digue-li
el procés
de Nuremberg
i llavors
també he vist
la bíblia
que també l'han
d'allò
però tu has vist
l'última
de Ben Hurts
l'última
sí
no la pel·lícula
no
el que he vist
que no sé si és la mateixa
naturalment
no però l'Alben Hurts
l'ha estrenat ara
l'ha estrenat ara
i tothom se l'ha carregat
diu que és una cosa horrible
no
jo el que vaig veure
va ser una sèrie televisiva
que vam fer amb dues parts
que només vaig veure la primera
no hi vis
no hi vis
i esclar
explica la mateixa història
és que és curiós
però
o sigui
el que li vaig atribuir
veient-lo
dic
això és televisió
això no és cinema
i a veure
clar
aquests matisos
jo com que veig que tu
a més a més
ets creador
a nivell de cinema
penso que és una de les coses
que
no no no
hi ha una cosa curiosa
i és aquest increment
que és veritat
que passa a tothom a les sèries
suposo que s'ha de veure
que el Woody Allen
no jo no m'he passat
bé
bueno no
jo a mi costa també
passar a les sèries
com fes-ho que em costa
però vull dir que
que el Woody Allen
suposo que sabeu
que estrena a finals de mes
farà una sèrie televisiva
de sis capítols
em sembla
no sé què es diu
sis notxes
no sé què
diguem-ne que
en la seva època
el senyor Fassbinder
el gran creador
cinematogràfic
a la Manu ho va fer
i era molt bo
el que va fer televisivament
vull dir que això
també s'ha de contemplar
hi ha un tema aquí
no és el cas de mi
és un tema
que em fa gràcia
que ara
Netflix ho ha agafat
però és que ho estan agafant
molta gent ara del cop
que és el tema
del Pablo Escobar
o sigui
ha tornat a sorgir
però és el mateix
és el mateix del Netflix
la mateixa sèrie televisiva
Netflix s'ha fet Narcos
però no només
bé ara han sortit
dues sèries més
perquè a més van criticar
molt Narcos
de Netflix
perquè l'actor
és brasilè
no és colombià
però tot
i s'han sortit
molts documentals
és com que ha sortit
com un petit boom
només de
però és colombià
però és colombià
sobre un fet històric
totes les visions diferents
que hi ha
vull dir que hi ha
molts arguments
per aprofundir
volia dir una cosa
sobre el senyor
Woody Allen
recordeu la pel·lícula
Cotton Club?
Cotton Club
no és del Woody Allen
no
no no no
la recordeu aquesta?
doncs aquí
per aquí també
us hi podeu apuntar
el Woody Allen
molt interessant aquest punt
ja ho veureu
mireu
és que vaig revisar
el Pedri també
mirem de veure les dues
la del Woody Allen
i l'altra era
la del Raúl Arevalo
Tarde para la Ira
Tarde para la Ira
que és el que quedem
que farem la setmana que ve
com a pel·lícula del mes
gràcies Carme
del Raúl Arevalo
i la primera pel·lícula
de Raúl Arevalo
i crec que realment
la interpretació
és extraordinària
amb tot això
m'ha arribat a l'hora
sí sí
ens acomiadem aquí
per fins la setmana que ve
i estem molt contents
en que ens estigueu sentint
i estigueu doncs
valorant les nostres recomanacions
que vagi mal
fins dimarts que ve
adéu
ara escoltes
Ràdio Desfer
Ràdio Desfer
Ràdio Desfer