Cinema sense condicions
The most beautiful sound I ever heard
Maria, Maria, Maria, Maria
All the beautiful sounds of the world
In a single world
Maria, Maria, Maria, Maria
Maria, Maria, Maria
I just met a girl named Maria
And suddenly their name will never be the same to me
Maria, I just kissed a girl named Maria
And suddenly I found how wonderful a song can be
Maria, say it loud and let music play
Say it soft and it's almost like rain
Maria, Maria, I'll never stop saying
Maria, Maria, Maria
Maria, Maria, Maria
Maria, Maria
Say it loud and let music play
Say it soft and it's almost like rain
Maria, I'll never stop saying
Maria, Maria
The most beautiful sound I ever heard
The most beautiful sound I ever heard
Maria
Bona tarda
Bona tarda
Bona tarda a tots i a totes
De nou a Ràdio d'Esverns
Cinema sense condicions
Avui no és que passem USA Story
Sinó que és que avui tenim aquí un amant dels musicals
El que saludem ara és el Carles Mir
Bona tarda, Carles
Bona tarda
Bé, el Carles ens vindrà a parlar a la segona part del programa
Del llibre que acaba de treure, acaba de publicar com a negre
Els cinemes de la meva vida
Llavors, bé, tindrem aquí una mica de comentari sobre aquest llibre
Sobre el que podem trobar amb ell
Que ja us avanço que em sembla que és un llibre que per un 90% de la gent pot ser interessant
Pels que no han viscut l'època dels 50 i 70 per conèixer-la
I pels que l'han viscut es veuran reflectits en molts dels cinemes
I en molts de les situacions que ens comenta el Carles amb ell
És a dir, benvingut
També el programa d'avui comença amb un clàssic com acostumem a fer sempre
I en aquest cas és L'ombra que m'ha d'Olivert i Balans
De John Ford, de 1962
És a dir, el comentarem
Però pots intervindre també
Només faltaria
Perquè a més a més també em sembla que ets un amant del cinema de l'OES
D'un tipus de cinema de l'OES
Del bo
Del bo
De musicals tots
I del l'OES els bons, com aquest
Ara, per començar una vegada de nou
Bona tarda, Biel
El tenim els comandaments
Bona tarda
Com sempre, bona tarda
Bona tarda, Anastasi
Bona tarda, bona tarda
Bona tarda, Ignasi
Què tal? Molt bona tarda
Molt bé, doncs benvinguts tots
I anem a arrencar ja el programa
Tal com us deia, doncs el vaig escollir per avui
L'ombra que m'ha d'Olivert i Balans
L'ombra que m'ha d'Olivert i Balans
Està situat al mig de la carrera de...
Més aviat ja, potser una miqueta més endavant de la meitat de la carrera de John Ford
I jo crec, personalment, per mi, junt amb Ceutaros del desierto, però encara a mi, per sobre de Centaros del desierto, és la millor pel·lícula de John Ford
I compta que m'agrada molt John Ford i em va fer de molt bones, eh?
Però, bueno, per mi és una pel·lícula tan rodona en tots els seus aspectes
Que ara anirem desgranant amb els companys
Que, en fi, si no l'heu vist, sempre és interessant retornar amb ella
Perquè és curiós com em fas un visionat
I encara veus com hi ha temes que a la vida es van succeint, no?
És a dir, per exemple, el tema de la violència primària i tal
Ara que hi ha aquesta sembla irrefrenable aflorament del feixisme arreu
Bueno, una mica aquesta pel·lícula ens presenta el que són els germans, no?
És a dir, la brutalitat, el domini, la humillació del feble per part del que té la força
I, en aquest sentit, és una pel·lícula que és vigent
Perquè en ella hi ha la transició de...
Es deia que hi ha un western crepuscular
Probablement Grupo Salvaje, d'una altra manera, Peck Impact
Va recollir una mica el que va sembrar com a western crepuscular
John Ford amb l'hombre que mató Oliver de Bagans
I el que ve aquí és la confrontació amb l'individu
Que ja ve carregat amb llibres de lleis cap a aquell poble de l'oest
Ell ve de l'est i és advocat
I, bé, la seva intenció és començar a exercir per posar una miqueta d'ordre
Sense que siguin les pistoles les que s'hagin d'entendre amb la gent, no?
Uns per tindre el...
Per sometre els altres i els altres per defensar-se fins a cert punt
D'això i de moltes coses més tracta de l'hombre que mató Oliver de Bagans
Que, a més a més, és una...
És que és curiós perquè estem parlant d'una pel·lícula de l'oeste
Hi ha personatges com, per exemple, el mateix Liberty Valens
Que interpreta genialment Lee Marvin
Per mi és una de les seves interpretacions més bones
Per la que s'ha gerat, per això
Sí, sí, bueno...
És molt dolent
És que, clar, et toca la fibra el tio
Perquè arriba un moment que irrita fins a l'espectador
Sí, sí, sí
Però Lee Marvin ja era histriòric
De per si
Sí, i aquí està...
A l'histiorisme
I, per tant, aquí està en la seva salsa
Absolutament
Saps què passa?
Aquest paper, normalment, a l'oeste, el feia el Richard Wimmer
El típic fill de puta que arriba al poble
Però el Marvin, bueno...
La pel·lícula, a més a més, està corulla d'una sèrie d'escenes
Que són d'aquelles que dius, bueno...
Curiosament, Lee Marvin i el John Wayne
Un és el bo, l'altre és el dolent
Però, curiosament, tots dos pertanyen al món que s'està anant
És la mateixa...
És a dir, perquè el que ve...
Són dos cares de la mateixa moneda
És l'evolució de...
Són dos cares de la mateixa moneda
Exacte
Mentre Europa...
De fet, no oblideu, això de la violència que deies abans
Un any més tard del 1910
Que no està situada a l'història, el 1910
És quan arriben al poble, a la família, diguem, de l'advocat
De l'advocat, un any després començava la Primera Guerra Mundial
És a dir, que la violència estava realment a tot arreu
I a l'Oest quedava molt lluny
Però la Primera Guerra Mundial estava a punt d'esclatar Europa
Pràcticament, sí, sí
S'estava coent
Bé, el John Ford, per exemple
A més, la quantitat de pel·lícules que va fer
Va fer també uns reportatges de guerra
Que són molt bons
Molt notables
O i tant, el documental de la batalla de Midway
Va resultar ferit d'un braç i tot
Imagina't
Sí, va implicar fons
I sempre li retrena el John Wayne
Perquè el John Wayne no es va alistar
No va anar a la guerra
A vergonya, per la part tia
I precisament a Liberty Valence
L'home que mató a Liberty Valence
El va estar pulveritzant
Durant tota la pel·lícula
Mentre que el Stewart el deixava tranquil
I sense tocar-li els nassos per res
Però el John Wayne el va estar allò, saps?
Allò xinxant
Tocant-li els nassos tota l'estona
Perquè no havia anat
Perquè no havia anat
Sí, però tu imagina't
L'any 62
L'any 62
Li recorda encara
Que no es va
El John Ford era un malparit
Les coses que els siguin
El James Stewart sí que havia anat
El James Stewart va acabar de
Aviador
Sí, sí
Coronel, un grado
Correcte
Quasi tots aquests directors americans
Havien molt patriotes
I tots van anar a la guerra
Sí, sí
Pràcticament
Sí, però
El John Wayne no
Però el John Wayne que anava sempre de dur
No, no, no es va
Ell no es va presentar a la
No sé perquè era massal
Aquest tio és massal
Ho tenia a feus plans
Ho tenia a feus plans
De tots soms la complicitat d'entre els dos
Havia de ser gran
Perquè van arribar a intervenir en 20 pel·lícules
I jo crec que el millor guany
Sempre el trobes en pel·lícules de John Ford
De John Ford
Vaja, no hi ha dubte de cap tipus
És una bona diligència
Sí, la diligència és molt bona
La diligència és...
Si em dius una de John Ford
Frega...
M'atreviria a dir l'obra
Bé, aquesta és fonamental
Surt tot
Sí, sí
La prostituta
És que és una radiografia social perfecta
La pel·lícula
De l'oest
Posa tremenda
Sí, sí
És la pel·lícula representativa
De lo que era l'oest
Sí, sí
Arriba al salón
Amb la diligència
El John Ford
El John Ford
Per això tu segurament que has recollit anècdotes
Però era un tio
Que amb la premsa
Era bastant tallant
No, no volia...
Usted com ho llegó a...
A Estados Unidos
En tren
I ja estàs
Bueno, l'última de Spielberg surt, no?
Figura que és el John Ford
Aquell actor que va a veure
És molt bo al final
Allò de l'horitzó, no?
Sí, sí, sí
Bueno, hi ha un detall molt bo
A la pel·lícula de Spielberg
Que el noi que el va visitar
Que va visitar el John Ford
Que és el David Leach
La secretària li diu
Perquè es presenta en corbata
Allò, amb trajectòria
I li diu
Li caurà molt millor
Si entra sense corbata
És un detall bo
Perquè
John Ford
Que moltes vegades ha passat
Per ser reaccionari
La veritat
És que aquest home
No se l'ha entès
Hi ha crítics de cinema
Que no l'han entès en absolut
És a dir
Que ell estigués a favor
De la família
Dels rituals
De grup
I de tot això
I dels valors
Això sí, ell ha fet com història
Dels Estats Units
Els seus Wensters, sobretot
És història dels Estats Units
Aquest també ho és
I aquesta pel·lícula
Però
Ell és un home
Que desenvolupa
Un penjent
És a dir
Una inclinació
Pels febles
En realitat
No era gens racista
Perquè aquí
El Pompei
El tracten de negre
Perquè no pot votar
I el propi John Wayne
Que el Pompei
És el seu
Segon
El que l'ajuda
A tot
Li diu
Bé
El del bar
Li diu
No servim a negres
No?
I el John Wayne
Que està cremat
Perquè s'ha quedat
Sense la
Vera Miles
Diu
Ni per l'orna
Li has de servir
Però aleshores
El Pompei
Diu
No
És que jo sóc
Es temi
I l'altre
Diu
Que beguis
És a dir
No el respecta
Tampoc
Aquí és bé
A veure
Exacte
És a dir
Per tant
Tenia una inclinació
En realitat
Home
Les Umbres de l'Aira
Escolta
Pel·lícula
Pràcticament
Una novel·la
D'un comunista
Diguem-ne
La sal de la terra
És davant d'una pel·lícula
Que recordaria
Diguem-ne
És a dir
És que no se li ha entès
Es barreixen diversos
Diversos valors
Perquè ell
Evidentment
Està d'acord
Amb els valors americans
Però clar
Això no vol dir
Ser reaccionari
Necessàriament
I val
Potser perquè ell
En el seu
Subconsens
Sempre ha tingut Irlanda
Perquè el seu pare
S'encarregava
De dur-lo
Ells estaven a Amèrica
Allà
Però el pare
Com que
Era irlandès
Se l'endulla
Ell
I el Francis
El seu germà gran
El que també era actor
Tots cap allà
A fer visites a Irlanda
I clar
Tot el tema aquest
De
Rebelar-se
Contra els anglesos
Vull dir
Ho porten una mica
La rebel·lia
I
L'anar contra la policia
Això
O sigui
En realitat
És que era un home
Però també
Més aviat d'esquerres
Sí
Però tenir el rigor aquell
També
De tocar molt el tema
Dels militars
O sigui
Hem de batalla
El militar
El concepte de l'endor
L'estètica militar
Sí
El
Cuna d'héroes
Cuna d'héroes
Era una publicitat
De l'escola militar
Sí
Aquesta cosa
Sí
Aquesta cosa
L'ha tingut
Evidentment
Però
A mi m'agrada
Fer una reflexió
Molt important
Sobre
El cuit de la pel·lícula
El propi títol
De la pel·lícula
Ja cognota
És a dir
El hombre que mató
A Liberty Valence
Equivocat
Equivocat
Perquè és guany
No
És guany
És guany
Print the legend
Però al mateix temps
Que el periodista
Al final
Quan veu
Quan sap la història autèntica
Que és que en realitat
És John Wayne
Qui mata
A Liberty Valence
I tal
No
Aleshores
En realitat
El periodista
Li diu
Senyor
Aquí estem a l'oest
I quan
La legenda
S'ha estès
A tothom
Hem d'imprimir
La legenda
Print the legend
Molt bé
Print the legend
Però nosaltres
Passa com
Amb Fora Patxe
Del final
Nosaltres sabem la veritat
Sí
Nosaltres sabem
És a dir
Ell mateix
Et diu
Molt bé
Hem de mantenir la legenda
Perquè la legenda
És el que manté
El país endavant
No
És a dir
La legenda
És l'important
Però en canvi
Ell s'encarrega
Tant aquí
Com a Fora Patxe
Perquè el Henry Fonda
És un perfecte imbècil
És a dir
Porta
Tot una tropa
A la mort
Segura
No
És un perfecte imbècil
Però al final
Ell
Davant dels periodistes
Parla bé
Del Henry Fonda
És el mateix
Sí
És a dir
Print the legend
I primeix la legenda
Però al mateix temps
T'estic dient
La veritat
De les coses
Sí
Sí
Hi ha un detall
Que a mi també
M'interessa resaltar
Perquè
Li dona molt valor
A aquesta pel·lícula
I és que
Ara que es fa
Tant ús
I abús
A vegades
Del flashback
Jo crec que el flashback
De l'ombra que mata
Oliver DiBalens
És modèlic
Sí que és
Perquè està justificat
Molt
O sigui
No és forçat
És una meravella
Com ens introduïm
En el moment actual
Que és el final
I de la forma
Que es desenvolupa
Tot el flashback
Jo crec que això
La resta de la pel·lícula
És flashback
Excepte el final
Que la tornem a recuperar
Efective
El temps present
D'aquell moment
1910
Sí
L'estructura circular
Que sempre és molt maca
És neta
És neta
I a més no fa cap artifici estrany
No
No hi ha trampes
No
Sempre s'ha reflexionat
Sobre el fet
Que començar
Quan ja ha passat tot
Vol dir
Quan
Estats Units
Ja ha fet el canvi
Sí
I per tant
És la nostàlgia
Eurabica
De com
Del temps
Del temps passat
Molt més salvatge
Que d'alguna manera
Com es diu
Escorsese
Amb l'última
Recull una mica
Aquesta narrativa circular
Sí
Sí
Tot aquest
Després hi ha el ramat final
Que ja trenca
Ja ho trenca
Però sí
És cert
Que a l'anterior
Sí que hi ha una certa circularitat
En l'història
Sí
Molt bé
Carles
Jo la vaig veure
Me'n recordo perfectament
El Tivoli
Destrena'm
Els meus pares
Un diumenge
Que jo cada diumenge
Anàvem a
Els meus pares al cine
Ostres
Un western en blanc i negre
Això era raro
Això era raro
James Stewart
La coneixia
John Wayne també
Naturalment
Vera Miles
També
La coneixia a tots
I bueno
Em va encantar
Em va encantar
Jo crec que
El de John Ford
És la menos western
Dintre dels seus westerns
Perquè és una pel·lícula
Periodística
De suspens
De moltes coses
Política
Política
Surten pocs cavalls
No surten indis
I és bastant d'interiors
No surt monument vali
No
De fet està fet a tot en estudi
A la part amunt
Pràcticament
Sí, sí
Per tant sí
Era sorprenent
I surt
I surt tot una colla
D'actors secundaris
De luxe
Ara me'n recordo
Recordeu-ho
Sí, mira
Tenim l'Ivan Cliff
L'Ivan Cliff
L'Ivan Cliff
Que forma part de la banda
De la banda
Del Liberty Balance
Ja feia cara d'Ulénia
Stroker Martin
Que després va fer moltes pel·lícules
Amb
El Ross Grandot
Amb el
Sam Peckinpac
Sí, Stroker Martin
Sí, sí, sí
Woody Strott
Que després
El negre
El negre
Sí
Va fer
Espartaco
Amb Kubrick
Hi ha en Forn
Quatre pel·lícules
John Carradine
No diguem
John Carradine
Edmon O'Brien
Sí, home
O'Brien
O'Brien és
Un actor
Excel·lent
Molt bo
Molt bo
El paper que fa aquí
De periodista
Allò alcoholitzat
De fet hi ha uns quants
D'alcoholitzat
Aquesta pel·lícula està bé
És una creació de personatge
Tot és d'alcoholitzat
Menos de Jim Stewart
Exacte
Però el metge del poble
Està alcoholitzat
El periodista
El paper de l'O'Brien
També està alcoholitzat
El xerif
Que és un inútil total
Vull dir que és
També, de fet
Menja i beu
Sí, sí, sí
Fins al director
Fins al director
El director
Que també devia veure una miqueta
Sí, el John Forn
El que té un paper
Molt poc agraït
És el Carradine
És a dir, té un paper molt definit
Que és el dolent
Que va en el moment
Que s'enfrenten políticament
Un l'erroxista
Es fa molt antipàtic
Un l'erroxista total
Perquè està a favor dels ramaders
Sí, absolutament
És molt bo
Aquell que sempre va borratxo
I el Carradine
Jo fa temps que no l'he dit
No, el Carradine no
Carradine no
És un major de l'exèrcit
Que està a favor dels ramaders
Perquè, bueno
El cuid de l'argument
També està en el fet
Que els ramaders
No volen la llei
Volen tot el terreny per ells
Perquè els seus animals
Doncs vagin pastant
I volen eliminar els pobles
Els grangers sobretot
Els hi toquen els naps
Les petites produccions
Exacte
És la lluita una mica
És història
Clar, després també hi ha el canvi
De diligència a tren
Efectivament
Ells quan arriben amb el temps actual
Diguem-ne
Dintre de la narrativa
Arriben amb tren
Arriben amb tren
Amb uns vestits
I un estil
I tal
Sí, a l'oeste nou
Efectivament
Sí, sí
I també hi ha
No sé si ho heu pensat així
Potser per part breves
Una mica maliciós
Però de fet
El plantejament
La Vera Miles
De fet està enamorat del John Wayne
Sí
Però quan apareix el John Stuart
I s'acaba també enamorant
L'ensenya a llegir
Això és un primer naix a troar
No, bueno
Avui en dia potser sí
Impossible
Perquè John Wayne és molt macho
I el Stuart
Encara que el foten sempre amb davantal
També, no?
La ciutat sin nombre, no?
La ciutat sin nombre
Exacte
A la ciutat sin nombre
I Marvin
I Lisbeth
I Jan Seberg
I les dilluns, dimecres, divendres
Està amb un
I l'altre
Estic a anar a la casa
Exacte
I dissabtes i jorsi
A l'altre, no?
És un altre trio de l'oest
En tot cas és un trio, no?
Vull dir
Sí, sí
Encara que
Hi ha una cosa molt maca
Molt interessant en la pel·lícula
Que és el fet que el John Wayne
Que acaba amargat
Amargat
Perquè veu que se li està anant
Se li embala a la meva aix
Perquè ell no s'ha atrevit
De fet vol declarar-se
Però no s'atreveix
No té arguments
Exacte
I culturalment
És feble
Però malgrat això
Que és un altre component del John Ford
En moltes de les seves pel·lícules
El sacrifici
És a dir, malgrat tot
Ell ajuda James Stewart
Que és el seu oponent
A nivell sentimental
I clar, aquí hi ha una reflexió sobre
Que això és molt també del Clint Eastwood
Per això la importància
El Clint Eastwood ho ha agafat del John Ford
Jo crec
El fet de l'heroi anònim
Perquè mentre el James Stewart
És el gran polític
Que triomfa
I que té totes els parabens
I passa per ser el que va matar
Liberty Valence
Totes els nassos
L'autèntic heroi
Mora en la pobresa
I en l'oblit
És terrible
És que l'Esteward
No acabaria de ser nador
Si no hagués sigut
Per tota la fama
Que li va donar
El matar
Liberty Valence
Clar, clar
I després hi ha una cosa
Que poèticament la trobo fantàstica
I cinematogràficament meravellosa
Quan arriben al poble
A l'inici de la pel·lícula
Se'n van cap a la casa destruïda
Que havia construït el John Wayne per ells
I se'n van amb un racó
On hi ha la flor
La rosa li diuen de cactus
De cactus
I com després al final la recupera
Allò és molt maco
És un moment fantàstic
És un lirisme no cursi
I molt integrat
Que no està forçat
Per això no és cursi
És que és tan sòlid
La solidesa la perceps
Des del primer fotograma fins últim
És un tio super sòlid
T'agradarà més, t'agradarà menys
I no deixa cables sueltos
Sap moure la càmera
Aquí sacrifica els planos generals
Aquí va més a acostar
A apropar-se més a la situació
Sí, clar
Els grans generals d'aquí n'hi ha pocs
En males llengües diuen
Perquè diu
Bueno, i per què la va fer en blanc i negre
No sé si és el John Wayne un d'aquests
Diu
Home, perquè ell veia que l'enfrontament
Entre Lee Marvin i el James Stewart
Al final, el duel
No funcionaria en color
Però el director de fotografia de la pel·li
Diu
Això és mentida
És en blanc i negre
Perquè la Paramount no volia pagar
El que costava fer la pel·lícula
I el fet que tot sigui en estudi
Perquè pràcticament no hi ha exterior
No se'n van a morir ben mal
De visse barata
És barata
És una pel·lícula barata
Com a dada us donaré una dada
A veure, entenem-nos pels cànons
Del que és una producció de la Paramount
Evidentment, que en el futur
Posteriorment, la unitat de plata
Que hi havia en la pel·lícula de color
Era molt superior al que hi havia en el blanc i negre
Però amb els anys
Les coses es van invertir
De manera que al moment determinat
El cinema cada cop es volia fer el modern
En els anys 80, 90 i tal
Deia, anem a fer un blanc i negre
El no era perquè precisament
Encaria molt el pressupost
La pel·lícula de blanc i negre
Era més cara
Era més cara que el color
Si es van invertir les dones
Clar, la indústria
L'estar més abasada
Posteriorment al color
Sí, possiblement es havia creat
Una mecànica ja de fabricació
I amb l'altre no
I sembla que fins i tot
Els nitrats eren més carres
Que s'utilitzaven pel blanc i negre
Que pel color
No sé per què
No són químic
Però clar, els anys 60
Es feia molt blanc i negre
Les coses com siguin
Moltes pel·lícules
Però bé, ell havia fet
El 53 o 54
Aquesta pel·li de quin any era?
62
I el 53 o 54
Havia fet
Centauros del desierto
Amb un color esplèndid
Mare de Déu
Jo estic enamorat
I allí sí que molt me'n vale
Allí
A tope
Jo, Centauros del desierto
Estic enamorat
Sí, és
Perquè és
És una pel·lícula
Una bellesa
És l'espectacle
És de les primeres
I a més a més
Amb el sentit homèric
Que té allí
L'heroi
Després de la túnica sagrada
També és un perdó
Femina
Que se t'agrada
El femina
No, no, no
El tema del color
El tema del color
Ah, les primeres amb color
I aquesta és una mica posterior
El túnica sagrada
És de les primeres amb color
El primer en cinemascot
Cinemascot
I de color
I de color també
De les primeres
No, color
Que el 22
Se lleva del 39
És veritat
39
Sí
El que passa és que
Després es va fer molt blanc i negre
Encara
És veritat
Sargento negro
De la taverna de l'irlandès
Sempre en color
En color
Quasi sempre
Primer no
El río rojo
Amb la taverna de l'irlandès
Bueno, el río rojo
No és d'un fort
És de...
Hox
Ah, de veritat
És de Hox
Sí, sí, sí
Fàcil confusió
Ell té río
Algun río sí que té
El confort, no?
Río salvaje
Río grande
Río grande
Río grande
Amb la maure en O'Hara
I el lloc guai
Que va fer l'hombre tranquilo
Parlant d'Irlanda, no?
Sí
És que és l'història
L'hombre tranquilo
És exactament l'història
Innisfree
Que deies tu
Innisfree
El famós Innisfree
Que maca
És que el seu pare
El pare del Wayne
El portava
Diguem els orígens
Sí, per això
Bueno
I
En Barry Fitzgerald, no?
I en The Rising
M'agradaria
Així com a Popeye
En The Rising of the Moon
Que ara no recordo el castellà
Era alguna cosa així
Com quan la luna
Se levanta
En The Rising of the Moon
Home
Pràcticament
És un al·legat
Que l'Ira
Té els seus motius
És tremenda
Aquesta polígula
Sí, sí
Justifica una mica el tema
Hi ha una cosa molt divertida
Un altre dels aspectes
Que la pel·lícula
De Liberty Valence
Tracta molt bé
És el factor
De l'alfabetització
Sí
Que ell ensenya
A la vera mais
I els altres
A llegir
I el Woodruff
Hi ha un moment
Que diu
Li pregunta
El James Stewart
Li diu
A veure
Parlem de
De la declaració
D'independència
I diu
I diu
Sí
Estava a punt de dir-ho
Però no se't recorda
De la frase
La frase és
Todos los hombres
Son iguales
Vull dir
Tots els homes
Son iguals
I diu
Sí
Ho tenia
Vé a dir
Que ho tenia a la punta
De la llengua
Però no me'n recordava
I aleshores
El James Stewart
Diu
No et preocupis
Molta gent té tendència
A no en recordar
Sí, sí
És bo
Vols a la política
Són aquelles
Sí
Finament
El joc fort
Són aquelles pulles
Internes
Que ell deixa anar
Sí, sí
Molt bé
Escolteu
Estem a I29
Tenim el Carles
I l'hem d'aprofitar
Sí
Us recomanem
A veure
Hem fet què
Deus dir
Aprofitar
El seu llibre
El seu llibre
Ah, llibre
Perquè ens parles
De la teva experiència
Ah, llibre
Vale
A veure
El llibre d'ell
Es diu
Els cinemes
De la meva vida
Barcelona 1950-1970
I està editat
Per Coma Negre
El trobareu
A les principals llibreries
I ja està secundàries
D'arreu
Té un pròleg
De Román Govern
Sí, senyor
I una presentació teva
I després
Bé, ja està estructurat
Amb els cinemes de barri
Els cinemes d'estrena
Els
Cinemes Amics
Altres cinemes Amics
Altres cinemes Amics
Les sales d'ària Saig
Els cinemes d'Argentona
Mataró i Sitges
Que són els pobles
On hi havia estiuets
Sí
Sí, sí
Exacte
I després
Hi ha altres qüestions
Com per exemple
Són aquelles sortides
Al sur de França
Que tots havien participat
També, també
I tant, i tant
Molt bé
El llibre després
Hi ha com un regal
Quan s'acaba
Sí
Però ja llavors
Hi ha tots els cinemes
Que hi havia a Barcelona
Que aquesta
Tots els cinemes de barri
Que això
És una qüestió
Que jo crec que per molta gent
És molt interessant
Perquè qualsevol que hagi estat
O viscut
O encara viu
A diferents barris
I s'hi va viure
Aquell moment
Es retrobarà
Amb aquell cinema
Que clar
Han passat 40 o 50 anys
I ja no se'n recorda
Quasi on estava ubicat
Sí, exacte
Perquè ja han fet
Un pàrquing
Que era el més corrent
Sí
O bé
Un súper
Ho han tirat tot a terra
Un súper
Un súper
Un súper pàrquing
Sí
O bé
Edifici
Un edifici
De Navarro
En el cas del cinema
El cas se'n sembla
que és una llibreria
Sí, una gran llibreria
Ha sigut ja dos llibreries
Bé
Precisament
Allà es va fer
La presentació
Oficial
Molt maco
És el que té
El jardí darrere
Té un jardí darrere
Però des que entres
Fins que arribes
Al final
Bé
Pot sortir barba
Però el cine
Era el mateix
Hi havia la taquilla
Agafaves l'entrada
Començaves a caminar
A caminar
Sí
És que jo l'Alcácer
El recordo
Perquè de petit
El meu pare
Em duia
Anàvem sobretot
Als matinals
A veure
El Popeye
El Popeye
I l'Anac Donald
I tot això
Ho vèiem allà
Als matinals
A l'Alcácer
Sí, a l'Alcácer
No parlem del Públi
El Públi
A l'Alcácer
Sí
A l'Alcácer
Al Públi també
No, matinal
Els imatges a tots
I el Savoy
I el Popeye
Hi havia dos
El Públi era un
I el Cáser
Era l'altre
No, l'Atlàntico
El Públi
El Savoy
L'Atlàntic també
És veritat
Estava al costat del Sepo
No?
Sí
Alàntic al costat del Sepo
Després de les voltes
Aquelles
I als 62
Jo era molt petit
Però
Jo
Això ho recordo
Ho recordo
Bueno, hi ha en flashos
Sempre d'infància
Amb aquella pantalla enorme
Amb aquelles caps que surten
És com una fantasia
El cine
Carles
Per començar
Amb una mica d'ordre
Com se'l va ocórrer
Fer aquest llibre?
Bueno, com a molta gent
Gràcies a la pandèmia
Tens el llibre a la mà
Perquè ho vaig escriure fa 3 anys
Durant la pandèmia
Molt bé
Tenia el cap
I ho faré
I ho faré
I tenia notes
I tal
Però la pandèmia
Clar, em tanquen els cines
Em tanquen els bars
No pots anar a casa dels amics
No podies fer res
Doncs vaig començar el llibre
Molt bé
Van obrir el juny
Me'n recordo
Em vaig anar a Sitges
En un poble
Dos mesos
Que va ser com un oasis
I després al setembre
Van tornar a tancar
Fins al Nadal
I llavors
En 5 mesos
Clar, vas disposar de molt temps
Per treballar
Clar, tot el dia
Estructurar-lo
Ah, això mateix
Llavors, la teva missat
Amb Román Govern
Es remunta a fa molts anys
Mira, l'any 78
Em sembla que era 78
Quan van legalitzar el PC
La festa que vam fer a Montjuïc
Eh?
Era el 78
I jo estava sol
Plovia
I de sobte veig una amiga meva
Que va amb un
Bueno, clar, no era un senyor gran
Eh?
Bueno, ens portem 14 anys
Doncs si jo tenia
30
Doncs el tenia 43
Eh...
Vaig a saludar l'amiga
I em presenta
Mira, Roma Govern
I jo havia llegit
A la Mili
La història del cinema
Ostres, Roma Govern
Encantat
I això fa més de 40 anys
Més de 40 llibres
Més de 40 anys
No, més de 40 llibres
El Roma Govern
Més de 40 llibres
Sí, sí, sí
Un historiador
Jo crec que és una de les figures importants
Importante
De la crítica cinematogràfica
Sí, que sí
De tots els temps aquí a Espanya
Ja ho crec
Ja ho crec
Com a teòric
Sí
És realment
Bueno, com a lliurista
S'ha fet amb el Jaume Camino
I a dirigit
I a dirigit
Aquella tan bona
Del Franco
Que tenia un doble
Sí
Era boníssim
Van trobar un actor argentí
Que era igual que el Franco
El van portar
I van fer aquesta pel·li
Del Mercero
Em sembla que és
D'Antonio Mercero
Sí
Sí
I després en Camino
Va fer dos o tres
Espanya otra vez
La del Camino
És la del verano
No, la del verano
No era el Camino
La pel·lícula que era
Que parlava
El verano del 30
No
Les vacaciones
No, les vacaciones
No ho eren
Mira, no me'n recordo
Però en el Camino
Va fer dos o tres
Que eren molt amics
De guionista
I això com va anar?
Li vas demanar tu
Per fer
El pròleg
El pròleg
Sí, clar
No tenia dubte
I què?
Sí, em va dir
Que m'ho faria
Encantat
De poc temps
I ja ho tens fet
Sí, sí
Molt bé
Jo ho crec
Sí
Jo no tenia dubte
I també
Trens i Moix
No?
M'ha semblat
Amistat
Sí
Sí, el Trens i Moix
M'ho va presentar el roman
Al govern
M'ho va presentar
I molt amics
Van ser
Si hagués viscut el Trens i
Doncs hi hagués dubtat
O hi hagués
Mira, com també eren molt amics
Però a mitges
No?
Però el Trens i Estamol
No hi ha dubte
Que el roman
I sí, sí
M'ho va presentar
Va dir
Tens que conèixer el Trens i Moix
Jo el coneixia per fotogrames
Per articles
Més que per llibres
Sembla que havia llegit
El dia que va morir Marilyn
Perquè passava Sitges
Però no havia llegit
Totes les altres
Però d'articles
Molts
De cinema
I dic
Com encantat
I diu
És que sereu
Com a ell el dit
No?
Perquè a ell li agrada
Hollywood
La Maria Monte
Del glamour
L'Esther Williams
I diu
Com a mi
I si, sí, sí
Es va presentar
I es va fer amics
Fins que
Va morir
El llibre
Hi ha molts cartells
Reproduccions
De cartells
De mà
I després
Hi ha entrades
tot això és material teu
veus els programes
els programes de cine
les entrades no
i les fotos dels cinemes
tampoc
les fotos del cinema
són històriques
i ja hi ha el peu de fotos
perquè com a negre coproduït amb l'ajuntament
llavors ha estat tot molt correcte
ja veus que l'edició
és fantàstica
però a més molt legal tot
llavors posa qualsevol foto
l'autor l'any i tal
ara els programes sí
vaig començar a Sitges quan tenia 10 anys
els tiraven sota la porta
com a Sitges hi havia 3 cinemes
encara queden 2
el Prado i el Retiro que funcionen
però abans hi havia el Rialto també
però a l'estiu dos jardins a l'aire lliure
cinema a la fresca
llavors 5 cines, 5 pel·lícules
jo estava com boig
perquè venia d'estiu a Argentona
que hi havia una sala, la sala de cine del poble
i a Sitges 5
jo em feia gran
ja tenia 10, 12
i bueno
ja era feliç
amb els amics
que de seguida vaig fer
la bici
la platja
i sobretot
el cinema
el cinema
bueno a veure
hi ha una anècdota
que es va produir
al cinema
història
crec
que és que precisament sembla
que és el que et donava
ja predestinat
a dedicar-te al cinema
jo no me'n recordo
comenta-la
però m'ho han explicat
que la meva mare va trencar aigües
al Cine Història
un dissabte a la nit
veient
el solteron i la menor
que era i gran
Shirley Temple
i que va esperar al fin
això era premonitori
va aguantar fins al final
i va aguantar fins al fin
i llavors va posar d'apa
i va trencar aigües
i corrents a casa
un taxi
no sé com
i abans que arribés
la comadrona
ja estava jo fora
el fet et va condicionar
completament
completament
home li condiciona
la portada del llibre
també
la portada del llibre
és aquest cinema
és a l'història
és a l'emària
naturalment
l'edició catalana
perquè hi ha dos
la castellana
surt al Novedades
i la pel·lícula
Encuentro en París
de William Holden
i l'Audrey Hepburn
i la catalana
que a mi m'agrada més
perquè és a l'història
i a més Candilejas
i Candilejas
però bueno
està molt bé
la versió original
és en castellà
és el meu
llenguatge matern
diguéssim
i la traducció
està molt bé
molt molt bé
perquè jo clar
tenia una mica de por
a veure quines paraules
em posen
si en canvien sentit
no no
està estupenda
la traducció
estupendo
és un llibre nostàlgic
o sigui
el que t'ha volgut a fer-lo
és la nostàlgia
o no
o més a mi
o més aviat
simplement un exercici
de memòria
exercici de memòria
i poder nostàlgia
però nostàlgia
ja sé
que no tornaran
els grans cinemes
de molta gent
les multisales
no
nostàlgia
no sé
però
que és la meva vida
perquè clar
des de 5 anys
fins als 25
tancat
els cinemes
llavors
jo vivia
pel cinema
també tenia amics
naturalment
però anava amb els amics
del cinema
és que cada dijous
jo tenia festa al col·le
al cinema de barri
a veure dos pel·lícules
i cada diumenge
amb els meus pares
a un cinema d'estrena
que és el Terence
i m'ho deia
quina sort
Carlitos
que els teus pares
et portessin
cada diumenge
a un cinema d'estrena
que ell anava
un cop l'any
a Nadal
anem a l'història
era el doble de car
això és
un privilegi
venien del Raval
i el Raval
anava en curs
anàvem a Nadal
a l'amfiteatre
que era més barat
però sí, sí
els meus pares
no s'estalviaven
d'on sigui
però al cinema
teníem que anar
i el meu pare
no volia arribar
al cinema de barri
que no era numerat
i estar a la fila 1
on no podia entrar
saps
llavors ho agafava
el divendres
ja
fila 15
passió central
bocata
i
i el cinema
es menjava molt
el cinema
es menjava
jo també anava
a menjar
jo anava
a sopar
i a baranar
de tot
no sé si el recordeu
el cinema cèntric
deien-se
del carrer
Peu de la Creu
Peu de la Creu
sí, sí
i allà
literalment
jo de petit
potser jo tenia 4 o 5 anys
però tinc la imatge
els dimecres
feien canvi de programació
sí
els dijous
dimecres
era el dimecres
i
clar
veies
la mateixa entrada
veies
les dues pel·lícules
sortint
i les dues entrant
doncs hi havia famílies
senceres
que es portaven
l'olla
jo
de veritat
he vist gent
amb l'olla
d'entrar al cinema
tenia 5 o 6 anys
però és que ho tinc aquí
perquè em va quedar al cap
l'olla
l'olla
i la matrona
per dir-ho així
l'ha repartit
la peca
a tothom
no una truita de patates
no
no
una olla
una olla
però de veritat
una cosa espectacular
això si no vas d'estrena
era impensable
oh no clar
tu recordes
Carles
la sala Mozart
que en aquí la referència
és un cinema
molt especial
va ser teatre
va ser sala de concert
però el cinema
va venir més tard
era de nens
era de nens
i veiem sempre
el Gordo i el Flacon
allà era sempre
el Gordo i el Flacon
la sala Mozart
ja l'he vista referenciada
jo me'n recordo
de sala Mozart
que anava amb els meus pares
quan era petit
però allò 4 o 5 anys
molt petit
jo també
i hi havia una petita obra
de teatre
i amb un tio
que em fa fer riure
i el meu pare
diu
sí sí
és un còmic molt bo
que es diu Saza
i em va quedar el nom
Saza
perquè jo sentia
com m'agradava la màgia
Sazam
i Saza
i després resulta
que era aquest
que va començar
a la sala Mozart
el Saza
el Federic Montpou
el compositor
és compositor
gràcies a que
a la sala Mozart
va sentir un concert
del Forer
tocat pel Forer
quan era sala de concerts
i això fa que ell
diu
això
això a mi m'interessa
i el va visitar a París
per conèixer-lo
i tal
sala Mozart
té aquesta història
i quan la vaig saber
ara fa
res
fa cinc anys
vaig pensar
fixa't tu
una sala que jo hi anava
pensant que era
i després la van tirar a terra
és una sala
que va voler
d'una manera estrepitosa
la van tirar a terra
sí
definitivament
fa poc
però en realitat
fa molts anys
que va acabar
era una sala de butxaca
no?
una sala de butxaca
molt petita
molt bona
tot blanc
era molt bonic
però sí sí
és curiós
aquesta aportació
és el que
jo crec que trobarà
el lector
que vagi
a llegir
els cinemes
de la meva vida
trobarà
que la memòria
el durà
igual que a tu
Ignasi
t'ha portat
a dir
ostres
perquè jo tenia sis anys
i veia que la gent
els portava l'olla
és una cosa
que m'ha quedat
al cap
per sempre
el seu viatge
ens permeten
els altres
també viatjar
sí
perquè
mira
és un recorregut
el que fas tu
memorialista
que
diré una cosa
està atrevessat
tot el llibre
en cap moment
baixa
d'una
mena
d'energia positiva
que no
no afloreix
allò
d'una forma
impostada
sinó
que es mantén
tot el relat
té
aquesta cosa
que
com si les coses
passessin
per atzar
o perquè
tenien que passar
i tu
les expliques
tal com han sigut
i ja està
i vas
des de
lo personal
sobretot
a mi m'agrada molt
com que també
havia anat
a molts cines
m'agrada molt
que per exemple
parles
de les olors
cada cine
cada cine
tenia
els seus
ambientadors
i tu
entraves
i deies
quina olor
de menta
gran tema
gran tema
quina olor
de menta
i això
ho comenta
i després
l'arquitectura
els temes
tenien el seu
propi olor
aquest cinc
és que
l'arquitectura
et deixava
quasi
aclaborat
colisseum
colisseum
per exemple
és un palau
i està igual
el que passa
que fa monòleg
els grans vestímuls
colisseum
impressiona
impressiona
colisseum
jo explico
la primera vegada
que vam anar
el meu pare
tenia un 1400
un 1400
i va aparcar davant
a la Gran Via
que es podia aparcar
a l'arreu
i jo
tenia 6 o 7 anys
i baixo
i veig
el colisseum
amb totes les bombetes
i feien atí
la rei de los unos
l'entrada
l'entrada ja imposa
perquè les 4
funcions aquelles
amb el vestíbul
una mica corvat
és un cinema
que és diferent
però la sala
realment
és impactant
i va començar
de cine
amb 8 anys
recordo haver anat
allà a veure
Mary Poppins
en un matinal
jo també
i me'n vaig quedar
enjuarnat
portem 10
jo tenia 15
portem 10
a Nadal
el matinal
l'estrena del Nadal
va ser Mary Poppins
jo crec que
molta gent recorda
el colisseu
per Mary Poppins
va ser una estrena
que deuria
fer una fita
i els 10 mandamientos
això jo ja
aquesta l'havia recuperat
ja
els 10 mandamientos
devia estar un any i mig
sí, molt de temps
tenien l'exclusiva
i si vivies en un poble
tenies que venir a Barcelona
a veure la pel·li
i després començava
per als cines de barri
però estava
6 mesos
un any
l'hora de interàvia
Doctor Zivago
s'eternitzaven
les pel·lícules
i jo vaig passar
bastants caps d'anys
que me'n recordo perfectament
als cinemes
el Windsor
en la volta del món
de l'80 dies
a l'entrada
et donaven el busset
amb el raïm
i a les 12
amb el xing
tallaven la pel·lícula
obrien les llums
sortia una diapositiva
d'un rellotge
tothom menjava el raïm
ja es començava
a abraçar els familiars
i davant i darrere
bon any, bon any
i després continuava
el puente sobre el río Cuay
o la vuelta al mundo
que me acuerdo
i los 10 mandamientos
al Coliseum
també un cap d'any
perquè era el que fèiem
el cap d'any del cine
sí, sí
i el Nadal
era una data molt
no el dia de Nadal
però les cines de Nadal
eren les estrenes potents
els novetats
el Windsor
el Coliseum
el que fas tu
és despertar això
despertar
tu dius que no
però sí que
hi ha gent molt nostàlgica
i sigui la nostàlgia
diguem
el mecanisme que fa
que t'interessi
o siguin altres mecanismes
és igual
el que fas tu
amb aquest llibre
que jo no l'he llegit encara
però que el llegiré segur i ara
és això
despertar una mica
aquest desig
de recordar aquells moments
perquè és la nostra infantès
és la nostra joventut
i a més a més també
és una mica
d'alguna forma
encara que no es fa
una incisió directa
però és també
la història
de la transició
del franquisme
més dur
cap a un moment
en què
ja van
érem els anys 60
ja
s'estava
s'estava preparant
el maig del 68
i clar
anava trontollant
una mica tot
tot el que és el franquisme
afortunadament
i llavors
també
hi havia
aquí arriba
l'ària sàgix
primer
sala d'ària sàgix
d'Espanya
l'ària sàgix
que és una cosa
molt rimbombant
l'ària sàgix
però bueno
eren pel·lícules
amb versió original
subtítols
i que només
es podien projectar
a les sales
d'ària sàgix
això és molt important
això és molt important
perquè hi pot haver
gent jove
que ens escolti
que es pensi
que no no
però que l'ària sàgix
estava a Barcelona
i estava a Molins de Rei
i estava a Lleida
no no no
només estava a Barcelona
és a dir
que tots els altres
de seguida a Madrid
van a venir a Barcelona
tots els altres
no tenien accés
amb això
jo crec que el nom
d'ària sàgix
que es proposa
evidentment
sí
ve dels americans
que ells tenien
les Art House
que eren
on projectaven
les pel·lícules
europees
per ells
les pel·lícules europees
eren massa cerebrals
totes
Art House
Art House
i aleshores d'aquí
jo crec que algú va dir
doncs mira
Art House
Art House
pot ser
i el Públi
va inaugurar
amb una de Berman
sueños
però el gran èxit
de seguida
va ser Repulsión
de Polans
unes cues
unes cues
unes cues
i llavors al cap
de sis mesos
o un any
això el llibre
ho posa exactament
es va obrir l'Arcàdia
al carrer Tusset
va ser la segona sala
i després van sortir
com ongos
per tota la ciutat
al Capgell, a l'Arts, a l'Atenes, al Maldà
a l'Alexis
llavors hi havia
dotze sales
és que era l'equivalent
en certa mesura
era l'equivalent
jo he enxampat
vaig enxampar
l'última edició
de Zeret
que es veien
com 10 pel·lícules
amb un cap de setmana
amb un cap de setmana
absolutament prohibides
a l'estat espanyol
en aquell moment
perquè estic parlant
de l'any 77
jo tenia 17 anys
i vaig anar a Zeret
per primera vegada
és clar
l'Arge Saig
té aquesta cosa
una mica
sobreptícia
d'anar a veure
pel·lícules
d'aprofitar
l'escletxa
i la repulsió
ja a Zeret igual
realment
veia
Bertolucci
Pasolini
Visconti
Gerso
tots els directors
recordem l'excitas
també
a l'Atenes
també tenia els seus èxits
Helga
per exemple
a la sala Atenes
a la sala Atenes
Helga
va ser també
amb una ambulància
al carrer
perquè la gent
es desmaiava
perquè es veia un part
era un documental
alemán
de 80 minuts
absolutament
exacrable
perquè tampoc
no tenia
horrorós
aquesta cosa morbosa
i per veure
un pit
no?
no
no
despullada
no no
despullada
darrere i per davant
sí sí
no
una noia
completament escèptica
el part
el fet del parc
era una cosa
que esclar
estava prohibida
no la veies
parts
per les pel·lícules
normalment
no
jo no he vist mai
com a Helga
es veia en primer pla
el parc
com surt el nen
i tot
sí sí
estupendament
per això va tenir
aquesta
aquesta cosa prohibida
d'anar a veure
però la gent
que no havia
la gent
que no havia anat mai
a la sala
d'art
d'assaj
anava a l'Atenes
a veure Helga
per això dic
que va ser un públic
diferent
aquell que va tenir
diferent
que volia veure
destape
ja es trobava
en un part
en primer pla
que t'esperava
l'ambulància
en aquella època
deixava tothom
a la cadira
clavat
després hi ha
una cosa
que crec
que tenim
que ressaltar
i a més a més
et diré
una cosa
que lliga bastant
amb el sentiment
que tenim nosaltres
que moltes vegades
quan parlem
de pel·lícules
fem referència
a si hi ha pel·lícules
que no ens acaben
de convèncer
i si no
recordeu
que la programació
de la filmoteca
és molt important
i ajuda molt
a completar
programacions
personals
i tal
tu fas un homenatge
dintre el llibre
a la filmoteca
ens detalles
les cinc seus
que ha tingut
i a més a més
al final del llibre
manifestes
que és el teu lloc
preferent
per veure si anem
avui en dia
home
té una sala
supercòmoda
impressionant
jun amb el fenomen
sí que ho és
jun amb el fenomen
fan pel·lícules
blockbusters
d'aquestes
missions impossibles
i tal
però també
a lo millor
a les 4 de la tarda
el fan 2001
o cantant
debajo de la tarda
i tant
en una programació
molt
eclectica
és una espècie
de filmoteca
i sempre en versió
original
però la filmoteca
es que a més
val 3 euros
una sala estupenda
i fan pel·lícula
diferents
a les 4
a les 6
a les 8
a les 10
i cada dia
canvia
explica'ls
als nostres oients
com t'agrada tu
o quines creus
que són
les condicions ideals
per veure cinema
bueno
hi ha 3
aquestes 3
hi ha 3
característiques
imprescindibles
foscor absoluta
silenci absolut
i pantalla gran
el silenci absolut
la gent no sap estar
a dins la sala
és molt bo
però clar
si estàs a casa
la pantalla
per molt gran
que jo tinc
conegut
que té una pantalla enorme
però deu ser
una quarta part
de la pantalla
de cine
més petita
o sigui
pantalla gran
clar
totes les fosques
perquè estàs a casa
i tens la llumeta
del telèfon
o tens un gat
que ve
o el teu fill
et diu no sé què
ja
és que
tant vas
en canvi al cinema
i tot seguit
i seguit
i seguit
tot seguit
deien de cinema
interactiu
i que poguessis
parlar
res
la pregunta és obligatòria
com veus el futur
de les sales
cinematogràfiques
perquè
jo ho veig negre
sincera
tancades
tancades
jo crec que sí
en cinc anys
jo crec
que quedarà en quatre
el que passa
que
bueno
el romano
el pròleg
o jo
després
el dient
a l'epílac
a l'epílac
no al final
a l'epílac
a la cloenda
i dic
Roman Gobert
diu a la seva història
del cine
que és un art
que hem vist
néixer
i que no el veurem morir
i jo dic
no el veurem morir
però
ha mutat
com els virus
perquè com ho vaig escriure
efectivament
ha mutat com els virus
sí
és algo així
està en plena mutació
sales petitetes
de pel·lícules petites
franceses
o catalanes
però
el que més
està tothom a casa
és que això va acompanyat
d'una altra
la mutació
el cinema
tenia
màgia
i
actualment
no és màgic
no
la majoria
del cinema
que es fa
no em satisfà
hi ha alguna cosa
de la fascinació
que pot generar
un clàssic
clar
una pel·lícula
dels anys 50
dels anys 60
fins i tot
això ha desaparegut
però és que cada setmana
això ho va comentar
el Carles
a la presentació
allà
a la casa del llibre
no sé
si algú
t'ho va preguntar
o
ho vas comentar tu
però és que
el cinema
que es fa ara
acaba anant a la filmoteca
perquè és que no m'interessa
efectivament
és el refugi
la filmoteca
gairebé
jo és que sempre em sona
a déjà vu
que ja ho he vist
i què et anava a dir
ja ho has vist
i millor
a vegades
ja ho has vist allò
la història és la mateixa
però l'has vist millor
per exemple
Netflix
les produccions de Netflix
a mi em posen malalt
generalment
tenen alguna excepció
perquè són tòpics
clar
són produccions d'ells
però o són molt ben fotografiades
molt ben
tot el que tu vulguis
molt ben estructurades
però són tòpiques
o sigui
els deu minuts ja saps
el desenvolupament
i pràcticament
el desenllaç
i després tenen una cosa
que jo dic
de llum de neu
que
és una cosa molt beva
molt subjectiva
no
el reflex
em deprimeix
és una fotografia
que es fa avui en dia
exacte
em deprimeix
és un cinema
que em deprimeix
és que parles de sèries
no jo no mino sèries
ho tinc pràcticament prohibit
ah pel·lícules de Netflix
si parlem dels arcs
de Netflix
però no són pel·lícules
exacte
si no es veuen a la sala
a les fosques
i amb silenci
no val
no val
no val
són telemiut
són telemiut
no
és un audiovisual
però no és cine
no és cine
estic d'acord
bueno no va dir
que tu saps
que cada divendres
estrenen 14-15 pel·lícules
sí
eh
no pot ser
no pot ser
i a lo millor
una dura una setmana
i vinga
cada setmana 15 pel·lícules
perquè després
passen les plataformes
abans passaven el DVD
sí
ara ja ningú té DVD
no
jo crec que sóc el únic
està mort
el DVD
és possible
no no
jo tinc DVD
i VQS
també
també
guardes els VQS
home és que tinc
coses
la VQS
la veritat
el que passa és que
és que
les informes i film
supleixes això
els colors es van perdent
vull dir
sí bueno
ja els disquets
ja veurem
sí no no
clar clar
els disquets també
eterns no són
això està clar
i ara el llapis
o com es digui
no
sí les memòries
no pot durar sempre
perquè el consum
el que fa és que
el Terence
hi tenia tot
a les perigues
el move aquest
2000-3000
a veure se les va passar totes
a Betamax
em sembla
després el LaserDisc
que eren com uns LPs
els Lases
sí
els Lases
grans
enormes
després va arribar
al DVD
i llavors
les mateixes
Mogambo
i Rebeca
jo crec
quan es ruge
la marabunta
crec que ens ha passat
de tots això
ostres sí
aquesta la vaig veure
al cinema cèntric
jo
2.400
tenia
amb UB aquesta
amb el
Chalto Heston
moltes d'elles
gravades
de la televisió
de programes grans
com La Clave
i programes aquests
que feien pel·lícules
molt interessants
certos
però escolta
aprofitant
que tenim aquí
quins directors
o quins actors
o quin tipus
de cinema
et treu
o et dona ganes
d'anar
encara al cinema
ara?
sí
tots els que tenen
més de 70 anys
Woody Allen
Victor Erice
Troeba
que són les últimes
que he vist
i les que m'interessa
Ara Ken Loach
que es trena l'última
o sigui aquests
que tinguin
més de 70
molt bé
i el fet que t'agradi
la màgia
és que m'has fet
pensar en Morrison Wells
que té
prou de no
que fa un gran
i de fet
li agradava molt
la màgia
molt molt molt
ha d'haver alguna
correcció
en els orígens
i potser
és la màgia
en Meliés
en Meliés
la màgia
ja hi és
en els orígens
estan allà
efectivament
molt ben trobat
sí
però jo era la màgia
de Toni Curti
i el gran Houdini
també
jo quan vaig veure
el gran Houdini
o sigui
màgia d'escenari
la vida de Houdini
sí
sí
en Toni Curti
i en Lili
després vas veure
Lili
una película
de Leslie Caron
ah sí
oblidada
amb la música
de Chaplin
música de Chaplin
era preciosa
sobretot
per jovenet
perquè jo havia tenia 10 anys
i també sortia
un mag
que era el Jean-Pierre Humont
i l'ajudant
era la Sassà Gabor
llavors entre el Houdini
i l'altre
i Titelles
sortien també
sortien Titelles
sí
i les Titelles
que eren bonistes
era una película
com infantil
i tot això
ens porta a la fascinació
que és el que s'ha perdut
el cinema
fascinava
la màgia
fascina
sí
sí
és
escolta una cosa
tu havies arribat
a fer
a practicar
algun truc
o això
perquè he llegit
el llibre
que visitaves
el rei de la màgia
el rei de la màgia
tenia una maleta
amb els jocamans
la veritat màgica
amb la capa
i havia actuat
amb comunions
amics
bueno
amics de famílies
i tal
no sé
fins als 15
o 18 anys
ja saps com va això
estem al minut 59
ens hem d'acomiadar
agrair-te moltíssim
que hagis compartit
aquesta estona
amb nosaltres
gràcies a vosaltres
i els que ens escolteu
ja sabeu
teniu un llibre
molt interessant
i molt distret
per aquests Nadals
els cinemes
de la meva vida
ideal per llegir-lo
a la vora del foc
o sí
el cinema no
aquest s'ha d'anir
aquest sí
aquest el cinema
gràcies
ben
i gràcies a tots
molt bé
Gràcies Anastasi
a tu
a tu
Ràdio 1, 2, 2, 2
98.1
Gràcies