...
Bona nit, com tots els dimarts,
som aquí per...
amb cinema sense condicions,
sense cap ni una,
per parlar de cine,
per parlar del que ens ha agradat,
del que no ens ha agradat,
o no ho hem vist,
perquè hem vist coses diferents,
en contextos diferents,
i per tant ens agradarà compartir
tots vosaltres tot això
del que us volem parlar.
Aquesta primera part parlarem
de les novetats,
del que hem vist,
del que ens ha agradat,
del que compartim,
i la segona part tenim com a convidat
el Jordi...
Espunya?
el Jordi Espony,
perdoneu,
Jordi Espony,
que ja és amic del grup,
que ell està en aquest moment,
està jubilat,
és un amant del cinema,
com tots nosaltres,
ens ve a parlar
del que li semblia dient,
de cinema,
ell ha estat professor,
en aquest moment està jubilat,
i ho ha estat al barri de la Bordeta,
a l'escola Sant Madí,
segons m'ha comentat,
i per tant ens explicarà
el que vulgui sobre cinema
i del que triï de parlar-nos.
això serà a la segona part
d'aquesta sessió.
Bona tarda,
gràcies.
Comptem,
com sempre,
amb el Pepper Mangol,
hola,
bona tarda.
Hola,
bona tarda.
i amb el Paul Diggler,
darrere els mandos
i controlant tot plegat.
Veien-ho des d'aquí.
Hola,
bon vespre.
Molt bé.
Doncs,
a veure,
abans de tot dir-vos
que des del 15 de maig al 25
s'està fent a Barcelona
el Docs Barcelona Festival.
Docs Barcelona,
sí.
Es passen els documentals,
cinema documentals,
es passen els documentals
a l'Aribau Multicines,
el cine que hi ha
al carrer Aribau
a quasi a la Gran Via.
I després hi ha
unes sessions,
unes masterclass
que es fan...
El CCCB.
Sí,
exacte.
Sí,
sí.
Em sembla que són
quatre o cinc o sis,
no me'n recordo
quan les he mirat,
però que es fan
simultàniament.
Bé,
no,
diferents dies,
encara en queden dos,
em sembla.
El CCCB.
No sé si...
El Pep
ha vist alguna,
jo n'he vist
una altra.
Crec que
el dia de l'inauguració
es va fer...
El dia de l'inauguració
es va fer...
Aquarela.
Aquarela.
I un masterclass
del director d'Aquarela,
jo crec.
Víctor Kosolkovski.
Sí.
Doncs ell després
fa un masterclass.
El primer,
em sembla,
masterclass.
Sí.
I com a cluenda,
el Pepe,
una vida suprema,
que és
ja...
és el
expresident
de l'Uruguai.
Sí.
que ja em sembla
que alguna vegada
n'hem parlat d'ell
i ja hem tingut
diferents
comentaris.
Un personatge
molt interessant.
Interessant,
interessant.
I aquest és
el documental
que es passarà
a la cluenda.
Aquest festival
és un festival
important
que està dirigit
i que
pel
Joan González,
que és...
El vam tindre aquí.
El vam tindre aquí.
És de Sant Just,
ell.
viu a Sant Just
fa molts anys
i té
diferents
apartats.
Alguns són
de documental
que tenen...
que després hi ha un jurat
que dóna uns premis.
Alguns són
de documentals
Espanya
i Hispanoamèrica
perquè aquesta
entitat
té també...
està estesa
a Hispanoamèrica,
sí,
a Hispanoamèrica
i fa allà
una feina important
i després
hi ha diferents
apartats,
diferents...
ara m'ho estava mirant
en el programa
però
hi ha diferents
apartats
en...
Bé,
després durant l'any
es fa una difusió
a través del documental
del mes
que es projecta
a 70-80 sales
de Catalunya.
I a biblioteques
també,
això normalment
aquí les veiem biblioteques.
I després
de fer aquesta
aquesta
aquesta
festival
es passarà
per
Barcelona
a sales de prisions
que estan a Barberà del Vallès,
a Berga,
a Castellà de Vallès,
a Gabà,
a Granollers,
a la Garriga,
bé,
n'hi ha diverses
i llavors
se'n presenten
tres
que són
Catxada
que és una
hispana,
després
Operació en Globus
i Haber que ensorriu
la Revolució.
Aquest
vull dir que
abarca
diferents
diferents
aspectes,
és molt interessant
i el programa
és interessant
perquè es pot triar,
han fet
una primera
plana
que
si t'interessa
l'actualitat,
si t'interessa
el somriure,
si busca
l'emocionar-te,
si és un rebel
sense causa
i te'ls va
classificant
per les teves
aspiracions
d'haver documentat
amb diferents
formats.
Té un sistema
de captació
del que vol
l'espectador
en el que
li fan
moltes
preguntes
i volen
tindre
una mica
una relació
entre
el producte
i el que espera
rebre
l'espectador.
Això és interessant
perquè es creu
una comunió
important
entre els dos
elements.
D'aquí ve
el seu èxit.
Sí, clar.
I la seva expansió
perquè
els interessos
deuen ser diferents
a Hispanoamèrica
i aquí
i en general,
per exemple,
depèn d'on
provenen
els creatius,
no?
però
però el format
de documental
té moltes...
és molt versàtil
i per tant
hi ha alguns
que no surt
cap persona,
per exemple.
No sé si Aquarela,
em sembla que Aquarela...
Sí, Aquarela
surt alguna persona
però
el personatge
d'Aquarela
és l'aigua.
Sí, sí,
em semblava
que era
com a motiu
era una cosa
especialment interessant.
Sí, home,
el 75%
de la terra
és aigua
i llavors
se li està donant
una importància
a una cosa
que és vital
per la vida, no?
Bueno, i aquest altre
del Honeyland
o la de les abelles
també, també.
Deu tenir també
molt d'interès
però després
quan hi ha
multitud d'aspectes
que estan tocats aquí,
moltitud.
Jo crec que
val la pena
que
el documental
del mes
també
l'incluguem
sempre
dintre dels comentaris
de fer aquí
perquè
hi ha una cosa
que és clara
i és que
entre
algun treball
bo
de les teles
i la feina
que han fet ells
jo diria que
mires
fa 20 anys
l'interès
del públic
en general
pels documentals
i el mires ara
i ha crescut
exponencialment.
Inclús a les teles
per exemple
a TV3
que hi ha
el Sense ficció
que ha tingut
una expansió
extraordinària
i que fan
uns documentals
extraordinaris
aquí em sembla
també un masterclass
sobre
dels que fan
Sense ficció
a TV3
això
és els últims anys
que això ha tingut
un interès especial
perquè la tele
també s'ha transformat
en una altra
entitat
pels receptors
i els
que l'havia de veure.
És una forma
de compaginar
també
la informació
de coses
sobre les que
hi ha
poques notícies
i a vegades
tergiversals
en canvi
aquí
es corregeixen
aquests
desviaments
que hi ha hagut
i es donen
informacions
rigoroses
a partir
que s'ha fet
un treball
d'investigació
amb òptica
perquè el que no existeix
és un documental
sense òptica
amb òptica
però tot i comptant
que tenen
una òptica
específica
tu la veus
està posada
de manifest
en qualsevol cas
jo la que vaig anar
a veure
l'altre dia
és aquesta
la de
la de
Aver que ensorri
la revolució
que de fet
el director
és un
és un canadenc
que
estava aquí
i ha fet
rotllos i rotllos
de pel·lícula
de tot
el
des de
el tema
del 20 de setembre
a Barcelona
a l'1 d'octubre
el referèndum
i a fer un tracte
el documental
la descripció
és boníssima
perquè la condueix
anant endavant
i endarrere
però
molt ben conduïda
molt ben traçada
perquè
les pel·lícules
els films en generals
els documentals
i qualsevol
creació
d'aquesta mena
que té
aquest tipus
de format
si la línia
i el que tens
pensat
no ho descrius bé
no arriba
a l'espectador
aquest tema
de Catalunya
i la situació
en què es troba
té moltes descripcions
segurament
i la que ell
tria
la tria
perquè es trobava aquí
i té una pila
i pila
d'imatges
i una pila
de carrers
de filmació
o de filmacions
en general
però després
la descripció
que ha fet
o fa
inclús a través
de Lluís Llach
que va i ve
dels seus primers anys
quan cantava
i ho contextualitza
en l'actualitat
i la línia
argumental
com a
com a
com a documental
és boníssima
boníssima
i d'imatges
d'imatges
a veure
d'imatges
no seria
crec que és bona
perquè
perquè
el que vol explicar
ho explica bé
i per tant
si unes imatges
expliquen bé
el que vols dir
ja té raó de ser
ara si tu m'estàs preguntant
si són boniques
o si tenen
no no
jo vull dir
si hi ha una denúncia
a través de les imatges
i es veu
imatges que aquí
per exemple
no s'han vist
sí
però
el que trobo important
és que
descriu
aquesta situació
i la descriu
des d'una òptica
per suposat
però
molt ben
contextualitzat
i amb una
línia
d'argument
molt ben feta
perquè podries no ho entendre
o allò
i vaig trobar
que estava bé
realment
ara
s'ha passat
a Grenoble
i es passa
a París
perquè estava
el director
i va haver
un diàleg
després
i es passa
a París
també
a la pròxima
a final de mes
o així
es va dir ell
vull dir que
clar
tenen recorregut
els documentals
actualment
un recorregut
especial
però
també és veritat
que
arriba un moment
que
l'espectador
també vol veure
realitats
o
si li expliques
jo no sé com és
el d'aquarela
perquè clar
no l'he vist
però
si li expliques
amb una intenció
també
vol veure
diferents intencions
quan
li ensenyes
i no només
el cine
de diversió
el cine
habitual
o sigui
que obre
un esquema nou
mi em sembla
això interessant
Aquarela
per entrar
en Aquarela
dic que
quan va vindre
aquí
el director
el Joan González
ja ens va dir
jo recordo perfectament
que va dir
escolteu
no se la perdeu
perquè
aquest director
penseu que
està considerat
el cúbric
del documental
a veure
per mi
el cúbric
del documental
és una mica
pels cristians
allò de
no diràs
el nom de Déu
en va
si ens ho diu
el Pepper Mangold
hem de fer-li cas
posar cúbric
en comparacions
clar
el cúbric
té un gruix
argumental
amb les seves
13 pel·lícules
molt gran
i aquesta
és una pel·lícula
extraordinària
per començar
està filmada
amb 95 imatges
per segon
que és innovador
és una tècnica nova
quan jo vaig veure
la projecció
el diumenge passat
bueno
primer dic
que la primera sessió
hi havia mil persones
segons van comentar
allà mateix
aquesta
estava
tot l'aforament cobert
i suposo
que quan la facin
el divendres
o dissabte
que la tornen a fer
deurà tornar a estar ple
imagino
la resposta
és molt gran
i la resposta
obeix
el contingut
és una pel·lícula
diferent
tot i que aquí
la vam veure
amb 48 imatges
per segon
per començar
el que hem dit abans
agafa el protagonisme
absolut
l'aigua
amb les seves
tres formes
líquida
sòlida
acuosa
i llavors
la filmació
està feta
amb unes imatges
en què són
algunes
plans
seqüència
però
amb una definició
i un detall
extraordinari
no hi ha
o almenys
està
si és
molt dissimulada
cap tipus
de manipulació
ni cap
tendenció
a el que és
l'espectacularitat
i
el plac
més difícil
i més bonic
i més romàtic
no, no, no
estem
en el terreny
de la realitat
i
el protagonista
és l'aigua
llavors
l'aigua
és un element
que
ja he dit
a part de les seves
tres versions
en què es presenta
de vegades
pot ser
molt suau
i molt agradable
agradable
a la vista
i per la vida
de l'individu
i dels altres
com les
com les plantes
els vegetals
etc
però altres vegades
pot ser terrible
i de fet
hi ha unes imatges
terribles
d'una tormenta tropical
però
heu de pensar
que totes aquelles imatges
surten
i no es veu
ni una persona
jo és que m'esgarrifo
realment
es jugaven la vida
filmant allò
se la jugaven
perquè és que tu veus
com cauen
palmeres
cauen
en un carrer
una vinguda
ampla
els semàfors
van ballant
és algo
estrepidós
i
l'arrencada
per exemple
també és sorprenent
perquè
t'agafa una mica
com si
bueno
però el protagonista
no havia
de ser l'aigua
i es veuen
uns
uns cotxes
en realitat
tot terrenys
caminant
o sigui
corrent
o circulant
millor dit
per sobre
del gel
desglasant-se
i enfonsant-se
i llavors
el rescat
de dos o tres
d'ells
i un d'ells
amb la desesperació
que hi ha dos persones
que es salven
i algú més
que s'ha quedat
i s'ha quedat
s'ha quedat
a sota la capa
de gel
és
extraordinari
la recomano
moltíssim
perquè és
és una cosa
jo no havia vist mai
res
semblant
me l'alegro
que t'hagi agradat
o sigui que
aquarela
apunteu-la
quan la facis
no es pot perdre
molt bé
i el
el Pol
què ens
explica?
jo crec que podem compartir
l'experiència
avui
ja que parlem de documentals
jo portava un altre documental
que després es va ficcionar
de Netflix
però jo crec que aquí
seguint la línia de Netflix
podríem parlar
d'un que
que volíem comentar
no?
ja fa uns dies
que és
Fire
no?
ah sí
tu que l'has vist
Carme
a veure
jo l'he
bueno ara fa molts dies
que l'he vist
jo també
jo fa molt
però
però crec que val la pena
comentar-ho
sí sí
la comentem
Fire
és una
que no vol dir foc
no és amy
amy
amy
sí sí
és un documental
que està basat
en una estafa
clar
una estafa
que van anar a veiem
perquè inclús els propis integrants
o sigui
expliquem que
Fire
havia de ser
primer una aplicació
com un tipus de mòbils
o així
que el que feia era
interrelacionar
el que fos
un client
amb un artista
com per dir-ho així
de qualsevol tipus
exacte
perquè eren cantants
o eren instagramers
o eren influencers
aquest tipus de personatges
sí sí sí sí
perquè era interessant
veure que
de que
inclús posar un exemple
tipus
tu podries haver contractat
a Terilo Sweet
si tens els diners
per venir al teu aniversari
i facilíssim
facilíssim tot
això és un clic
sí
llavors
per promocionar
aquesta aplicació
van dir
bueno perquè
ja que tenim
cartera de
o volem tenir
cartera d'artistes
molt famosos
perquè no fem
un festival de música
que sigui el major festival
de fet ells ho diuen
que pugui ser
el major festival
des de Woodstock
i el més high
high
perquè
haurà de ser
a les Bahamas
en un lloc paradisíac
i que només
tindran accés
el
elitista
elitista absolut
i clar
l'elitisme d'ara
vol dir
influencers
youtubers
instagramers
tot el que sigui
aquest tipus de món
exacte
aquest món
aquest món
que es veu
per la imatge
i el festival
aquest va ser l'estafa
que es venia més
per la imatge
i després quan volien
veure
com resolien
i les entrades
per anar-hi
estaven entre 900
i 45.000 euros
és que clar
d'aquest calibre
era això
més que imatge
llavors és molt interessant
el documental
perquè
hi ha una cosa
que té
molt bon
el documental
i és que
el tio
que és qui
ho va intentar
muntar tot
que era el
Billy McFarlane
ell considerava
com que havia de ser
elito
de la generació
musical
va dir
contracto
un càmera
que segueixi
tots els passos
tant siguin bons
com dolents
que fem
de cara al festival
tot està filmat
que al principi
jo recordo que tu em deies
Carme
això no és real
perquè ho estic veient
tot tant de primera mà
i tot
a més és esbojarrat
és que clar
el que arriba a passar
és increïble
jo realment
realment
ja t'ho vaig comentar
realment
quan la vaig acabar de veure
que només sabia
el que tu havies dit
però
m'havia quedat amb el nom
i que m'humidaria
i tal
quan la vaig acabar de veure
vaig dir
no m'ho crec
és que costa de creure
jo em crec
que això és realment
una pel·lícula
una pel·lícula
que han fet per Netflix
que ja l'han muntat
d'entrada
així
que tu et creguis
aquesta història
i que per tant
la història és
aquest crescendo
d'aquest estafador
fins que tu
veus que és una estafa
descomunal
viscuda minut a minut
i des de tots els angles
que la càmera pot arribar
i això és el que jo em vaig creure
el que passa
és que després
vaig anar a Google
i vaig posar aquest
Billy McFarlane
i vaig veure
que estava a la presó
de fet el documental
comença pel final
el documental comença
que ja
sí però allò també
es podia haver muntat
jo quan vaig veure
el documental
quan vaig veure
la pel·lícula
quan veus
qualsevol altra
pel·lícula
a...
Joan Cerdà
entra en l'estudi
Joan Cerdà
entra i li diem
hola a tu
hola
doncs
quan l'estàs veient
tu penses
si és una pel·lícula
muntada així
i te l'ofereixen
perquè tingui
aquest esquet
això és el que jo vaig pensar
és a dir
sí que vaig veure
que al principi
ell
està detingut
i està
presentat
com acabar el judici
per tant
però això
si tu ho volguessis
muntar com una pel·lícula
ho faries així
per tant
jo quan la vaig veure
quan vaig acabar de veure
que era un dia
molt tard a la nit
i a més
no podies ni dormir
segurament
sí perquè era una cosa
d'angoixa
estem parlant
d'un documental
que ja avisem
que és molt angoixant
sí sí sí
inclús molt divertit
però aquest riure
aquest riure nerviós
que t'agafa
de veure una cosa
que dius
i ara què passarà
i ara què passarà
i sempre
s'empitjora
i sempre
i sempre
s'allarga
per això era una bona pel·lícula
és un
jo
per això no m'ho vaig treure
per això ara que estem parlant
de documentals
i això jo
de veritat que trobo
un dels
millors documentals
que recordo
però des del punt de vista
de molt ben documentat
perquè clar
estava allà a la càmera
sempre gravant
però és que a més
jo encara tinc el dubte
però a més
és que sembla tan
irreal
sembla tan
tan irreal
perquè estem parlant
que des del mínim problema
de
com donarem aigua
als assistents
exacte
que allò de l'aigua
allò de l'aigua
no ho diguem
no ho diguem
però és que
on dormiran
o quin grup
hi haurà
primer
o com arribarà
la gent a aquesta
illa deserta
i que finalment
arriben
una tongada
almenys
perquè tot va en augment
tot va en augment
tot va en augment
tothom el va avisant
tothom el va avisant
però ell
és un molt bon venedor
ell tira pel·lante
ell tira pel·lante
però la gent el creu
al final és un gurú
sí, sí, sí
llavors tu veus
que la gent que diu
és que jo en el seu moment
ho veia tot negre
però el veia ell
tranquil
tan segur
i dius
bueno
doncs ho tenim controlat
vinga va
tirem endavant
fins a hores anteriors
a començar el festival
hores anteriors
sí, sí
hores eh
és que no estem parlant
d'un mes abans
hores anteriors
que la gent arribés
amb l'avió privat
arriba amb un avió privat
que els havien dit
encara no sabien
ni on dormiria la gent
o sigui
estem parlant de mils
de persones
a una illa deserta
abandonada
sí, sí
abandonada
amb una expectativa
d'un luxe paradisíac
i tot és cutre
finalment
per tant
per això vaig pensar
que era una pel·lícula
muntada
i
pensada
des del principi
així
però sí
que vaig anar al Google
i aquest tipus
una cosa
està a la presó
es pot veure
actualment
ja a Netflix
sí, sí
jo
m'agradaria
fins i tot
que la veiéssiu
a veure
què em penseu
clar
jo crec que és un documental
a veure
ja d'entrada
i què em penseu
amb objectivitat
perquè realment
jo no sé si és perquè era
tan tard a la nit
eren les dues
o així
i l'acabava de veure
i deia
no m'ho crec
no m'ho crec
que això
sigui aquesta història
que intenta descriure
jo em crec
que l'hem muntada
des del principi
però
però
però això
després
dos dies després
vaig anar al Google
poso aquest personatge
i
llavors
però a més com munten
no ho sé
inclús
tal com és el personatge
podria haver fet
les dues coses
també
bueno clar
un personatge
que gairebé
s'automunta
la
bueno
és que és una estafa
però
per ell
en principi
no ho és
perquè ell el que va fent
és intentar fer
el festival
ell ho va fer
ell no té la intenció
d'estafar
és una pel·lícula
perquè
perquè si no
si tu fas un personatge
que tu
el personatge
que tu veus
ja el veus
estafador d'entrada
és una altra cosa
en canvi tu
el veus
un il·luminat
això sí
un venedor
de fum
això sí
però
no el veus
un criminal
exacte
un
un estafador
exacte
un estafador
al caponiano
com si diguéssim
no
no no
però això
l'has vist a tu
no no
però això és una estratègia
que Hollywood
ha fet sempre
vull dir
a Amèrica
es publicaven novel·les
que en realitat
era un guió de cinema
clar per això
jo vaig pensar
això
i aleshores
doncs
bueno
aquest llibre
aconseguia ser
un bestseller
i no direm
per
per quines causes
i aleshores
doncs es deia
com que la novel·la
ha tingut tant d'èxit
ara farem una pel·lícula
però
l'inici
era un guió
clar
jo és el que
em vaig pensar
això ho va explicar
un dia
el Miquel Porter
que en Pau Descansi
i ell va fer el mateix
ell va fer un guió
de pel·lícula
amb el Jaume
Piques
que es deia
Tren de matinada
i aleshores
en van treure
una novel·la
que va sortir
a edicions
al Faguara
i que ja
a la portada
ja portava
una fotografia
del noi
del poble sec
i aleshores
això
va acabar
en una pel·lícula
que la protagonitzava
el noi
del poble sec
i que em sembla
que es va acabar
dient
en comptes de Tren de matinada
es va acabar dient
paraules d'amor
i que la va dirigir
l'Antoni Ribas
i el Miquel Porter
en aquell moment
l'única cosa
que va fer
va ser copiar
l'estratègia
per exemple
del Senyor de Hawaii
que era una novel·la
que havia fet
un especialista
en bestsellers
però que era un guió
que li havien donat
uns determinats estudis
i que llavors
els estudis
doncs
fent veure
el que no era
van dir
com que aquesta novel·la
ha tingut molt d'èxit
doncs ara farem
la pel·lícula
però esclar
és diferent
de partir de la novel·la
que no pas
de partir del guió
que no el coneix ningú
i llavors
aquest cas
que esteu dient
esclar
el tio ja sabia
que li estaven fent
el making of
de la cosa
o ell
el promou
ell el promou
el va contractar
el contracte
el contracte
cap al final
de tot l'entrevista
i clar
perquè tu
molts coses
estàs pensant
però com
estic veient una recreació
estic veient la imatge real
però clar
a més
va contractar
un càmera
artista
i a més
amb una càmera
molt bona
i clar
tu el que veus
realment
és una imatge
per dir així
4K
i te ho creus
perquè hi ha formats
diferents
també
juga amb això
juga un format
de com sé
de mòbil
un format
de no sé què
un format
vull dir
jo
mentre la veia
pensava
en tot cas
està ben fet
que tu t'ho en passis
però
és una passada
o sigui que
sí que m'agradarà
si la veieu
està fet per això
esclar
no ho sabem
ell està a la presó
li va sortir molt bé
el tema
no descartis
que estigui gravant
allà dintre
no diguem
jo hi ha gent
que està a la presó
que els hi deixaria
per sempre
vull dir
això sí
segur
bé
i això
que estic
contra la presó
però vull dir
ja que funciona
vull dir
jo
en tancaria
molts
ell com a personatge
perquè
hi va haver un moment
també
ara no sé
si diu
si la voleu
veure
i compartir
són gags
és que tot és
una consecució
de gags
però
ell com a
és un guapete
així
que
seductor
és un seductor
comú
però
és altre
així
i
vull dir que
si el trinessis
com a actor
també te'l creuries
aquests són els que ens roben
les nòvies
són perillosíssims
sí sí
jo sempre ho he dit
no ho he dit
sí però ell
de què se mueren
els feus
perquè realment
aquests són els que
ens roben les nòvies
si la veieu
m'agradarà
que ho comentem
farem tot el possible
perquè jo
ja dic
ara que segueixo
els consells del Pol
perquè
perquè no tens res més
que fer
no
perquè són bons consells
que no és el mateix
home
esclar
això
home
ell em va recomanar
també de Netflix
la
la
la
la sèrie
que va
bueno
unes pel·lícules
dels germans
de capítols
els capítols
la balada
de Buster
Scratch
Scratch
que també l'ha vist
increïble
aquesta pel·lícula
molt bé
molt bé
perquè a més
els que
pensen que
a Netflix
si a Netflix
no
no podràs
veure cine
doncs
això
cine
del que és diferent
del que és creatiu
del que
el que és inesperat
doncs
aquesta
composició
dels germans
Cohen
ho desmunta
perquè realment
és magnífic
inclús
cada dels capítols
és que
això
és la història
del cinema
vull dir
jo recordo
quan es deia
i tothom
ho deia
que allò
que el vent
s'endugué
no es veuria mai
a la televisió
ho deia tothom
perquè era una propaganda
perquè la gest
n'és al cinema
i aleshores
estem veient
allò
que el vent
s'endugué
tres vegades
l'any
com a mínim
amb set cadenes
diferents
és a dir
que totes aquestes històries
de Roma
no es veuran
als cines
la pel·lícula
dels Cohen
només serà
a Netflix
i pagant
jo no em crec res
perquè al final
vull dir
hi va haver
per exemple
la pel·lícula
aquella
dels Beatles
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
8 Days
al cinema
i va estar
mesos
i llavors
va sortir
l'edició
en DVD
tot això
són estratègies
propagandístiques
ara mateix
estan estrenant
una pel·lícula
sobre el Bruce
Springsteen
que també
només es pot veure
dos dies
i llavors
la gent
es llença
a comprar entrades
per internet
però és que
aquesta pel·lícula
l'acabarem
veient
a totes hores
clar
però si
hi ha creació
hi ha bona
creació
o coses
que realment
són diferents
vinguin
d'on vinguin
han de ser ben rebudes
és evident
que això és un negoci
és evident
que és una indústria
és evident
no ens hem de sorprendre
d'això
però
tot i això
pots veure
el que entenem
per qualitat
amb una banda
i una altra
i això no ho podem
desestibar
i ho hem de tenir en compte
i ho hem d'observar
perquè
per diferents medis
evidentment
parlant de creació
tenim aquí
un creador
com a convidat
un il·lustre
patró
de la Fundació
Vigade
molt bé
patró no
eh
no et deixen
no
vocal
no
jo soc col·laborador
col·laborador
sí
és llàstima
perquè noia
amb la feinada
que fas
t'haurien de fer patró
eh
jo ja els hi diré
molt bé
doncs va
digue'ns més coses
Joan
no
que ja és el temps
del convidat
per això
per això
d'ell
d'ell
d'ell
d'ell
ah d'ell
home
el Jordi Espuny
és un home
del Renaixement
vull dir
és un tio
que sap de tot
i és
és una persona
que
que sempre està disposada
a ajudar tothom
que sempre
que sap fer de tot
que és
hàbil
en les ciències
sobretot
però en les lletres
a vegades
encara més
vull dir
que jo l'hi he vist
anant en una exposició
i
i
senyalant un quadre
que hi havia
un
un animal marí
o una cosa així
i la noia
de
de la galeria d'art
dient
això és una
què et va dir
que era
unes algues
no
i tu vas dir
no no
què va
unes algues
era una gorgònia
i ell va dir
no no
això és una gorgònia
i aquella noia
es va quedar
com
vull dir que ella
suposadament
era l'experta
però
va arribar
el Jordi Espuny
i llavors
se li va acabar
tota l'expertesa
en aquella pobra noia
perquè
no no
de veritat
és que la vas deixar
però
erta
vull dir que
la pobra no es movia
amb tot el dret
vull dir
perquè
ostres
quan
quan se'n sap
se'n sap
i ja està
vull dir
és que és així
no
i aquest és el Jordi Espuny
és una persona magnífica
que sempre està
al servei
de tothom
que li manen
fer un decorat
i el tio va
i el fa
vull dir
tenir-lo com a amic
de tants anys
és una meravella
doncs tenir-lo com a convidat
avui
en és un altre
un privilegi
jo estic
absolutament
sobrepassat
amb tot allò
que expliqueu
i entenc
no són elogis
són descripcions
molt bé
sou uns grans amics
i ja ho sabeu
que esteu convidats
a cafè
i el que convingui
molt bé
molt bé
escolta'm
jo entenc
que avui
sóc aquí
especialment
per parlar
del cacau i nata
no home
però també pots parlar
de cap d'infantàstic
bueno
també parlarem de tot
sí
micròfon
no obert
sí
molt bé
doncs
mira
començo
pel cacau i nata
ja que m'has presentat
com
persona vinculada
a la fundació
Marc Viadé
és la fundació
de la família
de la família
de la meva dona
i doncs
ara
inauguraran
ara
explica un moment
què és
la granja de Viadé
quins anys
té d'història
i la importància
que té a Barcelona
molt bé
sí home
mira
nosaltres
bueno
jo estic casat
amb la Mercè
que és el Mont
Viadé
i
ella és la
quarta generació
d'una família
que
d'industrials
que va començar
tot plegat
amb el seu
esavi
Marc
Viadé
i
doncs
aquest senyor
doncs
va
era de
Cardedeu
era
d'una família
pagèsa
d'una família
pagèsa
humil
amb poca
terra
i
molts de problemes
després de la filoxera
i doncs
clar
com a tercer fill
havia de
buscar-se
el
del seu futur
fora del
del mas
i així ho va fer
va començar
a treballar
de jornaler
després
va intentar
de marxar
de Cardedeu
perquè
li van
recomanar
que
fora de Cardedeu
potser tindria
un futur
més
prometedor
va anar primer
a Mataró
després
no li va sortir
bé la cosa
i
es decidir
anar a Barcelona
a provar sort
era la Barcelona
que tot just
del
1897
em sembla
no sé
més o menys
quan va néixer
la meva àvia
i
i quan
de bé
s'enderrocaven
les muralles
i Barcelona
es començava
a esponjar
pel
pel
l'Eixample
no
llavors
doncs
ell
arriba
al carrer
Xuclars
un carrer
que està al darrere
de l'església de Batlem
i
bueno
troba feina
en una lleteria
i
entra de mosso
el que passa
que era una persona
molt espavilada
molt emprenedora
i amb el temps
doncs
acaba
portant el negoci
era d'una senyora gran
la viu de coma
i
acaba
portant el negoci
i
doncs
comprant l'ú
i
establint-se
al carrer
Xuclars
llavors
doncs
es crea
la granja
via D
aquest senyor
doncs
era
com us he dit
un gran emprenedor
una persona
que sense estudis
allò
sí que era un miracle
vull dir
sense
aquella
generació
de prohoms
que apareixen
a la mancomunitat
no
i que
una mica
doncs
ens situen
en la contemporaneitat
no
vull dir
es fan créixer el país
i fan créixer
la indústria
llavors
ell
amb d'altres lleters
doncs
funda
l'etona
que també
acabarà
comprant-la ell
acabarà
perquè
bueno
no em vull allargar
amb qüestions
d'això
i
doncs
segueix creixent
segueix creixent
amb
diversitat
de productes
i
doncs
era una persona
amb uns
fonaments
importants
d'una gran
d'un gran
esperit
doncs
empresarial
i aleshores
doncs
el que fa
és
córrer
tota Europa
buscant
models
de productivitat
models
agropacuaris
per implantar
i
doncs
emprèn
aquests viatges
i en un d'aquests viatges
a Hongria
doncs
li
serveixen
un batut
de cacau
fred
i
l'acompanyava
el seu fill
seu fill
Joan
el segon
dels fills
i aleshores
en Joan
que també
estava portant
l'etona
i estava vinculat
tota la que era
la productivitat
de la fàbrica
veu en allò
una
possible
font
doncs
d'aprofitament
de les mermes
de llet
que es llençaven
en aquell moment
penseu que la llet
havia passat ja
de ser un medicament
i una cosa mal vista
que només
bevien els malalts
i els malalts
que ja estaven
en unes fases
avançades de malaltia
perquè també era un producte
que es feia molt malbé
no es podia refrigerar
en aquest moment
comença
diguéssim
a crear-se una indústria
al voltant
de tots aquests aliments
que permet
doncs
conservar-los
a més
és un moment clau
també
d'aquesta història
no?
i aleshores
bé
conflueixen
tota una sèrie
de qüestions
en aquest entorn
i aleshores
doncs
veuen
que és
un element
aquest producte
pot ser un element
doncs
d'aprofitament
d'unes
d'unes
d'unes
mermes
importants
perquè la llet
es desengreixava
o sigui
els feia servir
només la nata
per fer mantegues
per fer crema de llet
i tota la llet
desnatada
que era la que ens prenem
aquestes llençaves
donava els porcs
o els donava els malalts
o m'entén
i llavors
ells veuen aquí
una manera
de reaprofitar
aquest sobrant
i aleshores
doncs
comencen a
pensar
en el cacaulat
o sigui que
l'entorn
de la família
doncs
és un entorn
d'industrials llaters
bé
amb la detona
amb el cacaulat
i amb molts altres productes
aquesta és la història
una mica
dèiem Joan
podríem dir que van tindre molt tallet
el descobreixement
sí, sí
i a més
molt de feina
vull dir
en Joan
no va ser una qüestió fàcil
vosaltres
feu la prova
d'intentar
dissoldre
un apols
d'aquests
de cacau
i s'agrumolla
no precipita
clar
tot això
no és immediat
i a més
penseu
clar
el cacaulat
és
amb una sacsejada
emulsionat
ja té una emulsió
adequada
tot aquest
és un procés
químic
industrial
complex
però
al final
va reixir
i se'n van sortir
i aleshores
l'aportació
de Marc Biadé
va ser
una aportació
que
va llançar
aquest producte
a l'americana
és a dir
va
utilitzar
amb moltíssima publicitat
les més mèdies
del moment
la ràdio
el cinema
quina any era això
quin any era
això l'any 34
em sembla
que ja és
perquè aquí
la idea
del llançament
mitjançant
bueno
però això
a Amèrica
ja s'havia fet
Coca-Cola
Amèrica és una cosa
Espanya una altra
sí
jo recordo
permet
permet-me
que t'interrompi
jo recordo
la publicitat
que es feia
en els partits
de futbol
del Barça
que retransmetia
per Ràdio Nacional
el plorat
Miguel Ángel
Valdivieso
que al final
de retransmissió
sempre la dedicava
en el sex
de la once
però que
enmig de la retransmissió
parlava
de
cacaulat
letona
i alfona
tres sabores
distintos
i una misma calidad
i això feia
un impacte
això feia
un impacte
als anys 50
i als anys 60
estic parlant
que era
terrible
als anys 30
evidentment
la ràdio
quan comença
a tenir
el seu
impacte
comercial
sí
sí
bueno
després
diguéssim
tot aquest
treball
de màrqueting
doncs
el van
portar fins als anys 70
que la marca
va deixar
de ser de la família
per contextos
també socioeconòmics
vull dir
és el gran moment
de les multinacionals
i aquí
doncs bueno
van
van passar les coses
que van passar
i
van deixar de ser
de la família
i llavors
amb aquesta fundació
el que es vol
és recuperar
tota aquesta història
i una mica
deixar-la abast
de
de tots
no?
fer-ne memòria
no?
de tota aquesta trajectòria
i en aquest context
una mica
vinc a parlar-vos
d'aquest
altre
documental
que avui veig
que aneu de documentar
aneu de documentar
mira jo no ho sabia
que parlaries tu
però s'ha ajuntat
aquesta temàtica
espero que hagueu
parlat
de
de
como pez
fuera de l'agua
o no?
Pep?
no
bueno
ja en parlarem
un altre dia
no?
no hem tingut temps
hem
tenint moltes coses avui
ara jo sento
que només heu parlat
de documentals
i dic ostres
si hi havia aquesta comèdia italiana
tan bona
molt bé
no i aleshores
doncs
no perquè hem citat
el festival
de documentals
del González
i llavors hem parlat
d'això
i ens ha ocupat
molt bé
doncs
en aquest context
de la fundació
que es posa en marxa
i de tot plegat
doncs
ens va venir un regal
un regal inesperat
doncs
de mans
de la Teresa Enric
que és una productora
amb molts anys
de trajectòria
important
amb films
de
bueno
doncs
no sé
Tras del Cristal
o L'Habitació de Fermat
per exemple
Les veus del Pamano
és una persona
que està
doncs
és docent
ha treballat
per Europa
per Amèrica Llatina
i doncs
és una de les persones
de referència
pel que fa
especialment
a la producció
no
i aleshores
doncs
ella havia de fer
dos curs
i un el va fer
sobre la seva mare
i un altre
va pensar
de fer-lo
doncs
de les dones
de la família
Viader
i aleshores
doncs
és una història
que jo potser
us l'estic explicant
que l'hauria d'explicar
la Mercè
la meva dona
perquè ella
diguéssim
és el fil conductor
de tot aquest documental
però està bé
perquè així tenim
dues opinions
sí
el documental
ja el veurem
com és lògic
molt bé
i
si ja hem vist
el trailer
que és clar
la Mercè
l'heu vist el trailer
sí
esplèndid
i aleshores
doncs
és un treball
molt femení
i a més
jo us
bé
no us explicaré
una mica
el detall
del
del seu
esdevenir
del seu guió
però
sí que us
parlaré
si vols una miqueta
sí
quin títol té
és
Cacauinata
ah si ens l'havia posat
el
Joana
al whatsapp
i a BTV
a Docs
qui és la realitzadora
perquè
és important
sí
sí
no no
ara us en parlaré
la tindrem aquí
en el programa
no només parlant
de Cacauinata
sinó parlant
de les seves aventures
i quan la vam conèixer
ella
acabava de venir
de
de la
situació
de l'expulsió
del Rojinha
i venia molt tocada
per aquesta aventura
i llavors
serà crucial
que la tinguem aquí
en el programa
sí
és la
fina censada
que és una dona
que és una dona
descobrireu
impressionant
vull dir
és una persona
que d'un gran talent
i una mica
us
vull explicar
dels vestidors
de com
es va gestar
el documental
no?
documental
doncs
ja era una
una peça d'encàrrec
vam pensar
amb nosaltres
encantadíssims
perquè
una
una obra
d'aquest tipus
doncs
si l'has
de promoure tu
i l'has de patrocinar tu
i de més
no està
al nostre abast
vull dir
els mitjans
i
la inversió
que necessita
doncs
no
a veure
i en canvi
doncs mira
vam pensar
amb nosaltres
i els estem
molt agraïts
i
aleshores
doncs
la
Teresa Pérez
que
que treballa
al CCSB
i que està
darrere
d'exposicions
del Kubrick
que tu parles
abans d'un Kubrick
que és una de les relacions
públiques
més conegudes
de Barcelona
sí
i ella
doncs també
totes aquestes persones
la Teresa Enric
la Teresa Pérez
doncs
són amigues
de la casa
i especialment
d'en Josep Viader
que és l'oncle
de la Mercè
i que és l'anima
màter
de la Fundació
i aleshores
doncs
bé
en aquest
diguéssim
context
doncs
es proposa això
i aleshores
la Teresa Pérez
fa un guió
diguéssim
de documental
Força a l'ús
pensant
en el protagonisme
de les dones
de les
aquestes
quatre generacions
i
bé
doncs
fan
ja un
un guió
d'entrevista
que
doncs
es porta a terme
es recull
tota una setmana
de material
es fan exteriors
a Barcelona
a Cardaveu
bé
i aleshores
se'ns demana
per omplir
l'entrevista
doncs
que nosaltres
aportem
imatges
perquè teníeu material
de la família
o sigui
jo
bé
especialment
del meu sogre
Jaume
Casadamunt
que li agradava
molt
el cinema
i era
un realitzador
domèstic
però
amb unes produccions
molt
diguéssim
acurades
molt acurades
i
i a més
era un compositor
serganista
de renom
era una persona
també
diguéssim
polifacètica
i que
doncs bé
recollint les seves
alguna
alguna
meva
sobretot
totes les dels meus fills
que
apareixeran
editades
doncs
recullen
aquest entorn
d'això
que
a més
ens va portar
molta feina
perquè
nosaltres
doncs
les teníem
pensades
amb el guiu
que ens vam donar
per il·lustrar
doncs
aquestes
entrevistes
i aquestes respostes
clar
nosaltres
vam
donar-los
les
les cintes
o els
els vídeos
o el material
clar
amb el matratge
el
el temps
m'entens
vull dir
vam passar-nos
un cap de setmana
visionant-ho tot
i
la
la
la
la
la
Mercè
que és
viader
doncs
a veure
quan apareix
la Lola
que és la seva mare
eh
la
la Lola Verges
bé
tota la família
eh
i aleshores
doncs
va
clar
nosaltres
anàvem
una mica
ajudar
aquell guió
inicial
clar
entre
més aquest material
n'apareixia molt d'altre
que no
se dèiem
en principi
amb el que
s'esperava
tot això
li arriba a la fina
i
ens apareix
tres setmanes
després
amb un
bueno
amb una producció
absolutament
capgirada
un miracle
ha agafat
sí
sí
però de debò
eh
ha agafat
tots els talls
de les
filmacions
dels germans
casa de Montviader
de petits
dels meus fills
i va
i va
muntar
tot un altre
argumental
no
que després
hi encaixen
les entrevistes
això
però
va capgirar-ho tot
bé
no
però
fantàstic
clar
d'una manera
molt creativa
molt creativa
molt inspirada
vull dir
d'obra d'autor
i és que
la fina
ja ho veureu
quan parleu amb ella
ella està acostumada
a muntar
i editar
documentals
diguéssim
a vegades
força
durs
i força
perquè ella
està especialitzada
en
filmacions
d'intervencions
d'operacions
de camps
de refugiats
vull dir
per això havia anat
als Rocinyes
sí
llavors
perquè hi ha molt poca gent
que tingui
aquesta
qualificació
el seu marit
era
cirurgià
i ella
col·laborava amb ell
i feia un tàndem
i ella
el marit
va morir
dissortadament
i ella
ha mantingut
aquest ofici
i aquest
també
vull dir
aquests contactes
i aquesta
cartera
de feina
i d'això
i ara
bàsicament
es dedica
a treballar
per ONGs
per
agències
estatals
vull dir
jo us ho explicarà ella
molt bé
amb aquest camp
s'ha obert
tot un món
sí
sí
molt
de
de barricada
i molt
de front
vull dir
i aleshores
doncs
bueno
i llavors
ens
no sé
els vam caure bé
ella no ens coneixia
es va
no sé
els va
li vam tocar una mica
la fibra
i ella s'hi va abocar molt
i ens ha fet un
i va veure una història
i va veure una història
si no n'hi ha d'història
no es veu
però si n'hi ha
els que la veuen
la troben
digue'ns quant podrem veure el documental aquest
exacte
perquè s'estrena la setmana que ve
no
o aquesta no
el DOCS
d'aquesta setmana
de
BTV
sí
és aquesta setmana
és el dia 25
sí
sí
el 25
el 25 és aquesta setmana
és que jo no
no ho sé
és el dissabte
ah és el dissabte
doncs
s'estrena aquest dissabte
sí
tothom
i a quina hora
a les 19.30
que posi BTV
i que vegi
que cau i nata
de la fina ascensada
sí
bueno
jo penso que
és una bona elecció
eh
si ho feu
vull dir jo soc part
però
no no
tu has de fer la propaganda
has de fer la propaganda
però si te la creus
llavors és més fàcil
eh
no
jo penso que
fa un retrat
d'aquest
quart
segle i quart
eh
ara
la granja
l'any que ve
farà 150 anys
com a negoci
dins de la mateixa família
que és diguéssim
una fita
doncs
prou
especial
també
i
en aquest
segle
i mig
doncs
jo penso que
es veu
es veu
l'esdevenir
doncs
del
del país
doncs
una mica reflectit
en tot
no
i de com ho viu
això sí
una família
benestant
però que també
és una família
que ha treballat
el
diguéssim
que s'ha llevat
ben d'hora
ben d'hora
sí
sí
exacte
especialment
els besavis
i bé
jo penso que
que és una família
benestant
que de totes maneres
doncs
sempre ha ajudat
a la gent
que no té res
vull dir
això s'ha de dir
perquè
la família
viader
que jo
m'honoro
en ser
amic
d'ells
perquè has parlat
de molta gent
que jo
els he conegut
i que
han sigut
sempre unes
bellíssimes
persones
i no és per dir-ho
però
vull dir
entre
entre aquestes
famílies
que
que podien
diguéssim
doncs
els viader
feien moltes coses
bueno
per la gent
perquè ells
mai
i altres famílies
feien
absolutament
tot el contrari
bé
és que ells
no han oblidat
mai d'on venien
aquí està
i ells venien
d'una
situació
molt humil
i suposo
que aquesta empatia
doncs
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
es
la teva sogra
la Mercè Viader
era una persona
absolutament fantàstica
en aquest sentit
i que tothom
ho deia
vull dir
aquesta senyora
podent lluir
i podent
figurar
i tot
s'estima
molt més
estar
del costat
de la gent
i del costat
dels pobres
i això s'ha de dir
és una meravella
molt bé
gràcies Joan
i bueno
aquest no sé si
em queda molta estona
uns minutets
se'n queden
si
bueno
no
no
si volies
digues
digues
no no
jo només
que també havia pensat
de parlar
això serà un altre dia
ah
és un altre dia
tant fantàstic
clar jo t'ho volia preguntar
aquest segon tema
no
almenys
no
jo
si em convideu un altre dia
molt bé
venim a parlar
de
si hem de ser educats
o
entre cometes
mal educats
a escola o a casa
no
aquest és el debat
el debat no
escola o a casa no
diguéssim
a veure
fins a quin punt
hem d'admetre
que tinguem
una bona educació
entre cometes
en el sentit
d'una educació
adoctrinadora
i diguéssim
clàssica
que ens
integri molt
en el sistema
o una educació
diguéssim
més aspera
si tu vols
però que ens doni
l'oportunitat
de tenir
una altra mirada
i de valer-nos
per nosaltres
sols
sense
acudir
a crosses
societàries
difícil eh
en aquest moment
difícil això
però és un debat
importantíssim
el debat
és molt important
fonamental
però
aconseguir-ho
en aquest tipus
de món
difícil
de debò
sí
i quan
ara
doncs
ens impliquen tant
en què
adoctrinem
en què no sé què
doncs
una mica
el que em sembla
que
és una
perspectiva
que no hem de perdre
aquesta
perquè si la perdem
diguéssim
ens
ens
aboquem
a això
a ser una mica
més ells
no?
sí
molt bé
doncs
és un tema interessantíssim
que tinguem en compte
tothom a veure
dissabte
que cau i nata
les 19 a 30
a BTV
tothom a veure
com un pez fora de l'agua
una comèdia italiana
que riureu
des del primer minut
fins al final
molt bé
i
fins la setmana vinent
que tornarem
a estar amb tots vosaltres
per parlar de cinema
per compartir
el que hem vist
el que ens ha agradat
el que no ens ha agradat
i el que
tots
puguem dir
bona nit a tothom
bona nit
bona nit
bona nit
i
i
times
thanks
i
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!