Title:

Juli (Carlos Acosta) amb Laia Colet: rodatge a Cuba, so i color; recomanació top d’“Un assumpte de família” (Kore‑eda) i decepció amb “Silvio y los otros” (Sorrentino); també “Miriam miente”

## Resum general En aquest episodi de Cinema sense condicions, amb la presència de la directora d’art Laia Colet, l’equip comenta estrenes i petites joies, i dedica la segona meitat a desentranyar el procés creatiu i de producció de “Juli” (biopic de Carlos Acosta dirigit per Icíar Bollaín). • **Recomanació forta**: “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda). • **Desaconsellada**: “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino). • **Descoberta**: “Miriam miente” (Rep. Dominicana). • **Focus**: making‑of de “Juli”: rodatge a l’Havana, prioritats de so, paleta de color, càsting, VFX, context polític i logística a Cuba. --- ## Crítiques i recomanacions de la setmana ### “Silvio y los otros” (Paolo Sorrentino) — No recomanada • **Estructura malmesa** per la versió internacional que fusiona “Loro 1” i “Loro 2” en una peça de 150’ (quedarien 54’ fora), amb salts de guió i poca coherència. • **Manca de contrast i d’anàlisi**: el film queda tancat en la bombolla Berlusconi, sense context ni contrapunt. • **Tò i posada en escena**: arrencada tipus “calendari Pirelli” i un excés de música “enganxosa” que intenta fer-la més digerible. • **Recepció a taula**: avorrida i repetitiva; la crítica al berlusconisme no hi arriba. > “És avorridíssima… i la música és horrorosa: si tens un enemic, li regales el CD.” ### “Un assumpte de família” (Hirokazu Kore‑eda) — Recomanadíssima • Palma d’Or a Canes. **Joia magistral** que combina **tendresa** i **pertorbació** amb naturalitat. • Millor d’arribar‑hi amb poca informació: comença d’una manera i s’obre a **gir(s) subtil(s)** que reconfiguren el sentit. • Temes clau: **família** i **supervivència** en la societat actual; punts de contacte universals més enllà de la cultural japonesa. • Interpretacions excel·lents i direcció humanista del mestre Kore‑eda. > “Una cinta que pot robar el cor tant als amants del cine d’autor com als espectadors més convencionals.” ### “Miriam miente” (Natália Cabral i Oriol Estrada) — Joia petita • **Retrat adolescent** a la Rep. Dominicana, centrat en una noia mulata que prepara la festa dels 15 i s’enfronta a **classisme/colorisme** i expectatives socials. • Direcció **senzilla i clara**, càmera discreta, i mirada fina sobre amistat, identitat i pressions de “blanquejament” simbòlic. • Producció amb connexió catalana i context d’una **indústria dominicana en creixement** per incentius fiscals. --- ## Entrevista a Laia Colet (directora d’art de “Juli”) ### L’escenari clau: l’ISA (Universitat d’Arts de l’Havana) com a metàfora • Complex nascut de la Revolució en un antic camp de golf; **projectes inacabats** (teatre, música, dansa) convertits en ruïnes plenes de sentit. • Espais oberts, sense portes ni parets, pensats com a *alegoria de l’aire nou* revolucionari; avui, metàfora d’una **utopia interrompuda**. • Carlos Acosta fa anys que vol **restaurar** l’espai per a una escola de dansa (amb suport Foster; pendents d’acords amb el govern). ### D’origen a pantalla: del llibre a la pel·lícula • Carlos Acosta escriu “Sin mirar atrás”; la BBC s’hi interessa, el guió passa a **Paul Laverty** i la producció a **Morena Films**. • Biografia contrària a “Billy Elliot”: un pare que l’**obliga a ballar** fins que ell descobreix la vocació i vola cap a l’èxit internacional. ### Rodar a Cuba: localitzacions i l’impacte d’Irma • **Rodatge majoritari a l’Havana** i barris populars; logística dura i materials escassos. • **Huracà Irma** en plena preproducció: equip atrapat sense llum/aigua; la ciutat es refà amb una **resiliència** comunitària admirable. > “L’endemà de la inundació, la gent ja jugava a dòmino amb l’aigua als turmells.” ### So per sobre de l’estètica: una decisió d’autoria • Icíar Bollaín és **directora d’actors** i prioritza el **so directe**: evitar doblatge (amb no‑actors) i escollir localitzacions “nete” sonorament. • Renúncia a la preciosa Escola Nacional de Dansa per soroll de trànsit; es **transforma una casa** en escola real (amb **tarima de fusta** construïda a pols, fusta difícil d’aconseguir post‑huracà). • El públic destaca el **so**: microdettall de passos i moviments que amplifica la **intimitat** del personatge. ### Color i espais: orientar l’espectador • Contrastos entre **exteriors lluminosos** i un **espai d’assaig negre** (pintat), gairebé una cova, per marcar l’**actualitat** i ubicar els salts temporals i coreogràfics. ### Coreografies, arxiu i càsting del nen • El moment icònic de “Romeu” s’integra via **imatges d’arxiu** (Lausana) justificades en un televisor. • Càsting del nen: es prioritza **veritat emocional** per sobre de la tècnica; per a passos exigents, s’utilitzen **dobles** i **trucatge digital de canvi de cara** en plans concrets. • Breakdance: combinació de **aprenentatge intens** i **doblatge** puntual amb recursos de posada en escena (gorra baixada). ### Carlos Acosta: implicació i actuació • Sorprenentment, poca implicació creativa prèvia (agenda plena); les **coreografies** les signa **Maria Rovira**. • A l’última setmana entra com a **actor**; temors inicials, però un resultat sòlid, amb **nominació al Goya** (Actor revelació). • La companyia d’Acosta protagonitza el tram coral final: **nivell tècnic altíssim** i cultura de dansa molt arrelada a Cuba. ### Format i rodatge de dansa • Composició d’imatge que ressalta el **porte** d’Acosta. • Ús de **Steadicam** per “ballar amb la càmera”: plans seqüència que s’acosten a **braços** i **cames** sense perdre el moviment; repeticions limitades per **fatiga** dels ballarins; estudi previ de coreografies (assaigs gravats amb mòbil) per dissenyar trajectòries. ### Subtext polític i recepció a Cuba • A Cuba, la pel·lícula ressona com a **verbalització de tabús**: > “La pel·lícula verbalitza coses que els cubans no poden verbalitzar.” • Diàlegs crítics sobre **turisme sexual** i **espais restringits** per a locals (hotels/oci): rodatge amb **prudència** i oïdes “oficials” a prop; alguns escenaris reubicats. • Coproducció amb **equip local** clau per permisos i resolució d’imprevistos (“sense cubans, no s’hauria pogut fer”). --- ## Equip i tancament • Taula: Pol Diggler, Carme Nabot, Joan Sardà, Pep Armengol, i la convidada **Laia Colet**. • Crida a veure “Juli” la **primera setmana** per garantir continuïtat en cartell. • Comiat i bones festes.

['Juli', 'Yuli', 'Laia Colet', 'Icíar Bollaín', 'Carlos Acosta', 'Havana', 'Cuba', 'Universitat d’Arts de l’Havana (ISA)', 'Huracà Irma', 'disseny d’art', 'so directe', 'paleta de color', 'Steadicam', 'càsting infantil', 'VFX (canvi de cara)', 'doblatge', 'Maria Rovira', 'Morena Films', 'BBC', 'Paul Laverty', 'Paolo Sorrentino', 'Silvio y los otros', 'Loro 1 i 2', 'Toni Servillo', 'Berlusconi', 'Hirokazu Kore‑eda', 'Un assumpte de família', 'Palma d’Or', 'Miriam miente', 'República Dominicana', 'colorisme', 'quinceañera', 'Festival de Peralada', 'turisme sexual', 'censura', 'coproducció']